TEMPORADA D’ABONAMENT 2018-2019 AUDITORIUM DE PALMA | 14 / 03/ 19 | 20.00 H
#
10
CONCERT
# 10
30’
Concert per a violí, op.47 en re menor Jean Sibelius (1865-1957) 1. Allegro moderato 2. Adagio di molto 3. Allegro, ma non tanto
20’
45’
Pausa
Simfonia núm. 4 en do major
Franz Schmidt (1874-1939) Dedicat a Oswald Kabasta 1. Allegro molto moderato 2. Adagio 3. Molto vivace 4. Allegro molto moderato
VICTORIA MULLOVA, VIOLÍ PABLO MIELGO, DIRECTOR ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS 3
NOTES AL
PROGRAMA
SIBELIUS I SCHMIDT. LA IMPORTÀNCIA D’UNA BONA FORMACIÓ
CAT
Bàrbara Duran
Sibelius i Schmidt comparteixen una característica: van ser iniciats en l’aprenentatge musical per dues dones de la família. Sibelius era una mica desastre amb el piano, que començà amb la seva tieta Júlia. Podem imaginar la cara de la tieta quan ell començava a improvisar més que estudiar la lliçó que tocava. Més tard, ja adolescent, va descobrir el violí i s’enamorà d’ell. En el cas de Schmidt, fou la seva mare, Mária Ravasz, la que li donà una excel·lent formació, optant per una dieta sistemàtica de Johann Sebastian Bach, que sempre té efectes miraculosos. Potser un dels temes oblidats de la musicologia sigui l’estudi d’aquestes tutores femenines en els primers anys d’aprenentatge instrumental, sovint oblidades però que foren les que sembraren la llavor en incomptables músics de tots els temps. El Concert per a violí de Sibelius (1865-1957) és extremadament difícil, però no solament per qüestions tècniques, sinó perquè el violí sembla substituir la veu mateixa de l’intèrpret i convertir-s’hi. Un sentiment apassionat i d’expansió vital omple tot el primer moviment; l’orquestra aquí és clarament una acompanyant que subratlla la melodia, però és ben clar que la història és protagonitzada pel violí, fins i tot quan aquest calla. El primer tema dona pas a passatges virtuosos del violí que desemboquen en una orquestra cada vegada més obscura. I en el segon tema el violí toca fragments plens i apassionats que acaben en una nota llarguíssima que s’estén sobre un seguit de refilets per morir sobre una orquestra tempestuosa. La cadència —el fragment d’exhibició del solista esperat al final de cada primer moviment— és generada gairebé des de la meitat, i acaba en una poderosa secció abocada cap al final. 5
El segon moviment demostra aquest vocalisme de la composició per a violí de Sibelius, car sembla a vegades un lied, fins i tot en la forma —el tema, una àmplia secció central i la tornada al tema primer—, que recorda l’estructura dels lieder. El tercer temps és, clarament, una dansa; inequívocament, perquè les passes estan ben marcades des del principi. La coreografia, però, canvia en la resposta sincopada i rítmica del solista amb fragments de gran dificultat per les dobles i triples cordes que ha de tocar alhora. El 1905 fou estrenada la versió revisada, després d’haver ordenat tot el material de la primera versió del 1902, que no fou precisament reeixida. Més que música de caire nacionalista, el que es pot escoltar és un concert turmentat per l’esperit romàntic en tota la seva dimensió: expressivitat extrema, passió i èxtasi. Franz Schmidt (1834-1939) destacà com a compositor, director, pianista i violoncel·lista. Però no és un dels compositors austríacs més coneguts del XX; les ombres d’una certa connivència amb el règim nazi difuminaren la seva figura de mestratge indiscutible. La Simfonia núm. 4 és una de les seves obres més conegudes, i no deixa de recordar Mahler. El seu treball de construcció simfònica està pensat sempre per a una gran orquestra els recursos tímbrics de la qual són explorats de manera continuada. L’orquestra no està al servei de la forma simfònica, sinó al revés: és la simfonia la que serveix a una orquestra que llueix desenvolupaments temàtics que passen per diferents gradacions de color tímbric. Poques vegades una simfonia comença amb un solo instrumental —la trompeta— que és reproduït un altre cop al final del darrer moviment. El segon i el tercer moviments són presidits també per solos del violoncel; però la construcció total de l’obra no deixa de ser un contínuum que sorprèn per la seva profunditat i per la recerca d’una expressivitat a través dels cromatismes i els canvis de color orquestrals. 6
SIBELIUS Y SCHMIDT. LA IMPORTANCIA DE UNA BUENA FORMACIÓN
ESP
Bàrbara Duran
