TEMPORADA D’ABONAMENT 2018-2019 AUDITORIUM DE PALMA | 21/ 03/ 19 | 20.00 H AUDITORI DE MANACOR | 22 / 03/ 19 | 20.00 H
05
11
55’
Rapsòdia espanyola Maurice Ravel (1875-1937) 1. Prélude à la nuit 2. Malagueña 3. Habanera 4. Feria
Nocturnos de Andalucia Lorenzo Palomo (1938) Suite concertante per a guitarra i orquestra 1. Brindis a la noche 2. Sonrisa truncada de una estrella 3. Danza de Marialuna 4. Ráfaga 5. Nocturno de Córdoba 6. El Tablao 20’
Pausa
2
35’
Ibéria
Claude Debussy (1862-1918) (Imatges per a orquestra) 1. Par les rues et par les chemins (“Pels carrers i els camins”) 2. Les parfums de la nuit (“Els perfums de la nit”) 3. Le matin d’un jour de fête (“El matí d’un dia festiu”)
Caprici español, op.34 Nicolai Rimski-Kórsakov (1844-1908) 1. Alborada 2. Variazioni 3. Alborada 4. Scena e canto gitano 5. Fandango asturiano (Smerald Spahiu, violí)
RAFAEL AGUIRRE, GUITARRA SERGIO ALAPONT, DIRECTOR ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS 3
EL PAISATGE MUSICAL D’UN POBLE Bàrbara Duran
CAT
Inqüestionablement, l’espanyolitat presideix aquest programa. Però, seguidament, ens hauríem de fer algunes preguntes. Per exemple, què entenem per espanyolisme en l’àmbit de la música; fins i tot quins són els elements que ens condueixen a identificar una música amb una nació determinada. Existeixen veritablement esquemes melòdics, rítmics o harmònics que defineixen la música d’un poble o nació concreta? La música africana —per exemple— era considerada monòdica però de gran riquesa rítmica fins a mitjan segle XX. Però les investigacions modernes en etnomusicologia parlen, fins i tot, de cànons en què les imitacions entren amb una pulsació de diferència. I això, per als oients, es tradueix en un entramat sonor de gran complexitat però que és, finalment, música africana polifònica. En línies generals, és veritat que determinats esquemes melòdics o rítmics, certs encadenaments harmònics, es poden detectar com a comuns en músiques d’una àrea determinada. A partir de les experiències musicals viscudes, generam una memòria sonora que arxiva tòpics sonors. A les obres d’avui, els elements espanyols més recurrents són els ritmes vitals, de dansa, contraposats a seccions d’aire misteriós i instruments de timbre hispànic com la guitarra. És clar que l’Estat espanyol té tal varietat cultural que resumir-ho en aquests tres tòpics és impossible. I aquest és el perill, perquè sovint estereotipam imatges que no es corresponen veritablement amb la realitat musical d’aquell país, però que emmagatzemam com a reals. Es pot fer l’exercici invers, el d’analitzar els possibles tipismes musicals sota la mirada de diferents compositors, escoles i nacionalitats: Ravel i Debussy (escola francesa), Palomo (escola espanyola) i RimskiKórsakov (escola russa), que protagonitzen el programa d’avui.
4
L’exercici, veritablement interessant, ens mostrarà la manera com els creadors han tractat el material espanyol i quins són els recursos de cada escola compositiva que queden reflectits en aquesta mirada espanyolíssima. Així, veurem que Ravel treballa sonoritats inequívocament espanyoles amb entusiasme —no s’ha d’oblidar que la seva mare era basca—; però ho passa pel sedàs de l’elegància francesa, mostrant les qualitats de gran orquestrador que tenia i el poder d’atracció del seu color tímbric. Lorenzo Palomo (Ciudad Real, 1938) és un compositor espanyol que ha estrenat a les millors sales del món: a Nova York, Filadèlfia, Boston, Moscou, Berlín, Tòquio... Les seves obres han calat profundament fora d’Espanya, d’entre les quals destaquen els Nocturnos de Andalucía i les Canciones españolas, entre una producció amplíssima. El seu llenguatge parteix d’arrels andaluses que exploren alhora una estètica contemporània i personal, que no s’arrisca a sonoritats estridents. Però renova, indubtablement, el llenguatge de Joaquín Rodrigo i dels compositors de la primera meitat del segle XX. En els Nocturnos la guitarra supera la sonoritat del flamenc essencial i s’apropa a una estètica moderna. Si hi ha un compositor que intenta descriure una Espanya misteriosa, un país únic on encara queden restes d’un cert orientalisme, aquest és Claude Debussy. Sens dubte Ibéria és la peça amb els recursos orquestrals més treballats, plena d’una creativitat que exposa varietat, seducció i màgia. També la que respon a una mirada més polièdrica sobre les músiques de la península, i que explica sintèticament el títol Ibéria. Ara bé, si voleu meravella i fantasia, aquí tenim a Rimski-Kórsakov. Els compositors russos tenen una denominació d’origen, i aquesta és el fet de saber traduir la fantasia i el món de les rondalles en una orquestra que actua com una fàbrica de somnis sonors. Com veim, tanmateix acabam recorrent als tòpics associats a les escoles compositives, però la veritat és que ningú no es resisteix a aquest floret d’encantadors d’orelles que fan viatjar els oients a països llunyans.
