Baleares Palma Orquesta Sinfonica abono oct 2018-2019 by editorialmic

TEMPORADA D’ABONAMENT 2018-2019 AUDITORIUM DE PALMA | 11/ 10/ 18 | 20.00 H

CONCERT

#02

50’

1A PART

Il mondo della Luna, obertura Franz Joseph Haydn (1732-1809)

Concierto Latino Gabriela Montero (1970) 1. Mambo 2. Andante moderato 3. Allegro venezolano - Fandango

20’

35’

PAUSA

2A PART

Així parlà Zaratustra Richard Strauss (1864-1949) “La música ha somiat massa temps: volem fer-nos somiadors desperts i conscients.” Richard Strauss, Així parlà Zaratustra 1. Einleitung (Introducció) 2. Von den Hinterweltlern (Dels mons de darrere) 3. Von der großen Sehnsucht (Aspiració suprema) 4. Von den Freuden und Leidenschaften (Alegries i passions) 5. Das Grablied (El cant de la tomba) 6. Von der Wissenschaft (De ciència) 7. Der Genesende (El convalescent) 8. Das Tanzlied (El cant del ball) 9. Nachtwandlerlied (Cant del somnàmbul)

GABRIELA MONTERO, PIANO PABLO MIELGO, DIRECTOR ACADÈMIA SIMFÒNICA ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS

NOTES AL

PROGRAMA

CLASSICISME, ETNICITAT I EVOLUCIÓ HUMANA

CAT

Bàrbara Duran Mestre Haydn sona sempre inequívocament clàssic, però a vegades sembla fer l’ullet a l’oient. La seva energia i, sobretot, el domini dels efectius disponibles defineixen una professionalitat a l’hora de fer música que mostra sempre bon gust. Amb el toc haydinià, aquesta obertura sintetitza les seves ganes i el repte de seguir més enllà d’un llenguatge que demanava estructures formals tancades i previsibles, però ell sempre té un puntet burleta de què cal gaudir. L’obertura d’Il mondo della luna no és una de les obres més associades habitualment al seu nom i aquesta és una petita joia de les obertures que encapçala una de les perles rares (1777) de la producció de Haydn: una òpera bufa. El Concierto Latino de Montero desplega síntesi; aquí les arrels culturals no s’amaguen, sinó que inspiren. A Mambo, el primer moviment, les notes inicials semblen remetre a una melodia llunyana i estimada, a la tendresa d’un record perdut, però que encadena un ritme vital que fa que els nostres peus comencin a ballar. Les reminiscències d’un llenguatge llatí però absolutament contemporani són desenvolupades en seccions articulades i definides, alhora que ben teixides. Montero parteix de clixés del gènere llatí, però ho desenvolupa de manera natural, no cau ni en la facilitat expressiva ni en concessions gratuïtes. Digereix i transforma, precisament, aquests clixés sota una visió contemporània de la tímbrica llatina. El lirisme del segon moviment —Andante moderato— ens podria portar al perill del sentimentalisme fàcil, però tot és dissolt per una atmosfera gairebé onírica que esdevindrà conhort, vivacitat i passió. El tercer temps —Allegro venezolano— mostra el món lluminós, la vivacitat de ritmes i melodies d’arrel popular atrapats dins el concert. Gabriela Montero aplica el seu talent per improvisar i compon seccions on l’exploració fluïda sobre motius melòdics i rítmics estructura la composició. Aixeca moments de gran bellesa tímbrica, mai producte de les referències fàcils a la sonoritat llatinoamericana, sinó d’una orella que ha assimilat diferents tradicions. So llatí, però amb personalitat i toc propi en la seva orquestració.

