BENIFAIO FESTES 2024

DESCARREGA’T EL LLIBRE »

La recaptació de la venda d’aquest Llibre de festes 2024 va destinada íntegrament a les associacions locals SOM I ESTEM, AFABALS i Junta Local contra el Càncer.

L’Ajuntament de Benifaió agraeix als veïns i veïnes així com a les entitats locals la seua col·laboració en el Llibre de Festes 2024

Edita

Ajuntament de Benifaió

Coordinació

Gabinet de Comunicació

Disseny i impressió Editorial MIC

Tirada

2.500 exemplars

Dipòsit legal V-2499-2024

PUNTS “VIOLETA” ALS ACTES FESTIUS DE BENIFAIÓ

Dissabte 3 d’agost SOPAR DE QUINTES

De 00:00h a 03:00h

Col.legi Santa Bàrbara

Dimecres 14 d’agost NIT DE PAELLES

De 23:00h a 03:00h

Col.legi Santa Bàrbara

Diumenge 18 d’gost SOPAR DE FESTES

De 23:00h a 03:00h

Col.legi Santa Bàrbara

Alcaldessa MARTA ORTIZ MARTÍNEZ

Estimats veïns i veïnes de Benifaió, de nou a aquest espai del Llibre de festes em dirigisc a tots vosaltres amb el desig de convidar-vos a gaudir de les nostres festes patronals 2024, una programació ja a punt per a viure-la de ple.

Per davant tenim un mes d’agost amb una programació organitzada al detall, treballada amb il·lusió i responsabilitat per la regidoria de festes amb la meua companya Mer Añó al capdavant.

Unes festes del 2024 on els col·lectius joves de les Clavariesses de la Mare de Déu d’Agost i els Clavaris de la Divina Aurora tindran per fi la seua festa per a viure-la intensament.

Dos col·lectius que al llarg de l’any han treballat de valent, organitzant multitud d’esdeveniments per aconseguir ara oferir festa al poble i gaudir també ells i elles dels seus dies com a protagonistes. Gràcies també als respectius clavari d’honor i clavariessa d’honor, president i presidenta per portar endavant al gran grup de joves.

I també agrair l’organització de la festa a les Clavariesses de Sant Isidre i la Junta rectora de la Cooperativa Hortofructícola del nostre poble, Clavariesses de sant Gaietà i al

grup de menuts de Festerets i Festeretes de Sant Roc, tots ells i elles continuen amb aquestes boniques tradicions al nostre poble que són impulsades per la nostra parròquia Sant Pere Apòstol.

I a Benifaió el foc, les danses i la música tenen un protagonisme especial, som un poble amb una rica cultura festiva. Vull agrair, per tant, a les Penyes El Coet i El Xiflec, al Grup Benifaió en dansa i a les entitats musicals locals SAM i AMUS la seua participació activa a la programació festiva

La festa a Benifaió durant el mes d’agost està pensada per a tots els col·lectius i edats, i aquest és el millor reclam per a quedar-se al nostre poble, viure les nits amb diversió, però també amb responsabilitat, participar en cada acte i en definitiva fer poble, aquest per a nosaltres com a grup de govern és la satisfacció més gran.

Aprofite també per a donar la benvinguda a tots els que aquests dies visitareu Benifaió per estar amb la família i amics. Segur que viureu també uns dies intensos i plens d’ambient festiu.

Ara veïns i veïnes és moment d’eixir més al carrer, deixar de costat les preocupacions diàries i participar en les ja properes FESTES PATRONALS 2024.

Regidora de Festes MER AÑÓ ALBUIXECH

Hola a tots i a totes!

El Llibre de festes de Benifaió ja el teniu a les vostres mans i com podreu comprovar teniu per davant unes pàgines interessants de reportatges, records del passat, imatges dels protagonistes de les nostres festes, saludes d’entitats i per descomptat la programació de festes 2024.

Com a regidora de festes cada any iniciem el treball d’organitzar les festes amb il·lusió, amb la idea de pensar en tots els col·lectius d’edat, que tots tinga’m un lloc a les nostres festes.

Els més joves amb la música de les discomòbils, els més majors amb el merescut sopar homenatge, els més menuts amb vesprades d’espectacles infantils, i en general sopars, concerts musicals i un cúmul d’actes que formen unes festes de qualitat.

Tot té cabuda del 9 al 22 d’agost, i en tot cal destacar als joves Clavaris i Clavariesses tant per a feina feta com per organitzar els seus dies grans amb responsabilitat.

També els col·lectius que celebren les festes de Sant Isidre, sant Roc i sant Gaietà, gràcies pel treball i fer que no desapareguen aquestes tradicions.

La pólvora i el foc també tindran el seu protagonisme al nostre poble. Les Penyes El Coet i El Xiflec tenen un paper important perquè la nostra reconeguda processó del Foc o

les Cordaes continuen sent plats forts de la programació, gaudim també del foc amb responsabilitat.

Gaudiu les festes, estan pensades per a tots i totes, són vostres!

Rector FÉLIX DUART BOLUDA

Ens disposem a celebrar les Festes Patronals del nostre poble de Benifaió de l’any 2024.

Les Festes ens aporten una sèrie de valors molt positius, que poden ser antropològics, religiosos, culturals i socials, entre altres.

Els valors antropològics responen a una necessitat vital dels hòmens i de les dones, incidixen favorablement sobre ells, fan a les persones més lliures, a l’interrompre la monotonia de la vida quotidiana i del treball, i afirmen el valor de la vida i de la creació, per mitjà de l’alegria i el goig d’estos dies.

Els valors religiosos vénen assenyalats pel fet de ser Festes Patronals, que el poble de Benifaió celebra en honor de la Mare de Déu, en la seua Assumpció i com a Divina Aurora, de la nostra Patrona, Santa Bárbara, i de Sant Roc, Sant Gaietà i Sant Isidre Llaurador

Es tracta de seguir la tradició que ens van deixar els nostres avantpassats: el que nosaltres hem rebut, ho celebrem i l’entreguem als altres. Podem destacar, en primer lloc, la celebració de l’Eucaristia de cada dia, ja que l’Eucaristia és el centre i el cim de la vida cristiana; després estan les distintes processons i la ofrena de flors.

Els valors culturals es fomenten d’una forma especial durant estes Festes. N’hi ha prou amb llegir els articles d’este mateix Programa i observar les activitats preparades per a la seua realització. Tot açò no es pot fer els dies de treball.

I els valors socials es desenvolupen especialment en estos dies de Festa. S’intensifiquen les relacions familiars. Es retroben les persones: vénen els nostres paisans que per motiu de professió o treball viuen fora del poble, ens visiten persones per a passar les Festes amb nosaltres, i

Santa Bárbara, patrona de Benifaió

tots podem intensificar les nostres relacions comunitàries o establir noves relacions socials.

Tenint en compte tots estos valors, per a poder-los experimentar durant estos dies, vos desitge a tots unes Bones Festes Patronals de l’any 2024

Clavariesses MARE DE DÉU D’AGOST 2024

Poble de Benifaió, des del col·lectiu de les Clavariesses de la Mare de Déu d’Agost 2024, ens agradaria expressar el nostre més profund agraïment per tot el suport que ens haveu donat durant aquest any. La vostra participació activa en totes les activitats i esdeveniments que hem organitzat ens ha servit de motor i ens ha donat la força necessària per continuar treballant amb il·lusió i entusiasme fins a dia de hui. Sense la vostra implicació, no hauríem aconseguit els nostres objectius. Moltes gràcies!

Arribar fins ací no haguera sigut possible sense l’ajuda de l’Ajuntament i cadascun dels comerços patrocinadors que han col·laborat generosament per fer d’aquestes festes una realitat. Per altra banda, volem donar les gràcies a l’Església per haver-nos assessorat en tot el que respecta a la festivitat de la Mare de Déu d’Agost, ajudant-nos així a mantenir viva aquesta tradició tan emblemàtica al nostre poble.

Volem agrair a la nostra Clavariessa d’Honor, Alicia Rodríguez, per haver acceptat acompanyar-nos en aquesta aventura i no haver-nos soltat mai de la mà. Alicia, no només ha assumit amb èxit el paper de Clavariessa d’Honor, sinó que també, s’ha convertit en una figura materna per a cada membre del col·lectiu. Ens ha ensenyat que quan les coses

es fan amb amor, dedicació i compromís es poden aconseguir grans metes en la vida. Quina sort hem tingut.

Per últim, però no menys important, volem donar les gràcies a les nostres famílies per haver representat un suport constant durant tot aquest any. Heu hagut de suportar les nostres rinyes, canvis d’humor o absències en esdeveniments familiars i, encara així, vos heu implicat en tot el que hem fet com si foreu una clavariessa més. Gràcies a vosaltres sabem el poder que té l’amor incondicional quan la vida ens presenta circumstàncies adverses.

Què fariem sense vosaltres?

Per fi anem a viure allò pel que hem estat treballant tot aquest any. D’alguna manera, tots els veïns i veïnes de Benifaió hem aportat el nostre granet d’arena, en major o menor mesura, per a que les Festes 2024 es puguen realitzar. Per això, ens encantaria que gaudireu d’elles tant com anem a fer-ho nosaltres i vos animem a participar en totes les activitats que ofereix el poble.

Moltes gràcies a tots i a totes! Vos esperem!

Presidenta Clavariesses MDA 2024 Carme Marí Clérigues

Vice

Presidenta

Tresorera

Vice

Clavariessa d’honor Alicia Rodríguez Nofuentes

Carme Marí Clérigues

presidenta Natalia Fajardo Ruiz

presidenta Micaela García Angulo

Tresorera Marta Vicente Cambres

Tresorera Paula Camarasa Ferrer

Carla Perpiñà Gómez

Secretaria Ainhoa Fernández Mármol

Loteries i Rifes María Gómez Beltrán

Loteries i Rifes Saray Aparicio Pausà

Xarxes socials Laura García Esparza

Xarxes socials Arantxa Rico Alcácer

Xarxes socials Neus Aleixos Adame

Xarxes socials Sara Llacer Cuadros

Indumentària i Patrocini Jennyfer Martí Hernández

Indumentària i Patrocini Andrea Vila Martínez

Andrea Parra Sabater

Carmen Magraner Marí

Carolina Illana Esteve

Gemma Mora Lloret

Julianna Silva Rivas

Lucia Magraner Gadea

Mapi Estruch Belda

Marta Zafra Ferrer

Nuria Ortiz Cardete

Raquel Magraner Marí

Rocío Requena Gómez

Teresa Marchante González

Vanesa Blasco Tomás

Clavaris DIVINA AURORA 2024

Estimats veïns i veïnes de Benifaió,

Des de cada un dels membres dels Clavaris d’aquest any, volem expressar el nostre més sincer agraïment pel suport incondicional que ens heu brindat des del primer moment. Gràcies a la vostra ajuda, tant moral com econòmica, hem pogut arribar fins aquí amb força i il·lusió. No obstant això, res d’això hauria estat possible sense els consells i experiències dels nostres majors, el recolzament dels antics clavaris i l’alegria i entusiasme dels més petits.

Ens trobem enmig de les nostres estimades festes i estem emocionats de compartir amb tots vosaltres un ampli ventall d’activitats. Nits il·luminades pels focs artificials, vesprades plenes de vida per combatre la calor i matins fresquets celebrant les nostres tradicions. És el nostre desig que aquestes festes es desenvolupen en un ambient de respecte i harmonia, sense accions que perjudiquen el nostre estimat poble, el seu mobiliari o el seu veïnat.

Aquest any ha estat ple de reptes, però hem treballat amb determinació per mantenir viva la nostra cultura i tradicions. Hem participat en nombrosos actes tradicionals i organitzat activitats per als més menuts, sempre amb l’objectiu de fer que aquestes festes siguen inoblidables per a tots.

Volem agrair especialment als nostres pares pel seu suport incondicional i paciència, així com a l’Ajuntament, a l’Església i als altres col·lectius que ens han acompanyat en aquest camí. També als nostres patrocinadors, que han fet possible que arribàrem fins aquí amb una mica més de facilitat.

Ha sigut un any ple d’emocions, rialles i moments inoblidables que quedaran marcats al nostre cor. Esperem que aquestes festes siguen tan especials per a vosaltres com ho seran per a nosaltres. Estem segurs que, després de tot el temps esperat, seran unes festes com Déu mana.

VISCA ELS CLAVARIS I VISCA BENIFAIO!

Clavari d’honor

Juan Conde Climent

President Rubén Martínez Sanz

Tresorer

Jason Valbuena Rubio

Tresorer

Jose Enrique Girona Redondo

Secretari

Antoni Ordas Sabater

Secretari

Josep Oliver Beltrán

Vice president 1r Cristian Barón Cabanes

Vice president 2n Samuel Domingo Murciano

Xarxes Socials Mario Domínguez Fontestad

Coordinador Indumentària

Borja Moreno Morcillo

Aaron Dasí Ferrandis Alvaro Clemente Sanfélix

Angel Albuixech Pla

Daniel Jose Ramírez Saiz

David Torrecilla González

Diego Cosmos Campos

Francisco Gutierrez Cardona Guillem Mas Añó

Guillem Orobal González

Iker Donat Duart

Javi Llácer Grau

Javier Juanes Raga

Jesus Lapeña Rodríguez

Jorge Carretero Navarro

Jose Antonio Moncholí Fernández

Josep Martínez Prats

Marcos Quesada Mas

Mauricio Fernando Guerrero Alay

Oscar Gómez Martínez

Pablo Martí Martínez

Salvador Juanes Raga

Sergi Gómez Mora

Sergio Choví Lloret

Vicent Pla Bono

Víctor Maicas Beltrán

TOT UN ANY DE CLAVARIS

Valeria Almudéver Mompó

María Anrubia Palop

Martín Bosch Marchuet

Adriana Duart Artola

Adriana Fernández Muñoz

Daniel Francés Martínez

Danel Francés Artola

Emma Guerrero Navarro

Lucas Jiménez Martínez

Leo Llinares Magraner

Héctor Martínez Canto

Manel Martínez Espigares

Lucía Mínguez Magraner

Nacho Molina Pulido

Iago Moreno López

Carla Moya Naharro

Marta Pastrana Nieto

Emma Piles Donat

Sofía Roig Pons

Jorge Rosa Alepuz

Martín Royuela Clérigues

Alba Ruiz Almazán

Noa Sanz Mompó

Josep Serafí Rovira

Dario Tomás Sardón

Carlos Zalve Soria

Festerets i Festeretes DE SANT ROC 2024

Festeres SANT ISIDRE 2024

Gema Soria Urios

Vanessa Zanón Ferris

Anabel Lladró Gómez

Miriam Mateu Blasco

Susana Pla Reinés

Manoli Martínez Minguez

Celina Cuallado Villanueva

ABANS DE FESTES

DEL

29 DE JULIOL AL 2 D’AGOST:

7é “Torneig Local de Frontenis” a la Pista de Frontenis Municipal.

Organitza Club Frontenis Benifaió.

DIVENDRES 2 D’AGOST:

23:00h. CEIP Santa Bàrbara. Concert de Festes “Sempre Libera” - Nit d’Òpera.

Espectacle amb les àries, cors i intermedis simfònics més famosos de la història de l’òpera.

Banda de música de la Societat Artística Musical de Benifaió sota la direcció de José Vicente Leal Mora. Amb les veus solistes de Saray García, Empar Llàcer i Pascual Andreu i la col·laboració del Cor Madrigal de Benifaió (Candi Escrivá, director), el Cor Parroquial de Benifaió (Didier Ferrando, director) i el Cor del Centre Musical Paternense (Edgar Carrión, director).

DISSABTE 3 D’AGOST:

Sopar de Quintes (organitza Falla La Verge). Col.legi Sta Bárbara.

DIUMENGE 4 D’AGOST:

22:30h Nit d’Artistes Locals amb la Comèdia Musical de Brasil a Benifaió “LA TIA DEL MARO” Col.legi Santa Bàrbara.

De 00:00h a 04:30h Nit de Rock. STRONS, B13 i CIENFUEGOS

Eres del Trullàs. Entrada lliure. Patrocina Ajuntament de Benifaió.

Del 5 al 15 d’AGOST:

XXVIII “Obert Frontenis d’estiu” a la Pista de Frontenis Municipal. Organitza Club Frontenis Benifaió.

DIJOUS 8 D’AGOST:

12:00h Inauguració Exposició “Andrés Carreres”. Planta Baixa Ajuntament.

18:00h Concurs de Tractor i remolque a les instal.lacions de COHOCA. Organitza Consell rector Cohoca.

DIVENDRES 9 D’AGOST:

18:00h Concurs de Cavalleries a les instal.lacions de COHOCA. Organitza Consell rector Cohoca.

PROGRAMACIÓ FESTES BENIFAIÓ 2024

DIVENDRES 9 D’AGOST:

23:00h Presentació

Clavariesses Mare de Déu d’Agost i Clavaris Divina Aurora 2024. Plaça Major.

A continuació Espectacle

“Ladies El Show” a la Plaça Major.

Patrocina Ajuntament de Benifaió.

DISSABTE 10 D’AGOST:

19:00h Partit de pilota valenciana (Canxa de pilota Municipal Benifaió).

21:00h “CONCERT DE FESTES de l’Associació Amics de la Música de Benifaió baix la batuta de Vicent Villar Blasco”. Col.legi Santa Bàrbara.

23:00h Visites Culturals nocturnes al patrimoni històric local a mb Enric Marí, Cronista Oficial de Benifaió.

*Lloc de quedada: Plaça del Progrés.

* Places limitades a 25 persones per grup.

* Inscripcions: Ajuntament de Benifaió (del 5 al 8 d’agost de 10:30h a 13:00h).

DIUMENGE 11 AGOST:

V CONCURS DE MANTÓ DE MANILA amb la participació del ARTISTES LOCALS DE BENIFAIÓ:*

21:30h Inscripcions amb mantó en l’Ajuntament de Benifaió.

A continuació els participants aniran en comitiva fins al pati del col.legi Santa Bàrbara on tindrà lloc el concurs.

*Es sortejarà un Mantó de Manila patrocinat per l’Ajuntament de Benifaió entre tots els participants. A més, s’obsequiarà amb un val de 200€ per a compres en Indumentària Álvaro Moliner (patrocinat per aquesta empresa) al Millor Mantó 2024 a criteri del jurat especialitzat en indumentària valenciana.

DILLUNS 12 AGOST:

10:00h ESMORZAR POPULAR. Preu 3€. (Inclou: Picaeta, coca de cansalà amb embotit i beguda) Carrer Nou (Entrada per la Plaça Major a partir de les 9:30h). *Informació venda de tiquets pàg 29.

12:00h Cucanyes a la Plaça Major / 13:00h Pato a la Font de la Carrasca. A càrrec dels Clavaris Divina Aurora.

19:00h Espectacle Infantil “DOROTEA I EL BAGUL DE LA IAIA KIKA” a la Plaça Major.

19:00h Taller de danses (Al Taller es farà l’assaig per a participar en les danses del 15 d’agost). Plaça del progrés. Organitza “Grup Benifaió en dansa”.

21:00h SOPAR HOMENATGE ALS NOSTRES MAJORS.

col.legi Sta Bàrbara. Amb l’espectacle “TRIBUTO LUIS

MIGUEL”. Obertura portes 20:30h.

*Arreplega de tiquets al Centre Cultural Enric Valor de Benifaió: Del 5 al 9 d’agost d’11:00h a 14:00h i de 19:00h a 21:00h.

DIMARTS 13 AGOST:

12:00h Cucanyes a la Plaça Major / 13:00h Pato a la Font de la Carrasca. A càrrec dels Clavaris Divina Aurora.

18:00h Entrà de la Murta pels carrers de Benifaió a càrrec dels Clavaris de la Divina Aurora.

19:00h Taller de Fanalets amb cercavila. Col.labora COHOCA Benifaió. Plaça Major Eixida cercavila 20:00h.

19:00h Taller de danses (Al Taller es farà l’assaig per a participar en les danses del 15 d’agost). Plaça del progrés. Organitza “Grup Benifaió en dansa”.

21:30h SOPAR SOLIDARI CONTRA EL CÀNCER Preu 10€. (Inclou picaeta i beguda, caldrà dur l’entrepà).

Col.legi Santa Bàrbara.

Organitza: Junta Local contra el Càncer. Amb l’actuació de la Rondalla de Benifaió i del DUO JAM . En acabar, discomòbil.

*Informació venda de tiquets pàg 29.

DIMECRES 14 AGOST:

12:00h Cucanyes a la Plaça Major / 13:00h Pato a la Font de la Carrasca.

A càrrec dels Clavaris Divina Aurora.

19:00h TEATRE

FAMILIAR «DOROTEA I EL MÓN DELS LLIBRES» a la Plaça Major.

20:00h Edifici Biblioteca Municipal “Xerrada col. loqui: Andrés Carreres. 100 anys. El llegat i la persona” coordinat per Enric Marí, Cronista Oficial de Benifaió. (entrada lliure)

A partir de les 20:00h NIT DE PAELLES i Discomòbil

(De 00:00h a 04:30h.) Carrer Nou /Col.legi Santa Bàrbara. Organitzen: Clavaris Divina Aurora.

PREU DEL TIQUET:

28 euros cada 8 persones.

INCLOU:

Tauler, cadires, llenya, arena i 1 Kg d’arròs.

VENDA DE TIQUETS:

Dies 1, 2, 6, 7, 8, i 11 d’agost. De 18:30h a 20:30h a la Plaça Major.

23:00h Visites Culturals nocturnes al patrimoni històric local a mb Enric Marí, Cronista Oficial de Benifaió.

*Lloc de quedada: Plaça del Progrés.

*Places limitades a 25 persones per grup.

*Inscripcions: Ajuntament de Benifaió ( del 5 al 8 d’agost de 10:30h a 13:00h).

DIJOUS 15 AGOST:

festivitat Mare de Déu d’Agost

9:30h Campionat de Petanca Festes 2024. Parc Valmontone.

Organitza: CD Petanca Benifaió.

9:30h Torneig d’Escacs Festes 2024. Seu club carrer Sant Josep de Calasanç.

Organitza: Club Escacs Benifaió

De 10h a 13h Jocs d’aigua a la Piscina Municipal d’estiu.

17:30h Arreplega de les Clavariesses de la Mare de Déu d’agost.

20:00h Missa en honor a la Mare de Déu d’Agost Església Parroquial.

A continuació processó i focs d’artifici a la Plaça Sant Antoni. Organitzen: Clavariesses MDA 2024.

22:00h Danses en honor a Santa Bàrbara amb el Grup “Benifaió en dansa”. Des de “Rotonda Tropicana” fins a la Plaça Major.

Després de les danses: Repartiment gratuït d’Aigua de València. Plaça Major. Col·laboren Clavaris Divina Aurora 25 i 50 aniversari.

23:00h Visites Culturals nocturnes al patrimoni històric local a mb Enric Marí, Cronista Oficial de Benifaió. *Lloc de quedada: Plaça del Progrés.

*Places limitades a 25 persones per grup.

*Inscripcions: Ajuntament de Benifaió (del 5 al 8 d’agost de 10:30h a 13:00h).

De 00:00h a 04:30h Discomòbil. Col.legi Santa Bàrbara. Organitzen: Clavariesses MDA 2024.

DIVENDRES 16 D’AGOST: festivitat Sant Roc

12:00h Cucanyes a la Plaça Major / 13:00h Pato a la Font de la Carrasca.

A càrrec dels Clavaris Divina Aurora.

19:30h Des de Rotonda Tropicana eixida dels festerets i festeretes de Sant Roc fins a l’església amb la música del tabal i la dolçaina. Patrocina Ajuntament de Benifaió.

20:00h Missa en honor a sant Roc. Església Parroquial. A continuació processó i focs d’artifici a la Plaça Sant Antoni. Organitzen Festerets i Festeretes sant roc 2024.

De 00:00h a 04:30h Festa “Remember 80/90” Col.legi Santa Bàrbara. Patrocina: Ajuntament de Benifaió.

DISSABTE 17 D’AGOST: festivitat Sant Gaietà

20:00h Missa en honor a sant Gaietà. Església Parroquial. A continuació processó i focs d’artifici a la Plaça Sant Antoni. Col.laboren: Clavariesses Sant Gaietà 2023.

De 00:00h a 04:30h NIT JOVE amb discomòbil. Col.legi Santa Bàrbara. Patrocina: Ajuntament de Benifaió.

DIUMENGE 18 AGOST: festivitat Sant Isidre

12:00h Entrega Trofeus Concursos Cohoca i Consell Agrari. Instal.lacions Cohoca Benifaió. Organitza: COHOCA Benifaió.

19:00h Partit de festes equip femení CD Benifaió (Camp de Futbol Benifaió).

20:00h Missa en honor a sant Isidre. Església Parroquial. A continuació processó i focs d’artifici a la Plaça Sant Antoni. Organitzen; COHOCA Benifaió i Festeres de Sant Isidre 2024. Plaça Sant Antoni.

21:00h SOPAR DE FESTES 2024. PREU 2,5 €. (Inclou picaeta, beguda i gelat) Col.legi Sta Bàrbara. (Apertura portes a partir de les 20:00h) amb l’actuació de l’orquestra MÓNACO (De 23:00h a 04:30h).

*Informació venda de tiquets pàg 29.

DILLUNS 19 D’AGOST:

Arreplega Clavaris Divina Aurora 2024.

A partir 18:00h Exhibició de ball infantil amb els xiquets i xiquetes de “Kangoo fitness Torrent” a càrrec de les Penyes El Coet i El Xiflec. Plaça Major.

20:00h Missa en honor als difunts dels Clavaris 50 anys a l’església parroquial.

21:00h Ofrena de flors a la Divina Aurora a càrrec dels seus Clavaris. Església Parroquial.

Cordà Infantil a la Plaça Major. De 21:30h a 22:00h Cordà Infantil (menuts de 8 a 12 anys) De 22:00h a 22:30h Cordà Infantil (de 12 a 16 anys) Coordinen: Penya El Coet i Penya El Xiflec

Inscripcions també a través del còdi QR

*Inscripcions dies 14, 16 i 17 d’agost de 18h a 19h a la Plaça Major (cal aportar carnet CRE).

23.30h NIT DE CORREFOCS. Amb els DIMONIS ENROSCATS DE L’ALCÚDIA . Eixida Plaça del Progrés.

De 00:00h a 04:30h DISCOMÒBIL Eres del Trullàs. Patrocina: Ajuntament de Benifaió.

DIMARTS 20 AGOST:

festivitat Divina Aurora

Arreplega Clavaris Divina Aurora 2024.

12:00h Missa en honor a la Divina Aurora. Església Parroquial.

Organitzen Clavaris Divina Aurora 2024.

14:00h Mascletà en honor a la Divina Aurora. Carrer Santa Bàrbara. Patrocinen Clavaris 2024.

21:00h PROCESSÓ DEL FOC en honor a la Divina Aurora. Eixida des de l’església parroquial. En acabar Castell de focs lloc a càrrec dels Clavaris de la Divina Aurora 2024. Plaça Sant Antoni.

*normativa processó del foc pàg 29.

De 02:00 a 04:00h Cordà Clavaris Divina Aurora a la Plaça Major.

Coordinen: Penya El Coet i Penya El Xiflec. *normativa cordà pàg 29.

DIMECRES 21 AGOST:

19:00h Partit de Festes (CD Benifaió-Almussafes CF) Camp de Futbol Benifaió.

De 23:00h a 04:30h BALL DE FESTES 2024. Preu 3 €. (Inclou: Aigua de València i dolços) Col. legi Sta Bàrbara amb l’actuació de l’orquestra “EVASIÓN” *normativa ball de festes pàg 29. *Informació venda de tiquets pàg 29.

DIJOUS 22 AGOST: festivitat Santa Bàrbara

DESPERTÀ (organitza Penya El Coet)

08:00h Entrega acreditacions Plaça Major

08:30h Repartiment de coets

09:00h. Eixida participants despertà

Per a participar a la despertà formalitzar les inscripcions a través del còdi QR

12:00h Missa en honor a la patrona Santa Bàrbara. Església parroquial. Amb actuació del Cor Parroquial Benifaió.

14:00h Mascletà. Carrer Santa Bàrbara. Pirotecnia Hnos. Caballer. Patrocina: Ajuntament de Benifaió.

21:00h Processó en honor a la patrona Santa Bàrbara Precedida per “La Nova Muixeranga” d’Algemesí amb el grup “Benifaió en dansa”. Eixida des de l’església parroquial.

En acabar la processó, Castell de focs d’artifici

Plaça Sant Antoni. Pirotecnia Hnos. Caballer. Patrocina: Ajuntament de Benifaió.

De 02:30 a 04:30h CORDÀ. Coordinen: Penya El Coet I Penya El Xiflec *normativa cordà pàg 29.

Normativa CORDAES

Organitzades per la regidoria de festes de l’Ajuntament de Benifaió amb la col·laboració de les Penyes El Coet i El Xiflec.

• Tindre carnet CRE (Consumidor Reconegut com a expert).

Venda TIQUETS DE FESTES

Del 5 al 9 d’agost

Centre Cultural Enric Valor Benifaió

Matí d’11 h a 14 h Vesprada de 19 h a 21 h

Inscripcions CORDAES I PROCESSÓ DEL FOC RETÉN POLICIA LOCAL BENIFAIÓ

Del 5 al 14 d’agost de 9 h a 12 h (de dilluns a divendres).

Caldrà portar DNI i carnet CRE (la documentació pot ser entregada per una persona delegada amb delegació signada)

• Queden prohibits els coets d’una eixida així com llançar-ne fora del coetòdrom.

• Les destrosses personals i materials serán responsabilitat de l’infractor.

• És obligatòria una vestimenta adequada.

• Queda totalment prohibit el consum d’alcohol.

