Butlletí d’Informació Municipal. Número 7. Febrer de 2018. Exemplar gratuït. www.catarroja.es
Catarroja presenta una nova ruta turística a FITUR
SUMARI
3
ACTUALITAT MUNICIPAL
BIMCatarroja Ajuntament de Catarroja BIM Catarroja Número 07 Imatge de portada: Nova ruta turística des del Port Direcció i coordinació: Lluís Raga Disseny i maquetació: Editorial MIC Col·laboradors: Daniel Leal Vilches, Mariló Gradolí Sandemetrio, José Maria Peris, Lídia Aguilar, Paco Alonso, Ada Dasí, Tancat de la Pipa, Arxiu municipal Imprimeix: Editorial MIC Edita: Ajuntament de Catarroja Dipòsit legal: V-3126-2015 www.catarroja.es premsa@catarroja.es El BIM es distribueix de manera gratuïta. Es permet la reproducció total o parcial de textos, fotografies o dibuixos, sempre que se’n cite la procedència. L’Ajuntament i la direcció no es fan responsables de les opinions i afirmacions dels articles que van signats, perquè la responsabilitat és dels seus autors.
L’Ajuntament de Catarroja ha editat 6000 exemplars d’este BIM, amb un cost de 1.683,80€ IVA inclòs. Cost per exemplar: 0,28 €
12
EN PERSONA
BENET DELCÁN
14
EN PROFUNDITAT
HOMENATGE A LES VÍCTIMES DEL BOMBARDEIG
16 ESPORTS
IMPULS A LES INSTAL•LACIONS ESPORTIVES
17 ESPORTS
EL CLUB FRONTENIS DE CATARROJA
18
EL RACÓ VERD
JARDINERIA ECOLÒGICA
19
CATA CATARROJA
LA PAELLA, PATRIMONI DE LA HUMANITAT?
20 AHIR
EL MOTOR DE LA REPÚBLICA
02 / 03
ACTUALITAT MUNICIPAL
∆ L’alcalde, Jesús Monzó, acompanyat de representants del Tancat de la Pipa, l’Antiga Artesana i els pescadors, en la presentació a FITUR.
PASSEJOS EN BARCA AMB ALLIPEBRE I CERVESES ARTESANALS FITUR: Catarroja presenta el seu primer producte turístic a la Fira Internacional de Turisme de Madrid
L
’experiència ofereix als visitants la possibilitat de gaudir dels paisatges i la riquesa natural del Port més gran de l’Albufera amb activitats a l’aire lliure i al mateix temps permet degustar els plats més tradicionals. Els visitants tenen l’ocasió de navegar per l’Albufera en una ruta amb barca amb eixida des del Port i parada en el Tancat de la Pipa. La ruta, d’una durada total de 3 hores, també inclou una degustació de cerveses d’Antiga Artesana, empresa local especialitzada en diferents tipus de cervesa artesanal, i del plat més típic de Catarroja: l’allipebre. L’activitat s’ha de fer amb reserva prèvia. L’alcalde de Catarroja, Jesús Monzó, acompanyat dels responsables del Tancat de la Pipa, Antiga Artesana i els pescadors han presentat el producte en una roda de premsa a FITUR. El Port de Catarroja s’ha convertit en un punt turístic de referència pel seu valor paisatgístic i mediambiental i la
seua oferta gastronòmica. A més, és el lloc de pràctica de la Vela Llatina i la Pesca Tradicional, ambdues activitats declarades recentment Bé d’Interés Cultural (BIC), Catarroja oferirà a les persones que acudisquen al municipi la possibilitat de visitar el Tancat de la Pipa, una àrea de reserva dins del Parc Natural de l’Albufera. El Tancat és una zona
S’OFEREIXEN VISITES CONCERTADES AL TANCAT DE LA PIPA
privilegiada en la qual gaudir de la biodiversitat de l’Albufera i observar les diferents espècies d’aus que habiten. A més, es tracta d’un entorn ideal per a practicar senderisme i ciclisme, seguint la Ruta Blava, a través dels arrossars. La gastronomia més tradicional A més, Els visitants que s’acosten a el Port de Catarroja poden gaudir de l’allipebre en els restaurants La Primitiva i Casa Baina. Però, a més, l’oferta gastronòmica també inclou altres plats que integren els ingredients propis de l’Albufera i de l’horta i, sobretot, una gran varietat d’arrossos. Catarroja, que ja compta amb el títol de Municipi Turístic, va rebre prop de 10.000 visitants en les seues festes en honor a Sant Miquel, durant el mes de setembre. La majoria d’ells van acudir al Port per a gaudir de l’ambient del reconegut Concurs d’Allipebre i la Festa de la Sega de l’Arròs. ◆
BIMCatarroja
ACTUALITAT MUNICIPAL
OCUPACIÓ, INNOVACIÓ I EMPRENEDORIA La Setmana de l’Economia local, organitzada per la regidoria d’Impuls Econòmic, va comptar amb conferències, taules redones, tallers i l’entrega dels Premis Emprén ã CAROLINA FERRI GARCÍA
continuació, es va fer una sessió de networking i un workshop on es van analitzar els resultats de l’any passat i es van realitzar noves propostes. Per últim, es va parlar d’innovació oberta i de la importància de la col·laboració entre empreses. Finalment, per tancar la jornada es va fer entrega dels Premis Emprén, una iniciativa que s’estrenava enguany i que ha premiat les millors propostes en la categoria d’Empresa Nova, Trajectòria Empresarial i Empresa creada per dones. A més, l’Associació Empresarial de Catarroja (AECA) i l’Associació de Comerciants i Xicotets Empresaris (ACYPE) també van aprofitar l’ocasió per a atorgar els seus guardons i reconéixer la tasca dels seus socis. ◆
∆ Foto de família dels premis Emprén
D
el 16 al 19 d’octubre el Teatre Auditori de Catarroja va acollir la Setmana de l’Economia Local, una iniciativa que, en la seua segona edició, es consolida com un punt de trobada entre institucions, empreses de la comarca i treballadores i treballadors. La primera jornada va centrar-se en el turisme. Responsables de la Diputació i la Generalitat, hostalers i representants de l’Ajuntament van abordar els reptes i les oportunitats de Catarroja com a Municipi Turístic, títol que li ha atorgat recentment el Consell. El segon dia va analitzar el comerç electrònic i les possibilitats de les noves tecnologies. Així, es va comptar amb la presència del fotògraf Javier Sancho, explicant la importància de la imatge per a vendre més o amb l’experiència de Javier Echaleku en l’àmbit de l’e-
commerce. A més, els comerços de Catarroja –i també d’altres localitats veïnes– van compartir les seues experiències en una taula redona. D’especial rellevància va ser el Fòrum d’Ocupació del dimecres 18. Unes 200 persones van participar en la jornada en què es van organitzar tallers i conferències per a ajudar a buscar treball. A més, es van realitzar processos de selecció amb els responsables de recursos humans de diferents empreses com Decathlon, Bricomart, Adecco, Randstad, Servalid i Grupo Aldia i es va donar assessorament i informació per entitats com el Servef, Europe Direct, Florida Universitària i Fundació Cepaim. La setmana va concloure parlant d’innovació. El matí del dijous 19 va arrancar amb el desdejuni empresarial organitzat per Caixa Popular i, a
200 PERSONES PARTICIPAREN EN TALLERS I CONFERÈNCIES PER A TROBAR TREBALL
∆ Lorena Silvent amb el SERVEF
04 / 05
INMACULADA VELA (ANTIGA ARTESANA): “DONAR IMPULS A LA INDÚSTRIA SIGNIFICA GENERAR NOUS LLOCS DE TREBALL” ã CAROLINA FERRI GARCÍA
uns quants lots de la nostra primera cervesa, l’Ale-Conner, i al nostre temps lliure anàvem comercialitzant-la. Va tindre bona acceptació i aleshores ens vam plantejar traslladar-nos a una nau i començar a produir. A l’estiu del 2015 vam començar.