Així parlà Zaratustra conté prou material musical i ideològic com per escriure un tractat sobre el seu significat, i és una de les criatures musicals mítiques gestades a finals del segle XIX. Nietzsche va escriure l’assaig filosòfic amb aquest títol, on exposava els principis del seu pensament; l’adveniment d’una nova era on neix el superhome, fidel al seu destí i a la realitat, i la mort de Déu. Si el programa d’avui comença amb una obra de Haydn, un dels mestres que més ajuden a donar forma a les simfonies clàssiques, aquesta darrera peça és precisament la seva evolució final: una mena de simfonia d’un sol moviment. Aquí apareixen els dos grans fonaments de la música d’Strauss: un teixit harmònic espectacularment sòlid i profund —la gran herència germànica— i la influència de l’obra de Richard Wagner i l’ús dels leitmotiv —o melodies temàtiques— que permetran guiar l’oient dins l’entramat sonor. Tradicionalment s’hi reconeixen nou grans seccions: Introducció —Albada—, De l’altre món, Del gran desig, D’alegries i passions, La cançó de la tomba, De la ciència, El convalescent, Cançó de dansa i Cançó del noctàmbul. Strauss no amaga la seva dèria pels instruments de vent-metall. La famosíssima seqüència inicial, formada per un so fonamental que genera els intervals d’octava, quinta, quarta i tercera, resumeix més de dos mil•lennis de música i afinació pitagòrica en un petit motiu melòdic i rítmic. I, de passada, l’aportació nietzscheana resumeix alhora més de dos mil•lennis de pensament filosòfic que queden, com el final de la peça, en suspens: cap on camina, l’evolució de l’home?

CLASICISMO, ETNICIDAD Y EVOLUCIÓN HUMANA

ESP

Bàrbara Duran El maestro Haydn suena siempre inequívocamente clásico, pero a veces parece guiñar el ojo al oyente. Su energía y, sobre todo, el dominio de los efectivos disponibles definen una profesionalidad a la hora de hacer música que muestra siempre buen gusto. Con el toque haydiniano, esta obertura sintetiza sus ganas y el reto de seguir más allá de un lenguaje que pedía estructuras formales cerradas y previsibles, pero él siempre tiene un punto burlón del que hay que disfrutar. La obertura de Il mondo della

luna no es una de las obras más asociadas habitualmente a su nombre y esta es una pequeña joya de las oberturas que encabeza una de las perlas raras (1777) de la producción de Haydn: una ópera bufa. El Concierto Latino de Montero despliega síntesis; aquí las raíces culturales no se esconden, sino que inspiran. En Mambo, el primer movimiento, las notas iniciales parecen remitir a una melodía lejana y amada, a la ternura de un recuerdo perdido, pero que encadena un ritmo vital que hace que nuestros pies empiecen a bailar. Las reminiscencias de un lenguaje latino pero absolutamente contemporáneo son desarrolladas en secciones articuladas y definidas, a la vez que bien tejidas. Montero parte de clichés del género latino, pero lo desarrolla de manera natural, no cae ni en la facilidad expresiva ni en concesiones gratuitas. Digiere y transforma, precisamente, estos clichés bajo una visión contemporánea de la tímbrica latina. El lirismo del segundo movimiento —Andante moderato— nos podría llevar al peligro del sentimentalismo fácil, pero todo se disuelve en una atmósfera casi onírica que se convertirá en consuelo, vivacidad y pasión. El tercer tiempo —Allegro venezolano— muestra el mundo luminoso, la vivacidad de ritmos y melodías de origen popular atrapados dentro del concierto. Gabriela Montero aplica su talento para improvisar y compone secciones donde la exploración fluida sobre motivos melódicos y rítmicos estructura la composición. Levanta momentos de gran belleza tímbrica, nunca producto de las referencias fáciles a la sonoridad latinoamericana, sino de un oído que ha asimilado diferentes tradiciones. Sonido latino, pero con personalidad y toque propio en su orquestación. Así habló Zaratustra contiene suficiente material musical e ideológico como para escribir un tratado sobre su significado, y es una de las criaturas musicales míticas gestadas a finales del siglo XIX. Nietzsche escribió el ensayo filosófico con este título, donde exponía los principios de su pensamiento; el advenimiento de una nueva era donde nace el superhombre, fiel a su destino y a la realidad, y la muerte de Dios. Si el programa de hoy empieza con una obra de Haydn, uno de los maestros que más ayudan a dar forma a las sinfonías clásicas, esta última pieza es precisamente su evolución final: una especie de sinfonía de un solo movimiento. Aquí aparecen los dos grandes fundamentos de la música de Strauss: un tejido armónico espectacularmente sólido y profundo —la gran herencia germánica— y la influencia de la obra de Richard Wagner

y el uso de los leitmotivs —o melodías temáticas— que permitirán guiar al oyente dentro del entramado sonoro. Tradicionalmente se reconocen nueve grandes secciones: Introducción —Alborada—, Del otro mundo, Del gran deseo, De alegrías y pasiones, La canción de la tumba, De la ciencia, El convaleciente, Canción de danza y Canción del noctámbulo. Strauss no esconde su manía por los instrumentos de viento-metal. La famosísima secuencia inicial, formada por un sonido fundamental que genera los intervalos de octava, quinta, cuarta y tercera, resume más de dos milenios de música y afinación pitagórica en un pequeño motivo melódico y rítmico. Y, de paso, la aportación nietzscheana resume al mismo tiempo más de dos milenios de pensamiento filosófico que quedan, como el final de la pieza, en suspense: ¿hacia dónde anda la evolución del hombre?

