Alçament del Taller dels Canets

Alçament del Taller dels Canets, segles XIX-XX: l’antiga fàbrica de carruatges de fusta Sant Antoni, Beneixama (Alacant, Espanya) Sergi i Miguel Àngel Ortín Molina

1. INTRODUCCIÓ

Aquest article relata el procés d’aproximació històrica i planimètrica desenvolupat sobre un complex arquitectònic que té un pes destacat en l’imaginari col·lectiu de la nostra localitat. Si bé aquest municipi posseeix altres mostres patrimonials que pateixen igualment els rigors del desús, és el taller de construcció de carruatges ‘San Antonio’, conegut per tot el poble pel sobrenom de taller dels Canets, el que testifica un estat de conservació més deplorable, la qual cosa converteix en prioritària una intervenció amb caràcter urgent.

Aquest enclavament fabril està situat en una parcel·la en cantonada en un extrem de la població, apropiat del número 84 del Carrer Ramón i Cajal, una sort de màxim Decumà que travessa sencerament la localitat i queda convertida en una de les seues històriques artèries.

2. OBJECTIUS I METODOLOGIA EMPRADA

L’objectiu principal d’aquest treball és salvaguardar i potenciar la recuperació del conjunt industrial, amb la voluntat de transformar-lo en un nou pol d’activitat per a un municipi que pateix incipientment les incerteses de la despoblació.

Davant la manca dels plànols originals del projecte, l’alçament gràfic que ha realitzat aquest equip redactor constitueix l’únic testimoniatge planimètric de l’edifici, fins al moment. Es tracta, de fet, d’una plasmació fidedigna de l’estat actual del taller a través del filtre del llenguatge arquitectònic, una metodologia aplicada que possibilitaria una eventual rehabilitació a partir d’aquesta base documental actualitzada.

Els espais del complex fabril, la seua evolució històrica i el seu estat real de conservació són grans desconeguts fins i tot entre el veïnat de Beneixama. Solament un grapat de persones han pogut visitar l’interior del taller des del seu tancament fa dues dècades. Per aquest motiu, la publicació aspira a convertir-se en un mitjà efectiu de divulgació amb la pretensió de sumar esforços, tant personals com institucionals, en la defensa d’aquesta peça del patrimoni industrial. Els treballs d’alçament gràfic s’han desenvolupat en el lapse que abasta des de novembre de 2020 a març de 2021. Aquest article és, junt amb la publicació per part d’una revista de la Universitat Politècnica de València1, el primer que mostra els resultats d’aquest treball.

3. RESSENYA HISTÒRICA

La història del taller comença a explicar-se abans fins i tot de la seua construcció. L’Arxiu Municipal de la localitat situa l’any 1860 l’inici de l’activitat empresarial de la família Sanchis, àlies Canets. Aquest origen no està vinculat a l’actual edifici, que va arribar a la fi de la primera dècada del segle XX per a expandir la producció d’una companyia en auge. Amb incertesa, s’afirma que l’última pedra d’aquell originari projecte es va col·locar a l’acabament d’aquella primera dècada, per la qual cosa s’ha de valorar la component centenària d’alguns dels seus espais.

En aquells dies, l’únic cos edificat era la nau principal, que quasi ocupava la totalitat del seu solar. De fet, la parcel·la actual és el resultat de la suma de quatre parcel·les agrícoles de dimensions similars. Una ràpida ullada a la planta del complex evidencia una nítida pauta de creixement, basada en la incorporació de volums de forma apendicular a la nau principal, i d’acord amb les necessitats de la companyia a cada moment. És a dir, el taller que coneixem és el resultat de l’adaptació de la producció a les condicions canviants del mercat.