5
EL PAISAJE MUSICAL DE UN PUEBLO Bàrbara Duran
ESP
Incuestionablemente, la españolidad preside este programa. Sin embargo, seguidamente, nos tendríamos que hacer algunas preguntas. Por ejemplo, qué entendemos por españolismo en el ámbito de la música; incluso cuáles son los elementos que nos conducen a identificar una música con una nación determinada. ¿Existen verdaderamente esquemas melódicos, rítmicos o armónicos que definen la música de un pueblo o nación concreta? La música africana —por ejemplo— era considerada monódica pero de gran riqueza rítmica hasta mediados de siglo XX. Pero las investigaciones modernas en etnomusicología hablan, incluso, de cánones en los que las imitaciones entran con una pulsación de diferencia. Y eso, para los oyentes, se traduce en un entramado sonoro de gran complejidad pero que es, finalmente, música africana polifónica. En líneas generales, es verdad que determinados esquemas melódicos o rítmicos, ciertos encadenamientos armónicos, se pueden detectar como comunes en músicas de un área determinada. A partir de las experiencias musicales vividas, generamos una memoria sonora que archiva tópicos sonoros. En las obras de hoy, los elementos españoles más recurrentes son los ritmos vitales, de danza, contrapuestos a secciones de aire misterioso e instrumentos de timbre hispánico como la guitarra. Claro está que el Estado español tiene tal variedad cultural que resumirlo en estos tres tópicos es imposible. Y este es el peligro, porque a menudo estereotipamos imágenes que no se corresponden verdaderamente con la realidad musical de aquel país, pero que almacenamos como reales. Se puede hacer el ejercicio inverso, el de analizar los posibles tipismos musicales bajo la mirada de diferentes compositores, escuelas y nacionalidades: Ravel y Debussy (escuela francesa), Palomo (escuela
6
española) y Rimski-Kórsakov (escuela rusa), que protagonizan el programa de hoy. El ejercicio, verdaderamente interesante, nos mostrará la manera como los creadores han tratado el material español y cuáles son los recursos de cada escuela compositiva que quedan reflejados en esta mirada españolísima. Así, veremos que Ravel trabaja sonoridades inequívocamente españolas con entusiasmo —no se tiene que olvidar de que su madre era vasca; pero lo pasa por el tamiz de la elegancia francesa, mostrando las cualidades de gran orquestador que tenía y el poder de atracción de su color tímbrico. Lorenzo Palomo (Ciudad Real, 1938) es un compositor español que ha estrenado en las mejores salas del mundo: a Nueva York, Filadelfia, Boston, Moscú, Berlín, Tokio... Sus obras han calado profundamente fuera de España, de entre las cuales destacan los Nocturnos de Andalucía y las Canciones españolas, entre una producción vastísima. Su lenguaje parte de raíces andaluzas que exploran al mismo tiempo una estética contemporánea y personal, que no se arriesga a sonoridades estridentes. Pero renueva, indudablemente, el lenguaje de Joaquín Rodrigo y de los compositores de la primera mitad del siglo XX. En los Nocturnos la guitarra supera la sonoridad del flamenco esencial y se acerca a una estética moderna. Si hay un compositor que intenta describir una España misteriosa, un país único donde todavía quedan restos de un cierto orientalismo, este es Claude Debussy. Sin duda Ibéria es la pieza con los recursos orquestales más trabajados, llena de una creatividad que expone variedad, seducción y magia. También la que responde a una mirada más poliédrica sobre las músicas de la península, y que explica sintéticamente el título Ibéria. Ahora bien, si queréis maravilla y fantasía, aquí tenemos a RimskiKórsakov. Los compositores rusos tienen una denominación de origen, y esta es la de saber traducir la fantasía y el mundo de los cuentos en una orquesta que actúa como una fábrica de sueños sonoros. Como vemos, sin embargo acabamos recurriendo a los tópicos asociados a las escuelas compositivas, pero la verdad es que nadie se resiste a este ramillete de encantadores de oídos que hacen viajar a los oyentes a países lejanos.
