Barcelona Navidad 2017 by editorialmic

fira de Santa Llucia

fira de Santa Llucia BENVINGUDA

Fira de santa Llucia 2017

envolguts amics, benvinguts un any més a la Fira de Santa Llúcia que com tots sabeu és la fira més antiga que gira al voltant del món del pessebre i de les tradicions nadalenques. Aquest any, festivem el 231è (1786-2017) aniversari de la Fira de Santa Llúcia. Amb aquesta motivació, hem estat treballant i preparant per tots vosaltres, un seguit de novetats importants, com la reforma iniciada fa tres anys de les parades o casetes, tant pel que fa a la seva estètica com pel seu nou enllumenat nadalenc, i, sobretot, per la vostra canalla, per la qual hem estat preparant un seguit d’activitats que esperem us agradin i que trobareu detallades en el seu propi apartat. També celebrem el vuitè aniversari de la web de la fira, web que volem que sigui la vostra “fira virtual”, un espai on podeu trobar tot el necessari per facilitar-vos la vostra visita, i un espai, també, on poder saber quelcom més sobre la història de la fira, sobre els seus artesans, activitats, exposicions de pessebres, fotografies i moltes d’altres coses.

Ciutat Vella el Nadal comença quan arriba la Fira de Santa Llúcia.

Si ens agrada tant que la Fira torni a ser entre nosaltres és perquè la sentim com a part del nostre imaginari personal i col·lectiu, perquè sabem que aquests dies els més petits sentiran la mateixa il·lusió que sentíem nosaltres quan passejàvem entre les seves parades, emocionats pels llums, les figures i els guarniments. I perquè sabem que la Fira és l’espai de trobada que millor simbolitza el Nadal de Barcelona. La Fira de Santa Llúcia, és la més antiga de la ciutat i enguany compleix el 231è aniversari amb més vitalitat que mai. Des del Districte de Ciutat Vella seguim treballant conjuntament amb els firaires per fer que tothom que la visita disposi de les millors condicions possibles per gaudir-la. La millor mostra d’aquesta vitalitat és que un any més, la fira acollirà la Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs, que arriba ja a la 24a edició. Tindrem el Tió gegant, la cercavila de la Carassa i el lliurament del premi al Firaire d’honor. Enguany, a més, l’Associació de Pessebristes de Barcelona exposarà un pessebre davant del Pla de la Seu i un altre de monumental al Museu Marès, a tocar de la Fira.

A la Fira real, la de tota la vida, amb un total de 287 parades, la trobareu com l’any passat, a l’Avinguda de la Catedral de Barcelona. Trobareu les paradetes de sempre i unes quantes més de noves, carregades de novetats per tots vosaltres. I recordeu, el 25 de desembre arriba el Nadal, però si voleu començar a viure l’ambient nadalenc amb tots nosaltres, el 24 de novembre arriba la fira de Santa Llúcia.

Felicito a l’associació de Firaires per la seva tasca de fer que cada any la Fira de Santa Llúcia sigui una mica millor i convido a tothom, nens, nenes i grans a gaudir de la seva màgia.

En nom de tots els firaires, us convidem a visitar i a gaudir de totes les novetats, i de tot allò, que durant tot l’any, hem estat preparant amb la intenció de compartir amb tots vosaltres un espai on viure l’ambient i la màgia del Nadal.

Gala Pin Ferrando Regidora del Districte de Ciutat Vella

Albert Deulofeu President de l’Associació Fira de Santa Llúcia

fira de Santa Llucia

Programa activitats TIÓ GEGANT DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA Activitat per a nens menors de 12 anys, per fer cagar el tió gegant de la Fira de Santa Llúcia, situat al Pla de la Catedral de Barcelona. Dates Del 25 de novembre al 10 de desembre i els dies 16 i 17 de desembre. El dia 7 gaudirà del mateix horari que els dissabtes i festius. Els dies 11, 12, 13,14 i 15 és faran activitats amb les escoles del districte de Ciutat Vella Horaris Laborables: de 10.30 a 13.30 h Dissabtes i festius: de 10.30 a 13.30 i de 16.30 a 19.30 h .

ACTIVITATS ESCOLES DEL DISTRICTE CIUTAT VELLA Els dies 11, 12, 13, 14 i 15 els nens i nenes de 2n de primària de les escoles del districte vindran a fer cagar el tió i a fer un taller de Nadal especialment preparat per a ells.