Normativa PROCESSÓ DEL FOC

Organitzada per la regidoria de festes de l’Ajuntament de Benifaió amb la col·laboració de les Penyes El Coet i El Xiflec.

• Tindre carnet CRE (Consumidor Reconegut com a expert).

• Els coets hauran d’anar subjecte durant tot el recorregut.

• Cal obeir les instruccions de la policía Local i Protecció civil.

• Es delimita a un màxim de 15 dotzenes de coets per caixa participant (es recomana que la caixa siga de material de fusta).

• Queden prohibits els coets d’una eixida així com llançar-ne fora del recorregut oficial.

• Les destrosses personals i materials serán responsabilitat de l’infractor.

• Queda totalment prohibit el consum d’alcohol.

• Si no es compleixen les normes establides no es continuarà participants en la processó.

Inscripcions Visites Culturals

nocturnes al patrimoni històric local

Recepció Ajuntament de Benifaió del 5 al 8 d’agost de 10:30 h a 13:00 h.

• En aplegar a la Plaça Major serà obligatori deixar les caixes dins del coetòdrom.

• La processó estarà coordinada per les Penyes El Coet i El Xiflec.

Normativa BALL DE FESTES

Organitzat per la regidoria de festes de l’Ajuntament de Benifaió:

• L’edat mínima per a assistir serà de 16 anys (excepte acompanyants de clavaris i clavariesses que podrán ser menors de 16 anys).

• Cal anar amb vestimenta adequada a l’acte.

BENIFAIÓ CONSTITUEIX EL CONSELL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

El passat mes de maig es va configurar el Consell de Participació Ciutadana de Benifaió, òrgan de coordinació dels processos de participació ciutadana al municipi. Amb una primera presa de contacte dels seus membres es fa deixar constància de la relació de membres que l’integren, sent la seua composició per a la present legislatura 2023-2027

President:

Xavi Martínez Fontestad

Representants de les Associacions inscrites en el Registre Municipal que hagen sol·licitat participar:

Eduardo Marti Climent LA UNIÓ DE LLAURADORS I RAMADERS

Maria Desamparados AFABALS

Claudio José Blasco Rovira PARLEM DE LA REPÚBLICA A BENIFAIÓ

Un membre de cadascun dels partits o coalicions polítiques que hagen concorregut a les últimes eleccions municipals de Benifaió.

Marta Grau Rovira GRUP MUNICIPAL COMPROMÍS PER BENIFAIO

Iván Egea Saiz GRUPO MUNICIPAL PSPV-PSOE DE BENIFAIO

Gustavo Lobato Clara GRUPO VOX

Rubén Maravillas Cortés GRUP MUNICIPAL PARTIT POPULAR BENIFAIÓ

Veïns i Veïnes del municipi:

Maria Desamparados Corbin Cortes

Adelina Saz Vicente

Zaida Auxiliadora Cárdenas Lara

Vicente Jose Chust Ballester

Jose Baltasar Campos Peris

Ana Guardiola Lucas

Elisa Maria Fernández Vercher

María Pilar García Tomás

Jose Antonio Castilla Bejar

Roger Cerveró Fuster

Estefania Sanz Esteve

Ariana Rocio Méndez Collarte

Amparo Rovira Cantarino

Vicente Joaquin Sanz

Fausto Jose Atienza Reinés

Juana Vicenta Fortuñ Beltran

Maria Amparo Morote Fortuñ

Teresa Llacer Carrió

Cal destacar que entre les funcions d’aquest Consell, que tindrà una reunió establida de forma periòdica, destaquen entre altres:

-Assessorar a l’Ajuntament de Benifaió sobre les línies generals, objectius i iniciatives específiques que es desenvolupen en matèria de participació ciutadana.

-Elaborar propostes i recomanacions per a la millora de les polítiques públiques del consistori en matèria de participació i foment de l’associacionisme.

-Avaluar l’execució de polítiques que es desenvolupen en matèria de participació ciutadana i foment de l’associacionisme.

-Debatre, preparar i proposar a l’ajuntament projectes normatius en matèria de participació ciutadana i foment de l’associacionisme.

BAJO LA MIRADA ATENTA DE LLADOSA

Hace años visité una conocida ciudad siciliana. El centro histórico era una asombrosa sucesión de palacios e iglesias setecentistas, a veces relumbrantemente restaurados, y otras veces -la mayoría- gloriosamente necesitados de un enlucido y una mano de pintura. Sin embargo, incluso en su decrepitud ofrecían un porte señorial, una belleza a la que contribuían, de forma paradójica, generaciones de falta de mantenimiento.

Sensaciones similares me asaltan al ver las fotografías de Julián Lladosa, aunque han sido hechas en un entorno -por supuesto- menos romántico. Benifaió es un municipio valenciano, ni más ni menos interesante que otros muchos de la comarca de la Ribera Alta, o de la provincia entera. Sin embargo, la mirada atenta de Lladosa descubre en sus fachadas, tan heterogéneas, un universo de formas y fórmulas. Para los que hemos crecido cerca, son arquitecturas y calles vistas mil veces, posiblemente anodinas en su cotidianidad. En cambio, una mirada concentrada les descubre

una dignidad propia, tan inherente a ellas como lo es su sencillez constructiva o decorativa. No hace falta estar delante del Flat Iron Building para transformar un chaflán en un poderoso ejercicio compositivo.

Desde luego, no tenemos aquí un compendio de historia de la arquitectura; al menos, no de la arquitectura que sale en las revistas, en las exposiciones y en los manuales. Pero sí es la arquitectura a pie de calle, ordinaria, vivida por la mayoría de nosotros. Casas de pueblo, arquitectura humilde (por no decir pobre), testimonios de una economía y una vida rural todavía no muy lejanas pero que ahora parecen un pasado arqueológico. No faltan, tampoco, ejemplos de exuberancia decorativa, de la tendencia barroca tan arraigada en nuestra fachada mediterránea.

Lladosa se aproxima a estos entornos con precisión taxonómica, trazando un catálogo, tan formal como sociológico. En cuanto a lo primero, experimenta alternando encuadres

de una frontalidad ceñuda con escorzos y perspectivas de largo aliento. La tensión entre centro y bordes, entre luces y sombras, entre elementos artificiales y naturales, revela un meditado esfuerzo compositivo para cada imagen. El trabajo de selección y depuración se manifiesta en un cierto sentido clásico, pausado y atemporal. Como si fuera imposible hacer otra foto de ese mismo edificio. No busca el momento decisivo, sino el ángulo pregnante, enriquecido a veces mediante ocasionales ritmos geométricos o cromáticos. Manchas, texturas, superficies, conforman ocasionales composiciones abstractas, casi bidimensionales en la brutal frontalidad de masas y colores.

Sociológicamente, se nos presenta un catálogo de fotos de carnet de edificios, reducidos a su apariencia más patente, más innegable e innegada. Toda una encuesta visual de la arquitectura y el urbanismo ubicuos en tantas poblaciones valencianas de orígenes rurales, pero ya hace tiempo

transformadas en polos industriales o de servicios. Viviendas tradicionales alternan con bloques levantados por el desarrollismo de las últimas décadas, y corrales o patios de inicial función agrícola coexisten con periferias postindustriales. Entornos degradados o de pobreza material impúdica contrastan con casas prósperas, amorosamente pintadas y modernizadas.

Leemos aquí un diccionario de términos constructivos mil veces declinados, o una enciclopedia de sintagmas elegantemente redactados. Estas fachadas se dirían frases, puntuadas por rejas, zócalos, cerámicas, ventanas rasgadas, balcones, voladizos… Las puertas, ya sean de ebanistería o de humilde carpintería metálica, nos remiten en su cerrazón a los sujetos omitidos de esas frases, pues la presencia humana en ellas es tan invisible como innegable. Sucede lo mismo con esas medianeras, testigos de una ausencia, de una casa ya derribada que, sin embargo, subsiste en la huella aferrada a la pared vecina. Las heridas en el trazado urbano, las cicatrices de la construcción y la destrucción, son marcadores temporales y espaciales para predicados cuyo verbo es el lento pero imparable paso del tiempo. Todo un relato, que Lladosa nos cuenta al oído con la modestia y la desenvoltura de quien se sabe dueño de un oficio y de un saber: nada más, nada menos.

Jorge Sebastián Lozano Fundación Mainel. 2024 Fotografías: Julián Lladosa.2023.

Para los enfermos y sus cuidadores

La mayoría de nosotros hemos tenido algún familiar enfermo o incluso nosotros mismos conocemos en primera persona lo que es la enfermedad. Entendemos las dificultades que conlleva, empezando por el proceso de aceptación de las limitaciones sobrevenidas. Es en estas circunstancias cuando más valoramos que se nos acompañe, que se nos muestre cercanía, y se agradece siempre la ayuda ofrecida

La familia, tiene un papel fundamental en la atención integral del enfermo, siendo un gran alivio, y en ocasiones incluso facilitando la ansiada recuperación. Porque el amor que se les transmite con este cuidado es el mejor de los complementos al tratamiento necesario. A las personas que están al lado del enfermo, nunca les podremos agradecer el trabajo que realizan. Ellos entienden el sosiego que el enfermo necesita, y es por esto por lo que, cuando lo queramos visitar, debemos respetar sus horarios, anteponiendo su bienestar y deseos de tranquilidad.

Solo cuando nos sentimos enfermos, somos capaces de valorar de verdad la salud. Por eso siempre deberíamos de tener unas palabras de aliento y una sonrisa para todas las personas que sufren.

Desde aquí, quiero dar las gracias a todas las personas que trabajan día a día para que gocemos de salud y tengamos buena calidad de vida. Investigadores, médicos, enfermeros, celadores, sacerdotes… a todo el personal que nos cuida y acompaña en la enfermedad.

Que paséis todos en paz y harmonía unas felices fiestas

Patronales en honor a Santa Bárbara y San Pedro Apóstol.

Maribel Marqués Muñoz

En ti

En tus sueños

Envuelto en el abrazo más cálido

Lleno de un deseo eterno

Infinito laberinto

Que siempre llega a su destino.

En tus cantos

Aliento que disipa tempestades

Aún en sus notas más suaves

Ven correr su melodía los mares

Con sus vientos reverentes.

En tu jardín

Que por ende sus flores

Ansían tu perfume

De él se impregnan sus olores

Halo de paz que nadie interrumpe.

En tus ojos

Que fingen el fin de atardeceres

Cautivan sus destellos brillantes

Consejeros de profundas noches

Se contagian todos los placeres.

En tus noches

Cómplice natural de ilusiones

Oscuridad que nada sacia

Habilidad que nunca acaba

Fin de río de pasiones.

En tu sonrisa

Fácil que no ingenua

Contagia su alegría

Ilusión de cada día

Una bella historia.

En ti

La luz y el calor

El soporte más fuerte

La voz dulce y su tesón

Cerca de ti ¡qué suerte!

Alfredo Mompó Pérez

GENT D’ACÍ CRÓNICAS, VIVENCIAS,... HOMBRES Y MUJERES DE NUESTRO PUEBLO LA MÚSICA

Por Mª Dolores Gómez Machí

Banda AMUS Benifaió

La Banda de l’ Asociació Amics de la Música de Benifaió nació en el año 2012, y su primer concierto fue el 28 de diciembre del mismo año. Su primer director fue Dn. Juan José Navarro Brisa hasta el año 2014; a partir de Marzo de dicho año hasta el día de hoy, el Sr. Dn. Vicent Villar Blasco es el Director de la Banda y el Presidente de la Asociación AMUS. El Vicepresidente es el clarinetista Sr. Dn. Ximo Toledo Llopis.

La banda está compuesta por los educandos de la Escuela de Música que tiene la Asociación y por una plantilla de músicos. Actualmente poseen tres bandas: la Xikiband que la forman 20 alumnos; la Banda Gran, la componen 45 músicos; y la Banda Jove, por 28 músicos.

La Banda Amics de la Música de Benifaió en su breve historia ya ha participado en varios festivales musicales, en el Concierto de Big Band en la Font de la Carrasca, en el “Concert i Audicions de Santa Cecília”, en los Certámenes de Bandas de Moncada, obtuvo en el año 2019 el Premio del Público y Segundo Premio, y en 2020 consiguió el Tercer Premio. En el curso 2021/2022 participó en el concierto “Gran Paquito” a

(Continuación)

la Ciutat de les Arts i les Ciències en Valencia. En el Certamen Internacional Ciudad de Aranda del Duero el 29 de julio 2022, hicieron una brillante actuación y acrecentaron su nivel musical. En el Certamen Provincial de Bandas de Música de Valencia - 2024 obtiene el Segundo Premio. También participa en distintos pasacalles, como los de algunas fallas en Valencia y Benifaió, en procesiones, distintos actos festivos y “el Concert de Festes”. Las Audiciones de Fin de Curso en el Centre Cultural de Benifaió, participando el alumnado, Coro y la “ Banda Jove” de la Escuela. Este verano la Banda AMUS Benifaió participará en el Certamen Internacional de Bandas de Música – Ciudad de Valencia.

A la Federación de Bandas de la Comunidad Valenciana, cuya finalidad es promocionar y apoyar a las sociedades musicales, pertenece nuestra banda, y realiza intercambios y distintos actos en la federación.

ESCOLA DE MÚSICA “PASCUAL MARTÍNEZ LLOPIS” DE BENIFAIÓ

AMUS Benifaió a l’any 2013, obri les portes de la seua Escola de Música, anomenada “Pascual Martínez Llopis”, per-

què rep el nom de l’eminent clarinetista nascut a Benifaió, a qui tots els músics de la nostra localitat coneixen i admiren.

En aquesta escola, s’organitza l’ensenyament en tres nivells: Nivell Inicial: Per a xiquets i xiquetes menors de 8 anys d’edat.

Nivell Bàsic: A partir de 8 anys sense límit d’edat. Inclou: - Formació instrumental bàsica (Que és una formació pràctica amb els instruments propis de la música tradicional, clàssica o moderna). Formació musical complementària a la formació instrumental. Pràctica instrumental i vocal de grup. Aprenentatge al llarg de la vida.

Nivell Avançat: Compren els cursos de perfeccionament i desenvolupament de coneixements a partir del nivell bàsic. Al finalitzar l’alumnat el quart nivell, cap a finals de Juny passen per els tribunals per valorar els coneixements assolits. Se enfronten a l’examen de solfeig, dictat i teoria, i a l’examen d’instrument, on interpreten 3 obres d’eixe nivell, una d’elles de memòria, escales fins a 2 alteracions, i examen de primera vista que haurà elaborat el professor de l’instrument que pertanga. Després, els alumnes que ho mereixen, poden entrar a formar part de la Banda Gran.

Les línies generals de l’actuació pedagògica de l’escola de música són:

Que els alumnes aprenguen a integrar-se en el grup com a un membre més i a actuar amb responsabilitat en el mateix. Possibilitar la autonomia del alumne preparant-lo per afrontar noves situacions i identificar els problemes adoptant les solucions mes idònies Habituar a l’alumne a escoltar música per a formar la seua cultura musical i establir un concepte estètic que els permeta fonamentar i desenvolupar els propis criteris interpretatius. Fer que aprenguen a valorar la importància que tenen determinats factors en la interpretació musical, tals com concentració, relaxació i memòria; i control de les possibilitats del cos i la ment.

Desenvolupar hàbits d’estudi que fan estalviar-li el temps empleat en l’estudi.

Fer que l’educand conega la importància de la música com a mitja de expressió; i interrelacionar-la amb la resta de les manifestacions artístiques e intel·lectuals; a més d’entendre la capacitat comunicativa a fi de l’actuació en públic. Al llarg de l’aprenentatge, participa l’alumne en activitats musicals encaminades a la experimentació i investigació de les noves tecnologies.

Els objectius que es programen estan adequats a les característiques de l’alumnat. Per això emprenen referents del seu mon quotidià, així com de la seua cultura més pròxima, fent especial atenció a la universalitat de la música i el seu poder de cohesió entre cultures i procedències ben diferenciades. A més del respecte a la natura i als animals.

El professorat ha de mantenir l’ordre, disciplina i l’aprofitament dins de les classes, a més d’assegurar l’aprenentatge del seu alumnat, per mig de la motivació i la utilització de recursos pedagògics atractius.

El claustre a càrrec de les diferents especialitats el componen: En Vicent Villar ( Director de Banda i Clarinet), Na Imma Villar ( Llenguatge Musical, Saxofó alt i Directora de l’Escola), Na Marta Yébenes (Saxofó tenor, i Estimulació Musical), En Jorge Buenrostro (Oboè), Na Ana Chust (Flauta i Estimulació Musical), Na Empar Mañó (Trombó i Estimulació Musical), Na Sara Castellano (Estimulació Musical), Na Vanessa Martínez (Música per a adults i Secretaria de l’Escola) En Vicent Carbonell (Trompeta), En Josep Fenollosa (Trompa), En Iván Amat (Tuba i Bombardí), Na Vanessa Genís (Violí i Viola amb mètode Suzuki), En Javier Herrero ( Violoncel i Orquestra de Corda Fregada), En Alfredo Casanova (Contrabaix, Piano, Harmonia i Xikiband), En Santiago Durá (Percussió), En Óscar García (Cant Modern, Liric i d’Estil).

La Junta Directiva de l’Associació Amics de la Música de Benifaió dirigix l’associació amb una visió estratègica a llarg

termini, pel creixement i la sostenibilitat de les seves activitats musicals i culturals. Organitza esdeveniments i activitats que inclouen concerts, tallers i activitats musicals, gestionant tots els aspectes logístics. La seva tasca també abasta la gestió financera, garantint la transparència en l’ús dels recursos, així com la recaptació de fons i la cerca de patrocinadors per sostenir les iniciatives. A més, s’asseguren de complir amb totes les normatives legals i administratives, mantenint els registres actualitzats i supervisant tots els aspectes legals de l’associació.

A més, la Junta promociona i difon les seves activitats, utilitzant xarxes socials i mitjans de comunicació per arribar al màxim nombre de persones. També ofereix suport i recursos als membres de l’associació i músics locals, facilitant la formació, l’accés a instruments i creant oportunitats per a la col·laboració. Finalment, treballen constantment en l’avaluació i millora contínua de les activitats, recollint feedback per implementar canvis que augmenten l’eficàcia i l’impacte de la seva missió cultural.

Tota esta tasca la fan de forma totalment altruista, en benefici de la nostra localitat. Les persones que actualment ocupen càrrec a la nostra Junta Directiva son:

President: Vicent Villar , Vicepresident: Ximo Toledo, Tresorera: Mari Carmen Vidal.

Secretaria: Teresa Buades, Vocals: Yovana Aleixos, Eva Montalvà, Mari Carmen Llàcer, Mari Àngeles Espuig, Ana Chust, Pau Perpiñá i Joel Bastida

Dn./En VICENT VILLAR BLASCO.-

Es natural de Benifaio (Valencia), militar, profesor y Director de la Banda AMUS - Benifaió. A sus 18 años obtuvo el Título de Profesor de Clarinete, en el Conservatorio Maestre

Verd de Carcaixent. Y el Titulo Superior en el Conservatorio Superior de Música de Castellón. Poseyendo dichas titulaciones, y contando con la misma edad, en el año 1999 entró en la Academia General Militar, en el Cuerpo de Música Militar; obteniendo una plaza en la Banda Militar de Zaragoza. Posteriormente, en el año 2005 consiguió plaza en la Banda de Música Militar de Valencia.

Como clarinetista estudió con el solista de Viena D. Ernst Ottensamer, el solista de la Orquesta Nacional de España D. Enrique Pérez y el solista de la Orquesta de Valencia D. Vicent Alos entre otros. Como director ha realizado varios cursos de Dirección de Orquesta, estudiando con José Martínez Colomina, José Rafael Pascual Vilaplana y Rafael Espert entre otros.

Como Profesor de Clarinete ha ejercido en la Escuela de Música en Campanar (Valencia), el Palmar, en el Centro de Estudios Musicales de Sollana. Actualmente es profesor de Clarinete y Director de la Banda Sinfónica de la l’Associació Amics de la Música de Benifaió y miembro de la Banda Militar del Cuartel General de Alta Disponibilidad de Valencia, donde ocupa plaza fija. Ha realizando conciertos a nivel profesional en distintos auditorios nacionales.

Nos dice Dn/En Vicent: “ La MÚSICA es un trabajo del día a día. Si no estudias en casa es muy difícil avanzar. Los certámenes están marcados por sus mismas bases, y hay que seleccionar y preparar el certamen. Hay una obra que te imponen y otra libre que tu eliges. Hay un tribunal juzgándote, y tienes que hacerlo lo mejor posible. Ya delante del público, has de concentrarte en uno mismo, tener autocontrol, dominio de la memoria, y capacidad comunicativa, para que salga todo lo bien de lo que seas capaz. Eso te condiciona y exige rendir al máximo, y te infunde responsabilidad y provoca cierto nerviosismo y preocupación porque no quieres cometer errores y quieres dejar a tu banda en un buen lugar.

Cuando realizamos un concierto o tocamos en cualquier fiesta patronal del pueblo, hay un repertorio menos exigente. A veces, alguien te propone tocar alguna obra concreta. Primero se estudia y ensayamos, luego ves que eso que alguien propuso, luego salió, produciéndote una experiencia satisfactoria.”

Dña./Na

IMMA VILLAR BLASCO.-

Qui és cofundadora de l’AMUS i Directora de l’Escola de Música “Pascual Martínez Llopis” de Benifaió, ens participa:

-“ La música, és per a tots conegut els nombrosos beneficis que ens aporta, però entre tots, sols en vull destacar dos, el primer és el poder socialitzador que té, i el segon, a nivell cerebral, el desenvolupament que provoca el fet de practicar un instrument musical i fer música en grup.

Al principi tenia clar, el nostre objectiu principal de apropar els estudis musicals als veïns de la nostra població. Tal objectiu era difícil i ambiciós, perquè hauria de buscar un professorat d’alta qualitat, dotar d’instruments al nostre alumnat, i a més trencar els murs elitistes que sempre han envoltat els estudis musicals a la nostra localitat. Doncs bé, estic molt satisfeta d’haver aconseguit este repte tan complicat, ho he obtingut treballant en equip, sempre pensant en el bé comú, i així ho estem fent ja durant més de 10 anys i ho anem a seguir fent.

Com a music de la banda i professora de l’escola, per a mi la música és una manera de viure, i voldria destacar, ja que em pregunten com ho fem? com aconseguim tindre el professorat que tenim? com podem oferir tot el que vos oferim? i a més fer-ho de forma gratuïta o a uns preus tan assequibles?... La meua resposta és ben senzilla, ho fem perquè posem per davant del nostre benefici individual i monetari, el benefici social i comunitari. No hi ha res més gratificant per a mi, que observar com famílies senceres es reuneixen cada setmana per fer música junts, de veritat, vos anime a que vingau i ho descobriu vosaltres mateixa.

El ser directora d’esta escola no és una feina, però sí una missió. Qui em coneix sap que no aborde esta tasca per un interès econòmic,, sinó totalment vocacional, i és que tant jo com l’equip que m’envolta estem lluitant diàriament per millorar la qualitat social i cultural del nostre poble, aportant el nostre granet d’arena.

Per al proper curs oferim música gratuïta per a infants de 0 a 7 anys, açò suposa tota una revolució a Benifaió, ja que en més de 100 anys d’existència de formació musical al nostre poble, mai ningú havia trobat la manera de fer arribar este art a tothom, i nosaltres, hem sigut pioners i estem rebent els beneficis que això comporta.

Anime a totes les famílies de Benifaió a vindre i beneficiar-se de tot el que els oferim amb tota la nostra estima i bona voluntat.

La música és poderosa, és capaç d’unir-nos, de donar-nos un viatge de vida amb companys i amics, de notar l’estima dels que ens envolten sense utilitzar les paraules, simplement a través de la música. És màgia.”-

La professora Na Marta Yebenes Hidalgo, ens diu: -“Vaig començar la meua trajectòria en el món de la música des de molt menuda tocant el saxòfon. Amb el temps em vaig enamorar d’aquest instrument i vaig decidir especialitzar-me en ell. Vaig estudiar en el Conservatori Superior de Castelló i després vaig fer un màster en Interpretació de Saxòfon a l’estranger, cosa que ha sigut un viatge ple de reptes i satisfaccions. Soc professora, i estic especialitzada en saxòfon tenor i baríton. En l’escola estic ensenyant saxòfon tenor i gaudisc molt compartint el meu coneixement i passió amb el meus alumnes.

Pel que fa a la situació de la dona en la industria musical actual, hem avançat molt en termes d’inclusió i reconeixement i cada vegada més dones estem trencant barreres i demostrant el nostre talent en tots els àmbits musicals.

Crec fermament que és possible viure de la música hui en dia, encara que no és fàcil . La competència és ferotge i hi ha molts factors que poden influir en l’èxit d’un músic. Tanmateix , hi han moltes eixides professionals que no són tan conegudes, com per exemple productor musical, compositor, gestor cultural, musicoterapeuta, creació de bandes sonores per a cinema, televisió, video jocs, anuncis, promotor, crític, musical, investigador en musicologia, luthier, i un gran etc.

A les més menudes que estiguen pensant estudiar música, i dedicar-se professionalment a ella, els diria que seguir aquesta passió és una decisió meravellosa. La música no és nomes aprendre a tocar un instrument o cantar, sinó també una forma d’expressar-se i de connectar amb els altres. Estudiar música et dona el regal de molts valors importants per a la vida com la disciplina, la paciència, la constància i la creativitat. A més, treballar en grups musicals, com la nostra banda ens ensenya a treballar en equip fent música, i fins i tot, en família. Pot haver-hi cosa més bonica? A la nostra escola fomentem la dedicació , l’esforç, i l’amor per l’aprenentatge. Creiem que la música ens pot ajudar molt en la vida i obrir nous horitzons, per això ens esforcem per proporcionar un entorn on els alumnes i les alumnes es troben inspirats i recolzats a continuar professionalment al món de la música. Animem als nostres alumnes a gaudir de la música. Aquesta professió pot ser una carrera meravellosa i gratificant si se continua i segueix amb dedicació i amor. Crec que la música té el poder positiu de transformar vides i vull contribuir a això en la mesura del possible.”-

La profesora Srta. Dña. Ana Chust Llàcer nos comenta: “La música es un Arte, una manera de expresarte, la cual te tiene que gustar y tienes que disfrutarla. Pertenezco a la primera promoción de la escuela. Comenzamos en la banda cuando éramos niños/

as. Al principio comenzó siendo una tarea extraescolar, que tenía que compaginar con la escuela o el instituto, pero te viene bien porque desconectas un poco de tus tareas diarias, y percibes que vas aprendiendo y haciendo música. Después, terminas yendo todos los días, y pasa a formar parte de tu día a día.

Ahora que soy profesora y doy clases aquí, es más difícil. Tengo la responsabilidad de estar trabajando y he de dar ejemplo y procurar que el alumnado se esfuerce, tenga interés y se enseñe.

En nuestra banda hay un ambiente muy familiar, tus padres, abuelos, un buen ambiente de cooperación, que influye en pro de nuestro aprendizaje. A veces viene a tocar algún músico o familiar de fuera, esa integración de la familia viene muy bien, los niños vienen más a gusto, incluso algún padre se apunta y estudia con su hijo. Cada cena, cada comida que hacemos tiene ese ambiente familiar, porque la música es el anexo común que une a todos los miembros de la banda.

Me llena de emoción y alegría el haber podido representar a nuestra banda siendo Musa de la Música de la Banda de AMUS, en 2022-2023, y 2023-2024, junto con las Damas: Srta. Sara Castellano Cárcel, y Srta. Arlet Mora Campos. Y con la Musa Infantil 2023-2024: María Gómez Martínez, y las Damas Infantiles: Celia Regal, Leirena Valón y Telma Herrera.”

Dña. Lucía Buades Girona es solista de oboe; y nos dice: “A los 6 años, una profesora me dijo, a ti te atrae el oboe, después me compró mi padre un piano. En los certámenes comencé a hacer solos con los compañeros. Si quieres estudiar, primero cursarás el elemental, y luego el profesional. Principalmente, te ha de gustar mucho la música, para esforzarte, y disfrutar en esta actividad, sino terminas aburriéndote y al final abandonas. Aquí hacemos amigos y existe un buen ambiente de compañerismo, y se crean vínculos de amistad.

Seré la Musa de la Música, en 2024 -2025. Para mi, ser Musa consiste en representar la fiesta de nuestra patrona Sta. Cecilia y a nuestra banda, que para mi es muy guay. Yo lo vivo intensamente. A veces vamos a una falla del pueblo, te lo pasas bien pero en ocasiones no te viene bien porque te condiciona acudir a la academia o al conservatorio a hacer algún examen de los estudios que realizas. Tengo una niña de 7 años y la hago muy feliz. En pasacalles, en fallas, u otras fiestas nos juntamos los músicos a tocar cerca del público, y es agradable. “

En la publicació de Santa Cecília 2023, la Senyora Alcaldessa de Benifaió Excma. Dña./Na Marta Ortíz Martínez , en la seua Salutació, dirigida a tots els membres de l’associació, músics, junta i familiars, entre altres els deia:

…” compliu una important llavor cultural i educativa, no sols per oferir música al nostre poble sinó a més per l’ensenyament en la vostra escola, clau perquè la música estiga present des de la infantesa…

En nom de l’Ajuntament de Benifaió desitjar-vos molts èxits musicals i que continueu treballant per allò que vos agrada, que ens agrada, LA MÚSICA

También nos participaban los Sacerdotes de nuestra parroquia: Rvdos.: Dn. Félix Duart Boluda y Dn. Ricardo Dasí Aranda:

“La música es un arte que nos ayuda a vivir en armonía y sensibilidad, dándonos elementos para crecer, ayudándonos a disfrutar los momentos gozosos de la vida y también a gestionar los momentos de dificultad que inevitablemente, todos tenemos que afrontar. Hoy está reconocido científicamente, que la música es fuente de salud integral: tanto física como psíquica y espiritual. Los sacerdotes de nuestra parroquia queremos agradeceros a todas las personas que con vuestro saber, vuestra sensibilidad y entrega, estáis ayudando a que nuestros jóvenes aprendan a crecer en valores y a compartirlos, creando lazos de convivencia…”

Nuestras Bandas de Música, están presentes en todos los grandes eventos de nuestra localidad, así como en otros de la Comunidad Valenciana. Su objetivo y finalidad es transmitir a los músicos que vienen detrás, aquello que otros antes lograron, y lo que con su esfuerzo y trabajo ellos consigan.