7
THE MUSICAL LANDSCAPE OF A PEOPLE Bàrbara Duran
ENG
It is out of the question: Spanishness presides tonight’s programme. But, immediately, some other questions need to be asked. For instance: what is it that we consider Spanish in music, or which elements make us identify a type of music with a certain nation. Do melodic, rhythmical or harmonic patterns defining the music of a specific people or nation really exist? African music, for example, was classified as monodic but rich in rhythm until the mid XXth century; however, modern research in Ethnomusicology has observed canons in which imitations join in with a variance of a beat. And to the audience, this translates into a greatly complex sound scheme which represents, all in all, polyphonic African music. Broadly speaking, it is true that a particular melodic or rhythmic pattern, a certain harmonic interlocking, can be detected as common in the music of a determined area. From the musical experiences we live, we generate a sound memory that stores sound clichés. In tonight’s pieces, the more recurrent ‘Spanish’ elements are vital rhythms, dances, in contrast with sections of a mysterious air and instruments of Hispanic timbre, like the guitar. Obviously, the cultural variety in the whole of Spain makes it impossible to sum up its musical style in these three clichés. And here lies the danger —because we often stereotype images that do not actually correspond to the musical reality of the country in question, but we have stored as such. One can try the other way round and analyse the possible musical ‘localness’ from the eye of different composers, schools and nationalities: Ravel and Debussy (French school), Palomo (Spanish school) and Rimski-Korsakov (Russian school). Such interesting
8
exercise will show how the creators in tonight’s programme have treated the ‘Spanish’ material, and which resources from each of the composition schools are captured in this super-Spanish glance. Thus, we will understand how Ravel enthusiastically works with unequivocally Spanish sounds (reminding us that his mother was Basque), although he sifts them through the French elegance and shows his ability as an orchestrator and the attractiveness of his timber colour. Lorenzo Palomo (Ciudad Real, 1938) is a Spanish composer who has premiered in the world’s best halls: New York, Philadelphia, Boston, Moscow, Berlin, Tokyo, and so on. The works in his vast production, among which Nocturnos de Andalucía and Canciones españolas stand out, have left a profound mark abroad. His language grows from Andalusian roots to explore both a contemporary and personal aesthetic, without risking into loud sonorities. Yet, he undoubtedly renews the language of Joaquín Rodrigo and the composers in the first half of the XXth century. In the Nocturnos, the guitar overcomes the sound of the essential flamenco and gets closer to a Modern aesthetic. If there is one composer who describes a mysterious Spain, a unique country with some remains of Orientalism, it is Debussy. Without a doubt, Iberia is the piece with the most elaborated orchestral resources, and it is full of such creativity that exhibits variety, seduction and magic. The piece glances back at the music in the peninsula with the most multifaceted look, briefly explaining its title. Nevertheless, if one wants marvel and fantasy, there is RimskiKorsakov. Russian composers share a ‘designation of origin’, characterized by the translation of fantasy and fairy tales into an orchestra that acts as a factory of sound dreams. See –we end up turning to the clichés associated to composition schools; but, truth is, no one can resist this trio of ear-charmers who will take the listener to faraway countries.