Durant la dècada de 1930, la fàbrica va arribar a ocupar simultàniament fins a 20 persones, fet que indica la repercussió econòmica que va aconseguir en un teixit social reduït com el de Beneixama. D’aquesta època daten els albarans més antics que es conserven de la seua activitat empresarial. És cridaner comprovar que, en l’encapçalament de les factures emeses, solen aparèixer croquis o fotografies de l’edifici: d’aquesta manera, vinculaven l’arquitectura del complex a la seua imatge corporativa. Els espais de producció es converteixen en un actiu comercial més. “Per a construir els carros s’utilitzaven dos tipus de fustes. Per a la carrosseria i els arrossegaments s’utilitzava fusta d’om, que solien portar d’Albacete. Per a les rodes, fusta d’alzina, més dura, que ens servien, sobretot, de Barcelona”, ens explica Santiago Sanchis. Només a través d’aquests testimoniatges podem conèixer un ofici artesanal hui desaparegut, un patrimoni immaterial de gran rellevància en el passat de la localitat. Aquelles factures indiquen que els carros dels Canets es venien per tota Espanya i part de Portugal.

El sector dels carruatges comença la seua decadència amb la proliferació dels vehicles sense tracció animal, naturalment. Després d’un segle construint carros, durant la dècada de 1960 la companyia busca adaptar-se a l’evolució del mercat i vira la seua producció cap als remolcs i ferramentes agrícoles. Cap a la dècada de 1980, els Sanchis s’inclinen cap al sector de l’execució i el muntatge d’estructures metàl·liques, labor amb la qual finalitzarà la seua activitat empresarial en 1998. Amb el tancament del taller, l’empresa escriu el punt final d’un llegat de quasi 140 anys.

“De totes les naus del conjunt, en aquesta es pintaven els carros. Quan van deixar de construir-se, la nova producció ja no necessitava tant d’espai, ni tanta gent. Aquesta nau s’usava de pas, de circulació cap al despatx. Solament”. L’expansió que va experimentar l’edifici durant l’auge de la seua activitat va començar a decaure en els anys successius. Hui en dia, a la nau principal encara romanen, polsoses, la maquinària fixa i les eines necessàries per a desenvolupar aquells treballs. Forges, enrotlladores de llandes, esmeriladores de rebaix, motors i ponts grua, silenciosos i en la mateixa posició que el dia que van caure en desús. Per cert, no ha pogut aclarir-se per què van dedicar a Sant Antoni el nom del taller. Sí que es pot afirmar que aquesta devoció pel sant no es va limitar al seu nom: va ser la família Sanchis la que va costejar la imatge sacra de Sant Antoni que encara processona a Beneixama, a més d’encarregar a la banda municipal, any rere any, que realitzaren una cercavila al voltant del poble en la seua festivitat de gener.

4. DESCRIPCIÓ ARQUITECTÒNICA

El primer cos que es va edificar va ser la nau principal. Gradualment, la companyia va construir els altres volums que completen el conjunt actual. La planimetria mostra una clara aposta per la modulació estructural i compositiva present en tots els cossos del complex, encara que emprant diversos patrons. Les fotografies donen compte de l’acurat disseny de les reixes que cobreixen els buits en els murs de del conjunt. Un espai diàfan aconseguit mitjançant cintres metàl·liques de quasi 20 metres d’amplària, sense suports entremitjos. Les portes executades sobre els murs laterals i la cicatriu que genera el curs del pont grua, són pràcticament els únics factors que impedeixen la simetria de la nau.

Des d’aquest espai principal s’accedeix a les naus responsables del subministrament energètic i del magatzem, idèntiques en amplària i elevació i desiguals en longitud. D’elles, la primera conté el motor de gas pobre que facilitava la potència a la maquinària del taller. La segona, conserva les escales amb directriu corba que descendeixen a un altre magatzem, excavat en el terreny i il·luminat a través d’estretes finestres que emergeixen del sòl gràcies al pendent natural del solar.

Adjacent a la nau del motor, es va excavar una bassa per a refredar o ablanir els materials durant les fases de producció. Al costat d’aquesta piscina existeix una construcció que resguarda el pou des del qual es recollia l’aigua per omplir-la i que, segons testimoniatge oral, frega els 30 metres de profunditat. L’última intervenció del conjunt fins al moment és el porxo construït annex a la nau principal, amb estructura metàl·lica i coberta amb planxes inclinades de fibrociment.