CLASSICISM, ETHNICITY AND HUMAN EVOLUTION

ENG

Bàrbara Duran

Master Haydn always sounds unequivocally classical, but he sometimes seems to wink at the audience. His energy and, above all, his command of the available assets, define a professional making in his music, which shows good taste at all times. With the Haydnian touch, this overture synthesizes his will and challenge going beyond a language that demanded fixed and foreseeable formal structures. Haydn gives a mocking eye to those, and this is a pleasure we must enjoy. Despite not being one of his most commonly cited pieces, the opening Il mondo della luna is a jewel in the shop-window of overtures, crowning one of the rarest pearls in Haydn’s production: an opera buffa (1777), or comic opera. Montero’s Concierto Latino unveils a synthesis: cultural heritage is not something to hide, but to be inspired by. In the first movement (Mambo), the initial notes remind us of a distant and loved melody, of the tenderness of a gone memory, to then link back to a vital rhythm that makes our feet dance. The reminiscence of a Latin —yet contemporary— language keeps evolving along perfectly threaded, articulated and defined sections.

Montero bases on clichés of the Latin genre, but develops them naturally: she does not fall into easy expressiveness or free concessions. She directs and transforms these clichés precisely, thanks to a contemporary view of the Latin timbre. The lyricism in the second movement, Andante moderato, could expose the dangers of cheap sentimentalism too, still it dissolves into an almost oneiric atmosphere that will turn into comfort, vivacity and passion. The third part, Allegro venezolano, displays a bright world, the vigour of popularly-rooted rhythm and melody trapped in the concert. Gabriela Montero applies her talent in improvising and composes sections where the flowing exploration of melodic and rhythmic motives structures the composition. She lifts moments of great beauty in timbre, never referring to overused Latin American sound, but to an ear that has been listening to many traditions. Latin sound, yes —though with personality and her own touch in orchestration. Thus spoke Zarathustra contains sufficient musical and ideological material as to write a treaty on its meaning, and is one of the mythical music creatures engendered at the end of the XIXth century. Nietzsche wrote a philosophical essay under this title, to relate the principles of his own thinking: the coming of a new era where the overman (one true to his fate and reality) will be born, and the death of God. While tonight’s programme begins with Haydn, one of the masters shaping classical symphonies, it will naturally come to this last piece: a sort of symphony in one movement. Two of Strauss’ great foundations can be found here: a spectacularly solid and deep harmony —the German legacy— and the influence of Wagner’s work on the use of leitmotivs (or theme melodies), which guide the audience through the maze of sound. Nine big sections are traditionally acknowledged: Introduction (Sunrise), Of those in Backwaters, Of the Great Longing, Of Joys and Passions, The Song of the Grave, Of Science and Learning, The Convalescent, The dance song and Song of the Night wanderer. Strauss does not hide his obsession with wind-metal instruments. The super-famous initial sequence, built by a fundamental sound that generates the octave, fifth, fourth and third intervals, sums up more than two millenniums of music and Pythagoric tuning in a small melodicrythmic motive. And, at the same time, Nietzsche’s contribution sums up more than two millenniums of philosophical thinking

