Filà de Cristians

Al comenzar a escribir estas palabras, recuerdo como empezó esta legislatura, con esperanza, ilusión y entusiasmo por el futuro, por celebrar todos juntos aquello que nos une entorno a nuestra Filà y a nuestras fiestas.

Juntos estamos viviendo una situación extraordinaria, que nos afecta a las personas, familias y festeros…

Por ese motivo me resulta difícil escribir para una revista de “NO-FESTES” cuando el motivo de dirigirme a vosotros es presidir una entidad festera.

Nuestra preocupación el pasado año era apelar a la conciencia individual para que ningún festero incumpliera las normas. Este año parece que tengamos asumido ese papel, pero ello no significa que nos importen menos nuestras queridas fiestas.

Las personas poseemos gran capacidad de adaptación y hemos de luchar por conseguir que vuelva la normalidad, el espíritu de pueblo y la proximidad entre vecinos que tan arraigada tenemos. Volver a emocionarnos con los sones de la música festera, el olor de la pólvora, la imagen de nuestra Patrona cuando sale de su ermita y, simplemente, con el ambiente que se respira en el aire cuando se acerca septiembre.

Todo quedó suspendido en el medio año del 2020. Esperemos, el próximo mes de marzo, volver a sentarnos juntos, compartir risas y la hermandad que, con el paso de los años, hemos creado generación tras generación bajo la música y la pólvora. En definitiva, volver a vivir que solo queda medio año para celebrar de nuevo nuestras Fiestas en honor a la Divina Aurora como siempre y al mismo tiempo, como nunca.

Como bien dice nuestra embajada “Nunca esa nube aclipsará mi gloria; nunca ese rayo abatirá mi anhelo” (Embajada primera, escena VI)

Con este ánimo quiero que todos los miembros de la Filà de Cristians afrontemos juntos el futuro, que seguro estará lleno de nuevos retos y nuevas ilusiones.

Saludos para la Filà de Cristians, festeros y pueblo de Beneixama.

Teresa Cambra Sirera

Presidenta de la Filà de Cristians En començar a escriure aquestes lletres, em ve a la memòria com va començar aquesta legislatura, amb esperança, il·lusió i entusiasme pel futur, per celebrar tots junts allò que ens uneix entorn de la nostra Filà i a les nostres festes.

Junts estem vivint una situació extraordinària, que ens afecta a les persones, a les famílies, als festers....

És per això que em resulta difícil escriure per a una revista de “NO-FESTES” quan el motiu de dirigir-me a tots vosaltres és presidir una entitat festera.

L’any passat la preocupació era intentar apel·lar a la consciència individual i que cap fester incomplira les “normes”. Aquest any sembla que tinguem assumit aquest “rol”, però això no ha de significar que ens importen menys les nostres benvolgudes Festes.

Els éssers humans posseïm una gran capacitat d’adaptació i hem de lluitar per aconseguir que torne la normalitat, l’esperit de poble i la proximitat entre els veïns i veïnes que tan arrelada tenim. Tornar a emocionar-nos amb els sons de la música festera, l’olor a pólvora, la imatge de la nostra Patrona quan ix al carrer i, simplement, l’ambient que es respira en l’aire quan s’apropa setembre.

Tot va quedar suspés cap al mig any del 2020. Esperem, el pròxim mes de març, poder seure uns al costat dels altres i compartir rialles, compartir la germanor que, durant el pas dels anys, hem anat creant generació rere generació sota la música i la pólvora. En definitiva, tornar a viure que sols queda mig any per a celebrar les nostres Festes en honor a la Divina Aurora com sempre i, a la vegada, com mai ho hem fet.

Com bé diu la nostra ambaixada “Nunca esa nube eclipsará mi gloria; nunca ese rayo abatirá mi anhelo” (Embajada primera, escena VI)

Amb aquest ànim vull que tots els membres de la Filà de Cristians enfrontem junts el futur, que estic segura estarà ple de nous reptes i noves il·lusions.