Com sorgeix la idea de crear Antiga Artesana? Fa uns deu anys, com a hobby, començàrem a fer cervesa a casa. Un dia ens vam llançar i vam decidir fer
Què penseu d’una iniciativa com els Premis Emprén? Ens sembla una idea molt bona. Donar impuls a la indústria significa generar nous llocs de treball. Premiar a les empreses de Catarroja reverteix en el poble, repercuteix en tota l’economia local. És una iniciativa que haurien de copiar en altres llocs. Vos esperàveu el premi? No anàvem a presentar-nos, però des de l’associació d’empresaris ens van
animar i vam pensar que no hi havia res a perdre. Va ser una gran sorpresa, perquè es presentaven altres empreses que pensàvem que tenien moltes possibilitats de guanyar. Estem molt contents. Quins reptes vos marqueu per al futur? En primer lloc, ens agradaria seguir creixent per a poder augmentar la plantilla i crear llocs de treball. A més, en un futur pròxim, voldríem esdevenir un referent al territori valencià i, més endavant, a escala nacional. Tanmateix, no ens agradaria perdre la nostra essència. Nosaltres som de Catarroja, produïm ací i ens agradaria que se’ns identificara com una cervesa de Catarroja. ◆
PREMIS EMPRÉN PREMI EMPRESA NOVA
PREMI TRAJECTÒRIA EMPRESARIAL
PREMI EMPRESA CREADA PER DONES
ANTIGA ARTESANA Nascuda l’any 2015, Antiga Artesana ha aconseguit fer-se un lloc en el mercat de la cervesa artesanal. Se’n produeixen cinc tipus distints, cadascuna amb uns matisos distints de sabor. L’objectiu de l’empresa és seguir expandint-se i introduir noves millores en la producció.
VELARTE És una de les empreses situades a Catarroja amb major trajectòria. D’un xicotet forn familiar ha passat a ser una de les principals empreses productores i distribuïdores de rosquilletes i altres snacks salats. Ha rebut, entre altres, el premi al Producte de l’Any 2017.
NINETA CLOTHES Nineta Clothes és el projecte de la blogger Raquel Ríos i ofereix roba i accessoris per a dones. Des de la seua obertura en 2012, ha experimentat un gran creixement fins a esdevenir una franquícia amb negocis per tot el territori valencià i també a Múrcia, Albacete, Sabadell, Barakaldo, Lleida i Reus.
MANIPULADOS CATARROJA Es tracta d’un Centre Especial d’Ocupació especialitzat en la impressió de bosses ecològiques personalitzades. Un pla comercial innovador junt amb un pla social i l’aposta per la presència digital de l’empresa han sigut fonamentals per al seu èxit.
PAPALLONA PSICOLOGIA I EDUCACIÓ Papallona és un centre de psicologia i educació dirigit a la infantesa, que se centra en l’aprenentatge a través dels jocs, l’expressió lliure i el respecte. Entre altres coses, també es treballen els problemes emocionals, tant en xiquets com en adults.
NAT COSMÉTICA NATURAL L’aposta de Nat Cosmética Natural ha sigut pels productes 100% naturals, respectuosos amb el medi ambient. Les seues impulsores han posat a l’abast de la població catarrogina més de 30 marques i quasi 1000 productes distints. Tenen venda on-line i creuen que és important arribar a la gent fent ús de les xarxes socials.
BIMCatarroja
ACTUALITAT MUNICIPAL
UN PRESSUPOST AMB D’UN MILIÓ D’EUROS
∆ El Palau de Vivanco, l’actual Ajuntament de Catarroja
E
ls comptes de 2018 superen els 20 milions d’euros gràcies l’augment d’ingressos provinents del Fons de Cooperació Municipal de la Generalitat i la Diputació i al Pla Contra el Frau municipal La majoria de les partides recullen un substancial augment, especialment les
dedicades a Comerç, Turisme i ajudes a les Pymes; Vivenda i Urbanisme i Enllument Públic; Serveis Socials o Foment de l’Ocupació El ple de l’Ajuntament de Catarroja va aprovar amb 9 vots a favor, 5 en contra i 7 abstencions els pressupostos per a este exercici presentats per l’equip de govern (Compromís-PSPV).
Es tracta dels pressupostos que han generat més diàleg en la història del consistori, ja que els partits polítics han presentat més de 30 esmenes, bona part de les quals s’han incorporat al document. L’equip de govern va presentar els comptes a la resta de partits el passat 6 d’octubre. Tan sols uns dies després
U
06 / 07
UN AUGMENT DE MÉS es va celebrar la primera comissió informativa per a explicar-los i el 17 de desembre es van presentar les
euros, en concret, un increment de més d’un milió d’euros.
amb 4’95 dies de termini mitjà de pagament.
Les partides que més augmenten són les de caràcter econòmic, destinades a potenciar el Comerç, Turisme i les Pymes amb una pujada del 95%,; l’Urbanisme i l’Enllumentat Públic, amb increments de més del 30% i el 40% respectivament o els Serveis i la Promoció Social que també pugen més d’un 30%. Altres capítols, com el Foment de l’Ocupació, el Medi Ambient o la Seguretat i Mobilitat Urbana també registren augments.
Per al regidor d’Hisenda, Juan Carlos Martínez, hi ha hagut “una voluntat clara” de l’equip de govern de “fer partíceps als diversos grups polítics i als regidors no adscrits dels nous pressupostos”, una circumstància que “fins i tot ha reconegut l’oposició”.
En este sentit, també s’ha consolidat l’aposta que l’any passat va fer l’equip de govern per a reforçar les inversions destinades a Emergència Social o Educació. Estos increments han sigut posibles gràcies a uns majors ingresos provinents del Fons de Cooperació Municipal de la Generalitat i la Diputació de València i també al Pla Contra el Frau que el consistori va posar en marxa l’any passat.
primeres esmenes. En concret s’han incorporat 7 esmenes del PP, 3 de Guanyar Catarroja, 3 de Catarroja en Comú i una de Ciudadanos. Un pressupost a l’alça L’any passat els comptes arribaren als 19.276.839 euros, mentre que els de 2018 tenen un import de 20.286.014
El consistori té previst iniciar projectes d’importància per a la población (molts d’ells aprovats en els comptes anteriors), com les obres de reparació i remodelació de l’avinguda de la Diputació, el carril bici fins al Port de Catarroja, la reparació i obertura del camp de futbol Mundial 82, la creació d’una emissora local de ràdio, o la nova oferta cultural al TAC de Catarroja, entre altres iniciatives. Reducció del deute D’altra banda, l’Ajuntament ha reduït el seu deute i ha amortitzat préstecs. En concret, el deute a finals de 2017 és del 42’33%, una quantitat que ja s’havia reduït respecte a l’exercici anterior, mentre que la prevista per a finals de 2018 és del 37’96%,
“Es tracta d’uns pressupostos que consoliden les polítiques progressistes posades en marxa l’any passat” i que van a suposar “una important injecció per a desenvolupar iniciatives i projectes destinats a millorar substancialment el nostre poble”. ◆
PP, GUANYAR I CIUDADANOS INCORPOREN 10 ESMENES Els Pressupostos Generals de l’Ajuntament de Catarroja per a enguany han incorporat diverses esmenes de modificació plantejades pel Partit Popular, Guanyar Catarroja i Ciudadanos. En total, s’han acceptat 10 esmenes, de les quals 6 han sigut proposades pel PP, 2 per Guanyar Catarroja, una per Ciudadanos i una altra pel PP i Guanyar Catarroja, conjuntament. Les esmenes s’han dirigit a reordenar la proposta pressupostària inicial en matèria d’atenció a persones majors, festes, esports, ajudes a l’emprenedoria o desenvolupament de programes com l’Erasmus +, entre d’altres. ◆
BIMCatarroja
ACTUALITAT MUNICIPAL
NOVA NORMATIVA DELS GUALS I SUBVENCIONS A ASSOCIACIONS, FAMÍLIES I MERCAT ã CAROLINA FERRI GARCÍA
U
na de les iniciatives de les més importants ha sigut la modificació de l’ordenança actual en relació amb els guals. A partir d’ara, la població del municipi ja no pagarà una taxa progressiva, sinó que s’abonaran 90€ per l’entrada d’un vehicle i 15€ per cada vehicle més. A més, també s’ha creat un gual específic per a carrers per a vianants amb un preu reduït de 50€ –10€ per cada vehicle més que entre– i dos guals industrials: un amb autorització temporal de 8 a 22 hores i un preu anual de 50€ i altre amb autorització permanent i una tarifa anual de 70€. Altra de les novetats més importants és la instal·lació d’una electrolinera amb tres punts on poder carregar vehicles elèctrics. L’Ajuntament invertirà 25.652€ en este espai, que se situarà al cantó de l’avinguda Rambleta i l’avinguda de la Diputació. Este servici tindrà un preu molt reduït, gràcies a la subvenció municipal.