GABRIELA

MONTERO

GABRIELA MONTERO Piano

CAT

Les visionàries interpretacions de Gabriela Montero i el seu extraordinari talent per a la improvisació li han permès guanyar-se devots seguidors per tot el món. Ha fet recitals a l’Avery Fisher Hall, Kennedy Center, Wigmore Hall, Konzerthaus de Viena, Philharmonie de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Herkulessaal de Munic, Sydney Opera House, Concertgebouw d’Amsterdam, Orchard Hall de Tòquio, i als festivals d’Edimburg, Salzburg, Lucerna, Ravinia, Tanglewood, Lugano, etc. Ha tocat amb les orquestres filharmòniques de Los Angeles, Nova York, Liverpool, Rotterdam i Dresden, les simfòniques de Chicago, San Francisco, Houston, Pittsburgh, Detroit i Toronto, Gewandhaus de Leipzig, Cleveland, City of Birmingham, Philharmonia, Vienna Symphony, etc. Gabriela és també cèlebre pel seu talent per compondre obres noves en temps real, convidant el seu públic a triar temes sobre els quals improvisar. El 2015 va guanyar el premi Grammy® Llatí al millor àlbum de música clàssica: Rachmaninov: Piano Concerto No. 2 – Gabriela Montero: Ex Patria. Així mateix, ha guanyat dos Echo Klassik Awards. El 2008 va rebre també una nominació als Grammy® per Baroque. El 2011 va compondre Ex Patria, un poema simfònic per a piano i orquestra, i la seva resposta emocional a la caiguda de Veneçuela en l’anarquia, la corrupció i la violència. L’obra va ser estrenada per l’Academy of Saint Martin in the Fields, i el 2015 es va gravar i es va llançar internacionalment. Gabriela és cònsol honorària per Amnistia Internacional, i va ser nominada per la Human Rights Foundation per la seva lluita pels drets humans a Veneçuela. Va ser convidada al Festival Women of the World de 2013 a Londres, i dues vegades al Fòrum Econòmic Mundial de Davos-Klosters (Suïssa). El 2012 va rebre el Rockefeller Award per la seva contribució a les Arts i el 2008 va ser convidada a tocar en la investidura presidencial de Barack Obama. Nascuda a Veneçuela, Gabriela va fer el seu primer recital als 5 anys. Als 8 anys va fer el seu debut amb orquestra a la seva Caracas natal i va anar a estudiar als EUA poc després. Va continuar a la Royal Academy of Music de Londres i es va graduar amb els més grans honors. Actualment viu a Barcelona amb el seu marit i les seves dues filles.

GABRIELA MONTERO Piano

ESP

Las visionarias interpretaciones de Gabriela Montero y su extraordinario talento para la improvisación le han permitido ganarse devotos seguidores por todo el mundo. Ha dado recitales en el Avery Fisher Hall, Kennedy Center, Wigmore Hall, Konzerthaus de Viena, Philharmonie de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Herkulessaal de Múnich, Sydney Opera House, Concertgebouw de Ámsterdam, Orchard Hall de Tokio, y en los festivales de Edimburgo, Salzburgo, Lucerna, Ravinia, Tanglewood, Lugano, etc. Ha tocado con las orquestas filarmónicas de Los Ángeles, Nueva York, Liverpool, Rotterdam y Dresde, las sinfónicas de Chicago, San Francisco, Houston, Pittsburgh, Detroit y Toronto, Gewandhaus de Leipzig, Cleveland, City of Birmingham, Philharmonia, Vienna Symphony, etc. Gabriela es también célebre por su talento para componer obras nuevas en tiempo real, invitando a su público a elegir temas sobre los que improvisar. En 2015 ganó el premio Grammy® Latino al mejor álbum de música clásica: Rachmaninov: Piano Concerto No. 2 – Gabriela Montero: Ex Patria. Asimismo, ha ganado dos Echo Klassik Awards. En 2008 recibió también una nominación a los Grammy® por Baroque. En 2011 compuso Ex Patria, un poema sinfónico para piano y orquesta, y su respuesta emocional a la caída de Venezuela en la anarquía, la corrupción y la violencia. La obra fue estrenada por la Academy of Saint Martin in the Fields, y en 2015 se grabó y se lanzó internacionalmente. Gabriela es cónsul honoraria por Amnistía Internacional, y fue nominada por la Human Rights Foundation por su lucha por los derechos humanos en Venezuela. Fue invitada al Festival Women of the World de 2013 en Londres, y dos veces al Foro Económico Mundial de Davos-Klosters (Suiza). En 2012 recibió el Rockefeller Award por su contribución a las Artes y en 2008 fue invitada a tocar en la investidura presidencial de Barack Obama. Nacida en Venezuela, Gabriela dio su primer recital a los 5 años. A los 8 años hizo su debut con orquesta en su Caracas natal, yendo a estudiar a EEUU poco después. Continuó en la Royal Academy of Music de Londres, graduándose con los mayores honores. Actualmente vive en Barcelona con su marido y sus dos hijas.

