Dos festers amb nom propi

En record de Cosme Valdés Ferrero i Eleuterio Molina Sanz

“ Diuen que tota pedra fa paret. Ben cert, però en un mateixa setmana hem perdut dos pilars ferms de la Comparsa. I és que, sens dubte el patrimoni més valuós d’una entitat festera són els seus components”. Amb aquestes sentides paraules encapçalàvem el comiat que dedicarem als dos festers que només amb 3 dies de diferència ens deixaren, entre el 29 d’abril i el 2 de maig de 2020 enmig d’unes excepcionals circumstàncies, en plena pandèmia, les quals ens impediren poder acomiadar-los de manera presencial. No obstant això, a les xarxes socials les nombroses mostres de condol no s’hi van fer esperar, mostra més que evident de la gran estima que cadascun de nosaltres, membres de la família festera dels llauradors i llauradores de Beneixama, volien fer-los arribar als seus familiars.

A hores d’ara, passat ja un temps més que considerable i aprofitant l’oportunitat que des d’aquestes pàgines se’ns ofereix, volem retre’ls un senzill i alhora ben merescut homenatge. I es que, a poc que ens esforcem, de segur que a tots els que hem tingut la sort de compartir qualsevol moment de festa al llarg d’una dilatada trajectòria de quasi 50 anys, ens venen al cap infinitat de vivències, pròpies de dos grans festers que arribaven a coincidir amb un anàleg aspecte que els identificava: l’entusiasme envers la seua benvolguda comparsa. Tal volta el fet de ser fundadors de la mateixa, malgrat la diferència d’edat, els feia posseïdors d’un mateix afany per participar en tot allò que poguera redundar en benefici de l’entitat festera a la que pertanyien. És així com gràcies a la seua vehemència, a la seua tenacitat per tal de fer realitat aquest nou projecte s’ha anat forjant tot allò que de vegades oblidem però que veritablement identifica a una col·lectivitat i que, fins i tot, determina una peculiar manera de sentir la festa, de ser llaurador en aquest cas concret, mitjançant les diverses aportacions que, sens dubte, hem proporcionat a l’entramat fester del nostre poble.

Cal recordar que ambdós han sigut capdavanters en moltes de les iniciatives que s’han dut a terme a la comparsa. Començant per Cosme, podem destacar la seua participació en les primeres Festes de 1971 com a membre integrant de l’esquadra de gastadors, passant posteriorment a protagonitzar la fundació d’una nova en la dècada dels 90, Aixà i Forcat, la seua esquadra fins als darrers anys, a banda de les dues vegades que va ostentar el càrrec de capità (1982 i 2008) com també la seua col·laboració com a component de diverses juntes directives. Pel que fa a Eleuterio, tot i que li dedicarem un monogràfic a la revista de Festes de 2012, podem resumir tota una polifacètica trajectòria artística associada a la seua intensa afició per la pintura, començant pel disseny de les quatre banderes de la comparsa, del primer banderí i de l’escut que ens identifica, l’elaboració de la portada del programa de 2004 amb la seua particular visió de la rendició del Moro i el Cristià davant

Primer any de l’esquadra Aixà i Forcat. Entrada de 1992

Inauguració de la nova bandera del XXV Aniversari de la Comparsa. Maig 1996

la imatge de la nostra patrona, la restauració del castell de fusta que presideix les Festes com també destacar l’elaboració de dos grans escuts al sòl de l’Ajuntament i de la façana del maset de la comparsa, aspectes que aniria complementant amb la seua vertadera vocació, la gravació en vídeo, imatge inesborrable que des de l’any 1982 ha quedat gravada a la nostra retina, càmera en mà, en qualsevol esdeveniment del poble, ofici que li ha suposat un ingent treball de recopilació de vora 500 cintes amb més de 1500 hores de gravació que constitueixen per se tot un autèntic patrimoni cultural de la història local de Beneixama, sense deixar de banda la seua estreta vinculació, dins i fora de la comparsa, amb l´elaboració de les carrosses dels capitans, destacant en darrer lloc la seua participació en diverses directives de la Comparsa així com en la Comissió de Festes de Beneixama, primer com a tresorer i després com a president durant els difícils anys de la seua fundació, amén de l’ostentació del càrrec de capità en 1974 i en l’any 2000. És per això que el passat 25 d’abril de 2021, en junta extraordinària celebrada a l’Auditori Municipal, els dedicarem a mena d’un modest agraïment, un fort aplaudiment com a mostra de la nostra gratitud i estima. Vaja per endavant el nostre reconeixement que des d’aquestes pàgines volem fer extensiu a les seues famílies en record del seu pas per la comparsa.

Capitania de la Familia Molina Sarrio. Processó del 8-9-2000

Ja per concloure volem de nou reivindicar que la història d’una entitat festera com la dels Llauradors de Beneixama, immersa ja plenament en la celebració del seu cinquantenari, no està conformada només per un considerable cúmul de dades i d’esdeveniments importants, més bé al contrari, són les persones, els seus components, els que determinen el nucli de la seua trajectòria. És així com podríem parlar de la intrahistòria, de la quotidianitat, del valuós material humà que genera i que tan bé exemplifiquen aquets dos festers amb nom propi, dos fonamentals pilars ferms, els quals malgrat que ja no hi estar físicament amb nosaltres, continuen presents en essència, amb el record de l’empremta que han deixat i que forma part, per mèrits propis, de la celebració del nostres 50 anys fen Festa.

José Francisco Lozano Santonja.

President Comparsa de Llauradors