L’extensió del conjunt s’aproxima als 2.500 metres quadrats, dels quals pràcticament 1.000 estan edificats.

Malauradament, poc es coneix en el present sobre els períodes de construcció i l’ordre d’agregació dels diferents volums que, com hem detallat en aquest apartat, componen el conjunt industrial. Aquest fet es deriva, principalment, tant de la falta de material documental que poguera mostrar la història arquitectònica d’aquest enclavament fabril, com de la pèrdua gradual dels testimoniatges d’antics treballadors del taller que pogueren haver format part de la plantilla de la fàbrica en la seua primera etapa, quan encara es dedicava a la manufactura de carruatges de fusta.

En aquest sentit, i amb la finalitat d’evitar que aquestes últimes memòries es perden per sempre, en l’actualitat estem duent a terme, a més de la digitalització en un arxiu de tots els documents que s’han trobat tant en el mateix edifici com en les prestatgeries dels seus hereus, una sèrie d’entrevistes a persones coneixedores de la història del Taller dels Canets, perquè ens conten les seues vivències, les seues anècdotes i els seus records, i permeta així que aquest material videogràfic de gran valor històric per a la localitat puga llegar-se a les futures generacions.

5. ESTAT DE CONSERVACIÓ

En 1998, el complex s’abandona. Des de llavors, no acull cap ús habitual. Tampoc ha sigut objecte de manteniment més enllà de les labors esporàdiques i desinteressades de neteja i desbrossament per part de membres de la família Sanchis, encara titulars de l’edifici.

En l’estiu de 2015, va tindre lloc una inèdita pedregada que va perforar totes les teulades del taller, així com les planxes que cobreixen la zona del porxo. En un cert grau, impressiona pensar en l’impacte que només un dia tempestuós pot causar en l’extensa biografia de l’edifici. L’interior de l’antiga fàbrica s’inunda de punts de llum que travessen els orificis on falta part d’una teula. Els mateixos forats pels quals penetren les inclemències meteorològiques. Hi ha zones del sòl cobertes de fragments ceràmics que constaten la importància de protegir la nostra integritat física a l’hora d’accedir a qualsevol espai del taller.

No obstant això, la patologia més urgent és la creixent bretxa en el faldó de llevant de la coberta de la nau principal. Algunes bigues de fusta han patit col·lapses, i altres mostren una curvatura apreciable que amenaça l’eixamplament del forat. Des de fora, la teulada s’assembla a una enorme malla que es corba en cada distància entre cintres.

En aquest sentit, el comitè de l’associació Hispània Nostra ha confirmat, recentment, la inclusió del conjunt fabril en la seua Llista Roja, l’afany de la qual és “recollir aquells elements del Patrimoni Cultural que es troben sotmesos a risc de desaparició, a fi de donar-los a conèixer i aconseguir la seua consolidació o restauració”.

6. ALÇAMENT GRÀFIC

Aquest document gràfic agrupa la variada planimetria que l’equip redactor ha jutjat convenient realitzar per a la captura completa de l’estat actual de la fàbrica. L’alçament està compost per: 4 plànols amb les plantes de distribució (referides a planta baixa, primer pis i semisoterrani, així com una planta de cobertes), 3 alçats principals, 5 seccions transversals, 4 seccions longitudinals i un plànol de detall en planta i secció de la façana principal.

En elles, s’amaguen encara hui secrets que escapen a la vista exterior de l’edifici, atès que únicament un reduït nombre de persones coneix la seua existència després que el taller tancara les portes; secrets que es mostren a continuació per primera vegada sobre suport planimètric.

7. CONCLUSIONS

Cada mostra de patrimoni ens conta en silenci una història. El relat del Taller dels Canets és extens com a centenari, i dinàmic com a supervivent als atzars del mercat. En certa manera, el procés d’alçament arquitectònic és una atenta manera d’escoltar-lo. I estem segurs que un relat com aquest és capaç de convertir la indiferència davant l’edifici, en interès. I aquest interès, en capacitat d’acció.

