Baleares Orquesta Sinfonica Concierto nº10 - 2020 by editorialmic

TEMPORADA D ABOnAMENT

2019 / 2020 CONCERT N. 10

orquestra simfonica illes balears

AUDITORIUM DE palma

20.02.2020 20,00h

programa

40’

PART 1

pausa

Concert per a piano núm.1 op.11 mi menor Frédéric Chopin (1810-1849) 1. Allegro maestoso 2. Romanze, Larghetto 3. Rondo, Vivace

20’

PART 2

35’

Danses de Galánta (1933) Zoltán Kodály (1882-1967) en el 80è aniversari de la Societat Filharmònica de Budapest El mandarí meravellós, suite, op.19 Béla Bartók (1881-1945) versió de concert editada per Peter Bartók

• • • •

Nikolai Lugansky, piano Pablo Mielgo, director Acadèmia Simfònica Orquestra Simfònica Illes Balears

notas al programa Molts historiadors i crítics musicals han afirmat que Chopin no era un compositor que dominés la creació per a un gran grup instrumental. És veritat que té molt poques obres per a orquestra: dos concerts per a piano, i algunes altres peces per a violoncel i piano. Potser la seva tècnica compositiva pel que fa als instruments no és brillant ni extraordinària, sinó més aviat senzilla i modesta; però aquest fet no vol dir en absolut que ell no controlés la creació orquestral. És conegut que Chopin era un perfeccionista terrible, i en algunes cartes personals comenta com era capaç de passar-se dies arreglant un petit fragment fins que quedava tal com ell volia. Qualsevol dels arabescos pianístics dels Nocturns, o algunes seccions dels seus Estudis, per exemple, eren treballats durant dies si calia, per tal d’obtenir el resultat desitjat. Aquest fet demostra que Chopin no deixava cap detall de la seva creació en l’aire, i era molt acurat en tot; així que cal pensar que la part orquestral, a ell, no li interessava massa. I no per manca de recursos, sinó perquè tenia el seu punt de mira en un altre objectiu: el llenguatge pianístic. Per això, l’escriptura orquestral de Chopin, s’ha d’entendre com a secundària: quan el piano comença el seu discurs, elabora un material tan deliciós que és impossible pensar que aquest home no sabia el què tenia entre mans. En aquest Concert núm.1, estrenat per Chopin mateix a Varsòvia el 1830, hi ha una extensa exposició a càrrec de l’orquestra, que recorda tímbricament Beethoven o fins i tot Mendelssohn. Però succeeix quelcom d’estrany, perquè aquesta exposició és llarga i enganya a l’oient diverses vegades, fent 04

MINUCIOSITAT I PERFECCIÓ Bàrbara Duran pensar que el solista entrarà d’un moment a l’altre, fins que el piano comença. Un tema contundent i una mica solemne és seguit, minuts després, per una bellíssima melodia que desarma qualsevol antagonista: el compositor, l’intèrpret i l’oient habiten un mateix espai íntim, on el sol i la llum entren per acaronar pell i sentits. Hi ha moments tan delicats, en aquest primer temps, que el converteixen en una peça inoblidable, i malgrat que hagin passat molts anys des de la seva creació, els seus dits lluminosos conhorten i guareixen l’esperit. El segon moviment és un romanç, una secció dolça i calmada, com un record benvolgut que no vol desaparèixer. El tercer moviment empra ritmes populars de danses poloneses, que sempre acompanyaren al Chopin que deixà el seu país per sempre més.

cat.

Si les danses alimentaren bona part de la producció de Chopin, Bartók, com a estudiós del folklore, havia pogut reflexionar sobre les pautes de creació de la música popular; i, anys d’anàlisi, li permeteren d’arribar a un llenguatge propi, on el material prové de petites estructures melòdic-rítmiques aparentment senzilles i construïdes amb el mestratge de la música popular, però alhora entrellaçades amb gran complexitat. Aquesta aparent simplicitat, acompanyada d’una extrema elaboració, defineix la Suite del Mandarí Meravellós. La primera vegada que aquesta música fou escoltada, va quedar

ben clar que havia estat pensada per a un ballet. La seva estrena, el 1926, fou un escàndol i Bartók la va convertir després en una suite per a orquestra, el format més interpretat en l’actualitat: aquí, redueix les escenes escabroses on una noia és maltractada per uns vagabunds i obligada a seduir desconeguts, el darrer dels quals és el Mandarí. La mateixa música il·lustra de manera clara el canvi a cada nova secció: un glissando, un canvi en el ritme bàsic, una entrada de nous instruments de percussió o una nova atmosfera tímbrica fan que les diferents escenes puguin ser imaginades sense veure-les.