Desde este espacio cultural, queremos agradecer a todas las Bandas de Música de Benifaió, a sus músicos, profesores, Asociaciones, Juntas Directivas, etc., el trabajo y esfuerzo que a diario realizan, también a sus familias por su desinteresada labor, paciencia y apoyo familiar que les conceden, etc. También a nuestros lectores, porque todos los años nos alientan y siguen en pro de la Cultura y la Historia de Benifaió. A todos, muchas gracias.

Gestors de l’aigua

Héctor Alepuz Requena

No és casualitat que en estes terres sorgiren institucions històriques com el Tribunal de les Aigües de València, la Séquia Reial del Xúquer i, més recentment, el Canal Xúquer-Túria. La irregularitat de les pluges i la reiteració de sequeres com l’actual fan necessària una administració intel·ligent, eficient i sostenible de l’aigua per a regar els camps i continuar produint aliments. Coneixem alguns dels agricultors de Benifaió que hi ha darrere d’esta gestió exemplar.

Mentre redacte este article, estem en l’any hidrològic més sec i càlid en la Comunitat Valenciana des que hi ha registres. Les precipitacions dels últims huit mesos representen un dèficit mitjà del 72%. Patim una nova sequera, i de les fortes. És en estos moments quan l’aigua, un bé tant escàs com valuós, es col·loca en primer pla.

“Els agricultors tractem d’administrar tot el millor que podem. Treballem en una planificació hídrica a 25-30 dies. Si apareix un problema de reg, vegem si es pot solucionar de manera justa”, explica el president de l’ARJ de Benifaió, Vicente March Domingo (Chufero). Este càrrec honorífic, sense remuneració, demostra una implicació fora de dubte:

“Encara que els pantans aguanten per les pluges de les dos primaveres anteriors, estem preocupats perquè la dotació anual que ens correspon és la mateixa i, com no podem parar de regar, hem de ser responsables i conscients de la gravetat de la situació”.

A falta de la instal·lació de les xarxes de transport i de distribució, l’ARJ optimitza l’ús de l’aigua gràcies a la xarxa en alt, una infraestructura de tuberies que, per gravetat i inèrcia, evita pèrdues durant la conducció aigües avall. No obstant això, encara queda marge de millora, subratlla el vicepresident de l’entitat Máximo Alepuz Chaques: “En el Conveni d’Alarcón, en 2001, l’Administració va acordar en el sector que la modernització dels regadius de l’ARJ estaria acabada en 2009. Però hui encara falten pobles com Benifaió. Estan desbloquejant-se les llicències ambientals i esperem que prompte tot el nostre terme tinga reg a degoteig. Si paguem el mateix que la resta, volem el mateix”. El zelador José Montrull Tortajada, qui coordina cinc regadors i està en contacte en el sequier major, detalla que “organitzem els regs per partides de la manera més fàcil possible, des de les set del matí fins a les nou de la nit”. Durant la conversa, no para de rebre cridades: “Tots volen regar per a ja, l’aigua ‘emborratxa’, però hi ha torns,

igual que en els horaris dels trens. S’ha de tindre paciència i comprensió. També netegem les sequies per a llevar canyes o altres obstacles que puguen causar problemes”. Alejandro Gimeno Marí és el secretari en l’ARJ en Benifaió, així com en Silla, Albal i Beniparrell. Entre muntons de documents i estanteries de llibres antics que lluïxen una cal·ligrafia impecable, recorda que “obrim l’oficina en la Cambra Agrària els dilluns a la vesprada, de 16 a 20 hores. Ajudem als regants en el que necessiten, des de la recollida de documentació de compravenda de parcel·les, que enviem a València, fins a queixes i reclamacions”. Al respecte, en cas de conflicte, la junta directiva i el jurat de reg es reunixen i, després de visitar la zona afectada, decideixen la solució pertinent.

El regadiu de Benifaió

Benifaió es troba en el segon tram de l’ARJ, ampliada en 1780, al marge dret del Canal Principal. La Séquia Vella de Benifaió té una extensió de 4.380 metres fins a arribar a la seua desembocadura a la séquia de l’Azarbe, mentre que la capacitat hidràulica estimada és de 1.200 litres per segon. La Fesa Vella inclou les partides Vallejos, Roll i Raval (Benifaió), Marchaleta (Almussafes), Almareceta (Benifaió) i Casa Conde i Serildo (Almussafes). Després estan les partides de Bobalar i Montañana. I a través de la canonada es reguen les partides Mocarra, San Miguel, Mocarreta (Alteró San Juan), Mocarra Alta, Font de Musa (Torre i Musa), Fesa Martí (Canyar i Motarró) i Fesa Martí Nord. Un dels primers molins construïts en Benifaió a partir de l’ampliació de la Séquia Reial és el Molí Vell que, en el seu moment, abastia tant a esta població com a la veïna Almussafes. A mitjans del segle XIX, arribaren a edificar-se en el terme els molins de Ferran, el del Pilar o Cortés i el molí de Duart o del Cobrador. El regadiu de Benifaió també contempla el Canal Xúquer-Túria, del que formen part les comunitats Sant Rafael, Sant Joan i Toma IX.

UN BON PLA, ESTIUEJAR A LA PISCINA DE BENIFAIÓ

Utilitzar la Piscina d’estiu de Benifaió per a nosaltres, que ens anomenem SIRENES DE LA PISCINA és tot un luxe.

Cada dia assistim a aquestes instal·lacions i allí refrescant-nos xarrem, i tenim moltes conversacions, comentem assumptes importants i, al cap i a la fi, “intentem arreglar el món” com es sol dir. És una bona forma de fer teràpia de grup i al mateix temps un poc d’esport en l’aigua, és una forma divertida d’estiuejar. I tot gràcies al fet que tenim unes molt bones instal·lacions, però també cal cuidar-les i respectar-les per poder disfrutar-les com és mereixem.

Vos convidem aquest grup de “sirenes de la piscina” a què vinguen i disfruteu de l’estiu i de la piscina municipal de Benifaió.

A mi hermano

Pascual

Verdes son sus ojos, verdes está llorando su alma. La hermana mayor, sonríe con un nudo en la garganta, le coloca en su solapa el “boutonnière” floral.

Desde la casa natal de su familia paterna. Un gran día y gran ausencia. Le espera el coche nupcial.

Ya sale el novio a la puerta, han comenzado a tocar el pasodoble “Valencia” los músicos de la S.A.M.

La más bonita de todas, deliciosamente bella con su padre va del brazo, luce encaje de Bruselas. El novio la está esperando y se impacienta por verla. Sus cabellos son dorados, exquisita diosa griega. Sus ojos, azul del mar. Un gran día, gran ausencia.

Nani R.H.

(María Dolores Rosa-Huertas)

Junto a sus hojas de alambre

Andaba siempre irascible ruda, parca y poco amable, biselado su esplendor a menudo era indomable.

¡Tres tañidos sin mañana quiere anunciar la campana!

Cuentan, de un tiempo anterior, que fue grácil y adorable, de bondad incalculable entre algodones creció, y a Neruda recitó con dulzura inmensurable.

Pero un día muy señalado, la despojó del camino que tanto se había labrado, el azote del destino. Llenándola de amargura, rompiendo su alma en pedazos. Cambió del rosa al morado recogiendo los retazos por no perder la cordura. Y a cuestas con su tonsura miró de frente a la luna, su mundo, desvencijado.

Con una fusta en la mano, juró por lo más sagrado recomponer su armadura, y olvidar aquel pasado.

En cada pie una herradura, una pesada andadura que iba aflorando secuelas, y en su corazón, espuelas, despreciando sin censura.

Cuando pasó el vendaval, pudo arrancarse el ronzal y su cincha cayó al suelo ante aquel gran desconsuelo, dio riendas a su moral y sintiéndose inmortal, decidió emprender el vuelo y comenzó a galopar saliendo del propio duelo.

Como el “Holandés” de Wagner vagando sin horizonte “Lady Godiva” iba errante tosca, bella, testaruda, era larga su andadura.

El raciocinio en barbecho, echó de menos su lecho y unos versos de Neruda de un poema, el dieciocho, que albergó siempre en su pecho.

Entre penurias y hambre, junto a sus hojas de alambre, “cayó en brazos de Morfeo”. En su cuello, el camafeo le acaricia con ternura.

¡Tres tañidos de campana anuncian que habrá un mañana!

Nani R.H. (María Dolores Rosa-Huertas)

Con cariño, a mis cinco sobrinos: Carles, Alma, Aioras, Joan y Lola

Clavaris Divina Aurora 1974 50 ANIVERSARI

Salutació Clavaris 1974 ORGULLOSOS DE SER CLAVARIS

Enguany és un any molt especial per a una colla de joves i amics que, en aquest 2024, encara són joves i també amics. Els Clavaris de la Divina Aurora de 1974 celebrem les nostres particulars ‘Noces d’Or’, 50 anys sent Clavaris i sentint-nos orgullosos de sentir Benifaió dintre nostre. Perquè ser Clavari de la Divina Aurora, cregueu-nos, no s’hi és una vegada en la vida i prou sinó que podem dir que es manté al llarg de tota la vida. I així nosaltres ho sentim. Ens continuem ajuntant i recordant aquell extraordinari estiu de 1974 on es celebraren corregudes de bous, un campionat de velocitat de motociclisme, revetlles, actuacions i inclús tinguérem al poble a estrelles de la època com ‘El Titi’ o Fernando Esteso.

Orgullosos de ser de Benifaió, de ser Clavari i recordant aquells companys i amics que ja no hi són entre nosaltres: Antonio Gonzalvo, José Mínguez, Pablo Eugena, José Antonio Llácer, Vicente Soler i Pedro Moya. Un abraç i un coet per ells allà on estiguen.

Desitjar a tot el poble que passen unes bones festes i que no obliden mai l’orgull de pertànyer a una terra com aquesta.

Visca la Divina Aurora i Visca Benifaió!!!!

Clavaris Divina Aurora 1999 25 ANIVERSARI

Salutació DELS CLAVARIS DE LA DIVINA AURORA 1999

1999, i sembla que va ser ahir quan este grup de joves encarava el mes d’agost més intens dels seus 21 anys de vida.

Hui 25 anys després ho recordem amb nostàlgia, però sobretot amb una gran alegria, ja que tots ens podem tornar a ajuntar per a celebrar-ho i recordar-ho.

Van ser unes festes patronals molt intenses, sobretot amb ganes de passar-ho bé sempre des del respecte que el poble es mereix.

El pato, La cordá, verbenes, la nostra processó del foc, continuen hui dia més forts que mai i els clavaris continuen

tenint un paper fonamental dins de les nostres festes locals, i ens alegra més si cap haver posat el nostre granet d’arena perquè això continue sent així.

Als clavaris de 2024 dir-los que gaudisquen al màxim de l’any sencer, ja que això només passa una vegada i, si no ho vius al 100%, després et penedeixes i a l’any següent heu trobes a faltar.

Tan sols ens queda desitjar-los unes bones festes a tot el poble de Benifaió i ens veiem gaudint de tots els actes.

1999

Clavaris

D. FÈLIX DUART I

D. FRANCISCO JAVIER FERRANDO 50 ANYS DE VIDA SACERDOTAL

Si el 1974 el nostre llibre de festes del 2024 té un protagonisme especial amb la celebració dels 50 anys de les bodes d’or, el mig segle d’aquelles festes organitzades pels Clavaris de la Divina Aurora també hem de tindre un espai important per felicitar a D. FÈLIX DUART BOLUDA i a D. JAVIER FERRANDO DOMINGO per la celebració dels seus respectius 50 ANYS DE VIDA SACERDOTAL.

Va ser un 13 de juny de 1974 quan el venerable D. José María García Lahiguera, arquebisbe de València, va ordenar sacerdot a D. Fèlix a la Catedral Metropolitana de València. Uns mesos després, el 22 de desembre també de 1974 l’arquebisbe va ordenar sacerdot a Benifaió a D. Francisco Javier Ferrando Domingo.

A partir d’aquell moment els dos nous sacerdots van seguir camins diferents. D. Fèlix l’1 de juliol de 1974 ja va ser ordenat coadjunt de l’Assumpció de nostra senyora de Pego, D. Francisco Javier el 22 de gener de 1975 era nomenat pàrroc de Sant Roc de Villagordo del Cabriel.

Mig segle de vida sacerdotal que van servir a diversos llocs i el destí de nou els ha unit de nou a la nostra Parròquia Sant Pere Apòstol de Benifaió. D. Fèlix Duart des del 17 de se-

D. Felix Duart Boluda. D. Francisco Javier Ferrando Domingo

tembre de 1991 com al nostre pàrroc i D. Francisco Javier Ferrando coadjunt a la nostra parròquia des de fa un temps.

Com a motiu de celebració i felicitació pels 50 anys de vida sacerdotal, el passat mes de juny es va celebrar una missa per recordar la gran llavor realitzada per D. Félix i per D. Francisco Javier amb un gran número de fidels de la parròquia i familiars dels dos rectors.

Gràcies D. Fèlix i D. Francisco Javier pel vostre treball!

Pablo Fernández

Missa en honor als 50 Anys de vida Sacerdotal.

Bodes d’Or

JOSÉ L. PERPIÑÁ REIG

ELENA MONSERRAT PLA NAVARRO

6 d’abril de 1974

XIMO MARQUÉS MUÑOZ

FINETA DUART MARTÍNEZ

19 d’abril de 1974

JOSEP MUÑOZ COMA

EDEL SERRANO DUART

2 de maig de 1974

PASCUAL MARÍ MEZQUITA INMACULADA PILES ALBUIXECH

2 de juny de 1974

VICENTE CHIRAL DUART

LOLIN SANZ ABAD

8 de juny de 1974

15 de juny de 1974

EDUARDO ALARCÓN LÓPEZ

ROSA FINA IBOR MARTÍNEZ

22 de juny de 1974

PALOP MÍNGUEZ

MARÍA GILBERT CHECA

23 de juny de 1974

JOAQUÍNSENÓNCARRACEDO

MARGA LERMA ARNAU

FRANCISCO

VICENTE CISCAR ESCRIVÀ REME MARTÍ MACIÁN

18 de juliol de 1974

BAUTISTA ROSA BOSCÀ CARMEN SÁNCHEZ MANUEL

21 de juliol de 1974

PEDRO SAIZ DE LA CALLE PEPA SÁEZ CASTELLANO

11 d’agost de 1974

JOSÉ VTE. LLÁCER ALEPUZ ADELA SAZ VICENTE

24 d’agost de 1974

VICENTE BELLA MELLADO AMPARO MORENO GONZÁLEZ

1 de setembre de 1974

Bodes de Platino

SALVADOR DUART GIMÉNEZ

ISABEL SERRANO LARA

13 d’octubre de 1974

CAMPILLO TOLEDO MA TERESA LLÁCER FORT

22 de desembre de 1974

ARTURO HERRERA GARCÍA MARI CARMEN MÁRQUEZ CARMONA

1 de maig de 1974

65 ANYS DE MATRIMONI

CARLOS MARCOS CONESA ELOINA MARÍ RIBES

24 de maig de 1959

OTILIO

Andrés Carreres López 100 ANYS. UNA VIDA PER A LA MÚSICA

Col·laborar en la celebració del centenari del músic benifaioner Andrés Carreres ha estat un plaer que m’obliga a retre prèviament una sèrie d’agraïments a tots aquells que han fet possible que hui el seu arxiu personal es trobe al seu poble natal, o que d’una o altra forma han col·laborat a la seua instal·lació, revisió i ordenació.

En primer lloc al donant, Alberto Carreres Esparza, qui des de Madrid ens ha confiat primer el dipòsit i després la donació, aportant a més una còpia de l’àlbum familiar, així com una còpia de l’expedient militar d’Andrés Carreres. També a Carlos Mezquita, la persona que ens va facilitar el contacte i ens ajudà en una primera revisió.

També, òbviament, al seu primer biògraf, deixeble hui catedràtic de flauta del Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València, Joaquin Gericó, qui ràpidament es va interessar pel seu contingut i que es va personar junt amb Antonio Arias , Pepe Miralles i Salvador Rovira per consultar el fons i compartir experiències i vivències del mestre, familiar o amic. També a Alfonso Duran, qui ens ha facilitat les actes de la SAM de Benifaió referents a l’homenatge que la nostra societat va retre a Andrés Carreres en 1957. A Claudio Blasco, per haver-nos facilitar imatges i correspondència referents a Carreres obtingudes a través del fill de Bernabé Sanchis , Gerard. Òbviament hem de fer extensiu l’agraïment a l’Ajuntament de Benifaió, que va tramitar amb diligència la donació de l’arxiu, acceptada per unanimitat en l’any 2021.

L’arxiu personal d’Andrés Carreres és hui el Fons Incorporat Andrés Carreres , de l’Arxiu Municipal de Benifaió. He tingut el plaer de catalogar-lo, de forma que qualsevol veí puga tindre accés a la informació del seu contingut a través d’una simple consulta als buscadors habituals d’in-

ternet.1 A més, es troba incorporat al Sistema Arxivístic Valencia en Xarxa (SAVEX) fet que dona visibilitat al nostre il·lustre veí en l’aldea global.2

Encara més, com anunciem d’immediat, l’arxiu ha estat recentment estudiat per la flautista Candela Pont, aportant una nova publicació en forma de Treball Final de Grau per al Conservatori Superior de Música de València, sota la direcció de Joaquín Gericó. Un nou agraïment a Candela i les disculpes per furtar-li alguna de les revelacions al voltant de la biografia de Carreres.

1 Podeu consultar-lo ací: FONS ANDRÉS CARRERES LÓPEZ – Crònica de Benifaió (cronicabenifaio.org)

2 SAVEX - Sistema Arxívistic Valencià En Xarxa (gva.es) amb l’accés lliure, només cal anotar a una consulta lliure “CARRERES” al camp ‘General’ i obrir al camp ‘Archivo’, el desplegable corresponent a Arxiu Municipal de Benifaió.

Enric Marí Garcia. Cronista Oficial de Benifaió. Doctor en Història

Andrés Carreres, durant l’assaig d’un concert de l’ONE a la seu de Nacions Unides.

Ací trobareu els textos de l’exposició que hem preparat amb el responsable de Comunicació de l’Ajuntament i que podreu visitar al llarg de l’any del centenari al hall de l’Ajuntament, amb major profusió d’imatges i detalls.

Introducció

Andrés Carreres López va nàixer a Benifaió el 3 de juny de 1924, ara fa cent anys. La seua carrera com a músic flautista, compositor i pedagog el va convertir en un dels flautistes més reconeguts i influents de l’Espanya de la postguerra.

Des de la seua mort en 1992 s’han succeït els homenatges, reconeixent no sols l’aportació de Carreres a la recuperació i dignificació de la música de flauta, de vent o de cambra, com també a la divulgació i l’ensenyament de la música, però sobretot, a un home que destacà per la seua empatia i proximitat, la seua afabilitat i el seu afany per la pedagogia, per deixar un llegat a les generacions futures, com reconeix la pràctica totalitat dels alumnes, familiars, companys i amics que el conegueren.

Carreres deixà una empremta inesborrable en tota una generació de joves flautistes que hui destaquen com a professors, directors, catedràtics o compositors musicals que reconeixen la seua vàlua professional i personal.

Encara en 2024, coincidint amb el centenari del seu naixement, s’ha presentat al Conservatori Superior de Música de València el Treball Final de Grau El flautista Andrés Carreres López. Una vida para la música de la jove flautista mallorquina Candela Pont Miró, sota la direcció del catedràtic de flauta, compositor i musicòleg Joaquín Gericó

Trilla. L’estudi de Candela profunditza en la biografia de Carreres a través del Fons Incorporat Andrés Carreres de l’Arxiu Municipal de Benifaió, posant així en valor un fons personal que ja és part del nostre patrimoni.

A més, la Societat Artística Musical de Benifaió ha convocat amb motiu del centenari el Primer Concurs Nacional de Flauta Andrés Carreres.

Amb esta exposició l’Ajuntament de Benifaió vol agrair esta donació i sumar-se al reconeixement rescatant la memòria d’un dels seus fills més il·lustres amb motiu del centenari del seu naixement.

L’arxiu personal d’Andrés Carreres

L’arxiu personal del músic Andrés Carreres López (Benifaió, 1924 – Madrid, 1992) ha estat donat pel seu fill, Alberto Carreres Esparza, a l’Arxiu Municipal de Benifaió en 2021. El fons, amb més de 750 unitats documentals, s’ha conservat miraculosament en la seua integritat, i ens permet resseguir en la seua integritat la biografia de l’eminent músic benifaioner, des dels seus inicis a la Societat Artística Musical de Benifaió i la seua carrera militar fins a la seua incorporació a l’Orquestra Nacional d’Espanya, on actuà com a flauta solista durant més de dues dècades.

A més, es troba la documentació que Carreres conservà com a fundador, administrador i portaveu del Quinteto de Viento Cardinal, i també com a cofundador i alma mater del pioner Curso Internacional de Perfeccionamiento y Nuevas Técnicas de Interpretación “Mariano Puig” de Torrent. No menys important és la documentació al voltant

Els inicis a Benifaió d’un músic precoç (1922-1944)

de la seua tasca com a compositor y com a poeta (una faceta poc coneguda del nostre paisà).

Entre el fons, volem destacar la documentació personal i les obres de creació; els papers de gestió del Quintet Cardinal; programes de mà i crítiques, especialment en les que va intervindre com a solista; una rica biblioteca musical i mètodes i composicions per a flauta i un interessant grup de partitures (algunes d’elles especialment rares, antigues, manuscrites, dedicades…) tant de sonates per a flauta com duets, tercets, quartets i quintets, especialment per a flauta. És probablement una de les col·leccions musicals en la seua especialitat més completes d’entre les existents a Espanya.

Des de menut, Andrés Carreres mostrà la seua vocació per la música, que conegué i estudià amb son pare, clarinet de la SAM de Benifaió. Va tindre també com a mestre i mentor a Bernabé Sanchis Porta, autor de la música de l’Himne a Benifaió i director de la Banda de Benifaió fins a 1929 y després de la de Sagunt. Posteriorment, Carreres va estudiar amb el carismàtic mestre don Jesús Campos, qui també va estar director de la SAM.

Son entranyables les fotos de Carreres xiquet amb els platerets, que apareix en l’uniforme clar de la recentment creada Societat Artística Musical de Benifaió, o amb el trage obscur de la banda de Sagunt (estes darreres fotos, per cortesia de Claudio Blasco i el fill de Bernabé, Gerard).

El Fons Incorporat Andrés Carreres de l’Arxiu Municipl de Benifaió, en la seua reinstal·lació i dues partitures dedicades. (A. Bertomeu i O. Muramatsu)

La professionalització com a músic militar (1944-1958)

Junt amb l’arxiu personal, Alberto Carreres ens ha facilitat tant una còpia digital de l’àlbum familiar de son pare i una còpia en paper de l’expedient militar d’Andrés Carreres, pel qual coneguem que va estar cridat a files en 1944 i que passà per València i Alcoi, obtenint progressivament els graus de sergent i brigada músic, fins aconseguir per oposició una plaça a la Banda de Música de la Casa Militar del jefe del Estado y Generalísimo de los Ejércitos , coneguda popularment com “la Banda del Caudillo”.

L’any 1952 contractà matrimoni amb Elsa Esparza, també natural de Benifaió, establint la seua residència a Madrid. Carreres va deixar per voluntat pròpia la carrera militar en 1958.

Carreres i Benifaió. L’homenatge de la

SAM de Benifaió (1957)

L’any 1957 la SAM de Benifaió va retre un homenatge a Andrés Carreres, que es va celebrar a la porta del llavors local de la SAM a l’actual plaça del Progrés. L’acta de la SAM del dia 30 d’agost narra l’èxit de la iniciativa i els participants:

... éxito alcanzado en la velada-homenaje celebrada el día diez y nueve el actual, dedicada al socio de honor don Andrés Carreres López, en la que, con asistencia de las autoridades locales y músicos prestigiosos entre los que se encontraban don Bernabé Sanchis, don Ernesto Francés y algunos más, se dio un concierto por la banda de música bajo la dirección de don José María Cervera, quien cedió la batuta al señor Carreres para que dirigiera la última obra del concierto. Seguidamente y por esta Junta se procedió a la ofrenda del homenaje al señor Carreres, pronunciándose unas palabras de afecto y simpatía y la razón de ese homenaje, por el señor Mateu Ponce, haciéndosele entrega de un lujoso y artístico pergamino, agradeciendo con palabras emocionadas el señor Carreres López este homenaje que se tributaba. A continuación, dio un selecto concierto de flauta acompañado al piano por el profesor del Conservatorio de Valencia, don Daniel de Nueda, el cual se prestó desinteresada-mente a colaborar en este homenaje... Este acto finalizó con la interpretación de la banda del Himno a Benifayó bajo la dirección de su autor, don Bernabé Sanchis. También hay que hacer constar que se agrupó todo el pueblo frente a la sociedad aplaudiendo sin cesar al señor Carreres, a don Bernabé Sanchis, al señor de Nueda, a la banda y principalmente a la junta directiva realizadora de este justo homenaje...

Les fotos de l’emocionant vetlada son del Fons fotogràfic José Maiques, la informació, d’Alfonso Duran (Arxiu de la Societat Artística Musical de Benifaió).

Carreres a Alcoi i Madrid, en la seua etapa militar

Imatges

El pas per la música moderna i la gira amb

Los Embajadores (1958-1965)

Abandonada la carrera militar en 1958, Carreres va col·laborar amb múltiples gravacions de música moderna, folk i de jazz, amb prestigiosos artistes entre els anys 60 i 70, i actuant també per compte propi a diverses sales de festa. Cantants, grups i compositors com Joaquín Díaz, Santisteban, Waldo de los Ríos, Vainica Doble, Julio Iglesias o Mocedades apareixen en les seues biografies o als repertoris discogràfics.

A finals dels 50 va formar part del prestigiós grup “Los Embajadores” del qual s’afirmava que era un “quinteto reconocido como uno de los mejores de España, se formó en el año 1959, siguiendo desde entonces una línea ascendente de éxitos. La clave de sus triunfos reside en la perfecta organización y acierto en conjuntar la gran valía personal de cada uno de sus componentes. Su gran capacidad de trabajo les permite asimilar los últimos ritmos y brindar al público siempre las más recientes novedades ”.

Entre 1963 i 1964 el grup emprén una gira internacional que els portà a Grècia, Turquia, Finlàndia o en Japó (quan a Benifaió encara anàvem a la platja en carro). Carreres conservà els documents de la companyia aèria Japan Air Lines certificant els vols sobre el Pol Nord en ruta des de Copenhaguen (Dinamarca) a Anchorage (Alaska, EEUU) amb destinació al Japó, i viceversa, en abril de 1964.

Solista de l’Orquestra Nacional d’España. L’amistat amb Rafael Frühbeck

En 1965, Carreres aconsegueix una plaça interina com a flauta de l’Orquestra Nacional d’España i dos anys després, assoleix definitivament la plaça de flauta solista. Va comptar amb la confiança del prestigiós director Rafael Frühbeck de Burgos, guanyant-se l’estima dels companys de l’orquestra més prestigiosa d’Espanya, durant una llarga trajectòria.

Assolí interpretacions exitoses de crítica i públic entre les quals podem trobar al seu arxiu les intervencions com a obligati en la repetida Pasión según San Mateo de J. S. Bach, en algunes ocasions acompanya per solistes com un jove Jordi Savall, i conegué a una ingent quantitat d’artistes i directors nacionals i internacionals que passaren per l’orquestra, de la que va ser un autèntic “catalitzador” pel seu caràcter obert i franc.

En abril de 1978, poc abans que Frühbeck abandonara l’ONE, rep un regal del director: la interpretació com a solista del Concert en Sol major per a flauta i orquestra de Johann Joachim Quantz, que representa el cim de la seua carrera. Encara va continuar com a solista amb el nou director, i novament amic, Antoni Ros-Marbà, i es va mantindre amb un darrer director titular: Jesús López Cobos. Es va jubilar en l’ONE en 1989.

Diverses imatges d’actuacions en directe, i a la radio. Fotos a Helsinki, Estambul i Japó, amb “Los Embajadores”

Fundador i administrador del Quintet de Vent “Cardinal” (ONE)

Andrés Carreres va estar fundador, administrador i portaveu, des de 1967, del Quinteto de Viento Cardinal, Solistas de la Orquesta Nacional de España , junt amb els també valencians Salvador Tudela (oboé), Francisco Vialcanet (fagot) i José Vicente Peñarrocha (clarinet), ambdós darrers de Llíria; i Francisco Burguera (trompa) d’Alfafar, tots ells solistes de l’ONE. El quintet Cardinal participà als més prestigiosos festivals de música espanyols, des de la seua estrena en 1969 al Festival de Música de Santander (1969) fins als anys 80.

L’arxiu de Carreres conté una extensa documentació del quintet Cardinal, entre la que apareix l’actuació (6e concert) al cinema Pinyana de Benifaió, sense dubte en agraïment al homenatge que la SAM havia ofert al nostre músic.