9
RAFAEL
AGUIRRE
© European Music Foundation (Liz Isles)
RAFAEL AGUIRRE Guitarrista
CAT
El guitarrista Rafael Aguirre ha actuat a 33 països, i ha aconseguit 13 primers premis internacionals (entre els quals figuren nombrosos referents del seu instrument com el Concurs Tàrrega, a més del Pro Musicis de Nova York). Actua a sales com el Carnegie Hall de Nova York, Concertgebouw d’Amsterdam, Konzerthaus de Viena, Sala Txaikovski de Moscou, Philharmonie im Gasteig de Munic, Palau de la Música Catalana de Barcelona, Kings Place de Londres, Filharmònica de Sant Petersburg, Teatre Nacional de Cuba, Hyogo Performing Arts Center del Japó, Seoul Arts Center de Corea del Sud o la nova Elbphilharmonie d’Hamburg. El seu debut al prestigiós festival suís de Verbier, al costat de la Verbier Chamber Orchestra, va ser gravat pel canal medici.tv, i es va convertir en un dels vídeos més vistos de l’esmentada plataforma a través de la seva pàgina de Facebook. Ha actuat al costat de la Simfònica de la KBS a Corea, Nacional de Lió, Simfònica de l’Òpera de Toló, Filharmònica de Baden-Baden, Filharmònica de Turíngia, Orquestra de Cambra de Pforzheim, Nova Orquestra Filharmònica de Westfàlia, New Russia de Moscou, Filharmònica de Màlaga, Orquestra Camera Musicae, Orquestra d’Extremadura o la Simfònica de Castella i Lleó, entre d’altres; i al costat de directors com Jesús López Cobos, Lorenzo Viotti, Karina Canellakis, Yoel Levy, Pavel Baleff, Sebastian Tewinkel, Clemens Schuldt o Alexandre Myrat. La seva discografia inclou recitals per a RTVE Música, Naxos, KSG Exaudio (“Transcriptions”, amb un programa amb música transcrita per a guitarra a partir d’obres originals per a piano), Ars Produktion (música de cambra amb la violoncel·lista Nadège Rochat) i MDG (música brasilera amb l’Ensemble d’Anette Maiburg). Les seves últimes publicacions el presenten amb la cantant de fado Filipa Tavares i Jesús López Cobos, i l’Orquestra Simfònica de Castella i Lleó, amb el primer enregistrament mundial de l’obra “Fulgores” de Lorenzo Palomo (Naxos). Als 16 anys va realitzar el seu debut orquestral amb la Jove Orquestra de Màlaga en una gira per Espanya i el Marroc. Va ser becat per la Junta d’Andalusia i la Fundació Alexander von Humboldt de Bonn, i va estudiar amb el professor Joaquín Clercha la Robert Schumann Hochschule de Düsseldorf. Va prosseguir els seus estudis amb Michael Lewina la Royal Academy of Music de Londres. Actualment Rafael resideix a Madrid.
11
RAFAEL AGUIRRE Guitarrista
ESP
El guitarrista Rafael Aguirre ha actuado en 33 países, habiendo conseguido 13 primeros premios internacionales (entre los que figuran numerosos referentes de su instrumento como el Concurso Tárrega, además del Pro Musicis de Nueva York). Actúa en salas como el Carnegie Hall de Nueva York, Concertgebouw de Ámsterdam, Konzerthaus de Viena, Sala Tchaikovsky de Moscú, Philharmonie im Gasteig de Múnich, Palacio de la Música Catalana de Barcelona, Kings Place de Londres, Filarmónica de San Petersburgo, Teatro Nacional de Cuba, Hyogo Performing Arts Center de Japón, Seoul Arts Center de Corea del Sur o la nueva Elbphilharmonie de Hamburgo. Su debut en el prestigioso festival suizo de Verbier, junto a la Verbier Chamber Orchestra, fue grabado por el canal medici.tv, convirtiéndose en uno de los vídeos más vistos de dicha plataforma a través de su página de Facebook. Ha actuado junto a la Sinfónica de la KBS en Corea, Nacional de Lyon, Sinfónica de la Ópera de Tolón, Filarmónica de Baden-Baden, Filarmónica de Turingia, Orquesta de Cámara de Pforzheim, Nueva Orquesta Filarmónica de Westfalia, New Russia de Moscú, Filarmónica de Málaga, Orquesta Camera Musicae, Orquesta de Extremadura o la Sinfónica de Castilla y León, entre otras; y junto a directores como Jesús López Cobos, Lorenzo Viotti, Karina Canellakis, Yoel Levy, Pavel Baleff, Sebastian Tewinkel, Clemens Schuldt o Alexandre Myrat. Su discografía incluye recitales para RTVE Música, Naxos, KSG Exaudio (“Transcriptions”, con un programa con música transcrita para guitarra a partir de obras originales para piano), Ars Produktion (música de cámara con la violoncelista Nadège Rochat) y MDG (música brasileña con el Ensemble de Anette Maiburg). Sus últimas publicaciones lo presentan con la cantante de fado Filipa Tavares y Jesús López Cobos, y la Orquesta Sinfónica de Castilla y León, con la primera grabación mundial de la obra “Fulgores” de Lorenzo Palomo (Naxos). A los 16 años realizó su debut orquestal con la Joven Orquesta de Málaga en una gira por España y Marruecos. Fue becado por la Junta de Andalucía y la Fundación Alexander von Humboldt de Bonn, estudiando con el profesor Joaquín Clerch en la Robert Schumann Hochschule de Düsseldorf. Prosiguió sus estudios con Michael Lewin en la Royal Academy of Music de Londres. Actualmente Rafael reside en Madrid.