notas al programa Muchos historiadores y críticos musicales han afirmado que Chopin no era un compositor con dominio de la creación para grandes grupos instrumentales. Cierto es que pocas obras compuso para orquesta: dos conciertos para piano y algunas otras piezas para violoncelo y piano. Puede que su técnica compositiva, en lo que se refiere a instrumentación, no sea brillante ni extraordinaria, sino más bien sencilla y modesta; pero ello no significa, en absoluto, que no controlara la creación orquestal. Se sabe que Chopin era un perfeccionista de cuidado, y en algunas cartas personales comenta cómo podía pasar días arreglando un pequeño fragmento hasta que quedaba como lo había imaginado. Cualquiera de los arabescos pianísticos de sus Nocturnos, o algunas secciones de sus Estudios, por ejemplo, se trabajaba durante días para obtener el resultado deseado. Un hecho que demuestra que Chopin no dejaba al aire ningún detalle de sus creaciones, y era muy escrupuloso en todo; por lo que cabe deducir que, a él, la parte orquestal no le interesaba demasiado. No era una cuestión de falta de recursos; Chopin tenía en el punto de mira otro objetivo: el lenguaje pianístico. Así que la escritura orquestal de Chopin debe entenderse como secundaria: en cuanto el piano arranca su discurso, elabora tan delicioso material que es imposible creer que no supiera lo que llevaba entre manos. En el Concierto nº1, estrenado por el mismo Chopin en Varsovia, en 1830, hay una extensa exposición a cargo de la orquesta, que recuerda tímbricamente a Beethoven e incluso a 06

MINUCIOSIDAD Y PERFECCIÓN Bàrbara Duran Mendelssohn. Sin embargo, ocurre algo raro, dado que esta exposición es larga y engaña al oyente varias veces, haciéndole pensar que el solista va a entrar de un momento a otro, hasta que se incorpora el piano. Un tema contundente y algo solemne va seguido, minutos después, de una bellísima melodía que desarma a cualquier antagonista: compositor, intérprete y oyente habitan un mismo espacio íntimo, donde el sol y la luz penetran para acariciar piel y sentidos. Hay momentos de tan gran delicadeza, en este primer tiempo, que la convierten en una pieza inolvidable y, aunque mucho tiempo ha pasado desde su creación, sus luminosos dedos consuelan y sanan el espíritu. El segundo movimiento es un romance, una sección dulce y calmada, como un recuerdo estimado que no quiere desaparecer. El tercer

esp. movimiento utiliza ritmos populares de danzas polacas, que siempre acompañaron a un Chopin que dejó su país atrás para siempre. Y si el baile alimentó buena parte de la producción de Chopin, Bartók, como estudioso del folklore, pudo reflexionar sobre las pautas de creación de la música popular. Años de análisis le permitieron alcanzar un lenguaje propio, cuyo material proviene de pequeñas estructuras melódico-rítmicas aparentemente simples, y construidas con la maestría de la música popular, pero a su vez enlazadas de manera muy compleja. Esta simplicidad aparente, acompañada por una extrema elaboración, define la Suite del Mandarín Maravilloso.

La primera vez que se escuchó esta música, quedó claro que había sido pensada para un ballet. Su estreno en 1926 supuso un escándalo, y Bartók la transformó más adelante en una suite para orquesta, el formato más interpretado en la actualidad. En ella, reduce las escenas escabrosas donde una chica es maltratada por unos vagabundos y obligada a seducir a desconocidos, el último de quienes será el Mandarín. La propia música ilustra claramente el cambio en cada nueva sección: un glissando, un cambio en el ritmo básico, la entrada de nuevos instrumentos de percusión o una nueva atmósfera tímbrica, consiguen que las distintas escenas se puedan imaginar aún sin ser vistas.

notas al programa Many historians and music critics have sentenced that Chopin did not master, as a composer, the creation of pieces for great instrumental groups. It is true that he has very few works for orchestra: two piano concertos, and some other pieces for cello and piano. And maybe his composition technique, as far as instruments are concerned, is not brilliant or extraordinary, but simple and modest. Nevertheless, by no means should we question his command of orchestral composition. It is known that Chopin was a resilient perfectionist and, in some personal letters, he notes how he could spend whole days perfecting a small fragment until it resulted the way he ambitioned. Any of his piano arabesques in the Nocturnes, or some sections in his Études, for instance, was laboured for days, in order to obtain the desired outcome. This fact proves that Chopin did not leave any detail to chance and he was very thorough, so one should think that the orchestral part was not of much interest to him. Not because of a lack of resources, but because he was aiming at something else: the piano language. Thus, Chopin’s orchestral writing must be understood as secondary; once the piano begins its discourse, it elaborates such a delicious material that it is impossible to believe the artist did not know what he was doing. Tonight’s Concerto No.1, premiered by Chopin himself in Warsaw (1830), presents a large exposition by the orchestra that reminds us, in timbre, of Beethoven and even of Mendelssohn. But there is something strange, because the exposition is long and it repeatedly tricks the listener into thinking that the solo will appear 08