El grup de cambra quedà dissolt de facto amb la mort en tràgic accident de tràfic de Vialcanet en 1981.

El Curs de Perfeccionament Musical “Mariano Puig”

de Torrent (1981-)

Amb una obsessió per la pedagogia i l’ensenyament, Carreres va ser el promotor i alma mater del Curs de Perfeccionament Musical “Mariano Puig” de Torrent que va arrancar en 1981, després que Benifaió refusara participar en este projecte, mancat com estava de pressuposts i de les infraestructures hostaleres necessàries.

Este curs és pioner entre els cursos de perfeccionament musical d’Espanya i va propiciar que tota una generació de joves músics reberen ensenyaments musicals especialitzats per un llarg elenc de professors, molts d’ells valencians que exercien al Reial Conservatori Superior de Música de Madrid o eren companys de l’Orquestra Nacional d’Espanya. En la seua quarta edició (1984) el curs ja comptava amb més de quatre-cents alumnes de Gran Canaria, Málaga, Jaén, Sevilla, Granada, Córdoba, Ciudad Real, Albacete, Cuenca, Castellón, Valencia, Alicante, Tarragona, Madrid, San Sebastián, Irún, Vitòria o La Corunya, que rebien classes de flauta, clarinet, trompeta, oboé, saxòfon, trombó, percussió, tuba o piano.

Encara hui se celebra a Torrent, en la seua 43 edició, amb el nom de Forumt d’interpretació i perfeccionament Ciutat de Torrent.

Ilustración 6.- Diverses imatges de la carpeta de gestió del Quinteto de Viento Cardinal (ONE) del Fons Carreres

La GranBandaSinfónicadeMúsicosValencianos en Madrid i l’Associació de Flautistes d’Espanya (1980-1986)

Encara que de forma efímera, Carreres va formar part d’altres formacions musicals clàssiques d’interés com un Trío Clásico (Profesores de la Orquesta Nacional de España) amb Rafael Ochandiano (violí) i Juan Pamies (viola), i va ser integrant de la Gran Banda Sinfónica de Músicos Valencianos en Madrid , que es va presentar amb un rotund èxit en Madrid en 1980, i que va participar en un concert benèfic pro damnificats de la pantanada de Tous en 1982, al Teatre Real de Madrid. En esta formació trobem a un altre artista de Benifaió, el contrabaix de la Orquestra de la Radiotelevisió Espanyola, Paco Rosa Escrivá.

En 1983 la Gran Banda... va gravar un disc de música valenciana per a la Diputació de València que encetava la campanya “Retrobem la nostra música” de gran repercussió social en els primers anys de la nostra història autonòmica moderna.

Carreres va ser també impulsor de la renovada Asociación de Flautistas de Madrid , precursora de la Asociación de Flautistas de España, essent elegit president en l’any 1985. La vocació de la professionalització de la flauta venia expressada per les seues pròpies paraules:

“Lo que queremos es que los flautistas españoles estén al nivel más alto en el mundo. Que cualquier alumno pueda recibir enseñanzas de primera categoría… Queremos evitar que ningún alumno o profesor flautista pueda decir que se encuentra desamparado y sin posibilidades de hacer cosas. Sí que hay posibilidades y queremos ayudar a todos”.

Andrés Carreres, compositor

Andrés Carreres ens ha deixat per a la posteritat diverses composicions, tasca que inicià als primers anys 80 i a la que va dedicar molt més temps després de la mort de la seua esposa Elsa Esparza en 1986 i la seua jubilació en l’ONE en 1989. Alguna d’estes composicions s’ha editat i d’altres s’interpretaren al concert-homenatge In Memoriam que se celebrà a Madrid en 1993, poc després d’haver faltat el dia de Sant Esteve de 1992, organitzat per l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Música del Ministeri de Cultura, junt amb l’Orquestra i Cors Nacionals d’Espanya i l’Associació Espanyola de Flautistes.

Algunes de les partitures originals de les composicions es conserven a l’Arxiu Municipal de Benifaió: Tríptic para flauta sola (1981), amb motiu del curs de Torrent; “Lied” a una ausencia para cuatro flautas y soprano (1987), dedicat a la memòria de la seua esposa; El crit de l’Albufera para flauta, piano y percusión opcional (1989); Lied para cuatro flautas y soprano (1992) dedicat a la memòria de Manuel Garijo; Carnaval (inèdita).

Elenc de la Gran Banda Simfònica de Músics Valencians a Madrid i crítiques de la presentació

Al seu arxiu es troben també diverses transcripcions i instrumentacions com: les transcripcions per a cinc flautes de La Oración del Torero de J. Turina; la transcripció per a sis flautes de la Pavana para una infanta difunta de M. Ravel; la instrumentació per a cinc flautes del Zapateado de Pablo de Sarasate. Altres esboços, borradors, partitures i particel·les amb títols com Pequeña Suite descriptiva para quinteto de viento ; 5 miniaturas para quinteto de viento ; Miniaturas descriptivas para quinteto de viento ; Impresiones sobre un libro poético ; Miniaturas campestres o El borriquillo en el prado.

Els

darreres anys, entre la didàctica, la poesia i el dibuix

Andrés Carreres va compaginar la seua vocació didàctica amb la poesia i el dibuix. El seu arxiu personal incorpora diversos fulls amb dibuixos, esboços i caricatures. Altra afició del músic va ser la poesia, i trobem carpetes, llibretes i borradors de poemes, dels quals va publicar una part sota el títol En el centro doliente del erial. Havia estudiat de forma autodidacta a Juan Ramón Jiménez i a Federico García Lorca.

Els seus poemes de maduresa estan farcits de notes nostàlgiques i dolents. Algunes de les seues obres poètiques estan dedicades a la seua esposa perduda o a amics desapareguts. En altres ocasions van dedicats als seus compositors preferits o a la seua geografia vital, com els dedicats a València, o al seu poble natal, Benifaió.

Ilustración 9.- Algunes composicions d’Andrés Carreres

Ilustració 10.- Sonet d’Andrés. Carreres dedicat a Benifaió.

Cronologia d’Andrés Carreres

1924, juny, 3

Naix a Benifaió Andrés

Carreres López, fill d’Andrés

Carreres i Andrea López. 1929

Amb a penes 5 anys, Carreres s’incorpora a la SAM de Benifaió, dirigida per Bernabé Sanchis, qui va ser el seu mentor i professor, i a qui acompanyà en alguna temporada també quan Sanchis obté la direcció de la banda de la Societat Musical Lira Saguntina. 1944

Carreres és cridat a files i s’incorpora al Regiment d’Artilleria nº 17 de Paterna (València)

1945, març

Carreres obté el Títol Acadèmic de Batxiller Universitari a la Universitat de Múrcia, inscrit a l’Institut d’Ensenyament Mitjà de Xàtiva.

Obté per oposició la plaça de “músico de segunda, asimilado a Sargento” i és destinat amb caràcter voluntari al Regiment d’Infanteria de Biscaia, nº 21 d’Alcoi.

Obté passaport militar per a desplaçar-se a Madrid per tal de presentar-se a les oposicions que guanya en juny, entrant en juliol com a Brigada músic en el “Regimiento de la Guardia de S. E. El Jefe del Estado y Generalísimo de los Ejércitos ” en El Pardo.

1952, maig, 7

Carreres contrau matrimoni amb Elsa Esparza Piles, de Benifaió. El 19 de gener havia sol·licitat la llicència prevista en la legislació vigent per a este propòsit. S’estableixen al carrer Múrcia de Madrid.

1953, febrer, 2

1957, agost, 19

Carreres rep a Benifaió un clamorós homenatge com a soci d’honor de la Societat Artística Musical de Benifaió a través d’un concert en el que participarà ell mateix.

1958, març, 27

Carreres abandona la carrera militar a petició pròpia.

1959

Carreres forma part del grup musical Los Embajadores

1962

Amb Los Embajadores graven dos discs, Piropo... i Flamenco Rock (Iberofon).

1963

Graven un tercer disc, Bailando el surfin... (Zafiro).

Viatge de la gira internacional de Los Embajadores . Carreres conservà els documents que Japan Air Lines certificava amb motiu del vol a través del Pol Nord des de Copenhaguen (Dinamarca) fins a Anchorage (Alaska, EEUU) en escala a Tokio, i viceversa. Visitaren també Grècia, Turquia i Finlàndia.

1965

Naix el primer fill, Alberto Carreres Esparza, el donant de l’arxiu personal de son pare.

Carreres obté una plaça d’interinatge de flauta en l’Orquestra Nacional d’Espanya (ONE), dirigida llavors pel prestigiós Rafael Frühbeck de Burgos, i en plena expansió de l’orquestra. Amb el mestratge de Manuel Garijo i només en dos anys acaba els estudis de flauta al Reial Conservatori Superior de Música de Madrid i obté la plaça de flauta solista en la ONE.

1967

Es funda el Quinteto de Viento Cardinal (Solistas de la Orquesta Nacional de España), amb Andrés Carreres (flauta), Salvador Tudela (oboè), Francisco Vialcanet (fagot), José Vicente Peñarrocha (clarinet) i Francisco Burguera (trompa), tots ells valencians. Carreres va ser fundador, administrador i portaveu del quintet, fins a la mort de Vialcanet en 1981. Varen girar per desenes de ciutats espanyoles, considerant-se un dels grups de cambra més prestigiosos de l’època.

1969

Primer concert del Quintet de Vent Cardinal (ONE) al Festival de Música de Santander, emprenent una sèrie de concerts pels més prestigiosos festivals de música de l’estat (Granada, Toledo...) El sisé concert del quintet es va celebrar al cinema Dorado de Benifaió el 31 de juliol.

1971

Carreres participa a l’ONE com a obligatti en La Pasión de Nuestro Señor Jesucristo, según San Mateo de J.S. Bach, dirigida per Rafael Frühbeck, amb la presència de l’Orfeo Donostiarra i la madrilenya Escolania de Ntra. Sra. del Recuerdo. En edicions posteriors al llarg de la dècada dels 70, coincidirà com a solista amb un jove violagambista, Jordi Savall

1976

El 27 de febrer es celebra el concert extraordinari de la Orquestra i Cors Nacionals d’España commemorant els 2.000 concerts de l’orquestra

Carreres és designat per donar la rèplica al discurs de la reina Sofia. En aquell concert, els membres de l’orquestra rebran la medalla de les BBAA, atorgada per l’Acadèmia de Sant Ferran de Madrid.

1978

Poc abans d’abandonar l’ONE, Frühbeck de Burgos programa el Concert per a flauta i orquestra en Sol major, de J. J. Quantz, en el que es considera un regal del director a Carreres abans d’abandonar l’orquestra.

1980

Carreres torna a aparèixer com a solista sota la direcció del nou director de l’ONE, Antoni Ros Marbà

Carreres participa en la fundació de la Gran Banda Sinfónica de Músicos Valencianos de Madrid.

1981

En maig mor en accident de tràfic Francisco Vialcanet. Es dissol de facto el Quintet Cardinal.

Arranca el I Curs Internacional de Perfeccionament i Noves Tècniques Musicals “Mariano Puig” de Torrent, del que Andrés Carreres és el màxim impulsor. Es tracta un

curs pioner i degà dels cursos de perfeccionament musicals d’Espanya, encara en vigor a la capital de l’Horta Sud. Andrés Carreres composa Tríptic para flauta sola (1981), dedicada als alumnes de flauta del curs de Torrent.

1982

Al Teatre Real de Madrid es celebra un concert de la Gran Banda pels damnificat per la pantanada de Tous.

1984

Carreres publica la primera edició del seu poemari “En el centro doliente del erial”. Posteriorment ampliarà el poemari en una autopublicació homònima.

1985

Es presenta a la plaça de professor del Real Conservatori de Música de Madrid, de la que desistirà poc després.

Carreres presideix l’Asociación de Flautistas de Madrid , precursora de la posterior Asociación Española de Flautistas (AEF) de 1989, de l’Asociación de Flautistas Españoles Travesera S. XXI de 2005 i de l’actual Asociación de Flautistas de España (AFE) fundada en 2009. 1986, juny, 1

Mor la seua esposa, Elsa Esparza Piles

1987

Composa “Lied” a una ausencia para cuatro flautas y soprano (1987), dedicada “a la memòria de Elsa, mi esposa, i publicada al volum Nueva Música Española para Flauta III, ed. Mundimúsica-Garijo, Madrid, 1987. La lletra és del propi Carreres.

1988

En febrer de 1988 es data la partitura de la instrumentació per a cinc flautes del Zapateado, de Pablo Sarasate.

En octubre, Carreres participa amb l’ONE al concert de comiat del Teatre Real de Madrid com a sala de concerts. Prèviament s’havien celebrat diversos concerts, amb el nou director de l’ONE Jesús López Cobos, amb solistes com Rostropovich o Alicia de Larrocha

1989

Carreres es jubila a l’ONE. Entre els seus darrer concerts amb l’orquestra es troba la Gala Lírica celebrada a l’Auditori Nacional per la Sociedad Estatal Quinto Centenario. Directors: Antoni Ros Marbá, Leonardo Balada y José Collado. Intervenen Montserrat Caballé, Alfredo

Kraus, Ana María González, José Carreras, Juan Pons i Isabel Rey. Presentà l’acte l’actriu Carmen Maura. Estrena la seua composició El crit de l’Albufera para flauta, piano y percusión opcional en el IX Festival Internacional de Música de Cambra, Falla La Milocha, Campot, l’Albufera amb Andrés Carreres (flauta), Agustín Serrano (piano) y Enrique Llácer “Regolí” (percusión).

1992

Composa Lied para cuatro flautas y soprano, dedicat a la memòria de Manuel Garijo, amb textos del propi Carreres. El día de Sant Esteve (26-12) mor Andrés Carreres López a Madrid.

1993

Concert dedicat a la memòria d’Andrés Carreres a Madrid In memoriam , organitzat per l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Música del Ministeri de Cultura, junt amb l’Orquestra i Cors Nacionals d’Espanya i l’Associació Espanyola de Flautistes

2016

Joaquín Gericó Trilla publica « Mi admirado flautista. Andrés Carreres López». Todo Flauta, Revista de la Asociación de Flautistas de España, n.º 14 (Madrid, octubre 2016), pàgs 39-49, amb la col·laboració de Antonio Arias Gago, Joan Oliver i Josep Miralles

2024

En juny acaba de presentar-se el Treball Final de Grau «Andrés Carreres López. Una vida para la música» per la flautista mallorquina Candela Pont Miró, sota la direcció del catedràtic de flauta del Conservatori Superior de Música «Joaquín Rodrigo» de València Joaquín Gericó Trilla

La Societat Artística Musical de Benifaió anuncia la celebració del Primer Concurs Nacional de Flauta Andrés Carreres

L’Ajuntament de Benifaió se suma als homenatges pel centenari del nostre músic amb esta exposició.

ANDRÉS CARRERES LÓPEZ UNA BIOGRAFÍA EN IMÁGENES

Carlos Mezquita Abarca

Con motivo del centenario del nacimiento del músico Andrés Carreres López (Benifaió, 1924) y de la publicación de su archivo personal, donado por su hijo Alberto al Ayuntamiento de Benifaió en 2021, queremos divulgar a través de esta biografía en imágenes, la figura de nuestro ilustre vecino.

Andrés Carreres fue un reconocido músico flautista, pedagogo, compositor, poeta y divulgador. A través de las fotografías del álbum familiar y de la recopilación de diversos datos queremos recordar su trayectoria personal y profesional, que arranca en Benifaió con su formación musical, pasando como músico militar, flauta solista de la Orquesta Nacional de España, fundador del Quinteto de Viento Cardinal de aquella formación, promotor del prestigioso Curso de Perfeccionamiento y Técnicas Musicales Mariano Puig de Torrent, además de activo participante en la cultura y en la música clásica y popular de la España de la segunda mitad del siglo XX.

La música entró a formar parte de su vida a la temprana edad de los 5 años, su padre era músico (clarinete de la banda de la Sociedad Artístico Musical de Benifaió), siendo el director titular D. Bernabé Sanchis Porta. Al pequeño Carreres le hicieron un traje a medida para desfilar con la banda de su pueblo tocando unos pequeños platillos.

Andrés Carreres, niño, con los platillos.

Andrés Carreres López (Benifaió, 3 de enero de 1924 - Madrid, 26 de diciembre de 1992)

Al cabo de un tiempo cambió los platillos por un flautín y más adelante por la flauta. Con este instrumento inició sus estudios con el solista de la Orquesta de Valencia y profesor del Conservatorio Superior de Música, D. Jesús Campos Navarro, que más tarde sería director de la S. A. M. de Benifaió.

Más tarde al finalizar los estudios de Bachillerato, se matriculó en la Facultad de Derecho, pero Abandonó estos estudios para dedicarse a la música que era su gran vocación.

Andrés Carreres comenzó sus estudios en la escuela de Benifaió, su ciudad natal (Carreres en el círculo).

familia

El 7 de mayo de 1952, en la Basílica De Nuestra Señora De Los Desamparados de Valencia, contrae matrimonio con Elsa Esparza Piles, tuvieron dos hijos: Alberto y Javier.

En 1954 obtiene plaza por oposición en el Cuerpo de Músicas Militares con el grado de Sargento músico, siendo su primer destino la banda de música del Regimiento de Infantería Vizcaya 21, situado en Alcoy (Alicante). Poco tiempo después se presentó de nuevo a oposiciones para el grado de Brigada músico en la Banda de Música de la Casa Mili-

Orquesta Reyson (Benifaió): Andrés Carreres (violín), Pascual Micó (saxo), Arturo Más (trompeta), Enrique Gosop (acordeón) y Pascual Fort (guitarra).

tar del jefe del Estado, obteniendo en ambas oposiciones el número 1 de su promoción.

Debido a que el sueldo del ejército no era muy elevado, y que Carreres tenía otras aspiraciones musicales, optó por buscar más ingresos para la familia en horarios nocturnos con varias orquestas de música moderna, jazz, etc., ya que él dominaba el violín, el saxofón y la flauta, actuando en diferentes salas de fiesta de Madrid, entre ellas las más famosas de la época, la sala Pasapoga y Copacabana. Viendo que en esta segunda actividad ganaba más dinero para la familia y tenía más tiem-

La

Carreres López: Andrés y su hermana Carmen (arriba) y sus padres Andrea y Andrés (abajo).

Fotografía de la boda de Andrés Carreres con Elsa Esparza.

po para estudiar, optó por voluntad propia, solicitar la baja en el Ejército el 27 de marzo de 1958.

En este período de tiempo, formó parte de la orquesta “Los Embajadores”, con cuyo grupo grabó varios discos1

En 1963 Los Embajadores, hicieron una gira por las principales ciudades de España, para luego dar el gran salto que los llevó a Alemania, Grecia, Francia, Finlandia, Noruega, Suecia, Japón, etc.

Durante este largo período de trabajo “libre” toma contacto con muchos profesores de flauta de orquestas extranjeras y muy especialmente con el prestigioso flautista francés Jean Pierre Rampal, cuya amistad conservó siempre.

Terminada la larga gira por los países asiáticos y nórdicos, en la Orquesta Nacional de España, el flautista D. Rafael López del Cid iba a dejar la plaza de dicha orquesta. Al director de la ONE, Rafael Frühbeck de Burgos le hablaron de un flautista que reunía condiciones para ocupar dicha plaza, el director accedió, concediéndole una audición. Llegado este día, Carreres se presenta con un buen puñado de obras para flauta y el director le pregunta ¿qué pieza quiere interpretar? a lo que le contesta: “la que usted prefiera, elija usted”, el resultado de esta audición y según consta en la ficha de la ONE con fecha 28 de mayo de 1965, Andrés Carreres López pasó a formar parte de dicha orquesta como interino durante dos años.

Puede apuntarse que, por estas fechas, Carreres aún no tenía titulación oficial de estudios, ya que los hizo en el

Carreres, en su carrera como músico militar.

Diversas portadas de vinilos del grupo Los

curso 1966-1967, según la hoja de notas del Real Conservatorio Superior de Música de Madrid -podemos imaginar el nivel como flautista para ocupar este puesto-. Pasado este tiempo, hizo oposiciones para ser titular de la plaza en propiedad y obtuvo la plaza de flauta solista de la Orquesta Nacional de España durante más de veinte años.

Tenía un carácter bromista, jovial, le encantaba colaborar en toda clase de eventos. En las fotografías siguientes, aparece jugando un partido entre compañeros de la O.N.E en el puesto de portero, parece ser que este puesto era su preferido.

En 1957 la Banda de la Sociedad Artístico Musical de Benifaió organizó un concierto en homenaje a la trayectoria

1 En este enlace, podemos escuchar la grabación de uno de sus discos: https://www.youtube.com/watch?v=XnHxjCbFDio

Embajadores.

Fotografías de la gira internacinal con Los Embajadores

Fotografía de Andrés Carreres (a la izquierda) en sus inicios en la Orquesta Nacional de España, con varios compañeros.

Instantáneas con el equipo formado por músicos de la ONE

de Andrés Carreres. Interpretó unos conciertos y sonatas acompañados por un pianista, para luego dirigir la que fue su primera banda de música.

Paralelamente a su trabajo en la Orquesta Nacional de España, participó en no pocas grabaciones de discos con algunos de los cantantes y compositores más prestigiosos de su época (Márquez, Joaquín Díaz, Waldo de los Ríos, Vainica Doble, Alfonso Santisteban…), durante las décadas de 1960 y 1970.

Entre otras inquietudes, Carreres participó formando un dúo con Mª Teresa Chenlo, clavecinista hispano-uruguaya, con la que participó en diversas grabaciones en Radio Nacional de España y no pocos conciertos, contribuyendo a la recuperación de la música antigua y barroca.

Fue miembro fundador y administrador del reconocido Quinteto de Viento “Cardinal”, formado en 1967 por los solistas valencianos de la Orquesta Nacional de España Andrés Carreres (flauta), Salvador Tudela (oboe), Francisco Vialcanet (fagot), Francisco Burguera (trompa) y Vicente Peñarrocha (clarinete)2

Este grupo recorrió gran parte de la geografía española dando recitales y conciertos durante un largo período de tiempo. Actuaron en los más prestigiosos festivales

de música clásica de la época, como los de Santander, Valladolid, Madrid, Toledo o Granada.

Estuvo en posesión de las medallas al Mérito en la Bellas Artes de San Fernando en 1976, con -

Algunas portadas de los discos en los que participó Andrés Carreres.

Programas por gentileza de Mª Teresa Chenlo

2 En este enlace se puede escuchar una grabación de este gran grupo: https://bibliotecadigital.aecid.es/bibliodig/es/consulta/registro. do?control=ES-MAAEC20160018998.

Homenaje de la Sociedad Artístico Musical de Benifaió (1957)

cedida a todos los miembros de la ONE y de la cruz de caballero de la Orden del Mérito Civil, concedida por el Ministerio de Asuntos Exteriores, por decreto de 24 de junio de 1977 y dado en Madrid el 30 de julio de 1977 a propuesta del Rey Juan Carlos I, a todos los miembros de la Orquesta Nacional de España.

Carreres fue un gran autodidacta, en todos los sentidos. Siempre pensaba en cosas que nadie había hecho pero que él podría hacer. Una vez vi que estaba cambiando la cabeza de la flauta por una adaptación que había hecho de un tubo y la boquilla de una flauta dulce, para de esta manera, tocar la flauta de forma vertical y probar el registro de notas, así como el timbre, posiciones, etc. Hablando de posiciones, siempre le gustó practicar aquellas que no estaban en los libros, pero que él tenía en su mente, y que las había creado él mismo, eran las famosas “tranquillas”, posiciones muy especiales alternativas en pasajes difíciles.

Según nos comenta su hijo Alberto, su casa estaba abierta, los domingos por la tarde tras la comida, a tertulias o reuniones con amigos que hablaban sobre música, poesía, pintura… Había quien llevaba sus pequeños cuadros, sus instrumentos, sus libretas con poesías… La tarde transcurría hablando, aconsejando y opinando unos de otros. También tenía tiempo para plasmar sus propias caricaturas con un toque de humor.

En Madrid ejerció la enseñanza durante ocho años en la Academia de Música Santa Cecilia de Madrid, y obtuvo plaza también en la escuela de música de la Universidad Laboral de Alcalá de Henares. Permaneció alternando la enseñanza con las otras actividades de carácter musical hasta la disolución de la citada escuela.

En la Revista Ritmo con fecha octubre de 1985 y nº 559 hay un artículo escrito por Mª José Díaz que narra lo siguiente:

Componentes del Quinteto de Viento “Cardinal”, solistas de la Orquesta Nacional de España. A la izquierda, Carreres a la flauta.

Ensayo del Quinteto de viento “Cardinal” en el patio de los leones de la Alhambra de Granada.

Andrés Carreres recibiendo la condecoración de manos de la reina Sofía

Autocaricaturas de Andrés Carreres. El original en el Arxiu Municipal de Benifaió. Fons Andrés Carreres López

En 1982 reunidos un gran número de flautistas en Montserrat (Valencia) rendían homenaje a su maestro, el profesor D. Jesús Campos, y allí nació la idea de crear la “Asociación de Flautistas”. Tras un período de tres años desde que se conoció la iniciativa, el 9 de febrero de 1985 se nombra la Junta Directiva formada por los profesores interesados desde el primer momento. Esta ambiciosa empresa, contó desde el primer día con el apoyo e inestimable ayuda de un importante mecenas: D. Alberto Garijo.

En una asamblea general se convocaron votaciones para elegir a los componentes de la junta directiva y estos fueron el resultado: presidente de la Asociación de Flautistas: D. Andrés Carreres (perteneciente a la ONE). Secretario: D. José Oliver (perteneciente a la ONE). D. José Domínguez (miembro de la Banda Municipal). D. Antonio Arias (perteneciente a la ONE). D. Vicente Martínez (perteneciente a la Orquesta de la RTVE) y D. Manuel Guerrero (miembro de Bandas Militares). También quedaron aprobados la cuota y los estatutos., donde el art. nº 3 dice: “Difundir la cultura de la flauta, ayudar a los jóvenes valores y promover las relaciones entre ellos”.

Al finalizar la reunión, el presidente Andrés Carreres dijo: “Lo que queremos es que los flautistas españoles, estén al nivel más alto en el mundo. Que cualquier alumno pueda recibir enseñanzas de primera categoría”. Y añadía. “Queremos evitar que ningún alumno o profesor flautista, pueda decir que se encuentra desamparado y sin posibilidad de hacer cosas. Si que hay posibilidades, y vamos a ayudar a todos”.

Carreres era también un enamorado del arte y practicó tanto la poesía como la pintura. En su faceta de poeta publicó un libro de poemas -que su hijo Alberto se encargó de encuadernar- que no llegó a ser comercializado. Los poemas originales y sus libretas de composiciones se conservan en el Fondo Andrés Carreres, donados por su hijo Alberto al Ayuntamiento de Benifaió. De este archivo hemos seleccio-

Fotografía extraída de la revista “Todo Flauta”, n.º 20, año X, octubre 2019

nado dos emotivos poemas, los dedicados a su esposa Elsa y a su pueblo natal, Benifaió:

A Elsa, mi esposa

La Noche de San Juan rendí culto al amor juramentado, en la noche insultada por un fuego ansioso de erotismo y de cenizas, llenando mis alforjas de ilusión.

Se encadena el impulso sensual prisionero en las cálidas arterias a las tardes regadas de amarillo con perfumes celosos del color.

Lloré por el bautismo de mis sueños abrasadas mis dudas de cristal. Quise herirte en el centro de tu imagen

sutil como una lágrima sentida para soñarte limpia de tu barro sobre el glaciar del péndulo incesante.

Portada del poemario de Andrés Carreres

A Benifayó, mi pueblo:

Mi pueblo está amasado con sus hombres, huele a pan a trabajo y a la huerta, suenan campanas, carros y recuerdos. Las acequias no saben de las fuentes ni del pájaro libre de ataduras. La noche es aprendiz de muchas noches, tan claras sobre surcos bien nacidos que el perfume despierta a la cosecha.

Siento las vibraciones de sus calles De las gentes que rezan a la lluvia Esperando los gritos de la tierra.

Mi pueblo está muy lejos y muy cerca, Tengo heridas del tiempo imprevisible. Mi llanto es redención por la distancia.

Como ya hemos comentado, además de músico cultivó la poesía, el dibujo y la pintura. Su hijo Alberto nos ha facilitado la fotografía de esta pintura que está firmada y fechada en febrero de 1979. Es una acuarela en la que refleja el busto de su esposa Elsa Esparza.

Tan importante como la faceta de músico de nuestro paisano Carreres, fue la de pedagogo: Andrés Carreres fue promotor y alma mater del primer Curso de Perfeccionamiento Musical “Mariano Puig” de Torrent, que abrió sus puertas en 1981. Un prestigioso curso, pionero en el ámbito nacional, que sigue celebrándose en Torrent, bajo el nombre “FORUMT de interpretación y perfeccionamiento musical Ciutat de Torrent”.

Como profesor de flauta en este evento anual, fue profesor de toda una generación de grandes flautistas españoles como Antonio Arias (que le sustituyó como solista en la Orquesta Nacional de España), Joaquín Gericó (musicólogo, catedrático de flauta del Conservatorio de Valencia), Francisco Javier López (flautista, compositor y musicólogo), Salvador Espasa (flautista y director de diversas “orquestas de flautas” a lo largo de la geografía española), José Ramón Rico (catedrático del Real Conservatorio de Música de Madrid), Joaquín Mira Estaban, Eduardo Botana, Javier Puentes, Miguel Ángel Angulo o Manuel Guerrero.

