Barcelona CESB Ple del Cesb 2019 by editorialmic

Ple del CESB

16 de desembre de 2019

Ordre dia Ple 16 desembre 2019 Acta del plenari de juny Memòria d’activitats 2019 Pla de Treball 2020 Dictamen d’Ordenances fiscals Dictamen de Pressupostos Valoracions i propostes de la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2018

CESB | 1

Ple del 16 de desembre de 2019

El Consell Econòmic i Social de Barcelona va aprovar en el Ple de 17 de desembre de 2018 el Pla de treball 2019 que s’ha desenvolupat, en termes generals, segons les previsions. S’han portat a terme les reunions dels seus òrgans, el III Fòrum Rosa Virós, les relacions amb altres institucions i organismes, i les col·laboracions per a l’elaboració de dictàmens, informes i la Memòria Socioeconòmica de Barcelona. Les reunions de la Comissió Executiva s’han realitzat d’acord amb el pla inicial. També s’ha de destacar l’activitat de les comissions i grups de treball que, com cada any, s’han trobat per concretar tasques formals i reglades. Hem de fer esmen a les celebrades per la Comissió de Fiscalitat i Pressupostos, el grup de treball de la Memòria Socioeconòmica de Barcelona i el grup que va fer la web d’Igualtat a les empreses. S’han elaborat els informes que tenen una periodicitat preestablerta, sigui de forma trimestral, anual o sectorial. Així s’han dut a terme l’informe el Treball a Barcelona, els d’atur registrat (de llarga durada i per barris), i l’actualització trimestral de l’informe de conjuntura del mercat laboral i activitat econòmica a la ciutat. No obstant, determinades circumstàncies tant internes com externes han suposat que algunes d’aquestes actuacions s’hagin ajornat o modificat. En aquest sentit, hem d’assenyalar que la dimissió de la senyora Marina Subirats, el 30 de juny com a presidenta, va donar lloc a l’ajornament d’algunes de les activitats previstes com ara el dictamen sobre el Pla delta. També cal mencionar que la coincidència del III Fòrum Rosa Virós i la publicació de la sentència del Tribunal Suprem sobre determinats i coneguts esdeveniments a Catalunya va provocar que aquest acte es suspengués després de la presentació de la conferència inaugural i de la primera taula de debat. Finalment, mencionar que el procediment de licitació d’algunes activitats lligades al funcionament del CESB per adjudicar els nous contractes també ha originat algunes disfuncions en el calendari de les mateixes. També s’han de destacar les reunions i tramesa als òrgans corresponents de les propostes del CESB per aconseguir el seu reconeixement i consolidació, tal i com es va aprovar pel Ple de 27 de juny. Hem d’advertir, però, que encara no s’ha materialitzat aquest procés, que hauria de dotar al CESB de l’estructura i el mitjans necessaris per a portar a terme la seva funció, reconeguda per la pròpia Carta Municipal, cosa que pot dificultar l’acompliment del Pla de Treball previst per l’any 2020.

Juan José Casado President del CESB

CESB | 3

Ple del 16 de desembre de 2019

4 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019

Ordre dia Ple 16 desembre 2019 Lloc: Sala Lluís Companys, Ajuntament de Barcelona Hora: 16 h.

Punt núm. 1.-

Aprovació, si s’escau, de l’acta de la reunió anterior

Punt núm. 2.-

Presentació i aprovació, si s’escau, de la Memòria d’activitats 2019

Punt núm. 3.-

Presentació i aprovació, si s’escau, del Pla de Treball 2020

Punt núm. 4. - Presentació i aprovació, si s’escau, de l’informe l’Habitatge a Barcelona Punt núm. 5.- Presentació i aprovació, si s’escau, del dictamen d’Ordenances Municipals 2020 Punt núm. 6.- Presentació i aprovació, si s’escau, del dictamen de Pressupostos Municipals 2020 Punt núm. 7.- Presentació i aprovació, si s’escau, de les Valoracions i propostes de la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2018 Punt núm. 8.-

Torn obert de paraules

CESB | 5

Ple del 16 de desembre de 2019

6 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019

ACTA del PLE DEL CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL DE BARCELONA 27 juny 2019 Marina Subirats, presidenta CESB José A. Fernández, secretari general CESB Lloc: Saló de Cròniques, Ajuntament de Barcelona. Hora: 16h. Apertura i benvinguda. Senyora Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i senyora Marina Subirats, presidenta del CESB. L’alcaldessa de Barcelona, senyora Ada Colau, dona la benvinguda als membres del Ple del CESB. Recorda que fa un any i mig s’estava celebrant el 25è aniversari de la creació d’aquest Consell, amb el que Barcelona va ser un cop més pionera a tot l’estat. Es va fer volent donar un nou impuls al Consell comptant amb tota la gent que el composa i que ha aconseguit fer-lo imprescindible. Hi ha persones que estan treballant a primera línia com és el cas del secretari general, senyor José A. Fernández, amb nous membres com PIMEC. També es va voler celebrar aquest 25è aniversari i aquest nou impuls amb una nova presidència, la de la senyora Marina Subirats, a qui li agraeix moltíssim que assumís aquest encàrrec. Aquest nou impuls, en el 25è aniversari, ha coincidit amb situacions que han acaparat moltes energies fora del que seria la rutina municipal, però també de moltes innovacions. L’impuls del CESB forma part d’una filosofia de l’ajuntament i del nou consistori, la de fer un esforç per reforçar òrgans i canals de participació en un moment on la ciutadania demana participar més i millor, i així millorar les polítiques públiques i superar la vella idea que la política l’han de fer els càrrecs electes o els professionals de l’ajuntament. Hi ha un munt d’actius a la ciutat, un munt d’intel·ligència col·lectiva que s’ha d’aprofitar per avançar millor. És evident i clar que el CESB, com òrgan consultiu amb una llarga trajectòria de prestigi, havia de comptar amb una representació més plural i diversificada que acollis tots els sectors econòmics i socials de la ciutat, i que incorporés el tercer sector, les universitats, centres tecnològics i institucions referents d’ocupació. Aquesta suma de coneixements i d’esforços ha estat molt important per ampliar aquesta mirada sobre la realitat social y econòmica de Barcelona i de l’àrea metropolitana, qui ha de ser cada cop més el camp d’anàlisi i d’acció coordinada. Tot això en un moment de grans reptes locals i globals d’excepcionalitats no només a casa nostra, sinó que arreu. Són moltes les coses que estan en crisi en aquests moments: la idea de democràcia representativa, l’auge de l’extrema dreta, el canvi climàtic i l’amenaça que suposa per a la vida en el planeta. En aquest context d’ excepcionalitats, agraeix la feina feta a totes les persones que formen part del CESB perquè ajuda a orientar, així com la seva implicació i capacitat per anar més enllà de l’anàlisi, per llançar iniciatives de forma propositiva com la del salari mínim de la ciutat o la d’ igualtat de gènere. El CESB ha analitzat i debatut grans temes de ciutat, també ha generat consensos, i ha sabut adaptar-se als canvis i fer que sigui un òrgan més representatiu. Agraeix a la senyora Marina Subirats que va acceptar la presidència en un moment de canvi. És una persona que admira i de la que ha après molt. La seva mirada polièdrica és interessant i més necessària que mai. Una mirada com a sociòloga, acadèmica, política, feminista i moltes altres coses i, per tant, molt valuosa.

CESB | 7

Ple del 16 de desembre de 2019 Ella ha insistit en millorar la representativitat i les condicions de treball, la interlocució política i el reconeixement del CESB. Ha estat una molt bona feina. És conscient que no ho ha tingut gens fàcil, però assumeix aquest compromís, i li vol transmetre que el govern municipal assumeix el compromís de trobar els recursos que necessita aquest Consell i repensar-lo perquè sigui més útil, ja que no ha de ser un òrgan consultiu més. Els temes que tracta i el seu espai és molt rellevant i cal assumir aquest compromís de futur. La senyora Marina Subirats agraeix a l’alcaldessa de Barcelona, senyora Ada Colau, tot el que ha dit sobre ella i sobre el CESB perquè després d’un any i mig de treball pot assegurar que és un òrgan amb moltes potencialitats per a la ciutat. Treballar amb entitats molt representatives de la ciutat, com són els sindicats i les patronals, afavoreix que l’auntament pugui desenvolupar moltes polítiques amb més intensitat. Explica que, tal i com es recull als estatuts del CESB, hi ha una previsió de realitzar dos plenaris a l’any, malgrat que fa anys que només es feia el de desembre donat què no es podia tenir preparat el de juny. Aquest any calia reordenar les activitats, arribar a acords per contribuir a la governabilitat de la ciutat i trobar les polítiques que, evidentment, l’ajuntament ha d’implementar. Per facilitar això s’ha activat el Ple del juny, on es presenten activitats acabades, com la web sobre igualtat de gènere a les empreses on s’han agrupat els recursos de totes les institucions del Consell per ajudar a les empreses, pensant especialment en les mitjanes i petites. Per una altra banda, es presenten esborranys dels informes que s’estan elaborant. No es tracta tant d’aprovar-los, sinó més de posar al seu abast la documentació, i després, al segon semestre, crear els grups de treball on es debatin a fons les propostes que es fan a l’ajuntament.

Punt núm.1.- Aprovació, si s’escau, de l’acta de la reunió anterior. S’aprova.

Punt núm. 2.- Presentació del Web d’igualtat a les empreses. La senyora Marina Subirats explica que l’any passat al II Fòrum Rosa Virós es va posar de manifest la bretxa salarial entre homes i dones, la manca d’oportunitats de les dones i l’empobriment que se’n deriva. El CESB considera que, no només s’ha de fer la diagnosi, si no que cal trobar solucions, proposar-les i implementar-les. Respecte a aquest tema, les diferents entitats tenen recursos per abordar-ho al sí de les empreses. Primer, fer un diagnòstic sobre el grau d’igualtat a cada empresa i segon, les eines per avançar en la igualtat. UGT, PYMEC, CCOO, FTN, Ajuntament de Barcelona, Barcelona Activa, Regidoria de Feminismes, ofereixen cursos i altres activitats. Després de diverses reunions s’ha arribat a la web que ara es presenta i que pretén oferir ordenadament l’oferta de cada una de les entitats. Caldria pensar en alguna forma de valorar si és un instrument útil. Des del seu punt de vista moltes accions que es fan haurien d’estar seguides d’alguna avaluació per veure si s’han aconseguit els resultats que s’esperàvem o no. El secretari general del CESB, senyor José A. Fernández, explica el contingut de la web. En primer lloc la presentació de la web s’ha elaborat perquè sigui senzilla i fàcil, que expliqui què es vol fer i quins són els objectius i quines les institucions i els organismes que participen. A l’apartat d’organitzacions empresarials es troba la informació sobre el que fan en polítiques d’igualtat, i també es redirigeix a la pàgina on es troben els recursos que aquestes organitzacions posen al servei de les empreses. Exactament igual s’observa amb les organitzacions sindicals UGT i CCOO, també el programa que es desenvolupa des de la regidoria de feminismes i de Barcelona Activa; el que fan des del departament de Treball de la Generalitat i la Cambra de Comerç. A més a més, hi ha enllaços a les webs de les organitzacions, com les de la OIT, la OCD, les Nacions Unides, el Comitè Econòmic Social Europeu, i el departament de Treball i el de l’ iniciativa del govern basc sobre aquesta matèria. La senyora Marina Subirats explica que, com totes les webs, aquesta és activa, de tal forma que si qualsevol de les institucions que han col·laborat modifiquen els seus recursos, l’únic que ha de fer es avisar-nos per actualitzar el canvi. El representant del grup municipal Ciutadans afirma que seria important fer unes polítiques de dinamització de la web a través de les xarxes socials perquè no sigui una cosa estàtica, movent-nos amb un bon màrqueting. La senyora Marina Subirats respon que es volia fer una web senzilla, on no hi hagués molta literatura, perquè les empreses no poden emprar gaire temps i és important que se’n vagin directament a veure els recursos que s’ ofereixen. Posar molts articles i molt discurs en aquest moment és un argument ja conegut. Quant a la dinamització, s’hauria d’aplicar no només a la web sinó també al CESB, però no ha estat possible per una qüestió de recursos humans. 8 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 El senyor Anton Gasol, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya expressa que la web ha de ser interactiva. Una mena d’agenda d’iniciatives que portin directament a les organitzacions. El Col·legi d’Economistes té una comissió d’igualtat i una persona responsable d’endegar-la, poden facilitar aquesta agenda per donar-la a conèixer a quanta més gent millor. La senyora Marina Subirats recull la idea i explica que encara s’està al moment zero, i tots els suggeriments que s’aportin seran benvinguts. El senyor José Antonio Fernández assumeix incorporar el Col·legi d’Economistes de Catalunya a la web. La proposta de dinamitzar i incorporar una agenda d’actes a la ciutat es tindrà en compte. S’aprova la web amb la intenció de presenta-la públicament en el moment que l’ajuntament pugui fer una publicitat i fer-ne més difusió.

Punt núm.3.- Presentació i aprovació, si s’escau, del contingut dels següents informes: El treball a Barcelona 2018. Senyor Mariano Domingo, representant del FTN al grup I. El senyor Mariano Domingo explica que no es tracta de l’aprovació si no de la presentació d’un enorme recull de dades. La població ocupada, que perd la ciutat al llarg de la crisi, és majoritàriament masculina, el 79% del total. Aquesta important reducció es concentra des del 2008 al 2013. Això ha millorat però encara s’està en procés de recuperació. El 81,5% de persones ocupades a Barcelona 2018 eren assalariades i el 18.5% autònomes i empresàries. Considera que baixarà el nivell d’assalariades i pujarà el d’autònomes i emprenedores. La majoria treballa al sector privat, un 84%. Una altra dada significativa és que el 86% de les persones ocupades tenen jornada complerta. La afiliació a la Seguretat Social, al quart trimestre de 2018, era de 1.120.000 i escaig persones, 33.000 més que a l’exercici anterior. La contractació temporal afecta més a les dones, i l’any 2018 la meitat dels contractes temporals tenien una durada inferior a un mes i més del 68% de 6 mesos. Quant a població aturada segons l’EPA, el pes de les dones sobre el total de l’atur ha augmentat al llarg de la crisi passant del 45% al 2008 al 51% en l’any 2018. Per temps de recerca de feina, aquesta no és una bona dada, l’any 2008 l’atur de llarga durada representava 22,4% i l’any 2018 el 42,5%, per sexe afecta més a les dones segons l’atur registrat, des del maig del 2013 s’han produït 68 mesos consecutius de reduccions. Per districtes l’atur registrat, al desembre del 2018, es redueix en tots ells. Quant a les remuneracions per treball, el salari mig a Barcelona era de 30.263 euros anuals a l’any 2017. Cal destacar la contenció de remuneracions del període 2010-2017, ja que en aquests set anys els salaris s’han incrementat un 6.4% a Barcelona, percentatge que suposa un augment de 260 euros en termes absoluts anuals en els set anys. Malgrat les millores dels darrers dos anys, del desembre del 2010 al desembre del 2017 els salaris van perdre un 3.7% del seu poder adquisitiu. Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2018. Senyor Juan Jose Casado, representant de UGT de la Catalunya al grup I. El senyor Juan José Casado recorda que és la primera vegada en molts anys que s’està en condicions de presentar el text de la Memòria socioeconòmica de Barcelona quan correspon, encara que ha estat impossible finalitzar el capítol de valoracions i propostes. Felicita l’equip tècnic, que tot i les dificultats i els pocs recursos de què disposa, ha elaborat aquesta memòria àmpliament documentada. D’aquesta memòria destaca el capítol quart sobre qualitat de vida, que permet entendre les necessitats de la població de la ciutat. Al capítol cinquè s’ha tractat la mobilitat i es destaca la necessitat que sigui una mobilitat eficient, que preservi la qualitat del medi ambient i l’accessibilitat al seu entorn. Afirma que l’activitat econòmica, tot i que hi ha una evolució positiva dels indicadors macroeconòmics i una recuperació, no acaba d’arribar a les famílies, al benestar, a la qualitat i a l’estabilitat de l’ocupació. Per una altra banda, Barcelona i l’ àrea metropolitana segueixen liderant l’R+D i la producció científica. Barcelona és motor d’activitat econòmica i al 2018 s’ha produït una millora de la contractació, un augment d’afiliats a la Seguretat social i un augment de creació d’empreses. No obstant, segueix tenint importants reptes com les altes taxes de temporalitat, la contractació parcial l’atur i involuntari. Per una altra banda, els salaris s’incrementen d’una manera molt tímida i CESB | 9

Ple del 16 de desembre de 2019 segueixen molt allunyats de l’IPC real i el preu de l’habitatge segueix disparat. Tots aquests factors expliquen els desequilibris que es produeixen en determinats barris. La població atesa pels serveis socials ha augmentat durant el 2018. És el cas de Nou Barris que ja representa el 15% del total. L’augment de la demanda d’habitatge i la pressió d’inversions estrangeres ha provocat un increment de preu tant en el segment del lloguer com de la compravenda. Entre els elements més positius cal assenyalar la formació. Dues dades significatives: es redueix la població que ha cursat fins a primària, i les persones amb titulació superior són el grup majoritari dins de la població activa ocupada i contractada. També cal destacar el bon posicionament internacional dels sectors universitaris de la ciutat. Un altre aspecte a destacar és que Barcelona segueix perdent població activa jove. La senyora Marga Mari-Klose, representant del grup socialista, agraeix l’esforç realitzat per la informació recopilada i analitzada, és una eina molt necessària en el disseny de polítiques públiques. Entén que és un treball en progrés i com a suggeriments per contribuir al diagnòstic, assenyala la possibilitat d’incorporar certs indicadors que contempla la Comissió Europea com a estratègia 2020, en relació a cinc àrees, com ocupació, investigació i desenvolupament, canvi climàtic i energia, educació, pobresa i exclusió social. Seria convenient, encara que molt difícil, per observar les variacions entre grups socials, per identificar i ajustar els recursos públics en funció de necessitats. Aquests indicadors apareixen per gènere i això està molt bé, també s’hauria de fer per edat, entenent que la pobresa es concentra en edats primerenques i les repercussions que això pot tenir. El CESB ho ha fet, amb un esforç considerable, per situació de discapacitat, per nacionalitat i per composició de les llars. A més de recollir aquests indicadors econòmics, s’ha de veure com això es trasllada a la reducció de les desigualtats. Seria interessant incorporar indicadors que mesurin la reducció de les desigualtats, com els coneguts: ràtio 80/20, AROPE, etc. A l’apartat de salut, el CESB fa una anàlisi per classes socials i aquí s’observa com es reprodueixen aquestes desigualtats. Aquesta informació seria especialment necessari desagregar l’edat per l’efecte acumulatiu que té la salut, és a dir, tenir mala salut a edats primerenques pot augmentar el risc de mala salut en edats més avançades. Informe de l’Habitatge. Senyora Raquel de Haro, representant de CCOO al grup I. La senyora Raquel de Haro convida a la lectura afirmant que és un informe que està encara viu i obert a fer aportacions. Destaca que en l’àmbit de l’habitatge, el Consell General del Poder Judicial ve de pronunciar-se recentment de l’impacte de l’increment de desnonaments del lloguers. La raó d’aquest fenomen respon a múltiples factors dels quals destaca l’increment de la demanda del lloguer i la pujada de la taxa d’esforç de les famílies fins el punt de fer molt difícil el pagament de les rendes mensuals: un 42% de la població barcelonina destina més del 40% del seus ingressos a satisfer el lloguer. Des de diverses institucions s’afirma que aquest llindar ha d’estar entre el 25% y el 30%. Una de les problemàtiques socials que afronta Barcelona el 2018 és l’originada per la cada cop major dificultat de l’accés a l’habitatge o la seva pèrdua. Si bé durant els anys de la crisi el principal problema radicava en haver de fer front a les quotes hipotecaries, l’increment del mercat de lloguer es configurava, a hores d’ara, com el principal problema d’habitatge de la ciutat. Per una altra banda, es constata un augment de la població estrangera, el poder adquisitiu que genera contrastos de nivell socioeconòmic entre el centre i la perifèria i alerta, juntament amb altres factors, d’un possible procés de suburbanització de la pobresa i a la vegada d’una substitució poblacional davant del desplaçament de les persones amb menys recursos econòmics a l’extraradi i el seu reemplaçament per col·lectius amb major renda. Paral·lelament s’observa un envelliment progressiu de la població i de les taxes de solitud. Hi ha un pes elevat d’habitatges ocupats per una sola persona, i això conforma una realitat i aspectes a tenir molt en compte. També s’ha d’assenyalar el cost de la vida a la ciutat i l’excessiva temporalitat ja que són factors que determinen les expectatives del projecte professional i vital del jovent. Sobre el tema de la gentrificació, ciutats com Barcelona i Lisboa es troben davant d’un cou concepte: la gentrificació 2.0. Aquest és un fenomen que el que fa es canviar la població estable per població flotant fent de la zona central un àrea exclusivament comercial i no pas de vida quotidiana. Un bon exemple de tot això és la situació el Barri Gòtic on 2300 apartaments han desaparegut com habitatge de primera residencia. Sobre els pisos turístics se’n deriven dades inquietants. A l’octubre de 2018 a Barcelona hi havia un total de 27.500 apartaments turístics i amfitrions que ostenten fins a 204 apartaments turístics. Els deu majors propietaris posseeixen un total de 996 pisos a la capital catalana. És evident que el lloguer turístic s’ha tornat un negoci amb més beneficis que el lloguer convencional, la qual cosa provoca desequilibris en el mercat de l’habitatge de lloguer i de compra. Quant als desnonaments, el 85% dels llançaments judicials, tenen el seu origen en un contracte de lloguer. També es troben els anomenats desnonaments invisibles, és a dir, els que es produeixen quan a la finalització del contracte de lloguer, la pujada 10 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 és tal que força a les persones a marxar. L’informe fa un resum de les polítiques d’habitatge d’altres ciutats i països com: Finlàndia, Suècia, Escòcia, Islàndia, Irlanda de Dinamarca de Viena de França, Berlin... Avantprojecte de l’Informe sobre rendes/ingressos als barris de Barcelona. Senyor Moisés Bonal, representant de PIMEC al grup II. La senyora Marina Subirats comenta l’informe sobre rendes e ingressos als barris de Barcelona no reflexa els salaris sinó els ingressos d’altres rendes. El senyor Moisés Bonal afirma que és un avantprojecte d’informe. S’elabora en base a les declaracions de renda presentades a la ciutat de Barcelona. L’informe avarca del 2013 al 2016. La renda mitjana de les declaracions l’any 2016 és de 36.050 euros. En el període 2013-2016 es va incrementar un 8,6%, i a Catalunya el 7,2. L’any 2013 un 30% de les declaracions es situaven per sota del 12.021 euros. Tres anys després aquest percentatge havia baixat al 28%. En canvi les declaracions de les rendes per sobre dels 30.050 euros va passar del 28% a superar el 32%. Hi ha importants diferències per districtes. Mentre l’Eixample, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, menys del 25% de les declaracions són inferiors a12.025 euros; Nou Barris, Sants-Montjuic i Ciutat Vella, el seu pes supera el 32%. El pes de les rendes de més de 30.050 euros oscil·la entre el 20% de Ciutat Vella al 51% de Sarrià-Sant Gervasi. L’evolució general s’observa en què el pes de les rendes més altes creix a tots els districtes amb percentatges similars, i en els inferiors a 12.021 euros, perden pes a tots els districtes. S’analitzen les rendes segons el seu origen del 2013 al 2016. Les rendes del treball perden pes mentre que les del capital i les d’activitats econòmiques guanyen pes a la ciutat. Per districtes, l’any 2016 a Sarrià- Sant Gervasi, el 53,3% eren rendes del treball, a Sant Andreu arribaven al 84.5%, en canvi les rendes de capital tenien un pes del 33.6% a Sarrià-Sant Gervasi i no arribaven al 8% a Nou Barris o Sant Andreu. És a dir, en els districtes més benestants augmenta el pes de les rendes de capital, mentre baixen a Nou Barris, Sants- Montjuic o Sant Andreu.