GABRIELA MONTERO Piano

ENG

Montero’s visionary interpretations and her extraordinary talent for improvisation have gained her devoted followers and supporters around the world. Gabriela has performed at the Avery Fisher Hall, Kennedy Center, Wigmore Hall, Konzerthaus Vienna, Berlin’s Philharmonie, Gewandhaus in Leipzig, Munchen’s Herkulessaal, Sydney Opera House, Concertgebouw in Amsterdam and Orchard Hall in Tokyo, and has also played at the festivals of Edinburgh, Salzburg, Lucerne, Ravinia, Tanglewood, Lugano and so on. She has performed with the philharmonic orchestras of Los Angeles, New York, Liverpool, Rotterdam and Dresden, and the symphony orchestras in Chicago, San Francisco, Houston, Pittsburgh, Detroit and Toronto, Gewandhaus in Leipzig, Cleveland, City of Birmingham, Philharmonia and Vienna Symphony, among others. Gabriela is also famous for her skills as a real-time composer, inviting the audience to suggest topics on which to jam. In 2015, she won a Latin Grammy to the best classical music album Rachmaninov: Piano Concerto No.2 – Gabriela Montero: Ex Patria. Morover, she has received two Echo Klassik Awards, and in 2008, she had already been nominated to the Grammy Awards with her album Baroque. In 2011, she composed Ex Patria, a symphonic poem for piano and orchestra, as well as an emotional response to the falling of Venezuela into anarchy, corruption and violence. The piece was premiered at the Academy of St. Martin in the Fields, and in 2015, it was recorded and released internationally. Gabriela is Honorary Consul at Amnesty International, and she has been nominated by the Human Rights Foundation for her fight for human rights in Venezuela. She was invited to the festival “Women of the World” (2013) in London, and has taken part at the World Economic Forum Annual Meeting (Switzerland) twice. In 2012, she received the Rockefeller Award for her contribution to Arts, and in 2008, she was invited to play at presidential investiture of Barack Obama. Born in Venezuela, Gabriela gave her first recital at the age of five. Being only 8 years old, she made her debut with the orchestra in her birthplace Caracas, and then moved to the USA to further her studies. She continued studying at the London Royal Academy of Music, where she graduated with an honourable mention. She currently lives in Barcelona with her husband and two daughters.

PABLO

MIELGO

PABLO MIELGO Director

CAT

Pablo Mielgo, director d’orquestra de Madrid, és un ciutadà del món amb esperit emprenedor i amb una missió: fer que la música estigui a l’abast de tots. En l’actualitat és director de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB) i ha estat contractat per orquestres de tot el món. Estudià al Conservatori Reial de la seva ciutat natal, al Col·legi Reina Sofia i a l’Escola de Música del London Guildhall. A més, creà una xarxa de nombroses amistats musicals entre Berlín i Qatar, Lucerne i Los Angeles, amb músics de renom que ara enriqueixen els programes de concerts de l’OSIB. Pablo Mielgo ha estat assistent de directors com James Conlon, Jesús López Cobos, Daniel Barenboim i Claudio Abbado. Ell dirigeix regularment als grans escenaris d’Europa, com el Wiener Musikverein, als EUA, com el Carnegie Hall de Nova York, a Amèrica Llatina i a l’Orient Mitjà. En estreta col·laboració artística, el madrileny treballa amb orquestres com la Simfònica de Simón Bolívar, the Arena di Verona i la Filharmònica de Qatar, amb artistes com Juan Diego Flórez, les germanes Labeque, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin i Radovan Vlatkovic. . Des de 2005 és director musical i artístic de la Fundació SaludArte, amb l’objectiu de generar un canvi social a través de la música. Pablo Mielgo va promoure diversos esdeveniments musicals amb gran reconeixement internacional, com el Festival Espanya-Veneçuela, el Festival Internacional de Música de Madrid “Madrid em sona”, la gira de l’Orquestra Juvenil Iberoamericana per Espanya i els Estats Units, IberOpera i “En viu, connectant el món a través de la música”. Col·laborà amb institucions com el Teatre Reial de Madrid, la Miami New World Symphony, el Sistema a Veneçuela i la Florida Grand Opera, amb artistes de renom com Plácido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu i Michael Tilson Thomas, entre d’altres. Pablo Mielgo està especialment dedicat a la promoció de joves talents. Des de 2011, el director artístic de la Filharmònica de Medellín s’esforça per brindar als joves músics accés a l’educació musical, independentment dels ingressos dels pares. A més, el director ha fundat tres orquestres juvenils des de 2003: l’Orquestra Juvenil Presjovem, que reuneix els millors joves músics espanyols, l’Orquestra Juvenil Iberoamericana i l’Orquestra Simfònica Harmonia. En cooperació amb Sir Colin Davis, va fundar la BandArt Orchestra. Com a director titular de l’OSIB, des de 2014, ha promogut amb èxit el desenvolupament de l’orquestra en diversos aspectes, sobre la base de la seva experiència internacional. Pablo Mielgo ha millorat la qualitat de l’orquestra i els seus programes, ha augmentat les vendes d’entrades i ha desenvolupat la seva xarxa amb actuacions de convidats, programes per a joves i artistes de primer nivell.