En cuanto a su faceta como compositor, Carreres escribe su primera obra para flauta sola titulada Tríptic (1981) que dedicó a los alumnos de primer curso Mariano Puig Yago en Torrente (Valencia). En 1987 escribe Lied para una ausencia para cuatro flautas y soprano, dedicada a la memoria de su

Portada del disco “Nueva música española para flauta III”

esposa y publicada en el volumen Nueva Música Española para Flauta III , grabada en LP con el mismo título.

Al final de esta composición, Carreres escribe una poesía:

A Elsa, mi esposa in memoriam. Se ha evaporado el perfume del jazmín, perdido entre los poros del silencio, de tu silencio que crece como una cascada

Tu voz se pierde en la marea de tus sueños

Acuarela firmada por Andrés Carreres, con la imagen de su esposa Elsa.

cada vez más lejos de las lágrimas superando al alba, ilusión del mar, y al ocaso, con la derrota del sol.

Has conseguido evadirte entre incienso de infinito, desnuda, sin tu imagen que no puedes recobrar hasta que el destino me incinere.

En 1989 compuso El Crit de l’Albufera para flauta, piano y percusión opcional. La obra está dividida en tres movimientos; Sol i Aigua, La Nit y Daves i Albaes. Según escribe su alumno Joaquín Gericó en su biografía dedicada a Andrés Carreres, su última composición fue en 1992 titulada Lied para cuatro flautas y soprano, dedicando esta composición a Manuel Garijo, su profesor de flauta en el Conservatorio de Música de Madrid.

También hizo algunos arreglos para su instrumento, entre ellos: La Oración del Torero de Joaquín Turina para cinco flautas; de Maurice Ravel, Pavana para una Infanta difunta, hizo un arreglo para seis flautas. De Pablo Sarasate, de su famoso Zapateado hizo un arreglo para para cinco flautas. También hizo algunos intentos de composición inacabados. El 26 de diciembre de 1992 falleció sin darle tiempo a que sus proyecto de investigación musical y composiciones pu-

dieran ver la luz. En junio de 1993 el Instituto Nacional de las Artes Escénicas del Ministerio de Cultura, La Orquesta y Coro Nacionales de España y la Asociación Española de Flautistas le rindieron un emotivo homenaje en forma de concierto.

Benifaió, su pueblo natal, le recuerda con una calle Andrés Carreres, músic, y en Torrent también dispone de una calle con su nombre.

En el transcurso del año 2020, en conversaciones con su hijo Alberto Carreres para pedirle permiso para publicar unas fotografías de su padre, me comunicó la aparición de su archivo personal, que incluía documentos académicos y militares, partituras, composiciones musicales, poesías, libros y algunas fotografías. Conocedor de que el cronista oficial de Benifaió, Enric Marí, estaba inmerso en un programa de recuperación patrimonial centrado en el patrimonio documental de Benifaió, tuve la oportunidad de ponerles en contacto con la intención de que el archivo personal de Andrés Carreres recalara en Benifaió.

Definitivamente, el archivo personal de Andrés Carreres López ha sido donado al Ayuntamiento de Benifaió3, quedando depositado como Fondo Incorporado al Archivo Municipal4 y debidamente organizado y catalogado, rescatando así del olvido al que ha sido uno de nuestros más reconocidos y queridos artistas del siglo XX.

Portada del programa de mano del concierto homenaje a Andrés Carreres, 2 de junio de 1993. Arxiu Municipal de Benifaió. Fons Andrés Carreres López

3 La donación ha sido aprobada por unanimidad de la Junta de Gobierno Local del Ayuntamiento de Benifaió de 30 de noviembre de 2021.

4 Puede consultarse el inventario del Fondo Andrés Carreres López en https://cronicabenifaio.org/tag/fons-carreres/

Partitura original de El Crit de l’Albufera. Arxiu Municipal de Benifaió. Fons Andrés Carreres López.

Un recull documental sobre Vicente Falcó de Belaochaga, com a senyor de Benifaió (1749-1786)

Francesc Beltran i López

Cronista honorari de Benifaió

En l’ambient políticosocial del món medieval, els senyors acomplien una funció preeminent, bé per la seua condició nobiliària, bé pel seu poder econòmic o polític, enfront de les classes inferiors. El senyor merament dominical, rebia l’homenatge dels seus vassalls no nobles, obligats pels conreus de les seues terres a una fidelitat i satisfacció de les rendes i prestacions agràries que li són inherents. La senyoria personal suposava el domini sobre uns homes subjectes al senyor per uns vincles de patrocini o encomanament personal amb l’obligada càrrega d’uns obsequis o unes prestacions d’índole vària. La senyoria dominical es basava en la propietat de les terres conreades pels colons, pagesos, etc. i comportava nombrosos drets sobre aquests serfs, censos emfitèutics, entre els quals la «partició de fruits», generalment adscrits al territori a les variades càrregues impositives per a l’amo i també reials.

Pel que respecta al primitiu lloc de Benifaió, pràcticament senyoriu d’ençà la conquesta del rei en Jaume de 1238, quan, segons el Llibre del Repartiment consta la donació del «Raal de Fayó, a F. Deiç» (el 7 de maig de 1238), i el d’una alqueria «…als prohòmens de Barcelona que romangueren en l’exèrcit amb Nós… l’alqueria de Beniayho » (el 13 de juny de 1238). L’any 1304 pertanyia a Bartomeu Matoses, el 1338 als Pardo de la Casta, i l’any 1348 a Maria Lladró de Vidaura. Passà posteriorment als Jofré i l’any 1612 als Falcó de Belaochaga, que posseïren el senyoriu fins el 1872. El llinatge dels Falcó de Belaochaga, és, sense cap dubte, el de més llarga durada entre els diversos senyors de Benifaió, i Vicente Falcó de Belaochaga pot ser qui més documentació aporta al seu senyoriu. Oferim ara una extensa llista d’àpoques i notes inèdites sobre el període (1749-1785) extretes del meu arxiu, i que ofereixen dades tan explícites com les disposicions legals del senyoriu des del 1749 fins a les posteriors a la seua defunció el 1785: plets pendents; la pensió alimentària al convent de la Zaidia de les filles Pasquala, Vicenta i Joaquina a càrrec de la vídua Fausta Julià; les retribucions segons el codicil del difunt al seu servei

domèstic; misses al Convent de Predicadors de València; i algunes de les obres a càrrec de Fausta Julià a la casa familiar a València, etc.

D’entre els diversos càrrecs i personatges benifaioners documentats destaquen: Gerónimo Duart, Síndic i procurador; Jaime Duart, Regidor major; Pedro Mary, Regidor i recaptador; Joseph Antic, Pedro Barranca, Joseph Escrivà, Dr. Gomila i Juan Lespona amb els càrrecs de Fiel de Fechos; Pedro Marí de Joseph, recaptador de l’Equivalente; Luis Beltran, Regidor primer; Miguel Gadea, cobrador de l’Equivalente; Antonio Regal, Regidor primer; Francisco Clérigues, Regidor primer; Pedro Piles, Síndic procurador; Juseph Duart Girona, Col·lector; Pedro Marí, Síndic; Pedro Gomila, recaptador de Penas de Cámara; Miguel Domingo, arrendador de terres; Bautista Machí, arrendador de la tenda; Alepús, plets amb la casa; Miguel Gadea, major i Miguel Gadea, menor; Joaquín Fontanelles, actuant de testimoni, etc.

2.- Recibí del S[eño]r Dn. Vicente Falcó de Belaochaga quatro Libras quatro Sueldos y quatro din[ero]s por los dr[ech]os del exped[ient]e s[obr]e auxiliatoria del Despacho de Residencia para el Lugar de Benifayó. Val[enci]a y Dez[iemb]re 1.º de 1749 :

Por Sánchez Antonio Mestre (rubricat) Son 4 L 4 & 4

4.- Recibí del S[eño]r Dn. Vicente Falcó p[o]r manos del S[eño]r J[ose]ph Vicente Aparici una Libra quatro Sueldos por los dr[ech]os en el exped[ien]te de Acuerdo con el Lugar de Benifayó s[ob]re terna de Oficiales. Val[enci]a y Mayo 4 de 1750 :

Por Sánchez Antonio Mestre (rubricat) Son 1 L 4 &

5.- Recibí del S[eño]r Dn. Vicente Falcó de Belaochaga p[o] r manos del S[eño]r Joseph Vicente Aparici dos Libras ocho

Sueldos y seis din[ero]s por la presenta registro, auto, cumplim[ien]to y papel de la R[ea]l Prov[isió]n auxilatoria de Visita del Lugar de Benifayó y nombram[ien]to. Val[enci]a y Sett[iembr]e 19 de 1750 = Por Sánchez Antonio Mestre (rubricat) Son 2 L 8 & 6

6.- Recibí del S[eño]r Dn. Vicente Falcó de Belaochaga, Dueño del lugar de Benifayó, tres libras por el viage para la terna. Val[enci]a y Enero 14 de 1751.

Joseph Vicente Seguí (rubricat) Son 3 L&

9.- Reciví del S[eño]r Dn. Vicente Falcó de Belaochaga, Dueño del Lugar de Benifayó, dos libras moneda corriente, y son por el derecho del testimonio dado de las posesiones de d[ic]ho Lugar, q[ue] contiene seis foxas, y papel Sellado: Valencia y Enero 8 de 1752.

Mariano Martínez (rubricat) Son 2 L&

15.- Confieso Yo Gerónimo Duart Síndico y Procurador Gen[era]l de la Villa de Benifayó haver recibido del S[eño] r Dn. Vizente Falcó de Belaochaga nuestro Dueño treinta y dos libras moneda corriente por la última tercia del Quartel por lo perteneciente à d[ic]ha Villa de Benifayó vencida en este año que son los meses de Setiembre, Octubre, Noviembre, y el presente Deciembre. Y por no saber escrivir lo firmaron los testigos que lo fueron el D[octo]r Dn.Juaquín Fontanelles y Miguel Antonio Villar en Val[enci]a à 18 de Dez[iembr]e de 1755.

D. Joaquín Fontanelles (rubricat) Miguel Antonio Villar (rubricat)

16.- Herrecibido del Señor Dn. Vicente Falcó Dueño de este Lugar, por los dos tercias del equivalente la cantidad de sesenta y quatro libras moneda corriente por el corriente año. Benifayó y Agosto à 5 de 1756.

Por Jayme Duart, Regidor Mayor Pedro Barranca, Fiel de fechos

D. Joaquín Fontanelles, testigo (rubricat) 64 L&

17.- Certifico: Que Jayme Duart Reg[id]or Maior, y Cobrador del Equiv[alen]te de este año 1756 Confiesa aver recebido del Señor Dn. Vicente Falcó Dueño de este lugar treinta y dos libras Moneda corriente, digo 32 L & y son de la última tercia del Equi[valen]te de este año y para que conste de orden d[ic]ho Regidor firmo el precente. Benifayó y Diciembre á 29 de 1756.

D[octo]r Joseph Escrivá. Fiel de fechos (rubricat) Son 32 L&

18.- Confieso yo Pedro Mary de Joseph, Regidor Primero y Recaudador del Equivalente de este Lugar de

Benifayó de Falcó haver recibido del Señor Dn. Vizente Falcó de Belaochaga Dueño de este d[ic]ho Lugar, sesenta y quatro libras moneda corriente: Digo 64 L& y son por las dos Tercias de Equivalente que se le han repartido en este año de 1757, y por no saber escrivir y d[ic]ho Pedro Mary, lo firmó el Esc[riva]no de fechos de d[ic]ho Lugar de Benifayó, y Setiembre à tres de d[ic] ho año 1757.

D[octo]r Joseph Antich, Fiel de fechos (rubricat)

20.- Confieso yo Pedro Marí, Regidor primero del Lugar de Benifayó de Falcó, haver resivido del Señor Dn. Viz[en] te Falcó de Belaochaga, dueño de d[ic]ho Lugar treinta y dos Libras moneda de este Reyno, y son por la tercia del equivalente que d[ic]ho Señor paga por razón de los dr[ech] os dominicales y por la última tercia que fenese en este presente año de mil setecientos cinquenta, y siete, y por la verdad hize hazer el presente de mano agena, y por no saber escrivir de dos Testigos en Valencia à 14 de Diziembre de 1757.

Testigos: J[ose]ph Viz[en]te Aparici (rubricat)

Mariano Aparici y Bas (rubricat) Son 32 L&

23.- He resebido del Sr. Dn. V[icen]te Falcó de Belaochaga Dueño de este lugar sesenta y quatro libras moneda corriente digo 64 L. & y son por las dos tersias de Equivalente deste año que se le an repartido á dicho Señor y para que conste lo firmo en Benifayó y Junio á 28 de 1761.

Dr. Gomila Fiel de Fechos (rubricat)

Luis Beltran, Reg[i]dor P[rime]ro

27.- Como Cobrador y depositario del Equivalente de este año del lugar de Benifayó de Falcó confieso aver resebido del S[eño]r Dn. Vi[cen]te Falcó Dueño de este dicho lugar, treinta y dos libras moneda corriente por la última tercia del Equivalente de este año y para que conste lo Firmo en Benifayó y 8[ctu]bre á 16 de 1763 de 1763

Miguel Gadea, Menor Son 32 L. &

28.- Certifico que Fran[cis]co Clérigues Regidor primero confiesa aver resebido del S[eño]r Dn. Vi[cen]te Falcó S[eño]r de este lugar, treinta y dos libras moneda corriente por la última tersia del equivalente de este año Benifayó y 9[viem]bre á 21 de 1764.

Dr. Gomila, Fiel de Fechos Son 32 L. &

33.- Benifayó de Falcó y Julio a Veinte y Seis de Mil Setecientos Sesenta y ocho añosCertifico, que el Señor Antonio Regal, Regidor primero deste d[ic]ho Lugar a resibido del Señor Don Visente Falcó sesenta y cinco Libras, quatro Sueldos y diez dineros y son pertenecientes a las dos tercias del Real Equivalente de Este presente año y en su Virtud de orden de d[ic]ho Señor Regidor firmo el Presente en d[ic]ho Lugar día, mes y año = Juan Lespona, Fiel de fechos (rubricat) Son 65 L 4 & 10

35.- R[eci]ví del Señor Dn. Viz[en]te Falcó de Belaochaga Dueño del Lugar de Benifayó de Falcó: una libra onze sueldos m[one]da corr[ien]te y son por los dre[cho]s de un Despacho m[anda]do librar, para q[u]e el Ayuntam[ien]to de d[ic]ho Lugar Informe dentro de 6 días: sobre la Inst[anci] a q[u]e se sigue en mi Escrivanía: Valencia y Octubre 17 de 1768.

Oloriz (rubricat) Son 1 L. 11 &

& 10. Y para que conste lo firmo en el citado Lugar y Junio á 3 de 1771 = Dr. Pedro Gomila, Ynterino Fiel de Fechos (rubricat)

46.- Certifico el D[octo]r infra escrito Fiel de Fechos del Lugar de Benifayó de Falcó que aviendo visto y reconosido la mano de Corte de dicho Lugar del año pasado de mil setecientos setenta y uno consta que el total de dicha mano suma treinta y seis libras y ocho sueldos moneda corriente de lo que se evidencia tocar la tercera parte al Rey por los gastos de Justicia y al Señor Dn. V[icen]te Falcó por las penas de cámara á cada uno de por sí seis libras un sueldo y quatro dineros moneda de este Reyno y para que conste en donde convengo doy el presente que firmo á requerimiento verbal de Miguel Gadea ma[yo]r como Procurador General que es del Sr. Dn. V[icen]te Falcó Dueño de este Lugar á los ciete días del mes de Abril de mil setecientos setenta y dos años.

36.- Juan Lespona Fiel de fechos del Lugar de Benifayó de Falcó a quinze días del mes de Noviembre mil Setecientos sesenta y ocho años certifico = Como el Señor Antonio Regal Regidor primero de este d[ic]ho Lugar, Confiesa aver Resibido del Señor Dn. Visente Falcó, Treinta y dos libras doze Sueldos y Sinco dineros por la Última Tercia del Equivalente que d[ic]ho Señor Dn. Visente Falcó Satisfaze a este d[ic] ho Lugar y en su Virtud de Orden de d[ic]ho S[eñ]or Regidor firmo el presente y No Su Mer[ce]d por dizir no Saber, en d[ic]ho Lug[a]r día mes y año = Juan Lespona, Fiel de fechos (rubricat)

37.- Reciví del S[eñ]or D[o]n Vic[en]te Falcó de Belaochaga la cantidad de veinte y ocho Sueldos y quatro dine[ro]s p[o]r mis dr[ech]os en el Despacho librado a su Inst[anci]a. Val[enci]a y Octu[br]e 11 de 1769 sobre Reparto del Equivalente en el Lugar de Benifayó.

Oloriz (rubricat) / Son 28 & 4 /

44.- Certifico el D[octo]r infra escrito Interino Fiel de [fiel] Fechos del Lugar de Benifayó de Falcó como aviendo visto y reconosido la mano de Corte de dicho Lugar del año 1770 importa el total de las penas de dicho año -48 L. 10 &. de éstos le toca al Rey por los gastos de Justicia – 8 L 4 & 10 y al Sr. Dn. V[icen]te Falcó por las penas de Cámara 8 L. 4

Dr. Pedro Gomila fiel de Fechos (rubricat) Cobré d[ic]ha quantía Val[enci]a y Abril: 12 de 1772. Falcó (rubricat)

54.- Certifico q[u]e aviendo reconosido y visto la mano de Corte del año pasado 1772 el total de las penas es veinte y nueve libras y de ésta es visto tocar al Señor por el drecho de penas de cámara quatro libras diez y seis sueldos y ocho dineros y para que conste lo firmo Benifayó y 7[tiem]bre de 1773 =

Dr. Pedro Gomila Fiel de Fechos (rubricat) le remito de Mig[ue]l Domingo 4 Ls. del arriendo del campo Miguel Gadea, maior

57.- Certifico que aviendo visto y reconosido la mano de Corte del año pasado 1773 = consta en ella que á las penas de cámara y gastos de Justicia les toca quince libras un sueldo y ocho dineros de lo que se evidencia les toca al Sr. del Lugar ciete libras diez sueldos y diez dineros moneda corriente y para que conste lo firmo Benifayó de Falcó y febrero á 8 de 1774 = Dr. Pedro Gomila, Es[criva]no del Ayun[tamien]to (rubricat) Son 7 L. 10 & 10

59.- R[eci]ví del S[eño]r Dn. Vicente Falcó de Velaochaga Dies y nuebe Reales v[elló]n y son p[o]r la saca de un testim[oni]o de los auttos q[u]e dìc]ho S[eño]r ha seguido contra Ray[mun]do Machí, autto y notifica]do, incluso el p[ape]l Suplido. Valen[ci]a y Deciembre 14 de 1774. Joseph Zabra (rubricat) Son 19 Rs. vn.

60.- Como Síndico y Procurador General que soy del Lugar de Benifayó de Falcó confieso aver resebido del S[eño]r Don

Viz[en]te Falcó Dueño de dicho Lugar sesenta y tres libras quatro sueldos y dies dineros moneda corriente á saber 62 L. 13 & 4 por lo q[ue] le renta el Lugar por pago de los dos tercios del Equi[valen]te de este año y 12 & 6 dineros por los tercios del Equi[valen]te por lo que posseé en este término y para que conste doy el presente que firmo en Valencia á 31 de julio de 1775 = Pedro Piles, Síndico Procurador

65.- Certifico el D[octo]r infraescrito que aviendo visto y reconosida la mano de Corte del año 1776 el total de ella es 58 L. 4 & rebajados de las tres partes dos de los Guardias es visto tocar al Rey y al Señor del Lugar diez y nueve libras diez sueldos y quatro dineros de lo que resulta tocar al Señor nueve libras quince sueldos y dos dineros y para que conste en donde convenga doy el presente que firmo en Benifayó y Abril 10 de 1777 =

Dr. Pedro Gomila, Fiel de Fechos (rubricat)

70.- Como Fiel de Fechos que soy del Lugar de Benifayó de Falcó Certifico: Que aviendo visto y reconosido la mano de Corte del año de 1777 = consta que suma toda ella – 42 L. 10 & y rebajados de estas 28 L. 6 & 8 que es lo cobrado por los Guardias queda la tercera parte por el Rey y el Señor del Lugar de lo que infiere toca al Sr. – 7 L. 1 & 8 y lo mesmo al Rey y para que conste lo firmo Benifayó de Falcó y Agosto á 29 de 1778.

Dr. Pedro Gomila, Fiel de Fechos (rubricat)

Le toca cobrar al Sr. Dn. Vic[en]te Falcó Dueño de este Lugar de Benifayó – 7L. 1 & 8

79.- He recibido del S[eño]r Dn. Vicente Falcó Noventa y dos libras dies Sueldos y son por la Procura de Colectar los drechos Dominicales del Lugar de Benifaió de Falcó y por el Medio año desde primero de Enero 1784 asta el día último de Junio 1784. Val[enci]a y Junio 26 del d[ic]ho año 1784. Joseph Duart y Girona Son 92 L. 10 &

80.- Nota de lo trabajado en este mi estudio de cuenta del S[eño]r Dn. Vicente Falcó de Belaochaga desde el último resibo hasta el día de la fecha en las causas y forma siguiente: (solament reflectim els assumptes relatius a Benifaió )

Primeram[en]te P[ediment]o p[ara q[u]e se mande a los governantes de Benifaió que dentro del día den la posesión al nuevo govierno 1 fox[a] p[ape]l 10 20 […] P[ediment]o en los autos con Alepús hallanándose a q[u]e uno de los Acreed[ore]s pos[…] las fincas de la execución 10

Suma 198 14

Cuia cantidad de ciento noventa y ocho reales catorce m[aravedí]s he resibido del S[eño]r Don Vicente Falcó: Valencia y Junio 27 de 1784.

Dn. Juan Baut[is]ta Ferrán (rubricat)

85.- Certifico el D[octo]r infra escrito Fiel de Fechos del Lugar de Benifayó de Falcó como Jayme Bosch Regidor primero de dicho Lugar confiesa aver resebido del Señor Dn. Viz[en]te Falcó Dueño del mesmo sesenta y una libra quince sueldos y ocho dineros moneda deste Reyno á saber sesenta y una libra tres sueldos, y ocho dineros por los tercios del Real drecho de Equi[valen]te q[u]e le á pertenecido pagar en este año como Dueño Territorial que es del expresado Lugar y los restantes dos sueldos por lo libre que poseé en este su lugar y término, también por los dos tercios de dicho Real drecho cuyo pago hará dicho Señor con la protesta de que no quiere queden lesos sus drechos para acudir siempre que le paresca al tribunal que le competa y para que conste de orden del Señor Regidor lo firmo en Benifayó de Falcó y Agosto 11 de 1784.

Dr. Pedro Gomila, Fiel de Fechos (rubricat) Son 61 L. 15 & 8

86.- Confieso yo Pedro Marí Síndico Procurador General del Lugar de Benifayó de Falcó aver resebido del S[eño]r Dn. Vi[cen]te Falcó Dueño de dicho Lugar treinta libras dies y ciete sueldos, y dies dineros moneda deste Reyno por la última tercia del Real Drecho de Equi[valen]te de este año á saber 30 L. 11 & 10 por lo perteneciente á los drechos Dominicales, y los 6 & por lo perteneciente á lo libre q[u]e posee en este su lugar y término. Cuyo pago ase dicho Señor con la protesta de que no queden inlesos sus drechos, ni perjudicados para acudir á donde le competa siempre y quando se le ofresca y para que conste, y no saber escrivir de mi orden lo firmó el abajo expresado. Benifayó de Falcó y 7[tiem]bre 13 de 1784 = Por Pedro Marí, Síndico

El D[octo]r Pedro Gomila, Fiel de Fechos (rubricat) Son 30 L. 17 & 10

90.- Recibí del S[eñ]or Dn. Vicente Falcó de Velaochaga Marido y Legal Admin[istrad]or de D[oñ]a Jacinta Julián = Ciento dos Reales Vellón por los drechos devengados por dicho Señor en los autos con los menores hijos de Dn. Mariano Juliá sobre Aprobación de cierta Concordia, y pretenciones posteriorm[en]te deducidas por Parte de d[ic]hos Menores sobre no dever satifacer Quatrocientas Cincuenta lib[ra]s contenidas en la Esc[ritu]ra de Concordia, y son: a saber 25 r[eale]s con 12 m[aravedí]s, por los dr[ech]os en la Aprobación de la Concordia = 71 r[eale]s 2 m[aravedí]s perteneciente a la Vacante de la Esc[criva]nía = y 59 r[eale]

s 20 m[aravedí]s por lo a mi perteneciente incluso el Térm[in]o de Apelación y papel Sellado y Suplido. Val[enci]a 6 Octubre de 1784 = Joseph Mar[tíne]z Ortiz (rubricat= Son 102 rs. vn.

92.- Como Prior del R[ea]l Monasterio de la Zaydía, reciví del S[eñ]or Dn. Vizente Falcó, seis libras tres sueldos, y seis dineros por el censo que responde á d[ic]ho Monasterio sobre el Lugar de Benifayó y pensión vencida en 19 de Oct[ubr]e del presente año 84. Val[enci]a 21 de Octubre 1784. Joseph Martínez y González Son 6 L. 3 & 6

94.- Como Colector q[u]e soy de las Rentas de los Píes de los Benef[icio]s vacantes en la Metrop[olitan]a Ygl[esi]a de esta Ciu[da]d, seg[ú]n de mi Poder consta en otros: He recibido del S[eño]r Dn. Vicente Falcó como Señor del Lugar de Benifayó la quantía de veinte Libras moneda corriente y son por Censo, q[u]e corresponde en el día de Sn. Miguel de cada año al Benef[ici]o bajo invoca[ci]ón de Sn. Jayme vacante por muerte de Fr. Gerónimo Gil, P[resbíte]ro último Posehedor cuya Pención es por la vencida en d[ic]ho día de Sn. Miguel pasado de próximo de este presente año. Val[enci]a y Octubre 30 de 1784.

M[osé]n Fran[cis]co Escrig, P[resbíte]ro Son 20 L

96.- Como Colector q[u]e soy de las Rentas de los Píes de los Benef[icio]s vacantes en la Metropolitana Ygl[esi]a de esta Ciudad, según de mi Poder consta en otros: He resibido del S[eñ]or Dn. Vicente Falcó como Señor del Lugar de Benifayó la quantía de treze Libras y diez Sueldos y Son por Pención, q[u]e corresponde como tal Señor al Benef[ici]o bajo invoc[aci]ón de Sn. Lucas, que poseyó el Dr. Jacinto Pavías en el día 31 de Octubre de cada año; Cuya quantía es por la Paga vensida en d[ic]ho día 31 de Octubre pasado de próximo de este presente año. Val[enci]a y Noviembre 3 de 1784.

M[osé]n Fran[cis]co Escrig, P[resbíte]ro Son 13 L. 10 &

99.- En --- de Nohembre de 1784. En lo Conte de la Admi[nistraci]ó de la Real Gracia del Escusado: Lo M[uy] Y[lustre] S[eny]or Dn. Vicente Falcó Quatre Lliures, dotze sous y sis diners moneda corrents per la paga de S. Juan 1784 última de la 2.ª Concòrdia tocants pagar a dit S[enyor] en lo repartiment G[ene]ral de dita Real Gracia segons la dita 2.ª Concòrdia Otorgada entre Sa Mag[esta]d y esta Santa Esglèsia. 4L. 12 & 6

D[octo]r Miquel Lluch, p[rebe]re y Thesorer (rubricat) Reg[es]ta in Lib. Fol. 10 B. D[octo]r Manuel Garro, P[rebe]re (rubricat)

106.- Recibí del S[eñ]or Dn. Vicente Falcó de Velaochaga, Dueño del Lugar de Benifayó de Falcó, vecino de esta Ciu[da]d //siete Libras y diez Sueldos, m[one]da corriente, y son por mi Salario de Pr[ocurad]or de Pleytos, correspond[ien] te à este año de la fecha. Val[enci]a y D[iciem]bre 21 de 1784//

Antonio Aragó Serra Son // 7 L. 10 &

107.- Recibí del S[eñ]or Dn. Vicente Falcó dueño del lugar de Benifayó de Falcó. Noventa y dos libras diez sueldos y son por el medio año de 1784 de Colectar los drechos Dominicales del lugar de Benifayó de Falcó y para que conste ago el Precente de mi mano. Valencia y Deciembre 22 de 1784.

Joseph Duart y Girona Son 92 L. 10 &

109.- Nota de lo trabajado en este mi Estudio de cuenta del S[eño]r Dn. Vicente Falcó de Belaochaga desde el último resibo hasta el día de la fecha y es en las causas y forma siguiente: (solament reflectim els assumptes relatius a Benifaió )

[…] Pidiendo execución contra el Arrendador de la Tienda de Benifaió 41 6

Por extender la Minuta del establecim[ien]to del Horno de Benifaió 15

[…] P[edimento] pidiendo execución contra uno de Benif[ay]o sobre un Censo y tierras 16 6

[…] Pi[dien]do la citación de Remate en los executivos contra Juan Duart 10 20

Denunciando la pena de esxilo à Joaq[uí]n Bendrell Ess[criva]no p[o]r haver extrahído las Algarrobas sin pagar21 6

Introduciendo la apelación en los autos con los menores de Juliá 10 20

[…] P[edimento] en los de Juan Duart p[ar]a se muestran las dilig[encia]s de mejora de apela[ció]n 10 20

P[edimento] alegando de agravios en los de los menores de Juliá 61 26

[…] P[etici]ón contra[tan]do la presumción de Machí en los executivos contra el Tendero 21 6

P[edimento] p[ar]a q[u]e la causa contra el Tendero se despache p[o]r otro Ess[criva]no p[o]r enfermedad del originario 10 20

P[edimento] hallanándose à cierta propuesta de Josef Alepuz y q[u]e se tasen las costas 10 20

[…] P[edimento] en los de la Tienda pid[ien]do el depósito de la cantidad de Machí 10 2 Suma 587 26

Cuia cantidad de quinientos ochenta y siete reales veinte y seis marav[edí]s vellón he recibido del S[eñ]or Dn. Vicente

Falcó de Belaochaga.