24a DIADA DE LES TRADICIONS I ELS COSTUMS NADALENCS A CATALUNYA Dissabte, 16 de desembre del 2017 - Pla de la Catedral PROGRAMA MATÍ 11 h Actuació de l’Esbart Català de Dansaires (secció infantil i juvenil) amb danses i balls d’hivern i de cicle nadalenc. 12 h Lliurament del guardó del Firaire d’Honor a l’Associació de Festes de la Plaça Nova. Recolliran la distinció els Gegants Centenaris de la Plaça Nova, Roc i Laietà, que enguany han fet 111 anys i en nom de l’entitat el seu president Sr. Xavier Cordomí. 12.10 h Inici del cercavila de la tradicional Carassa de Nadal de Barcelona, amb llançament de caramels, per tot el recinte de la Fira i del barri Gòtic.

Edició: Taller de Cultura i Associació Firaires de Santa Llúcia. Coordinació editorial: Jordi Montlló Bolart. Textos: Andreu Bernadàs, Laura Bosch, Xavier Cordomí i Jordi Montlló. Disseny anuncis: Gabi Domènech. Correcció: Maria Planas Camacho. Fotografies: Associació de Festes de la Plaça Nova, Andreu Bernadàs, Laura Bosch, Fons Brangulí (ANC), Família Colomer, Taller de Cultura, Pep Herrero, Montserrat Moreno, Jordi Montlló i Pilar Truque. Disseny i maquetació: Edicions MIC.

12.15 h Titelles de Nadal, per la companyia “Titelles Sebastià Vergés”. 13 h Cantada de Nadales. TARDA De 16.30 a 19.30 h. Tió popular.

fira de Santa Llucia

’ Firaire d honor

a 23a edició del guardó Firaire d’Honor de la Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs a Catalunya s’ha concedit a l’Associació de Festes de la Plaça Nova. Es tracta d’una entitat centenària d’aquest barri, de la Catedral, organitzadora i mantenidora de les festes més antigues de la

ciutat: les Festes de Sant Roc. Festes que han estat declarades d’Interès Nacional i celebrades, aquí mateix, des de l’any 1589. És una entitat amb una llarga trajectòria realitzant activitats, publicacions i exposicions, com la que es pot veure aquests dies a La Casa dels Entremesos: “Perquè avui és Santa Llúcia... Pels volts de la Plaça Nova...” . Una intensa mirada retrospectiva d’aquesta Fira de Santa Llúcia i del barri que l’acull. I perquè totes les seves activitats són portades a terme per a l’exaltació de la dignitat i la memòria del barri de la Catedral que, malgrat les enormes i diverses dificultats, sobreviu per la voluntat i l’esforç dels plaçanovins i les plaçanovines. Recullen la distinció els Gegants Centenaris de la Plaça Nova, Roc i Laieta, que enguany han complert 111 anys i en nom de l’entitat el seu president, el senyor Xavier Cordomí.

Relació dels firaires d’honor guardonats 1995

Il·lustríssim senyor Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona

1996

Arca de Noé, societat cultural – humorística fundada l’any 1927 per Santiago Rusiñol

1997

Andreu Buenafuente i l’equip del Terrat

1998

Mari Pau Huguet, periodista i presentadora de TV3

1999

L’humorista Miquel Gila

2000

Merche Mar, vedette del Molino

2001

Judit Mascó, model

2002

Paco Moran i Joan Pera, actors

2003

Nina Agustí, cantant

2004

Asha Miró, escriptora

2005

Grup de teatre La Cubana

2006

Toni Clapés, periodista

2007

Lucrècia, cantant

2008

Raimón, cantant

2009

Jordi Martrínez, actor

2010

Oscar Nebreda, dibuixant

2011

Enric Massip, jugador d’handbol del Barça

2012

Associació de Pessebristes de Barcelona

2013

Esbart Català de Dansaires

2014

Jordi Basté, periodista i La Carassa de Barcelona

2015

Companyia de teatre Dagoll Dagom

2016

Patrícia Gabancho, periodista i escriptora

 Cronica grafica de la Fira  Continuem aquesta secció, iniciada l’any 2014, per donar a conèixer fragments gràfics de la història de la Fira, que també forma part de la història col·lectiva de Barcelona i un esdeveniment clau per entendre el nostre Nadal. Us animem, des d’aquí, a tots aquells que tingueu fotografies antigues de la Fira, a compartir-les amb nosaltres. Recerca documental i textos de Jordi Montlló.