Punt núm. 4.- Pla de Treball 2on semestre 2019. El senyor Pascual Bayarri presenta el pla de treball del CESB per al segon semestre. Els objectius del CESB són mantenir els contactes amb l’Ajuntament sobre recursos espais, plantilla i de pressupost. També activar les comissions i els grups de treball per elaborar els documents corresponents. Quant a la Memòria socioeconòmica, l’informe de treball, el de rendes i el d’habitatge, la part de contingut està tancada o pràcticament tancada, i els altres informes que s’han presentat avui, com el d’habitatge, rendes, estan en una fase mes o menys avançada de realització. El CESB ha encetat un informe sobre el temps de treball, sobre la conciliació de la jornada laboral. També es té previst un informe sobre el temps de treball, un altre sobre el pla delta de Barcelona i els percepcions sobre les Ordenances Fiscals i Pressupostos, sobre el PAM de l’Ajuntament. També es demanaran les reunions amb els grups municipals un cop es constitueixin. Per altra banda, es celebrarà a l’octubre el III Fòrum Rosa Virós. Evidentment aquest pla de treball està condicionat per la incorporació del personal necessari. El senyor José A. Fernández explica que, entre les activitats del darrer trimestre, es va visitar el Consorci de la Zona Franca per veure el viver d’empreses que han fet respecte a la impressió 3D. Totes les persones que van anar de la Comissió Executiva explicaven que, de parlar del tema a veure’l va significar un canvi molt important. Per això al setembre es farà una visita al Parc Tecnològic de la Universitat Politècnica de Catalunya per veure l’ordinador Mare Nostrum, i a l’Institut de Ciències Fotòniques. Convida a tothom de Ple que estigui interessat. La senyora Marina Subirats afirma que una de les coses positives del seu pas pel CESB han estat aquestes visites ja que sovint no es té el temps o l’ocasió per veure la dimensió que està agafant Barcelona en una sèrie d’activitats de recerca, o d’alt nivell CESB | 11

Ple del 16 de desembre de 2019 tecnològic etc... Moltes vegades no s’està content per com van les coses i n’hi han que van molt bé. La senyora Maria Terrades, directora del Parc Científic de la Universitat de Barcelona, proposa organitzar una visita al Parc Científic de Barcelona, ja que és un pol molt important en l’àmbit de ciències de la vida.

Punt número. 5.- Declaració del CESB sobre el seu reconeixement i la seva consolidació. La senyora Marina Subirats presenta la declaració perquè caldria aprovar-la si el Ple ho considera convenient i traspassar-la a l’alcaldia perquè tingui constància de l’opinió dels membres del plenari. La presidenta del CESB, senyora Marina Subirats llegeix la declaració. Quan parlem de manera prioritària i urgent de dotar d’infraestructura necessària al CESB, explica el conseller del grup municipal de Ciutadans, em sembla que es deixa a la bona voluntat de l’Ajuntament. Aquest redactat hauria d’acabar perquè aquest consell funcioni com ho ha fet fa falta una aportació econòmica. Ho hem de mirar així perquè sinó tot queda com ha durat fins ara. La senyora Marina Subirats explica que s’han fet arribar, repetidament i d’una manera molt concreta, aquestes peticions a diferents organismes de l’Ajuntament de Barcelona: Per una banda la resolució dels espais, va entrar fa un any i mig i fa aproximadament un mes que té despatx, però no sala de reunions. Al marge d’aquests recursos i ha també el tema de recursos de personal. Fins ara s’ha anat pal·liant amb plans d’ocupació de Barcelona Activa, però són contractes molt curts i és una llàstima perquè són persones molt valuoses, i sap molt greu que justament en el moment que han estat formades, que s’ha establert un vincle, s’acaba el seu contracte i no hi ha manera de recuperar-les. S’ha dit quantes persones es necessitem i alhora com s’ha de millorar la situació de les que hi són i que fa molts anys que tenen els seus nivells estancats. Tot s’ha fet arribar amb molt de detall, explica. També cada vegada es fa més difícil contractar serveis, de manera autònoma perquè la gestió s’ha complicat molt. No és aquest un bon lloc per parlar-ne però es així. El senyor Josée A. Fernández explica que en el CESB hi ha 4 comissions de treball estables, i es demana una persona tècnica que s’encarregui del funcionament de cadascuna, de preparar els dictàmens i els informes. Es tracta d’una estructura mínima que es demana juntament amb una persona de suport administratiu perquè fins ara es té una persona. Respecte el pressupost, al marge del que ha explicat la presidenta, sempre s’han dit dos coses. Primerament, al capítol II hi han al voltant de 70000 euros anuals per a les activitats que es fan, i això implica que hi ha activitats que el seu pagament s’ha fet amb càrrega a altres partides. En segon lloc, el CESB ha de tenir un pressupost adaptat al pla de treball, però s’ha trobat amb la rigidesa dels pressupostos públics. La senyora Marina Subirats comenta que avui hi ha un compromís per part de l’alcaldessa per solucionar aquests temes. Hauríem de recordar-ho perquè sabem que té molta feina, però en tot cas tinc prou confiança en la seva paraula com per pensar que farà alguna cosa al respecte. Al proper plenari és possible que arribem amb una altra situació, explica. El senyor Alberto Pichel del grup municipal de Ciutadans creu que és més important un informe previ de necessitats identificades i relacionades que un pressupost. El senyor Jordi Castellana del grup municipal ERC es manifesta donant tot el suport al CESB i explica que el seu grup aprofita molt les dades treballades pel Consell. La senyora Marina Subirats dona per aprovada aquesta declaració i comunica que es farà arribar a tots els grups municipals.

Punt núm.6.- Presidència La senyora Marina Subirats explica els motius de la seva dimissió: En aquest punt jo he de comunicar, ho he fet ja per carta a l’alcaldessa com a tots els organismes que esteu representats en el CESB, la meva dimissió per temes personals, vinculats a què el temps passa i de cop i volta ens podem adonar que l’empenta ja no és la mateixa i que per poder presidir i tirar endavant aquest Consell potser es necessita més empenta, més imaginació i més moviment. Després d’un any i mig he decidit que potser el meu temps de fer aquestes coses ja ha passat i que millor que vingui una persona més jove, amb més empenta. Em queda donar-vos les gràcies a totes les institucions. Hem parlat amb moltes de les persones que sou aquí de les institucions que representeu i bé, lamento que la meva presidència hagi estat una mica curta. Espero que la persona que em succeeixi tingui més aguant i més temps i energia que jo, i pugui fer la feina durant més temps. Moltíssimes gràcies perquè ha sigut un plaer per a mi, una gran experiència donat que vinc del món universitari i de l’educació 12 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 coneixia molt poc el món del treball, i m’ha permès no de conèixer-lo bé, però sí de conèixer aspectes del treball de la ciutat i dels problemes que presenta Barcelona. Moltíssimes gràcies per la vostra col·laboració, pel suport que he trobat sempre, i espero que el CESB vagi endavant i faci molt bona feina en el futur. Gràcies. S’obre un període d’interinitat fins trobar la persona que em substituirà i mentrestant el nostre suggeriment és que la persona que porta més temps en la vicepresidència ocupi la presidència. El senyor José A. Fernández explica que el procediment està recollit a l’article 10 dels Estatuts, també figura al reglament i l’article 10 diu que la presidència del CESB l’ostentarà una persona de reconegut prestigi en l’àmbit socioeconòmic nomenada per l’alcalde o l’alcaldessa a proposta del Consell amb majoria qualificada de 2/3 més 1 del seus membres, i el mandat serà de 4 anys. Ara les institucions hauran de fer arribar propostes. Es demana presentar una proposta per al Ple de desembre.

Punt núm. 7.- Torn obert de paraules. Davant les preguntes de quins són els requeriments o quins condicionants que han d’haver-hi. I si ha de ser una persona que tingui un modus vivendi perquè, el càrrec és onerós?, el senyor José A. Fernández explica que no n’hi ha un salari malgrat que hi ha molt treball, només es percep per indemnitzacions. Ha de ser una persona de reconegut prestigi, molt generosa i disposada a treballar per no res. La senyora Marina Subirats precisa que, tant en el cas de la primera presidenta com en el d’ella, es tracten de persones jubilades. Encara que no sigui una feina de 8 hores al dia, és bastant incompatible amb una persona que tingui una feina regular. Per altra banda, la indemnització és de 24.000 euros bruts a l’any. No és un salari, sinó retribucions per assistència a reunions i per despeses diverses. El senyor Alejandro Goñi li agraeix haver estat aquest any i mig amb nosaltres i com ha dit, hagi tret el nas en el món empresarial. És difícil a vegades trobar persones amb la seva trajectòria i amb el seu bagatge polític, i que hagi durat un any i mig és una desil·lusió per a tots. En tots nosaltres tens unes persones que t’admiren, que t’estimen i que pots comptar amb elles per el que faci falta, ha dit. La senyora Marina Subirats dóna les gràcies als membres del CESB: Em sap greu que avui no hi sigui la Teresa perquè m’ho ha fet molt fàcil. Ha sigut una època magnífica i lamento que els resultats hagin sigut pocs. Gracies per venir. Barcelona 27 juny de 2019 Vist-i-plau

José A. Fernández Manrique Secretari general del CESB

Marina Subirats i Martori Presidenta del CESB

CESB | 13

Ple del 16 de desembre de 2019

14 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019

Memòria d’activitats 2019

CESB | 15

Ple del 16 de desembre de 2019

16 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019

Funcionament ordinari A) Reunions dels òrgans de Govern 1 – Plens 1.1.- 17 de desembre de 2018 Es reuneix el Ple del CESB en sessió ordinària a la Sala Lluís Companys de l’Ajuntament de Barcelona. L’alcaldessa de Barcelona, senyora Ada Colau, presideix la reunió. Es presenten i aproven la Memòria d’Activitats 2018; el Pla de Treball 2019; la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2017; la Resolució sobre la pròrroga dels Pressupostos Municipals 2019; el Dictamen sobre la modificació parcial de les OO.FF 2019; l’Informe de conjuntura. Novembre 2018; l’avantprojecte informe sobre l’Habitatge a Barcelona.

1.2.- 27 de juny de 2019 Al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona es reuneix el Ple del CESB en sessió ordinària. L’alcaldessa de Barcelona, senyora Ada Colau, presideix la reunió. Entre d’altres temes s’aprova la Declaració del CESB sobre el seu reconeixement i la seva consolidació i el contingut de la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2018.

2- Comissions Executives 2.1 Comissió Executiva – 14 gener Es fa una valoració del Ple de desembre i es presenta la proposta del Pla de treball per al 1er. quadrimestre 2019. S’informa sobre la situació del grup de treball d’igualtat de gènere a les empreses.

2.3 Comissió Executiva – 18 febrer S’informa sobre la situació dels informes, El treball a Barcelona 2019; informe de Conjuntura/Desembre 2018; l’Habitatge a Barcelona; el projecte de dictamen sobre el Pla delta. Es presenta l’esborrany del III Fòrum Rosa Virós i es debat la seva estructura i continguts. S’informa sobre la web d’igualtat entre homes i dones a les empreses.

2.4 Comissió Executiva –11 març S’informa sobre el contingut de l’informe L’atur registrat a Barcelona. Desembre 2018. Es presenta la proposta d’articles per al Capítol V de la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2018.

2.5 Comissió Executiva - 1 abril S’informa sobre la situació de l’informe El treball a Barcelona. 2018 i l’estat del III Fòrum Rosa Virós: Cap una nova cultura del Treball. Superar les barreres de gènere per garantir el progrés econòmic i social. S’informa sobre les noves incorporacions i canvis a l’equip del Consell i sobre la nova composició del grup II del Ple i de la Comissió Executiva, segons l’acord de representativitat al que han arribat FTN i PIMEC.

2.6 Comissió Executiva - 30 abril La Comissió Executiva visita el Centre d’Alta Tecnologia d’impressió 3D del Consorci de la Zona Franca, en acabar té lloc la reunió de la comissió en el mateix centre. S’explica la situació de la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2018 i de l’Informe El treball a Barcelona 2018. S’acorda convidar al grup d’igualtat a les empreses a la propera Comissió Executiva i fer la presentació de la web. Es decideix ajornar el III Fòrum Rosa Virós, per problemes d’agenda de la representant de l’OIT, a l’octubre. CESB | 17

Ple del 16 de desembre de 2019 S’aprova que durant el Ple del 27 de juny s’exposi l’Informe d’Habitatge amb les darreres actualitzacions complementades, entre d’altres, les del Pla d’habitatge elaborat per l’Ajuntament de Barcelona. S’explica la situació d’espais i d’organigrama del CESB i la reclamació presentada a diferents instàncies. Els agents acorden que al Ple es presenti una declaració amb les reivindicacions i propostes sobre la situació del CESB i les seves potencialitats per consolidar la seva tasca.

2.7 Comissió Executiva - 3 juny Es presenta la pàgina d’igualtat a les empreses al grup d’igualtat. S’acorda fer una presentació pública coincidint amb el nou equip de govern. La data per al III Fòrum Rosa Virós serà el 14 d’octubre. S’informa que per al Ple es presentaran els esborranys de: El treball a Barcelona 2018, Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2018; informe de Rendes/Ingressos; informe de l’Habitatge a Barcelona; informe sobre el Temps de treball, restant pendents els capítols de Valoracions respectius. La presidenta, senyora Marina Subirats, presentarà la seva dimissió a data de finals de juny i proposa que es treballi per escollir la nova presidència. S’aprova el Pla de treball per al segon semestre 2019. S’aprova l’ordre del dia del Ple.

2.8 Comissió Executiva – 20 juny S’aproven els torns per presentar cadascú dels punts de l’ordre del dia al Ple. S’aprova la Declaració del CESB sobre el seu reconeixement i la seva consolidació, que es presentarà en el Ple.

2.9 Comissió Executiva – 9 setembre Es dona per tancat el programa del III Fòrum Rosa Virós. S’acorda fer arribar les Valoracions i Propostes de la Memòria Socioeconòmica de Barcelona per aprovar-les, si s’escau. S’aprova que els agents lliurin a la secretaria del CESB els suggeriments i propostes sobre les Valoracions de l’Informe El treball a Barcelona 2018 per a la seva aprovació, si s’escau. S’aprova demanar reunions amb les presidències dels grups municipals. S’informa sobre reunions amb els responsables de l’Ajuntament als que s’han lliurat les peticions de recursos i personal per al CESB. S’aborda la qüestió de la presidència i s’aprova demanar una reunió amb la 1a. tinença d’alcaldia.

2.10 Comissió Executiva – 7 octubre S’aprova que la senyora Àngels Santigosa faci la presentació de la pàgina d’igualtat a les empreses al III Fòrum Rosa Virós.

2.11 Reunió conjunta de Comissió Executiva i Comissió Fiscalitat i Pressupostos - 28 octubre La gerència i l’equip encarregat d’elaborar els pressupostos de l’Ajuntament presenten els projectes de Pressupostos i Ordenances Municipals 2020 de l’Ajuntament de Barcelona.

2.12 Comissió Executiva – 9 desembre Es debaten i s’aproven els dictàmens sobre les OO.FF. i Pressupostos Municipals 2020. S’aproven la Memòria d’activitats 2019 i el Pla de Treball 2020. S’acorda l’ordre del dia del ple del CESB. 18 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019

3. Reunions de comissions i grups de treball del CESB 3.1 Comissió de Fiscalitat i Pressupostos 28 octubre - Presentació del projecte de Pressupostos Municipals 2020 i Ordenances Municipals de l’Ajuntament de Barcelona per part del senyor Albert Dalmau, gerent de l’ Àrea d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica i del senyor Jordi Ayala, gerent de Pressupostos i Hisenda. 3 desembre – Aprovació dels avantprojectes dels dictàmens per a la Comissió Executiva Debat de les Propostes i Valoracions.

3.2 Grup de treball de la Memòria Socioeconòmica de Barcelona A les diferents reunions es van establir les línies de treball per a què al Capítol V de Perspectives s’analitzés les repercussions i oportunitats que suposa la mobilitat per a la ciutat i la seva àrea metropolitana.

3.2 Grup treball sobre la igualtat a les empreses El CESB ha mantingut diverses reunions per establir estratègies per avançar en la igualtat efectiva entre dones i homes a les empreses, i construir una pàgina web on s’incorporin dades i propostes sobre la igualtat a les empreses dels agents socials i de la resta de membres que composen el grup. La presentació de la pàgina va tenir lloc el 27 de juny al Ple del CESB. B) Relacions institucionals

1. Reunions amb experts Sr. Oriol Estela, Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Sr. Javier Ibars, FTN Sra. Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia, Cambra de Comerç Barcelona Sra. Esther Real, UPC Sra. Itziar Rueda, PIMEC Sr. César Sánchez, FEPIME Sr. Héctor Santcovsky, AMB Sra. Mar Serna, exconsellera de Treball de la Generalitat de Catalunya

2. Relacions amb entitats i institucions Acció10 Ajuntament de Barcelona Àrea Metropolitana de Barcelona Barcelona Activa S.A. Centre Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball Cercle d’Economia CIDOB Col·legi d’Economistes de Catalunya Consell d’Amics del Museu d’Història Consell Municipal de Benestar Social Consell Habitatge i Benestar Social de Barcelona Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya FEPIME Fòrum Europa. Tribuna Catalunya FTN Fundació CYD Fundació FP de Barcelona IMEB MUHBA Observatori del Tercer Sector CESB | 19

Ple del 16 de desembre de 2019 Pacte Industrial Metropolità Patronat Barcelona Cultura PIMEC Pla Estratègic de Turisme Pla Estratègic Metropolità de Barcelona QUID, Universitat Autònoma de Barcelona Taula del tercer sector social de Catalunya TMB Universitat de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya

3. Reunions específiques • Reunions de la Comissió Executiva 12 novembre 20 novembre 2 desembre 4 desembre 12 desembre

President grup municipal PP, senyor Josep Bou President grup municipal ERC, senyor Ernest Maragall Presidenta grup municipal Ciutadans, senyora Mari Luz Guilarte Presidenta grup municipal JuntsxCat, senyora Neus Munté President grup Barcelonaxcanvi, senyor Manuel Valls

• Reunions de la Presidència i la Secretaria General 16 gener i 29 d’octubre Reunió amb director de Recursos, senyor Agustí Abelaira 22 gener Reunió amb FTN, senyors Rodergas i Abancéns 22 gener Reunió amb Acció10, senyora Anna Giralt 4 febrer Reunió amb el gerent de RR.HH, senyor Javier P. Gurpegui 22 març Reunió amb senyor Jordi Martí, gerent municipal, i senyor Joan Subirats, comissionat de cultura 25 març Reunió amb TMB, senyora Carme Macias 25 març Reunió amb PIMEC, senyora Iolanda Piedra 26 març Reunió amb Col·legi d’Economistes de Catalunya, senyor Anton Gasol 20 maig Reunió amb FTN, senyora Francina Valls i senyor David Tornos 14 juny Presentació programa Integral Contractació 18 octubre Reunió amb el Gerent de Barcelona Activa i la Comissionada de Promoció Econòmica, senyor Félix Ortega i Raquel Gil 14 novembre Reunió directora de la Gerència Municipal, senyora Marta Otero C) Trobades, conferències, jornades externes La presidenta, senyora Marina Subirats, i el secretari general, senyor José A. Fernández, així com l’equip de tècnics, han assistit als següents actes i jornades 28 gener Jornada Acord Ciutadà – Barcelona Inclusiva 31gener Comissió Permanent Estratègia de l’Ocupació. Barcelona Activa 4 febrer Consell Assessor – Pla Foment Ocupació Juvenil 5 febrer Jornada Dones en moviment. Participació i gènere a la ciutat – Regidoria de Feminismes i LGTBI i Relacions Internacionals 6 febrer Sessió Plenària Consell FP – Ajuntament de Barcelona 13 febrer Jornada Barcelona per un treball de Qualitat – Barcelona Activa 14 febrer PIMEC – Fòrum – Indústria 4.0: la revolució digital aplicada a la fàbrica 19 febrer Consell Assessor – Pla Ocupació Juvenil 26 febrer Reunió Cercle Museu Història de Barcelona 12 març Consell Assessor Promoció de Ciutat – Sessió Plenària 12 març Taula permanent del Pla per al Foment de l’Ocupació Juvenil i de Qualitat – Ajuntament de Barcelona 13 març Acte commemoratiu dels 40 anys d’Ajuntaments Democràtics. Ajuntament de Barcelona 18 març Jornada Avancem cap a una organització del temps de treball més saludable, igualitària i eficient – Ajuntament de Barcelona - Xenu:ST 19, 20 i 21 de març Fòrum d’habitatge i Rehabilitació de Barcelona – Ajuntament de Barcelona Assemblea 2019 Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva 26 març 20 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 28 març 11 abril 9 maig 24 maig 9 octubre 16 octubre 17 octubre 21 d’octubre 18 novembre

Consell Habitatge Social de Barcelona – Ple Comissió Igualtat FTN Comissió Permanent FP – IMEB Comissió Delegada de la Fundació BCN Formació Professional Comissió Rectora de l’Estratègia per l’ocupació Jornada L’ impacte de la Renda Garantida en el món local. Taula Tercer Sector Jornada L’economia circular en joc: Canvi sistèmic i comprensió mútua – Pacte Industrial RMB Industrias competitivas: una transición justa que aporte valor social. Club de Roma Jornada Regulació dels preus de lloguer – DESC i Ajuntament de Barcelona

D) Jornades III Fòrum Rosa Virós El III Fòrum Rosa Virós ha presentat el 14 d’octubre al Museu d’Història de la ciutat va organitzar la jornada Cap a una nova cultura del treball. Superar les barreres de gènere per garantir el progrés econòmic i social. Amb la previsió d’exposar dues conferències marc, una per part de la senyora Sandra Ezquerra (Universitat de Vic) i, l’altra, per la senyora Judith Carreras (consellera Oficina programa condicions de treball i ocupació de l’OIT) i intervencions per part de persones expertes d’universitats, Cambra de Comerç, Col·legi d’Economistes de Catalunya, etc... Donades les circumstàncies judicials i polítiques que es van produir a primera hora del matí, es va haver de suspendre la jornada en acabar les ponències de la Taula 1. E) Visites 30 abril – Visita de la Comissió Executiva al Centre d’alta tecnologia europeu d’impressió 3DFactory Incubator i al projecte DFactory 4.0 de suport a l’economia digital i disruptiva de la zona Franca 17 setembre – Visita de la Comissió Executiva al Barcelona Supercomputer Center, UPC Innovation Ecosyst, DDIT empresa, i a l’Institut de Ciència Fotòniques de Castelldefels. G) Publicacions 1. Redacció de dictàmens i informes Informe sobre El treball a Barcelona.2018 Informes semestrals (desembre i juny) sobre l’atur a Barcelona Dictamen sobre els Pressupostos municipals 2020 Dictamen sobre les Ordenances municipals 2020 2. Edició i publicació de la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2018 El CESB ha editat, com cada any, la Memòria Socioeconòmica de Barcelona, amb la Mobilitat com a tema a desenvolupar al capítol de Perspectives. Els articulistes han sigut: • Mobilitat, qualitat de l’aire, soroll i salut a Barcelona Katherine Pérez, Anna Gómez-Gutiérrez i Laia Font-Ribera - Agència de Salut Pública de Barcelona • Estat i capacitat de les xarxes viàries metropolitanes per al transport de persones i mercaderies. Congestió i reptes de futur Gabinet tècnic del Pla Estratègid Metropolità de Barcelona • La seguretat viària a Barcelona Lluis Puerto, director de la Fundació RACC • La irrupció dels vehices de mobilitat personal a la metròpoli barcelonina. Breu història, impactes i perspectives de futur. Maite Pérez, Cap de l’àrea de mobilitat de l’IERMB H) Comunicació i gestió de dades 1. Entrevistes 17 maig

Entrevista a Betevé a la senyora Marina Subirats sobre la situació de les persones aturades de llarga durada

2. Pàgina web El CESB ha mantingut activa la seva pàgina web. La seva actualització resta pendent de l’adjudicació de la licitació. CESB | 21

Ple del 16 de desembre de 2019 Per una altra banda, s’ha generat una pàgina que inclou informació d’agents socials i institucions sobre la igualtat a les empreses des d’una perspectiva de gènere. 3. Xarxes socials S’ha activat la presència del CESB a les xarxes socials 4. Base de dades La base de dades ha estat actualitzada efectuant els canvis necessaris. S’ha continuat amb la cerca i posada al dia de dades d’institucions, organitzacions i empreses que s’han considerat d’interès alhora de fer la difusió d’informes i dictàmens elaborats. 5. Biblioteca El Consell ha incorporat les noves publicacions a l’inventari i ha mantingut actualitzat l’estoc de publicacions del CESB i les variacions segons comandes de títols en concret i de noves adquisicions. I) Recursos humans 1. Plans d’ocupació El CESB ha mantingut la col·laboració amb Barcelona Activa sobre els Plans d’ocupació gestionats per l’Ajuntament de Barcelona, i enguany ha comptat de nou amb tres persones dels plans d’ocupació, una auxiliar administrativa i documentalista i dos tècniques durant 6 mesos, formant-les així mateix en les tasques assignades.