THOROUGHNESS AND PERFECTION Bàrbara Duran any moment, until the piano starts. A convincing theme and quite solemn is followed, some minutes later, by an extremely beautiful melody disarming any antagonist: the composer, the interpreter and the listener inhabit the same intimate space, where the sun and the light penetrate to caress and heal skin and soul. The second movement is a romance, a calm sweet section, like a dear memory that does not want to fade. The third movement uses popular rhythms from Polish dances, which always accompanied Chopin, who would never return to his homeland. And, if dances fed a great deal of Chopin’s production, Bartok, a researcher in folk, had already reflected on the creation designs of popular music. Years of analysis allowed him to find his own

eng.

language, in which the material comes from apparently simple small melodic/ rhythmical structures, built through his skilfulness in popular music, though interwoven with great complexity. Such apparent simplicity, together with an extreme elaboration, defines the suite The Miraculous Mandarin. When this music was heard for the first time, it was clear that it had been thought for a ballet. The premiere in 1926 was a scandal, and Bartok later transformed it into a Suite

for orchestra, the format generally interpreted today. In it, he reduced the rough scenes where a girl is maltreated by some tramps and forced to seduce strangers –the last of which will be the Mandarin. The music itself illustrates, in a clear manner, the changes in each new section: a glissando, an elementary shift in rhythm, the introduction of new percussion instruments or a new atmosphere in timbre, help us imagine the different scenes without seeing them.

nikolai lugansky

Nikolai Lugansky és un pianista que combina elegància i gràcia amb un poderós virtuosisme, i representa a la perfecció la tradició russa a l’hora d’interpretar la música clàssica

piano

internacional a l’escenari. Considerat un mestre del repertori rus del Romanticisme tardà, Lugansky és reconegut per les seves interpretacions de Rakhmàninov, Prokófiev, Chopin i Debussy. Ha rebut nombrosos

cat. guardons pels seus enregistraments i reconeixements al mèrit artístic. Treballa de manera habitual amb directors tan importants com Yuri Temirkanov, Kent Nagano, Charles Dutoit, Mikhail Pletnev, Gianandrea Noseda i Vladímir Jurowski. Per a la temporada 2019/20, d’entre les actuacions en concert cal destacar les aparicions amb l’Orquestra Filharmònica de Seül, la Philharmonia Orchestra de Londres, l’Orquestra Simfònica Nacional de Washington D.C., Luzerner Sinfonieorchester, Swedish Radio Symphony Orchestra, l’Orquestra Nacional de Bèlgica i Orchestre Philharmonique de Radio France. Ofereix recitals arreu del món, i aquesta temporada se’l podrà sentir al Concertgebouw Amsterdam, Wiener Konzerthaus, Tonhalle de Zuric, Zaryadye de Moscou, Théâtre des Champs-Elysées de París, i al Museu Calouste Gulbenkian de Lisboa. Lugansky també apareixerà en una sèrie de recitals pels Estats Units, incloenthi Chicago, a Florència i Roma, i en diverses actuacions a Rússia. L’any passat va actuar per 23a vegada consecutiva al Festival La Roque-d’Anthéron de França. El juny del 2009, Lugansky va rebre el Premi Nacional de la Federació Russa en Arts i Literatura, per la seva contribució al desenvolupament i el progrés de la cultura de la música clàssica russa i europea, els darrers vint anys. L’abril del 2013, va ser mereixedor del títol honorífic d’Artista del Poble de Rússia, el reconeixement més alt a l’excel·lència en les arts. Lugansky exerceix de professor al Conservatori Estatal Txaikovski de Moscou, des del 1998. També és Director Artístic