12
RAFAEL AGUIRRE Guitarist
ENG
Guitarist Rafael Aguirre has performed in 33 countries, having received 13 international first prizes, among which there are landmark awards for his instrument such as the Tàrrega Contest and New York’s “Pro Musicis”. He has played in concert halls like Carnegie Hall in New York, Concertgebouw in Amsterdam, Konzerthaus Vienna, Tchaikovsky Hall in Moscow, Philharmonie am Gasteig in Munich, Palau de la Música Catalana in Barcelona, London’s King’s Place, St Petersburg’s Philharmonic, Teatro Nacional de Cuba, Hyogo Performing Arts Center in Japan, Seoul Arts Center in South Korea, and the brand-new Elbphilharmonie in Hamburg. His debut at the well-known Swiss festival of Verbier, together with the Verbier Chamber Orchestra, was recorded by Medici.tv channel, and became one of the most viewed videos in the platform through his Facebook page. He has performed along the KBS Orchestra in Korea, Nacional de Lyon, Opera Symphony of Toulon, Baden-Baden Philharmonic, Thüringen Philharmonic, Chamber Orchestra in Pforzheim, New Philharmonic Orchestra of Westfalia, New Russia in Moscow, Filarmónica de Málaga, Camera Musicae Orchestra, Orquesta de Extremadura and Sinfónica de Castilla y León, among others; and under the batons of Jesús López Cobos, Lorenzo Viotti, Karina Canellakis, Yoel Levy, Pavel Baleff, SebastianTewinkel, Clemens Schuldt and Alexandre Myrat. His discography includes recitals for Spanish RTVE Música, Naxos, KSGEX audio (Transcriptions, a programme of guitar-scripted music from originally piano-written works), Ars Produktion (chamber music with cello Nadège Rochat) and MDG (Brasilian music with Anette Maiburg Ensemble). His latest releases show him with fado singer Filipa Tavares and Jesús López Cobos and the Orquesta Sinfónica de Castilla y León, as well as in the first ever world recording of the piece Fulgores, by Lorenzo Palomo, for Naxos. At 16, Aguirre made his orchestral debut with the Joven Orquesta de Málaga and a tour around Spain and Morocco. He received a scholarship from the Junta de Andalucía regional government and the Alexander von Humboldt Foundation in Bonn, and studied with Professor Joaquín Clerch at the Hochschule Robert Schumann in Düsseldorf. He then continued studying with Michael Lewin at the Royal Academy of Music in London. Rafael currently lives in Madrid.