Sibelius y Schmidt comparten una característica: fueron iniciados en el aprendizaje musical por dos mujeres de la familia. Sibelius era un poco desastre con el piano, que empezó con su tía Julia. Podemos imaginar la cara de la tía cuando él empezaba a improvisar más que estudiar la lección que tocaba. Más tarde, ya adolescente, descubrió el violín y se enamoró de él. En el caso de Schmidt, fue su madre, Mária Ravasz, la que le dio una excelente formación, optando por una dieta sistemática de Johann Sebastian Bach, que siempre tiene efectos milagrosos. Quizás uno de los temas olvidados de la musicología sea el estudio de estas tutoras femeninas en los primeros años de aprendizaje instrumental, a menudo olvidadas pero que fueron las que sembraron la semilla en incontables músicos de todos los tiempos. El Concierto para violín de Sibelius (1865-1957) es extremadamente difícil, pero no sólo por cuestiones técnicas, sino porque el violín parece sustituir la propia voz del intérprete y convertirse en ella. Un sentimiento apasionado y de expansión vital llena todo el primer movimiento; la orquesta aquí es claramente una acompañante que subraya la melodía, pero es bien claro que la historia es protagonizada por el violín, incluso cuando este calla. El primer tema da paso a pasajes virtuosos del violín que desembocan en una orquesta cada vez más oscura. Y en el segundo tema el violín toca fragmentos llenos y apasionados que acaban en una nota larguísima que se extiende sobre una serie de trinos para morir sobre una orquesta tempestuosa. La cadencia —el fragmento de exhibición del solista esperado al final de cada primer movimiento— es generada casi desde la mitad, y acaba en una poderosa sección vertida hacia el final. 7
El segundo movimiento demuestra este vocalismo de la composición para violín de Sibelius, ya que parece a veces un lied, incluso en la forma —el tema, una amplia sección central y la vuelta al primer tema—, que recuerda la estructura de los lieder. El tercer tiempo es, claramente una danza; inequívocamente, porque los pasos están bien marcados desde el principio. La coreografía, sin embargo, cambia en la respuesta sincopada y rítmica del solista con fragmentos de gran dificultad por las dobles y triples cuerdas que debe tocar a la vez. En 1905 fue estrenada la versión revisada, después de haber ordenado todo el material de la primera versión de 1902, que no fue precisamente exitosa. Más que música de corte nacionalista, lo que se puede escuchar es un concierto atormentado por el espíritu romántico en toda su dimensión: expresividad extrema, pasión y éxtasis. Franz Schmidt (1834-1939) destacó como compositor, director, pianista y violoncelista. Pero no es uno de los compositores austríacos más conocidos del XX; las sombras de una cierta connivencia con el régimen nazi difuminaron su figura de magisterio indiscutible. La Sinfonía n.º 4 es una de sus obras más conocidas, y no deja de recordar a Mahler. Su trabajo de construcción sinfónica está pensado siempre para una gran orquesta cuyos recursos tímbricos son explorados de manera continuada. La orquesta no está al servicio de la forma sinfónica, sino al revés: es la sinfonía la que sirve a una orquesta que luce desarrollos temáticos que pasan por diferentes gradaciones de color tímbrico. Pocas veces una sinfonía empieza con un solo instrumental —la trompeta— que es reproducido otra vez al final del último movimiento. El segundo y el tercer movimientos son presididos también por solos del violonchelo; pero la construcción total de la obra no deja de ser un continuo que sorprende por su profundidad y por la investigación de una expresividad a través de los cromatismos y los cambios de color orquestales. 8
SIBELIUS AND SCHMIDT: THE IMPORTANCE OF A GOOD TRAINING
ENG
Bàrbara Duran
Sibelius and Schmidt share one biographical feature: they were initiated into musical learning by women in their families. Sibelius was a bit of a mess at the piano, which he began studying with his aunt Julia. Imagine his aunt’s face when he would start improvising, rather than sticking to the lesson in progress. Later, as a teenager, he discovered the violin and fell in love with it. In Schmidt’s case, it was his mother Mária Ravasz, who provided an excellent training, by making him follow a systematic diet of Johann Sebastian Bach —always miraculously effective. Maybe one of the forgotten topics in Musicology is the study of these feminine tutors during the first years of instrumental learning: they are often consigned to oblivion, when they actually planted the seed of music in countless musicians of all times. The Violin concerto by Sibelius (1865-1957) is