22 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019

CESB | 23

Ple del 16 de desembre de 2019

24 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019

Pla de Treball 2020

CESB | 25

Ple del 16 de desembre de 2019

26 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019

Pla de treball 2020 Objectius estratègics 1. Dotar al CESB de l’estructura i recursos necessaris per desenvolupar el seu Pla de Treball. 2. Donar un nou Impuls al CESB com a òrgan de consulta i participació en els àmbits econòmics, socials i pressupostaris de Barcelona. 3. Impulsar una visió global sobre el conjunt socioeconòmic de la ciutat i el seu entorn obrint noves línies d’anàlisi i propostes.

1. Descripció dels eixos estratègics 2020 Eix I. Dotar el CESB de l’estructura i recursos necessaris Activitats

Transmetre als òrgans municipals pertinents les demandes de les necessitats del CESB. Sol·licitar el reconeixement i aprovació d’un organigrama dels llocs de treball. Constituir les Comissions de Treball permanents i els Grups de Treball. Acomplir amb el Pla de Treball 2020.

Eix II. Impuls del CESB com a òrgan de consulta i participació Activitats

Consolidar i establir relacions amb altres entitats locals i sectorials per aprofundir el coneixement dels temes inclosos al Pla de Treball 2019. Impulsar el procés d’intercanvi d’informació i coordinació amb els gabinets d’estudis dels organismes que composen els CESB i d’ altres entitats. Elaborar Informes pels conseller(e)s i difondre’ls un cop aprovats per la Comissió Executiva. Impulsar, si s’escau, la coordinació de polítiques actives entre l’Ajuntament de Barcelona i la societat civil.

Eix III. Impulsar una visió global sobre el conjunt socioeconòmic de la ciutat i el seu entorn Activitats Definir els indicadors socials, d’activitat econòmica i ocupació que permetin un millor coneixement de la realitat socioeconòmica de la ciutat i el seu entorn. Consolidar els indicadors de l’Informe de conjuntura que permetin aprofundir l’anàlisi dels aspectes socioeconòmics del teixit productiu i el seu impacte a l’ocupació. Mantenir una base d’ indicadors econòmics i ocupacionals desagregats per districtes i barris, i de l’entorn metropolità. Seleccionar i tractar les dades elaborades per altres organismes i institucions. Mantenir informats als conseller(e)s de la evolució del mercat del treball i de l’activitat econòmica a Barcelona. Difondre les dades. Actualitzar trimestralment la base de dades dels diferents indicadors.

2. Funcionament ordinari

Les funcions del Consell Econòmic i Social estan determinades a l’article 3 dels Estatuts. Són les següents: CESB | 27

Ple del 16 de desembre de 2019 Informar amb caràcter preceptiu el pressupost municipal, el pla general d’acció municipal i el programa d’actuació, així com les ordenances fiscals. Informar dels projectes locals de planificació de la formació professional i de les polítiques actives d’ocupació, de les grans actuacions i projectes de transformació de la ciutat, així com dels convenis i acords amb altres institucions sobre promoció social, econòmica i territorial, i de la creació de mecanismes especials per ala seva gestió. Rebre informació regular del conjunt d’iniciatives i actuacions municipals. Elaborar estudis, dictàmens i propostes de resolucions sobre matèries econòmiques i socials a sol·licitud dels òrgans de govern municipal o per iniciativa pròpia a proposta de qualsevol membre del CESB. Analitzar, promoure debats i elaborar propostes en qüestions d’àmbit socioeconòmic d’interès per a la ciutat. Impulsar accions orientades a la millora de la vida econòmica, social i ciutadana de Barcelona. Elaborar anualment una memòria socioeconòmica de Barcelona on s’exposin les seves consideracions sobre la situació de la ciutat. Establir relacions i col·laboracions amb altres òrgans de participació de l’Ajuntament de Barcelona en el marc de les competències del CESB. Totes aquelles que li siguin encomanades per l’Ajuntament de Barcelona.

Informe sobre el treball a Barcelona Aprofundir en el coneixement, evolució i qualitat del mercat de treball a Barcelona. Activitats Constituir un grup de treball obert a altres organismes i institucions. Mantenir la base de dades del mercat de treball. Elaborar l’avantprojecte d’informe i els annexes sobre Treball i jovent i Treball i dones. Fer arribar les propostes als organismes amb competències en la matèria. Sol·licitar les col·laboracions aprovades per la Comissió Executiva. Elaborar l’Informe i editar-lo i organitzar-ne la presentació pública i coordinar la seva difusió.

Memòria Socioeconòmica de Barcelona La Memòria Socioeconòmica de Barcelona s’haurà de presentar i aprovar durant el primer semestre de l’any. Activitats Coordinar el grup de treball i elaborar la proposta de continguts. Presentar propostes de millora qualitativa dels seus continguts. Sol·licitar les col·laboracions aprovades per la Comissió Executiva. Editar-la i organitzar-ne la seva presentació. Presentació a la Comissió d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona. 28 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 Coordinar la seva difusió.

Dictàmens i informes preceptius

Elaboració dels dictàmens especificats a l’article 3 dels Estatuts. Activitats Recollir i transmetre als membres de les comissions de treball els continguts objecte de dictamen. Coordinar la compareixença dels càrrecs electes i dels tècnics de l’Ajuntament, si s’escau. Convocar i coordinar les Comissions de Treball. Elaborar els dictàmens i fer-ne un seguiment amb un informe sobre la seva incidència. Editar-los i difondre’ls.

Estudis, informes i dictàmens exploratoris i d’iniciativa pròpia

La dinàmica social i econòmica de la ciutat comporta canvis pels que, sovint, es requereix un aprofundiment. Entre els informes previstos es proposen els següents: - Repercussions de la societat 5.0 sobre el temps de treball. - Pla Delta. - Coordinació i realització de les propostes per impulsar la igualtat entre homes i dones al si de les empreses, mitjançant la web Igualtat a les empreses. - Evolució de l’atur als barris i RFD. - Impacte de les tecnologies disruptives (Indústria 4.0) sobre el valors ètics i els drets fonamentals. - Informe trimestral sobre l’activitat econòmica i el treball a Barcelona. Activitats Constituir i coordinar els grups de treball. Elaborar els estudis i informes encarregats als òrgans tècnics del CESB. Fer-ne un seguiment del grau d’elaboració dels estudis quan la seva realització sigui externa. Editar-los, organitzar la seva presentació i difondre’ls.

Fòrum Rosa Virós

El Ple del CESB va aprovar instituir un fòrum anual com a homenatge a la presidenta Rosa Virós. Tema pendent de debatre al sí de la Comissió Executiva.

Mantenir i ampliar el fons documental

El CESB té una documentació especialitzada en temes socials i econòmics que cal ampliar amb l’objectiu que pugui servir per a l’aprofundiment dels projectes. Activitats Conservar i ampliar el fons documental del CESB. Organitzar la documentació rebuda. Identificar les publicacions d’interès per a la consulta dels membres del CESB i de les comissions del treball. CESB | 29

Ple del 16 de desembre de 2019 Elaborar els dossiers de documentació per als òrgans de govern i comissions de treball. Arxiu i catalogació de la documentació i material bibliogràfic.

3. Funcionament del òrgans de govern del CESB Facilitar les reunions i presa de decisions dels òrgans de govern.

1.- Ple del CESB

Es reunirà com a mínim en dos sessions ordinàries. Al juny per debatre i aprovar la Memòria Socioeconòmica de Barcelona i el desembre per debatre i aprovar els dictàmens sobre OOFF i Pressupostos, la Memòria d’Activitats del CESB i el Pla de Treball del CESB.

2.- Comissió Executiva

Les reunions ordinàries de la Comissió Executiva es celebraran, com a norma general, la primera setmana de cada mes. Entre els assumptes a tractar es valorarà l’aprovació de les propostes elaborades per les comissions i grups de treball.

3.- Comissions i grups de treball

La funció de les comissions i grups de treball és assessorar i elaborar els documents i propostes que es debatran a la Comissió Executiva. Les comissions de treball són les següents:

a) Activitat econòmica i ocupació. b) Fiscalitat i pressupostos. c) Política social i qualitat de vida. d) Medi ambient, mobilitat i infraestructures.

Els grups de treball inicials són els següents: Memòria Socioeconòmica. El treball a Barcelona. Fòrum Rosa Virós. Altres que es puguin aprovar pels òrgans de govern del CESB.

30 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019

CESB | 31

Ple del 16 de desembre de 2019

32 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019

Dictamen d’Ordenances fiscals

CESB | 33

Ple del 16 de desembre de 2019

34 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019

DICTAMEN Sobre les Ordenances fiscals de l’Ajuntament de Barcelona 2020 ÍNDEX I. Antecedents II. Contingut

II.1 Introducció II.2 Modificacions II.2.1 Ordenança fiscal general II.2.2 Impostos II.2.3 Taxes

III. Valoracions

III.1 De caràcter general III.2 De caràcter específic

El Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), d’acord amb les competències atribuïdes per la Carta Municipal de Barcelona i pels seus Estatuts, aprovats pel Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona el 22 de desembre del 2004, amb tramitació i estudi previs fets per la Comissió de Fiscalitat i Pressupostos, d’acord amb l’article 22 del Reglament de Funcionament, i amb l’aprovació del Ple, a l’empara de l’article 9.A, emet el següent

DICTAMEN I. Antecedents L’objecte d’aquest dictamen preceptiu del Consell Econòmic i Social de Barcelona és el projecte de ordenances fiscals de l’Ajuntament de Barcelona per a 2020, que van ser dictaminades favorablement per la Comissió d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament del dia 15 d’octubre i aprovades inicialment pel Plenari de l’Ajuntament de 25 d’octubre i presentades a la Comissió Executiva i a la Comissió de Fiscalitat i Pressupostos del CESB el dia 28 d’octubre de 2019. Els textos posats a disposició de la Comissió de Fiscalitat i Pressupostos i de la Comissió Executiva del CESB en la presentació del projecte d’Ordenances fiscals i Pressupostos municipals 2020 feta per els responsables de l’Ajuntament de Barcelona el dia 28 d’octubre de 2019, així com en correus posteriors, són els següents:

• Presentació Projecte d’Ordenances fiscals 2020 • Llista d’Ordenances fiscals modificades al projecte d’Ordenances fiscals 2020

A la reunió de la Comissió de Fiscalitat i Pressupostos celebrada el dia 3 de desembre de 2019 es va debatre el contingut del projecte de les Ordenances fiscals 2020 i es va aprovar una proposta de dictamen, el qual va ser debatut i aprovat per la Comissió Executiva el dia 9 de desembre de 2019 para ser posteriorment sotmès a l’aprovació del Ple del CESB del dia 16 de desembre de 2019.

CESB | 35

Ple del 16 de desembre de 2019

II. Contingut II.1 Introducció Destacar a les Ordenances fiscals per a l’any 2020 que es presenten a aprovació regulen el 45,66% dels ingressos corrents de l’Ajuntament. Les previsions d’ingressos per impostos, taxes, i altres ingressos del capítol 3 s’han realitzat en termes de comptabilitat nacional, que, en aquestes figures, equival a criteri de caixa o estimació SEC. Això és, considerar els drets que es preveu recaptar durant l’exercici, ja corresponguin a l’exercici corrent o a tancats. La previsió inicial d’aquests ingressos ascendeix a 1.520 milions d’euros, que representen un increment del 6,9% respecte de la previsió d’ingressos en termes SEC per a 2019. La previsió inicial per impostos locals (no incloent la participació en els impostos estatals) es xifra en 1.066,5 milions d’euros (un 0,5% més en relació a la previsió d’ingressos del pressupost 2019). L’Impost sobre Béns Immobles (IBI) presenta una previsió de 687,7 milions d’euros, dels quals 674,5 milions d’euros corresponen a l’IBI-urbana i 13,1 a l’IBI dels béns de característiques especials (BICE). L’import d’IBI-urbana i dels BICE suposa un increment del 4,7% respecte de la previsió inicial del pressupost de 2019. Pel càlcul de l’import 2020 es té en compte que, després de l’entrada en vigor de la revisió cadastral per 2018, s’elimina la bonificació per topalls que existia des de la revisió cadastral de 2001 i, també, es compensa amb una reducció del tipus impositiu del 0,75% al 0,66%. També, destacar que s’incrementa el tipus impositiu dels BICE fins al 0,8%. En la resta d’impostos, només remarcar que s’incrementa el coeficient dels turismes i motocicletes en l’impost de vehicles, i s’augmenta també el tipus impositiu de l’impost sobre construccions i obres. No hi ha canvis normatius substancials en l’impost de plusvàlues a l’espera que es modifiqui la normativa estatal del mencionat impost per donar compliment a les sentències del Tribunal Constitucional i Tribunal Suprem. En aquest sentit, per al 2020 es preveu, doncs, un increment important de l’IBI i també de la recaptació derivada de l’entrada en vigor del recàrrec sobre l’impost de les estades en establiments turístics (a l’espera que el Parlament de Catalunya aprovi la modificació de la llei d’aquest impost autonòmic), que permet compensar la previsió de fort decrement de la recaptació de l’impost de plusvàlues. Quant a l’estructura dels impostos locals, quantitativament, en primer lloc es situa l’IBI, amb un pes del 58,5% respecte el total, seguit de la “plusvàlua” (import sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana) amb 169,4 milions d’euros i un pes del 14,4% i l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE), amb 92,3 milions d’euros i un pes del 7,8%. Els ingressos per capítol 3 s’estimen en 345 milions d’euros, el que suposa un 27,5% d’increment en relació a la previsió inicial d’ingressos de 2019 en termes SEC. D’aques total correspon a taxes un total de 196,5 milions d’euros. En la majoria de figures es parteix de la hipòtesi que, en absència de canvis normatius, el rendiment seria en general similar al de la previsió de 2019. En el cas de les taxes, preus i altres ingressos, les variacions més rellevants que es produeixen entre la previsió inicial de 2019 i de 2020 són atribuïbles, bàsicament, a: 1) Un increment del nivell de cobertura del servei de clavegueram fins a un 75% dels seus costos, que implica una major recaptació prevista de 17,3 milions d’euros. 2) Un augment de les taxes de la grua i de l’aparcament a la via pública per recuperar els costos de l’IPC com a conseqüència de la congelació d’aquestes taxes des de 2012. Això suposa una previsió de 15,2 milions d’euros de majors ingressos. 3) Un increment de les taxes per ocupació de l’espai públic d’uns 11 milions d’euros, degut, bàsicament, a l’adequació de les taxes de terrasses al valor econòmic d’aprofitar l’espai públic. 4) Un increment de 10,2 milions d’euros en els ingressos previstos per infraccions de trànsit. 5) Un augment de 18 milions d’euros degut a l’entrada en vigor per a 2020 d’una nova taxa per a la recollida domiciliària dels residus sòlids urbans. 6) Finalment, comentar que desapareix del pressupost de 2020 la taxa dels serveis de cementiris (d’uns 12 milions d’euros) al canviar la seva naturalesa tributària i convertir-se en una prestació patrimonial pública no tributària, que no té un reflex en el pressupost de l’Ajuntament. Les tarifes proposades per a les taxes per a la prestació de serveis se situen per sota dels costos reals que generen els serveis, en tots els casos, com es pot comprovar en el document de costos que figura en l’expedient. Pel que fa a la utilització o l’aprofitament especial del domini públic els imports de les taxes proposades són inferiors al valor de mercat. D’aquesta manera es dóna compliment a allò que estableix l’article 24 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. 36 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 II.2 Modificacions Seguidament es descriuen les modificacions que pel proper exercici econòmic de 2020 es proposen incloure dins de cadascuna de les ordenances fiscals. II. 2.1 Ordenança fiscal general S’amplia l’àmbit d’aplicació i competència de l’ordenança. S’actualitza tota l’ordenança amb l’entrada en vigor de la Llei 39/2015 de Procediment administratiu comú de les administracions públiques, sobretot en allò referent a l’ús de les noves tecnologies i tràmits telemàtics. Com a principals novetats, s’haurien de citar: • Es modifica els procediments de devolució i de comprovació de valors. • Actualització de la domiciliació bancària segons tipus de comptes i el seu IBAN. • S’incorpora algun canvi en el procediment d’imposició de sancions tributàries i el seu venciment. • S’elimina la bonificació per domiciliació bancària de l’IBI, IVTM i preu públic de la recollida comercial de residus. II. 2.2 Impostos • L’Impost sobre béns immobles experimenta importants variacions respecte al text actualment vigent. S’han de citar primer un seguit de millores i actualitzacions del redactat de l’ordenança, així com aspectes relacionat amb la seva gestió, com són:  

S’actualitza el redactat a la revisió cadastral vigent de 2018 (el text actual encara fa esment a la ponència de 2001). La redacció de la bonificació potestativa als habitatges de protecció oficial que s’aplica a partir del 4t any té incoherències en el seu règim vigent i es millora el seu redactat.  Es modifica el text de bonificacions de l’impost per incorporar els equipaments participats per l’Ajuntament i per circumstàncies foment de l’ocupació (Fira de Barcelona).  S’elimina la bonificació per domicialització bancària d’aquest impost. Quant a les principals novetats en el contingut de l’ordenança, cal destacar que es proposa la supressió dels topalls, tornant a un increment anual equivalent als d’abans de la revisió cadastral. Per mitigar l’impacte d’aquesta mesura, es fa una reducció paral·lela del tipus impositiu del 0,75% al 0,66%. Al marge d’aquest rellevant canvi, s’han de mencionar altres modificacions, menys substancials: 

S’incrementa el tipus impositiu per als BICES del Port (port comercial, Enagas, Gas natural). Els tipus actual són del 0,682% i el 0,618% i es proposa el tipus de 0,8%.  Recàrrec pisos buits: es millora el redactat del recàrrec previst sobre habitatges desocupats a partir del RD que permet la seva aplicació. Ampliació del concepte residencial a altres usos i millor definició del caràcter de les instal·lacions voluntàries en relació a  la bonificació per aprofitament de l’energia solar.  Revisió i actualització dels llindars de valor cadastral segons usos per poder aplicar el tipus específic.  L’Ordenança fiscals reguladora de l’Impost sobre vehicles de tracció mecànica presenta tres canvis respecte al text actualment vigent:   

Modificació de la bonificació per a vehicles menys contaminants, restringint-la només als vehicles sense emissions i els ECO. Increment del coeficient als turismes i motocicletes. Eliminació de la bonificació als vehicles de més de 25 anys.

• Respecte l’ordenança que regula l’Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, les modificacions incloses en el projecte presentat són les següents:   

En relació a la transmissió del domicili habitual del causant, s’elimina el límit de 10 anys en els casos d’internament en cen tre residencial o sanitari, d’acord amb el criteri del Consell Tributari, si l’immoble es destina a lloguer social (si l’immoble està buit el límit és de 5 anys). Es soluciona la llacuna que existeix actualment a l’ordenança en relació a la forma de càlcul de transmissió de l’úsdefruït. A la bonificació del 95% per transmissió d’una activitat econòmica, s’afegeix el requisit de la continuïtat de l’activitat per l’adquirent.

• L’Impost d’activitats econòmiques només presenta dues lleugeres variacions, ambdues de millora del redactat de l’ordenança: CESB | 37

Ple del 16 de desembre de 2019  

I ntroducció d’aclariments a la bonificació per l’aprofitament de l’energia solar per determinar quan estem davant de sistemes voluntaris. Especificació de l’òrgan davant el qual s’han d’interposar els recursos contra actes censals dictats per la Inspecció de Tri buts municipals, que és el TEAR (Tribunal Econòmic Administratiu Regional).

• A l’Ordenança que regula l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, el canvi més substancial és l’increment del tipus impositiu que s’aplica a la base liquidable, passant del vigent 3,35% fins al màxim permès per llei del 4%. Al marge d’aquesta modificació, s’introdueixen altres de caràcter tècnic:   

illores en la delimitació del fet imposable: ampliació dels actes subjectes per incorporar obres de rehabilitació i reforma M (solucionant així els problemes interpretatius detectats per la Inspecció de Tributs). Aclariments a la bonificació per aprofitament de l’energia solar, per tal de facilitar la seva aplicació (quan es tracta de sistemes voluntaris). Modificació de la bonificació per circumstàncies socials i històrico-artístiques, atès que el redactat actual impedeix la seva aplicació a obres realitzades en determinades qualificacions urbanístiques.

II. 2.3 Taxes El criteri general en relació a la tarificació que es proposa a les ordenances reguladores de les taxes municipals per prestació de serveis i per la utilització o l’aprofitament especial del domini públic local és el manteniment de les tarifes, amb algunes excepcions justificades tècnicament d’increments i reduccions de les tarifes. En el cas de les reduccions de tarifes, la causa és, normalment, la millora dels processos de gestió de la taxa, mentre que en els casos d’increment de les mateixes el motiu ha estat assolir un determinat objectiu de cobertura de cost i actualitzar-les segons els seus costos. També s’ha de mencionar la creació de noves taxes per regular determinats fets imposables. 1. L’Ordenança núm. 3.1 de Serveis Generals inclou les taxes per llicències, guies i altres documents (targetes, compulses, reproducció plànols urbanístics, consultes arxius i biblioteca, etc.), dipòsit municipal, serveis de grua i parany, serveis de recollida, trasllat i dipòsit d’elements a la via pública sense autorització i productes d’informació de base (estadístiques, plotejat de bases cartogràfiques, cartografia digital en suport magnètic, etc.). En termes generals manté els tipus actuals, amb una sèrie d’excepcions: 

Es redueix l’import de la tarifa en el casos següents: - Proves de drogues, al reduir-se els costos del laboratori que realitza les proves de drogo-test. - Tarifes taxa per a mudances, degut a millores de gestió. - Reducció de la tarifa dels Plans d’Autoprotecció degut a millores en els seus processos de gestió.



S’incrementa l’import de la tarifa en el casos següents: - Taxes per autoritzacions d’establiments de tatuatges. - Tarifes per fotocòpia de documents. - Tarifes de la grua i dipòsit municipal. - Tarifa de les anàlisis clíniques en sang. - Tarifa dels informes tècnics SPEIS.



S’incorporen noves tarifes, per: - Impressions de documents de nous formats. - El duplicat o modificació específica de l’autorització sanitària en establiments de pírcing.