Valencia y En[er]o 20 de 1785

Dn. Juan Bau[tis]ta Ferrán (rubricat)

He resibido del expresado S[eño]r Dn. Vicente 24 rs. vellón y son p[o]r mi trabajo en haver pasado à examinar ciertas tierras. Val[enci]a d[ic]ho día 24. Suma 611 26

111.- Como Procurador que soy de D[oñ]a Rita Puchades, he recibido del Señor Dn. Vicente Falcó de Velaochaga la cantidad de Ciento quarenta libras, moneda Corr[ien]te. Y son por la tercia de los alimentos pertenecientes à Dn. Pasqual Falcó y Pujades, que empezó à correr en 1.º de los Corrientes. Valen[ci]a 3 de Febrero 1785.

Joseph Cebolla y Fita (rubricat) Son // 140 L& //

113.- Como à Colector de la Adm[inistraci]ón de Censos de Doblas, y Aniv[ersario]s de la Seo de Val[enci]a, consta en otros, recibí del S[eñ]or Dn. Vicente Falcó cinco libras, por censo que responde como à Señor de Benifayó, y por la paga de Set[iemb]re 1784. Val[enci]a 16 Marzo 1785.

M[osé]n Ramón Canals Son 5 L. &

116.- Nota de lo trabajado por cuenta del S[eño]r Dn. Vicente Falcó desde el último resibo hasta el día de la fecha en las causas y forma siguiente.

[…] Pidiendo que se mande á Bautista Machí en los autos de la tienda q[u]e reporte las dilig[encia]s de mejora de apela[da]s. 20 20

[…] P[edimento] en los de Alepús para q[u]e se declare cierto traslado y revelos á 10 534 16

P[edimento] ofreciéndose á posicesar la Casa de Alepús. 10 4

P[edimento] posturando la Casa de Alepús. 10 745 6

Cuia cantidad se siescientos quarenta y cinco reales y seis maravedís he recibido del expresado Vicente Falcó. Valencia y maio 17 de 1785.

Dn. Juan Bau[tis]ta Ferrán (rubricat)

122.- R[eci]ví de mi S[eño]ra D[oñ]a Fausta Juliá, cinquenta y cinco libras moneda corr[ien]te por la media anualidad de los alimentos de sus dos hijas D. Pasquala y D[oñ]a Joaquina Falcó que principiaron en 30 de Mayo de este año.

Zaydía 25 de Junio de 1785.

A[bades]a Mariana Vergadá Son 55 L.

123.- He recibido de mi Ama y S[eño]ra D[oñ]a Fausta Juliá cinco libras moneda corr[ien]te y son las mesmas que mi difunto Amo me dejó en su último codicilio por una vez sólo y por no saber escribir ago aser el presente de mano agena y firmo de mi mano con una Cruz que mi firma acostumbrada. Val[enci]a y Julio: 8 de 1785.

Testigo Pedro Monair (rubricat) Son 5 L. +

124.- He recibido de mi S[eño]ra D[oñ]a Fausta Juliá un doblón de ocho, el mesmo que mi difunto Amo Dn. Vicente Falcó me dejó por una vez en su último Codicilio y para que conste doy el presente en Val[enci]a y Julio 8 de 1785. Pedro Monair (rubricat)

125.- Yo Josepha Fuster confieso haber Recibido de mi S[eño]ra D[oñ]a Fausta Juliá, Como Curadora de sus hijas D[oñ]a Vicenta, D[oñ]a Pasquala y D[oñ]a Joaquina Falcó, cinco libras las mesmas que mi difunto Amo me dejó en su último Codicilio tan solo por una vez y por no saber escribir lo firma a mis ruegos un testigo. Val[enci]a y Julio: 9 de 1785:

Testigo, Pedro Monair (rubricat) Son 5 L.

126.- Confieso yo la abajo firmada: haber recibido de mi S[eño]ra D[oñ]a Fausta Juliá como procuradora y Curadora de sus hijas D[oñ]a Vicenta, D[oñ]a Pasquala y D[oñ]a Joaquina Falcó, Dies libras moneda corr[ien]te y son las mesmas que mi difunto Amo Dn. Vicente Falcó me dejó en su último Codicilio. Val[enci]a y Julio: 9 de 1785: Vicenta Cambra Son 10 L.

127.- He recibido de mi S[eño]ra D[oñ]a Fausta Juliá como tutora y Curadora de sus hijas D[oñ]a Vicenta, D[oñ]a Pasquala y D[oñ]a Joaquina Falcó: cinco libras moneda corr[ien]te y son las mesmas que mi difunto Amo Dn. Vicente Falcó me dejó en su último codicilio tan solo por una vez y por no saber escribir lo firma a mis ruegos un testigo y para que conste doy el presente en Val[enci]a y Julio: 9 de 1785: Es de María Becuña: Son 5 L. Testigo Pedro Monair (rubricat)

128.- R[eci]ví de mi S[eño]ra D[oñ]a Fausta Julián, veinte y siete libras, diez sueldos por la media anualidad de los alimentos de D[oñ]a Joaquina Falcó, su hija, que empezaron en 8 de Set[iem]bre del corr[ien]te año 85. Zaydía 9 de d[ic] hos.

A[bades]a Mariana Vergadá Son 27 L. 10 &

130.- Reciví de la S[eño]ra D[oñ]a Fausta Julián la cuantía de dos livras dies sueldos y son por el censo que anualmente me corresponde. La una paga en: 16 de Mayo y en= 16 de Noviemvre de este presente año y Por la verdad lo firmo en este Convento de San Christóval de Valencia a los 23 de Noviemvre de 1785 //

Sor Luisa Miranda y Macheere Son 2 L. 10 &

132.- Confiesso el abaxo firmado Sacristán del Real Convento de Predicadores de Valencia, aver recibido del M[uy] Yl[ustr]e S[eño]r Dn. Vicente Falcó Congregante de la M[uy] Yl[ustr]e Congregación de N[uestr]a Señora de la Soledad 1 lib. 4 sueldos, y son limosna de 6 Missas rezadas lim[osn]a de 4 & celebradas en los Domingos, y días calendos de Noviembre de 85 en d[ich]a Cap[ill]a del sobredicho Convento por intención de dicho M[uy] Yl[ustr] e Señor y por la verdad doy el presente, firmado de mi mano, y sellado con el Sello del sobredicho Convento, à 1 de Enero de 1786.

Fr. Josef Ballester Sacristán Mayor (rubricat)

El Marq[ués] de Llanera (rubricat), Conserv[ado]r

133.- Nota del Remiendo que se à echo en la Casa de la Viuda de Dn. Vicente Falcó, 2 Jornales de Oficial à 10 &, 1 L.

1 Carga de argamasa 8 &

50 ladrillos 5 &

4 Cayzes de algez à 14 & el Cayz 2 L 16 & 4L. Vicente Miranda

134.- Nota de lo que se ha trabajado para la S[eñor]a D[oñ] a Fausta Julián de hacer una tarima de Nogal 4 L.

De la madera para la Acena vale 4 L. 15 &

De hacer al Acena y los Clavos 3 L.

De hacer la Almario y Clavos y madera 4 L. 6 &

Missas 6 Limosna 1 L. 4 & S[eñ]or Dn. Vizente Falcó, se servirá V[uestra] S[eñorí]a satisfacer una libra, y quatro sueldos, Limosna de seis Misas rezadas, celebradas en el Altar y Capilla de N[uest]ra S[eño]ra de la Soledad en los Domingos y días calendos del Mes de Nov[iemb]re próx[i]mo pa[sa]do del cor[rien]te Año 85, q[u]e está à cargo de V[uestra] S[eñorí] a. Val[enci]a y Dic[iemb]re de 1785.

De sipillar una tabla y conponer unas coteras 10 &

De llevar Acena y Almario y subirla ariva 14 & 17 L. 5 &

Confieso yo Bernardo Real haver recibido de la S[eño] ra D[oñ]a Fausta Julián y por manos del S[eño]r Pedro Monair la Cantidad de diez y siete libras y cinco sueldos, digo 17 L. y 5 S. moneda coriente y son por las partidas de ariva y por la verdad hago éste en Valencia a 23 de Marzo de 1786.

Bernardo Real Son 17 L 5 &.

Casa–palau dels Falcó, s. XVII /

Escut senyorial, picat l’any 1801

GRÀCIES BENIFAIÓ!

Mai és tard per a fer un agraïment, això es diu i el que ara contem reflexa a la perfecció que quan algú o alguns fan alguna cosa en benefici d’altres sempre s’ha de tindre en compte.

Corria la dècada dels anys 50 i a Benifaió un Guàrdia Civil, Vicente Costa Ribas i destinat al nostre poble, va passar per un drama familiar. Amb una greu malaltia de la seua dona aquest Guàrdia Civil va recórrer a l’Ajuntament de Benifaió per demanar ajuda. Des del consistori, i per decisió plenaria de data 4 de juny de 1951 sent alcalde de Benifaió D. Vicente Rovira, es varen aprovar unes ajudes de cara a ajudar a la precària situació d’aquest Guàrdia Civil veí del poble tant per les despeses sanitàries com pel soterrament de la seua dona, qui va morir jove al no poder superar la gravetat patida.

Ara, més de 70 anys després, el fil d’aquell Guàrdia Civil es posa en contacte amb l’Ajuntament de Benifaió amb una intenció: “Vull expressar l’agraïment de tota la meua família a l’Ajuntament de Benifaió per allò que va fer pel meu pare i la seua primera dona, no hi ha paraules per a expressar tal mostra d’ajuda”. Aquesta persona és Pep Costa, fill de Vicente Costa, viu a Mallorca però mai ha oblidat allò que li va contar el seu pare, destinat com a Guàrdia Civil a Benifaió.

“Mon pare em deia que Benifaió era especial, poble de bona gent, encantador i amb un cor gran”, així descrivia amb llàgrimes als ulls el pare de Pep Costa el seu pas per Benifaió i sempre “fins que va morir va recordar el seu pas per Benifaió i aquella ajuda tan important en un moment tan difícil per a ell”, comenta el seu fill Pep Costa.

Aquesta família de Mallorca ha volgut retrobar-se fa uns mesos amb la família de Benifaió que el seu pare va tindre en contacte i per fi es van trobar. Dos imatges que mostren l’abans i ara de dos èpoques diferents en el temps però unides per una amistat gran. “Aquesta família de Benifaió va ser també un suport molt gran en aquell temps per al meu pare” destaca Pep Costa.

Pep visitarà aquest any les festes de Benifaió, passejarà pels carers on va treballar el seu pare, i de nou amb el cor obert “agrairé que aquest poble i les autoritats d’aquell moment van ajudar a mon pare en un moment difícil, GRÀCIES BENIFAIÓ”.

Pablo Fernández

La Junta Municipal d’Educació Primària de l’Ajuntament de Benifaió entre els anys 1940 i 1952

Durant la postguerra la Junta Municipal d’Educació Primària era un òrgan informatiu, consultiu i de control que depenia de la Regidoria d’Educació de cada Ajuntament. L’alcalde n’era el president i estava acompanyat per un sacerdot, un metge, un pare i una mare d’alumnes i diversos mestres.

Las principals funcions que tenia eren: fer efectives les presses de possessió dels nous mestres, l’aprovació d’obres i reformes dels locals d’ensenyament, la fixació de l’horari escolar, l’aprovació de les festes locals, la garantia dels serveis de neteja, l’organització d’actes com els festivals fi de curs, activitats vinculades a l’església (Primera Comunió, els set diumenges de Sant Josep, el Domund...), control de l’absentisme escolar, etc.

Tot seguit s’exposen els principals acords presos per la Junta Municipal d’Educació Primària de l’Ajuntament de Benifaió entre els anys 1940 i 1952, informació extreta dels Llibres d’Actes corresponents. Des de 1953, els llibres d’Actes estan extraviats o no s’han pogut localitzar.

Curs 1940-41: Composició de la Junta:

Alcalde-President: D. José Cardete Rovira

Regidor: D. José Duart Campos

Rector: D. Enrique Martínez García

Pare: D. José Duart Duart

Secretari: D. Juan José Llorca Muñoz (metge)

Vocal-mestre: D. José Gomar García (mestre nouvingut).

Curs 1941-42: El curs escolar comença el 14 de setembre, festa de l’exaltació de la Santa Creu.

La població de fet a Benifaió és de 7210 habitants i el cens escolar queda distribuït així:

Alumnat pàrvuls: 266

Alumnes primària xics 310

Alumnes primària xiques 223 Alumnat total: 799

D. Salvador Peñarroja Montesinos, rector, substitueix en la Junta a D. Enrique Martínez García.

Curs 1942-43: D. Casimiro Romero Carsí pren possessió com a mestre de Benifaió el 10 d’octubre de 1942. Durant aquest curs presideix la Junta el primer tinent d’Alcalde D. Enrique Galdón.

Comença la construcció del nou centre escolar. El 16 d’abril de 1943 pren possessió el mestre D. Manuel Portillo Cardona.

El Sr Governador Civil tramet a les escoles una circular sobre normes d’assistència obligatòria de l’alumnat a les classes.

Els actuals locals de les escoles no són adequats per a la seu funció, per la qual cosa es demana a la Junta Provincial d’Ensenyament que es finalitzen amb caràcter d’urgència les obres del nou centre escolar.

Curs 1943-44: En octubre pren possessió el mestre D. Luis García Giménez.

Es preparen els actes per a la inauguració del nou centre escolar, els quals tindran lloc el 13 de febrer de 1944. S’acorda anomenar-lo Grupo Escolar Santa Bàrbara , en honor a la patrona del poble. Es destinarà la planta baixa per als xics i la primera planta per a les xiques. En juny es fa una plantació de pins per l’entorn del pati de l’escola.

A partir d’ara és obligatori que l’alumnat vinga al centre degudament uniformat.

El 10 de juliol es celebra una vetlada en un saló de l’Ajuntament amb l’objecte de repartiment gratuït de llibres per als escolars.

Curs 1944-45:

Pren possessió com a mestra de pàrvuls Da Amparo Ferri Nicola.

A partir del 30 d’octubre la duració de la sessió de la vesprada serà de tres hores i cap mestre es podrà absentar de la localitat sense notificar-ho al Sr. Alcalde o al Regidor de la Junta.

S’acorden les següents festes locals: 2 de novembre (Dia de difunts), 4 de desembre (Santa Bàrbara), 17 de gener (Sant Antoni), 22 de gener (Sant Vicent Màrtir), 3 de febrer (Sant Blai), el dimecres de cendra, 17 de març (Falles) i 24

de juny (Sant Joan). Les vacances de Nadal seran del 23 de desembre fins el 7 de gener i les vacances de Pasqua, entre el 5 i el 17 d’abril.

Observem amb profund malestar la falta de puntualitat de gran part del professorat. Se’ls fa un advertiment, i de continuar amb eixa actitud es notificaria a la Comissió Provincial d’Educació Nacional. El 12 de juliol se celebra a les 21’00h al Teatre Jardín l’acte de cloenda del curs escolar.

Curs 1945-46: Per al mes de desembre es prepara una sessió de cinema amb la pel·lícula Jesús de Nazaret per a l’alumnat dels Col·legis Santa Bàrbara i Crist Rei (Empresa Gascó).

A partir del pròxim mes de gener la neteja del centre escolar anirà a càrrec de l’Ajuntament.

Durant els mesos de maig i juny l’horari escolar serà de 10’00h fins a 13’00h pel matí, i de 16’00h fins a 18’00h per la vesprada, per ser una localitat fonamentalment agrícola i regir-se per l’hora solar.

Curs 1946-47: Prenen possessió el mestre D Luis Tormo i la mestra Da Josefa Olivé.

Curs 1947-48: Es renova la Junta Municipal d’Educació i des d’ara queda constituïda per les següents persones:

D. Enrique Galdón Peris, Alcalde

D. Salvador Peñarroja, rector

D. Luis García Giménez, mestre secretari

D. Matías García Fayos, metge

Da. Manuela Lucía Ruíz, mestra

D. Vicente Clérigues Urios, Frente Juventudes

D. Casimiro Romero Carsí, mestre

Da Pilar Mas García, Secció Femenina

D. José Gomar García, mestre

D. Pascual Ferrando Duart, pare

Da. María Carceller, Directora Crist Rei

Da. Francisca Piles Domingo, mare

Dins d’aquesta Junta s’acorda formar una Comissió Permanent, formada per: D. Enrique Galdón, D. Luis García, D. Salvador Peñarrocha, D. José Gomar, D. Vicente Clérigues

i Da Pilar Mas.

També es pren l’acord de donar solemnitat a la festa de la Primera Comunió, assistint a la cerimònia el professorat al capdavant dels seus alumnes.

El dia 1 de juny cal acudir, amb tot l’alumnat en formació, a l’entrada del poble per a rebre solemnement a l’Excm. i Rev. Bisbe de la diòcesi, el qual ve a Benifaió per administrar el sagrament de la Confirmació.

Curs 1948-49: En sessió del 24 de setembre s’acorda que el descans setmanal siga dissabte per la vesprada, amb l’objecte que puga dur-se a terme la neteja de les classes. En sessió del 21 d’octubre, amb l’Inspector D. Cipriano

Pinés, s’acorda organitzar sis aules de xics en règim de Graduats, quedant establerts els següents graus:

1r Grau A: D. Enric Soler i Godes

3r Grau: D. José Botello

1r Grau B: D. Luis García

4t Grau: D. Luis Tormo

2n Grau: D. José Tarazona

5é Grau: D. José Gomar, amb el càrrec de Director.

S’acordà adoptar el sistema de rotació de graus, és a dir, cada mestre ha de canviar de grau cada curs, acompanyant els seus alumnes des que entren al centre fins que acaben l’escolaritat.

En sessió del 4 de novembre es difon un edicte pel qual s’inicien les classes per a adults, assistint a elles els analfabets amb caràcter d’obligatorietat. El mestre encarregat serà D. Enric Soler i cobrarà una gratificació mensual de 100 pessetes.

Sessió del 14 de febrer de 1949: S’acorda celebrar la Festa de l’arbre diumenge 27 de febrer; es convidarà a les autoritats i la Banda de Música. El programa d’actes serà el següent:

1) Missa de campanya a celebrar en el pati de l’escola.

2) Plantació de pins junt a les parets de tanca que donen als carrers Sant Josep de Calassanç i La Font. L’alumnat cantarà l’Himne de l’Arbre.

3) Actuacions diverses de l’alumnat: lectura de poemes, balls regionals, quadres de gimnàstica, etc. Tot seguit es pronunciaran unes al·locucions a càrrec de l’Alcalde, el Rector i el Director de l’escola.

4) Per a finalitzar, hi haurà repartiment de caramels.

Sessió del 17 de març de 1949:

S’incorpora un nou vocal a la Junta: D. Francisco Garcés Clérigues, com a regidor d’Educació.

Es fomenta una campanya per evitar l’absentisme escolar; els agents de l’autoritat sancionaran tots aquells xiquets i xiquetes que siguen vistos pels carrers de la població sense causa justificada.

La Inspecció Educativa fa una visita a l’Acadèmia ALMI i li prega no admeta alumnes en edat escolar, ja que aquest centre no està autoritzat per impartir educació primària.

Sessió de 9 de maig de 1949:

El senyor rector transmet l’interés del Sr. Arquebisbe en celebrar el “Dia del mestre”. S’acorda celebrar-lo quan finalitze el curs, amb l’objecte d’unificar el referit homenatge amb la cloenda de les classes.

Curs 1949-50: En sessió de 18 d’octubre es procedeix al nomenament de nou Director, el qual recau en D. José Gomar. La mestra Da Amparo Albiñana Coll cessa per jubilació.

En sessió de 30 de març de 1950 es nomenada Da Pepita Olivé Directora de l’escola de xiques.

S’acorda habilitar una aula per impartir classes de solfeig. Queda empadronat el Sagrat Cor de Jesús en el centre escolar Santa Bàrbara, incloent aquest acte entre els que s’han de celebrar el pròxim mes de juny amb motiu de les noces d’or de l’Adoració Nocturna de la parròquia de Benifaió.

Pren possessió de President de la Junta el nou Alcalde D. Vicente Rovira Alepuz.

Comencen les gestions per dotar al centre d’una biblioteca.

Curs 1950-51:

El mestre D. Casimiro Romero és nomenat Delegat Nacional del Frente de Juventudes.

L’escola rep una circular del Sr. Governador Civil per tal d’encetar una campanya contra l’analfabetisme. El primer pas serà citar tots els xics i xiques d’entre 14 i 21 anys per tal de passar-los un examen i calcular així el nombre d’analfabets i semi-analfabets.

Sessió de desembre de 1950: Es confecciona un llistat d’alumnes d’entre 6 i 12 anys sense matricular en cap escola del poble, i es fa comparèixer els pares davant la Junta Municipal d’Educació per a recordar-los l’obligatorietat de l’assistència a escola dels seus fills; deuran pagar una multa de 5 pessetes per cada dia amb falta injustificada. Els guàrdies municipals seran els encarregats de replegar els xiquets i xiquetes que siguen vistos pels carrer en horari escolar.

Sessió d’abril de 1951: Es programa la data del 6 de maig per a celebrar el Dia del mestre.

D. Casimiro Romero proposa la creació d’Escoles als salons del Llar Rural de la Delegació del Frente de Juventudes, amb l’objecte que els joves de Benifaió s’eduquen per a militar en les files de les Falanges juvenils.

Curs 1951-52:

En sessió de desembre s’acorda la confecció d’un carnet d’escolaritat on estiguen reflectides les faltes d’assistència de l’alumnat a les classes d’analfabets. La Guàrdia Civil el podrà exigir a qualsevol jove en cafés i espectacles; es prohibirà l’entrada a tots aquells que no assistisquen a les classes d’analfabetisme.

En febrer ingressa un nou vocal en la Junta; es tracte de D. José Llácer Duart (Regidor). També s’anomena Da Dolores Martínez Gil com a institutriu ajudant de l’escola, i que tindrà com a missió la substitució del professorat en casos de malaltia o altres causes justificades.

Degut a les elevades absències de xiquetes durant els últims anys d’escolaritat, al·legant raons d’ajuda familiar, s’acorda sol·licitar a l’Ajuntament la creació d’una aula municipal de tall i confecció tèxtil. Existeixen oferiments de senyoretes del poble, expertes en confecció tèxtil, com per exemple Luisa Cantarino i Josefa Díaz, per a dur a terme estes classes.

En sessió de març es planteja la necessitat de millorar la neteja del centre i ampliar-la a un rentat del sòl i dels vidres. També cal llevar la brossa del pati, el qual es troba en un estat lamentable.

En sessió de juny s’acorda enviar informació mensual a les famílies sobre l’evolució acadèmica dels seus fill: notes, disciplina, faltes d’assistència, etc.

Tots els Fi de curs se celebraran entre els dies 10 i 15 de juliol, amb lliurament de premis i diplomes a l’alumnat més destacat. El dia 10 de juliol se celebrarà el Dia del mestre amb aquest programa:

- Missa i comunió general.

- Declamació de poesies per l’alumnat.

- Lliurament de premis i diplomes.

- Cant pel cor escolar de l’Himne del Congrés Eucarístic.

Joan Ròdenas Abarca

Tragèdia en la Sequia Real

Leo García Gadea (*en la publicació d’aquest reportatge s’ha respectat l’escrit del mateix realitzat pel seu autor atenent a les “Normes del Puig”)

Guanyador del Premi de Novel·la Miquel Adlert Noguerol 2023 en la novel·la “Germans les mans” i del Premi de Novel·la Manuela Solís i Claràs 2024 en la novel·la “Desapareguda”, entre altres distincions

L’estiu calfava de valent les vesprades de Juliol, els mestres descansaven per uns mesos de l’intensitat dels chicons als que intentaven almenys ensenyar a sumar, restar, llegir i escriure, i unes poques normes d’urbanitat. No era fàcil: podien com a molt aguantar-los fins els deu – dotze anys. A partir d’ahí es fea molt difícil convéncer als pares per a que estudiaren més, es patia fam per aquells temps i qualsevol ajuda per chicoteta que fora era més que benvinguda. Joguets no hi havien molts, potser alguna pilota de draps enrollats, una roda de ferro que guiar en un fil d’aram gros, una trompa o un camionet de llanda mig rovellat, heretat d’algun germà o cosí més major.

La guerra finalment pareixia que havia acabat, en el poble, com en tot el país, havien passat coses lleges, pero d’això els chiquets no sabien res, ni volien saber. Tal vegada ad algun amiguet li faltava el pare o un tio, pero els chiquets,

que no entenien ni volien entendre de coses de majors, no volien saber res.

Llavors els chiquets, quan els pares o mares no els manaven algun recaet, escapaven ràpit de casa a caçar gats, agarrar gafarrons, fer patir als renocs o simplement rodar pel terme. Lo més natural en estiu era buscar l’aigua per a refrescar-se, podien anar a la Font de la Carrasca, pero sempre hi havia llavant una mare, una tia o una amiga de la mare que estava atenta a si se portaven be o no. Ademés no hi havia motivació, en el llavador l’aigua era mansa i sense profunditat, nadar allí no era de valents. Al voltant de la població hi havien moltes finques en motor o sénia i bassa i un poquet més prop, no més eixir del poble estava la Sequia Real i un poc més allà, al costat de la torre, la Font de Mussa. Els chiquets, depenent de la seua edat i gosadia, anaven a nadar ací i allà, en qualsevol sequiol en el que

l’aigua discorria cavallera, uns embotinant ad atres, que si “no t’atrevixes”, que si “no eres prou major”, i entrampats en unes capacitats que no tenien, tentaven a la sort...i a la mort.

Leandro Duart tenia per aquells temps uns set anyets. Vivia en el carrer Alginet i allí en una roglada vivien també els seus amiguets Domingo Piles, Pepito el de la Moixuna i Miguel Piles. Després de passar la via, en una caseta vivia el Tenca, també amic d’ells encara que en atre caràcter que no acabava de quallar per, digam, massa atrevit, per lo qual uns desconfiaven i atres, els més chicotets el seguien per a no quedar-se despenjats de les seus trastades. Aquell dia pel matí només s’havien pogut juntar Leandro i Miguel, els atres tenien coses que fer i com quasi tots els dies se’n anaren a nadar. Al costat de la Font de Mussa corria l’aigua fresca de la mateixa per un sequiol estret i no molt fondo. Era ideal per ad ells, aigua a la cintura, una corrent poc perillosa i una claritat que permetia vore el fondo. Es tiraven en un bot i eixien i tornaven a entrar. S’esguitaven, s’espentaven, se rien...

Miguel estimava molt a Leandro, vivien molt prop, es llevaven dos anys i es sentia com el germà major, cada volta que eixien junts per ahí, es sentia responsable d’ell. No era res buscat ni li ho havien encomanat, era simplement amistat.

-Leandro, els últims dies estos estan parlant tot el temps d’anar a nadar a la Sequia Real. Yo esta vesprada, tinc quefer i si te diuen alguna cosa sobre açò, fes el favor de fer-me cas i no vages. La Sequia Real, Leandro, no és el sequiol de la Font de Mussa ni la Font de la Carrasca, hi ha molt aigua i molta corrent. A més les parets son rectes i plenes d’albarzers, no hi ha a on agarrar-se.- digué Miguel al seu amic.-

-No te preocupes -contestà Leandro- no pense anar, no me deixen en casa i si no vens tu...-

El Tenca no era de la colla, era el típic abusó, el major d’ells, que arrastrava als demés obligant-los a fer coses que els chicotets no voldrien fer, pero davant de la vergonya que supondria no fer-les, es tiraven avant per continuar sent de la colla i no patir la “vergonya” i les burles del Tenca i els atres. Per a ser major, valent, i que la resta de la gent te tinguera en estima, calia fer “ixes coses”, a sovint inconfessables. “Lo que no pugues contar-me, no ho faces”, li dia a Leandro son pare de quan en quan.

En taula Leandro no parlava molt. No tenia prohibit anar a nadar a les sequies, pero tampoc anava a contar-ho cada

volta. Quasi tots els chiquets ho feen i ell, per a tirar-se al sequiol es fea nuet, igual que tots, de manera que quan arribaven a casa la mare no notava res, del sol arribava a casa eixut completament.

La sesta era sagrada, les mares no deixaven eixir de casa a ningú fins que la bramor de l’estiu no cedia algun grau, la calor era perillosa i més després de dinar. Era precís descansar a cobert i fer la digestió com calia, un colp de calor o un tall de digestió podia resultar fatal. En tot cas els chiquets aguantaven el descans obligat a dures penes, la majoria de les voltes es quedaven en el quarto desperts i nerviosets esperant que es feren com a mínim les cinc de la vesprada. Després, lo primer era anar a nadar, anar a buscar mores per les vores de la sequia i si veen alguna rata o algun gat, provarien punteria a pedrades. Una vesprada completa.

Miguel es gità un ratet per a llevar-se la sompor de damunt i cap allà les quatre ya estava estudiant, obrí la porta del balconet per a que correguera l’aire i resguardat per la cortina començà a llegir i prendre apunts en la tauleta que tenia al costat del llit. Al poc de temps va sentir el chiulit, inconfundible per ad ell. Sabia que era Leandro, el podia sentir i identificar des de qualsevol racó de la casa. I se va fer el boig, ya li havia dit que no podia baixar. En dos minuts tornà a sentir l’avís secret, esta volta en lletra...

-¡Oeoeoeoooooo...!-

No podia ignorar-lo, Leandro sabia que estava sentint-lo. S’alçà de la cadira i aparegué en el balconet cobrint-se els ulls en la ma pel sol que lluïa potent. Allí estava, assentat en la vora d’enfront, recolzat contra la casa a l’ombra.