PABLO MIELGO Director

ESP

Pablo Mielgo, director de orquesta de Madrid, es un ciudadano del mundo con espíritu emprendedor y con una misión: hacer que la música esté al alcance de todos. En la actualidad es director de la Orquesta Sinfónica de las Illes Balears (OSIB) y ha sido contratado por orquestas de todo el mundo. Estudió en el Conservatorio Real de su ciudad natal, en el Colegio Reina Sofía y en la Escuela de Música del London Guildhall. Además, creó una red de numerosas amistades musicales entre Berlín y Qatar, Lucerne y Los Ángeles, con músicos de renombre que ahora enriquecen los programas de conciertos de la OSIB. Pablo Mielgo ha sido asistente de directores como James Conlon, Jesús López Cobos, Daniel Barenboim y Claudio Abbado. Él dirige regularmente en los grandes escenarios de Europa, como el Wiener Musikverein, en EE. UU., como el Carnegie Hall de Nueva York, en América Latina y en Oriente Medio. Con una estrecha colaboración artística, el madrileño trabaja con orquestas como la Sinfónica de Simón Bolívar, the Arena di Verona y la Filarmónica de Qatar, con artistas como Juan Diego Flórez, las hermanas Labeque, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin y Radovan Vlatkovic. Desde 2005 es director musical y artístico de la Fundación SaludArte, con el objetivo de generar un cambio social a través de la música. Pablo Mielgo lanzó varios acontecimientos musicales de gran reconocimiento internacional, incluyendo el Festival España-Venezuela, el Festival Internacional de Música de Madrid “Madrid me suena”, la gira de la Orquesta Juvenil Iberoamericana por España y Estados Unidos, IberOpera y “En vivo, conectando el mundo a través de la música”. Colaboró con instituciones como el Teatro Real de Madrid, la Miami New World Symphony, el Sistema en Venezuela y la Florida Grand Opera, con artistas de renombre como Plácido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu y Michael Tilson Thomas entre otros. Pablo Mielgo está especialmente dedicado a la promoción de jóvenes talentos. Desde 2011, el director artístico de la Filarmónica de Medellín se esfuerza para brindar a los jóvenes músicos acceso a la educación musical, independientemente de los ingresos de los padres. Además, el director ha fundado tres orquestas juveniles desde 2003: la Orquesta Juvenil Presjovem, que reúne a los mejores jóvenes músicos españoles, la Orquesta Juvenil Iberoamericana y la Orquesta Sinfónica Armonía. En cooperación con Sir Colin Davis, fundó la BandArt Orchestra. Como director titular de la OSIB desde 2014, ha promovido con éxito el desarrollo de la orquesta en varios aspectos, sobre la base de su experiencia internacional. Pablo Mielgo ha mejorado la calidad de la orquesta y sus programas, ha aumentado las ventas de entradas y ha desarrollando su red con actuaciones de invitados, programas para jóvenes y artistas de primer nivel.