extremely difficult, not only due to technical reasons, but also because the violin seems to transform and replace the interpreter’s own voice. A passionate feeling of vital expansion takes over the first movement; here, the orchestra is clearly a highlighting accompaniment, although the violin is undoubtedly the star of the story, even when it is silent. The first theme makes way for the virtuoso violin passages, which disgorge in a growingly obscure orchestra. It is in the second theme where the violin plays full and passionate fragments that conclude in a very long note stretching over a series of trinos, to die on top of a stormy orchestra. The cadenza —the fragment of soloist exhibition anticipated at the end of every first movement— generates almost from the middle, and ends up in a powerful section decanting towards the end. 9
The second movement proves the vocalism in Sibelius’ violin composition, because at some points it resembles a lied, even in its shape: the theme, a wide central section and the return to the first theme, remind us of the structure of the lieder. The third time is clearly a dance: unequivocally, the steps are marked from the beginning. The choreography, however, changes in the syncopated and rhythmical response of the soloist, with fragments of great difficulty, due to the double and triple strings that have to be played at once. In 1905, it was premièred in its reviewed version, which arranged all the materials in the rather unsuccessful 1902 version. Instead of music of the Nationalist sort, what the listener should hear is a concert tormented by the Romantic spirit in all its dimensions: extreme expressivism, passion and ecstasy. Franz Schmidt (1834-1939) stood out as a composer, conductor, pianist and cellist. Nevertheless, he is not one of the best known Austrian composers from the XXth century, because the shadows of a certain complicity with the Nazi regime obscured his unquestionable mastership. Symphony No.4 is one of his most popular pieces, and yet it reminds us of Mähler. His work in the symphonic construction is always thought for a great orchestra, where the resources in timbre are continuously exploited. The orchestra does not serve the form of the symphony, but the other way round; the symphony works for the orchestra by flashing theme developments that go through different grades of colour in timbre. Rarely will a symphony begin with an instrumental solo —the trumpet—, which is again reproduced at the end of the last movement. The second and third movement are also presided by cello solos, though the total construction of the piece remains a continuum that surprises in its 10
VIKTORIA
MULLOVA
© Heike Fischer Fotografie
12
VIKTORIA MULLOVA Violí
CAT
“Escoltar com Mullova interpreta Bach és, senzillament, una de les millors experiències que es poden viure”, va escriure The Guardian. Viktoria Mullova és una de les més grans virtuoses del violí i el seu horitzó musical continua en expansió. Ha viatjat fins als espais del jazz i les músiques del món, treballa de manera habitual amb els conjunts d’època Orchestra of the Age of Enlightenment, Il Giardino Armonico, Accademia Bizantina i Venice Baroque, entre d’altres, i toca amb les principals orquestres i directors internacionals cada temporada. Avui és coneguda arreu del món com una violinista excepcional, per la seva versatilitat i integritat musical. Mullova posseeix una curiositat que eixampla contínuament l’abast del seu desenvolupament musical, des del barroc i la clàssica fins a les influències més contemporànies en l’àmbit de la fusió i la música experimental. De la temporada 2018-2019, cal destacar-ne les primícies de l’obra At swim - Two birds, de Dusapin, als Estats Units i al Regne Unit, amb la Seattle Symphony i la London Philharmonic Orchestra; recitals en solitari al Japó, la Xina i el Regne Unit; i les actuacions com a Artist in Focus al Sage Gateshead, en format de recital i concert a través del seu programa “Stradivarius in Rio”. Mullova també ha iniciat noves col·laboracions amb el pianista Alasdair Beatson, per tocar les sonates de Beethoven amb cordes de budell, i amb el contrabaixista, músic de jazz i compositor Misha Mullov-Abbado, amb el qual està de gira interpretant el programa a duet “Music we love”. A més dels projectes propis, ha treballat peces de compositors com Pascal Dusapin, Fraser Trainer, Thomas Larcher i Dai Fujikura. Viktoria Mullova toca un Stradivarius Jules Falk de 1723 o un violí Guadagnini.