2. L’Ordenança fiscal núm. 3.2 de les taxes del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament manté les tarifes actuals. L’únic canvi al seu contingut és la creació de noves taxes, per al Parc de la Prevenció i pel lloguer de parcs de bombers per a filmacions. 3. En l’Ordenança núm. 3.3 de Serveis urbanístics s’aplica el criteri general de manteniment de les tarifes vigents. Com a novetat, es proposa l’eliminació de la taxa per verificació i control d’activitats sotmeses a comunicació o declaració responsable. En aquest sentit, es proposa retornar el 50% en els casos de desistiment i caducitat, i no retornar en cas de denegació. Per altra banda, es creen tres noves tarifes: per tramitar llicència d’edifici d’HUT, per informes previs regulats al PEUAT i pels informes previs de Patrimoni. 4. En l’Ordenança fiscal 3.4 reguladora de la taxa per l’homologació d’empreses del sector privat per a la gestió de residus municipals i d’altres serveis mediambientals no hi ha canvis ni a la tarifa ni al redactat. 5. L’Ordenança fiscal 3.5, que regula la taxa de clavegueram incrementa la seva tarifa per tal de millorar la cobertura del seu 38 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019

cost. El grau de cobertura actual és del 33% del cost del servei, i la proposta per a 2020 és incrementar aquest grau fins al 75%. 6. L’Ordenança fiscal núm. 3.6, reguladora de les taxes de mercats, proposa noves tarifes per gravar actes lúdics i culturals en els mercats (s’incorpora també una exempció per a ESAL), així com noves tarifes per repercutir serveis de neteja i vigilància. Quant als imports de les tarifes (cànons, cambres frigorífiques, recollida brossa,...), el criteri general és augmentar-les un 10,69% per a adequar-les al cost real del servei, amb l’excepció de les taxes del Mercat Encants de Sant Antoni, que es redueixen fins a equiparar-les a les taxes de traspàs del Mercat Sant Antoni d’Alimentació, a més de racionalitzar les categories de parades d’aquest mercat. També es preveu la creació de dues noves taxes, una per recollida de brossa als magatzems (que es calcularà en funció de la superfície del local) i altra per esdeveniments singulars, que variarà en funció de la categoria del mercat. 7. En l’Ordenança fiscal núm. 3.7, de les taxes per serveis de registre, prevenció i intervenció sanitària relatius a animals de companyia, es mantenen les tarifes vigents. Només s’actualitza l’ordenança per incorporar la tarifa de recollida d’animals a la via pública. 8. L’Ordenança fiscal núm. 3.8 de prestacions de la Guàrdia Urbana i circulacions especials presenta com a modificació la reducció de les tarifes per autoritzacions anuals dels serveis de la GUB, degut als menors costos de gestió. En canvi, augmenta la tarifa per a motoristes que acompanyin un servei especial. Per altra banda, s’ha millorat el redactat de l’ordenança respecte al concepte de serveis especials de la GUB i el de definició dels subjectes passius. 9. L’Ordenança fiscal núm. 3.10 de les taxes per utilització privativa del domini públic municipal i la prestació d’altres serveis presenta un seguit de modificacions tendents a millorar el seu redactat i la seva gestió. En aquest sentit, s’incorpora una exempció pels vehicles del Banc de Sang i Teixits i s’elimina la referència d’entitats financeres als caixers automàtics. En el cas de les mudances, rodatges, grues,... s’incorpora la definició de la tipologia de fet imposable, es modifica algun paràmetre de la taxa i s’incorpora una taxa de mitja jornada. Per altra banda, s’incorpora una nova bonificació als usuaris de mercats de segona mà a l’atur i, finalment, es rectifica un error material a les tarifes de Quioscos de premsa. Respecte a les tarifes, només s’observa un canvi: l’increment de les tarifes de Terrasses i vetlladors. Aquest increment, que vol apropar les tarifes a les existents en ciutats europees similars a Barcelona, variarà en funció de la zona de la ciutat on estigui la terrassa, i va del 30% a la zona 5 al 319% en el cas de la zona 0, la més cara de la ciutat. En termes monetaris, això vol dir passar de pagar 0,46 euros/m2/dia a 1,95 euros/m2/dia. 10. L’Ordenança fiscal núm. 3.11 reguladora de l’aprofitament del vol, sòl i subsòl no experimenta cap variació. 11. L’Ordenança 3.12 de regulació de l’estacionament de vehicles experimenta importants canvis quant a tarifes. En aquest sentit, s’incrementen les tarifes de l’àrea blava i verda (no residents) per incorporació d’un nou sistema tarifari, amb unes tarifes amb un component fix + component variable (segons etiqueta DGT). El projecte d’ordenances inclou també un pagament per a l’horari de migdia (actualment gratuït), augmenta la tarifa d’anul·lació de denúncies de 7 a 9 euros i la tarifa de la ZonaBus, segons etiquetes DGT, que a més incorpora una nova tarifa per a la Font Màgica. Per altra banda, a l’àrea verda per a residents s’elimina la bonificació per bon conductor i s’inclou un pagament a l’agost de 0,20 euros/dia. 12. L’Ordenança 3.13 de les taxes per serveis culturals presenta com a modificació una sèrie d’ajustos a les tarifes. S’ajusten alguns preus de lloguer d’espais, s’amplia el descompte, del 50% fins al 100%, per formar part del registre “Gaudir més Barcelona”, i se suprimeix l’entrada combinada Pedralbes/Muhba. 13. En l’Ordenança fiscal núm. 3.14 dels serveis especials d’enllumenat no hi ha cap modificació respecte al seu redactat o les seves tarifes. 14. L’Ordenança fiscal núm. 3.15, d’utilització privada del funcionament de les fonts ornamentals no presenta cap modificació respecte al seu redactat o les seves tarifes. 15. A l’Ordenança fiscal núm. 3.16, per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic municipal a favor d’empreses explotadores de serveis de telefonia mòbil es modifica la fórmula de la quota íntegra per adequar-la a la realitat de la facturació de les empreses de telefonia mòbil. 16. A l’Ordenança fiscal núm. 3.17, per la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local de les instal·lacions de transport d’energia elèctrica, gas, aigua i hidrocarburs se substitueix l’autoliquidació per una declaració amb les dades necessàries per calcular la liquidació de les empreses de transport d’energia. CESB | 39

Ple del 16 de desembre de 2019

III. Valoracions III.1 De caràcter general El Consell Econòmic i Social de Barcelona constata que el projecte d’Ordenances fiscals del 2020 hi ha un seguit d’augments dels tipus impositius de determinades taxes i impostos. Considerem que en un context d’alentiment del cicle econòmic, l’increment que presenten algunes figures impositives s’hauria de temperar en el temps, atès el seu impacte sobre el consum, l’activitat econòmica i l’ocupació de la ciutat. Constatem que es produeixen increments significatius en alguns impostos, arribant al màxim legal, i en determinades taxes. En aquest sentit, al marge de l’efecte que tindrà sobre la quota de l’IBI la supressió dels topalls, cal destacar que l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres incrementa el seu tipus impositiu un 19%, passant del vigent 3,35% fins al màxim permès per llei del 4%, i que a l’Impost sobre vehicles de tracció mecànica també s’augmenta el tipus impositiu fins al màxim legal, al marge de reduir-se les bonificacions al vehicles ECO. Per la seva part, observem augments en determinades taxes, com la de clavegueram (que incrementa la seva tarifa, passant d’un grau de cobertura actual del 33% del cost del servei fins al 75%), les tarifes de la taxa de mercats, que augmenten un 10,7% com a criteri general, o les tarifes de Terrasses i vetlladors, amb increments que, en funció de la zona de la ciutat on estigui la terrassa, van del 30% al 319%. Per altra banda, valorem positivament els esforços de millora de la gestió i reducció del frau fiscal (Pla Frau 0) que contempla l’Ajuntament, ja que aquest tipus d’actuacions són positives per tal d’afavorir l’equitat i la transparència del sistema tributari, al marge dels seus efectes positius sobre la recaptació. III.2 De caràcter específic Sobre l’IBI Quant a l’IBI, el CESB valora positivament tant la reducció del tipus impositiu com l’adequació de l’IBI als nous valors cadastrals de la ciutat, tot i que la recaptació prevista per aquest impost s’incrementa un 6,7% per actuacions com la supressió dels topalls. Respecte a aquesta supressió dels topalls, la principal modificació observada en aquest impost, caldria tenir una informació més acurada, abans de poder emetre la nostra valoració respecte al seu impacte sobre la ciutadania, especialment sobre les persones i famílies de menor nivell de renda. En tot cas, considerem que l’augment no hauria de ser superior al 10% de la quota anual final que haurien de pagar els diferents contribuents. Enguany s’introdueix a l’impost un recàrrec als pisos buits de cara a reduir l’existència d’habitatges desocupats a la ciutat, mesura que podria contribuir a incrementar l’oferta, i per tant ajudar a pal·liar el problema de l’habitatge a la ciutat. En qualsevol cas, seria necessari informar a la ciutadania amb major claredat de la tipologia dels pisos objecte d’aquest recàrrec. El CESB considera que la bonificació prevista per la utilització d’energia solar en edificis d’usos terciaris pot contribuir al desenvolupament de les activitats vinculades a l’ús d’energies renovables, i alhora millorar la qualitat mediambiental de la ciutat. Atès que es tracta d’una mesura positiva, proposem a l’ajuntament que aquest benefici s’ampliï de 3 a 5 anys. El CESB valora positivament el manteniment de les bonificacions de l’IBI a persones amb rendes baixes, vídues o famílies monoparentals...), que segons les estimacions de l’Ajuntament beneficiaran a més de 10.000 famílies i tindran un impacte per sobre de 2 milions d’euros. Sobre taxes Constatem que en relació a la tarificació que es proposa a les ordenances reguladores de les taxes municipals per prestació de serveis i per la utilització o l’aprofitament especial del domini públic local en la majoria dels casos, el criteri és el manteniment de les tarifes, amb algunes excepcions justificades tècnicament d’increments i reduccions de les tarifes. Valorem positivament les reduccions de tarifes derivades de la millora dels processos de gestió de les taxes, mentre que en els casos d’increment de les mateixes considerem que si bé resulta eficient assolir l’objectiu d’actualitzar les tarifes per millorar la cobertura del seu cost també s’hauria d’analitzar el seu impacte sobre l’activitat econòmica a l’hora d’aplicar la mesura, especialment en els casos de les tarifes de terrasses i vetlladors, i les de mercats. Vot particular CCOO En referència al paràgraf de les valoracions generals on es detallen les pujades de les figures impositives, impostos i taxes, tals com l’IBI, l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres, l’Impost sobre vehicles mecànics i les taxes sobre Clavegueram, 40 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 Mercats i les tarifes de terrasses i vetlladors, CCOO considera que caldria aprofundir i fer-ne un seguiment de les seves repercussions i impactes en les activitats que fan un ús intensiu de l’espai públic, i en l’economia de les persones més vulnerables. Així mateix proposem iniciar un debat sobre les figures impositives regulades a les ordenances fiscals per adaptar el seu contingut a les necessitats, context i demandes socials i econòmiques de la societat actual. Respecte a l’IBI valorem positivament que el model fiscal que es proposa per a la seva actualització i bonificacions sigui una proposta basada en la línia d’intentar assolir una justícia tributària, que es tradueix en mesures per tal de què les rendes més baixes puguin fer front a aquest impost. Barcelona, de desembre de 2019

Vist i plau,

José A. Fernández Manrique Secretari general del CESB

Juan José Casado President del CESB

CESB | 41

Ple del 16 de desembre de 2019

42 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019

Dictamen de Pressupostos

CESB | 43

Ple del 16 de desembre de 2019

44 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019

DICTAMEN Sobre els Pressupostos Generals de l’Ajuntament de Barcelona 2020

ÍNDEX I. Antecedents II. Contingut

II.1. Trets generals II.2. Ingressos II.3. Despeses II.4. Liquidació del Pressupost 2018 i estat d’execució del Pressupost 2019

III. Valoracions

III.1. De caràcter general III.2. De caràcter específic

El Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), d’acord amb les competències atribuïdes per la Carta Municipal de Barcelona i pels seus Estatuts, amb tramitació i estudi previs fets per la Comissió de Fiscalitat i Pressupostos, d’acord amb l’article 22 del Reglament de Funcionament, i amb l’aprovació del Ple, a l’empara de l’article 9.A, emet el següent

DICTAMEN I. Antecedents Seguint la tramitació habitual per a l’elaboració del dictamen del CESB sobre el projecte de Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2020, que la Comissió d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament va aprovar inicialment en sessió extraordinària del 13 de novembre, l’Ajuntament va presentar el projecte el dia 28 d’octubre de 2019 a la Comissió Executiva i a la Comissió de Fiscalitat i Pressupostos del CESB. En la reunió de la Comissió de Fiscalitat i Pressupostos celebrada el de novembre de 2019 es va aprovar la proposta de dictamen sobre el contingut del projecte de Pressupostos Generals de l’Ajuntament de Barcelona per a 2020, la qual va ser debatuda per la Comissió Executiva el dia de desembre de 2019 i es va aprovar una proposta de dictamen per ser sotmesa a l’aprovació del Ple del CESB. Els textos posats a disposició de la Comissió de Fiscalitat i Pressupostos i de la Comissió Executiva del CESB són els següents:

- Liquidació dels Pressupostos Generals de l’Ajuntament 2018 i estat d’execució dels Pressupostos Generals de l’Ajuntament 2019 - Presentació del projecte de Pressupostos Generals de l’Ajuntament 2020 - Memòria econòmica i resum executiu del Pressupost 2020 - Llibre verd dels Pressupostos Generals de l’Ajuntament 2020

A la reunió de la Comissió de Fiscalitat i Pressupostos celebrada el dia 3 de desembre de 2019 es va debatre el contingut del projecte de Pressupostos Generals de l’Ajuntament 2020 i es va aprovar una proposta de dictamen, el qual va ser debatut i aprovat per la Comissió Executiva el dia 9 de desembre de 2019 para ser posteriorment sotmès a l’aprovació del Ple del CESB del dia 16 de desembre de 2019. CESB | 45

Ple del 16 de desembre de 2019

II. Contingut II.1. Trets generals A) Objectius: Marc estratègic El Pressupost General de l’Ajuntament de Barcelona comprèn la informació integrada i sistematitzada de les magnituds i partides pressupostàries, tant de l’Ajuntament com del conjunt d’entitats i organismes que en depenen i en els quals l’Ajuntament participa de forma majoritària. Representa una eina clau per a la gestió pública i serveix per a la planificació, la programació, el control, el seguiment i l’avaluació de les actuacions municipals. El pressupost l’elabora l’equip de Govern i l’aprova inicialment la Comissió d’Economia i Hisenda del Consell Municipal. A continuació s’exposa durant 15 dies al públic, previ anunci en Butlletí Oficinal de la Província, durant els quals els interessats el poden examinar i fer al·legacions. Paral·lelament el es presentarà als diferents òrgans participatius de la ciutat (CESB, Consell de Ciutat) i facultativament en Audiència Pública. L’aprovació definitiva del pressupost correspon al Plenari del Consell Municipal. L’Ajuntament presenta un projecte de pressupost que continua l’aposta del govern municipal per elaborar els comptes públics seguint els criteris del Sistema europeu de comptes (SEC 95) com a element bàsic de tota la planificació financera i pressupostària de l’Ajuntament, tal com ja fa la comptabilitat nacional. Tots els ingressos i les despeses pressupostats s’han planificat segons els criteris esmentats, complint l’article 19 de la Llei d’estabilitat pressupostària, que assenyala que els pressupostos s’han d’ajustar al principi d’estabilitat, entès com la situació d’equilibri o de superàvit en termes de capacitat de finançament amb la definició continguda en el Sistema europeu de comptes nacionals i regionals (SEC 95). En el projecte de pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona per a 2020, aquest declara que la priorització de la despesa es duu a terme d’acord amb el marc de disponibilitat de recursos que defineixen una previsió prudent i realista dels ingressos, així com el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i dels objectius financers propis. Segons l’equip de govern municipal, el projecte de pressupostos municipal per al 2020 es pot descriure com un pressupost expansiu en tant que no es contenta amb la consolidació dels importants increments de les despeses en les polítiques prioritàries que ja es van incorporar a pressupostos anteriors sinó que incideix especialment en revertir les desigualtats i donar resposta a l’emergència climàtica. No obstant, l’equip de govern assenyala que la priorització de la despesa en el projecte de pressupostos per al 2020 es duu a terme d’acord amb el marc de disponibilitat de recursos que defineixen una previsió prudent i realista dels ingressos, així com el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i dels objectius financers propis. D’aquesta forma, aquest Pressupost 2020 s’orienta cap a una assignació i priorització estratègica de la despesa, vetllant a l’hora per mantenir la sostenibilitat i salut de les finances municipals. Com a novetat, aquest any el projecte de pressupost presenta per primer cop dins de l’anàlisi de les despeses pressupostades la seva vinculació als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els estats integrants de l’Organització de les Nacions Unides va aprovar per unanimitat l’Agenda 2030, un conjunt de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible fonamentals per preservar el planeta i fer possible una vida digna per a totes les persones. L’Ajuntament, compromès amb l’acompliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible dins de l’horitzó de l’any 2030, ha fet un anàlisi del seu pressupost des del punt de vista de com les despeses de l’Ajuntament estan vinculades a l’acompliment d’aquests objectius, que es presenta per primer cop incorporat a aquest projecte de pressupost. Als pressupostos de l’any 2017 es va incorporar un estudi del seu impacte de gènere. Tanmateix, el passat 21 de desembre de 2018 va ser aprovat el nou Reglament d’Equitat de Gènere a l’objecte de reformar les estructures que produeixen la desigualtat entre dones i homes i entre les mateixes dones en l’organització i funcionament de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest reglament preveu dotar gradualment, fins a arribar a una part fixa del pressupost, les partides pressupostàries destinades als òrgans encarregats de promoure l’equitat de gènere i a les actuacions concretes planificades per a aquest fi. En previsió d’això s’ha redissenyat el model de Memòria de programa de tal manera que faciliti aquests càlcul, ampliant a l’hora l’abast del pressupost de gènere. Com és habitual quan es produeixen canvis a l’estructura municipal, cal esmentar que s’ ha reformulat tota l’estructura orgànica del projecte de pressupost 2020 per adaptar-la al nou organigrama executiu de l’Ajuntament de Barcelona, aprovat per acord de la Comissió de Govern, en sessió de data 3 d’octubre de 2019, que determina l’organització gerencial bàsica del nou mandat. El projecte de pressupostos per a 2020 s’orienta al compliment de la visió de ciutat de l’equip de govern municipal, amb un programa que s’articula al voltant de sis eixos principals: Eix 1. Drets Socials: Eix 2. Emergència climàtica:

Lluita contra les desigualtats i la defensa dels drets socials, la diversitat i el feminisme. lluita contra l’emergència climàtica i la contaminació, fent una ciutat verda, blava i de residu zero. Eix 3. Progrés econòmic: suport a l’activitat econòmica per ser referents en emprenedoria ocupació de qualitat,

46 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 economia verda i circular. Eix 4. Dret a la ciutat: dret a l’habitatge, impulsant la rehabilitació i la transformació urbana als barris, apostant per un espai públic per la convivència. Eix 5. Aprenentatges, creativitat i vincles: aposta per l’educació, la cultura, l’esport i l ciència. Eix 6. Governança: administració propera i fàcil, amb valors, amb compromís metropolità i de lideratge internacional, que fa seus els principis de l’Agenda 2030 de l’ONU. D’altra banda, el projecte de pressupost s’ha elaborat d’acord amb el compliment dels objectius següents de naturalesa pressupostària i financera:

• Estabilitat: dèficit zero (capacitat/necessitat de finançament ≥ 0) • Sostenibilitat: deute < 60% dels ingressos corrents • Capacitat d’inversió: estalvi brut (ajustat SEC) ≥ 15% dels ingressos corrents • Liquiditat: garantir el pagament a 30 dies

Anàlisis del pressupost a través de perspectives transversals Els criteris de priorització quant a l’assignació de recursos pressupostaris a l’Ajuntament de Barcelona venen marcats per les orientacions que determinen juntament l’equip de govern municipal, els ens participatius i la ciutadania en general a través dels diferents processos participatius establerts. Aquestes prioritats es fixen per cada mandat en el corresponent Programa d’Actuació Municipal, on s’hi concreten la visió de ciutat, els eixos estratègics preferents, els diferents objectius a complir i les actuacions adreçades a l’acompliment d’aquests objectius. En aquest moment encara està en procés d’elaboració Programa d’Actuació Municipal del nou mandat (PAM 2020-2023), que integrarà el programa de l’equip de govern municipal i els pactes de govern amb les propostes ciutadanes que sorgiran del procés participatiu que s’ha engegat amb aquesta finalitat. L’aprovació d’aquest nou PAM 2020-2023 està prevista per juny de 2020. L’equip de govern municipal manifesta que no serà fins a aquesta data que estarà en disposició d’establir-hi els vincles detallats de cadascun dels eixos, línies d’actuació i objectius del PAM amb el pressupost. No obstant, el sistema de prioritats empleat en l’elaboració del projecte de pressupost 2020 és el propi de l’equip de govern i forçosament formarà part estructural del nou PAM. Això fa preveure que amb tota seguretat el compromís amb el desenvolupament sostenible, la igualtat, el dret a l’habitatge i la emergència climàtica, marc fonamental del present projecte de pressupost, siguin també elements clau del nou Programa d’Actuació Municipal. Aquestes prioritats es plasmen principalment en actuacions identificades per programes concrets del pressupost de l’Ajuntament, però també de forma transversal en moltes actuacions que es realitzen en qualsevol de les activitats municipals, fins i tot en àmbits d’actuació que en principi estan adreçats a altres objectius molt diferents. Així dins de programes destinats a proporcionar un determinat servei a la ciutadania poden fer-se actuacions que contribueixen, per exemple, a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle o a la igualtat de gènere. Un anàlisi transversal dels pressupostos des del punt de vista de cadascuna de les matèries capitals per a l’Ajuntament esdevé, doncs, una eina molt útil per valorar els esforços de l’administració en resoldre les problemàtiques especialment sensibles, per assignar-hi més recursos, si s’escau, i per sensibilitzar a tota l’estructura municipal a fi de promoure iniciatives adients dins de les diverses competències. L’eina que l’ajuntament utilitza per obtenir informació sobre el contingut i desenvolupament dels diferents programes pressupostaris és la memòria de programa, els documents on les persones responsables dels programes plasmen i sintetitzem el pla d’actuació i resultats per a cadascun d’ells. Es publiquen agrupades en un document únic i són un element de transparència que permeten explicar al ciutadà allò que es pretén aconseguir amb l’ús dels fons públics. Integren elements descriptius del programa (descripció, problemàtica a resoldre, població objectiu, actuacions més significatives...) amb altres més estratègics (objectius, indicadors...) i amb dades dels recursos econòmics i humans previstos. Amb cada pressupost anual es recopilen al voltant de 430 memòries de programa, depenent de les reassignacions d’última hora, corresponent a cadascun dels programes dels que es responsabilitza cadascuna de les gerències i districtes de l’Ajuntament. Només s’apliquen a programes pressupostaris de despeses corrents i no s’inclouen els programes de despeses captives dels districtes, que són explicats per l’àrea responsable en la seva pròpia memòria de programa. Amb la finalitat d’analitzar la despesa real que l’ajuntament destina als seus objectius transversals claus (Objectius de Desenvolupament Sostenible vinculats al programa i elaboració del pressupost de gènere), ha modificat l’estructura de les memòries de programa de tal manera que permeti incorporar aquestes visions transversals del pressupost. Es demana ara a les seves responsables que valorin en quina manera les accions que s’efectuaran poden influir en un o en altre objectiu prioritari, alineant així de una forma fiable el pressupost municipal amb els objectius prioritaris. En aquest sentit, el projecte de pressupostos inclou tres anàlisis transversals:

CESB | 47

Ple del 16 de desembre de 2019

• Anàlisi del pressupost vinculat als Objectius de Desenvolupament Sostenible. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) estan formulats per definir, planificar i fixar metes concretes per al progrés global de la societat des d’una perspectiva integral que contempla no només els aspectes econòmics, sinó també les vessants socials i ambientals de l’actuació. Els objectius de prestar serveis sostenibles, lluitar contra el canvi climàtic, salvaguardar els drets dels ciutadans i promoure l’equitat social, la seguretat, la igualtat entre gèneres han estat fets propis per l’Ajuntament de Barcelona en el disseny de les seves polítiques. L’àmbit d’aplicació d’aquests objectius municipals es global i, en major o menor grau, qualsevol actuació de l’Ajuntament pot relacionar-se en un o varis ODS. Per conèixer amb prou nivell de detall la identificació dels vincles entre activitats i despeses municipals amb ODS, el projecte de pressupost 2020 inclou un anàlisi específic de la despesa municipal amb aquesta intenció, que parteix, com s’ha dit, de la modificació de l’estructura de les memòries de programa per tal de que els seus responsables marquin el percentatge de vinculació del seu programa amb fins a tres ODS. Una vegada fet aquest primer pas, l’ajuntament ha revisat individualment cadascun dels 116 programes pressupostaris de tots els orgànics de l’Ajuntament (460 casos en total) i se li ha assignat fins a tres ODS vinculats. L’assignació de vinculació ha estat feta en base a les descripcions exposades a les memòries de programa d’anys anteriors en el cas de programes recurrents, la pràctica totalitat, i en les actuacions concretes relacionades pel programa. Aquesta informació s’ha creuat amb les descripcions dels 17 ODS i les a prop de 190 metes concretes que els defineixen. Finalment, s’ha elaborat una matriu de vinculació dels 580 grups programa-orgànic amb els 17 ODS, diferenciant els casos en que el programa es vincula a un o a múltiples objectius. Amb aquestes consideracions s’ha obtingut la distribució provisional del pressupost vinculat a cadascun dels ODS, exclòs del càlcul de les despeses corrents el fons de contingència ja que a priori no està determinada la seva aplicació. L’ajuntament ha fet el càlcul d’aquesta distribució de les despeses corrents amb i sense incloure el capítol 1 de personal, i els resultats han estat els següents: Distribució despesa projecte Pressupost 2020 vinculada als diferents ODS En milions d’euros

Objectius Desenvolupament Sostenible ODS 1 Fi de la pobresa

Despeses corrents capítols 1-4 Import

% sobre despesa total

Despeses corrents capítols 2-4 Import

% sobre despesa total

92,6

4,0%

84,3

4,5%

5,5

0,2%

4,0

0,2%

38,1

1,6%

37,8

2,0%

247,5

10,7%

241,7

12,9%

ODS 5 Igualtat de gènere

83,8

3,6%

83,0

4,4%

ODS 6 Aigua neta i sanejament

13,8

0,6%

13,8

0,7%

ODS 7 Energia neta i assequible

10,3

0,4%

10,2

0,5%

ODS 8 Treball digne i creixement econòmic

94,5

4,1%

91,9

4,9%

ODS 9 Indústria, Innovació, Infraestructures

164,5

7,1%

154,9

8,2%

ODS 10 Reducció de les desigualtats

130,8

5,7%

121,6

6,5%

ODS 11 Ciutats i comunitats sostenibles

563,4

24,4%

504,1

26,8%

ODS 12 Consum i producció responsable

147,2

6,4%

144,8

7,7%

36,1

1,6%

34,4

1,8%

0,0

0,0%

0,0

0,0%

39,3

1,7%

31,2

1,7%

ODS 16 Pau, justícia i institucions sòlides

470,9

20,4%

156,5

8,3%

ODS 17 Aliança pels objectius

172,3

7,5%

166,8

8,9%

2.310,6

100,0%

1.880,9

100,0%

ODS 2 Fam zero ODS 3 Salut i benestar ODS 4 Educació de qualitat

ODS 13 Acció pel Clima ODS 14 Vida marina ODS 15 Vida terrestre

TOTAL 48 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019

• Pressupost amb visió de gènere Des del projecte de pressupost 2017 s’estudia com el projecte presentat afecta de forma diferenciada a dones i homes i com podia afectar positiva o negativament a la igualtat de gènere. Des de llavors aquest informe s’ha ampliat, i ha acompanyat a les dues propostes de pressupost que s’ha presentat per la seva aprovació des de llavors: per al pressupost 2018 i enguany per al pressupost 2020. El passat 21 de desembre de 2018 l’ajuntament va aprovar el nou Reglament d’Equitat de Gènere a l’objecte de reformar les estructures que produeixen la desigualtat entre dones i homes i entre les mateixes dones en l’organització i funcionament de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest reglament preveu dotar gradualment fins a un 1% del pressupost les partides pressupostàries destinades als òrgans encarregats de promoure l’equitat de gènere. També preveu que les despeses destinades a les actuacions concretes planificades per a aconseguir la igualtat de gènere s’incrementin gradualment fins a assolir el 5% del pressupost. En previsió d’això s’ha redissenyat el model de Memòria de programa de tal manera que faciliti aquests càlculs, permetent la identificació de les actuacions significatives adreçades a millorar l’equitat de gènere de qualsevol programa pressupostari encara que no sigui l’objectiu principal del programa. També per millorar la transversalitat de l’anàlisi s’ha donat la possibilitat a les responsables de tots els programes d’incorporar-los a l’anàlisi detallat de l’informe d’igualtat de gènere si consideren que té incidència en les condicions de vida de les persones i, sobretot, en les desigualtats entre dones i homes. L’informe d’Impacte de gènere del pressupost 2020 es publica com a document annex a la web pròpia del Projecte de Pressupost 2020.

• Pressupost amb perspectiva de la lluita contra el canvi climàtic El novembre de 2016 va entrar en vigor l’Acord de París (2015) que insta als estat signats a aplicar les mesures adequades per evitar l’escalfament global. En aquest marc i del paquet legislatiu de la UE d’energia i Clima 2014-2020, la Generalitat de Catalunya va aprovar la Llei16/2017, del Canvi Climàtic, que incorpora, entre d’altres, l’obligació per a la Generalitat de presentar quinquennalment els “Pressupostos del Carboni”, la relació de les quotes d’emissió de gasos d’efecte hivernacle” assignats al territori o a les entitats. El Pla Clima de Barcelona (2018) és el full de ruta amb el que l’Ajuntament de Barcelona persegueix contribuir a la lluita de les ciutat contra el canvi climàtic. Fixa un horitzó temporal fins a l’any 2030 per aconseguir la reducció de gasos d’efecte hivernacle i compila les estratègies i accions ja existents i en planifica de noves a fi d’aconseguir aquests objectius, alhora que dona resposta al compromís que la ciutat ha adquirit amb la signatura del Pacte d’alcaldes per l’energia i el clima (2017). El Pla Clima de Barcelona té 4 eixos estratègics: mitigació, adaptació/resiliència, justícia climàtica i impuls a l’acció ciutadana. Els propòsits d’aquest nou marc normatiu s’alinea amb els de l’Ajuntament de Barcelona: la lluita contra el canvi climàtic s’esdevé un del els objectius primordials del govern municipal pera tal de millorar l‘estat del medi ambient i de l’espai públic de la ciutat i per tant la qualitat de vida dels ciutadans. Una eina bàsica per dur a terme aquesta política ambiental és el pressupost municipal. Per a la elaboració del projecte de pressupost anual es prioritza l’assignació de recursos a unes o altres actuacions municipals en virtut de les decisions del govern. Per tant, l’anàlisi detallat del pressupost és un instrument molt adient per avaluar l’esforç que assumeix l’Ajuntament en l’assoliment dels seu objectius prioritaris, molt especialment els ambientals. L’estudi detallat, gràcies a la metodologia del pressupost per programes, del destí de les despeses municipals i la seva evolució temporal també és un termòmetre de com es desenvolupen les polítiques municipals. Com s’ha dit, des de 2016 l’Ajuntament de Barcelona ve elaborant anualment els pressupostos amb visió de gènere per analitzar l’impacte que tenen les despeses municipals sobre la millora en l’equitat de gènere. A partir d’aquesta experiència, l’ajuntament proposa de cara al projecte de pressupost 2020 la formulació d’un procediment similar per a l’estudi detallat dels recursos i activitats dedicats a altre política també prioritària com és la lluita contra el canvi climàtic, utilitzant una estructura (mètode, logística, sistemes d’informació...) homòleg a la que es fa servir per la elaboració del pressupost de gènere. De nou, un document bàsic per aquest anàlisi serà la nova memòria de programa, que permetrà localitzar de forma transversal les actuacions realitzades en el si dels diferents programes destinades a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Cal assenyalar que entre les accions a llarg termini que prevé el Pla Clima esta la de “Estudiar la viabilitat de disposar d’una comptabilitat verda a l’Ajuntament, tant si és classificant les accions dels pressupostos municipals que es dediquen a economia verda com creant una classificació ambiental addicional (2030)”. Per donar resposta a aquest requeriment neix el projecte de desenvolupar un pressupost amb la perspectiva del canvi climàtic. No es preveu que aquest pressupost amb la perspectiva del canvi climàtic estigui complert fins a l’any vinent. No obstant, es proposa presentar un informe preliminar que contingui el desenvolupament de la metodologia de càlcul i les primeres dades vinculades al projecte de pressupost 2020, informe que s’incorpora a la documentació annexa a l’expedient d’aprovació del pressupost 2020. CESB | 49

Ple del 16 de desembre de 2019

B) Marc macroeconòmic El marc macroeconòmic que s’ha pres com a referència, per part de l’Ajuntament per a l’elaboració del Pressupost municipal 2020 s’ha extret del darrer escenari macroeconòmic publicat el 30 d’abril de 2019 pel Ministeri d’Economia i Empresa en el seu Programa d’estabilitat del Regne d’Espanya 2019-2022. Tenint en compte l’estructura d’ingressos i despeses de l’Ajuntament, vinculada estretament quant a la participació en els ingressos de l’Estat i, principalment, a les previsions macroeconòmiques incorporades als Pressupostos Generals de l’Estat, l’Ajuntament de Barcelona ha adoptat aquest escenari per a l’estimació de l’evolució dels ingressos dels propers exercicis i ha emprat el deflactor del PIB com a indicador de l’IPC per al període 2021-2022. A més, per les projeccions de l’exercici 2023 s’ha pres com a referència les previsions de incloses en el quadre macroeconòmic del 2022.

C) Pressupost municipal 2020 i Marc financer 2020-2023 El projecte de pressupost de l’any 2020 inclou un marc financer de l’Ajuntament de Barcelona per al període 2020-2023 orientat, segons l’equip de govern municipal, a una millor estimació dels ingressos i els objectius financers determinats, per tal d’estimar el més correctament possible la disponibilitat de recursos futurs per tal de garantir la solvència i liquiditat de la institució. El Marc Financer de l’Ajuntament de Barcelona 2020-2023 constitueix la referència dels recursos que preveu obtenir els propers anys amb el condicionant del compliment de les regles fiscals establertes per la normativa vigent. El projecte de pressupost de l’any 2020 s’ha d’elaborat seguint les directrius fixades per la Llei orgànica 2/2012, d’Estabilitat pressupostària i Sostenibilitat financera, aprovada el 27 d’abril de 2012 (en endavant LOEPSF), que estableix, d’acord amb el seu preàmbul, tres objectius fonamentals: garantir la sostenibilitat financera de l’Administració pública, enfortir la confiança en l’estabilitat de l’economia i reforçar el compromís amb la Unió Europea en matèria d’estabilitat pressupostària. Amb la consecució d’aquests objectius es pretén contribuir a consolidar un marc de política econòmica orientat al creixement econòmic i la creació d’ocupació. Les directrius de la LOEPSF, especialment la limitació del dèficit i el deute, condicionen la presentació dels pressupostos dels ens locals, ja que introdueixen la necessitat de compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària i de determinades regles fiscals, d’endeutament o de presentació d’un marc pressupostari a mitjà termini.

Objectius d’estabilitat pressupostària D’acord amb l’article 15 de la LOESPSF, correspon al Govern de l’Estat, mitjançant acord del Consell de Ministres, fixar, al llarg del primer semestre de cada any, els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic referits als tres exercicis següents per al conjunt de les administracions públiques. La proposta de fixació d’aquests objectius s’ha d’acompanyar d’un informe d’avaluació de la situació econòmica prevista, el qual ha d’incloure, entre altres aspectes, la taxa de referència de l’economia espanyola prevista per poder determinar la regla de despesa. Aprovats aquests objectius, l’elaboració dels projectes de pressupostos de les administracions públiques s’han d’acomodar als objectius esmentats. L’elaboració del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona s’ha fet seguint els objectius establerts pel Consell de Ministres del 7 de juliol de 2017 i aprovats en els tràmits parlamentaris posteriors, que fixaven els objectius següents amb relació a les entitats locals pel període 2018-2020:

2018

2019

2020

Objectiu d’estabilitat pressupostària Capacitat (+) necessitat (-) de finançament, SEC-10, en % PIB 1

0,0

Objectiu de deute públic, en % PIB(1)

2,7

2,6

2,5

Regla de despesa, en %

2,4

2,7

2,8

(1) Els límits d’endeutament aplicables a cada entitat local, això no obstant, són els determinats en el Text refós de la Llei reguladora d’hisendes locals, aprovat pel RDL 2/2004 (TRLRHL).

Posteriorment, per acord del Consell de Ministres de 7 de desembre de 2018, es van aprovat els objectius d’estabilitat pressupostària pel període 2019-2021, que determinaven uns nous objectius en relació a les Entitats Locals pel període 2019-2021. No obstant, aquests objectius, malgrat haver estat informats favorablement per la Comissió Nacional d’Administració Local, en sessió de data 23 d’agost de 2018, resten pendents dels tràmits parlamentaris necessaris per a la seva aprovació definitiva. Per tant, a la data d’elaboració del Marc financer del projecte de pressupostos de l’ajuntament per al 2020, resten vigents per als exercicis 2019 i 2020 els objectius aprovats pel Consell de Ministres de data 7 de juliol de 2017. L’objectiu d’estabilitat pressupostària fixat pel govern de l’Estat és coherent amb el mandat de la LOEPSF, que a l’article 11.4 fixa la necessitat, per a les corporacions locals, de mantenir una posició d’equilibri o superàvit pressupostari. 50 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 Sostre de despesa no financera i regla de despesa aplicable als pressupostos de l’Àmbit d’Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona per a 2018 L’article 30 de la LOEPSF estableix que les corporacions locals aprovaran, en els seus àmbits respectius, un límit màxim de despesa no financera coherent amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària i la regla de despesa (article 12), que marcarà el sostre de l’assignació de recursos dels seus pressupostos. El sostre de despesa no financera dels pressupostos de l’Àmbit d’Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona en termes consolidats (perímetre SEC-10) per a 2020 és de 3.023 milions d’euros. Aquest sostre, calculat a partir dels ingressos no financers previstos, permet complir els objectius establerts d’estabilitat pressupostària. L’obtenció del sostre de despesa no financera respon als càlculs següents: (Dades en milions d’euros)

2020

Ingressos no financers

2.996,9

Objectiu de dèficit

Ajustos SEC-10

26,1

Sostre de despesa no financera SEC-10

3.023,0

La projecció d’execució del pressupost 2020 en termes de comptabilitat nacional inclosa en el Marc financer, un cop aplicats els ajustaments SEC-10 i l’ajustament per grau d’execució dona també compliment a l’objectiu d’estabilitat pressupostària definit en termes d’equilibri o superàvit pressupostari. Entre els ajustos SEC-10 (els 26,1 milions inclosos al quadre anterior) cal assenyalar que el pressupost estima els ingressos per fiscalitat local (impostos, taxes i preus públics) atenent el criteri de caixa, d’acord amb els criteris SEC-10, per la qual cosa no és procedent fer-hi cap ajust. Per la seva banda, les transferències entre administracions només s’han de comptabilitzar quan l’entitat pagadora té previst al seu pressupost o reconegut un dret (a la liquidació) d’una transferència. No es preveuen ajustos per aquest concepte. No obstant això, l’aplicació d’aquest ajust a les transferències derivades de la participació en els tributs de l’Estat es tradueix en l’aplicació del principi de caixa, és a dir, la substitució dels drets per la recaptació, ja que les administracions superiors no utilitzen els pendents de pagament en transferències de finançament. Amb relació a la participació en els tributs de l’Estat, s’ha practicat un ajust positiu que es correspon amb la retenció que l’Estat practica per compensar les liquidacions negatives dels exercicis 2008 i 2009. Aquest ajust és de 15,6 milions d’euros i es correspon a l’anualitat corresponent a l’exercici 2018 de retorn de l’import pendent de devolució l’1/1/2015 dividit per 204 mensualitats, en aplicació d’allò que preveu la disposició addicional única de l’RDL 12/2004 de 12 de setembre. La disposició addicional única esmentada permet a les corporacions locals a les quals sigui d’aplicació la disposició final desena de la Llei 2/2012 ampliar el termini de retorn en 120 mensualitats. Addicionalment, s’ha previst un ajust positiu de 10,5 milions d’euros derivat de l’estimació de retenció de l’import a retornar a l’exercici 2020 per compensar la liquidació negativa de l’exercici 2017. No s’ha fet cap previsió d’ajust per despeses financeres, ja que s’estima que l’import previst en pressupost coincidirà amb la despesa meritada. En canvi, s’ha practicat un ajust negatiu de 22,2 milions d’euros corresponent a despeses previstes del capítol 8 “Actius financers”. La ampliació de capital que s’ha considerat correspon al compromís vigent que pel 2020 té l’Ajuntament de Barcelona per l’adquisició d’accions de Fira-2000 (9,3 milions) i a aportacions patrimonials a Barcelona Sagrera Alta Velocitat d’acord amb els convenis signats i les disposicions plurianuals comptabilitzades (12,9M€). Aquest ajust és d’aplicació quan les aportacions de capital es destinen a eixugar pèrdues, ja que s’assimilen a una transferència de capital. Càlcul de la regla de despesa L’article 12 de la LOEPSF estableix que la variació de la despesa computable de les corporacions locals respecte a l’any anterior no pot superar la taxa de referència de creixement del producte interior brut a mitjà termini de l’economia espanyola. D’acord amb l’article esmentat, i seguint la Guia per a la determinació de la regla de despesa de l’article 12 de la Llei orgànica 2/2012 d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera per a les corporacions locals, s’entén per despesa computable els usos no financers definits en termes del Sistema europeu de comptes (capítols 1 a 7 del pressupost de despesa), excloent-ne els interessos del deute, la despesa no discrecional en prestacions per atur, la part de la despesa finançada amb fons finalistes de la UE o d’altres administracions públiques i les transferències a les comunitats autònomes i les corporacions locals vinculades als sistemes de finançament. La regla de despesa ha de complir-se per a la despesa de la Corporació Local un cop consolidades i eliminades les transferències internes entre les unitats que la integren i que s’inclouen a l’article 2.1 de la LOEPSF, és a dir, a nivell consolidat. CESB | 51

Ple del 16 de desembre de 2019 La despesa computable consolidada de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2020 no pot superar en més del 2,8% la despesa computable de l’any anterior, percentatge corresponent a la taxa de referència de creixement del PIB a mitjà termini per a 2020 aprovada i que marca el límit màxim d’augment de la despesa consolidada computable per a l’exercici. No obstant això, aquest llindar de despesa computable pot variar a l’alça o a la baixa en cas que s’aprovin canvis normatius que suposin, respectivament, augments o disminucions permanents en la recaptació i per la quantia equivalent. Per tal de poder valorar el compliment de la regla de despesa cal obtenir prèviament l’import de despesa computable de l’exercici precedent, l’any 2019 en aquest cas. D’acord amb la guia esmentada, el càlcul s’ha de fer a partir de la liquidació i, en cas de no disposar d’aquesta, d’una estimació de la liquidació. No obstant, la liquidació de l’exercici 2018 va comportar la constatació de l’incompliment de la regla de la despesa, de l’Ajuntament de Barcelona. A conseqüència d’aquest incompliment, es troba en procés d’aprovació el Pla Econòmic i Financer Consolidat 2019-2020 de l’Ajuntament de Barcelona, el qual determina els objectius per aquest període quant a la regla de despesa. A aquests efectes, s’ha pres com a referència l’estimació de la liquidació de l’exercici 2019 inclosa en l’esmentat Pla econòmic i Financer 2020. Addicionalment, per obtenir els usos no financers en termes del Sistema Europeu de Comptes, cal aplicar una sèrie d’ajustaments que varien en funció que les unitats incloses en el perímetre de consolidació estiguin sotmeses al Pla General de Comptabilitat Pública o al Pla General de Comptabilitat de la empresa. El primer pas, per tant, per calcular el límit de despesa computable per a l’exercici 2020 és obtenir la despesa computable prevista segons la liquidació de l’any 2019. Fets els càlculs corresponents, l’import de despesa computable de l’exercici 2019 seria de 2.704,6 milions d’euros. Donada aquesta quantitat, s’han de fer els ajustaments previstos a la llei per tal de calcular el límit de despesa computable per l’any 2020. En primer lloc, aquesta quantitat inicial s’ha d’incrementar per una banda en 75,7 milions d’euros, per la variació de la despesa computable aprovada el 2020 (l’increment permès de 2,8%), i per altra82,1 milions d’euros per l’estimació d’augments permanents de recaptació per a l’any 2020, xifra que es correspon amb els càlculs derivats del projecte d’OOFF per 2020 . Després de fer aquests ajustos, el límit de despesa per a l’exercici 2020 és de 2.862,4 milions d’euros. Una vegada determinat aquest límit, s’ha de calcular si la despesa computable prevista per l’any 2020 el compleix:

(Milions d'euros) Usos no financers projecte pressupost 2020 (excloent-ne interessos) Ajustos per usos no financers* Usos no financers SEC 10 (capítols I-VII, excloent-ne interessos)

Projecte Pressupost 2020 3.881,3 -69,1 3.812,2

Eliminació de transferències internes

-830,1

Despeses finançades amb fons finalistes

-120,1

Unió Europea

-3,7

Estat

-0,1

Comunitat autònoma Diputacions Altres administracions públiques Despesa computable 2020

-103,5 -10,4 -2,4 2.861,9

(*) Inclou un increment de 22,2 milions per aportacions de capital i reduccions de 0,1 milions per vendes de terrenys i de 91,2 milions per l’ajust per grau d’execució. 52 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 Atès que el límit de despesa aplicable a l’àmbit d’Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici 2020 és de 2.862,4 milions d’euros, l’import de la despesa computable per a l’any 2020 en el projecte de pressupostos 2020, que puja a la quantitat de 2.861,9 milions d’euros, dona compliment al límit legal establert. D’altra banda, en el projecte de pressupost 2020 les despeses no financeres totals consolidades de l’àmbit d’Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona en els termes definits pel Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC-10) són de 2.990,9 milions d’euros. En cas que realitzada la liquidació del pressupost 2020 en termes consolidats i aplicant els corresponents ajustos de comptabilitat nacional al perímetre definit pel sector Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona es superés el límit de la regla de despesa o la capacitat de finançament no fos positiva, seria necessari l’aprovació d’un pla econòmic financer. Marc financer 2020‐2023. Marc pressupostari a mig termini El projecte de pressupost 2020 inclou un marc financer per al període 2020-2023 que constitueix la referència pressupostària per als propers tres anys i delimita, sobre la base de la millor estimació dels ingressos i els objectius financers determinats, la disponibilitat de recursos futurs. Aquest marc financer té com a perímetre de consolidació el Sector Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona, format per l’Ajuntament i les entitats dependents en què l’Ajuntament té més del 50% del capital (amb majoria en drets de vot, nomenament de la majoria dels integrants dels òrgans de govern i/o majoria d’administradors), que es financin majoritàriament amb ingressos de no-mercat i que hagin estat classificades, o es preveu que ho siguin, com a Sector Administració Pública per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat en el moment de l’elaboració del projecte de pressupost. Els objectius polítics pel mandat 2019-2023 expressats per l’equip de govern municipal en el projecte de pressupost (la lluita contra les desigualtats i la defensa dels drets socials, la diversitat i el feminisme; la lluita contra l’emergència climàtica i la contaminació; el progrés econòmic compartit; el dret a la ciutat, l’habitatge i la transformació urbana als barris; l’aposta per l’educació, la cultura, l’esport i la ciència; la seguretat, la prevenció i la convivència; una administració forta, amb valors democràtics, fàcil per a la ciutadania i amb unes finances sanejades; i el compromís metropolità i el lideratge internacional de Barcelona, a partir dels principis dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU) s’han de compatibilitzar amb el compromís amb els objectius derivats de la LOEPSF i la preservació de la solvència i liquiditat de la institució. Sobre la base d’aquestes premisses, els objectius financers en el marc financer 2020-2023 són els següents:

• Complir els objectius derivats de la LOEPSF (Llei orgànica 2/2012 d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera de les administracions públiques).