Subvencions per a les associacions i el mercat El Ple també ha aprovat la convocatòria de subvencions en concurrència competitiva per a les associacions locals. Es destinaran quasi 140.000€ a projectes que es porten a terme i beneficien a la localitat. Fins ara, estes subvencions eren nominatives i les
∆ Nova normativa dels guals
associacions no havien de presentar el seu projecte. També s’ha aprovat la convocatòria de les subvencions per a la dinamització del Mercat Municipal. L’Ajuntament invertirà un total de 12.000€ que serviran per a pagar durant 12 mesos el 50% del lloguer de les parades del Mercat Municipal que hagen iniciat la seua activitat en l’any 2017. Dos de les novetats més també són les ajudes a famílies amb escassos recursos. D’una banda Catarroja pagarà el 50% de l’Impost sobre Béns Immobles a les famílies que complisquen els requisits, aportant una quantitat màxima de 120€. D’altra, l’Ajuntament pagarà el 30% del total del lloguer o la hipoteca durant el 2017 amb un màxim anual de 1.320 € per al lloguer i 1.650 € per a la hipoteca a les persones beneficiàries de la subvenció. ◆
L’AJUNTAMENT IMPULSA LA CONTRACTACIÓ AMB PROGRAMES D’OCUPACIÓ ã CAROLINA FERRI GARCÍA
ment també ha contractat una persona especialista en abordar la problemàtica dels desnonaments.
L’Ajuntament de Catarroja, a través de la regidoria d’Impuls Econòmic, ha invertit més d’un milió d’euros en programes per impulsar la contractació de personal en 2017. Així mateix, també s’han posat en marxa diversos projectes d’inserció sociolaboral que han ajudat a persones en risc d’exclusió a trobar treball. En concret, l’Ajuntament va contractar 72 persones l’any passat. Entre elles trobem 13 joves procedents del programa Avalem Joves; 2 llicenciades en Periodisme i Comunicació Audiovisual en pràctiques; 9 persones parades de llarga durada, procedents del programa EMCORD o els 21 estudiants procedents del programa “La Dipu et beca” i els 5 peons agrícoles del SEPE, que van encarregar-se de tasques diverses al llarg de l’estiu. Així mateix també s’han incorporat 3 auxiliars administratius i una tècnica d’administració general provinents d’una borsa de treball del consistori.
∆ Treballadors del programa PONT
Per altra banda, l’àrea de Serveis Socials s’ha reforçat amb 8 persones més que treballen com a treballadors socials, educadors, auxiliars d’administració i agent d’igualtat, amb el finançament de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. A més, l’Ajunta-
Programes PONT i Reinicia’t Per últim, també s’han incorporat al consistori 9 tècnics encarregats d’elaborar itineraris laborals, és a dir de proporcionar assessorament en la recerca de treball. Estos professionals han format part dels equips dels programes PONT i Reinicia’t, iniciatives sorgides amb l’objectiu d’ajudar a persones desocupades de llarga durada a descobrir les seues pròpies capacitats i a reincorporar-se al mercat laboral. Ambdós projectes estan basats en l’estudi i el seguiment personalitzat de cada cas i han funcionat amb èxit. La prova està en el fet que, a la fi del programa PONT, de les 66 persones que en formaven part, 23 han trobat treball.
08 / 09
ELS SERVEIS DE BENESTAR SOCIAL GARANTEIXEN L’ASSISTÈNCIA D’EMERGÈNCIA A TOTES LES PERSONES
D
avant les informacions aparegudes sobre les conseqüències del tancament de les instal.lacions d’una organització benèfica, el consistori insisteix en què els serveis socials municipals estan preparats per atendre a qui ho necessite El precinte del local s’ha produït per motius de seguretat pública després d’haver requerit repetidament als responsables perquè legalitzaren la seua situació L’Ajuntament de Catarroja garanteix l’assistència a través dels Serveis de Benestar Social a qualsevol persona que tinga una necessitat urgent. Davant les informacions aparegudes en mitjans de comunicació sobre les conseqüències que pot generar el precinte del local d’una organització de caràcter benèfic, el consistori insisteix en què cap persona es quedarà sense atenció, ja que el departament està preparat per a proporcionar l’ajuda necessària. Precisament, s’ha reforçat l’àrea de Serveis Socials amb l’ampliació del seu personal. Des del 2016, la plantilla quasi s’ha triplicat, passant de 8 a 22 persones de diversos perfils professionals. Amb açò, s’han aconseguit reduir els temps i les llistes d’espera i, al mateix temps, prestar un servici que atenga les necessitats particulars de cada cas. Estes millores han sigut possibles gràcies a l’augment del pressupost que la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives destina al finançament dels Serveis Socials a Catarroja, que ha passat de 156.000 € en 2015 a vora 435.000 € per al 2018.
Poden recollir el menjar
L’Ajuntament també recorda que el precinte de les seues instal.lacions s’ha realitzat per motius administratius a causa de nombroses deficiències en l’exercici de l’activitat que desenvolupen. Es tracta d’evitar qualsevol incidència que puguera afectar a la salut i la seguretat de les persones. En este sentit, l’Ajuntament es mostra obert a facilitar la realització de la tramitació necessària perquè esta o qualsevol altra organització o col. lectiu puga regularitzar la seua activitat d’acord amb la normativa. De fet, ja ha obert el precinte perquè l’asociació puga recollir el menjar i les pertinences de l’interior del local. ◆
RATIFICADA LA MULTA D’UN FOTOROIG A UN CONDUCTOR QUE INVOCAVA LA SENTÈNCIA DEL SUPREM El jutjat diu que el TS “no estableix cap doctrina” sobre la il·legalitat del sistema
U
n tribunal ha desestimat el recurs contenciós administratiu imposat per un conductor que fou sancionat per botar-se un semàfor en roig a Massanassa, i que apel.là a la sentència del Tribunal Suprem que anul.là una multa dels fotorojos, en considerar que la sentència del Suprem “no estableix doctrina sobre este tema”, i per tant obliga al conductor a pagar els 200 euros de multa i fer-se càrrec de les costes del juí. Informe de la Mancomunitat D’altra banda, l’informe encarregat per la Mancomunitat de l’Horta Sud al seu departament jurídic extern sobre la sentència del Suprem també afirma que la decisió del tribunal no “entra en el fons de l’assumpte” del sistema dels fotorojos. “No es pot fixar doctrina legal d’acord amb la tècnica processal d’aquest recurs de cassació en interès de llei”, i per tant, desaconsella la rescissió del contracte amb l’empresa per l’elevat risc d’haver de pagar una alta indemnització. L’Ajuntament de Catarroja va sol.licitar, una vegada més a a la Mancomunitat de l’Horta Sud que es pronunciara sobre la legalitat del sistema instal.lat a la població en 2014. Ho va fer, precisament, després que el Tribunal Suprem anul.lara una multa a un conductor en considerar que el sistema necessita control metrològic. Prèviament, havia presentat davant del Suprem un recurs de cassació per interés de llei per a aclarir la disparitat de criteris en les sentències judicials. Un recurs que no es va admetre però que tampoc entra en profunditat sobre la legalitat o no del sistema. Control metrológico: Sí o No? Els serveis jurídics assenyalen que el Suprem, tal com fera amb una sentència similar en 2015, «no ha entrat en el fons, i per tant no es manifesta sobre si la prova de la infracció obtinguda pels fotorrojos –imatge i vídeo–és legal o no». En aquest sentit, l’informe aprofundeix que «no es dóna la raó al recurs casant, però tampoc es diu que aquests aparells hagen d’estar sotmesos a control metrológico i, en tot cas, la qual cosa reitera el Tribunal Suprem és que els fotorrojos no mesuren un paràmetre temporal».