1954 ca. serrat Moreno Viu Mont Foto: Parada de figures de la família. A la foto Conxita Silué, Fermí Ruiz i la filla Conxita a la Fira

1953 Foto: Família Colomer ei Pere Colomer, pare de la Maria Rosa, la Carm . (acs) e en Jaum

1973 Foto: Comissió de Festes de Sa nt Roc Pessebre de la Plaça Nova. An toni Parellada.

XX (ca). del segle beda 0 5 s y n A , eU a Medall ar Truqu Foto: Pil la seva filla Ros s. ie b am úpc meres n alles Gil Pilar Mir via tingut en pri que ha 7

fira de Santa Llucia HISTÒRIES DE LA FIRA

Comprar el cel, a la Fira de santa Llucia

uan estic davant una vitrina o un aparador ple d’objectes sovint em passa que tot ho veig igual i soc incapaç de destriar la singularitat d’un element en concret, difós enmig de la massa. Si això us passa quan visiteu la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, heu de saber que entre les gatzaroses i lluminoses parades n’hi ha una, que és el testimoni viu d’una manera de fer a punt de desaparèixer. Hi venen cels pintats a mà. Quan la família Marinel·lo em va ensenyar l’antic taller del carrer Lledó és com si hagués fet un viatge en el temps. Taules pigades amb taques de pintura blava, negre, verda o marró, pinzells, esponges i llargues tires de paper penjades de l’assecador, il·luminades per una solitària bombeta d’ànima incandescent. La primera parada la va posar el pare de la Júlia i la Neus, en Baldomer Marinel·lo Samuntà (1884-1953), que era actor i director teatral, l’any 1932. Des de llavors, quan la Júlia tenia 11 anys i la Neus 9, que l’acompanyen. Cada dia agafaven el tramvia des de Sarrià, carregats amb els rotllos de paper. Al començament era una activitat econòmica complementària. Però després de la Guerra Civil espanyola, es converteix en l’únic ingrés perquè no troben feina. L’any 1945 es traslladen al pis del carrer Lledó, on tenien el taller per pintar els cels. A més es dediquen a fer de majoristes per a papereries. Ara és el Guillem qui porta la parada, ajudat per la seva companya i la seva mare. La Júlia ja és molt gran i la Neus se’n va anar a un dels cels que pintava. Un cel de lluna, amb les estrelles dibuixant caminets de jocs infantils per anar resseguint amb els llapis de colors, creant figures de pessebre per la Fira que ve. Segur que en el seu taller del carrer Lledó, una tarda de primavera pintaria un cel que, de tant que li agradaria, l’encarregaria per quan fos el moment d’acomiadar-se de la seva germana Júlia i del seu net, que tant l’ha estimat i l’ha cuidat. Si el Guillem continua muntant la parada a la Fira, any rere any, segur que no és pels diners. Si voleu un tros de cel, a la fira el trobareu. Jordi Montlló Bolart Col·lectiu El Bou i la Mula A la Neus Marinel·lo in memoriam

fira de Santa Llucia

El pessebre que mes m’ agrada El pessebre que més m’agrada és el pessebre de suro i molsa, que fa olor de muntanya i de terra humida. És el pessebre que em fa companyia des de Nadal fins a la Candelera. M’agrada embadalir-me davant del pessebre, però també m’agrada fer-lo. Primer triar el lloc i fer rondinar una mica la mare, per acabar cedint. M’agrada perquè per fer-lo anem a muntanya: a recollir farigola, romaní, pedres, terra i mata. El meu pessebre s’assembla tan al poble dels avis, que quan hi anem per vacances m’hi fa pensar. M’agraden les figures que hi posem, perquè les anem a comprar a la fira de Santa Llúcia. A aquella senyora de cabells blancs tan gran, arraulida a la seva parada per amagar-se del fred. M’agrada perquè sempre em diu coses boniques i se’n recorda de mi. Tinc fotos amb ella des que era ben petita. Si un any he estat malalta em diu: - L’any passat no vas venir, eh. I em regala un nen Jesús. - Te’l guardava per quan vinguessis.

li agraden molt i es fa un pessebre a l’habitació amb aquestes figures.