PABLO MIELGO Director

ENG

Pablo Mielgo, a conductor from Madrid, is a true world citizen with an entrepreneurial spirit and the mission to make music accessible to everyone: the agile chief of the Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB) was immediately engaged by orchestras around the world after his studies at the Royal Conservatory of his hometown, the Reina Sofia School and the London Guildhall School of Music. Moreover, he created a network of numerous musical friendships between Berlin and Qatar, Lucerne and Los Angeles, with renowned musicians, who are now enriching the OSIB concert programs. Pablo Mielgo has assisted conductors such as James Conlon, Jesus Lopez Cobos, Daniel Barenboim and Claudio Abbado. He regularly conducts on the great stages of Europe such as the Wiener Musikverein, the USA such as Carnegie Hall New York, Latin America and the Middle East. In close artistic collaboration, the Madrilenian works with orchestras such as the Simon Bolívar Symphony, the Arena di Verona and the Qatar Philharmonic as well as with artists such as Juan Diego Florez, the Labeque sisters, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin and Radovan Vlatkovic. Since 2005 he has been the musical and artistic director of the SaludArte Foundation, which aims to bring about social change through music. Pablo Mielgo launched several musical events with great international acclaim including the Festival España-Venezuela, the International Music Festival of Madrid “Madrid me suena”, the tour of the Ibero-American Youth Orchestra through Spain and the USA, IberOpera as well as “Live, connecting the world through music”. He collaborated with institutions such as the Teatro Real Madrid, the Miami New World Symphony, El Sistema in Venezuela and the Florida Grand Opera, as well as with renowned artists, Placido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu, and Michael Tilson Thomas among others. Pablo Mielgo is especially dedicated to the promotion of young talents. Since 2011 the co-artistic director of the Medellin Philharmonic Academy strives to give young musicians access to musical education regardless of parental income. Furthermore, the conductor has founded three youth orchestras since 2003: the Presjovem Youth Orchestra bringing together the best young Spanish musicians, the Iberoamerican Youth Orchestra and the Harmonia Symphony Orchestra. In cooperation with Sir Colin Davis, he founded the BandArt Orchestra. As chief conductor of the OSIB since 2014, he has promoted the orchestra’s development in several aspects successfully on the basis of his international experience: Pablo Mielgo has improved the quality of the orchestra and its programs, increased ticket sales and developed his network with guest performances, youth programs and first-rate artists.

PROPERS

CONCERTS

19/10

AUDITORI DE MANACOR 19 D’OCTUBRE 2018 20:00H

Concert per a violoncel A. Dvorak Simfonia núm. 4 P.I. Txaikovski PABLO FERRÁNDEZ, VIOLONCEL KEREM HASAN, DIRECTOR

25/10

AUDITORIUM DE PALMA 25 D’OCTUBRE 2018 20:00H

Nänie J. Brahms Five mystical songs R. Vaughan Williams Simfonia núm.3 “orgue” C. Saint-Säens JOSÉ ANTONIO LÓPEZ, BARÍTON CORAL UNIVERSITAT ILLES BALEARS PABLO MIELGO, DIRECTOR ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS

28/10

Concert de cambra 28 D’OCTUBRE 2018 19:00H ESGLÉSIA SANTA MARIA LA MAJOR, INCA

Septet en Mi bemoll major Op 20 L.v.Beethoven EDUARDO BERNABÉU, CLARINET JOANA RULLAN, FAGOT

MIRIAM MERINO, TROMPA SMERALD SPAHIU, VIOLÍ JORGE PEREZ, VIOLA IBOLYA ROZSAS, VIOLONCEL MARTIN GREGG, CONTRABAIX

ORQUESTRA SIMFÒNICA ILLES BALEARS Plantilla Primers violins • Smerald Spahiu, concertino • Gina Nicola, concertino associat • Jennifer Peck, solista ajudant de concertino • Paula Marquès, solista • Gloria Grati • Gabriel Martí • Andrei Melkumov • Roberto Moragón • Maria Lluïsa Payeras • Francisco Sard • Christine Schedukat • Beth Super Segons violins • Barbara Walus, solista • Sebastià Pou, ajudant de solista • Agustí Aguiló • Carme Fullana • Ferenc Rácz Violes • Sonia Krasnova, solista • Marta Hatler, ajudant de solista • Miguel Arola • Jun Kuroki • Junko Kuroki • Filippo Maschio • Lluís Oliver • Elisabeth Romero • Jorge Pérez* • Fernando Villegas* • Mª José Gómez* Violoncels • Emmanuel Bleuse, solista • Ibolya Rózsás, ajudant de solista • Luis Correa • Bisser Tchernokojev • Felipe Temes • Manuela Torres Contrabaixos • Martin Gregg, solista • Jozef Szafrañski, ajudant de solista • Philip Dawson • Wojciech Sobolewski • Maria del Mar Rodríguez* • Pablo Mireno* Flautes • Josep Miralles, solista • Mayte Abargues, ajudant de solista • Enrique Sánchez, ajudant de solista