13
VIKTORIA MULLOVA Violín
ESP
“Escuchar cómo Mullova interpreta Bach es, sencillamente, una de las mejores experiencias que se pueden vivir”, escribió The Guardian. Viktoria Mullova es una de las mayores virtuosas del violín y su horizonte musical continúa en expansión. Ha viajado hasta los espacios del jazz y las músicas del mundo, trabaja de manera habitual con los conjuntos de época Orchestra of the Age of Enlightenment, Il Giardino Armonico, Accademia Bizantina y Venice Baroque, entre otros, y toca con las principales orquestas y directores internacionales cada temporada. Hoy es conocida en todo el mundo como una violinista excepcional, por su versatilidad e integridad musical. Mullova posee una curiosidad que amplía continuamente el alcance de su desarrollo musical, desde el Barroco y la clásica hasta las influencias más contemporáneas en el ámbito de la fusión y la música experimental. De la temporada 2018-2019, hay que destacar las primicias de la obra At swim - Two birds, de Dusapin, en los Estados Unidos y en el Reino Unido, con la Seattle Symphony y la London Philharmonic Orchestra; recitales en solitario en Japón, China y el Reino Unido; y las actuaciones como “Artist in Focus” en el Sage Gateshead, en formato de recital y concierto a través de su programa “Stradivarius in Rio”. Mullova también ha iniciado nuevas colaboraciones con el pianista Alasdair Beatson, para tocar las sonatas de Beethoven con cuerdas de tripa, y con el contrabajista, músico de jazz y compositor Misha Mullov-Abbado, con el cual está de gira interpretando el programa a dúo “Music we love”. Además de los proyectos propios, ha trabajado piezas de compositores como Pascal Dusapin, Fraser Trainer, Thomas Larcher y Dai Fujikura. Viktoria Mullova toca un Stradivarius ‘Jules Falk’ de 1723 o un violín Guadagnini.
14
VIKTORIA MULLOVA Violin
ENG
“To hear Mullova play Bach is, simply, one of the greatest things you can experience”, wrote The Guardian. One of the world’s greatest violin virtuosos, Viktoria Mullova’s musical horizons continue to expand. She has journeyed into the world of jazz and world music, she works regularly with the period ensembles such as Orchestra of the Age of Enlightenment, Il Giardino Armonico, Accademia Bizantina and Venice Baroque as well as appearing each season with top international orchestras and conductors. She is now known the world over as a violinist of exceptional versatility and musical integrity. Her curiosity spans the breadth of musical development from baroque and classical right up to the most contemporary influences from the world of fusion and experimental music. Highlights of her 18/19 season includes the UK and US premieres of Dusapin’s “At swim - Two birds” with Seattle Symphony and the London Philharmonic Orchestra, solo recitals in Japan, China and the UK and is Artist in Focus at The Sage Gateshead, appearing in recital, concertos and with her ‘Stradivarius in Rio’ programme. Mullova also takes up new collaborations with forepianist Alasdair Beatson playing Beethoven sonatas on gut strings, and with the double bass player, jazz musician and composer, Misha Mullov-Abbado, with whom she is touring and performing their duo programme ‘Music we Love’. As well as her own projects, she has also commissioned works from composers such as Pascal Dusapin, Fraser Trainer, Thomas Larcher and Dai Fujikura. Viktoria either plays on her ‘Jules Falk’ 1723 Stradivarius or a Guadagnini violin.
