2021 BENEIXAMA
HISTÒRIA I PATRIMONI
Alçament del Taller dels Canets, segles XIX-XX: l’antiga fàbrica de carruatges de fusta Sant Antoni, Beneixama (Alacant, Espanya) Sergi i Miguel Àngel Ortín Molina 1. INTRODUCCIÓ Aquest article relata el procés d’aproximació històrica i planimètrica desenvolupat sobre un complex arquitectònic que té un pes destacat en l’imaginari col·lectiu de la nostra localitat. Si bé aquest municipi posseeix altres mostres patrimonials que pateixen igualment els rigors del desús, és el taller de construcció de carruatges ‘San Antonio’, conegut per tot el poble pel sobrenom de taller dels Canets, el que testifica un estat de conservació més deplorable, la qual cosa converteix en prioritària una intervenció amb caràcter urgent. Aquest enclavament fabril està situat en una parcel·la en cantonada en un extrem de la població, apropiat del número 84 del Carrer Ramón i Cajal, una sort de màxim Decumà que travessa sencerament la localitat i queda convertida en una de les seues històriques artèries. 2. OBJECTIUS I METODOLOGIA EMPRADA L’objectiu principal d’aquest treball és salvaguardar i potenciar la recuperació del conjunt industrial, amb la voluntat de transformar-lo en un nou pol d’activitat per a un municipi que pateix incipientment les incerteses de la despoblació. Davant la manca dels plànols originals del projecte, l’alçament gràfic que ha realitzat aquest equip redactor constitueix l’únic testimoniatge planimètric de l’edifici, fins al moment. Es tracta, de fet, d’una plasmació fidedigna de l’estat actual del taller a través del filtre del llenguatge arquitectònic, una metodologia aplicada que possibilitaria una eventual rehabilitació a partir d’aquesta base documental actualitzada. Els espais del complex fabril, la seua evolució històrica i el seu estat real de conservació són grans desconeguts fins i tot entre el veïnat de Beneixama. Solament un grapat de persones han pogut visitar l’interior del taller des del seu tancament fa dues dècades. Per aquest motiu, la publicació aspira a convertir-se en un mitjà efectiu de divulgació amb la pretensió de sumar esforços, tant personals com institucionals, en la defensa d’aquesta peça del patrimoni industrial.
140140
Els treballs d’alçament gràfic s’han desenvolupat en el lapse que abasta des de novembre de 2020 a març de 2021. Aquest article és, junt amb la publicació per part d’una revista de la Universitat Politècnica de València1, el primer que mostra els resultats d’aquest treball. 3. RESSENYA HISTÒRICA La història del taller comença a explicar-se abans fins i tot de la seua construcció. L’Arxiu Municipal de la localitat situa l’any 1860 l’inici de l’activitat empresarial de la família Sanchis, àlies Canets. Aquest origen no està vinculat a l’actual edifici, que va arribar a la fi de la primera dècada del segle XX per a expandir la producció d’una companyia en auge. Amb incertesa, s’afirma que l’última pedra d’aquell originari projecte es va col·locar a l’acabament d’aquella primera dècada, per la qual cosa s’ha de valorar la component centenària d’alguns dels seus espais. En aquells dies, l’únic cos edificat era la nau principal, que quasi ocupava la totalitat del seu solar. De fet, la parcel·la actual és el resultat de la suma de quatre parcel·les agrícoles de dimensions similars. Una ràpida ullada a la planta del complex evidencia una nítida pauta de creixement, basada en la incorporació de volums de forma apendicular a la nau principal, i d’acord amb les necessitats de la companyia a cada moment. És a dir, el taller que coneixem és el resultat de l’adaptació de la producció a les condicions canviants del mercat. Durant la dècada de 1930, la fàbrica va arribar a ocupar simultàniament fins a 20 persones, fet que indica la repercussió econòmica que va aconseguir en un teixit social reduït com el de Beneixama. D’aquesta època daten els albarans més antics que es conserven de la seua activitat empresarial. És cridaner comprovar que, en l’encapçalament de les factures emeses, solen aparèixer croquis o fotografies de l’edifici: d’aquesta manera, vinculaven l’arquitectura del complex a la seua imatge corporativa. Els espais de producció es converteixen en un actiu comercial més. “Per a construir els carros s’utilitzaven dos
tipus de fustes. Per a la carrosseria i els arrossegaments s’utilitzava fusta d’om, que solien portar d’Albacete. Per a les rodes, fusta d’alzina, més dura, que ens servien, sobretot, de Barcelona”, ens explica Santiago Sanchis. Només a través d’aquests testimoniatges podem conèixer un ofici artesanal hui desaparegut, un patrimoni immaterial de gran rellevància en el passat de la localitat. Aquelles factures indiquen que els carros dels Canets es venien per tota Espanya i part de Portugal. El sector dels carruatges comença la seua decadència amb la proliferació dels vehicles sense tracció animal, naturalment. Després d’un segle construint carros, durant la dècada de 1960 la companyia busca adaptar-se a l’evolució del mercat i vira la seua producció cap als remolcs i ferramentes agrícoles. Cap a la dècada de 1980, els Sanchis s’inclinen cap al sector de l’execució i el muntatge d’estructures metàl·liques, labor amb la qual finalitzarà la seua activitat empresarial en 1998. Amb el tancament del taller, l’empresa escriu el punt final d’un llegat de quasi 140 anys. “De totes les naus del conjunt, en aquesta es pintaven els carros. Quan van deixar de construir-se, la nova producció ja no necessitava tant d’espai, ni tanta gent. Aquesta nau s’usava de pas, de circulació cap al despatx. Solament”. L’expansió que va experimentar l’edifici durant l’auge de la seua activitat va començar a decaure en els anys successius. Hui en dia, a la nau principal encara romanen, polsoses, la maquinària fixa i les eines necessàries per a desenvolupar aquells treballs. Forges, enrotlladores de llandes, esmeriladores de rebaix, motors i ponts grua, silenciosos i en la mateixa posició que el dia que van caure en desús. Per cert, no ha pogut aclarir-se per què van dedicar a Sant Antoni el nom del taller. Sí que es pot afirmar que aquesta devoció pel sant no es va limitar al seu nom: va ser la família Sanchis la que va costejar la imatge sacra de Sant Antoni que encara processona a Beneixama, a més d’encarregar a la banda municipal, any rere any, que realitzaren una cercavila al voltant del poble en la seua festivitat de gener.