-¡Baixa!-

-¡No puc! Ya te ho he dit, tinc que estudiar.- contestà Miguel -

-Ya estudiaràs un atre dia Miguel, estic avorrit.- li propongué Leandro -

-T’he dit este matí que no, ves a casa i descansa.-

Leandro agarrava pedretes de terra i les tirava al centre del carrer. Es girà cap a dalt i començà a tirar pedretes a Miguel. No n’arribaven moltes pero de quan en quan alguna pujava fins el balconet.

-¡Esta-te quetet i deixa'm, a vore si encara tindre que pegar-te un carchot!-amenaçà Miguel.-

En això aparegué Domingo molt content, caminava a bots en un somriure d’orella a orella. Vivien tots molt prop, un en el tretze, atre en el quinze, Miguel en el de-nou i Leandro en el vint-i-quatre del carrer Alginet. El Tenca vivia en una caseta després de la via.

-¡Eh! ¡Estic ací! -chillà no més vore'ls-

-¿No anaves a treballar?- preguntà Leandro alçant-se en un bot -

-¡Si, pero a última hora del matí s’ha trencat la rella del forcat i hem tingut que deixar-ho! ¡Soc lliure fins demà! ¿Qué fem? ¿A on anem?-

A la improvisada reunió se sumaren Pepito que en cara de sòn aparegué a la porta de sa casa i el Tenca que s’aproximava a pas llauger. Miguel des del balcó va frunzir el suny al vore’l, no li agradava gens la seua companyia i l’influència que eixercia en els seus amics més jóvens.

-¡A nadar! ¡Mone a la Sequia Real a nadar!- digué el TencaMiguel baixà corrent al carrer.

-A la Sequia Real no, es perillós. Ademés, tu ya has nadat.digué Miguel preocupat mirant a Leandro-

-Ya està el sabut aiguant la festa. Tu quedat en els teus llibres, nosatres farem lo que vullgam... -respongué el Tenca desafiant-

-¡Migueeeeeel! ¿Qué fas en el carrer? Entra que tens faenase va sentir des de dins de casa Miguel-

-¡Hale!, entra Miguel, que eres massa chicotet per a vindre en nosatres- digué el Tenca mentres enfilava cap a les afores seguit de Pepito i Domingo-

-Leandro, me ho tens que prometre, no entres en la Sequia, no puc anar i no me quede tranquil, som massa chicotets per anar al Molí del Pilar sense persones més majors, podria passar alguna cosa, hi ha molt aigua i molta corrent.- implorà sério Miguel -

-Val, no te preocupes, no entraré.-

-¡Jura-m'ho!-

-Te ho jure Miguel, no entraré.- jurà LeandroLeandro apretà el pas per a alcançar al grup mentres Miguel contestava a sa mare que entrava ya, mirant recelós als amics que s’alluntaven.

En un tres i no res arribaren al pont de la Sequia del camí d’Alginet, en creuar la via i passar les ultimes cases del poble, i d’allí, vora marge enfilaren als clots del Molí del Pilar. Allí podien tirar-se de cap encara que no hi haguera molt aigua. El Tenca caminava a bon pas arrastrant a Pepito i Domingo al seu costat, i Leandro tancava la comitiva un poc ressagat, reticent, sense mostrar molta gana. Arrancaven juncs i rossegaven la part blanca, buscaven pedres planes per a fer-les rebotar en l’aigua i fer concurs de rebots, se disparaven caüla a traïció tentant de deixar-la penjant de la roba de “l’enemic”... quatre chiquets en poca faena una calorosa vesprada d’estiu.

La Sequia es cobria segur i ho sabien, ningú de tots tenia prou edat per a fer més de metro i mig d’altura, i la corrent era important. U per u, a soles o en companyia d’alguna persona en trellat, no s’hagueren ni plantejat pegar un escabuçó en aquelles aigües vingudes del Xúquer, el “devastador”, pero en aquells moments, a vore qui era el cagó, el que no se tirava de cap i aguantava les rialles dels demés i les burles del Tenca. Es quedaren nuets en un bufit, pero no se tiraven...

-¡Va, Pepito, tirat!- porfiava el Tenca-

-¡Tu primer!-li dia Domingo al mateix Tenca-

Al final va ser el Tenca el que es tirà de cap per a demostrar la seua homenia i a continuació no tingueren més remei Domingo i Pepito que tirar-se també. Leandro s’assentà en el marge un poc pesarós per “no estar a l’altura” dels amics,

pero no se llevava del cap el jurament a Miguel. Al fi i al cap ell era el millor amic que tenia, era major que ell i els seus pares mateix li havien dit més d’una vegada que li fera cas, en l’esperança de que almenys fera cas ad algú quan ells no estaven prop.

La festa era total, les rialles se sentien fortes i en ganes, tres chiquets gojant de l’aigua gelada en un insoportable dia de Juliol. Fins i tot Leandro estava a gust veent als seus amics contents. En tot cas un cuquet li remugava en el pensament: la corrent d’aigua li pareixia massa forta i clarament no feen terra en els peus. Pero de moment no pareixia que haguera cap perill.

Eixien com podien i se tornaven a tirar, ara de cap, la pròxima vegada de “bomba”, i en quant es descuidava algú, entrava en la sequia en una espenta de l’amic abans de donar-se conte de lo que passava. Leandro quan els vea eixir s’alluntava un poc perque sabia que podia anar dins en un descuit.

El Tenca se cansà pronte, va eixir i quan se secà un poc se va vestir i se quedà mirant a Domingo i Pepito com s’espentaven i jugaven un poc més. Al moment va eixir també Pepito i quasi sense esperar a estar secs se ficà els calçons i assentant-se se nugà l’espardenya en el peu esquerre.

De sobte Domingo pegà un crit, alguna cosa no anava be.

-¡Eh! ¡Ajudeu-me! ¡No puc eixir!-

Leandro, Pepito i el Tenca s’alçaren en un bot. Domingo anava Sequia avall arrastrat per les devastadores aigües sense poder agarrar-se a la paret plena d’albarzers fins al bordell superior, ni fer peu en el fondo. L’angoixa bloquejà a Leandro, el més chicotet de tots, no nadava molt be i les paraules de Miguel resonaven en el cap.

-¡Tenca! ¡Fes alguna cosa!- cridà Pepito-

El Tenca era el major de tots, més alt, més gran, el que tots volien ser i que segurament ara tindria una solució. Pero no. El Tenca, inexplicablement se quedà paralisat mirant a Domingo fer-se chicotet sequia avall desesperat. Llavors Pepito no se ho pensà: conforme anava, en calçons i soles una espardenya se tirà dins la sequia i començà a bracejar sense massa coordinació. Leandro es girà cap al camí i en alcançar-lo mirà als dos costats, veent un carro que s’acostava.

-¡Tio, tio, apresa per favor, uns amics meus s'ofeguen en la Sequia!-cridava Leandro corrent cap al carro-

El carreter no sabia que passava, es quedà mirant-lo rosegant el puret tort que fumava i esperà a tindre’l més prop per entendre’l. Leandro plorant i molt nerviós arribà al carro i recolzant-se en la barra va repetir el prec.

-¡Uns amics meus s'ofeguen, ajudem! ¡Se'n van sequia avall!-

Per a desesperació de Leandro el carreter pareixia no entendre lo que dia, el mirava potser que en despreci, el chiquet no entenia res.

-Deixa’m estar chiquet, ves-te’n si no vols que te pegue una varà-

-¡Pero... s'estan ofegant!-insistia Leandro-

-Puix no haver-se tirat a la sequia-

Leandro s’apartà del camí del carro per a no ser atropellat i es quedà mirant sense comprendre l’indolència del carreter. Les llàgrimes caïen per la seua careta i sentia una angoixa indescriptible. Mirà cap al lloc del desastre i mamprengué de nou a córrer cap allí. De front venia al Tenca que portava alguna cosa en les mans i parà al creuar-se en ell. El Tenca no pareixia nerviós, estava sério, pero molt tranquil. Havia caminat un bon tros des de vora sequia, com si tranquilament se’n haguera anat al temps que ell mateix, soles que ell havia anat a demanar ajuda.

-Pero...¿on vas?- preguntà Leandro-

-A casa-

-¡Hi haurà que ajudar-los, ¿no?!- protestà Leandro de nou-

-No hi ha res a fer. Estan morts... -va respondre el Tenca sense cap emoció-

Leandro no sabia que fer ni per a on pegar i finalment tornà a vora Sequia i arreplegà la roba dels seus amics. Sense poder parar de plorar aguaità cap al fons on es perdia la Sequia, no vea només que aigua per molt que entretancava els ulls. Poc a poc, en més por i pesar que atra cosa, se’n entrà en el poble i enfilà cap al carrer Alginet a portar la roba a les mares.

Miguel tenia un borreguet en casa que se creïa ser un gosset, el seguia allà a on anava, el cridava i acodia i ell jugava en el borreguet i el trea a passejar. Atre chicon, Lloret, que vivia després de passar la via, tenia una cabreta a la que

també tractava com un animal de companyia, coses de chiquets. De quan en quan es veen els dos i eixien a jugar en els animalets a les afores. Miguel li ficà la corda al coll al borreguet i va eixir de casa. No més eixir s’estranyà del tumult que hi havia en el carrer. Quatre cases més cap allà un grup de gent parlava entre ells tirant-se les mans al cap alguns i atres, sobretot les dones, ploraven desesperades. Al vore a Miguel, Leandro anà cap a ell.

-¿Qué passa Leandro? ¿On estan estos i per qué ploren tots? ¿I tu? ¿Per qué plores tu?- preguntà Miguel pensant-se lo pijor-

-Sequia avall. Se’n han anat sequia avall... Domingo i Pepito.- encertà a balbucejar Leandro-

Miguel es quedà blanc, a dures penes aguantava els estirons del borreguet que alié a la desgràcia botava d’ací cap a allà. La mare de Pepito va vore a Miguel i s’acostà, en una espardenya, pantalonet i camiseta en les mans.

-¿A on està, Miguel? ¿A on anat? ¡Bandolers! ¡Quant que fareu patir!-

-Yo... yo... no ho sé tia, yo estava en casa... Segur que estarà be, no estarà molt llunt.- contestà Miguel sense saber molt be lo que dia-

Les dones s’arremolinaven al voltant de les dos cases i els hòmens corrien cap a la Sequia. Miguel i Leandro anaren també cap allà. Sabien que no podien fer res, pero tenien que saber que passava en els seus amics. La poca informació donada per Leandro i el Tenca per separat tan sols donava per a seguir la Sequia i vore si en alguina revolta o rama penjant havien pogut agarrar-se els dos o u dels dos. La gent corria pels dos màrgens fixant-se be en tot allò que no fora aigua. Els que tenien bicicleta pedalejaven lo que podien pels camins sequia avall per vore si eixien al davant dels chiquets...

Res, es va fer de nit, arribaren fins al Mas de Reig i més allà...i res. Els pobres angelets estaven desapareguts. Al sendemà decenes d’hòmens del poble, a les primeres clarors del dia tornaren a recórrer la sequia organisats, des de dalt del marge, en paciència. Portaven canyes llargues i les enfonaven en l’aigua per vore si en el fons hi havia alguna cosa que sobreïxquera...

Tres dies després deixaren de buscar, per a desconsol de les famílies i els amics. Domingo i Pepito havien desaparegut en l’aigua, sense més.

Passaren encara alguns dies més, i diuen que segurament, si arribaren en vida al Mas de Reig, allí s’ofegaren, embolicats per les corrents que al arribar als clots del Mas, formaven remolins que els haurien arrastrat al fons amagant-los de la vista de la gent que els buscava. Finalment, la naturalea els va traure a la superfície i aparegueren en un sequiol en terme de Silla.

Un desgraciat final en un lluminós dia d’estiu...

Esta historia la vaig conéixer fa uns quants anys, havia sentit alguna cosa pero no passava de que dos chiquets s’ofegaren en la Sequia Real. I un bon dia Leandro Duart, pare de la meua dona, me la nomenà. Me paregué interessant, un succeït tràgic pero important del poble de finals dels anys 30 del segle passat, contat de primera mà per u dels que ho patiren. Desgraciadament Leandro faltà i no vaig poder escoltar l’història completa. Pensava que al final es pedria en el temps, en els milers de vivències, unes agradables, atres com esta no tant, que formen part de l’història de Benifaió, igual que atres tantes i de repent vaig saber del millor amic de Leandro, que als seus 92 anys estaria encantat de contar-me-la. Allà que vaig anar de cap.

Miguel Piles, “el de la farmàcia”, no va ser testic directe pero era de la colla i d’alguna manera, sense estar, va conseguir que Leandro eixira ilés. Els noms son tots autèntics llevant de “el Tenca”. M’ha dit el nom de veres, pero la seua part en esta historia no me pareix la més correcta com per a identificar-lo. Leandro li contà la historia de primera mà i segurament més d’una vegada. Miguel i Leandro continuaren sent amics per sempre, els millors amics, segurament l’absència de Domingo i Pepito es va unir més encara.

Leandro Duart faltà fa uns quants anys, Miguel Piles “el de la farmàcia”, mos deixà el passat 22 de març de 2024 en 93 anys.

Va per ells.

ACCIÓN CATÓLICA

La Acción Católica General es una asociación laical creada por la propia Iglesia para la evangelización de las personas y de las realidades en las que está inmersa la parroquia. Tiene como vocación anunciar a Jesucristo a todas las personas, colaborando en la maduración de la fe cristiana de quienes dan

Bsus primeros pasos en la fe y en la vida de la Iglesia, y estableciendo en las parroquias una propuesta estable y articulada para el laicado de todas las edades.

Está compuesta por laicos de las parroquias que tratan de poner a Cristo como centro de sus vidas, en clave misionera. Una asociación que

impulsa a los seglares a ser fermento dentro de la sociedad y que se preocupa por el desarrollo integral de los más necesitados. Por ello gestionamos e impulsamos en nuestro pueblo la campaña de Manos Unidas y aprovechamos para agradecer vuestra colaboración en la misma. Os deseamos unas felices fiestas.

TENIM UN VIATGE PER A TU

envolguts veïns i veïnes!

Aprofitem este espai que ens proporciona l’Ajuntament de Benifaió per a recordar-vos la campanya tan interessant que estem duent a terme durant este estiu. Amb ella, es pretén promocionar el comerç local, amb l’objectiu de fomentar el aconsum, dinamitzar el sector i posar en valor l’oferta comercial, de servicis i gastronòmica del poble de Benifaió. La campanya consisteix en el sorteig d’un VIATGE A PORTO PER A DOS PERSONES i en el qual podran participar tots aquells que compren en els nostres establiments locals. Cada compra que realitzen els atorgarà una oportunitat per a guanyar un increïble viatge, o dos de les experiències SPA que se sortegen. Volem incentivar-los a fer costat als nostres comerciants locals, que són una part vital del nostre poble.

En un dia assolellat d’agost, els carrers de Benifaió s’omplen de color i alegria. És un moment màgic, un temps per celebrar junts i compartir rialles, música i balls. Per a mi, com a membre de SOM I ESTEM, aquestes festes són especials. Són una oportunitat per a sentir-me part d’aquesta comunitat, per a ser vist i valorat pels qui em rodegen.

Estimats veïns i veïnes de Benifaió, amb motiu de la celebració de les nostres festes patronals aprofitem l’ocasió per a saludar-vos i desitjar-vos, com cada any, unes bones festes.

En el centre d’Estimulació i Rehabilitació “La Llimera” seguim amb la nostra programació d’activitats diàries, on s’ofereix tractament no farmacològic des d’un abordatge multidisciplinari dirigit a atendre les necessitats de la persona usuària en fases prodròmiques, inicials i moderades del trastorn neurocognitiu. Gràcies a l’especialització dels nostres professionals (psicòloga, neuropsicòloga, fisiote-

Entenem que a vegades pot resultar més convenient recórrer a grans cadenes o realitzar compres en línia, però volem recordar-los la importància de triar el comerç local. Cada compra que realitzen en els nostres Establiments contribueix directament al desenvolupament del poble de Benifaió. Genera ocupació, promou la prosperitat econòmica i enforteix els llaços entre veïns.

Participar és molt senzill

Es tracta de segellar un passaport als clients que consumisquen en els establiments associats que hagen volgut adherir-se aquesta campanya.

Els passaports podran arreplegar-se durant el període de campanya en l’Ajuntament de Benifaió, mercat municipal, biblioteca i punts de recollida establits. El període de campanya serà fins al 31 d’agost de 2024.

SOM I ESTEM

Però més enllà de la diversió, també és un moment per reflexionar. Com podem fer de les nostres festes un espai més inclusiu? Com podem assegurar-nos que tots puguen participar plenament en la celebració?

És per això que t’invite a unir-te a nosaltres en SOM I ESTEM. Junts, podem treballar per a fer

AFABALS

rapeuta, TASOC, TIS i auxiliars d’infermeria i sociosanitàries) i de les instal·lacions i equipament del centre, els nostres servicis es troben acreditats per la Generalitat Valenciana dins del catàleg de servicis del Sistema per a l’Autonomia Personal i Atenció a Persones en situació de Dependència en la Comunitat Valenciana en la modalitat d’Estimulació Cognitiva. Això suposa un gran benefici per a les famílies de les persones usuàries els qui poden sol·licitar la prestació vinculada al centre i rebre la prestació econòmica corresponent segons el grau de dependència obtingut. Un altre dels beneficis que obtenen les persones associades a AFABALS, és la possibilitat

Per cada compra o servici prestat superior a 20,00 € fetes en un establiment adherit a ACEB, aquest haurà de segellar el passaport en l’espai situat en la pàgina corresponent al seu sector. Podran participar tantes vegades com desitgen, sempre que els passaports estiguen complets.

El passaport estarà dividit en tres sectors: Hostaleria, Comerços i Servicis.

Quan el passaport estiga complet, s’hauran d’emplenar les dades de l’última pàgina i signar. A continuació, podrán depositar-lo en una de les urnes habilitades per a l’ocasió en: Ajuntament de Benifaió ,Mercat municipal, Edifici Biblioteca.

Gràcies pel teu suport continu a tots i totes gaudiu d’unes bones festes i molta sort.

Miguel Mari

de les nostres festes un lloc on tots es senten benvinguts i respectats. Ja siga oferint el teu temps com a voluntari o donant suport com a soci, cada petit gest compta.

Aquest agost, celebrem junts la diversitat i la inclusió. T’esperem a SOM I ESTEM!

SOM SOCIETAT I ESTEM EN LA SOCIETAT

de desgravar la seua donació de l’impost sobre la renda gràcies a que l’entitat, va obtindre la declaració d’entitat d’utilitat pública al novembre de 2021.

Des d’AFABALS vos animem a que davant qualsevol sospita o presència de simptomatologia que tinga una afectació directa sobre les activitats quotidianes no dubteu en posar-se en contacte amb nosaltres en el 628148019 i us oferirem l’assessorament i suport necessari.

Esperem que gaudiu al màxim les festes 2024! Salutacions!

JUNTA LOCAL CONTRA EN CANCER DE BENIFAIÓ

La Junta Local del Càncer de Benifaió és una entitat sense ànim de lucre que naix de la iniciativa de recaptar fons per a la investigació d’aquesta malaltia. Està composta per gent de totes les edats que dediquen el seu temps lliure a l’organització d’esdeveniments en els quals es pretén fer partícip a tota la població de Benifaió de forma activa, por això us animem a que vos feu membres de la nostra junta local, ja que està oberta a qualsevol persona que vulga formar part d’ella. Durant l’any es duen a terme diverses activitats com poden taules petitòries i de venda de material per a donar visibilitat a la malaltia, curses solidàries i en el mes d’agost durant les festes patronals se celebra el Sopar Solidari Contra el Càncer.

Enguany el sopar es realitzarà el dimarts 13 d’agost i esperem contar en la màxima participació del poble de Benifaió, ja que tot el que es recapta en tots els esdeveniments que es realitzen es destina íntegrament a la investigación.

Són moltes persones les que per desgràcia han de viure esta malaltia i des de Benifaió volem ser solidaris en qui la pateix i aportar el nostre granet d’arena, per això continuarem oferint i preparant totes aquelles activitats en les quals puguen demostrar el nostre suport. Per a finalitzar, volem agrair a tota la població la gran acollida que sempre ens han demostrat en cada un dels esdeveniments que hem organitzat, la vostra col·laboració és fonamental per a seguir amb més força cada dia.

UEns vegem el pròxim dimarts 13 d’agost en el Sopar Solidari Contra el Càncer!!!!

La Junta Local del Càncer vos desitja bones festes patronals!!!

Per a contactar en nosaltres vos deixem les adreces de les xarxes socials:

En Instagram: @contraelcancerbenifaio

En Facebook: Contra el Càncer Benifaió Correu electrònic: contraelcancerbenifaio@gmail.com

ASOCIACIÓN AMIGOS DE LA CERÁMICA

n año más, desde la Asociación Amigos de la Cerámica, dedicamos unas líneas para desear unas buenas fiestas a todo el pueblo de Benifaió. En nuestra asociación sita en la C/ San José de Calasanz nº4 seguimos trabajando para fomentar el trabajo artesanal de la cerámica hecha a mano, en ello llevamos algo más de 20 años y por allí han pasado muchos socios.

Este año queremos dedicar un recuerdo especial a los que ya no están con nosotros porque siempre estarán en nuestros corazones.

También queremos agradecer a todas las personas que visitaron nuestra exposición a comienzo de curso, allí pudieron ver una amplia muestra de los trabajos que hacemos todos los socios con ilusión y esfuerzo. Desde aquí queremos animar a todas las personas a dedicar un poco de su tiempo a practicar haciendo cerámica, verá que es toda una experiencia, a la vez que muy gratificante. Sólo tiene que pasar por el taller e informarse. Os esperamos y felices fiestas.

ASSOCIACIÓ AMICS DE LA MÚSICA DE BENIFAIÓ

Com ja sabeu, Amics de la Música naix l’any 2012, esta associació musical creix ràpidament, i un any després, en 2013, s’obrin les portes de la seua escola «Pascual Martínez Llopis», la qual rep el nom de l’eminent clarinetista nascut a Benifaió, a qui tots elS músics de la localitat coneixen i admiren.

L’ AMUS anhela, com un dels seus objectius principals, permetre l’accés a l’educació musical en tots els àmbits de la societat, amb l’oferiment d’estudis musicals assequibles i de qualitat per a xiquetes i xiquets, així com persones adultes que també vullguen aprendre aquest art.

La principal finalitat d’esta escola és nodrir a la banda. Així doncs, aquest curs, dotze anys després de la seua creació s’han format varies agrupacios com la xikiband, grup de corda i la nostra banda jove.També es va realitzar un acte solemne en el Saló d’Actes del Centre

Cultural “Enric Valor de Benifaió” on es van presentar 15 nous músics, estudiants de l’escola..

En aquest acte també es va procedir a la presentació de la Musa de la Música, Ana Chust Llacer i la Musa Infantil Maria Gomez Martinez, que van ser exaltades pel president de l’associació, Vicent Villar Blasco

Cal tindre en compte, la participació en els programes d’intercanvi de Bandes en 2023-2024 amb la banda de Sollana SUAM. Comptem

amb la banda juvenil la qual ja ha participat a concerts compartits amb bandes de L’Origuilla , Benifaraig, entre altres.

En aquest curs 2023-2024, i com a primer any ja hem participat al Certamen de la Diputació de València aconseguint amb molt de treball i orgull el segon premi i ara estem preparar-se per al Certamen Internacional del próxim mes de Juliol.

A més a més, gràcies als concerts de Santa Cecília, Nadals, estiu i audicions trimestrals que es fan tots els anys, com una tradició que es manté any darrere any, es pot considerar que esta associació esta consolidada en Benifaió.

Totes les persones que formem part d’aquesta associació vos desitgem unes bones festes patronals, i vos convidem a vindre als nostres concerts i actes, així com animar-vos a formar part d’aquest somni que ja és una realitat.

ASSOCIACIÓ AMES DE CASA TYRIUS BENIFAIÓ

Estimats veïns i veïnes.

La Junta de Tyrius de Benifaió està molt agraïda per tota l’acollida que hem tingut de tot el poble.

Volem continuar avançant i fer moltes activitats sobretot per a totes les sòcies, cada vegada som més, estem fent una Associació molt gran. Volem donar les gràcies a tot el poble, entitats i persones que col·laboren de forma desinteressada per l’associació.

Per al pròxim curs programarem activitats, xerrades i Viatges, anirem comunicant-ho pel grup.

Per últim, volem desitjar-vos que passeu molt bones festes en companyia de les vostres famílies i amics.

La presidenta

M. Amparo Molina Beltrán

Enguany estem preparant per a les festes del poble dos actuacions al col·legi Santa Bàrbara:

La primera serà el dia 4 d’agost, amb l’estrena de la comèdia teatral “ LA TIA DEL MARO” amenitzada amb cançons dels nostres socis.

La segona la gal·la del “MANTÓ DE MANILA” el dia 11 d’agost, on s’elegira el millor mantó de Manila, amenitzat amb pasdobles, i amb l’objectiu de fer un homenatge a les sales de ball: JARDIN I EDMA, amb la projecció de les fotos de les quadrilles d’aquella època, i per això demanem que ens feu arribar fotos i esperem una bona participació de mantons de Manila. Volen oferir al poble de Benifaió dos grans espectacles, en el que esperem la vostra participació, al mateix temps que vos desitgem BONES FESTES!

Estimats veïns i veïnes,

D’una banda, la Unió Democràtica de Pensionistes (UDP) de Benifaió té el plaer de saludar-vos a través d’este llibret editat amb motiu de les festes patronals del nostre poble; unes festes que hem de continuar conservant, ja que formen part de la nostra història i el nostre patrimoni cultural.

D’altra banda, desitgem que gaudiu d’aquests dies que trauen al carrer art i tradició. A més, per a aquells que encara no coneixen la nostra associació us animem a vindre a la llar perquè gaudiu de tots els esdeveniments que fem: balls, dinars, viatges, concursos… I us animeu a participar-hi.

Podreu comprovar que som una gran família en la qual es poden passar molts bons moments. Us desitgem a tots i totes unes bones festes!

Atentament,

La presidenta, Juani Caballero Limón.

La Asociación de Ciudadanos Mayores de Benifaió de la cuál presido tiene el gusto de felicitar a todos los ciudadanos en sus fiestas patronales y hacerles partícipes de las mismas.

Desde estas líneas os invitamos a participar en todos los eventos que organizamos para todas las personas mayores de Benifaió tales como viajes culturales, charlas, baile, meriendas y alguna paella que otra.

Este es el décimo sexto año desde nuestra fundación en la que ya contamos con más de 1.272 socios y queremos seguir creciendo poniendo todo nuestro empeño en hacer cosas para nuestros mayores, esperamos vuestro apoyo para poder conseguirlo.

El Presidente Rafael Doria Satorres

CLUB COLOMBICULTURA “ALAS” BENIFAIO

Des del club de colombicultura “Alas” de Benifaió volem desitjar a tots els veïns unes bones festes.

Enguany hem celebrat 5 competicions a nivell local. Les classificacions van ser les següents:

Concurs de Nadal:

1r lloc: Pokemon de Kevin Mengual

2n lloc: Alas De Fuego de Joan Rovira (Tello)

3r lloc: Motomami de José Moreno.

Concurs de Gener:

1r lloc: Alas De Fuego de Joan Rovira (Tello)

2n lloc: Cupernico de Ruben Rovira

3r lloc: Moliner de Mario Vidal

Concurs de Lliga:

1r lloc: Pura Sangre de Joan Rovira (Tello)

2n lloc: Dandy de Kevin Mengual

3r lloc: 98 Octanos de Antonio Cuco

Concurs de Final de Temporada:

1r lloc: Mengualet de Julio Duart

2n lloc: Kevin de kevin Mengual y Ruben Rovira y Ruben de Francisco Gimeno

I per últim hem celebrat el tradicional concurs local, en el que empataren en el primer lloc 40 coloms.

Aquest any hem de lamentar la pèrdua de dos dels nostres socis, José Manuel Castelló i del jove Kevin Mengual, dos grans del nostre club. Vos recordarem sempre!

Per acabar, volem donar les gràcies al suport prestat per part de l’Ajuntament.

C.D. BENIFAIÓ

La temporada passada ha sigut una de les millors en la història del Club Esportiu

Benifaió, plena d’èxits esportius i de creixement. No sols hem aconseguit grans resultats en les competicions, sinó que també hem vist com el nombre de jugadors i jugadores ha augmentat de manera significativa. Tot això no haguera sigut possible sense el compromís i la dedicació de tots els membres del club, així com el suport incondicional del poble de Benifaió.

Èxits Esportius

Enguany, els nostres equips han demostrat una gran qualitat i competitivitat en totes les categories. Hem aconseguit trofeus importants que posen de manifest el treball dur i la constància de jugadors, entrenadors i col·laboradors.

Destacar que un any més totes categories de futbol 11 han aconseguit l’objectiu i continuarà un any més en la categoria de primera regional, categoria molt exigent i que dona mostres del creixement que han experimentat els nostres jugadors.

En la categoria de futbol 8 encara que el valor principal és la formació i el dotar als nostres jugadors de ferramentes per al seu creixement, hem obtinguts dos campionats de lliga

, Aleví B i Aleví A, així com el nostre equip de femení de F8 ha obtingut una meritòria segona plaça, per a nosaltres són campiones també.

Creixement del Club

El CDBenifaió ha experimentat un notable augment en el nombre de jugadors. Aquesta creixent popularitat és un reflex de la confiança que les famílies de Benifaió depositen en el nostre projecte. Ens sentim orgullosos de veure com cada vegada més joves es sumen a les nostres files, compartint els valors d’esportivitat, esforç i treball en equip que promovem.