Nikolái Lugansky Piano

del Festival ‘Tambov Rakhmàninov’, i dona suport a la Casa Rakhmàninov i al Museu d’Ivanovka, on a més actua freqüentment. Descrit per Gramophone com “l’intèrpret més pioner i meteòric de tots”, Nikolai Lugansky és un pianista d’una profunditat i una versatilitat extraordinàries. Se’l pot sentir habitualment en els festivals amb més prestigi del món, com el d’Aspen, Tanglewood, Ravinia i Verbier. Quant a música de cambra, cal destacar d’entre els seus principals col·laboradors a Vadim Repin, Alexander Kniazev, Mischa Maisky i Leonidas Kavakos. Els seus enregistraments han estat reconeguts amb nombrosos premis. El disc amb el recital de les Sonates per a piano de Rakhmàninov va guanyar el ‘Diapason d’Or’, mentre que el disc de Concerts de Grieg i Prokófiev, amb Kent Nagano i la Deutsches Symphonie-Orchester Berlin fou escollit pels ‘Gramophone Editor’s Choice’. Lugansky té un contracte d’exclusivitat amb Harmonia Mundi. El seu disc més recent, 24 Preludis de Rakhmàninov, publicat l’abril del 2018, ha estat aplaudit fervorosament per la crítica. El diari The Financial Times ha assenyalat que posseeix “l’habilitat d’encantar l’orella... amb un profund sentiment per la música”. El 2018, també es va publicar el seu enregistrament de música per a piano solista de Debussy, coincidint amb l’aniversari de la mort del compositor.

esp. Nikolái Lugansky es un pianista que combina gracia y elegancia con un virtuosismo poderoso, encarnando verdaderamente la tradición rusa en los escenarios clásicos internacionales. Considerado un maestro del repertorio del final del Romanticismo ruso, Lugansky es reconocido por sus interpretaciones de Rachmáninov, Prokófiev, Chopin y Debussy. Ha recibido varios galardones por sus grabaciones y al mérito artístico. Trabaja de manera habitual con grandes directores, como Yuri Temirkanov, Kent Nagano, Charles Dutoit, Mikhail Pletnev, Gianandrea Noseda y Vladimir Jurowski. Los conciertos destacados para la temporada 2019/20 incluyen actuaciones con la Orquesta Filarmónica de Seúl, Philharmonia Orchestra de Londres, Orquesta Sinfónica Nacional de Washington D.C., Luzerner Sinfonieorchester, Swedish Radio Symphony Orchestra, Orquesta Nacional de Bélgica y Orchestre Philharmonique de Radio France. Lugansky ofrece recitales por todo el mundo con regularidad, y esta temporada actuará en el Concertgebouw Amsterdam, Wiener Konzerthaus, Tonhalle de Zurich, Zaryadye de Moscú, Théâtre des Champs-Elysées en París, y el Museo Calouste Gulbenkian de Lisboa. También ofrecerá una serie de actuaciones en Estados Unidos, incluyendo Chicago, además de recitales en Florencia y Roma, y varias actuaciones en Rusia. El año pasado, Lugansky se incorporó al cartel del Festival La Roqued’Anthéron por 23a vez consecutiva. En junio de 2019, Nikolái Lugansky recibió el Premio Nacional de Literatura y Arte de la Federación de Rusia, por su contribución al desarrollo y avance de la cultura de la música clásica rusa e internacional, a lo largo de los últimos veinte años. En abril de 2013, fue reconocido con el título honorífico de Artista

Nikolái Lugansky Piano

del Pueblo de Rusia, el mayor galardón a la excelencia artística. Lugansky lleva ejerciendo como profesor en el Conservatorio Estatal Tchaikovski de Moscú desde 1998. Es también Director Artístico del Festival ‘Tambov Rachmáninov’ y apoya la Casa Rachmáninov y el Museo Ivanovka, donde además actúa con frecuencia. Descrito por Gramophone como “el intérprete más pionero y meteórico de todos”, Lugansky es un pianista de una profundidad y una versatilidad extraordinarias, que actúa de manera habitual en los festivales más prestigiosos del mundo, incluyendo Aspen, Tanglewood, Ravinia y Verbier. Sus principales colaboradores en música de cámara són Vadim Repin, Alexander Kniazev, Mischa Maisky y Leonidas Kavakos. Nikolái Lugansky ha ganado varios premios por sus grabaciones. El disco de recital con las Sonatas para Piano de Rachmáninov obtuvo el ‘Diapason d’Or’, mientras que su disco de Conciertos de Grieg y Prokófiev, con Kent Nagano y la Deutsches SymphonieOrchester Berlin, fue seleccionado como ‘Gramophone Editor’s Choice’. Lugansky tiene un contrato de exclusividad con Harmonia Mundi. Su reciente disco de 24 Preludios de Rachmáninov, publicado en abril de 2018, fue recibido por la crítica con gran entusiasmo. El periódico Financial Times señaló que posee “la habilidad de encantar el oído... con un sentimiento profundo por la música”. Su grabación de la música para piano solista de Debussy se publicó también en 2018, en la efeméride del compositor.