• Estabilitzar el nivell d’endeutament (d’acord amb el Protocol de dèficit excessiu-PDE) de l’Administració pública per sota del 60% dels ingressos corrents.

• Mantenir un nivell d’estalvi brut sobre els ingressos corrents superior al 15% en termes de comptabilitat nacional, és a dir, aplicant-hi els criteris del Sistema europeu de comptes nacionals i regionals (SEC-10), que permeti el finançament de les inversions previstes. Aquest percentatge arriba al 16% en les previsions dels anys 2021 a 2023.

Tenint en compte l’estructura dels ingressos i despeses municipals, vinculats estretament quant a la participació en els ingressos de l’Estat principalment a les previsions macroeconòmiques incorporades en els Pressupostos Generals de l’Estat, per tal d’estimar l’evolució dels ingressos per als propers exercicis s’ha pres com a referència, com ja s’ha mencionat, el Programa d’estabilitat del Regne d’Espanya 2019-2022 publicat pel Ministeri d’Economia i Empresa el 30 d’abril de 2019, emprant el deflactor del PIB com a indicador de l’IPC per al període 2021-2022. A més, per a les projeccions de l’exercici 2023 s’han pres com a referència les previsions incloses en el quadre macroeconòmic de 2022. Les previsions incloses en aquest escenari són les següents:

% variació

2021p

2022p

2023p

PIB real

1,8%

PIB nominal

3,6%

3,5%

Deflactor del PIB

1,8%

1,7%

CESB | 53

Ple del 16 de desembre de 2019

MILERS D'EUROS

E 2019

P 2020

P 2021

P 2022

P 2023

(+) A. Ingressos corrents (1, 2, 3, 4, 5)

2.808.358

3.006.118

3.071.788

3.142.647

3.213.088

(-) B. Despeses corrents (1, 2, 3, 4)*

2.448.364

2.540.442

2.580.302

2.639.823

2.698.994

359.994

465.676

491.486

502.824

514.094

12,8%

15,5%

16,0%

(+) D. Ingressos de capital (6, 7)

40.206

16.928

15.870

(-) E. Despeses de capital (6, 7)

396.623

450.395

506.429

517.745

528.995

-356.418

-433.467

-490.560

-501.876

-513.125

Ingressos no financers (A+D)

2.848.564

3.023.046

3.087.658

3.158.516

3.228.957

Despeses no financeres (B+E)

2.844.987

2.990.837

3.086.731

3.157.568

3.227.989

3.576

32.209

926

948

969

0,13%

1,07%

0,03%

G. Ingressos de capital financers (8, 9) (1)

3.473

198.290

105.971

95.971

50.971

H. Despeses de capital financeres (8, 9) (1)

65.459

113.163

107.257

86.666

59.317

I. Operacions financeres netes (G-H)

-61.986

85.127

-1.286

9.305

-8.346

J. Superàvit / (dèficit) de finançament anual (CNF-I)

-58.410

117.336

-360

10.253

-7.377

Endeutament previst el 31/12-PDE (2)

780.174

856.250

27,8%

28,5%

27,9%

27,2%

26,6%

RESULTAT CORRENT (ORDINARI)

(=) C. Estalvi brut Estalvi brut / Ingressos corrents RESULTAT DE CAPITAL (INVERSIONS)

(=) F. Superàvit / (dèficit) de capital RESULTAT NO FINANCER

CNF (C+F) % CNF s./ ingressos no financers FONTS DE FINANÇAMENT DE LA CNF

% deute/ingressos corrents

Atès aquest escenari macroeconòmic, i tenint en compte els objectius financers establerts en el marc financer, l’escenari pressupostari consolidat 2020-2023 que presenta l’Ajuntament de Barcelona al projecte de pressupost 2020 és el següent: Escenari pressupostari del Sector Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona segons la LOEPSF E: estimació. P: previsió. (*) Inclou el Fons de Contingència. (1) Inclouen, respectivament, els ingressos i les despeses per fiances urbanístiques i guals. (2) PDE. Endeutament d’acord amb el Protocol de dèficit excessiu. Inclou l’endeutament de l’Ajuntament de Barcelona i dels seus ens dependents a l’efecte de la LOEPSF.

Per tant, el projecte de pressupostos preveu per l’exercici 2020 un superàvit (capacitat de finançament) de 32,2 milions d’euros, equivalent a un 1,07% dels ingressos no financers (en termes SEC). Una vegada incloses les operacions financeres, es preveu un superàvit de 117,3 milions d’euros. El projecte de pressupost 2020 estima un increment de l’endeutament respecte a l’estimació de 2019 de 76,1 milions d’euros, fins a arribar a 856,2 milions d’euros, un 28,5% dels ingressos corrents (0,7 punts per sobre de l’estimació de liquidació de l’any 2019). Previsió d’ingressos i despeses 2019-2023 L’exercici 2019 correspon a la previsió de liquidació inclosa en el Pla Econòmic i Financer 2019. Les dades corresponents a l’exercici 2020 són les incloses en el projecte de pressupostos municipals que es presenten, aplicant els ajustos de comptabili54 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 tat nacional necessaris per passar del pressupost d’acord amb el Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals (LRHL) a la presentació de resultats en termes del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC-10), i quina evolució prevista s’explica en la memòria econòmica del projecte de pressupost. Partint del projecte de pressupost per l’exercici 2020, els ingressos i despeses dels anys 2021, 2022 i 2023 s’han projectat sobre la base de les hipòtesis següents:

Ingressos 2019-2021 Impostos locals En el cas de l’Impost sobre béns immobles s’estima una variació del 2,9% pel 2021 i del 2,4% pel 2022 i 2023. Aquesta estimació, a partir de la recaptació prevista per l’exercici 2020, es deriva de l’aplicació amb efectes 1/1/2018 de la revisió cadastral realitzada i l’aprovació de les OOFF previstes per 2020. Pel que fa a la resta d’impostos locals, s’estima en conjunt que els ingressos es mantindran estables tot el període. Qualsevol canvi normatiu que suposi l’augment o la disminució de la recaptació permanent implicaria tindria un impacte sobre el sostre de despesa computable, augmentant-lo o disminuint-lo en la mateixa proporció respectivament. Participació en els ingressos de l’Estat Pel període 2021-2023 s’estima que els avançaments a compte de la Cessió en els Tributs de l’Estat (CTE) i del Fons Complementari de Finançament (FCF) del 98% de la liquidació total prevista i creixements en base al PIB nominal. Els ingressos estimats preveuen l’efecte, per a cada exercici, de la devolució d’una anualitat resultant de dividir l’import pendent de retornar de les liquidacions negatives corresponents als anys 2008 i 2009 a 1/1/2015 en 204 mensualitats, en aplicació de la disposició addicional única del RDL 12/2014 (15,6 milions d’euros anuals). S’estima que les liquidacions definitives de la participació en els tributs de l’Estat dels exercicis 2019, 2020 i 2021 seran del 2% de la liquidació total prevista i es rebran en els pressupostos dels exercicis 2021, 2022 i 2023. Taxes i altres ingressos. S’estima que les taxes i altres ingressos, en general, creixeran al mateix ritme que l’IPC previst pel període 2021-2023.

Ingressos patrimonials Per la seva part, S’estima que els ingressos patrimonials creixeran un 1,9% al 2021, un 1,4% al 2022 i un 1,1% l’any 2023. Aquesta evolució respon a l’anàlisi individualitzat de cada component. La reducció esperada d’ingressos per les concessions d’aparcaments (degut a la incorporació de les concessions del perímetre central a la societat BAMSA) i altres concessions administratives es veu compensada per l’evolució prevista dels ingressos per rendes de béns mobles i els ingressos pel pagament ajornat del preu d’accés a la gestió del servei a càrrec de l’adjudicatari del 60% de BAMSA. Altres transferències S’estima pel període 2021-2023 les transferències corrents, excloses les transferències corrents derivades del Fons Complementari de Finançament, es mantindran estables en tot el període. La projecció està feta sobre les xifres previstes al projecte de pressupost de l’exercici 2020. No obstant, es preveu que les aportacions finalistes de la Generalitat de Catalunya pels serveis socials creixin un 1,5% anual. Aquesta projecció inclou els ingressos finalistes derivats del Fons per al foment del turisme, que s’estimen en 15,9 milions d’euros anuals pel període. Ingressos de capital Quant als ingressos de capital, s’estima uns ingressos de transferències de capital de 15 milions d’euros anuals pel període 20212023. Pel que fa a la gestió dels actius s’ha previst un ingrés anual de 0,5 milions d’euros per vendes de sobrants de la via pública..

Despeses 2019-2021 Despeses corrents L’estimació de les despeses corrents pel període 2021-2023 s’han estimat aplicant la restricció de l’obtenció d’un estalvi brut equivalent, com a mínim, al 16% dels ingressos corrents en termes de comptabilitat nacional, en línia amb els objectius financers establerts. Sota aquesta premissa, i partint de l’estructura de les despeses corrents resultant del projecte de pressupost 2020, la distribució de les despeses corrents per epígrafs s’ha realitzat sobre les següents hipòtesis: a) la previsió que les despeses de personal un 2,9% al 2021 i un 1,9% lineal pel període 2022-2023. Qualsevol desviació a l’alça d’aquestes estimacions, en compliment de l’objectiu d’assolir un estalvi brut del 16%, impactaria en la capacitat de dotar pressupostàriament les previsions dels capítols 2 i/o 4 de despeses. b) les despeses financeres es basen en l’import i l’estructura de l’endeutament previst i considerant un cost mig del deute del 1,6% pel període 2021-2023. Fent una anàlisi de sensibilitat, i en funció del volum d’endeutament previst a final de cada exercici, la variació de mig punt percentual en el cost mig estimat del deute representaria un import arrodonit de 4,2 milions d’euros anual. c) quant a les despeses en béns corrents i serveis, i transferències corrents la capacitat per cada exercici s’estima per la diferència entre l’objectiu d’estalvi brut i les magnituds estimades de despeses de personal, interessos i dotació del fons de contingència. d) la dotació del Fons de Contingència es mantindria estable en tot el període. Despeses de capital L’estimació de les despeses de capital del període 2021-2023 són el resultat dels estalvis bruts que s’estima generar al llarg del període, més l’estimació dels ingressos de capital previstos i més la variació resultant de l’endeutament net previst. Els valors resultants suposen el mínim disponible aplicant la restricció de l’objectiu d’un estalvi brut del 16%. Un increment de l’1% en l’objectiu d’estalvi brut representaria una major disponibilitat de 30,7 milions d’euros per inversió. Atenent a la projecció de l’exercici 2020, el compliment de l’objectiu de la regla de despesa no suposaria una restricció atès que, i donada la restricció de l’objectiu de dèficit zero per cada exercici, els percentatges d’increment anual dels ingressos no financers del període 2021-2023 es situen per sota dels percentatge d’increment màxim de la despesa computable. Despeses financeres Quant a les despeses financeres, a banda de les noves operacions d’endeutament previstes per fer front al venciments contractuals, inclouen les previsions per fer front als compromisos d’adquisició d’actius financers vigents i aprovats pel Plenari del Consell Municipal.

CESB | 55

Ple del 16 de desembre de 2019 Previsió de l’endeutament (2020-2023) i compliment dels objectius de deute públic L’endeutament consolidat previst de l’Àmbit d’Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona es pot desglossar en dos grups: (i) el deute de l’Ajuntament de Barcelona i (ii) el deute dels seus ens dependents del Pressupost Municipal, és a dir, aquells que no es financen majoritàriament amb ingressos de mercat. L’endeutament financer consolidat el 31 de desembre de 2019 s’estima en 781,5 milions d’euros segons el PDE i en 857,5 milions en l’any 2020. Com es pot veure al quadre adjunt, l’Ajuntament de Barcelona preveu que després de la forta pujada del 2020 en termes PDE (del 9,7%), el deute es mantingui estable al llarg del període 2021-2023 en 856,2 milions d’euros, ja que l’endeutament dels ens dependents s’estima en zero a partir de 2021. Endeutament financer consolidat, el 31 de desembre Milers d’euros

2019 E

2020 P

2021 P

2022 P

2023 P

Ajuntament de Barcelona

780.174

856.250

Ens dependents

1.296

1.276

Endeutament (el 31/12) (PDE*)

781.470

857.526

856.250

* Endeutament d’acord amb el protocol de dèficit excessiu. L’endeutament PDE ha d’incloure, si escau, emissions, operacions de préstecs, crèdits, valors representatius de deute en moneda diferent de l’euro i factoring sense recurs del conjunt d’entitats pertanyents al Sector d’Administració Pública, d’acord amb la delimitació del Sistema europeu de comptes (SEC). L’objectiu de deute públic pel conjunt de les corporacions locals ha estat fixat en el 2,6% pel 2019 i en 2,5% per l’any 2020, i en cara no es coneixen els objectius pel període 2021-2023. No obstant, es tracta d’un límit pel conjunt de les corporacions locals i que no es pot mesurar individualment. Així, els límits d’endeutament aplicables a cada entitat local són els determinats al Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel RDL 2/2004, fixats en el 110% dels ingressos corrents. Com es pot veure, en el període 2019-2023aquest límit es compleix sense problemes per a l’Ajuntament de Barcelona. Compliment dels objectius de deute públic Milers d’euros

2019 E

2020 P

2021 P

2022 P

2023 P

Endeutament financer (el 31/12). PDE

781.470

857.526

856.250

Avals financers

1.039

855

671

487

303

Endeutament total*

782.509

858.381

856.921

856.737

856.553

% deute s/ ingressos corrents. Ràtio TRLRHL

29,0%

28,6%

27,9%

27,3%

26,7%

(*) A l’efecte del TRLRHL. Inclou l’endeutament i els avals del Sector d’Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona. Per la seva part, l’evolució del deute viu de l’ajuntament el 31 de desembre en termes PDE és la següent:

Nota: els imports dels anys 20002018 corresponen a pressupostos liquidats i ajustats, mentre que l’any 2019 s’inclou l’estimació i l’any 2020 la previsió inicial. 56 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 D) Pressupost municipal 2020: principals dades El pressupost total de l’Ajuntament per al 2020, en termes de comptabilitat pressupostària, ascendeix a 2.971,3 milions d’euros, un 12% superior al pressupost inicial 2019. El volum previst d’ingressos no financers és de 2.782,3 milions d’euros, dels quals 2.766,4 són ingressos corrents i 15,9 són ingressos de capital. Els ingressos no financers del 2020 augmenten en un 7,5% en relació a les previsions inicials del 2019. Les despeses no financeres assoleixen una magnitud de 2.839,6 milions d’euros, un 11,3% majors en comparació amb els crèdits definitius del pressupost inicial 2019. Les despeses corrents se situen en 2.399,2 milions d’euros (incloent el fons de contingència), un 8,6% superiors del pressupost inicial 2019. Les despeses de capital (inversions) es xifren en 440,4 milions d’euros, un 28,7% més, mentre que les despeses relatives a la càrrega del deute (principalment interessos) suposen per al 2020 un volum de 16,2 milions d’euros, un 1,2% inferiors respecte al del pressupost inicial 2019. Per un altre costat, en el projecte de pressupostos 2020 s’ha dotat amb 88,6 milions un fons de contingència (despeses de capítol 5) d’acord amb la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera i per a fer front a contingències generals. Per la seva part, el compte financer de l’Ajuntament de Barcelona en termes del Sistema Europeu de Comptes (SEC) mostra pel projecte de pressupost 2020 l’obtenció d’un superàvit (capacitat de finançament) de 37,8 milions d’euros, equivalent a un 1% envers el ingressos no financers (en termes SEC). Així mateix, el volum d’endeutament previst es xifra amb un valor de 856,3 milions d’euros (sense comptar ens dependents), import que equival al 28% dels ingressos corrents de l’Ajuntament en termes SEC. Dels 2.971,3 milions d’euros de despesa de l’Ajuntament de Barcelona, el 80,7% corresponen a despeses corrents, el 14,8% a despeses de capital i el 4,4% a operacions financeres. En el pressupost inicial 2019, aquests percentatges eren, respectivament, del 82,5%, el 13,9% i el 3,6%. És a dir, el pes de les despeses corrents baixa quasi 2 punts, mentre que les despeses d’operacions financeres i les de capital guanyen cada una al voltant d’un punt en el seu pes sobre el total de despeses de l’ajuntament. Compte financer segons comptabilitat pressupostària. En milions d’euros. PI 2019

PI 2020

% variació 2019-2020

A-Ingressos corrents (1,2,3,4,5)

2.559,4

2.766,4

8,1%

B-Despeses corrents (1,2,3,4)

2.183,7

2.399,2

9,9% -2,3%

RESULTAT CORRENT (ORDINARI)

C-Estalvi brut (A-B)

375,7

367,2

Estalvi brut / Ingressos corrents

14,7%

13,3%

RESULTAT DE CAPITAL D-Ingressos de capital (6,7)

29,3

15,9

-45,7%

E-Despeses de capital (6,7)

367,2

440,4

19,9%

-337,9

-424,5

25,6%

D-Ingressos no financers

2.588,8

2.782,3

7,5%

E-Despeses no financeres

2.550,9

2.839,6

11,3%

37,8

-57,3

-251,6%

G-Ingressos de capital financers (8,9)

65,1

189,0

190,3%

H-Despeses de capital financeres (8,9)

96,6

131,6

36,2%

6,4

0,0

-100%

2.653,9

2.971,3

12,0%

F-Superàvit / (dèficit) de capital (D-E) RESULTAT NO FINANCER

CNF Capacitat o necessitat de finançament (C+F) FONTS DE FINANÇAMENT DE LA CNF

I-Superàvit / (dèficit) de finançament anual

TOTAL PRESSUPOST Estalvi brut

En el projecte de pressupost 2020 la previsió d’estalvi brut arriba a 367,2 milions d’euros, segons la comptabilitat pressupostària, i a 463,6 milions en termes del Sistema europeu de comptes (SEC). Si comparem aquest import amb l’estalvi brut dels darrers anys, calculat segons els pressupostos liquidats (i l’estimació de liquidació en el cas de l’any 2019) ajustats en termes SEC, tenim que a partir de l’any 2012 s’observa un període de tres anys d’increment de l’estalvi (especialment intens l’any 2014, exercici que marca, amb un estalvi de 632 milions d’euros, el màxim des de l’any 2008), fruit de l’augment dels ingressos corrents i el manteniment de les despeses corrents. En el període 2015-2019 l’estalvi baixa, fruit de l’estancament dels ingressos degut a una sèrie de pròrrogues pressupostàries. Finalment, el projecte de pressupost 2020 preveu un increment del 18,5% de l’estalvi brut respecte a l’estimació de liquidació de 2019. CESB | 57

Ple del 16 de desembre de 2019 Estalvi brut en termes SEC: imports i percentatge estalvi brut/ingressos corrents 2010 Estalvi brut Estalvi brut/ingressos corrents (%)

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019 E

2020 PI

267

428

468

632

500

498

419

396

391,2

463,6

El pes de l’estalvi brut sobre els ingressos corrents, que va arribar a ser del 28,5% l’any 2008, va caure fins al 5,1% l’any 2011. L’any 2012 es va recuperar fins al 19% dels ingressos corrents, percentatge que es manté l’any 2013, s’incrementa notablement l’any 2014 i torna al mateix nivell els anys 2015 i 2016. Els anys 2017-2019, l’estalvi es manté entre el 15% i el 16%, que és el percentatge que preveu el projecte de pressupostos 2020. L’estalvi brut s’ha mantingut per sobre el 15% dels ingressos corrents al llarg de tot el període 2010-2020, amb l’excepció de l’any 2011. Evolució de l’estalvi brut en termes del Sistema europeu de comptes (SEC) En milions d’euros

700 650,0

632,0

600

502,0

500

500,0

498,0

468,0

463,6

428,0

419,0

400

300

396,0

391,2

2018

2019 E

267,0

200

96,0

100

0 2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

PI 2020

Resultat de l’exercici El pressupost municipal de l’any 2020 preveu una necessitat de finançament (CNF) de 57,4 milions d’euros en termes de comptabilitat pressupostària, que es converteix, però, en equilibri pressupostari (dèficit zero), incorporant-hi les operacions financeres (defecte cobertura CNF). En canvi, el resultat pressupostari municipal (CNF) en termes del Sistema europeu de comptes (SEC) mostra una previsió de superàvit de 37,8 milions d’euros. L’evolució del resultat pressupostari municipal (CNF) en termes del Sistema europeu de comptes al llarg dels darrers exercicis es mostra al gràfic següent.

58 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 Resultat (CNF) en termes del Sistema europeu de comptes (SEC) En milions d’euros

E) Pressupost consolidat El pressupost consolidat de l’Ajuntament de Barcelona s’obté a partir de l’agregació dels pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona i les seves entitats dependents i la posterior eliminació de les transferències internes que es fan entre les entitats del grup. La magnitud del pressupost consolidat permet visualitzar tots els ingressos i despeses que efectivament obtenen i executen el conjunt d’institucions i entitats que conformen el grup Ajuntament de Barcelona. D’acord amb la normativa vigent, l’Ajuntament de Barcelona presenta el seu pressupost consolidat de conformitat amb allò que estableixen la Llei orgànica d’estabilitat pressupostaria i sostenibilitat financera (LOEPSF) i la Llei reguladora de les hisendes locals (LRHL). Pressupost consolidat 2020 d’acord amb la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (LOEPSF) El pressupost consolidat d’acord amb allò que estableix la Llei orgànica d’estabilitat pressupostaria i sostenibilitat financera (LOEPSF) s’elabora segons els criteris del SEC sobre el perímetre que conforma l’Administració pública. Comprèn els pressupostos de l’Ajuntament així com els dels organismes autònoms locals i les entitats dependents (entitats públiques empresarials, societats mercantils amb participació majoritària i consorcis) que presten serveis públics i produeixen béns que no es financen majoritàriament amb ingressos comercials, d’acord amb l’article 2 de la Llei 2/2012. En conseqüència, no inclou els ens comercials de l’Ajuntament de Barcelona, és a dir, el grup Barcelona de Serveis Municipals i el Patronat Municipal de l’Habitatge, que s’han d’incloure d’acord amb allò que determina la Llei reguladora de les hisendes locals (LRHL), segons la qual l’estat de consolidació inclou els pressupostos de l’Ajuntament, els organismes públics i les societats mercantils amb capital íntegrament municipal (inclou, per tant, BSM i PMH).

