2021 BENEIXAMA
GENT I POBLE
Dos festers amb nom propi En record de Cosme Valdés Ferrero i Eleuterio Molina Sanz “ Diuen que tota pedra fa paret. Ben cert, però en un mateixa setmana hem perdut dos pilars ferms de la Comparsa. I és que, sens dubte el patrimoni més valuós d’una entitat festera són els seus components”. Amb aquestes sentides paraules encapçalàvem el comiat que dedicarem als dos festers que només amb 3 dies de diferència ens deixaren, entre el 29 d’abril i el 2 de maig de 2020 enmig d’unes excepcionals circumstàncies, en plena pandèmia, les quals ens impediren poder acomiadar-los de manera presencial. No obstant això, a les xarxes socials les nombroses mostres de condol no s’hi van fer esperar, mostra més que evident de la gran estima que cadascun de nosaltres, membres de la família festera dels llauradors i llauradores de Beneixama, volien fer-los arribar als seus familiars. A hores d’ara, passat ja un temps més que considerable i aprofitant l’oportunitat que des d’aquestes pàgines se’ns ofereix, volem retre’ls un senzill i alhora ben merescut homenatge. I es que, a poc que ens esforcem, de segur que a tots els que hem tingut la sort de compartir qualsevol moment de festa al llarg d’una dilatada trajectòria de quasi 50 anys, ens venen al cap infinitat de vivències, pròpies de dos grans festers que arribaven a coincidir amb un anàleg aspecte que els identificava: l’entusiasme envers la seua benvolguda comparsa. Tal volta el fet de ser fundadors de la mateixa, malgrat la diferència d’edat, els feia posseïdors d’un mateix afany per participar en tot allò
que poguera redundar en benefici de l’entitat festera a la que pertanyien. És així com gràcies a la seua vehemència, a la seua tenacitat per tal de fer realitat aquest nou projecte s’ha anat forjant tot allò que de vegades oblidem però que veritablement identifica a una col·lectivitat i que, fins i tot, determina una peculiar manera de sentir la festa, de ser llaurador en aquest cas concret, mitjançant les diverses aportacions que, sens dubte, hem proporcionat a l’entramat fester del nostre poble. Cal recordar que ambdós han sigut capdavanters en moltes de les iniciatives que s’han dut a terme a la comparsa. Començant per Cosme, podem destacar la seua participació en les primeres Festes de 1971 com a membre integrant de l’esquadra de gastadors, passant posteriorment a protagonitzar la fundació d’una nova en la dècada dels 90, Aixà i Forcat, la seua esquadra fins als darrers anys, a banda de les dues vegades que va ostentar el càrrec de capità (1982 i 2008) com també la seua col·laboració com a component de diverses juntes directives. Pel que fa a Eleuterio, tot i que li dedicarem un monogràfic a la revista de Festes de 2012, podem resumir tota una polifacètica trajectòria artística associada a la seua intensa afició per la pintura, començant pel disseny de les quatre banderes de la comparsa, del primer banderí i de l’escut que ens identifica, l’elaboració de la portada del programa de 2004 amb la seua particular visió de la rendició del Moro i el Cristià davant
Primer any de l’esquadra Aixà i Forcat. Entrada de 1992
52
Capitania de la família Valdés Sanz. Setembre de 2008