Flautí • Enrique Sánchez Oboès • Javier Arnal, solista • Carlos Fortea, ajudant de solista • Jordi Miralles, ajudant de solista Corn anglès • Carlos Fortea Clarinets • Eduardo Bernabeu, solista • Sílvia Insa, ajudant de solista • Juan José Pardo, ajudant de solista Clarinet Baix • Sílvia Insa Fagots • José Vicente Tatay, solista • Gerardo Beltrán, ajudant de solista • Joana Rullan, ajudant de solista Contrafagot • Joana Rullan Trompes • Nigel Carter, solista • Miriam Merino, solista • Joan Barceló, ajudant de solista • José Francisco Fortea, ajudant de solista • César Guillem, ajudant de solista Trompetes • Michel Herment, ajudant de solista • Cyril Pouillet, ajudant de solista • Samuel Garcia, ajudant de solista Trombons • Jean Christophe Brunet, solista • Pere garcia, ajudant de solista • Bartolomé Serra, ajudant de solista Tuba • Tobies Isern, solista Timbales • Armando Lorente, solista Percussió • Juan Carlos Murgui, ajudant de solista • Susana Pacheco, ajudant de solista Arpa • Ilaria Vivan, solista* • Jaume Gimeno, ajudant de solista*

ACADÈMIA SIMFÒNICA 2018 / 2019 Plantilla VIOLINS I • Isaac Perez Riera • Caterina Juanico Juanico (Nina) VIOLINS II • Neus Guasch Ferrer • Aina Lilia Dominguez Gómez • Manel Barrios Ferragut • Marta Florit Garcia • Iñaki Crespo Calot VIOLA • Estela Megías Sánchez VIOLONCEL • Jorge Giménez Cerdó • Paula Martos Isidoro • Miquela Gayà Vicens CONTRABAIX • Gabriela Couret González

FLAUTA • Llorenç Bonet Linares OBOÈ • Julia Real Babí CLARINET • Maria Rigo Mas FAGOT • Miquel Santandreu Sunyer TROMPA • Aina Amengual Cantallops • Maria Servera Montserrat TROMPETA • Francesc Tello Pascual PERCUSSIÓ • Borja Llimera Galduf

Gerència •

Pere Bonet, gerent

Equip Artístic • •

Pablo Mielgo Carrizo, Director titular i co.director artístic Joji Hattori: Special artistic advisor and guest conductor

Equip Tècnic • • • • • • • • •

Cristina Martínez, cap de producció Katalin Szentirmai, arxiu i documentació musical Gloria Grati, secretaria tècnica Maria del Mar Furió, serveis artístics Aina Gayart, auxiliar Francisca Pallicer, auxiliar Juan Ramon Garcia, atriler Gustavo Riutort, serveis generals César Miralles, comunicació

PATRONAT DE LA FUNDACIÓ OSIB Presidenta • Consellera de Cultura, Participació i Esports: Francesca Tur Riera

Vicepresidenta • Directora General de Cultura: Joana Català Coll

Vocals nats • Secretari General: Guillem Joan Fullana Daviu • Director General (Funció Pública): Pedro Jiménez Ramírez • Director General Pressupostos: Joan Carrió Vidal

Vocals electes • Cap del departament de Cultura: Catalina Ferrando Ballester • Director General d’Esports i Joventut: Carles Gonyalons Sureda • Director General del Tresor: José Luis Gil Martín

Membres amb veu sense vot • Advocada CAIB: Isabel Monjo Bordoy • Vicepresident primer i conseller executiu de Cultura, Patrimoni i Esports: Francesc Miralles Mascaró – Consell de Mallorca • Conseller de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell de Menorca: Miguel Àngel Maria Ballester • Conseller d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut del Consell Insular d’Eivissa: David Ribas Ribas • Vicepresidenta primera. Consellera de Cultura, Educació i Patrimoni: Susana Labrador Manchado

* Col·laborador

ABONA’T A LA SIMFÒNICA

CICLE GRANS VEUS

CONCERT ANY NOU Celso Albelo

Valentina Nafornita

Simón Orfila

PA L A U D E C O N G R E S S O S 29/ 11/ 18 01/ 01/ 19 18/ 01/ 19 ABONAMENT PL ATEA: 90€ DESCOMPTES ESPECIAL S: • 10%: Jubilats. • 50%: Estudiants en centres oficials fins a 30 anys, carnet jove i aturats. • +10%: Descompte addicional pels abonats, previament, a la temporada Auditorium de Palma.

simfonicadebalears.net

PATROCINA :

PATROCINAD OR ESPECIAL TEMP OR ADA D’ABONAMENT 2018 -2019 :

G O I B

VICEPRESIDÈNCIA I CONSELLERIA INNOVACIÓ RECERCA I TURISME

AGÈNCIA D’ESTRATÈGIA TURÍSTICA ILLES BALEARS