13
SERGIO
ALAPONT
© Sergio Alapont
SERGIO ALAPONT Director
CAT
Premiat com a Millor Director d’Orquestra a Itàlia 2016 per GBOPERAAwards, és un dels directors espanyols amb més projecció internacional actualment. És director musical de l’Orizzonti Festival i director resident de la Suzhou Symphony Orchestra. Ha desenvolupat una excepcional carrera professional, dirigint orquestres com la London Philharmonic Orchestra, Orchestre National d’Île-de-France de París, Danish National Symphony, Norwegian National Opera, Scottish Opera, RAI de Torí, Maggio Musicale Fiorentino, Teatro di San Carlo de Nàpols, Pomeriggi Musicali de Milà, Teatre Massimo Bellini de Catània, Orchestra di Padovae del Veneto, Bach-Collegium Stuttgart, Radiotelevisió Espanyola (ORTVE), Comunitat Valenciana (Palau de les Arts), Ciutat de Granada, Simfònica de Galícia, RealFilharmonía de Galícia, Filharmònica de Gran Canària, Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Simfònica de Tenerife, Simfònica de Castella i Lleó, Simfònica de Navarra, Simfònica del Principat d’Astúries, Monterey Symphony Orchestra, Orquestra de Cambra de Belles Arts a Mèxic i Filharmònica de Bogotà, entre moltes altres. Alguns dels seus èxits recents són Idomeneo (Opéra du Rhin d’Estrasburg), LenozzediFigaro i DonPasquale (Haifa), DonBucefalo (Wexford i Glyndebourne), IlbarbierediSiviglia (Oslo), Attila (Teatre Massimo Bellini de Catània), IlcappellodipagliadiFirenze (Maggio Musicale Fiorentino), Norma, Lucia di Lammermoor i La Cenerentola (Comunale di Treviso i Ferrara), Otello (Teatre Calderón de Valladolid), Romeu etJuliette i Aida (Comunale di Sassari), DonPasquale i Laforza del destino (Las Palmas), DonGiovanni (Tenerife), Poliuto (Sant Carles de Lisboa), Tosca (Skopje), Gianni Schicchi, Lavoixhumaine, Cavalleriarusticana i La Traviata (Orizzonti Festival); concerts (Palau de les Arts, Haifa Symphony Orchestra, Oviedo Filharmonia i Orquestra Filharmònica de Jalisco); gales (Liceu i Teatre Real), i DielustigeWitwe (Filharmònic de Verona). Entre els seus compromisos de la temporada 17-18 s’hi pot destacar La Rondine a la MinnesotaOpera; LenozzediFigaro a Treviso, Jesi i Ferrara; un concert participatiu a l’Auditori Baluarte; concerts amb la Janacek Philharmonic i amb l’Orquestra de València al Palau de la Música; Carmena l’Òpera d’Oviedo, i una gala amb Gregory Kunde a Palma.
15
SERGIO ALAPONT Director
ESP
Premiado como Mejor Director de Orquesta en Italia 2016 por GBOPERA Awards, es uno de los directores españoles con mayor proyección internacional en la actualidad. Es director musical del Orizzonti Festival y director residente de la Suzhou Symphony Orchestra. Ha desarrollado una excepcional carrera profesional, dirigiendo orquestas como la London Philharmonic Orchestra, Orchestre National d’Île-de-France de París, Danish National Symphony, Norwegian National Opera, Scottish Opera, RAI de Turín, Maggio Musicale Fiorentino, Teatro di San Carlo de Nápoles, Pomeriggi Musicali de Milán, Teatro Massimo Bellini de Catania, Orchestra di Padova e del Veneto, Bach-Collegium Stuttgart, Radiotelevisión Española (ORTVE), Comunidad Valenciana (Palacio de las Artes), Ciudad de Granada, Sinfónica de Galicia, Real Filharmonía de Galicia, Filarmónica de Gran Canaria, Sinfónica de Barcelona y Nacional de Catalunya, Sinfónica de Tenerife, Sinfónica de Castilla y León, Sinfónica de Navarra, Sinfónica del Principado de Asturias, Monterey Symphony Orchestra, Orquesta de Cámara de Bellas Artes en México y Filarmónica de Bogotá, entre muchas otras. Algunos de sus éxitos recientes son Idomeneo (Opéra du Rhin de Estrasburgo), Le nozze di Figaro y Don Pasquale (Haifa), Don Bucefalo (Wexford y Glyndebourne), Il barbiere di Siviglia (Oslo), Attila (Teatro Massimo Bellini de Catania), Il cappello di paglia di Firenze (Maggio Musicale Fiorentino), Norma, Lucia di Lammermoor y La Cenerentola (Comunale di Treviso y Ferrara), Otello (Teatro Calderón de Valladolid), Romeo et Juliette y Aida (Comunale di Sassari), Don Pasquale y La forza del destino (Las Palmas), Don Giovanni (Tenerife), Poliuto (San Carlos de Lisboa), Tosca (Skopje), Gianni Schicchi, La voix humaine, Cavalleria rusticana y La Traviata (Orizzonti Festival); conciertos (Palacio de las Artes, Haifa Symphony Orchestra, Oviedo Filarmonía y Orquesta Filarmónica de Jalisco); galas (Liceo y Teatro Real), y Die lustige Witwe (Filarmónico de Verona). Entre sus compromisos de la temporada 17-18 cabe destacar La Rondine en la Minnesota Opera; Le nozze di Figaro en Treviso, Jesi y Ferrara; un concierto participativo en el Auditorio Baluarte; conciertos con la Janacek Philharmonic y con la Orquesta de Valencia en el Palacio de la Música; Carmen en la Ópera de Oviedo, y una gala con Gregory Kunde en Palma.