∆ Sistema de fotorojos instal.lat a Catarroja el 2014
El rebuig del recurs de cassació provoca que la fallada del contenciós «es manté i esdevé ferm». Així, la lletrada interpreta en el seu informe que «açò no es deu al fet que la sentència del Jutjat nº3 de València tinga raó en el fons (doncs el Tribunal Suprem rebutja de nou l’argument que aquest tipus de dispositius mesuren paràmetre temporal algun i no afirma gens en absolut sobre si els fotorrojos han d’o no estar sotmesos a control metrológico), sinó que es deu al fet que la tècnica processal d’aquest recurs de cassació en interès de la llei no ha permès entrar en el fons de l’assumpte, en estar actualment derogada expressament l’anterior Llei de Tràfic, i per tant l’article 70.2 d’aquesta Llei que va servir de base a la sentència del Jutjat del contenciós-administratiu nº3 de València. Quant a la situació o panorama judicial que es presenta després d’aquesta fallada del Tribunal Suprem, possiblement hi haurà recurrents que manifestaran que el Tribunal Suprem considera il·legals en termes generals les multes amb el sistema fotorrojo». L’informe sol·licitat per la Mancomunitat reitera, després de les diverses informacions aparegudes aquests dies en els mitjans, que el Suprem «no ha afirmat que considere erroni o encertat el manifestat en la sentència del Jutjat nº3 (doncs no ha entrat a fallar sobre aquest tema, atès que a la seua entendre no es compleixen els requisits tècnic-processals per a dictar una fallada sobre el fons)».
BIMCatarroja
Actualitat municipal / breus
Guanyadors XXXVII Premis Vila de Catarroja
Catarroja senyalitza el recorregut del Camí de Santiago de Llevant
En esta nova edició dels premis, que ha batut rècords de participació, resultaren guanyadores les següents persones: Mercé Viana, per la novel•la ‘Les dones invisibles’, en la categoria de narrativa juvenil; Toni Arencón, per l’obra ‘Luxúria’, en narrativa; i María González, per ‘Vacuum II’, en pintura.
Catarroja ja compta amb la senyalització homologada del Camí de Santiago de Llevant, que oferirà informació d’interés per als viatgers. L’Ajuntament també proporcionarà als pelegrins i pelegrines el segell oficial que certifica que han travessat el municipi.
Catarroja recapta 200.000 euros en una inspecció tributària a grans empreses i bancs La regidoria d’Hisenda ha realitzat la primera acció d’inspecció a grans empreses i bancs que ha determinat que estes hauran de pagar a l’Ajuntament vora 200.000 €. La quantitat prové de l’impagament de la taxa per ocupació del domini públic, de l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) i d’altres impostos.
Catarroja es va unir a novembre contra la violència de gènere El dia 25 de novembre és el dia contra la violència de gènere i amb este motiu, eixe mes celebràrem nombroses activitats per la igualtat i contra la violència de gènere. La conferencia “Las mujeres que nos faltan”, la projecció del curtmetratge “Campeonas invisibles”, o la representació del grup “Empoderament a escena”, van ser unes de elles.
El Langui visità Catarroja en busca de persones valentes Amb motiu del Dia Internacional dels Drests de la Infantesa, El Langui visità el municipi per a conscienciar als més de 700 xiquets i xiquetes dels col·legis catarrogins que assistiren a la xarrada sobre l’assetjament escolar. Junts parlaren de les seues experiències i gaudiren cantant una cançó contra el bullying.
La Unió Musical de Llanera de Ranes guanyadora Certamen de Bandes El passat 29 d’octubre se celebrà la III edició del Certamen de Bandes de Música Vila de Catarroja, on la Unió Musical de Llanera de Ranes va declararse guanyadora del primer premi, la Unió Musical de Mislata quedà en segon lloc i el Centre Artístic Musical de Montcada, guanyador del tercer premi.
010 / 011
EL PÚBLIC ESCOLLIRÀ UNA PART DE LA PROGRAMACIÓ DEL TEATRE AUDITORI DE CATARROJA Entre les novetats de la programació hi ha espectacles a la nova cafeteria, la creació de l’Escola Municipal d’Arts Escèniques o l’impuls a la creació amb una beca de 1.000 € per a artistes locals rides. És a dir, la ciutadania decidirà el 26% de l’oferta total d’enguany. També triaran 4 activitats que es programen en la nova cafeteria. El recinte també augmenta els espectacles i activitats programats pel propi Ajuntament, que vol connectar el centre amb les iniciatives culturals locals. Precisament, una de les novetats és la creació de la Beca Artística del TAC amb una quantia mínima de 1000 € que donarà suport als creadors locals.. Un contenidor cultural multidisciplinar A banda de la programació a la Sala Principal del TAC, en este 2018 s’inaugura també la cafeteria La Tramoia com un nou espai que acollirà espectacles de xicotet format (monòlegs, café-teatre o actuacions musicals). La Sala d’Exposicions i el Hall també comptaran amb activitats que complementaran l’oferta. ∆ Un moment de la presentació de la programació i el nou model de gestió.