eng. Nikolái Lugansky es un pianista que combina gracia y elegancia con un virtuosismo poderoso, encarnando verdaderamente la tradición rusa en los escenarios clásicos internacionales. Considerado un maestro del repertorio del final del Romanticismo ruso, Lugansky es reconocido por sus interpretaciones de Rachmáninov, Prokófiev, Chopin y Debussy. Ha recibido varios galardones por sus grabaciones y al mérito artístico. Trabaja de manera habitual con grandes directores, como Yuri Temirkanov, Kent Nagano, Charles Dutoit, Mikhail Pletnev, Gianandrea Noseda y Vladimir Jurowski. Los conciertos destacados para la temporada 2019/20 incluyen actuaciones con la Orquesta Filarmónica de Seúl, Philharmonia Orchestra de Londres, Orquesta Sinfónica Nacional de Washington D.C., Luzerner Sinfonieorchester, Swedish Radio Symphony Orchestra, Orquesta Nacional de Bélgica y Orchestre Philharmonique de Radio France. Lugansky ofrece recitales por todo el mundo con regularidad, y esta temporada actuará en el Concertgebouw Amsterdam, Wiener Konzerthaus, Tonhalle de Zurich, Zaryadye de Moscú, Théâtre des Champs-Elysées en París, y el Museo Calouste Gulbenkian de Lisboa. También ofrecerá una serie de actuaciones en Estados Unidos, incluyendo Chicago, además de recitales en Florencia y Roma, y varias actuaciones en Rusia. El año pasado, Lugansky se incorporó al cartel del Festival La Roqued’Anthéron por 23a vez consecutiva. En junio de 2019, Nikolái Lugansky recibió el Premio Nacional de Literatura y Arte de la Federación de Rusia, por su contribución al desarrollo y avance de la cultura de la música clásica rusa e internacional, a lo largo de los últimos veinte años. En abril de 2013, fue reconocido con el título honorífico de Artista

Nikolái Lugansky Piano

pablo mielgo

director

cat. Pablo Mielgo, director d’orquestra de Madrid, és un ciutadà del món amb esperit emprenedor i amb una missió: fer que la música estigui a l’abast de tots. En l’actualitat és director de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB) i ha estat contractat per orquestres de tot el món. Estudià al Conservatori Reial de la seva ciutat natal, al Col·legi Reina Sofia i a l’Escola de Música del London Guildhall. A més, creà una xarxa de nombroses amistats musicals entre Berlín i Qatar, Lucerne i Los Angeles, amb músics de renom que ara enriqueixen els programes de concerts de l’OSIB. Pablo Mielgo ha estat assistent de directors com James Conlon, Jesús López Cobos, Daniel Barenboim i Claudio Abbado. Ell dirigeix regularment als grans escenaris d’Europa, com el Wiener Musikverein, als EUA, com el Carnegie Hall de Nova York, a Amèrica Llatina i a l’Orient Mitjà. En estreta col·laboració artística, el madrileny treballa amb orquestres com la Simfònica de Simón Bolívar, the Arena di Verona i la Filharmònica de Qatar, amb artistes com Juan Diego Flórez, les germanes Labeque, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin i Radovan Vlatkovic. Des de 2005 és director musical i artístic de la Fundació SaludArte, amb l’objectiu de generar un canvi social a través de la música. Pablo Mielgo va promoure diversos esdeveniments musicals amb gran reconeixement internacional, com el Festival Espanya-Veneçuela, el Festival Internacional de Música de Madrid “Madrid em sona”, la gira de l’Orquestra Juvenil

Pablo Mielgo Director

Iberoamericana per Espanya i els Estats Units, IberOpera i “En viu, connectant el món a través de la música”. Col·laborà amb institucions com el Teatre Reial de Madrid, la Miami New World Symphony, el Sistema a Veneçuela i la Florida Grand Opera, amb artistes de renom com Plácido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu i Michael Tilson Thomas, entre d’altres. Pablo Mielgo està especialment dedicat a la promoció de joves talents. Des de 2011, el director artístic de la Filharmònica de Medellín s’esforça per brindar als joves músics accés a l’educació musical, independentment dels ingressos dels pares. A més, el director ha fundat tres orquestres juvenils des de 2003: l’Orquestra Juvenil Presjovem, que reuneix els millors joves músics espanyols, l’Orquestra Juvenil Iberoamericana i l’Orquestra Simfònica Harmonia. En cooperació amb Sir Colin Davis, va fundar la BandArt Orchestra. Com a director titular de l’OSIB, des de 2014, ha promogut amb èxit el desenvolupament de l’orquestra en diversos aspectes, sobre la base de la seva experiència internacional. Pablo Mielgo ha millorat la qualitat de l’orquestra i els seus programes, ha augmentat les vendes d’entrades i ha desenvolupat la seva xarxa amb actuacions de convidats, programes per a joves i artistes de primer nivell.