CESB | 59

Ple del 16 de desembre de 2019 Pressupost consolidat de l’Ajuntament 2020 segons LOEPSF Ajuntament Barcelona

Entitats dependents LOEPSF

Transferències internes

Consolidat LOEPSF

A. Ingressos corrents (1, 2, 3, 4, 5)

2.766,4

1.027,7

814,1

2.980,0

B. Despeses corrents (1, 2, 3, 4)

2.399,2

1.021,6

810,0

2.610,8

C. Estalvi brut (A-B)

367,2

6,1

D. Ingressos de capital (6, 7)

15,9

16,9

15,9

16,9

E. Despeses de capital (6, 7)

440,4

28,6

20,0

449,0

F. Superàvit / (dèficit) de capital (D-E)

-424,5

-11,7

-432,1

CNF Capacitat o necessitat de finançament (C+F)

-57,3

-5,6

-62,9

G. Ingressos de capital financers (8, 9)

189,0

9,3

0,0

198,3

H. Despeses de capital financeres (8, 9)

131,7

3,7

0,0

135,4

I. Superàvit / (dèficit) de finançament anual

0,0

Total Pressupost

2.971,3

1.053,9

Milions d'euros RESULTAT CORRENT (ORDINARI)

369,2

RESULTAT DE CAPITAL (NO FINANCER)

FONTS DE FINANÇAMENT DE LA CNF

0,0 829,9

3.195,2

Els imports de les diferents partides són abans d’ajustos SEC. El pressupost consolidat per al 2020, segons allò que estableix la LOEPSF, es xifra amb un total de 3.195,2 milions d’euros, amb uns ingressos no financers de 2.996,9 milions euros i unes despeses no financeres de 3.059,9 milions d’euros. El pressupost total de l’Ajuntament és de 2.971,3 milions d’euros i el de les entitats del perímetre LOEPSF és de 1.053,9 milions d’euros, existint unes operacions internes per valor de 829,9 milions d’euros. L’Ajuntament concentra el 93% del total del pressupost consolidat LOEPSF. Si analitzem el pressupost consolidat, els ingressos corrents suposen el 93,3% del total, els ingressos de capital el 0,5% i els ingressos d’operacions financeres, el 6,2%. En relació a la distribució dels ingressos segons el perímetre institucional definit per la LOEPSF, ressaltar que les entitats es financen bàsicament de la transferència municipal, representant les taxes i altres ingressos un 20,5%, els ingressos de capital un 1,6% i els ingressos patrimonials un 0,6%. La principal partida del pressupost consolidat d’ingressos és la de les transferències corrents, que representa el 39,3% del total d’ingressos consolidats Pressupost consolidat segons LOEPSF. Ingressos. En milions d’euros PI 2020 Ajuntament

Ens dependents

Transferències internes 814,1

Comparativa 2019-2020 Total consolidat *

Ingressos corrents

2.766,4

1.027,7

2.980,0

Impostos directes

1.069,5

0,0

1.069,5

Impostos indirectes

105,5

0,0

105,5

Taxes i altres ingressos

345,0

215,9

Transferències corrents

1.213,3

Ingressos patrimonials

33,0

Ingressos de capital

50,9

510,0

805,9

763,0

1.256,2

5,9

0,2

38,7

15,9

16,9

15,9

16,9

Inversions reals

0,1

0,7

0,0

0,8

Transferències capital

15,8

16,2

15,9

16,1

Ingressos financers

189,0

9,3

0,0

198,3

Actius financers

28,0

9,3

Passius financers

161,0

0,0

Total ingressos

2.971,3

1.053,9

(*) Descomptades les transferències internes. 60 | CESB

PI 2019

% Variació 2019-2020

2.789,5

6,8%

34,4

-50,8%

83,3

138,1%

2.907,1

9,9%

37,3 161,0 830,0

3.195,2

Ple del 16 de desembre de 2019 El projecte de pressupost consolidat 2020 preveu un increment dels ingressos corrents del 6,8% respecte al pressupost inicial 2019, una reducció del 50,8% del capítol d’operacions de capital i un augment del 138% de les operacions financeres. En total, el capítol d’ingressos del pressupost consolidat s’incrementa un 9,9%, passant dels 2.907,2 milions d’euros del pressupost inicial 2019 als 3.195,2 milions del pressupost 2020. Si analitzem el pressupost consolidat de despeses, les despeses corrents (incloent-hi el Fons de Contingència) suposen el 81,7% del total, les despeses de capital el 14,1% i les despeses d’operacions financeres, el 4,2%. Pel cantó de les despeses no consolidades, és destacable assenyalar com les despeses de personal i de compra de béns i serveis realitzades per part de les entitats dependents suposen una part important del total d’aquestes despeses (el 44,9% de les despeses de personal i el 48,9% de les despeses de compra de béns i serveis del pressupost consolidat corresponen als ens dependents), mostrant com aquestes entitats esdevenen els principals executors de determinades polítiques municipals. Pel que fa a les despeses de capital, el 98% les realitza l’Ajuntament, mentre que els passius financers es concentren exclusivament en el pressupost de l’Ajuntament. Pressupost consolidat segons LOEPSF. Despeses. En milions d’euros PI 2020 Ajuntament Despeses corrents

Ens dependents

2.399,2

1.021,6

Despeses de personal

429,7

349,7

Compra de béns i serveis

642,0

556,4

Despeses financeres Transferències corrents

16,2

0,3

1.222,7

115,2

Comparativa 2019-2020

Transferències internes 810,0

Total consolidat *

% sobre total consolidat

2.610,8

81,7%

779,4

24,4%

61,6

1.136,8

35,6%

16,5

0,5%

748,4

589,5

18,4%

Fons de Contingència

88,6

0,0

88,6

2,8%

Despeses de capital

440,4

28,6

20,0

449,0

14,1%

Inversions reals

416,9

14,5

4,1

427,3

13,4%

23,5

14,1

15,9

21,7

0,7%

131,6

3,7

0,0

135,4

4,2%

Actius financers

46,7

3,7

50,4

1,6%

Passius financers

84,9

0,0

84,9

2,7%

2.971,3

1.053,9

3.195,2

100,0%

Transferències de capital Despeses financeres

Total despeses

830,0

PI 2019

% Variació 2019-2020

2.419,9

7,9%

361,4

24,2%

119,4

13,4%

2.900,7

10,2%

(*) Descomptades les transferències internes. El 35,6% de la despesa consolidada es destina a Compra de béns i serveis i el 24,4% a despeses de personal. Les inversions suposen el 13,4% del total. El projecte de pressupost consolidat 2020 preveu un augment de les despeses totals del 10,2% respecte al pressupost consolidat inicial 2019, amb increments del 7,9% en el capítol d’operacions corrents, del 24,2% en les operacions de capital i del 13,4% en el capítol d’operacions financeres. Pressupost consolidat 2020 segons la Llei reguladora de les hisendes locals (LRHL) D’altra banda, seguint els criteris de la Llei reguladora de les hisendes locals (LRHL), segons la qual l’estat de consolidació inclou els pressupostos de l’Ajuntament, dels organismes públics (organismes autònoms locals i entitats públiques empresarials) i de les societats mercantils amb capital íntegrament municipal (inclou, per tant, BSM i Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació), en el projecte de pressupostos 2020 l’import consolidat total és de 3.294,6 milions d’euros, amb uns ingressos no financers de 3.032,5 milions d’euros i unes despeses no financeres de 3.142,8 milions d’euros. Un 91% dels ingressos totals corresponen a operacions corrents.

CESB | 61

Ple del 16 de desembre de 2019 Pressupost consolidat de l’Ajuntament 2020 segons LRHL Ajuntament Barcelona

Milions d'euros

Entitats dependents LRHL

Transferències internes

Consolidat LRHL

RESULTAT CORRENT (ORDINARI) A. Ingressos corrents (1, 2, 3, 4, 5)

2.766,4

998,7

772,0

2.993,1

B. Despeses corrents (1, 2, 3, 4)

2.399,2

973,1

767,9

2.604,4

367,2

25,6

15,9

38,9

15,4 19,5

C. Estalvi brut (A-B)

388,7

RESULTAT DE CAPITAL (NO FINANCER) D. Ingressos de capital (6, 7) E. Despeses de capital (6, 7)

39,4

440,4

117,4

-424,5

-78,5

-498,9

-57,3

-52,9

-110,2

G. Ingressos de capital financers (8, 9)

189,0

73,1

0,0

262,1

H. Despeses de capital financeres (8, 9)

131,7

20,2

0,0

151,9

0,0

2.971,3

1.110,7

F. Superàvit / (dèficit) de capital (D-E) CNF Capacitat o necessitat de finançament (C+F)

538,3

FONTS DE FINANÇAMENT DE LA CNF

I. Superàvit / (dèficit) de finançament anual

Total Pressupost

0,0

787,4

3.294,6

En aquest perímetre institucional definit per la LRHL, l’Ajuntament té un pressupost total de 2.971,3 milions d’euros i les entitats dependents tenen assignats un import per valor de 1.110,7 milions d’euros, amb unes operacions internes valor de 787,4 milions d’euros entre les unitats institucionals esmentades. L’Ajuntament concentra el 90,2% del total del pressupost consolidat LRHL. Els ingressos corrents pressupostats l’any 2020 són de 2.993,1 milions, un 9,1% més que en el pressupost inicial 2019. Les operacions de capital es redueixen un 31,5%, mentre que les operacions financeres creixen un 143,7%. El pressupost consolidat segons l’LRHL augmenta un 13,3%. Pressupost consolidat segons LRHL. Ingressos. En milions d’euros PI 2020

Comparativa 2019-2020

Ajuntament

Ens dependents

Transferències internes

Total consolidat *

Ingressos corrents

2.766,4

998,7

772,0

2.993,1

Impostos directes

1.069,5

0,0

1.069,5

Impostos indirectes

105,5

0,0

105,5

Taxes i altres ingressos

345,0

181,0

9,9

516,1

Transferències corrents

1.213,3

782,5

762,1

1.233,7

Ingressos patrimonials

33,0

35,2

Ingressos de capital

15,9

38,9

Inversions reals

0,1

11,9

Transferències capital

15,8

26,9

15,4

27,3

Ingressos financers

189,0

73,1

0,0

262,1

Actius financers

28,0

21,4

49,4

Passius financers

161,0

51,7

212,7

Total ingressos

2.971,3

1.110,7

(*) Descomptades les transferències internes. 62 | CESB

PI 2019

% Variació 2019-2020

2.743,6

9,1%

57,5

-31,5%

107,6

143,7%

2.908,7

13,3%

68,2 15,4

39,4 12,0

787,4

3.294,6

Ple del 16 de desembre de 2019 El projecte de pressupost consolidat 2020 preveu un increment de les despeses del 13,5% respecte al pressupost 2019, amb increments en tots els capítols: el 9,5% en el capítol d’operacions corrents, del 30,8% en el capítol d’operacions de capital i del 35,6% en les operacions financeres. Pressupost consolidat segons LRHL. Despeses. En milions d’euros PI 2020

Despeses corrents

Ajuntament

Ens dependents

Transferències internes

2.399,2

973,1

767,9

2.604,4 799,9

24,3%

20,3

1.103,9

33,5%

22,0

0,7%

590,0

17,9%

88,6

2,7%

19,5

538,4

16,3%

Despeses de personal

429,7

370,2

Compra de béns i serveis

642,0

482,2

16,2

5,8

Despeses financeres Transferències corrents

Comparativa 2019-2020 % sobre total consolidat

PI 2019

% Variació 2019-2020

79,1%

2.378,8

9,5%

411,5

30,8%

112,0

35,6%

2.902,3

13,5%

1.222,7

114,9

Fons de Contingència

88,6

0,0

Despeses de capital

440,4

117,4

Inversions reals

416,9

103,4

4,1

516,2

15,7%

23,5

14,1

15,4

22,2

0,7%

131,6

20,2

0,0

151,8

4,6%

46,7

3,5

50,2

1,5%

Transferències de capital Despeses financeres Actius financers Passius financers Total despeses

84,9

16,7

2.971,3

1.110,7

747,6

Total consolidat *

787,4

101,6

3,1%

3.294,6

100,0%

(*) Descomptades les transferències internes. El 79,1% de les despeses totals del pressupost consolidat 2020 són despeses corrents i el 16,3% despeses de capital. Per capítols, hi destaca la importància de les compres de béns i serveis, que suposen el 33,5% del total de despeses consolidades, el capítol de personal, al qual es destina el 24,3% del total i les transferències corrents, que representen el 17,9%. D’altra banda, en l’àmbit de les despeses no consolidades ressalta el fet que el 33,7% del total corresponen a les entitats dependents segons l’LRHL. Però el seu pes varia en funció del capítol. Així, les entitats municipals representen el 46,3% de les despeses de personal, el 42,9% de les despeses en compra de béns i serveis, el 6,9% dels actius financers i el 16,5% de l’amortització del deute (passius financers), així com el 20% de les inversions (aporten 99,3 milions addicionals a la inversió de l’Ajuntament, bàsicament mitjançant les actuacions del Patronat Municipal de l’Habitatge i de Barcelona de Serveis Municipals). En conjunt, els ens dependents gestionen el 34,7% de les despeses no financeres totals. Pressupost dels ens consolidats 2020 El pressupost conjunt, sense comptabilitzar les transferències internes, dels ens consolidables 2020 de l’Ajuntament (comptant tant els que conformen el conjunt LRHL com el conjunt LOEPSF) suma 1.342 milions d’euros. L’Institut Municipal de Serveis Socials, amb un pressupost de 250,5 milions d’euros, Barcelona de Serveis Municipals (BSM), amb 137,6 milions i l’ICUB, amb 130 milions d’euros, són els ens amb els pressupostos més elevats. El pressupost conjunt del ens municipals creix un 6,1% més que el pressupost inicial de l’any 2019. Les variacions més destacades són la reducció del pressupost de BIMSA (un 73%), i els augments dels pressupostos de l’IMPUQV (37,7%), l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació (un 23%) i l’IMH (14,5%), molt relacionats amb la política d’habitatge, de l’IMI, que creix un 20,8% i de Parc d’Atraccions del Tibidabo S.A, que puja un 56,2%. El pressupost de Barcelona Activa, l’empresa municipal que s’ocupa de l’ocupació i l’empresa, redueix el seu pressupost un 6,8% . Per la seva banda, la principal reducció s’observa en el pressupost de BAGUR, amb un decrement del 52% (a causa del traspàs, a partir de l’1 de juliol de 2017, de l’activitat i els serveis d’habitatge al Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona).

2. Aquesta aparent reducció del pressupost de Barcelona Activa no és real, i correspon més que hi ha certes previsions d’ingressos que s’han periodificat de l’exercici anterior i d’altres s’han pressupostat seguint el criteri de prudència, mentre que la que prové de l’aportació corrent municipal ha augmentat, concretament un 3,6%. Per partides, cal dir que al pressupost 2019 es va pressupostar 12,1 milions d’euros del SOC i al pressupost 2020 es pressuposten 9,9 milions. Per criteri de prudència es pressuposta tan sols aquelles subvencions de les quals hi ha convocatòries oficials abans de la proposta del pressupost. En aquest cas, al 2019 hi havia més convocatòries publicitades que al 2020. No obstant, no significa que, en el cas de què es generin més convocatòries una vegada presentada la proposta, l’entitat es presenti a aquestes convocatòries i s’ho pugui incorporar a l’exercici del pressupost 2020. Pel que fa a les subvencions provinents del FEDER, el 2019 hi constava 1,3 milions i el 2020 hi constava 1,9 milions. Finalment, esmentar que el 2019 s’incorporen uns imports diferits provinents de les línies de subvencions municipals de “Barcelona Bona Feina” per valor de 3 milions d’euros, originàries del 2018 i que es justifiquen al 2019. Al pressupost 2020 aquesta línia ja ha quedat esgotada i tan sols s’incorporen els 800.000 euros restants pendents de justificar.

CESB | 63

Ple del 16 de desembre de 2019 Pressupost dels Ens consolidats 2020

PI 2019

PI 2020

Variació 2019-2020

11.657.315,2 230.099.004,0 52.274.534,0 26.800.829,0 18.583.129,0 67.576.959,1 17.235.773,0 27.089.494,9

14.933.500,7 250.500.000,0 63.143.661,0 30.695.563,7 17.738.352,0 75.097.946,1 23.738.619,0 26.208.709,5

28,1% 8,9% 20,8% 14,5% -4,5% 11,1% 37,7% -3,3%

Organismes autònoms IMPD IM Serveis Socials IMI IMH IMMB IMEB IMPUQV IBE Total OA

451.317.038,2

502.056.352,0

11,2%

Entitats públiques empresarials IMHAB IMFMVDR IMPJ ICUB IMU Total

296.277.030,4

93.968.530,2 1.864.098,0 58.139.990,7 134.949.552,5 7.354.859,0

320.420.581,1

115.483.520,0 1.809.329,0 65.157.170,6 130.047.913,4 7.922.648,2

8,1%

22,9% -2,9% 12,1% -3,6% 7,7%

Empreses municipals BSM ICB BA BIMSA FCV BAGUR BCA PATSA TERSA SEMESA SIRESA BR CdB Total

136.446.137,0 17.940.498,1 57.996.436,8 24.099.018,9 8.598.194,0 0,0 6.606.000,0 17.346.647,0 98.558.403,6 8.393.162,0 11.324.951,5 5.973.568,0 16.617.602,0 409.900.618,9

137.638.088,0 22.688.769,8 54.077.056,0 6.533.766,7 14.207.201,0 0,0 7.183.000,0 27.102.023,0 97.838.528,8 9.266.928,3 11.961.435,9 7.377.809,3 18.827.879,3 414.702.486,0

0,9% 26,5% -6,8% -72,9% 65,2% LIQUIDADA 8,7% 56,2% -0,7% 10,4% 5,6% 23,5% 13,3% 1,2%

1.520.423,1 1.231.612,1 5.644.703,0 21.247.494,5 181.504,0 52.264,3 4.790.628,0 1.544.722,7 8.855.000,0 595.100,0 2.700.000,0 283.200,0 330.500,0 691.965,0 20.763.000,0 1.352.866,6 11.472.295,0 23.005.000,0 611.434,1 925.350,0 107.799.062,4

1.569.398,4 1.144.782,5 3.546.192,0 22.059.522,8 216.504,0 0,0 4.725.426,7 1.768.119,3 9.162.150,0 665.150,0 916.326,0 313.200,0 355.000,0 661.679,0 20.208.000,0 1.539.360,2 11.481.391,0 23.005.000,0 541.257,2 980.350,0 104.858.809,0

3,2% -7,1% -37,2% 3,8% 19,3% LIQUIDADA -1,4% 14,5% 3,5% 11,8% -66,1% 10,6% 7,4% -4,4% -2,7% 100,0% 0,1% 0,0% -11,5% 5,9% -2,7%

1.265.293.749,9

1.342.038.228,1

6,1%

Consorcis i Fundacions AUEB ALEB CB CBB CCIB IIAB CMF LOCALRET CMCNB FPBC FPNOB AICE RED JUDERIAS FPIS FBMWCF FBIT MACBA CAIO FMIR FCAC Total

TOTAL ENS MUNICIPALS 64 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 La relació d’ens dependents de l’Ajuntament és la següent: Organismes autònoms: Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, Institut Municipal d’Educació, Institut Municipal d’Informàtica, Institut Municipal d’Hisenda, Institut Municipal de Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, Institut Municipal de Mercats de Barcelona, Institut Barcelona Esports i Institut Municipal de Serveis Socials. Entitats públiques empresarials: Institut de Cultura de Barcelona, Institut Municipal de Parcs i Jardins, Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació, Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe i Institut Municipal d’Urbanisme. Empreses municipals: Barcelona de Serveis Municipals SA (inclou les societats Cementiris de Barcelona SA i Parc d’Atraccions del Tibidabo S.A), Informació i Comunicació de Barcelona S.A, SPM Barcelona Activa S.A, Barcelona d’Infrastructures Municipals S.A., Foment de Ciutat S.A. i Barcelona Cicle de l’Aigua S.A. Consorcis, fundacions i associacions: Consorci Campus Interuniversitari del Besòs, Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, Agència Local de l’Energia de Barcelona, Consorci del Besòs, Consorci de Biblioteques de Barcelona, Consorci del Mercat de les Flors/Centre de les Arts de Moviment, Consorci Local Localret, Consorci Museu de Ciències Naturals, Consorci Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Consorci de l’Auditori i l’Orquestra, Consorci Fira Internacional de Barcelona i Consorci de Turisme.

II.2. Ingressos Els ingressos pressupostats per al 2020 sumen un import de 2.971,2 milions d’euros, 2.766,3 milions d’ingressos corrents (93,1% del total), 15,9 milions d’ingressos de capital (0,5%) i milions d’ingressos financers (6,4 %). Pressupost d’ingressos de l’Ajuntament de Barcelona 2020

INGRESSOS

Imports Pressupost Inicial 2019

Pressupost Inicial 2020

Variació 2019-2020

Pes sobre el total d’ingressos PI 2019

PI 2020

A. OPERACIONS CORRENTS

2.559,4

2.766,3

8,1%

96,4%

93,1%

Capítol 1. Impostos directes

1.075,0

1.069,5

-0,5%

40,5%

36,0%

76,7

105,5

37,5%

2,9%

3,6%

270,6

345,0

27,5%

10,2%

11,6%

1.422,3

1.520,0

6,9%

53,6%

51,2%

Capítol 4. Transferències corrents

1.082,9

1.213,3

12,0%

40,8%

Capítol 5. Ingressos patrimonials

54,2

33,0

-39,1%

2,0%

1,1%

B. OPERACIONS DE CAPITAL

29,3

15,9

-45,7%

1,1%

0,5%

Capítol 6. Venda d'inversions reals

0,1

0,0%

Capítol 7. Transferències de capital

29,2

15,8

-45,9%

1,1%

0,5%

C. OPERACIONS FINANCERES

65,1

189,0

190,3%

2,5%

6,4%

Capítol 8. Actius financers

0,0

28,0

100,0%

0,0%

0,9%

Capítol 9. Passius financers

65,1

161,0

147,3%

2,5%

5,4%

2.653,8

2.971,2

12,0%

100%

Capítol 2. Impostos indirectes Capítol 3. Taxes i altres ingressos Subtotal ingressos tributaris

TOTAL INGRESSOS

PI: pressupost inicial. El total d’ingressos pressupostats suposa un increment del 12% respecte el pressupost inicial 2019 (prorrogat). Els ingressos corrents pugen un 8,1%, mentre que els ingressos d’operacions financeres s’incrementen un 190,3%, mentre que els ingressos de capital baixen un 45,7%, fruit de la caiguda de les transferències de capital estimades. El pressupost de l’any 2020 preveu un augment dels ingressos per transferències corrents del 12%, mentre que estima que els ingressos tributaris ho faran en un 6,9%. Les transferències es mantenen com la partida més important del pressupost total (40,8% dels ingressos totals, el mateix pes que l’any 2019), seguides pel capítol d’impostos directes (que suposen un 36% del total, 4,5 punts menys que l’any anterior). CESB | 65

Ple del 16 de desembre de 2019 Estructura del pressupost d’ingressos 100% 90%

2,5% 2,0%

1,1%

6,4% 1,1%

0,5%

80% 70%

40,8%

60% 50% 40%

10,2%

11,6%

2,9%

3,6%

30% 20%

40,5%

36,0%

10% 0%

PI-2019

PI-2020

Capítol 1. Impostos directes

Capítol 2. Impostos indirectes

Capítol 3. Taxes i altres ingressos

Capítol 4. Transferències corrents

Capítol 5. Ingressos patrimonials

B. OPERACIONS DE CAPITAL

Capítols 9 i 10. Actius i passius financers

Les estimacions dels recursos pressupostaris i les modificacions corresponents respecte a 2020 s’especifiquen a continuació, desagregades per concepte econòmic. A) INGRESSOS CORRENTS Quant a l’estructura dels ingressos corrents, el capítol 4 de transferències corrents, amb 1.213,3 milions d’euros, representa un 43,9% del total dels ingressos corrents. A continuació es situa el capítol 1, impostos directes, amb 1.069,5 milions d’euros i amb un 38,7% del total. Les taxes i altres ingressos representen un 12,5% i, amb un pes molt menor, els impostos indirectes representen el 3,8% i els ingressos patrimonials l’1,2%. Respecte al pressupost inicial 2019, puja el pes de les transferències corrents (1,6 punts), les taxes (quasi dos punts) i els impostos indirectes, mentre que es redueix el dels impostos directes (més de tres punts) i el dels ingressos patrimonials.