15
PABLO
MIELGO
© Christian Debus
PABLO MIELGO, Director
CAT
Pablo Mielgo, director d’orquestra de Madrid, és un ciutadà del món amb esperit emprenedor i amb una missió: fer que la música estigui a l’abast de tots. En l’actualitat és director de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB) i ha estat contractat per orquestres de tot el món. Estudià al Conservatori Reial de la seva ciutat natal, al Col·legi Reina Sofia i a l’Escola de Música del London Guildhall. A més, creà una xarxa de nombroses amistats musicals entre Berlín i Qatar, Lucerne i Los Angeles, amb músics de renom que ara enriqueixen els programes de concerts de l’OSIB. Pablo Mielgo ha estat assistent de directors com James Conlon, Jesús López Cobos, Daniel Barenboim i Claudio Abbado. Ell dirigeix regularment als grans escenaris d’Europa, com el Wiener Musikverein, als EUA, com el Carnegie Hall de Nova York, a Amèrica Llatina i a l’Orient Mitjà. En estreta col·laboració artística, el madrileny treballa amb orquestres com la Simfònica de Simón Bolívar, the Arena di Verona i la Filharmònica de Qatar, amb artistes com Juan Diego Flórez, les germanes Labeque, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin i Radovan Vlatkovic. . Des de 2005 és director musical i artístic de la Fundació SaludArte, amb l’objectiu de generar un canvi social a través de la música. Pablo Mielgo va promoure diversos esdeveniments musicals amb gran reconeixement internacional, com el Festival Espanya-Veneçuela, el Festival Internacional de Música de Madrid “Madrid em sona”, la gira de l’Orquestra Juvenil Iberoamericana per Espanya i els Estats Units, IberOpera i “En viu, connectant el món a través de la música”. Col·laborà amb institucions com el Teatre Reial de Madrid, la Miami New World Symphony, el Sistema a Veneçuela i la Florida Grand Opera, amb artistes de renom com Plácido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu i Michael Tilson Thomas, entre d’altres. Pablo Mielgo està especialment dedicat a la promoció de joves talents. Des de 2011, el director artístic de la Filharmònica de Medellín s’esforça per brindar als joves músics accés a l’educació musical, independentment dels ingressos dels pares. A més, el director ha fundat tres orquestres juvenils des de 2003: l’Orquestra Juvenil Presjovem, que reuneix els millors joves músics espanyols, l’Orquestra Juvenil Iberoamericana i l’Orquestra Simfònica Harmonia. En cooperació amb Sir Colin Davis, va fundar la BandArt Orchestra. Com a director titular de l’OSIB, des de 2014, ha promogut amb èxit el desenvolupament de l’orquestra en diversos aspectes, sobre la base de la seva experiència internacional. Pablo Mielgo ha millorat la qualitat de l’orquestra i els seus programes, ha augmentat les vendes d’entrades i ha desenvolupat la seva xarxa amb actuacions de convidats, programes per a joves i artistes de primer nivell.
17
PABLO MIELGO, Director
ESP
Pablo Mielgo, director de orquesta de Madrid, es un ciudadano del mundo con espíritu emprendedor y con una misión: hacer que la música esté al alcance de todos. En la actualidad es director de la Orquesta Sinfónica de las Illes Balears (OSIB) y ha sido contratado por orquestas de todo el mundo. Estudió en el Conservatorio Real de su ciudad natal, en el Colegio Reina Sofía y en la Escuela de Música del London Guildhall. Además, creó una red de numerosas amistades musicales entre Berlín y Qatar, Lucerne y Los Ángeles, con músicos de renombre que ahora enriquecen los programas de conciertos de la OSIB. Pablo Mielgo ha sido asistente de directores como James Conlon, Jesús López Cobos, Daniel Barenboim y Claudio Abbado. Él dirige regularmente en los grandes escenarios de Europa, como el Wiener Musikverein, en EE. UU., como el Carnegie Hall de Nueva York, en América Latina y en Oriente Medio. Con una estrecha colaboración artística, el madrileño trabaja con orquestas como la Sinfónica de Simón Bolívar, the Arena di Verona y la Filarmónica de Qatar, con artistas como Juan Diego Flórez, las hermanas Labeque, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin y Radovan Vlatkovic. Desde 2005 es director musical y artístico de la Fundación SaludArte, con el objetivo de generar un cambio social a través de la música. Pablo Mielgo lanzó varios acontecimientos musicales de gran