E
l Teatre Auditori de Catarroja (TAC) renaix com un projecte cultural carregat de propostes innovadores, socials, educatives i participatives. Enguany, Catarroja pretén esdevenir un referent cultural amb la presentació del nou model de gestió del TAC. L’Alcalde de Catarroja, Jesús Monzó, i el director d’Olympia Metropolitana, Enrique Fayos, presentaren la nova temporada i van explicar els detalls d’esta aposta per convertir el recinte en un gran contenidor cultural, més enllà de la programació teatral. L’objectiu del nou projecte és ampliar la seua àrea d’influència a la comarca i a la ciutat de València, així com
atraure nous públics i consolidar el públic. Per a aconseguir-ho s’han creat programes de fidelització com l’Abonament +TAC –els titulars del qual es beneficiaran d’una reducció del 25% del preu de les entrades– o el Club de l’Espectador ++TAC, que implicarà la participació en diàlegs amb els artistes, entre altres activitats. El públic triarà les obres El nou TAC també inclou processos de participació ciutadana amb els quals es decidirà la programació. D’esta manera, els ciutadans i ciutadanes –a través de la web del TAC i també presencialment al teatre– seran els encarregats d’escollir 10 espectacles, a partir de 3 opcions ofe-
Així mateix, el TAC tindrà una Escola de Creació i Arts Escèniques, dirigida a xiquets, joves i adults. A més, també es realitzaran cursos monogràfics sobre màgia, circ, teatre musical o esgrima, en este cas, per a joves i adults. En este sentit, durant el mes de juliol es posarà en marxa una Escola d’Estiu dirigida a adolescents d’entre 13 i 17 anys, amb tallers de teatre musical, interpretació, cant i tècnica vocal. Ajuda a la diversitat funcional El consistori també ha volgut facilitar l’accés a les persones que usen cadira de rodes. Fins ara havien de pagar l’entrada més cara perquè havien d’ubicar-se en el pati de butaques. Ara, pagaran tan sols 5 euros, l’entrada més barata del teatre. ◆
BIMCatarroja
en persona
Benet Delcán, un dels impulsors del cooperativisme valencià
Benet Delcán:
“El cooperativisme valencià té una salut de ferro” ã CAROLINA FERRI/LLUÍS RAGA
Després d’un temps al País Basc, on aprengué bona part del que sap sobre cooperativisme, Benet Delcán arriba a Catarroja en plena transició democràtica. D’origen andalús, no ha deixat de treballar a un poble que estima i ha vist créixer. Formà part de la Cooperativa de Vivendes Populars i, actualment, és el president de Caixa Popular, després de ser director general de Florida Universitària. Una de les seues passions es fer excursions en bici pel Port de Catarroja. Alguna cosa il.lumina el seu rostre quan diu que és “incapaç d’entendre l’activitat empresarial sense responsabilitat cap a l’entorn”. Arribes a Catarroja en plena transició. Què te trobes? La Catarroja d’aquell moment no té res a veure amb la d’ara. És una Catarroja grisa, amb moltes carències. Amb l’arribada de la democràcia el poble guanya molt. Hi ha hagut molts canvis i ens hem convertit en una localitat moderna, malgrat que encara s’ha de seguir treballant. Però, per exemple,
des del punt de vista de l’activitat empresarial tenim un polígon industrial exemplar en comparació amb els del nostre voltant. Com és el principi del moviment cooperativista? Cal dir que el cooperativisme ja existia a Catarroja, per exemple, amb la Cooperativa Agrícola Arrossera. Però quant al cooperativisme, podríem
dir, modern, sorgeix de la mà de la Cooperativa de Vivendes Populars. Catarroja i la resta dels pobles de l’Horta havien rebut molta població immigrant procedent d’altres zones de l’estat Espanyol. Als barris hi havia una carència de vivenda i una manca de qualitat en les que ja existien. Aleshores un grup de persones decideix posar en marxa esta
012 / 013 cooperativa i això permet començar l’activitat de moltes més: La Nostra Escola Comarcal, Florida, Consum, Caixa Popular... És un moviment molt inspirat en el grup Mondragón del País Basc. Qui integra eixe grup de gent que impulsa el cooperativisme modern a l’Horta? De Catarroja trobem, per exemple, a Vicent Diego, que en eixe moment era el gerent de la Cooperativa de Vivendes Populars; a Xavier Alfonso, que va ser el primer president de l’Escola Comarcal; Domingo Raga, vinculat a Coinco, una cooperativa de la construcció. També a altres persones de la comarca com Paco Pons, de Beniparrell, que va ser Director de Consum; Josep Maria Soriano, d’Alaquàs, durant molts anys Director General de Caixa popular, etcètera. Precisament, l’ex president dels empresaris valencians, Paco Pons ha mort recentment i Benet el recorda com “un impulsor de l’esperit emprenedor i de l’estil de lideratge, uns valors que mantenim intactes”. Uns principis molt vinculats amb el cooperativisme basc... Este grup inicial entra en contacte amb José María Arizmendiarrieta, un rector que va estar condemnat a mort en la guerra civil per mantenir posicions de justícia social i nacionalista en el País Basc. Li perdonaren la vida i ell va ser el germen del grup Cooperatiu de Mondragón. Quan coneixem l’experiència del cooperativisme basc tractem de traslladar uns principis que es fonamenten en el compromís amb l’entorn i la generació de llocs de treball. En els inicis viatjàvem dues o tres vegades a l’any a Mondragón. Com sorgeix Florida? Amb molta vocació, molt de treball i molta il·lusió. Diversos factors van contribuir a fer que el projecte prosperara. El primer, que a la comarca existia una escassa oferta d’Educació Secundària i Professional. El segon, que comptàvem amb el suport d’este grup cooperatiu, a nivell econòmic i de gestió i de promoció. Florida és un projecte que naix amb vocació pedagògica, però també ha d’aconseguir una consistència econòmica i això resulta més
Benet Delcán, president de Caixa Popular
complicat. Eixa etapa la recorde amb orgull, però va ser difícil. I com és Florida actualment? A nivell universitari vam començar amb Empresarials i ara ja tenim un grapat de titulacions relacionades amb l’empresa, l’educació, enginyeries, turisme... A més tenim propostes molt innovadores, per exemple, en l’àmbit dels videojocs i l’animació 3D tenim un Màster i un Cicle Formatiu de Grau Superior i el curs que ve incorporarem el Grau Oficial Universitari. També comptem amb el grau LEINN, de metodologia finlandesa, on l’alumnat ha de constituir una empresa que manté la seua activitat durant els 4 anys de formació. L’avaluació depèn també dels resultats de l’empresa i, a més, el primer any tenen una estada de cinc setmanes a Finlàndia, el segon van a Sillicon Valley un mes i mig, en tercer a l’Índia i en quart a la Xina. I a partir de segon, els viatges s’han de costejar amb els resultats de l’empresa.
VOLEM TORNAR A LA SOCIETAT VALENCIANA EL QUE ENS ESTÀ DONANT”
Caixa Popular és un referent del cooperativisme valencià i, a més, està present en molts aspectes de la societat valenciana... Caixa Popular té estructura cooperativa. És propietat de les persones que hi treballen, que són socis, així com d´un grup de cooperatives valencianes: Florida, Consum, l’Escola Comarcal, Escola Gavina... En este moment, és l’entitat valenciana més gran per volum d´actius, si deixem de banda Bankia, CaixaBank i Sabadell, que tenen la seu fiscal al territori valencià, però en la pràctica, no treballen des d’ací. Ha superat a la Caixa Ontinyent i a la Caja Rural Central de Orihuela. Acabem de tancar l’exercici amb més de 10 milions de guanys, tenim un volum de negoci gestionat de més de 2.400 milions d´euros i 70 oficines, bàsicament a les comarques centrals i estem ja presents al nord de la província d’Alacant, concretament a Ibi i Alcoi. Sou una entitat implicada amb el valencianisme... Sí, no només tenim objectius econòmics, de solvència i eficiència, sinó que treballem amb uns valors d’ètica professional i una vinculació amb l’entorn. És habitual veure’ns fer patrocinis culturals, d’impuls a la nostra llengua, l’esport, l’educació i l’associacionisme, com també estem presents en molts altres àmbits. Açò forma part del nostre ADN. Hem de tornar a la societat valenciana, en termes de recursos econòmics i personals, el que ens està donant. Quin diagnòstic fas del cooperativisme valencià? El cooperativisme valencià té una salut de ferro. Entre les cinc empreses més grans de la Comunitat Valenciana, hi ha dues cooperatives: Consum i Anecoop. I si ens fixem en el llistat de les 50 empreses més importants encara en trobaràs més, almenys 4 ó 5 seran cooperatives valencianes. Benet també impulsa el Foro Empresarial de l’Horta Sud en el qual acaba d’entrar el nostre poble amb la marca “Catarroja Emprén”. Però potser, la millor prova de la seua vinculació amb l’entorn són els passejos que fa en bici pel Port de Catarroja i la Marjal. “És una de les meues passions”, assegura. Si el reconeixeu amb el casc i les ulleres de sol, no dubteu a raonar amb ell. Paga la pena...