esp. Pablo Mielgo, director de orquesta de Madrid, es un ciudadano del mundo con espíritu emprendedor y con una misión: hacer que la música esté al alcance de todos. En la actualidad es director de la Orquesta Sinfónica de las Illes Balears (OSIB) y ha sido contratado por orquestas de todo el mundo. Estudió en el Conservatorio Real de su ciudad natal, en el Colegio Reina Sofía y en la Escuela de Música del London Guildhall. Además, creó una red de numerosas amistades musicales entre Berlín y Qatar, Lucerne y Los Ángeles, con músicos de renombre que ahora enriquecen los programas de conciertos de la OSIB. Pablo Mielgo ha sido asistente de directores como James Conlon, Jesús López Cobos, Daniel Barenboim y Claudio Abbado. Él dirige regularmente en los grandes escenarios de Europa, como el Wiener Musikverein, en EE. UU., como el Carnegie Hall de Nueva York, en América Latina y en Oriente Medio. Con una estrecha colaboración artística, el madrileño trabaja con orquestas como la Sinfónica de Simón Bolívar, the Arena di Verona y la Filarmónica de Qatar, con artistas como Juan Diego Flórez, las hermanas Labeque, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin y Radovan Vlatkovic. Desde 2005 es director musical y artístico de la Fundación SaludArte, con el objetivo de generar un cambio social a través de la música. Pablo Mielgo lanzó varios acontecimientos musicales de gran reconocimiento internacional, incluyendo el Festival España-Venezuela, el Festival Internacional de Música de Madrid “Madrid me suena”, la gira de la Orquesta Juvenil Iberoamericana por España y Estados Unidos, IberOpera y “En vivo, conectando

Pablo Mielgo Director

el mundo a través de la música”. Colaboró con instituciones como el Teatro Real de Madrid, la Miami New World Symphony, el Sistema en Venezuela y la Florida Grand Opera, con artistas de renombre como Plácido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu y Michael Tilson Thomas entre otros. Pablo Mielgo está especialmente dedicado a la promoción de jóvenes talentos. Desde 2011, el director artístico de la Filarmónica de Medellín se esfuerza para brindar a los jóvenes músicos acceso a la educación musical, independientemente de los ingresos de los padres. Además, el director ha fundado tres orquestas juveniles desde 2003: la Orquesta Juvenil Presjovem, que reúne a los mejores jóvenes músicos españoles, la Orquesta Juvenil Iberoamericana y la Orquesta Sinfónica Armonía. En cooperación con Sir Colin Davis, fundó la BandArt Orchestra. Como director titular de la OSIB desde 2014, ha promovido con éxito el desarrollo de la orquesta en varios aspectos, sobre la base de su experiencia internacional. Pablo Mielgo ha mejorado la calidad de la orquesta y sus programas, ha aumentado las ventas de entradas y ha desarrollando su red con actuaciones de invitados, programas para jóvenes y artistas de primer nivel.

eng. Pablo Mielgo, a conductor from Madrid, is a true world citizen with an entrepreneurial spirit and the mission to make music accessible to everyone: the agile chief of the Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB) was immediately engaged by orchestras around the world after his studies at the Royal Conservatory of his hometown, the Reina Sofia School and the London Guildhall School of Music. Moreover, he created a network of numerous musical friendships between Berlin and Qatar, Lucerne and Los Angeles, with renowned musicians, who are now enriching the OSIB concert programs. Pablo Mielgo has assisted conductors such as James Conlon, Jesus Lopez Cobos, Daniel Barenboim and Claudio Abbado. He regularly conducts on the great stages of Europe such as the Wiener Musikverein, the USA such as Carnegie Hall New York, Latin America and the Middle East. In close artistic collaboration, the Madrilenian works with orchestras such as the Simon Bolívar Symphony, the Arena di Verona and the Qatar Philharmonic as well as with artists such as Juan Diego Florez, the Labeque sisters, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin and Radovan Vlatkovic. Since 2005 he has been the musical and artistic director of the SaludArte Foundation, which aims to bring about social change through music. Pablo Mielgo launched several musical events with great international acclaim including the Festival España-Venezuela, the International Music Festival of Madrid “Madrid me suena”, the tour of the Ibero-American Youth Orchestra through Spain and the USA, IberOpera as well as “Live, connecting the world through music”. He collaborated with institutions such as the Teatro Real Madrid, the Miami