reconocimiento internacional, incluyendo el Festival España-Venezuela, el Festival Internacional de Música de Madrid “Madrid me suena”, la gira de la Orquesta Juvenil Iberoamericana por España y Estados Unidos, IberOpera y “En vivo, conectando el mundo a través de la música”. Colaboró con instituciones como el Teatro Real de Madrid, la Miami New World Symphony, el Sistema en Venezuela y la Florida Grand Opera, con artistas de renombre como Plácido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu y Michael Tilson Thomas entre otros. Pablo Mielgo está especialmente dedicado a la promoción de jóvenes talentos. Desde 2011, el director artístico de la Filarmónica de Medellín se esfuerza para brindar a los jóvenes músicos acceso a la educación musical, independientemente de los ingresos de los padres. Además, el director ha fundado tres orquestas juveniles desde 2003: la Orquesta Juvenil Presjovem, que reúne a los mejores jóvenes músicos españoles, la Orquesta Juvenil Iberoamericana y la Orquesta Sinfónica Armonía. En cooperación con Sir Colin Davis, fundó la BandArt Orchestra. Como director titular de la OSIB desde 2014, ha promovido con éxito el desarrollo de la orquesta en varios aspectos, sobre la base de su experiencia internacional. Pablo Mielgo ha mejorado la calidad de la orquesta y sus programas, ha aumentado las ventas de entradas y ha desarrollando su red con actuaciones de invitados, programas para jóvenes y artistas de primer nivel.
18
PABLO MIELGO, Director
ENG
Pablo Mielgo, a conductor from Madrid, is a true world citizen with an entrepreneurial spirit and the mission to make music accessible to everyone: the agile chief of the Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB) was immediately engaged by orchestras around the world after his studies at the Royal Conservatory of his hometown, the Reina Sofia School and the London Guildhall School of Music. Moreover, he created a network of numerous musical friendships between Berlin and Qatar, Lucerne and Los Angeles, with renowned musicians, who are now enriching the OSIB concert programs. Pablo Mielgo has assisted conductors such as James Conlon, Jesus Lopez Cobos, Daniel Barenboim and Claudio Abbado. He regularly conducts on the great stages of Europe such as the Wiener Musikverein, the USA such as Carnegie Hall New York, Latin America and the Middle East. In close artistic collaboration, the Madrilenian works with orchestras such as the Simon Bolívar Symphony, the Arena di Verona and the Qatar Philharmonic as well as with artists such as Juan Diego Florez, the Labeque sisters, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin and Radovan Vlatkovic. Since 2005 he has been the musical and artistic director of the SaludArte Foundation, which aims to bring about social change through music. Pablo Mielgo launched several musical events with great international acclaim including the Festival España-Venezuela, the International Music Festival of Madrid “Madrid me suena”, the tour of the Ibero-American Youth Orchestra through Spain and the USA, IberOpera as well as “Live, connecting the world through music”. He collaborated with institutions such as the Teatro Real Madrid, the Miami New World Symphony, El Sistema in Venezuela and the Florida Grand Opera, as well as with renowned artists, Placido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu, and Michael Tilson Thomas among others. Pablo Mielgo is especially dedicated to the promotion of young talents. Since 2011 the co-artistic director of the Medellin Philharmonic Academy strives to give young musicians access to musical education regardless of parental income. Furthermore, the conductor has founded three youth orchestras since 2003: the Presjovem Youth Orchestra bringing together the best young Spanish musicians, the Iberoamerican Youth Orchestra and the Harmonia Symphony Orchestra. In cooperation with Sir Colin Davis, he founded the BandArt Orchestra. As chief conductor of the OSIB since 2014, he has promoted the orchestra’s development in several aspects successfully on the basis of his international experience: Pablo Mielgo has improved the quality of the orchestra and its programs, increased ticket sales and developed his network with guest performances, youth programs and first-rate artists.