BIMCatarroja
en profunditat
HOMENATGE A LES VÍCTIMES DEL
BOMBARDEIG DE CATARROJA Catarroja celebra el 80 aniversari de l’atac dels avions feixistes “La memoria intenta preservar el pasado sólo para que le sea útil al presente y a los tiempos venideros. Procuremos que la memoria colectiva sirva para la liberación de los hombres y no para su sometimiento.” Jacques Le Goff
∆Un dels actes del 80 aniversari del bomabrdeig de Catarroja
ãDANIEL LEAL VILCHES Llicenciat en Història dlealvilches@gmail.com
A
mb aquesta cita d’un dels historiadors més influents de l’últim segle, començaré a parlar sobre un dels actes més valents que ha realitzat la població de Catarroja en els seus últims temps: recordar-se a sí mateixa i a la seua història. També m’agradaria utilitzar aquest espai que se’m brinda per tal d’expressar per què és important conéixer el nostre passat i recordar-lo, ja no per nosaltres mateix, sinó pels nostres descendents, els quals ens jutjaran per la nostra valentia o covardia en intentar recobrar la nostra història oblidada, ja que aquest serà el nostre llegat per a ells.
ÉS IMPORTANT CONÉIXER EL NOSTRE PASSAT I RECORDAR-LO, JA NO PER NOSALTRES MATEIX, SINÓ PELS NOSTRES DESCENDENTS
El passat octubre va tenir lloc la Setmana de la Memòria Històrica, en la que es van realitzar diversos actes per tal de recordar allò que, mitjançant l’opressió i el terror, havia quedat suprimit durant tantíssim temps. El primer dels actes que va tenir lloc durant aquesta setmana, va ser una conferència en la qual es van donar a conéixer els resultats de la investigació que, durant més de quatre anys, hem dut a terme respecte al bombardeig que va tenir lloc a Catarroja en el marc de la Guerra Civil, perquè volíem descobrir per què, quan, qui i, sobretot, per quin motiu es va atacar la nostra població. Però no ens avancem, d’açò parlarem més endavant.
014 / 015 Aquesta setmana homenatge es va aprofitar per a inaugurar la primera fase de la restauració del Motor de la República, un edifici que fins ara es trobava abandonat i del que molts anys quasi tots se n’havien oblidat. La història del Motor es retrotrau fins a 1931, durant el govern de Manuel Azaña, quan l’edifici estava destinat a l’extracció d’aigua per al reg dels camps i per al consum humà, feina que ha estat feta amb solvència fins fa relativament poc, ja que de ben segur molts dels nostre veïns i veïnes podran recordar la seua infantesa anant fins a ell per tal d’emplenar les seues garrafes, sense saber ni quan ni qui ho havia construït. També es va inaugurar l’exposició centrada en la vida d’Antoni Benaiges (conegut també com ‘El professor que prometió el mar’), qui era professor a Bañuelos de Bureba (Burgos) de xiquets i xiquetes de primària quan la Guerra va esclatar. La seua importància radica en la manera que Antoni tenia d’impartir les classes, ja que al llarg de l’any es dedicava amb els seus alumnes a la confecció de llibres a partir de temes concrets que interessaven als xiquets, de manera que, una vegada acabats, s’imprimien a la pròpia aula i s’enviaven a altres parts d’Espanya. Antoni i els seus alumnes, a canvi, rebien els llibres confeccionats per altres escolars, de manera que els xiquets i xiquetes aprenien treballant però, el més important, podien entendre com veien el món que ens envolta en diferents punts de la nostra geografia i aprendre d’ells. Per què dedicar-li l’exposició a Antoni, doncs? Un dels temes que va tractar amb els seus alumnes va ser “com creien que era la mar”, ja que els xiquets, d’un poble del interior, mai havien tingut l’oportunitat de veure’l, i els va prometre que, acabades les classes, farien tots junts una excursió a la costa. Malauradament, Antoni va ser assassinat pels militars que van donar suport a el colp d’Estat de juliol de 1936, pel simple fet de pensar de forma diferent a ells, no podent complir mai la promesa que havia realitzat. Finalment va tindre lloc l’acte més emotiu, que va servir de tancament a la Setmana de la Memòria Històrica: la inauguració de les plaques commemoratives – obra de l’artista catarrogí Juan Olivares – que assenyalen dues de les dèsset cases que van quedar afectades pel bombardeig, al carrer Galícia. Les principals protagonistes de l’acte van ser Paquita i Àngela, familiars directes de quatre de les sis víctimes que va ocasionar aquest atac. Elles, però, no han sigut les úniques persones a les quals s’ha volgut fer homenatge amb aquest acte, doncs amb les plaques s’ha volgut recordar tots aquells i aquelles que van
sofrir la barbàrie, al mateix temps que pretenem que mai ens oblidem del nostre passat. La Setmana de la Memòria Històrica ha estat un esdeveniment que ha servit com a conclusió de la investigació que des de 2013 hem dut a terme, utilitzant com a base la documentació custodiada a l’Arxiu Municipal així com la informació que molts dels veïns i veïnes de la localitat han tingut a bé donar-nos. En la conferència que hem mencionat abans vam tindre la possibilitat de poder explicar quina va ser la justificació que es va donar per a bombardejar la població, justificació que, gràcies a la informació aconseguida a diversos arxius, va quedar completament desmuntada. Per exemple, durant el nostre treball vam poder trobar un document que deia que, amb el
S’HAN COL•LOCAT PLAQUES COMMEMORATIVES QUE ASSENYALEN DUES DE LES DÈSSET CASES QUE VAN QUEDAR AFECTADES PEL BOMBARDEIG bombardeig, es va destruir una fàbrica de muntatge d’avions de guerra republicans i una caserna militar. Açò va ser un intent de justificació posterior a l’atac, ja que a Catarroja mai ha existit una fàbrica amb la capacitat suficient per al muntatge d’avions: per l’espai requerit, ja que els aparells més menuts tenien 9 metres d’envergadura; i per la maquinària, ja que al municipi no es disposava de les eines que s’hagueren necessitat. Tampoc existia una caserna militar en aquell moment, ja que no seria fins a l’any 1938 quan, per primera vegada, es va assentar de manera permanent a 5 militars en la nostra localitat, que tenien com a funció la protecció i l’assessorament per a la Defensa Passiva de la població contra aeronaus. Així doncs, hi havia realment motius que justificaren aquesta barbàrie? Un document que vam poder descobrir deia que Catarroja comptava amb un objectiu militar, concretament el pont que sustenta les vies fèrries que uneixen
Catarroja amb Massanassa. El problema apareix quan observem on van caure les bombes i on es troba l’objectiu, llocs separats per tanta distància que difícilment un pilot experimentat podria haver-se equivocat. I si el que va passar és que els avions volaven tan alts que es van equivocar i no van calcular bé les distàncies? També pogué tractar-se d’un accident... Gràcies a la documentació consultada i, especialment, als testimonis amb els quals hem pogut parlar, sabem de primera mà que aquests avions passaven constantment sobre la població i, el que és més interessant, ho feien a molt baixa altura per tal de no ser caçats per les bateries antiaèries de València o Massanassa. De fet, el mateix dia de l’atac, l’aviació volava “fregant les copes dels arbres”, el que demostra que qualsevol justificació que s’haja pogut fer del fet, no té cap sustentació, més enllà del fet que va ser un atac premeditat. Els militars, ben entrenats, eren ben conscients del que feien i on ho feien, seguint així les ordres donades per Ciano, ministre d’Assumptes Exteriors de la Itàlia feixista de Mussolini, que va encarregar que es produïren “atacs de terror per tal de baixar la moral de la població de rereguarda”. Com no podia ser d’altra manera, també vam recordar les víctimes del bombardeig. A més de les cinc víctimes mortals que ja havíem pogut localitzar, vam poder saber que l’atac va deixar nou ferits greus, dels quals una dona va quedar en estat crític i va morir l’endemà, elevant les víctimes mortals directes a sis. Acabada la conferència, es va presentar en primícia l’avanç del documental que estem gravant respecte al bombardeig de Catarroja i els seus resultats, on es recullen les vivències i records de les persones que van viure o patir l’atac. Per concloure, voldria fer una reflexió sobre la importància que té recordar aquests períodes oblidats i per què és necessari per al nostre futur conèixer el nostre passat. Reprenent la cita inicial de Le Goff, la memòria ens fa lliures, és a dir, ens ajuda a ser crítics amb la nostra història per tal d’aprendre dels nostres errors i no tornar a cometre’ls. Acabaré fent una última reflexió, demanant que es reconega la memòria de totes aquelles persones que van ser innocents, que van cometre l’únic “delicte” de pensar diferent d’aquells que els van assassinar i defensant que ixca a la llum tota la veritat d’aquells que van actuar injustament fóra quina fóra la seua forma de pensar. Perquè tan sols d’aquesta manera tindrem una societat més justa i a la fi serem dignes hereus de la nostra història, deixant així un llegat als nostres descendents del que puguen sentir-se orgullosos. ◆
BIMCatarroja
esports
IMPULS A LES INSTAL.LACIONS ESPORTIVES
∆ Els nous vestidors del Poliesportiu municipal
ãJOSÉ MARIA PERIS
A
mb la fi de l’any, les reformes dels diferents escenaris esportius han tingut un repunt per a tractar de concloure totes les obres que estan en funcionament el més aviat possible. Diverses instal·lacions han rebut en els darrers mesos la visita de tècnics i operaris i la persona del poble que visite les places esportives podrà veure, per exemple, la reforma sencera dels vestidors del poliesportiu i la seua nova consergeria, ubicada ara al costat de les pistes de pádel, accedint per l’aparcament que està al costat de la piscina. Amb aquest tipus d’acció es preten actualitzar l’espai poliesportiu, buscant ser un referent per a tots aquells que gaudeixen de l’esport, tant de manera local i saludable, com per als visitants que vénen a competir en diverses disciplines i categories amb els esportistes de Catarroja pràcticament cada setmana de l’any.