Identificació amb el Poble

El nostre club no seria el mateix sense la seua estreta vinculació amb el poble de Benifaió. Ens sentim profundament arrelats a la nostra comunitat i és un honor representar-la en cada partit i competició. La passió i el suport dels nostres seguidors ens donen la força per seguir endavant i continuar millorant dia rere dia.

Nova Secció de Voleibol

Aquest any, estem emocionats d’anunciar la creació de la nova secció de voleibol del CDBenifaió. Aquesta iniciativa respon a la demanda

Dcreixent d’aquest esport al nostre poble i estem segurs que serà un èxit rotund. Convidem a tots i totes a unir-se a aquesta nova aventura i formar part d’un projecte que, com sempre, tindrà com a objectiu principal la formació integral dels nostres esportistes.

Uneix-te al CDBenifaió

El CDBenifaió és més que un club; és una família. Si vols formar part d’aquest projecte apassionant, no dubtes en contactar amb nosaltres. Tant si t’agrada el futbol com el voleibol, t’esperem amb els braços oberts. La nostra força radica en la unió i la passió de tots els qui en formem part. Junts, seguirem escrivint pàgines d’èxit i orgull per al nostre poble. Gràcies a tots i totes per fer d’aquest club un referent i un motiu d’orgull per a Benifaió. Agrair a la regidoria d’esports el suport rebut i als conserges la seua dedicació i un especial reconeixement i agraïment al nostre principal patrocinador, Chovi per la seua ferma aposta en el club.

La millor temporada està per vindre i volem compartir-la amb vosaltres! Alerallaets! Alerallaetes!

CLUB FRONTENNIS BENIFAIÓ

es del nostre Club volem desitjar a tots els veïns i veïnes del nostre poble que gaudeixen de les festes patronals i convidar-los a que s’apropen a la pista de frontennis per a poder participar i gaudir del nostre esport.

En esta temporada 23-24 que acaba de finalitzar hem passat de 3 a 2 equips en competició per la baixa d’alguns jugadors. Hem competit en les lligues de 1r i 2a categoria provincial amb les seues respectives competicions de copa. L’equip de 1a ha quedat en vuité lloc i en copa hem arribat fins vuitens de final de copa. L’equip de 2a ha quedat en tretzé lloc en lliga perdent la categoria i ha caigut eliminat en vuitens de final de copa.

Entre la resta d’activitats del nostre Club cal destacar la consolidació del Torneig Local per

a jugadors amb un nivell no federat o de 3a que celebrarà la seua edició número VII del 29 de juliol al 2 d’agost. També celebrarem el nostre tradicional Torneig Obert que enguany celebrarà l’edició XVIII del 5 al 15 d’agost per a jugadors federats. Finalment, dir que tot aquell que estiga interessat en entrar a jugar en el nostre Club pot

passar-se per la pista de frontennis del Poliesportiu Municipal de dilluns a divendres què entrenem o cridar als telèfons de contacte que ficarem als cartells del campionat. Salutacions i bones festes!

Xavier Ródenas

Secretari del Club Frontennis Benifaió

CLUB DEPORTIVO PETANCA BENIFAIO

Un año más nuestro Club Deportivo Petanca Benifaio colabora en el libro de fiestas patronales 2024 y como cada año estamos en plena fase de competiciones tanto a nivel regional como autonómico y nacional en estos momentos ya hemos jugado varias fases provinciales tanto en individual como en tripletas y dupletas, también hemos participado en varias previas de clasificación para campeonatos nacionales, también tenemos la intención de jugar como club en el PROVINCIAL DE VALENCIA un torneo de mucho prestigio a nivel nacional y en septiembre empezaremos la liga regular de la comunidad con los jugadores Michel Bargues, Javier Orozco, Javier Bayona, Manuel Ruiz, José Linares, Dani Carmona, Francisco Iborra, Raúl Carmona, José Torres, Luis Berlanas, Alejandro Moreno, José Sánchez, Francisco Javier Díaz y Rafa Carmona como técnico nacional un elenco de petanqueros jóvenes y experimentados que nos deleitaran cada fin de semana de competición con su juego espectacular y decidido al ataque para conseguir representar a nuestro club al máximo escalafón nacional, destacando también este año la inscripción en nuestro club de la categoría femenina después de unos años sin tener jugadoras este año podemos disfrutar de petaqueras de nivel como Isabel Pérez, Lorena Hernández, M.ª José Huertas y Iraide Hernández.

También vamos a seguir con el programa social que llevamos haciendo durante años destacando eventos como el tradicional torneo de fiestas el 15 de agosto, nuestro día de las paellas del club el cual es un día muy bonito donde la armonía y el buen ambiente es tradicional y realizaremos nuestro torneo de navidad, estos eventos demuestran la gran aportación de los socios al club con mucha gente joven en la actualidad, y el buen trabajo realizado por la junta directiva.

Todas estas competiciones durante el año importantes de nuestro club las podréis seguir a través de nuestra página de facebook Club D Petanca Benifaio y a nivel nacional podréis también ver competiciones de campeonatos de España a través del canal de YouTube FEP TV donde es totalmente gratuito la suscripción, allí podréis disfrutar de las competiciones de alto nivel que se televisan

en directo como la que presenciaremos pronto con los europeos y mundiales. Agradecer a todos nuestros seguidores el apoyo recibido y también a la concejalía de deportes del ayuntamiento que siempre nos ha apoyado en todo lo necesario para este deporte de la petanca y nos ha seguido con entusiasmo en todas las competiciones deseando finalmente poder realizar junto a ellos el ansiado proyecto deportivo de nuestro club tener unas instalaciones deportivas de nivel condicionadas para practicar este bonito deporte y poder así crear una escuela deportiva para iniciación de los chico/as que quieran competir en este bonito y espectacular deporte.

Sin nada más que decir se despide la junta directiva del club que os invita a pasar unas felices fiestas patronales y disfrutar de nuestro deporte. LA PETANCA

La Junta Directiva

CLUB ESPORTIU MUSSA

45 Edició SETMANA DE LA JOVENTUT 2023

Com tots els anys, passem a destacar l’ocorregut a La Setmana de la Joventut d’any passat.

Aquest any, pereix que els equips s’animen a tornar a jugar el torneig degà a Benifaió, sent el nombre de equips inscrits de 13 conjunts, nombre d’equips des de l’any 2012 que no hi havia tanta quantitat d’inscripcions. Destacar, altra volta, que un dels equips, es format, íntegrament, per les Clavariesses’22, capitanejades, de forma magistral, per Gemma Beltran, aportant gran alegria i desenfado a tots els seus encontres.

En el merament esportiu, el desenvolupament del torneig ha segut dels millors dels últims anys, amb el bon joc i la esportivitat ha estat present a tots el partits.

Classificació dels equips guanyadors: Campió: Odiamo Tutti de Almussafes, capitanejats per Sergio Fernández i Lluc Satorres.

Subcampió: Royal Academi de Benifaió, capitanejats per Rubèn Miralles i Alejandro Rovira

Millor Jugador: Rubèn Miralles del Royal Academi

Millor afició: Clavariesses’23, dirigides per Gemma Beltran

Millor Porter: Joan Sales de l’equip Odiamo Tutti

Campió Repesca: Jaume Joiers dels germans

Jaume i Marc Martí

Subcampió Repesca: S’Accepta Bizum portats per Oscar Gómez i Vicent Pla

Des del Club Esportiu Mussa donem TOT EL AGRAÏMENT possible a els comerços locals

que amb el seu gran suport fan possible l’existència d’aquest esdeveniment esportiu: Carp. Metal. Fèlix Moreno, Òptica Clérigues, Seguros Oscar Balsells, Jaume Joiers, Cerveseria Samoa, Auto-escola Guillem, Fisoterapia Balance, Choví, Helados La Ibense, Font Salut, Bar Amèrica, Funerària Meneses, Assessoria

Miguel Gómez, Casa Alòs, Cafe 24 Plaça, Rte Chino FULILU II, Loteria Virgen Carmen, Citroën Gonzalo Alginet, Entrenament personal Jose Duart, Construcciones Toledo, Bar Els Rogets, Pizz. Ricco Ricco, Bar Inma, Auto-Repar J. Luis Pons, Ferreteria Herrero Bosch i Carns Enrique mercat.

G R À C I E S

Res mes, desitjar a tots els veïns de Benifaió unes bones festes patronals.

CLUB BÀSQUET MARCELINA BENIFAIÓ

Un any més ens dirigim a tot el poble de Benifaió des d’aquestes línies on, sense dubte, ens serveixen per fer un xicotet balanç de la temporada i desitjar-los gaudir de les nostres festes patronals. En l’àmbit esportiu, tanquem la temporada 23/24 d’una forma excepcional, com sempre hem fet, centrant-nos en l’esport base per construir els nostres ciments i que ens porten a ser un club consolidat que continua augmentant el nombre de famílies i la qual cosa ens ompli d’orgull i molta il•lusió. Des del club, estem molt contents i orgullosos de tots els nostres equips i les seues famílies, per la seua actitud, el seu compromís i per descomptat dels seus èxits esportius. Volem destacar als nostres equips Infantil Masculí i el Cadet Femení, que es proclamaren subcampions de les seves lligues a les finals celebrades el passat mes de Maig a Cocentaina. Sumem a aquesta felicitació al nostre Júnior Femení que es va quedar a un pas de la final.

Sense dubte, aquests són els èxits dels quals ens sentim més orgullosos, ens han fet vibrar i emocionar-nos en cada enfrontament, omplint les grades en cadascun dels partits, i el més important, formant una autèntica família construïda des de la base amb la perfecta unió d’esport, amistat i passió pel nostre esport. Per finalitzar aquesta temporada, ens agradaria agrair a tots i totes qui fan possible que el nostre Club continue sent un referent, en especial a les nostres famílies i els nostres jugadors i jugadores, sense ells i elles

Ures d’açò seria possible. I com no, al nostre Ajuntament, que des de la seua Regidoria d’Esport ens donen tot el suport durant la temporada, en cada activitat i en la cessió de les instal·lacions.

Des del Club Bàsquet Marcelina Benifaió volem desitjar a tothom unes bones festes, i els animen a disfrutar de totes les activitats que organitzem durant la temporada, on vos animem a seguir-nos a les nostres xarxes socials (@cbmarcelina) i disfrutar junts d’aquest esport que ens apassiona.

CLUB GIMNÀSTICA BENIFAIÓ

n año más, ahora con nueva imagen, el Club Gimnasia Benifaió Valencia, quiere desear al pueblo de Benifaió que tenga unas Fiestas Patronales como merece.

Aprovechamos para enseñar al pueblo de Benifaió nuestra nueva imagen, pero con la misma ilusión y ganas de siempre.

Además, nuevos proyectos, aparte de la Rítmica femenina y masculina ahora introducimos gimnasia Acrobática, que deseamos

tener igual dedicación, y trabajo y así poder llevar también el nombre de Benifaió en el mundo de la Acrobática.

La gimnasia acrobática es una disciplina gimnástica basada en rutinas que deben presentar giros, saltos y muestras de equilibrio y flexibilidad. Los ejercicios son realizados por equipos de entre dos y seis atletas, cuyos movimientos deben ser coordinados y armónicos.

Este deporte está formado tanto por chicos como por chicas y combina las acrobacias y elevaciones. Además, la gimnasia acrobática proporciona capacidades como: fuerza, flexibilidad, coordinación, equilibrio y agilidad. Sentando las bases para poder practicar cualquier otro deporte en el futuro. No dudes en probar esta nueva disciplina a manos de nuestros entrenadores profesionales a nivel nacional e internacional.

DAMES DE LA MÚSICA DE SANTA CECILIA

Un any més l’associació Les Dames de la Música ens dirigim als veïns i veïnes de Benifaió, per a manifestar en primer lloc, el recolzament que ha tingut l’entitat dels seus membres quins amb una xicoteta ajuda econòmica han permés que els estudiants del CEM (Centre d’Estudis Musicals de Benifaió) puguen estudiar i aprendre una ensenyança que és més que una assignatura, és una alegria per al poble. Enguany hem pogut dotar al centre d’un saxofò alt Yamaha YAS-280, tres saxos alts J.Michael AL500, un oboé Gara

GOB10 i una banqueta Roland RPB-500PE per a piano.

Seguidament, volem informar, tal com ja comentarem al tradicional berenar de les festes de Santa Cecília de l’any passat que la Junta actual està en procés de transició, tenim noves incorporacions que durant este any vos anirem presentant, i seran a l’exercici de l’any que ve on finalment es consolidarà la nova junta. Aprofitem este espai que ens dona l’Ajuntament i la seua Regidoria de Festes per sol·licitar que es presenten, a la Junta, noves persones que desitge

que esta ajuda a la música no desaparega, de veres que seria una llàstima que esta associació amb més de 30 anys d’existència i col·laboració amb els estudiants de música, no tinga més recolzament, tant de les famílies dels músics com de la població en general. Tot el món és benvingut. Si voleu contribuir a que la música no pare mai al nostre poble, podeu contactar amb nosaltres a través del correu electrònic damesdelamusica@ gmail.com o de la pàgina del facebook: https:// www.facebook.com/damesdelamusicabenifaio/ Bones festes Benifaió!!!

COR MADRIGAL

Un any més, des del Cor Madrigal volem saludar el veïnat de Benifaió i presentar-los un breu resum de les nostres activitats del curs 2023-24.

En primer lloc ens vam adherir a la XX Campanya d’Intercanvis Musicals que patrocina la Diputació de València; vam dur a terme l’intercanvi amb el Cor Amalthea de València, celebrant sengles concerts a l’església de Sant Esteve de València el 18 de juny de 2023; i a la nostra església parroquial de Benifaió, una setmana després, el 24 de juny.

El dia 22 d’agost de 2023 vam cantar la missa en honor a Santa Bàrbara, patrona del poble.

El 9 d’Octubre de 2023 tinguérem doble actuació: d’una banda cantàrem el Te Deum en l’església, festejant així la Diada de la nostra Comunitat; d’altra banda, i acollint-nos a la campanya de difusió musical València és música, vam oferir el mateix dia un concert al Centre Cultural Enric Valor en el que la música valenciana fou la principal protagonista.

L’habitual Concert de Nadal tingué una temàtica netament germànica; els compositors alemanys Buxtehude, Brahms i Schütz encarnaren el nostre concert. Cal destacar l’estrena

del meravellós Oratori de Nadal de Schütz, la interpretació del qual estigué acompanyada per una orquestra formada per joves i prometedors músics.

El dia 12 de maig les clavariesses del carrer Ermita celebraren la festa de la patrona dels valencians, la Verge dels Desemparats. A tal efecte volgueren comptar amb nosaltres per a cantar la missa d’eixa festa, fent-nos també sentir l’orgull i devoció per la nostra patrona. Al tancament d’este article encara no hem realitzat la cloenda del curs, la qual tindrà lloc en juny amb dos concerts: el pròpiament del cor el dia 15 i el que efectuarem juntament amb una coral d’Algemesí durant el cap de setmana del 22 i 23 del mateix mes, en haver-se ins-

crit ambdós cors en la campanya d’Intercanvis Musicals 2024.

Actualment, observem amb preocupació la progressiva disminució de cantaires del nostre cor; necessitem incrementar nostra massa coral per fer front amb solvència als cada vegada més complexos reptes que se’ns plantegen. Des d’ací fem una crida a totes les persones que estimeu el cant i la música perquè vingueu a formar part de la nostra família coral.

En el capítol d’agraïments cal fer menció a la Regidoria de Cultura, el nostre estimat públic, la parròquia, el personal del Centre Cultural Enric Valor i el Col·legi Crist Rei, per la seua col·laboració econòmica i cessió de locals i escenaris de concerts. També agraïm la collaboració d’Hèctor, el nostre pianista acompanyant. Menció especial mereix Candi, el nostre director, autèntic impulsor i artífex dels nostres èxits.

El Cor Madrigal vos desitja Bones festes i bona música.

Joan Ròdenas Cantaire del Cor Madrigal

GIMNÀSTICA DE MANTENIMENT MUNICIPAL

La gimnàstica per a majors és un element clau a l’hora de parlar de qualitat de vida, allò que diríem “envellir amb èxit”, arribar aquesta etapa de la vida amb un baix risc de malalties i amb un bon estat físic i mental. Per això cal realitzar exercici físic i així ho intentem en la nostra gimnàstica, a on es millora l’equilibri per a previndre les caigudes, un benefici físic i psicològic i sobretot la socialització.

Dona gust vore les classes de gimnàstica plenes, a on més de 220 alumnes de Benifaió poden disfrutar d’un bon servei, dividit en 4 grups, en el que els 3 primers s’imparteix en el pavelló municipal i l’últim a la llar dels jubilats. La prova del seu èxit i el seu bon funcionament, com sempre dic, és per la bona coordinació entre la responsable de l’Ajuntament M. José Piles, els alumnes i jo com a monitora.

Agrair al meu alumnat les mostres de carinyo i per compartir amb mi el meu treball, així dona gust treballar. Només des d’ací, vos animem a participar en la nostra activitat, i desitjar-vos a tots unes bones festes patronals.

La monitora Inma Gas

GRUP BENIFAIÓ EN DANSA KRAKEN BENISUB

Des de l’Associació Benifaió en Dansa, volem desitjar-vos unes bones festes i aprofitem este espai per a convidar-vos a les danses en honor a Santa Bàrbara que es duran a terme al 15 d’agost.

La Dansà és la manifestació folklòrica més antiga de les comarques que formaven l’antic Regne de València. Les danses són un ball popular a les places i els carrers de les poblacions valencianes, on pot participar tot el que vullga. Per preparar-les es faran uns tallers populars els dies 12 i 13 d’agost a les 19:00h en la Plaça del Progrés on podrà participar tota aquella persona que vullga i com no, també volem convidar a tot el poble de Benifaió a formar part de la nostra associació ballant i/o col·laborant en activitats d’investigació, recuperació, difusió i promoció del folklore valencià. Us esperem i bones festes.

Mª Carmen Alcaide Mòner Presidenta

Somos el Kraken BeniSub.

Has leído bien, tu club de buceo de referencia en Benifaió. Si pensamos que aproximadamente el 70% del planeta está cubierto de agua, aún nos queda mucho por descubrir.

Te damos la bienvenida a nuestro mundo submarino.

¡Sumérgete con nosotros!  @krakenbenisub

STRIESPORT ROQUETTE

Un any més des del Club Triatló Roquette Benifaió, aprofitant l’oportunitat brindada per l’ajuntament, ens dirigim a tots vostès per desitjar-los unes bones festes.

Aprofitant este espai, volem convidar a tots els xiquets/xiquetes i adults que vullguen coneixer el nostre esport, s’animen a vindre el pròxim setembre a les nostres jornades de portes obertes i conèixer amb més profunditat el nostre club i la gran familia que som. I com no donar-li el nostre agraïment al nostre patrocinador Roquette Laisa, i donar les gràcies a l’Ajuntament de Benifaio i a la Regidoria d’Esports per permetre’ns utilitzar les instal·lacions de la piscina coberta per als entrenaments i per la seua col·laboració en tots els esdeveniments esportius i facilitar-nos un espai per entrenar.

A tots ells Gràcies

MOTOCLUB TRAMUSSER BENIFAIÓ

omos un Grupos de Amigos con mucha afición a las Motos, nos reunimos para toda clase de Actividades Relacionadas con las motos, a principios de 1997 fundamos el (Motoclub Tramusser de Benifaió) para organizar Rutas, Matinales, Concentraciones, y conservar esta bonita afición en el pueblo de Benifayó. Ya llevamos 27 años haciendo acontecimientos para conservar la Afición en nuestra Localidad. Este Año Dentro de la XV Memorial de Fco. González de Motos Clásicas, un año más, el Motoclub Tramusser junto al Ayuntamiento de Benifaió recordamos el 12 Mayo 2024 la figura del ( 10 veces Campeón de España ) de los años 60 (Francisco González Sanchis). Una Cita Emotiva ya que la presencia de su Nieto del laureado, estuvo presente en todos los actos y en el Homenaje, se coloca una Corona de Laurel en la Placa que lleva su Nombre, con un recorrido tanto por la localidad como por alrededores y terminando la vuelta en la Plaza Mayor Benifaió con un Refresco y con un emotivo Homenaje a un Gran Piloto de esta localidad (Miguel Ángel Trenzano) incluyendo una Exposición de Motos de Competición con las que se corrían en aquellos tiempos de

M.A.Trenzano, también hemos tenido la presencia de Champi Herreros en otros Personajes célebres y grandes del Motociclismo de España. Agradecemos ante todo al Ayuntamiento Benifaió como a todos los colaboradores que siguen estando ahí durante todos estos años y poder tener la figura de Fco. González en el lugar que se merece (siempre recordado por los vecinos de Benifaió).

CLUB DE PÀDEL BENIFAIÓ

Estimats veïns i veïnes de Benifaió,

Amb gran il·lusió i orgull, des del Club de Pàdel Amics del Pàdel de Benifaió volem saludar-vos i compartir amb tots vosaltres el nostre primer any de vida. Ha estat un any ple d’emocions, aprenentatges i, sobretot, molt de pàdel.

Durant aquest temps, hem organitzat diversos tornejos que ens han permès gaudir de moments inoblidables i crear vincles amb altres aficionats a aquest esport. A més, oferim classes i partides gairebé tots els dies per a tots aquells que volen millorar el seu nivell o simplement passar una estona divertida jugant a pàdel. El nostre objectiu és continuar fomentant aquest esport i fer créixer la nostra comunitat. Volem agrair a tots els socis i participants pel seu entusiasme i suport constant.

Us convidem a tots a unir-vos a nosaltres i a gaudir del pàdel. Ens veurem a les pistes!

Desitgem a tots i totes que passeu unes bones festes plenes d’alegria i bons moments amb els vostres éssers estimats.

Atentament,

Álvaro Martínez Ciscar

President del Club de Pàdel Amics del Pàdel de Benifaió

JA ESTEM AHÍ! PENYA EL COET – L.G.G.

Recorde perfectament a on vaig deixar la caixa en totes les coses de la Processó i la Cordà i no obstant acabe de revisar el traster i no hi ha mans. És impossible! No pot ser que desaparega una caixa tan gran i la caixa de la Processó. Eixa oloreta a pólvora impregnada en tot que per molt que ho llaves no se’n va. En fi, ho he de revisar tot en temps i vore també si he de recosir algun forat i vos aconselle que ho feu, vorem a on ha anat a parar.

De peus a cap: calcetí gros, bota de muntanya, pantaló vaquer, camiseta de cotó, camisa també de cotó i per damunt de tot açò, el “mono”, per ad alguns, la funda. Igual les mànegues que els camals, van segellats en cinta americana i les cremalleres tancades per complet.

El més important és el cap: un mocador que tape la boca i el nas no va gens mal, per a no cremar-se i respirar millor, gorreta, espai en les viseres i ales, poden parar algun coet, però sobretot, per damunt de tot, les ulleres.

És fonamental cuidar els ulls. Tota la resta si es crema, més o manco té solució, però els ulls són vitals. I és molt fàcil, unes ulleres de seguretat que podeu trobar en qualsevol ferreteria del poble per uns pocs euros.

Per a la Processó no cal tant. Un bon calçat per si s’escapa algun coet xafar-lo i aguan -

tar-lo, pantaló vaquer i una brusa valenciana per damunt de la camisa prou, que fa molta calor el dia de la Festa dels Fadrins, però perdoneu que em repetisca: en ulleres de seguretat. No ho oblideu, també en la Processó. I els que aneu d’espectadors, no s’encanteu que són voladors, tant en la Processó com en la Cordà, que encara en gàbia i tot se n’ixen. En fi, em pareix que acaba d’arribar la meua dona.

—Amparooooooo! Tu saps alguna cosa dels trastos de la cordà?

—Clar que sí, i t’ho vaig dir. Destorbava en el traster i ho vaig dur a ca ta mare.-

—Eu! Sí que és de veres! Gràcies.-

Puix res, després pegaré una miradeta. Sabeu que el passat 9 d’octubre el poble mos va atorgar el Premi Ciutat de Benifaió per la nostra trajectòria, no? Estem molt contents i agraïts, són ja 32 anys i els que queden, i d’alguna manera ens obliga a reinventar-nos i fer-ho millor cada any.

I una crida als Clavaris i Clavariesses i acompanyants de cada any i a tot el món en general: quan acaba la Festa no teniu per què despedir-vos dels coets, de la Processó, de la Cordà, estem ací, la Penya el Coet, en els braços oberts per a rebre nous socis, nous participants. Hòmens i dones, una volta entra el cuquet, convé alimentar-lo, fer la Festa gran. Vos esperem a tots, molts participants i la resta d’espectadors, i feu publicitat, que vinguen de tot el món a vore’ns, i recordeu que en començar desembre homenejarem a la patrona Santa Bàrbara en una Passejà, com l’any passat.

Moltes gràcies.

NO HI HA COETS, NO HI HA COETS!!

PENYA EL XIFLEC, 20 anys de la seua FUNDACIÓ

Molts de nosaltres de ben menuts vàrem viure La Cordà a la porta de casa, corrent carrer amunt amb els coets lliures, ja que La Cordà es feia tant a la plaça Major com pels carrers més pròxims. Així, l’any 2004 un grup d’amics amb gran estima pels actes de foc tradicionals, vam decidir fundar El Xiflec. Estima que, després de veure com ens engabiaven La Cordà l’any 2007, ens va portar a registrar la penya com a associació l’any 2010 per tal de guanyar visibilitat i tenir més força a l’hora de reivindicar una cordà lliure.

Després de 20 anys col·laborant en les festes de Benifaió, pensem que el més important per a la pervivència dels actes de foc, que són un referent i un distintiu del poble de Benifaió i no d’altres, és la implicació i la participació de la

gent del poble, així com l’acceptació del que implica la seua realització.

Des d’aquest espai volem transmetre i reivindicar que, tant La Processó del Foc com La Cordà Benifaió han de tindre el lloc que es mereixen en el poble. Per aquest motiu, creguem que indistintament del pensament polític del govern del moment, aquests actes estiguen blindats tant cultural com econòmicament per tal que perduren en el temps com a tradició.

DVivim a un territori on la cultura del foc es troba molt arrelada, i és gràcies al teixit associatiu, en aquest cas les associacions El Coet i El Xiflec, que s’ha treballat per vetllar que aquestes tradicions perduren i es mantinguen al llarg dels anys. Sempre intentant implicar a tota la població, des dels més menuts fins als més grans, amb actes com les cordaes infantils i les tradicionals, que van més enllà dels actes principals.

Desitgem que pugueu gaudir d’unes festes plenes d’alegria i on el foc segueixca sent l’element protagonista.

Qui corda passa, Cordà empeny!!!! Salut i coets!!!! El Xiflec

PROTECCIÓN CIVIL BENIFAIÓ

esde la Agrupación local de voluntarios de Protección Civil de Benifaió, deseamos a nuestros vecinos, vecinas y visitantes que disfruten de las Fiestas populares con sus diferentes eventos y celebraciones con la colaboración de todos para que sean un

Ureferente para nuestra población. Por ultimo agradecer al consistorio municipal la atención que tiene para esta Agrupación.

Fernando Hernández Jefe de Agrupación

SOCIETAT ARTÍSTICA MUSICAL DE BENIFAIÓ

n any més acudim amb gust a la fita que ens brinden les Festes Patronals per a parlar de les activitats de la nostra Societat, totes elles entroncades en la Música des dels vessants de l’ensenyament (Centre d’Estudis Musicals i Escola de Música), de la difusió de la cultura musical (concerts) i de les participacions com a acompanyant ineludible en els festejos populars que se celebren a Benifaió. Quan mirem amb la perspectiva d’un any totes les activitats que organitza o protagonitza la SAM, no deixem de sorprendre’ns. El dia a dia, el funcionament quotidià de l’entitat de portes endins, a vegades ens fa perdre a nosaltres mateixos la projecció social de la labor que fem. Per això és bo detindre’s hui a contemplar la punta de l’iceberg, allò més visible i que justifica la raó de ser de la SAM: les actuacions de la Banda i de les agrupacions dels seus músics en conjunts cambrístics.

Acompanyàrem les celebracions del 9 d’Octubre passat, celebràrem la festa de la nostra

patrona Santa Cecília amb un concert i una missa, vam fer un Concert de Nadal, participàrem dins de les festes nadalenques en el concert-espectacle Tubanadal a la Plaça Major… Ja en este any, hem fet el Concert de Primavera inclòs al cicle Excel·lent i participat en activitats comarcals organitzades per la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana i altres entitats oficials, com l’Aplec de Bandes celebrat recentment a Sant Joanet o el Concert d’Intercanvi amb la Banda de La Lira d’Alfarb, en el qual, per cert, va actuar la nostra Banda Jove. Al maig passat el Grup de Percussió Sakatapum, format per músics de la Banda i alumnes dels nostres centres d’ensenyament, va oferir un concert-espectacle memorable. També participàrem en les activitats falleres acompanyant les Comissions de la Falla Santa Bàrbara i Mitja Capa i en les festes religioses celebrades al llarg de l’any.

El nostre director José Vicente Leal Mora està preparant el Concert de Festes, que enguany

dedicarem a coneguts fragments d’òperes, amb la contribució d’importants veus líriques i cors.

Totes estes activitats no podrien celebrar-se sense la col·laboració dels nostres socis, sustentació fonamental, ni sense les subvencions dels organismes oficials que tutelen el sosteniment d’eixe fenomen musical tan valencià que són les Bandes de Música. I en este punt és de justícia esmentar l’Ajuntament de Benifaió pel seu constant suport. A tots ells els donem les més efusives gràcies.

Ara, a gaudir de les festes!

Francisco Grau Ull President