19
ORQUESTRA SIMFÒNICA
DE LES ILLES BALEARS
20
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE LES ILLES BALEARS
CAT
L’Orquestra Simfònica de les Balears està considerada un dels referents simfònics a Espanya. Va ser creada l’any 1988 sota la institució denominada Fundació Pública de les Balears per a la Música, incloent el Govern Balear, l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca. Malgrat que la història del simfonisme a les Illes Balears s’inicia als anys 40; la formació de l’orquestra com es coneix avui es deu al recentment desaparegut mestre Luís Remartínez, que va ser-ne titular i director artístic des de l’any 1988 fins a l’any 1994. Després l’han seguit els mestres següents: Philippe Bender (1994-1997) (2005-2009), Salvador Brotons (1997-2000) (2009-2013), Geoffrey Simon (2001-2002), Edmon Colomer (2002-2005), Josep Vicent (2013-2014). Actualment el mestre Pablo Mielgo és el director titular i Joji Hattori “Special Artistic Advisor and Guest Conductor”. L’Orquestra desenvolupa la seva temporada regular en l’àmbit simfònic (temporada d’abonament a l’Auditorium de Palma, concerts simfònics a Menorca, Eivissa i Formentera, temporada d’abonament a l’Auditorium de Manacor, concerts extraordinaris a Mallorca), així com en l’àmbit líric (temporades d’òpera de la Fundació Teatre Principal de Palma i dels Amics de l’Òpera de Maó). En la temporada d’estiu, l’OSIB desenvolupa el festival Estius simfònics, amb el Castell de Bellver com a seu principal, i col·labora amb altres festivals com el de Pollença o el Sunset Classics. A més de la seva programació artística, desenvolupa una extensa tasca pedagògica mitjançant el programa Simfònica en família, així com el programa Simfònica en societat en què porta la música a diferents mitjans socials més desfavorits. Durant els últims 25 anys, l’Orquestra ha tingut com a acompanyats solistes de la rellevància internacional de Juan Diego Flórez, Kiri Te Kanawa, Teresa Berganza, Joaquín Achúcarro, Piotr Anderszewski, María Bayo, Simón Orfila, Katia i Marielle Labeque i el jove Francisco Fullana. L’OSIB ha actuat en nombroses ocasions fora de les Illes Balears. Destaca el seu recent viatge al Teatre Reial de Madrid juntament amb el tenor Juan Diego Flórez; el viatge a Zurich per a un concert amb la mezzo Kate Lindsey; el concert al Radio Hall France de París amb Khatia Buniatishvili i el concert a la Sala de Drets Humans de la ONU.
21
PROPERS
CONCERTS
TEMPORADA SIMFÒNICA 2018 - 2019
CONCERT #11 AUDITORIUM DE PALMA
21/03/19 20.00 H
Rapsòdia espanyola M. Ravel Nocturn d’Andalusia L. Palomo Ibèria C. Debussy Caprici espanyol N. Rimski-Kórsakov
RAFAEL AGUIRRE, GUITARRA SERGIO ALAPONT, DIRECTOR ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS
TEMPORADA SIMFÒNICA 2018 - 2019
CONCERT #12
(CICLE GRANS PIANISTES) AUDITORIUM DE PALMA
04/04/19 20.00 H
Rusian i Ludmila, obertura M. Glinka Concert per a piano núm. 2 S. Rakhmaninov Simfonia núm. 5 L.v. Beethoven
KHATIA BUNIATISHVILI, PIANO PABLO MIELGO, DIRECTOR ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS
TEMPORADA SIMFÒNICA 2018 - 2019
CONCERT #13 AUDITORIUM DE PALMA
11/04/19 20.00 H
Concert per a piano núm.5 Op. 73, “Emperador” L.v. Beethoven Serenade núm. 1 Op.11 J. Brahms
YEVGENY SUDBIN, PIANO JOJI HATTORI, DIRECTOR ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS
Orquestra Simfònica Illes Balears Músics Primers violins • Smerald Spahiu, concertino • Gina Nicola, concertino associat • Jennifer Peck, ajudant de concertino, solista • Gloria Grati • Gabriel Martí • Paula Marquès • Andrei Melkumov • Margarita Navarro • Marc Nogues • Maria Luisa Payeras • Pavel Penchev • Christine Schedukat Segons violins • Barbara Walus, solista • Sebastià Pou, ajudant de solista • Agustí Aguiló • Carme Fullana • Roberto Moragón • Ferenc Rácz • Francisco Sard • Beth Super Violes • Sonia Krasnova, solista • Marta Hatler, ajudant de solista • Miguel Arola • Jun Kuroki • Junko Kuroki • Filippo Maschio • Luís Oliver • Elisabeth Romero Violoncels • Emmanuel Bleuse, solista • Ibolya Rózsás, ajudant de solista • Luis Correa • Bisser Tchernokojev • Felipe Temes • Manuela Torres Contrabaixos • Martin Gregg, solista • Jozef Szafrañski, ajudant de solista • Philip Dawson • Wojciech Sobolewski
Flauta/Flautí • Enrique Sánchez, ajudant de solista Oboès • Javier Arnal, solista • Jordi Miralles, ajudant de solista Oboè/Corn anglès • Carlos Fortea, ajudant de solista Clarinets • Eduardo Bernabeu, solista • Juan José Pardo, ajudant de solista Clarinet/Clarinet Baix • Sílvia Insa, ajudant de solista Fagots • José Vicente Tatay, solista • Gerardo Beltrán, ajudant de solista Fagot/Contrafagot • Joana Rullan, ajudant de solista Trompes • Nigel Carter, solista • Miriam Merino, solista • Joan Barceló, ajudant de solista • José Francisco Fortea, ajudant de solista • César Guillem, ajudant de solista Trompetes • Michel Herment, ajudant de solista/solista • Cyril Pouillet, ajudant de solista/ solista • Samuel Garcia, ajudant de solista Trombons • Jean Christophe Brunet, solista Tuba • Tobias Isern, solista Timbales • Armando Lorente, solista Percussió • Juan Carlos Murgui, ajudant de solista • Susana Pacheco, ajudant de solista
Flautes • Josep Miralles, solista • Estela Córcoles, ajudant de solista
COL·LABORADORS Carlota Coll, violí, Javier Díaz, violí, Marina Fuster, violí, Miriam Jiménez, violoncel, Francisco Aguiló, contrabaix, Pablo Moreno, contrabaix, Daniel Higon, oboè ,Pere Garcias, trombó, Bartolomé Serra, trombó, Carlota Cáceres, percusió, Davide Burani, arpa, José Antonio Domené, arpa
Gerència •
Pere Bonet, gerent
Equip Artístic • •
Pablo Mielgo Carrizo, Director titular i co.director artístic Joji Hattori, Special Artistic Advisor and Guest Conductor
Equip Tècnic • • • • • • • •
Cristina Martínez, cap de producció Katalin Szentirmai, arxiu i documentació musical Gloria Grati, secretari tècnic Maria del Mar Furió, serveis artístics Aina Gayart, auxiliar Francisca Pallicer, auxiliar Juan Ramón García, atriler Gustavo Riutort, serveis generals
PATRONAT DE LA FUNDACIÓ OSIB Presidenta • Consellera de Cultura, Participació i Esports: Francesca Tur Riera
Vicepresidenta • Directora General de Cultura: Joana Català Coll
Vocals nats • Secretari General: Guillem Joan Fullana Daviu • Director General (Funció Pública): Pedro Jiménez Ramírez • Director General Pressupostos: Joan Carrió Vidal
Vocals electes • Cap del departament de Cultura: Catalina Ferrando Ballester • Director General d’Esports i Joventut: Carles Gonyalons Sureda • Director General del Tresor: José Luis Gil Martín
Membres amb veu sense vot • Advocada CAIB: Isabel Monjo Bordoy • Vicepresident primer i conseller executiu de Cultura, Patrimoni i Esports: Francesc Miralles Mascaró – Consell de Mallorca • Conseller de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell de Menorca: Miguel Àngel Maria Ballester • Conseller d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut del Consell Insular d’Eivissa: David Ribas Ribas • Vicepresidenta primera. Consellera de Cultura, Educació i Patrimoni: Susana Labrador Manchado
PATROCINA :
PATROCINAD OR ESPECIAL TEMP OR ADA D’ABONAMENT 2018 -2019 :
G O I B
VICEPRESIDÈNCIA I CONSELLERIA INNOVACIÓ RECERCA I TURISME
AGÈNCIA D’ESTRATÈGIA TURÍSTICA ILLES BALEARS