També funcionen a ple rendiment els frontons després dels treballs d’adequació i millora. I continuen sense pausa les obres del Mundial 82, que van a un bon ritme. Després de la retirada de les torres d’enllumenat, ara estan centrades en la millora i neteja general de l’estadi i la reforma sencera dels vestidors.
LA REFORMA DELS FRONTONS I ELS VESTIDORS ÉS UNA REALITAT
I l’any, com quasi sempre, va acabar amb esport. L’encontre comarcal d’atletisme del Consorci Esports Horta va congregar el 16 de desembre a Catarroja a atletes de categories Prebenjamí, Benjamí, Aleví i Infantil dels pobles associats, precisament al Poliesportiu Municipal. I, com des de fa tres anys, el 30 de desembre va tenir lloc la gran festa de l’atletisme en la seua vessant més lúdica i nadalenca, la San Silvestre Catarrogina. Una vesprada divertida amb disfresses i esport on, en un circuit urbà i sense més aspiració que gaudir del córrer per córrer, tots aquells grans i menuts van cremar els bons menjars de nadal en una prova no competitiva i amb un caràcter lúdic i solidari. Les inscripcions gratuïtes amb vora 300 participants, van ser a canvi d’entregar aliments i, en acabar la prova, els corredors reposaren forces amb xocolate i dolços. ◆
016 / 017
JOSÉ VICENTE ROMEU: “SOM UN CLUB OBERT, QUALSEVOL QUE VULGA POT VINDRE” Un dels esports de raqueta més populars, el frontenis, arriba a les pàgines de la nostra publicació. Parlem amb el vicepresident del Club Frontennis Catarroja, José Vicente Romeu Chulvi, del boom de l’esport als anys setanta i vuitanta, de la gran potència que som els valencians i dels valors que este esport pot oferir a qui el practica ∆ José Vicente Romeu, vicepresident del Club de Frontenis de Catarroja.
ãJOSÉ MARIA PERIS
C
om arribes a ser vicepresident del Club Frontenis Catarroja? Quines són les teues funcions? Comence amb 7 anys en el club i vaig pujant els diferents escalons en el club i als 18 anys m’involucre més en el club. Aprofitant l’objecció de consciència vaig ferme càrrec de l’escola. Una estructura, la de l’escola, que va estar 14 anys funcionant a un rendiment molt bo. He jugat, i continue fent-ho, al primer equip. Sempre m’ha agradat involucrar-me i això he fet, primer com a vocal i després pujant fins a ser vicepresident. Quants equips composen el club i quins han sigut els èxits? En quina categoria esteu competint? Ara el club està compost per unes 30 persones, més de la meitat amb fitxa federativa per a jugar. I tenim dins del club persones amb titulació per a entrenar i amb titulació per a arbitrar. Juguem en Primera Divisió, en la segona categoria provincial, en el grup que ens toca per delimitació geogràfica. Quines son les sessions d’entrenament i quan es juguen els partits? Comencem els entrenaments en el mes d’agost. Les dues primeres setmanes de setembre ja comences més fort i l’última setmana del mes comença la competició, que durà fins a maig. Després si has jugat el torneig de Copa, jugues fins a juny, si arribes a les fases finals. Intentem entrenar un parell de dies a la setmana, dimarts i dijous i, normalment, es juga dissabte de
vesprada, llevat d’algun club que juga com a local diumenge de matí. Hui tenim un equip federat. Hem arribat a tindre quatre equips, però vam decidir fa dos anys fusionar els dos equips que teníem per a fomentar més el comboi entre els membres del club i tindre més rotació. L’equip per a cada jornada és de sis persones, més un parell de suplents, perquè es juguen tres partides. El frontenis és tan popular com sembla, o és només a la Comunitat Valenciana? El moviment de frontenis ha sigut molt popular. Va haver-hi un boom en els anys 70 i 80, sobretot a la Comunitat Valenciana, però es va estendre a tota la península. De fet, a la part nord d’Espanya aprofitaven la mateixa instal·lació on jugaven a mà per a després jugar a raqueta. Gràcies a la tecnificació impulsada per la federació, ja hi ha més gent d’altres comunitats a les
ABANS EL 90% DELS JUGADORS DE LA SELECCIÓ EREN VALENCIANS”
convocatòries, perquè abans vora el noranta per cent de les convocatòries de la selecció espanyola eren jugadors valencians. Hi ha dues categories, preolímpica i frontenis olímpic, que té una pilota més xicoteta i ràpida, anomenada pilota mexicana i s’ha fet un bon treball de tecnificació. Mèxic és una potencia mundial i, de fet, hi ha jugadors que han eixit d’ací que estan a Mèxic, com Jorge Frías i Raquel Micó i un exmembre del club, Israel Valero, se’n va anar a jugar allí per intentar viure del frontenis i ha acabat vinculat al centre de tecnificació mexicà treballant com a preparador físic. Com treballeu la base? Per a captar a escolars, has de donar algun al·licient a canvi. L’escola ara com ara no està activa i és prou difícil, tampoc ajuden molt els nostres horaris d’entrenament, que són a partir de les 7 o les 8 de la vesprada i els xiquets en edat escolar a eixes hores no estan, encara que, pel nivell que tenim, resulta vistos vore’ns jugar. L’escola es va perdre, entre altres coses, pel poc suport que tinguérem de les institucions en aquell moment. Alguna cosa més a afegir, José Vicente? Només recalcar que som un club totalment obert. Qualsevol que tinga interés, pot vindre a jugar, a entrenar i, si li agrada de veres, pot integrar-se per a competir. No volem que es tinga la sensació que som un club tancat, res més lluny de la realitat. Tot aquell que ha volgut jugar ho ha fet, siga del poble o de fora, sempre que entre dins de la filosofia de club. ◆
BIMCatarroja
el racó verd
JARDINERIA PER A PRESERVAR EL MEDI AMBIENT Catarroja acull el primer curs de jardineria ecològica i sostenible organitzat per la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural
∆ Els operaris treballen en els parcs i jardins de Catarroja
ãCAROLINA FERRI GARCÍA
E
l personal de les brigades de la gestió de parcs i jardins de Catarroja ha assistit al primer curs de jardineria ecològica i sostenible, organitzat per l’Estació Experimental Agrària de Carcaixent de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural. Una experiència que ha sigut “molt interessant i formativa”, segons els seus propis participants. Que la gestió de parcs i jardins fóra allò més respectuosa possible amb l’entorn natural i contribuïra a l’augment de la biodiversitat era un dels objectius fonamentals que es plantejaven des de la regidoria de Medi Ambient. Això implicava un canvi en la forma de treballar i, en definitiva, “la necessitat de conéixer noves tècniques”, segons la regidora d’esta àrea, Empar Chulià. “Aplicar este nou paradigma suposa canviar la forma d’enjardinar, la manera en què es poda o la lluita contra les plagues”, explica Chulià. Així, calia que el personal de jardineria adquirira una formació adequada per a poder treballar tenint en compte qüestions