Salutacions per als Cristians, festers i poble de Beneixama

Teresa Cambra Sirera

Presidenta de la Filà de Cristians

Les festes del 1920-1921

Escriure un article per al programa de Festes dins del confinament per la pandèmia de COVID-19 fa pensar si tindrem festes com les que hem celebrat en els anys anteriors. Així començava el nostre escrit per a l’any passat. L’aprofitem i l’ampliem per al 2021

En 1918 va aparèixer una pandèmia, semblant a l’actual de 2020, i que anomenaren amb el malnom de grip espanyola, que durà fins el 1920. La primera tanda de contagis va tenir lloc precisament desprès de les celebracions de Sant Isidre (15 de maig), patró de la capital Espanyola. Els diaris de l’època recolliren la situació.

“La gent es reuní a la pradera del Sant i una setmana després, cap al 22 de maig, els periòdics deien que tots estaven caient malats de grip”

“Es produïren confinaments i s’avançà en l’aplicació de mesures preventives que ja havien demostrat la seua eficàcia històricament, imposant alguns cordons sanitaris, aprofundint en el seguiment de mesures higièniques i promovent quarantenes per als sospitosos d’estar contaminats”.

Sense vacunes, ni test, les metes amb les que se afrontava la pandèmia de 1918 eren distintes a las de l’actual. Però també s’esperava que les temperatures de l’estiu frenaren la seua transmissió.

Però arriba una segona tanda, més mortal que la primera. A setembre i coincidint amb les veremes, les celebracions a la Verge i la relaxació del confinament.

Hi hagueren rebrots durant el següent hivern, “De fet, inclòs en algunes zones concretes d’Espanya, encara visqueren un tercer rebrot a principis de 1920”. La grip espanyola de 1918 no tenia el seu origen a España, però ens quedarem amb el santbernat. Es veritat que España sofrí els seus efectes, però la premsa lliure publicava cada dia l’estat de la situació però no ocorria el mateix en altres països. En efecte, EEUU i Anglaterra o França practicaren la censura de premsa. La Primera Guerra Mundial havia provocat moltissimes morts, s’havia escampat la fam i la misèria, no era el moment de més alarmes.

España sofrí la grip i els seus medis de comunicació ho explicaren i comptabilitzaren les morts. En la resta d’Europa, el silenci.

Per tant,con serien les festes en aquests anys? Pels documents disponibles a la Filà el 10 de setembre de 1919 es reuniren en casa del President D. Enrique Juan Navarro per signar un contracte comprometent-se a celebrar les festes en honor de la Nostra Senyora L’Aurora amb una duració de 9 anys (programa de festes 2008). La relació de festers que signaren per participar del 1920 fins al 1929, van ser:

Enrique Juan, Francisco Sanchis, Ginés Richart, Juan Bta Valdés Sarrió, Miguel Payá Alonso, Miguel Mataix, Jose Sirera, , José Valdés Sarrió, Josefa Mª Molina (representada pel seu fill) Francisco Payá Molina, José Vera, Eugenio Sanjuan, Eleuterio Amorós, Manuel Sirera, Angel Bellod, Marcelino Payá, Joaquina Parra, Vicente Silvestre, José Sarrió, Vicente Payá, José Barceló, Juan Candela, Jaime Richart, José Antonio Ribera, José Martínez, José Pérez Sanchis, Jaime Alonso, Antonio Tortosa, Roman Sanchis Silvestre, Juan Francés, Silvestre Camarasa, Ginés Vera

Amb 33 festers podien celebrar les festes amb les condicions de confinament que ara tenim nosaltres?. No tenim constància si es van celebrar o no les festes, però l’acte de L’ENTRA-

DA tendrien suficient lloc per cobrir les distancies, ja que la formació era següent: Sergent i Esquadra Reial, a continuació amb cavalleries el Capità, l’ambaixador i l’Alferes, i darrere d’ell en dues files la resta de festers amb l’arcabús al coll.

De les festes de 1921, tenim el programa de Festes al CD: LA HISTÒRIA D’UNA FESTA, Beneixama 1921-2016

El dia 6: A les quatre i mitja de la vesprada (sis i mitja, hora actual) es realitzà L’entrada des de les afores de la població i transcorria pels carrers: Bocairente (S. Ramon y Cajal), San Fausto (Constitución), i Cardenal Payá fins al Castell.