El meu pare diu que es fa les figures a casa seva, de fang, com han de ser les figures de pessebre. Diu que les cou en un petit forn que guarda en un recó del menjador i que té una habitació amb un armari ple de prestatges i calaixos amb figures i motllos de totes les mides. També diu que està tot l’any treballant per vendre durant la fira, que dura quatre setmanes.

El meu pare també diu que a la fira de Santa Llúcia, cada cop hi ha menys artesans que es facin les figures a casa. Abans que pleguin el dia 23 de desembre el pare torna sol a recórrer els carrers, ara ja no tan estrets de la fira, per si l’any següent ja no troba els artesans que tan estima. A casa hi ha molts pessebres, hi són durant tot l’any, però quan arriba el Nadal en fem un que faci olor. A casa el Nadal fa olor de pessebre.

Jo sempre l’he trobat igual de gran. Però el pare m’explica que va començar a fer figures de pessebre quan només era una mica més gran que jo. Déu n’hi do!!! Si que en fa d’anys que ve a la fira. Al costat hi ha la parada de la seva filla. També es fa ella mateixa les figures i són molt divertides. No tenen cames. A la meva germana

Jordi Montlló Bolart

fira de Santa Llucia

El Grevol, els Druides i les Saturnals

ui no ha vist, tot passejant per les paradetes de verd de la Fira de Santa Llúcia, rams d’un verd brillant amb unes boletes com anissos, vermelles? Dit així, dues espècies ens venen al cap: el galzeran i el boix grèvol. Totes dues formen part de l’herbei decoratiu nadalenc. Avui, us parlaré del segon.

 SABÍEU QUE: Les fulles d’un verd brillant intens, fins i tot en ple hivern, simbolitzen la persistència de la vida vegetal? Els druides celtes collien, no només el vesc sinó el grèvol com a símbol protector de la llar. Els germànics, decoraven les cases en honor als esperits del bosc. Els romans, durant les festes paganes en honor a Saturn, que es desenvolupaven pels volts del solstici d’hivern, guarnien les cases amb grèvol, heura i vesc per foragitar els mals esperits. Més endavant, la tradició cristiana també se’l va fer seu, per Nadal. Sempre verd, el grèvol desafia les estacions de l’any i simbolitza la immortalitat. Les seves espines, simbolitzen la corona de Crist i les baies vermelles la seva sang. A França, el grèvol s’ofereix per Nadal i el vesc per l’Any Nou, com a presagi de felicitat i de fecunditat. Una llegenda conta que la Sagrada Família, fugint dels soldats romans, desesperats van amagar-se dins d’un boix grèvol, que de sobte, amb les seves branques punxegudes els abraçà, fent-los invisibles als seus perseguidors. Fora de perill, Maria va beneir l’arbust perquè sempre restés verd, com a símbol de la immortalitat. A les parades de la Fira, trobareu ramets de vesc i grèvol per oferir als vostres amics i familiars. I si sou prou destres, atreviu-vos a comprar les branques més esveltes que us serviran per confeccionar formoses sanefes naturals que duraran fins a la Candelera.

actives les trobem a les fulles i als fruits. Una ingesta elevada de baies, pot provocar la mort.

 CURIOSITATS:

Fusta: Molt resistent, emprada antigament per tancar les finques. Dura i pesant, és molt apreciada en torneria, ebenisteria i marqueteria. També era bona per a la fabricació d’eines del camp i estris de cuina. Antigament, de la resina que s’obtenia s’elaborava una “lliga” que servia per agafar els pardals. Les branques lligades en gavelles servien per netejar les xemeneies.

Gastronomia: A l’Alsàcia francesa, les baies són destil·lades per obtenir-ne aiguardent. Farmacologia: Presenta un bon percentatge en tanins, teobromina, àcid ursòlic i ilèxic, rutina, goma, ilexantina i ilicina. Les parts

fira de Santa Llucia

 FITXA TÈCNICA: Nom científic: Ilex aquifolium Família: Aquifoliaceae Etimologia: Ilex fa referència al nom llatí d’alzina que va designar el botànic Joseph Pitton, ja que les fulles d’ambdues plantes tenen molta similitud. Aquifolium prové del nom clàssic del grèvol acus que vol dir agulles i folius que vol dir fulles (per la forma de la fulla). Nom comú: Boix grèvol, coscoll del vesc, arbre de visc, arbre de mal fruit, grèvol Distribució geogràfica i hàbitat: Mediterrània meridional. Ambients ombrívols, en boscos de fagedes, pinedes de pi roig i rouredes fins a 1.600 m d’altitud. Descripció: Arbret de port piramidal que pot arribar fins a 20 m d’alçada. En els exemplars joves l’escorça és llisa i verdosa que amb el temps es va tornant aspre i nuosa. Les fulles són persistents, estretes i punxegudes semblants a una alzina, de color verd fosc i brillant a la faç. Les més madures i les ubicades a les parts altes són més arrodonides.