com la reducció de l’impacte ambiental en l’ús dels fitosanitaris o la gestió de les matèries orgàniques i l’aigua de la manera més eficient. Per això, del 6 al 13 de novembre Catarroja va tindre “el privilegi d’acollir esta iniciativa pionera en el camp de la jardineria ecològica i sostenible”, en paraules de la regidora de Medi Ambient. Impulsat per l’Ajuntament i amb el suport de la Conselleria, el curs va tindre un total de 22 alumnes. Les persones assistents van poder rebre un certificat que acredita esta formació. Concretament, al llarg de totes les sessions,
ES PRETÉN QUE LA JARDINERIA SIGA RESPECTUOSA AMB EL MEDI AMBIENT
es van plantejar les bases de la jardineria ecològica a l’entorn mediterrani, es va donar a conéixer la normativa legal i es va aprendre sobre l’ús de l’aigua, la gestió ecològica de plagues, el compostatge o la poda sostenible. Visita al jardí de la Rambleta Una de les activitats més interessants del curset va ser la visita al parc de la Rambleta de València, un dels primers jardins sostenibles i un exemple de com aplicar les tècniques d’enjardinament ecològic. Allí, l’alumnat va poder traduir a la pràctica els continguts tractats a les sessions teòriques i entendre, de primera mà, en què consisteix el disseny de jardins mediterranis. Del total de persones participants en el curset, 17 pertanyien a la brigada de gestió de parcs i jardins de Catarroja. Així, els responsables de cuidar i mantenir les zones verdes del municipi podran començar a aplicar el que han après i fer dels nostres parcs i jardins un espai ecològic i sostenible. ◆
018 / 019
CATA CATARROJA
realment va ser molt complicat aconseguir, és que açò són paraules majors. No per la grandesa de la Paella des del punt de vista gastronòmic i social, que és inqüestionable. El que veig improbable és que siguem capaços d’armar una candidatura potent reunint tots els actors i institucions necessaris per a aconseguir l’objectiu.
∆ La paella és paella perquè va nàixer a València.
POT SER LA PAELLA PATRIMONI DE LA HUMANITAT? ãPACO ALONSO @pacolonso
E recepta.
ls italians ho han aconseguit amb la pizza napolitana, però els ha costat més de huit anys, i amb tota Itàlia unida donant suport al projecte. Nosaltres ni ens posem d’acord amb la
“L’art del pizzer napolità és patrimoni cultural de la humanitat”; Així ho va anunciar el Ministre de Política Agrícola, Alimentació i Silvicultura, Maurizio Martina en el seu twitter. “Vittoria! Identità enogastronomica italiana sempre più tutelata nel mondo”. He transcrit literalment El tuit per a evitar qualsevol distorsió del missatge tant d’alegria com d’implicació manifestat pels responsables d’uns quants ministeris del govern italià. Les candidatures UNESCO d’esta magnitud vénen avalades per un intens treball de documentació per a armar un argumentari potent, que en este cas va començar en 2009. Huit anys després han aconseguit el seu objectiu. Però per a això van haver de començar a redactar un expedient de sol·licitud demanant el suport de totes les associacions de pizzers, que junt
amb la regió de la Campània van formar un sòlid equip, capaç de superar totes les traves i prejuís que pogueren sorgir. A més de tindre la fortuna de comptar amb un coordinador
LA PAELLA ÉS UNA DE LES EXPRESSIONS DE LA IDENTITAT CULTURAL DELS VALENCIANS” de prestigi internacional com el professor Pier Luigi Petrillo, expert en lobbys (grups de pressió) capaç de capitanejar el projecte. Però el més important ha sigut la il·lusió i l’alegria que ha despertat la notícia en tota Itàlia. Bé, ara parlarem del nostre... La Paella. Personalment estic molt preocupat i un poc trist, perquè açò no és com l’emoji, que
Els italians es van fer forts entorn de la primigènia pizza napolitana, i gràcies a la labor dels seus “pizzaiuoli” sense entrar en ingredients ni en el brutal fenomen comercial que provoca este producte en tot el món. Bàsicament han aconseguit demostrar que la Pizza és una de les més altes expressions de la identitat de la cultura napolitana. Precisament és per ací per on hauríem de començar a treballar si volem que la Paella Valenciana tinga la mateixa consideració UNESCO. Sí, he dit valenciana, perquè ací va ser on es va produir el Big Bang de la Paella, en l’horta, en la marjal arrossera. La Pizza es fa en tota Itàlia, però va començar a Nàpols i això no ho qüestiona absolutament ningú en el país transalpí. Encara que tots sabem que no hi ha pizza a Nàpols fins que no arriben les tropes d’Aragó en 1442, però això és una altra història que té a veure amb les coques de la Marina i la Safor. Ací la situació és tremendament complexa i compromesa perquè els valencians estarem més sols que l’una. Ni tan sols Alacant mourà un dit, perquè allí fan arrossos, no paelles, diuen. I imaginen-se com deuen sentir-se els alacantins quan les Falles són Patrimoni de la Humanitat i els foguerers no, sent bàsicament el mateix. Per què no es va presentar una candidatura conjunta d’ambdues festes? Perquè ni fallers ni foguerers s’haurien posat d’acord, i menys els polítics de torn de cada ciutat... Som així, que li anem a fer. Tant de bo m’equivoque, i tots, incloses les administracions, Generalitat i Govern d’Espanya donen suport a la iniciativa. La Paella Valenciana és qui mereix el reconeixement com a patrimoni de la humanitat, per les mateixes raons que la Pizza Napolitana, després ja vindran les variacions... i si em toquen els nassos, fins a l’arròs amb coses. La Paella és Paella perquè va nàixer a València, en un entorn concret, amb una tècnica específica, i el més important, és una de les més altes expressions de la identitat cultural dels valencians que ha sigut capaç de traspassar totes les fronteres del món. Si algú té valor d’armar una candidatura de la Paella Valenciana a fi d’aconseguir que siga Patrimoni Immaterial de la Humanitat - UNESCO, per favor, compte amb mi. ◆
Ahir… 87 anys han passat entre estes dues fotografies. En 1931, el president del govern provisional la segona República, Manuel Azaña, inaugurava el motor de la República de Catarroja. (Fotografia propietat de Juan Villanueva Peris.)
El 24 d’octubre de 2017 este edifici emblemàtic torna a prendre vida després de la seua recuperació com un espai multiusos que es dedicarà a activitats culturals. A la façana s’ha col·locat un mural de l’artista catarrogí, Juan Olivares, amb 200 peces ceràmiques que uneixen l’art contemporani amb la història.
BIMCatarroja
Esta secció pretén recuperar la memòria gràfica del nostre poble. Per això vos demanem que ens deixeu les fotografies antigues que creieu que són interessants i que descriuen el passat de Catarroja. Podeu dur-nos les fotografies a l’Ajuntament, les copiarem i les tornarem, o bé podeu enviar-les al correu electrònic: premsa@catarroja.es. Sempre dieu-nos qui les cedeix i si és possible l’autor. Farem una selecció i anirem publicant-les en cada número del BIM. Entre tots podem recuperar la nostra memòria col·lectiva.