Alfredo Vázquez Soling

SOLING ALFREDO VÁZQUEZ

¿Cuál es tu mejor recuerdo de la regata Olímpica del 92?

Son muchos los clips que se quedan en la memoria: La llegada a la villa olímpica, el desfile en el estadio olímpico, momentos de relax en el apartamento o en el box del equipo en el puerto olímpico. Algunos momentos de regatas… Pero el más intenso, cuando llegamos a puerto el último día, tras haber perdido la oportunidad de luchar por las medallas y quedar últimos en el Round Robin. Llegamos a la grúa del puerto olímpico que estaba rodeada de familiares, amigos, espectadores… todo envuelto en un silencio que aún hoy oigo; y al cabo de un buen rato alguien empezó a aplaudir. Ese momento condensó todo: Fue más emocionante que una medalla.

¿Ha sido la regata Olímpica de Barcelona 92 tu mayor éxito deportivo?

Es sin duda, la regata más importante en la que he participado: Sí. Pero para mí el éxito deportivo está en cada día que disfruto de la vela.

Con la perspectiva de los años pasados, ¿qué te sigue aportando el deporte de la Vela?

Puedes ganar medallas, campeonatos del mundo, europeos, nacionales, pero si no consigues buenos amigos, habrás fracasado. Los amigos, sin duda, son la mejor aportación pasada, presente y futura, pero también la experiencia de seguir mojándote el culo, seguir compitiendo y sentir la sal del mar en los labios mientras planeas.

¿Has participado en alguna de las ediciones del Trofeo de Vela Conde de Godó?

Si, en bastantes. Pero ya hace años, y tengo buenos recuerdos. Aquella época con el Trofeo Ermenegildo Zegna, seguido del Trofeo Conde Godó, eran épicos y congregaban a toda la élite durante muchos días en Barcelona. Sin duda es una gran regata. Cuesta mucho ponerla en el calendario año a año. Hay que cuidarla porque es fácil perder lo que lleva tantos años conquistar.

What is your best memory of the 92 Olympic Regatta?

There are many clips remaining in my memory: The arrival at the Olympic Village, the parade in the Olympic Stadium, moments of relaxation in the apartment or in the team box in the Port Olimpic. Some moments of the regattas ... But the most intense is when we arrived at port on the last day, having lost the opportunity to fight for the medals and to be last in the Round Robin. We arrived at the crane of the Olympic port that was surrounded by relatives, friends, spectators ... all wrapped in a silence that I still hear today; and after a while someone began to applaud. That moment condensed everything: it was even more exciting than a medal.

Quin és el teu millor record de la regata Olímpica del 92?

Són molts els clips que queden a la memòria: L’arribada a la vila olímpica, la desfilada a l’Estadi Olímpic, moments de relaxació a l’apartament o al box de l’equip al port olímpic. Alguns moments de regates... però el més intens, és quan arribàvem a port l’últim dia, després d’haver perdut la oportunitat de lluitar per les medalles i quedar últims al Round Robin. Vam arribar a la grua del port olímpic que estava rodejada de familiars, amics, espectadors... tot envoltat d’un silenci que avui encara sento; i al cap d’una estona algú va començar a aplaudir. Aquest moment ho va condensar tot: va ser més emocionant que una medalla.

Ha estat la regata Olímpica de Barcelona 92 el teu major èxit esportiu?

És, sens dubte, la regata més important en la qual he participat: Sí. Però per a mi l’èxit esportiu està en cada dia que gaudeixo de la vela.

Amb la perspectiva del pas dels anys, què et segueix aportant l’esport de la vela?

Pots guanyar medalles, campionats del món, europeus, nacionals, però si no aconsegueixes fer bons amics, hauràs fracassat. Els amics, sens dubte, són la millor aportació passada, present i futura, però també l’experiència de seguir mullant-te el cul, seguir competint i sentir la sal del mar als llavis mentre planeges.

Has participat en alguna de les edicions del Trofeu de Vela Conde de Godó?

Sí, en bastantes. Però ja fa anys, i tinc bons records. Aquella època amb el Trofeu Ermenegildo Zegna, seguit del Trofeu Conde Godó, eren èpics i congregaven a tota la elit durant molts dies a Barcelona. Sens dubte és una gran regata. Costa molt incorporar-la al calendari any rere any. S’ha de cuidar perquè és fàcil perdre el que tants anys ha costat conquerir.

Has the Barcelona 92 Olympic Regatta been your largest sporting success?

It is undoubtedly the most important race in which I ever participated: yes. But for me the sporting success means every day that I enjoy sailing.

With the perspective of the past years, what continues sailing to give you?

You may win medals, world championships, European, national championships, but if you do not get good friends, you will have failed. The friends, no doubt, are the best past, present and future contribution, but also the experience of still wetting your ass, keep competing and feel the salt of the sea on your lips as you sail.

Have you participated in any edition of the Trofeo de Vela Conde de Godó?

Yes, in quite a few, but years ago, and I have good memories. Those days with the Trofeo Ermenegildo Zegna, followed by the Trofeo Conde Godó, were epics and congregated the sailing elite during many days in Barcelona. It is certainly a great race. It costs a lot of effort to put it on the calendar year by year. We must take care take care of it because it is easy to lose what it takes so many years to achieve.