BOIX GREVOL

Per acabar, recordeu que el boix grèvol és una espècie protegida a Catalunya. Durant els mesos de fred és l’aliment i refugi de moltes espècies de fauna salvatge. El millor consell que us puc donar és que aneu a la Fira de Santa Llúcia i adquiriu les branquetes a les parades de verd, perquè els venedors el porten de territoris de fora de casa nostra on se’n troba en grans quantitats, amb un certificat de recol·lecció del lloc d’origen. Laura Bosch Historiadora

Nadal a la Casa dels Entremesos 30 DE NOVEMBRE A LES 20.00 h INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “PERQUÈ AVUI ÉS SANTA LLÚCIA... PELS VOLTS DE LA PLAÇA NOVA”. INAUGURACIÓ DEL PESSEBRE POPULAR DE LA CASA DELS ENTREMESOS i DE L’EXPOSICIÓ DE DIORAMES DE PESSEBRE DE L’ESCOLA TALLER DE PESSEBRES DE BARCELONA. ENCESA DE L’ENLLUMENAT DE LA CASA DELS ENTREMESOS (fins al 6 de gener). DEL 30 DE NOVEMBRE AL 4 DE GENER Campanya de recollida de joguines i llibres infantils: “AMB LA CAMPANYA... SIGUES BÈSTIA, PORTANT FORÇA LLIBRES I JOGUINES!” Porta joguines noves i llibres infantils i a la Víbria i a la Tarasca. Aquestes bèsties faran de patges reials i els faran arribar a les nenes i els nens que més els necessiten. DE L’1 DESEMBRE AL 5 DE FEBRER “PERQUÈ AVUI ÉS SANTA LLÚCIA... PELS VOLTS DE LA PLAÇA NOVA”

Entremesos amb: “Cantamesos de Nadal”. A càrrec de L’Esqueix.

Exposició que pren com fil argumental la Fira de Santa Llúcia des de la mirada dels veïns del barri de la Catedral que veuen el seu cicle vital marcat per les tradicions, les fires i els mercats i per la invisibilitat que comporta la centralitat. Disseny i producció de l’Associació de Festes de la Plaça Nova. (fins el 18 de febrer).

9 DE DESEMBRE, 12.00 h TITELLES A LA CASA: “EN CUCUT I EL TIÓ DE NADAL” Sessió especial de Nadal de titelles tradicionals catalans amb: “En Cu-cut i el tió de Nadal”. A càrrec de Companyia de Titelles Sebastià Vergés.

PESSEBRE POPULAR DE LA CASA DELS ENTREMESOS Pessebre amb figures originals i humorístiques de gegants, bestiari i altres personatges i grups de cultura popular de La Casa dels Entremesos. Aquest any amb noves, divertides i sorprenents figures. Disseny i producció de l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella.

14 DE DESEMBRE, 20.00 h Conferència:“DECONSTRUCCIÓ DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA: D’UN PASSAT BRILLANT A UN FUTUR INCERT” A càrrec de Jordi Montlló i Bolart, doctor en antropologia social i president del col·lectiu el Bou i la Mula. Organitza l’Associació de Festes de la Plaça Nova.

DIORAMES DE PESSEBRE Exposició dels diorames de pessebre construïts pels alumnes del curs 2017 de l’Escola Taller de Pessebres de Barcelona de l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella.

16 DE DESEMBRE, 10.00 h ENTRE JOCS I PASSEJADES... LA CARASSA DE NADAL Sessió especial de Nadal de la Ludoteca de La Casa dels Entremesos, per a nenes i nens, amb jocs, cançons i passejada amb La Carassa de Nadal. A càrrec de L’Esqueix.

2, 3, 9, 10, 16 i 17 DE DESEMBRE A LES 12.00 h LA CARASSA DE NADAL Cercaviles de la tradicional Carassa de Nadal de Barcelona per la Fira de Santa Llúcia i carrers del Barri Gòtic, acompanyada per grallers, i tot llençant caramels per a nenes i nens.