Aquest equip redactor busca, a través de la seua publicació, implicar els agents necessaris per a tutelar la reconversió de l’enclavament, obrint una bretxa en la preconcepció col·lectiva de que l’imparable destí de l’edifici és la seua ruïna. Per aquesta mateixa raó, el procés que s’ha iniciat amb el treball de documentació gràfica i que culminarà, esperem, amb la rehabilitació del taller ha de ser àgil davant el seu llangorós estat de progressiu deteriorament.

8. AGRAÏMENTS

Aquestes labors han sigut possibles gràcies a la plena disposició de membres de la família Sanchis a obrir les portes de l’edifici i mostrar els seus polsosos tresors. Per esforçar-se a relatar, tants anys després, la quotidianitat industrial que va arribar a acollir aquest antic taller de carruatges.

Fig 1. Plànol de l’estat actual de la planta baixa, destinada al taller principal, motor, magatzems, gestió i espais exteriors. (Ortin Molina S.; Ortin Molina M.A., mesures a mà i dibuix amb AutoCad).

Fig 2. Plànol de l’estat actual de la planta de soterrani, destinada a la bodega subterrània, caldera, xemeneia, transformador elèctric i pou. (Ortin Molina S.; Ortin Molina M.A., mesures a mà i dibuix amb AutoCad).

Fig 3. Dibuix de l’estat actual de l’alçat nord i detalls de la secció realitzada per les finestres de la planta baixa. El magnífic treball en metall de les barres. (Ortin Molina S.; Ortin Molina M.A., mesures a mà i dibuix amb AutoCad).

Fig 4. Dibuix de l’estat actual de l’alçat nord. La simetria de la façana principal de la fàbrica contrasta amb l’horitzontalitat de la tanca exterior. (Ortin Molina S.; Ortin Molina M.A., mesures a mà i dibuix amb AutoCad).

Fig 5. Dibuix de l’estat actual de l’alçat est. La façana lateral de la fàbrica mostra el creixement orgànic de l’àrea industrial, al llarg del temps i les necessitats. (Ortín Molina S.; Ortin Molina M.A., mesures a mà i dibuix amb AutoCad).

Fig 6. Dibuix de l’estat actual de la secció transversal realitzada pel centre de la nau. En aquest espai entre cintres es troba el gran clivell obert en el sostre. (Ortin Molina S.; Ortin Molina M.A., mesures a mà i dibuix amb AutoCad).

Fig 7. Dibuix de l’estat actual de la secció longitudinal realitzada pel centre de la nau principal. Apareix la diferència d’altura existent en la parcel·la. (Ortin Molina S.; Ortin Molina M.A., mesures a mà i dibuix amb AutoCad).

Fig 8. Dibuix de l’estat actual del tall longitudinal realitzat per la primera finestra del costat oest. Es mostra la interconnexió de l’espai en altura. (Ortin Molina S.; Ortin Molina M.A., mesures a mà i dibuix amb AutoCad).

El taller del canets

Fig 9. Fotografies interiors de l’estat inicial de la fàbrica abans que es realitzaren els mesuraments i els dibuixos. Espais de taller: riscos i esperança. (Ortin Molina S.; Ortin Molina M.A., treballs de postedició de fotografia i imatge digital).

Fig 10. Fotografies exterior de l’estat inicial de la fàbrica abans de realitzar els mesuraments i els dibuixos. Façanes, porxades, bassa i terrassa. (Ortin Molina S.; Ortin Molina M.A., treballs de postedició de fotografia i imatge digital).

Fig 11. Fotografies interiors en detall de l’estat inicial del taller abans de realitzar els mesuraments i els dibuixos. Materials, textures, superfícies. (Ortin Molina S.; Ortin Molina M.A., treballs de postedició de fotografia i imatge digital).

Fig 12. Fotografies exteriors en detall de l’estat inicial del taller abans de realitzar els mesuraments i els dibuixos. Materials, textures, superfícies. (Ortin Molina S.; Ortin Molina M.A., treballs de postedició de fotografia i imatge digital).

Anunciants

i COL·LABORADORS