16
SERGIO ALAPONT Conductor
ENG
Acknowledged Best Orchestra Conductor (Italy, 2016) at the GBOPERA Awards, he is one of today’s Spanish conductors with the broadest international scope. Alapont is Musical Director of Orizzonti Festival and Conductor in residence at the Suzhou Symphony Orchestra. He has built an exeptional professional career, conducting orchestras such as the London Philharmonic Orchestra, Orchestre National d’Ile de France de París, Danish National Symphony, Norwegian National Opera, Scottish Opera, RAI in Torino, Maggio Musicale Fiorentino, Teatro San Carlo de Nápoles, Pomeriggi Musicali in Milan, Teatro Massimo Bellini de Catania, Orchestra di Padova e del Veneto, Bach-Collegium Stuttgart, Radiotelevisión Española (ORTVE), Comunidad Valenciana (Palau de Les Arts), Ciudad de Granada, Sinfónica de Galicia, Real Filharmonia de Galicia, Filarmónica de Gran Canaria, Simfònica de Barcelona and Nacional de Catalunya, Sinfónica de Tenerife, Sinfónica de Castilla y León, Sinfónica de Navarra, Sinfónica del Principado de Asturias, Monterrey Symphony Orchestra, Orquesta de Cámara de Bellas Artes in Mexico and Filarmónica de Bogotá, among many others. Recent achievements include Idomeneo (Opera du Rhin in Strasbourg), Le nozze di Figaro and Don Pasquale (Haifa), Don Bucefalo (Wexford and Glyndebourne), Il barbiere di Siviglia (Oslo), Attila (Teatro Massimo Bellini di Catania), Il Cappello di paglia di Firenze (Maggio Musicale Fiorentino), Norma, Lucia di Lammermoor and La Cenerentola (Comunale di Treviso and Ferrara), Otello (Teatro Calderón de Valladolid), Romeo et Juliette and Aida (Comunale di Sassari), Don Pasquale and La forza del destino (Las Palmas), Don Giovanni (Tenerife), Poliuto (Sao Carlos de Lisboa), Tosca (Skopje), Gianni Schicchi, La voix humaine, Cavalleria Rusticana and La Traviata (Orizzonti Festival), concerts (Palau de les Arts, Haifa Symphony Orchestra, Oviedo Filarmonía and Orquesta Filarmónica de Jalisco), galas (Liceu and Teatro Real) and Die lustige witwe (Filarmonico de Verona). It is worth highlighting some of his commitments for season 2017/18: La Rondine at Minnesota Opera; Le nozze di Figaro in Treviso, Jesi and Ferrara; a participative concert in Auditorio Baluarte; concerts with the Janacek Philharmonic and the Orquesta de Valencia at Palau de la Música; Carmen at the Ópera de Oviedo and a gala with Gregory Kunde in Palma.
PROPERS
CONCERTS
TEMPORADA SIMFÒNICA 2018 - 2019
CONCERT #12
(CICLE GRANS PIANISTES) AUDITORIUM DE PALMA
04/04/19 20.00 H
Rusian i Ludmila, obertura M. Glinka Concert per a piano núm. 2 S. Rakhmaninov Simfonia núm. 5 L.v. Beethoven
KHATIA BUNIATISHVILI, PIANO PABLO MIELGO, DIRECTOR ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS
TEMPORADA SIMFÒNICA 2018 - 2019
CONCERT #13 AUDITORIUM DE PALMA
11/04/19 20.00 H
Concert per a piano núm.5 Op. 73, “Emperador” L.v. Beethoven Serenade núm. 1 Op.11 J. Brahms
YEVGENY SUDBIN, PIANO JOJI HATTORI, DIRECTOR ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS
Orquestra Simfònica Illes Balears Músics Primers violins • Smerald Spahiu, concertino • Gina Nicola, concertino associat • Jennifer Peck, solista, ajudant de concertino • Gloria Grati • Gabriel Martí • Paula Marquès • Andrei Melkumov • Margarita Navarro • Marc Nogues • Maria Luisa Payeras • Pavel Penchev • Christine Schedukat Segons violins • Barbara Walus, solista • Sebastià Pou, ajudant de solista • Agustí Aguiló • Carme Fullana • Roberto Moragón • Ferenc Rácz • Francisco Sard • Beth Super Violes • Sonia Krasnova, solista • Marta Hatler, ajudant de solista • Miguel Arola • Jun Kuroki • Junko Kuroki • Filippo Maschio • Luís Oliver • Elisabeth Romero • Jorge Pérez Violoncels • Emmanuel Bleuse, solista • Ibolya Rózsás, ajudant de solista • Luis Correa • Bisser Tchernokojev • Felipe Temes • Manuela Torres Contrabaixos • Martin Gregg, solista • Jozef Szafrañski, ajudant de solista • Philip Dawson • Wojciech Sobolewski