16 DE DESEMBRE, 11.00 H 13.00 h FIRA DE SANTA LLÚCIA, XXIV DIADA DE LES TRADICIONS I COSTUMS NADALENCS DE CATALUNYA 11.00 h: Actuació de l’Esbart Català de Dansaires (seccions infantil i juvenil) amb danses d’hivern i del cicle nadalenc.

3 DE DESEMBRE, 12.00 h ELS CONTAMESOS! “CANTAMESOS DE NADAL” Sessió especial de Nadal del contacontes de La Casa dels

12.00 h: Cercavila de la tradicional Carassa de Nadal de Barcelona per tot el recinte de la Fira, acompanyada per grallers, i tot llençant caramels per a nenes i nens. A càrrec dels Falcons de Barcelona. 16 DESEMBRE A LES 19.30 h L’ESPERIT DEL NADAL Arribada de l’Esperit del Nadal i del seu seguici, “Ball de l’Esperit del Nadal”, Pregó de Nadal i espectacle de llums a la façana de La Casa dels Entremesos. Una producció de l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella. 31 DE DESEMBRE, 10.00 h L’HOME DELS NASSOS Aparició de l’Home dels nassos i cercavila per acomiadar l’any, des de La Casa dels Entremesos i amb el seu seguici d’animals de l’Arca de Noè i els tabalers Percudium. A càrrec de l’Arca de Noè i l’Associació de Festes de la Plaça Nova. 7 DE GENER, 12.00 h ELS CONTAMESOS! ELS TRES REIS D’ORIENT DESORIENTATS Sessió especial de Reis de contacontes de La Casa dels Entremesos amb el conte participatiu Els Tres Reis d’Orient desorientats. A càrrec de L’Esqueix. Organitza:

una producción de:

La Fira de Santa Llucia pels volts de la Placa Nova Aquest dies podeu veure una exposició a La Casa dels Entremesos de Barcelona, sota el títol Perquè avui és Santa Llúcia... pels volts de la plaça Nova. Fa referència als primers versos del Romanç de Santa Llúcia de Josep Maria de Segarra. Aquests versos esmenten els dos grans protagonistes de l’exposició: la plaça Nova i la Fira de Santa Llúcia. Pren com fil argumental la Fira de Santa Llúcia, la fira de Nadal barcelonina de més llarga tradició; i a partir d’aquí explica les diferents ubicacions de les fires de Nadal a la Barcelona vella, la seva evolució i el seu pes social i comercial. Narra la trajectòria de la Fira des de la perspectiva de l’ocupació de l’espai urbà com a espai de socialització, i els efectes que les

“Perquè avui és Santa Llúcia... pels volts de la Plaça Nova...” és la sisena producció de l’Associació de Festes de la Plaça Nova que han estat produïdes per l’exaltació de la dignitat i la memòria del barri de la Catedral que, malgrat les enormes dificultats, sobreviu per la voluntat i l’esforç dels plaçanovins i les plaçanovines. Xavier Cordomí

reformes del barri tenen sobre la seva instal·lació i la seva evolució. Se centra en les experiències dels veïns del barri, que veuen marcat el seu cicle vital per les festes, les tradicions, les fires i els mercats. Uns mercats que donen vida i riquesa als seus

carrers i places, però que també els aboca a la invisibilitat que comporta la centralitat. I també tracta de com les transformacions urbanístiques afecten l’evolució de la Fira, i tenen una incidència dramàtica en la vida i en les relacions dels veïns del barri de la Catedral, el Barri Perdut.

President de l’Associació de Festes de la Plaça Nova Comissió de Festes de Sant Roc de Barcelona

In memòria: Josep Maria Garrut i Roma (1915 – 2008) Pessebrista il·lustre, fill i cronista de la plaça Nova i membre de la Comissió de Festes de Sant Roc de Barcelona

fira de Santa Llucia

La Fira de Santa Llucia en format Tesi Doctoral

Es defineix el paper actual de les parades i els rols que desenvolupa i la tipologia de firaires; els sistemes de treball, les estratègies familiars per a la conciliació laboral, com s’organitzen l’espai de treball i el temps; la dedicació parcial o exclusiva com a motivació econòmica; el pes de la tradició familiar i la continuïtat generacional; les relacions entre firaires. Es parla dels òrgans de govern de la fira: l’Associació Fira de Santa Llúcia i l’Ajuntament, les relacions entre ells i entra cadascun d’ells i els firaires.