Una vegada arribaven els Moros tenia lloc el PASSEIG pels carres: Cardenal Payá, San Fausto(Constitución), Bocairente(S. Ramon y Cajal), Azagador(San Juan Bautista), Mayor(Poeta Pastor), Mesón (D. Vicente Conca Blasco) i Cardenal Payà, fins al Castell.

Els actes dels següents dies anirien succeint-se com ho fem actualment. Però, hi ha algun acte que altre actualment desapareguts. Els tres dies de festes, 7, 8 i 9 pel matí realitzaven un simulacre de batalla que començava a casa dels capitans i acabava davant del Castell amb el temps just per acompanyar cada dia a la Corporació Municipal a Missa Major. D’aquests actes solament ens ha quedat l’acompanyament de l’Ajuntament el dia de la Mare de Deu. També per la vesprada es celebraven les Solemnes VESPRES a l’Església Parroquial que ja fa anys van desaparèixer. Les vespres eren cantades a tota orquestra i les de 1921 foren: el dia 7 <<Domine>> de Mozart, <<Dixit>> de D. José Jordán y <<Magníficat>> del P Guzmán,

El dia 8 després dels actes de l’ambaixada i abans de la processó va tenir lloc una brillant desfilada de comparses i músiques pels carrers de la població, realitzant-se una col·lecta benèfica a favor dels soldats, fills del poble, que es trobaren lluitant a África. En aquest acte van participar distingides senyoretes d’esta localitat, que es van oferir.

El dia 9 després de l’ambaixada i a les sis i mitja (huit i mitja actuals) els Moros disparant des de la plaça de la Iglesia fins la Ermita de Nostra Senyora, i un quart després ho faran els Cristians.

A las set, en solemne processó, serà TORNADA LA SANTA IMATGE des de la Iglesia fins al seu santuari, en el serà cantada una preciosa salve del mestre D. José Mª Úbeda.

M. M. Molina

Filà de Cristians

Sabies que…? Filà de cristians 2021

Sabies que... la Societat Unió Musical de Canyada ve participant a les nostres festes, com a banda oficial de la nostra Filà, de forma ininterrompuda des de l’any 1971. Per la qual cosa aquest any celebrem 50 anys de festa, amistat i música compartida entre les dues institucions, tot i que les celebracions de tal efemèride hagen d’esperar a l’any que ve.

Sabies que... les banderes oficials de la Filà, abans de conservar-se tot l’any al maset, se’n tenien cura fins a cada sis de setembre a cases particulars. En concret, les de la Filà de Cristians eren custodiades a casa de la família Payá Juan fins al 1989, i ha estat constatat el manteniment d’aquesta tradició almenys pels diferents presidents que la Filà ha tingut d’aquesta nissaga familiar; Enrique Juan Navarro, Vicente Payá Sarrió, Marcelino Payá Juan i Vicente Payá Juan. Sabies que... el capità de la Filà de crisitans portava com a distintiu, a més de la banda actual, una faixí vermell, tradició que es va perdre a la fi dels anys 50 o principis dels anys 60. El color indicava, des d’època dels Reis Catòlics, el país de l’exèrcit de procedència, vermell per a Espanya o blau cel per França. El faixí vermell es conserva en l’exèrcit espanyol per al rang de capità general des d’època de Felip Vè al segle XVI.

Sabies que... la banda oficial de la Filà de Cristians interpreta a la missa de Companyies del dia 7 de setembre, en el transcurs de la comunió, la peça “Moment Musical en Fa menor” escrita pel mestre Frank Schubert a Viena el 1822. El gust per aquestes peces d’orquestra, adaptades a banda per a la seua interpretació els dies 7 i 8 en missa de Companyies, ve clarament influenciada per les obres que a la missa major del dia 8 venia interpretant l’orquestra d’Albaida a la fi del s. XIX i principis del s. XX a Beneixama.