Pablo Mielgo Conductor

New World Symphony, El Sistema in Venezuela and the Florida Grand Opera, as well as with renowned artists, Placido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu, and Michael Tilson Thomas among others. Pablo Mielgo is especially dedicated to the promotion of young talents. Since 2011 the co-artistic director of the Medellin Philharmonic Academy strives to give young musicians access to musical education regardless of parental income. Furthermore, the conductor has founded three youth orchestras since 2003: the Presjovem Youth Orchestra bringing together the best young Spanish musicians, the Iberoamerican Youth Orchestra and the Harmonia Symphony Orchestra. In cooperation with Sir Colin Davis, he founded the BandArt Orchestra. As chief conductor of the OSIB since 2014, he has promoted the orchestra’s development in several aspects successfully on the basis of his international experience: Pablo Mielgo has improved the quality of the orchestra and its programs, increased ticket sales and developed his network with guest performances, youth programs and first-rate artists.

orquestra simfònica

L’Orquestra Simfònica de les Balears està considerada un dels referents simfònics a Espanya. Va ser creada l’any 1988 sota la institució denominada Fundació Pública de les Balears per a la Música, incloent el Govern Balear, l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca. Malgrat que la història del simfonisme a les Illes Balears s’inicia als anys 40; la formació de l’orquestra com es coneix avui es deu 18

de les illes balears

al recentment desaparegut mestre Luís Remartínez, que va ser-ne titular i director artístic des de l’any 1988 fins a l’any 1994. Després l’han seguit els mestres següents: Philippe Bender (1994-1997) (2005-2009), Salvador Brotons (1997-2000) (2009-2013), Geoffrey Simon (2001-2002), Edmon Colomer (2002-2005), Josep Vicent (2013-2014). Actualment el mestre Pablo Mielgo és el director titular i

cat.

dels Amics de l’Òpera de Maó). En la temporada d’estiu, l’OSIB desenvolupa el festival Estius simfònics, amb el Castell de Bellver com a seu principal, i col·labora amb altres festivals com el de Pollença o el Sunset Classics. A més de la seva programació artística, desenvolupa una extensa tasca pedagògica mitjançant el programa Simfònica en família, així com el programa Simfònica en societat en què porta la música a diferents mitjans socials més desfavorits. Durant els últims 25 anys, l’Orquestra ha tingut com a acompanyats solistes de la rellevància internacional de Juan Diego Flórez, Kiri Te Kanawa, Teresa Berganza, Joaquín Achúcarro, Piotr Anderszewski, María Bayo, Simón Orfila, Katia i Marielle Labeque i el jove Francisco Fullana.

Joji Hattori “Special Artistic Advisor and Guest Conductor”. L’Orquestra desenvolupa la seva temporada regular en l’àmbit simfònic (temporada d’abonament a l’Auditorium de Palma, concerts simfònics a Menorca, Eivissa i Formentera, temporada d’abonament a l’Auditorium de Manacor, concerts extraordinaris a Mallorca), així com en l’àmbit líric (temporades d’òpera de la Fundació Teatre Principal de Palma i

L’OSIB ha actuat en nombroses ocasions fora de les Illes Balears. Destaca el seu recent viatge al Teatre Reial de Madrid juntament amb el tenor Juan Diego Flórez; el viatge a Zurich per a un concert amb la mezzo Kate Lindsey; el concert al Radio Hall France de París amb Khatia Buniatishvili i el concert a la Sala de Drets Humans de la ONU.

propers concerts MARC auditorium palma

dijous 12 20,00 h

La Festa (estrena), A.Parera Fons Concert per a oboè H.353, B. Martinu La vida breve: Interludio i Dansa, M. de Falla El sombrero de tres picos, suite 1 i 2, M. de Falla Carlos Fortea, oboè Pablo Mielgo, director

dijous 19 20,00 h

Leonora, obertura núm. 3, L.v. Beethoven Concert per a piano i trompeta núm. 1, D. Xostakóvitx Simfonia núm. 4 op. 60, L.v. Beethoven Dmitry Masleev, piano Timur Martynov, trompeta Joji Hattori, director