robablement els primers a llegir aquest article sereu vosaltres, figuraires i firaires que any rere any, generació rere generació, us instal·leu al Pla de la Catedral i espereu ansiosos l’arribada de milers de persones que embadalits passejaran per la Fira. Com sabeu, ja fa una mica més de cinc anys, que un bon dia va aparèixer un tal Jordi Montlló desfilant per cadascuna de les vostres parades. Alguns de vosaltres ja el coneixíeu perquè des de petit, cada desembre, els seus pares l’hi acompanyaven i, més tard, ell ho va fer amb la seva filla, Júlia. Era l’hivern de 2012. Amb la llibreta i el bolígraf a la mà, us explicava que estava fent recerca per a la seva tesi doctoral, sobre la història de la Fira de Santa Llúcia i de les famílies de firaires. Us feia preguntes que contestàveu amablement. Molts de vosaltres us hi vàreu implicar, buscant fotografies antigues, documents familiars, objectes diversos que anava documentant. També sou molts els que heu obert les portes de la vostra llar i taller, permetent que us entrevistés i us filmés.

La setantena d’enregistraments i transcripcions, a més del treball exhaustiu en els diferents arxius personals i públics, han permès crear una base de dades única que permetrà en un futur pròxim la publicació del seu treball. Laura Bosch Historiadora

Vosaltres, veritables protagonistes de la tesi doctoral, heu permès que el dia 18 de juliol d’enguany, Jordi Montlló la defensés a la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història de Barcelona. El resultat va ser l’obtenció de la nota màxima de Cum Laude. Alguns dels que hi vau assistir, ho vau poder viure en directe. La tesi, que porta per títol La fira de Santa Llúcia de Barcelona. La primera fira de pessebres documentada: 1786-2012, és el resultat d’una acurada metodologia etnohistòrica on l’estudi de la festa, del parentiu, de la transmissió hereditària, de la xarxa de relacions socials i les relacions entre l’Ajuntament i els firaires presents a la Fira és indispensable per comprendre molts dels aspectes que formen part de la Fira actual. L’anàlisi històrica ha estat fonamental per comprendre molts dels aspectes que la componen avui.

El 26 de gener de 2017, Enric Benavent, membre del Col·lectiu de Recerca El Bou i la Mula, va defensar una altra tesi doctoral al voltant del món del pessebre: Simbolisme religiós a l’espai públic. El cas dels pessebres públics i les possibilitats d’innovació en el pessebrisme.

PER LLEGIR-NE MÉS PODEU CONSULTAR: http://elpessebredelamula.blogspot.com.es/

fira de Santa Llucia

Matcha�japonés El�original WWW.TCOMPANYSHOP.COM

fira de Santa Llucia

Registro Tu

BIE

Bienv

desd

atrev

minu

E R

BY_LAPLETA_revis

fira de Santa Llucia

Lujo a pie de pista Alojamiento GRATIS para niños (hasta 12 años) Hasta un 20% de descuento para reservas anticipadas

Registro Turisme de Catalunya - HVA000751

BIENVENIDOS A RAFAELHOTELES BY LA PLETA Bienvenidos a un hotel único donde disfrutar de cualquier servicio personalizado: desde un paseo en trineo de perros hasta el tratamiento de spa más selecto o las más atrevidas propuestas de los mejores chefs con Estrellas Michelin... y todo a escasos minutos del telesilla de Esquiros (en transporte privado y sin aglomeraciones).

Descubre las nuevas EXPERIENCIAS LA PLETA en www.lapleta.com CTRA. BAQUEIRA A BERET, S/N - COTA 1.700 25598 BAQUEIRA (LÉRIDA) (+34)

EXPERIENCIA ROMÁNTICA

EXPERIENCIA ASIÁTICA

EXPERIENCIA AVENTURA

EXPERIENCIA DÉTOX

973 645 550

reservas.lapleta@rafaelhoteles.com Ventajas exclusivas en

www.lapleta.com rafaelhotelesbyLaPleta

lapleta

lapletahotel

BY_LAPLETA_revista_ferrari_2017.indd 1

21/09/2017 16:57:51

fira de Santa Llucia

Rooibos El secreto de África

fira de Santa Llucia