Flauta/Flautí • Enrique Sánchez, ajudant de solista Oboès • Javier Arnal, solista • Jordi Miralles, ajudant de solista Oboè/Corn anglès • Carlos Fortea, ajudant de solista Clarinets • Eduardo Bernabeu, solista • Juan José Pardo, ajudant de solista Clarinet/Clarinet Baix • Sílvia Insa, ajudant de solista Fagots • José Vicente Tatay, solista • Gerardo Beltrán, ajudant de solista Fagot/Contrafagot • Joana Rullan, ajudant de solista Trompes • Nigel Carter, solista • Miriam Merino, ajudant de solista • Joan Barceló, ajudant de solista • José Francisco Fortea, ajudant de solista • César Guillem, ajudant de solista Trompetes • Michel Herment, ajudant de solista/solista • Cyril Pouillet, ajudant de solista/ solista • Samuel Garcia, ajudant de solista Trombons • Jean Christophe Brunet, solista Tuba • Tobias Isern, solista Timbales • Armando Lorente, solista Percussió • Juan Carlos Murgui, ajudant de solista • Susana Pacheco, ajudant de solista
Flautes • Josep Miralles, solista • Estela Córcoles, ajudant de solista
COL·LABORADORS Marina Fuster, violí, Catina Bibiloni, violí, Carlota Coll, violí Miriam Jiménez, violoncel, Mar Rodriguez, contrabaix Pablo Moreno, contrabaix, Marta Alcover, flautí, Daniel Higon, oboè José Miguel Barona, fagot, Pere Garcias, trombó Bartolomé Serra, trombó, Carlota Cáceres, percusió Tomás Toral, percusió, Josep Devesa, percusió Davide Burani, arpa, José Antonio Domené, arpa 22
Gerència •
Pere Bonet, gerent
Equip Artístic • •
Pablo Mielgo Carrizo, Director titular i co.director artístic Joji Hattori, Special Artistic Advisor and Guest Conductor
Equip Tècnic • • • • • • • •
Cristina Martínez, cap de producció Katalin Szentirmai, arxiu i documentació musical Gloria Grati, secretari tècnic Maria del Mar Furió, serveis artístics Aina Gayart, auxiliar Francisca Pallicer, auxiliar Juan Ramón García, atriler Gustavo Riutort, serveis generals
PATRONAT DE LA FUNDACIÓ OSIB Presidenta • Consellera de Cultura, Participació i Esports: Francesca Tur Riera
Vicepresidenta • Directora General de Cultura: Joana Català Coll
Vocals nats • Secretari General: Guillem Joan Fullana Daviu • Director General (Funció Pública): Pedro Jiménez Ramírez • Director General Pressupostos: Joan Carrió Vidal
Vocals electes • Cap del departament de Cultura: Catalina Ferrando Ballester • Director General d’Esports i Joventut: Carles Gonyalons Sureda • Director General del Tresor: José Luis Gil Martín
Membres amb veu sense vot • Advocada CAIB: Isabel Monjo Bordoy • Vicepresident primer i conseller executiu de Cultura, Patrimoni i Esports: Francesc Miralles Mascaró – Consell de Mallorca • Conseller de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell de Menorca: Miguel Àngel Maria Ballester • Conseller d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut del Consell Insular d’Eivissa: David Ribas Ribas • Vicepresidenta primera. Consellera de Cultura, Educació i Patrimoni: Susana Labrador Manchado
PATROCINA :
PATROCINAD OR ESPECIAL TEMP OR ADA D’ABONAMENT 2018 -2019 :
G O I B
VICEPRESIDÈNCIA I CONSELLERIA INNOVACIÓ RECERCA I TURISME
AGÈNCIA D’ESTRATÈGIA TURÍSTICA ILLES BALEARS