, , Auditori d AlcUdia

divendres 27 20,00h

Abdelazer, o La venjança del moro, suite, H. Purcell Suite de l’època de Holberg, E. Grieg Saint Paul Suite per a orquestra de corda, G. Holst Smerald Spahiu, concertino Grup de Corda de l’Orquestra Simfònica Illes Balears

acadèmia simfònica VIOLi I Bernat Martí Riutort Iñaki Crespo Calot VIOLI II Gemma Monton Super Aina Blanes Pérez VIOLONCELS Rebeca Monton Super CONTRABAIXOS Gabriela Couret Gonzalez Laura Gonzalez Piles PERCUSSIo Jorge Edo Aznar Elisabet Miquel Cazorla Pedro Martínez Pacheco

orquestra simfònica de les illes balears plantilla Primers

violins

Smerald Spahiu, concertino Gina Nicola, concertino associat Jennifer Peck, ajudant de concertino, solista Gloria Grati Gabriel Martí Paula Marquès Andrei Melkumov Marc Nogues Maria Luisa Payeras Pavel Penchev Christine Schedukat Margarita Navarro Segons violins Barbara Walus, solista Sebastià Pou, ajudant de solista Carmen Fullana Roberto Moragón Ferenc Rácz Francisco Sard Beth Super Marina Fuster Manel Barrios Violes Sonia Krasnova, solista Marta Hatler, ajudant de solista Miguel Arola Jun Kuroki Junko Kuroki Filippo Maschio Luís Oliver Elisabeth Romero Violoncels

Oboe / Corn angles Carlos Fortea, ajudant de solista Clarinets Eduardo Bernabeu, solista Juan José Pardo, ajudant de solista Clarinet / Clarinet Baix Sílvia Insa, ajudant de solista Fagot Josep Joaquim Sanchís, solista Gerardo Beltrán, ajudant de solista Fagot / Contrafagot Joana Rullan, ajudant de solista Trompes Nigel Carter, solista José Francisco Fortea, solista Joan Barceló, ajudant de solista César Guillem, ajudant de solista Miriam Merino, ajudant de solista Trompetes Michel Herment, solista Samuel Garcia, ajudant de solista Cyril Pouillet, ajudant de solista Trombons Jean Christophe Brunet, solista Vicente M. Cascales, ajudant de solista Miquel Saez, ajudant de solista

Emmanuel Bleuse, solista Ibolya Rózsás, ajudant de solista Luis Correa Bisser Tchernokojev Felipe Temes Manuela Torres

Tuba

Contrabaixos

Percussio

Martin Gregg, solista Jozef Szafrañski, ajudant de solista Philip Dawson Wojciech Sobolewski

Juan Carlos Murgui, ajudant de solista Susana Pacheco, ajudant de solista

Tobias Isern, solista Timbales Armando Lorente, solista

Flautes Josep Miralles, solista Estela Córcoles, ajudant de solista Flauta / Flauti Enrique Sánchez, ajudant de solista Oboes Javier Arnal, solista Jordi Miralles, ajudant de solista

Col·laboradors Lucía Barrero, violí Fernando Villegas, viola Francesc García, viola Jorge Solano, violoncel Míriam Jiménez, violoncel Pablo Moreno, contrabaix Beatriz Bueno, fagot Davide Buriani, arpa

a Gerencia Pere Malondra Sánchez director titular Pablo Mielgo Carrizo equip tecnic Cristina Martínez, cap de producció Bartolomé Riera, cap d´administració Katalin Szentirmai, arxiu i documentació musical Gloria Grati, secretaria tècnica M. del Mar Furió, serveis artístics Aina Gayart, auxiliar Francisca Pallicer, auxiliar Juan Ramon Garcia, atriler Gustavo Riutort, serveis generals

Patronat de la fundació OSIB presidenta Pilar Costa i Serra, Consellera de Presidència, Cultura i Igualtat vicepresidenta Catalina Solivellas, Delegada de la Presidenta per a la Cultura vocals nats Maria Asunción Sáez Amer, Secretària general de la Conselleria de Presidenta, Cultura i Igualtat Irene Truyols Cantallops, Directora general de Funció Pública i Administracions Públiques Joan Ignasi Morey i Marquès, Director general de Pressuposts

vocals ELECTES Marcos Torio Magro, Assessor tècnic de la Delegació de la Presidència per a la Cultura Catalina Ferrando Ballester, Cap del departament de Cultura Francesc Miralles Mascaró, Director general de Cooperació Local i Patrimoni

MEMBRES AMB VEU SENSE VOT M. Isabel Busquets Hidalgo, Vicepresidenta primera i consellera executiva de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell Insular de Mallorca Miquel Àngel Maria Ballester Conseller executiu de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca Sara Ramón Rosselló Vicepresidenta tercera i consellera de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell Insular d’Eivissa Susana Labrador Manchado Vicepresdienta segona i consellera de Cultura i Educació Consell Insular de Formentera