66 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 Estructura del pressupost d’ingressos corrents PI-2020 PI-2019 ajustat

Import

% ingressos corrents

Variació 2019/2020

Impostos locals

1.061,65

1.046,61

37,8%

-1,4%

Taxes

145,77

196,57

7,1%

34,8%

Preus públics

27,28

37,12

1,3%

36,0%

Contribucions especials i altres ingressos

97,59

111,28

4,0%

14,0%

Cessió impostos estatals

90,06

108,46

3,9%

20,4%

Recàrrec impostos autonòmics

----

20,00

0,7%

----

Transferències corrents

1.082,83

1.213,35

43,9%

12,1%

Ingressos patrimonials

54,22

33,00

1,2%

-39,1%

Total

2.559,4

2.766,39

100,0%

8,1%

S’estima una recaptació per impostos locals (IBI, IVTM, impost sobre increment del valor dels terrenys, IAE i ICIO) de 1.046,6 milions d’euros, quantitat que suposa el 37,8% del total d’ingressos corrents, amb una reducció de l’1,4% respecte al pressupost inicial ajustat 2019. Aquesta quantitat puja a 1.066,5 milions d’euros si s’inclou la recaptació derivada de l’entrada en vigor del recàrrec sobre l’impost de les estades en establiments turístics (a l’espera que el Parlament de Catalunya aprovi la modificació de la llei d’aquest impost autonòmic), que s’estima en 20 milions d’euros. Si s’afegeix aquest recàrrec, la recaptació per impostos locals puja un 0,5% en relació a la previsió d’ingressos del pressupost 2019. La cessió d’impostos estatals només representa el 3,9%, amb un augment del 20,4%, mentre que es preveu un important increment respecte l’any 2019 de l’import del capítol 3, de Taxes i altres ingressos, que puja a 345 milions d’euros, un 27,5% més que l’any anterior. A) Ingressos tributaris Les previsions d’ingressos per impostos, taxes i altres ingressos del capítol 3 s’han realitzat en termes de comptabilitat nacional, que, en aquestes figures, equival a criteri de caixa o estimació SEC. Això és, considerar els drets que es preveu recaptar durant l’exercici, ja corresponguin a l’exercici corrent o a tancats. La previsió inicial d’aquests ingressos ascendeix a 1.520 milions d’euros, que representen un increment del 6,9% respecte de la previsió d’ingressos en termes SEC per a 2019. Quant a l’estructura dels impostos locals, quantitativament en primer lloc es situa l’IBI, amb un pes del 58,5% respecte el total, seguit de la “plusvàlua” (import sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana) amb 169,4 milions d’euros i un pes del 14,4%, i l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) amb 92,3 milions d’euros i un pes del 7,8%. • Capítol 1. Impostos directes Globalment, el capítol corresponent als impostos directes es pressuposta en 1.069,5 milions d’euros, amb una reducció del 0,5% respecte al pressupost inicial ajustat 2019, bàsicament pel fort descens de la recaptació prevista per l’impost sobre plusvàlues, que es preveu baixi un 26,6%. El total d’impostos directes representa el 38,7% dels ingressos corrents de l’exercici 2020. L’Impost sobre Béns Immobles (IBI) presenta una previsió de 687,6 milions d’euros, dels quals 674,5 milions d’euros corresponen a l’IBI-urbana i 13,1 a l’IBI dels béns de característiques especials (BICE). L’import d’IBI-urbana i dels BICE suposa un increment del 6,7% respecte de la previsió inicial del pressupost de 2019. Pel càlcul de l’import 2020 es té en compte que, després de l’entrada en vigor de la revisió cadastral per 2018, s’elimina la bonificació per topalls que existia des de la revisió cadastral de 2001 i, també, es compensa amb una reducció del tipus impositiu del 0,75% al 0,66%. També, destacar que s’incrementa el tipus impositiu dels BICE fins al 0,8%. En la resta d’impostos, només remarcar que s’incrementa el coeficient dels turismes i motocicletes en l’impost de vehicles. La consignació per a l’IAE és de 92,4 milions d’euros, mentre que s’estima una consignació per a l’impost sobre vehicles de tracció mecànica de 57,8 milions d’euros. Per a aquesta estimació s’ha tingut en compte el padró de vehicles d’anys anteriors modificat com a conseqüència de la variació vegetativa del parc. Quant a la cessió de l’IRPF, s’ha estimat que suposarà un import de 62,3 milions d’euros, d’acord amb els criteris de la Llei de pressupostos de l’Estat, mentre que es preveuen uns ingressos de 169,4 milions d’euros per l’impost sobre plusvàlua.

CESB | 67

Ple del 16 de desembre de 2019 Capítol 1. Impostos directes PI 2019 Ajustat

En milions d'euros

PI 2020

Variació 2019/2020

Pressupost inicial

% ingressos corrents

IBI

644,29

687,60

24,9%

6,7%

IAE

91,70

92,39

3,3%

0,8%

Plusvàlua

230,73

169,42

6,1%

-26,6%

IVTM

56,97

57,81

2,1%

1,5%

Cessió IRPF

51,30

62,32

2,3%

21,5%

Capítol 1. Impostos directes

1.074,99

1.069,54

38,7%

-0,5%

• Capítol 2. Impostos indirectes Globalment, l’import d’aquest capítol és de 105,53 milions d’euros, amb un increment de 37,6% sobre respecte al pressupost inicial ajustat 2019, que es deu en bona part a l’entrada en vigor prevista del recàrrec sobre l’impost de les estades en establiments turístics. L’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, que augmenta el seu tipus impositiu, està pressupostat en 39,4 milions d’euros, amb un increment del 3,8% respecte al 2019. S’estima una cessió de l’IVA de 36,4 milions d’euros i una cessió dels impostos especials que arriba a la quantitat de 9,7 milions d’euros. El pes dels impostos indirectes al 3,8% del total d’ingressos corrents. Capítol 2. Impostos indirectes PI 2019 Ajustat

En milions d'euros

PI 2020 Pressupost inicial

% ingressos corrents

Variació 2019/2020

ICIO

37,96

39,39

1,4%

3,8%

Recàrrec impostos Comunitat Autònoma

----

20,00

0,7%

----

Cessió IVA

29,46

36,39

1,3%

23,5%

Cessió impostos especials

9,30

9,75

0,4%

4,9%

Total Capítol 2: Impostos indirectes

76,72

105,53

3,8%

37,6%

• Capítol 3. Taxes i altres ingressos Els ingressos per capítol 3 s’estimen en 345 milions d’euros, el que suposa un 27,5% d’increment en relació a la previsió inicial d’ingressos de 2019 en termes SEC, amb augments superiors al 14% en totes les seves figures tributàries. PI 2019 Ajustat

En milions d'euros

PI 2020 Pressupost inicial

% ingressos corrents

Variació 2019/2020

Taxes per prestació de serveis i activitats

52,8

76,43

2,8%

44,7%

Taxes per utilització del domini públic

92,9

120,14

4,3%

29,3%

Preus públics per la prestació de serveis

27,3

37,12

1,3%

36,0%

Altres ingressos

97,6

111,28

4,0%

14,0%

Total Capítol 3: taxes i altres ingressos

270,64

344,97

12,5%

27,5%

L’apartat de taxes inclou, d’una banda, les taxes relacionades amb contraprestacions per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local3, que es pressuposten en 120,1 milions, així com les taxes derivades de la prestació d’un servei públic o l’exercici d’una activitat administrativa que no sigui de sol·licitud o recepció voluntària pels administrats (llicències urbanístiques, clavegueram, cementiris, serveis funeraris, grua, mercats, aprofitament del domini públic, etc.), amb un import de 76,4 milions d’euros. Els preus públics, definits com les tarifes per serveis de sol·licitud i/o recepció voluntària prestats per l’Ajuntament (bé directament o bé per un dels seus organismes autònoms), es pressuposten en 37,1 milions. Finalment, els altres ingressos s’estimen en 111,3 milions. Aquest epígraf inclou figures com ingressos per multes, reintegraments o vendes de productes.

3. Les taxes per la utilització del domini públic comprenen la taxa per estacionament de vehicles, la taxa per entrada de vehicles (guals), les taxes per la utilització privativa o l’aprofitament especial de les companyies de subministraments i telefonia (ingressos bruts) i les taxes per l’ocupació de la via pública.

68 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 En la majoria de figures es parteix de la hipòtesi que, en absència de canvis normatius, el rendiment seria en general similar al de la previsió de 2019. En el cas de les taxes, preus i altres ingressos, les variacions més rellevants que es produeixen entre la previsió inicial de 2019 i de 2020 són atribuïbles, bàsicament, a: i) un increment del nivell de cobertura del servei de clavegueram fins a un 75% dels seus costos que implica una major recaptació prevista de 17,3 milions d’euros; ii) un augment de les taxes de la grua i de l’aparcament a la via pública per recuperar els costos de l’IPC com a conseqüència de la congelació d’aquestes taxes des de 2012, això suposa una previsió de 15,2 milions d’euros de majors ingressos; iii) un increment de les taxes per ocupació de l’espai públic d’uns 11 milions d’euros, degut, bàsicament, a l’adequació d eles taxes de terrasses al valor econòmic d’aprofitar l’espai públic; iv) un increment de 10,2 milions d’euros per infraccions de trànsit; v) un augment de 18 milions d’euros degut a l’entrada en vigor per a 2020 d’una nova taxa per a la recollida domiciliària dels residus sòlids urbans; vi) i finalment, comentar que desapareix del pressupost de 2020 la taxa dels serveis de cementiris (d’uns 12 milions d’euros) al canviar la seva naturalesa tributària i convertir-se en una prestació patrimonial pública no tributària, que no té un reflex en el pressupost de l’Ajuntament. B) Altres ingressos corrents • Capítol 4. Ingressos per transferències corrents El 92,4% dels 1.213,3 milions d’euros pressupostats com a ingrés per transferències corrents prové de l’Estat (1.021,7 milions) i el 7,4% de la Generalitat de Catalunya. Mentre que les primeres s’han incrementat un 10,8% respecte al pressupost inicial ajustat 2019, les de la Generalitat han augmentat un 34,4%. En el seu conjunt, els ingressos previstos al capítol IV pugen un 12,1%. Capítol 4. Transferències corrents PI 2019 Ajustat

En milions d'euros

PI 2020 Pressupost inicial

% ingressos corrents

Variació 2019/2020

Transferències de l'Administració de l'Estat

1.012,15

1.121,66

40,5%

10,8%

Transferències de la Generalitat

66,71

89,66

3,2%

34,4%

Transferències d'entitats locals

1,42

0,1%

0,0%

Altres transferències

2,55

0,61

0,0%

100,0%

Capítol 4. Transferències corrents

1.082,83

1.213,35

43,9%

12,1%

Participació en els tributs de l’Estat (PTE) La previsió d’ingressos per la Participació en els tributs de l’Estat (Fons Complementari de Finançament i Cessió de Tributs) del pressupost 2020 inclou: i) l’estimació dels lliuraments a compte bruts de l’exercici, on s’ha previst que s’incrementaran un 3,7% en relació als de 2019 (que el Govern estatal va actualitzar en un 4,7% al mes d’octubre de 2019); ii) les minoracions per les devolucions de l’anualitat corresponent a les liquidacions definitives i negatives dels anys 2008 i 2009 (que a partir de 2015 es periodifiquen a 20 anys) i de l’any 2017 (que suposen retornar uns 31,5 milions d’euros entre 2019 i 2020); i una estimació de la previsió de liquidació de 2018 positiva (de 32 milions d’euros). En aquest sentit, la Participació en els tributs de l’Estat pel 2020 s’incrementa en un 10,9% en relació a l’exercici 2019. Fons procedents de l’Estat PI 2019 Ajustat

En milions d'euros

PI 2020 Pressupost inicial

% ingressos corrents

Variació 2019/2020

Cessió IRPF

51,30

62,32

2,3%

21,5%

Cessió IVA

29,46

36,39

1,3%

23,5%

Cessió impostos especials

9,30

9,75

0,4%

4,9%

Total cessió impostos estatals

90,06

108,46

3,9%

20,4%

Transferències de l'Administració de l'Estat

1.012,15

1.121,66

40,5%

10,8%

TOTAL

1.102,21

1.230,12

44,5%

11,6%

CESB | 69

Ple del 16 de desembre de 2019 L’Ajuntament de Barcelona estima que ingressarà de l’Estat un total de 1.230,1 milions d’euros, comptant tant les transferències corrents del capítol IV com la cessions d’impostos estatals, que s’inclouen al capítol I (cessió IRPF) i al capítol II (Cessió IVA i Cessió impostos especials), un import que suposa el 44,5% dels ingressos de l’ajuntament. L’any 2019 el seu pes era del 43,1%. Ingressos per transferències corrents, excepte PTE La resta d’ingressos per transferències corrents, exceptuant la PTE, ascendeixen a 94,2 milions d’euros, un 28,3% més que allò estimat a la previsió inicial per 2019. La previsió s’han realitzat considerant les previsions de liquidació de l’exercici 2019, així com els compromisos contractuals existents per alguns conceptes. Destaquen pel seu import, les aportacions rebudes de la Generalitat de Catalunya per finançar serveis socials i d’atenció primària, i del Fons de Foment del Turisme (recaptació de l’impost d’estades en establiments turístics, que pertany a la ciutat de Barcelona). C) Capítol 5. Ingressos patrimonials La previsió d’ingressos patrimonials per al 2020 s’ha xifrat en 33 milions d’euros, un 39,1% inferior a l’estimació d’ingressos inicials de 2019. La previsió dels ingressos patrimonials vinculats a lloguers, concessions, drets de superfície i cànons de publicitat de quioscos s’ha realitzat en base a les dades contractuals. L’estimació dels ingressos financers previstos s’ha realitzat en base al saldo mig de caixa esperat per l’exercici. B) INGRESSOS DE CAPITAL Els ingressos de capital pressupostats inicialment per a l’any 2020, 15,9 milions d’euros, provenen de la venda d’inversions reals i de les transferències de capital rebudes. L’import es redueix un 45,7% respecte a l’estimació d’ingressos inicials de 2019. Capítol 6. Venda d’inversions reals L’import del capítol 6 correspon a la previsió per vendes d’actius. Aquesta previsió únicament incorpora aquelles operacions que es preveu fer efectives i cobrar el proper exercici. Inclou un import global de 0,1 milions d’euros corresponents a la venda de solars del patrimoni del sòl i l’habitatge. Capítol 7. Transferències de capital La previsió per transferències de capital rebudes d’altres administracions (capítol 7) corresponen, sobretot, a convenis vigents amb la Diputació de Barcelona, amb la Generalitat (Llei de Barris) i també fons europeus. L’import total previst pel capítol 7 és de 15,8 milions d’euros, 13,4 milions d’euros menys que la previsió d’ingressos de 2019. C) OPERACIONS FINANCERES En el capítol 9 de passius financers preveu un nou endeutament de 157,5 milions d’euros pel 2020 per tal de finançar inversions i 3,5 milions d’euros per fiances urbanístiques i per guals. Es pressuposten 28 milions d’euros al capítol 8 d’actius financers.

II.3. Despeses • Pressupost de despeses: classificació econòmica Les despeses es poden agrupar en despeses corrents, despeses de capital, fons de contingència i despeses financeres. Les despeses corrents inclouen les despeses necessàries per al funcionament ordinari dels serveis i comprenen les despeses de personal (Capítol 1), les despeses per a compres de béns i serveis (Capítol 2), els interessos que paga l’ajuntament (Capítol 3) i les transferències corrents que es fan a altres entitats, altres administracions, empreses i famílies (Capítol 4). Les despeses de capital comprenen les inversions (Capítol 6 )i les transferències a entitats pròpies o a tercers destinades a finançar inversions (Capítol 7). Les despeses financeres corresponen als capítols 8 i 9 del pressupost. Inclouen bàsicament les amortitzacions dels préstecs que l’Ajuntament té concedits (Capítol 9, Passius financers), i l’adquisició d’actius financers (Capítol 8, Actius financers). Finalment els fons de contingència que correspon al Capítol 5 del pressupost, i recull un import destinant a imprevistos i situacions no previsibles en el moment d’elaborar el pressupost. El total de despeses de l’Ajuntament (capítols 1 a 9) relatives al projecte de pressupost 2020 és de 2.971,2 milions d’euros, amb un augment del 12,2% en relació als crèdits inicials del pressupost inicial 2019 adaptat (adaptació que es va realitzar en el mes de gener per adequar les necessitats de capítol 1 “despeses de personal” i capítols 6 i 7 “despeses de capital” al ser un pressupost prorrogat del 2018). Les despeses no financeres (capítols 1 a 7) per al 2020 augmenten en seu volum en un 11,3% respecte a les previsions inicials ajustades del pressupost 2019, fins a un total de 2.839,6 milions d’euros. La despesa corrent, pressupostada en 2.399,2 milions d’euros, té un increment del 9,9% envers els crèdits inicials ajustats del 2019. Pel cantó de les despeses de capital, xifrades en 440,4 milions d’euros, suposen un increment del 19,9% en relació a la dotació inicial ajustada del 2019. D’altra banda, les despeses financeres experimenten un increment a l’any 2020 del 36,2% (es passa de 96,6 milions d’euros a 131,6 milions d’euros). Aquest increment bé motivat principalment per les quotes d’amortització de préstecs de l’exercici 2020. 70 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 Estructura econòmica del pressupost de despeses. Any 2020 INGRESSOS A. OPERACIONS CORRENTS

Imports PI 2019 ajustat

PI 2020

2.183,7

2.399,2

Variació 2019-2020

% sobre pressupost total PI 2019 ajustat

PI 2020

9,9%

82,5%

80,7%

Capítol 1. Despeses de personal

407,9

429,7

5,3%

15,4%

14,5%

Capítol 2. Compres de béns i serveis

600,4

642,0

6,9%

22,7%

21,6%

16,4

16,2

-1,2%

0,6%

0,5%

1.158,1

1.222,7

5,6%

43,7%

41,2%

0,9

88,6

9744,4%

0,0%

3,0%

B. OPERACIONS DE CAPITAL

367,2

440,4

19,9%

13,9%

14,8%

Capítol 6. Inversions reals

357,2

416,9

16,7%

13,5%

14,0%

10,0

23,5

135,0%

0,4%

0,8%

2.550,9

2.839,6

11,3%

96,4%

95,6%

C. OPERACIONS FINANCERES

96,6

131,6

36,2%

3,6%

4,4%

Capítol 8. Actius financers

43,7

46,7

6,9%

1,7%

1,6%

Capítol 9. Passius financers

52,9

84,9

60,5%

2,0%

2,9%

2.647,5

2.971,2

12,2%

100,0%

Capítol 3. Interessos Capítol 4. Transferències corrents Fons de Contingència

Capítol 7. Transferències de capital DESPESES NO FINANCERES

TOTAL DESPESES

Les despeses corrents suposen el 80,7% de la despesa total prevista en el pressupost inicial 2020, 1,8 punts menys que en el pressupost inicial ajustat 2019. Més de la meitat d’aquest import, 1.222,7 milions, es destina a les transferències corrents, que suposen un 41,2% de la despesa total (2,5 punts menys que en el pressupost anterior). Les operacions de capital representen el 14,8% del pressupost inicial 2020, quasi un punt més que en el pressupost 2019. Les despeses per operacions financeres també incrementen el seu pes i suposen el 4,4% de la despesa municipal.

Estructura econòmica del pressupost de despeses

CESB | 71

Ple del 16 de desembre de 2019 D’acord amb allò que estableix l’article 31 de la Llei 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, es dota un Fons de Contingència. L’import que s’ha previst per a aquest Fons de Contingència el 2020 és de 88,6 milions d’euros. A) DESPESES CORRENTS L’import previst per a les despeses corrents en el pressupost 2020 és de 2.399,2 milions d’euros, amb un increment del 9,9% respecte als crèdits inicials ajustats del pressupost 2019. Distribució de la despesa corrent per capítols econòmics

Les transferències corrents són la partida principal de la despesa corrent del pressupost municipal 2020, ja que suposen el 51% del total. Les compres de béns i serveis representen el 26,8% del pressupost de despeses corrents, 0,7 punts menys que l’any anterior, mentre que les despeses de personal suposen al voltant del 18%. El capítol d’interessos es redueix lleugerament i passa del 0,8% de l’any 2019 al 0,7% l’any 2020, mentre que el Fons de Contingència és la partida que incrementa més el seu pes atès fins al 3,7%. Capítol 1. Despeses de personal Les despeses de personal de l’Ajuntament (sense organismes autònoms) previstes per a 2018 són de 429,7 milions d’euros i representen un 17,9% de la despesa corrent. Aquest import suposa un increment del 5,3% respecte al pressupost inicial ajustat del 2019 que és conseqüència, d’una banda, dels increments salarials previstos i, de l’altra, de les previsions de variació de la plantilla municipal derivades de les vacants pressupostades. Capítol 2. Compra de béns i serveis Les despeses en bens corrents i serveis sumen un import de 642 milions d’euros (26,8% del total de la despesa corrent), xifra un 6,9% superior a la del pressupost inicial ajustat del 2019. Dins d’aquest apartat destaquen especialment els imports de la neteja i recollida de residus sòlids (264,5 milions d’euros), els contractes de serveis municipals (80,5 milions d’euros) i la partida de manteniment de la via pública, xarxes aigües residuals, enllumenat i altres, que puja a 53,2 milions. Les grans contractes de recollida de residus, neteja i manteniment de la via pública representen el 49,5% del total del capítol II.

72 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 Capítol 2 de despeses PI-2020 PI-2019 ajustat

Import

% total

263,15

264,47

41,2%

0,5%

Altres contractes de serveis municipals

72,70

80,51

12,5%

10,7%

Manteniment via pública, xarxa aigües residuals, enllumenat i altres

50,60

53,25

8,3%

5,2%

Subministraments, telefonia, transport, comunicacions

40,85

42,72

6,7%

4,6%

Despeses compra serveis

25,70

30,90

4,8%

20,2%

Arrendaments edificis, maquinària, material etc.

18,87

21,90

3,4%

16,1%

Manteniment d'edificis, maquinària, material, etc.

21,44

21,38

3,3%

-0,3%

Altres despeses diverses

20,80

23,20

3,6%

11,5%

Neteja edificis i locals

14,53

15,44

2,4%

6,3%

Dietes i locomoció

2,87

1,91

0,3%

-33,4%

Material no inventariable

2,09

1,73

0,3%

-17,2%

Resta despeses capítol 2

66,75

84,63

13,2%

26,8%

600,35

642,04

100%

6,9%

Neteja viària i recollida de residus

Total Capítol 2

Variació 2019-2020

Si comparem el projecte de pressupost 2020 amb el pressupost 2019 ajustat, la despesa corresponent a neteja i recollida residus sòlids s’incrementa un 0,5% (1,3 milions d’euros). El manteniment de les vies públiques, xarxa enllumenat, etc. s’incrementa un 5,2% (2,65 milions), mentre que els subministraments (energia, aigua, gas...) augmenten un 4,6% (1,9 milions). Les despeses per arrendaments s’incrementen en un 16% (3 milions), mentre que les despeses de manteniment edificis no experimenten variació. Les despeses per dietes i locomoció s’han ajustat als imports que finalment es liquiden cada any i no als crèdits inicials. D’aquesta manera tenen una reducció del 33%, quasi un milió d’euros. També augmenten les despeses previstes en “Altres contractes de serveis municipals” (un 10,7%, 7,8 milions), les Despeses per compra de serveis (un 20,2%, 5,2 milions), el concepte “Altres despeses diverses” (un 11,5%, 2,4 milions) i la neteja d’edificis i locals (un 6,3%, 0,9 milions d’euros). Capítol 3. Interessos (despeses financeres derivades de l’endeutament, com interessos, comissions, etc.) En aquest capítol de despesa es recullen els interessos i resta de despeses derivades de les operacions financeres i de l’endeutament (càrrega del deute). Els interessos de préstecs i altres operacions financeres, pressupostats en 16,2 milions d’euros, s’han minorat en un 1,4%, 0,2 milions d’euros menys en termes absoluts, en comparació amb pressupost inicial ajustat del 2019. Cal dir que les previsions d’aquestes despeses pel 2020 s’han realitzat d’acord amb criteris de prudència, suposant aquelles despeses màximes en què es podria arribar a incórrer, tot i que l’import realitzat pogués acabant sent inferior. Capítol 4. Transferències corrents Les transferències corrents comprenen els crèdits relatius a la transferència de recursos, sense que hi hagi contrapartida directa dels que reben la transferència, per a finançar operacions corrents i/o el manteniment d’institucions o agents. Els destinataris d’aquestes transferències són les entitats dependents o instrumentals de l’Ajuntament (principal cas), altres administracions i institucions, persones i famílies, empreses i altres possibles subjectes. Les transferències corrents dotades en el projecte de pressupostos 2020, 1.222,7 milions d’euros, suposen un increment del 6,9% en relació al 2019, 78,9 milions d’euros en termes absoluts. El 56,9% de les transferències corrents, 696,3 milions d’euros, es destinen a organismes i empreses municipals, 2,5 punts menys que en el pressupost anterior. El 37% s’adreça a altres administracions i el 6% a famílies, empreses i institucions sense afany de lucre.

CESB | 73

Ple del 16 de desembre de 2019 Transferències corrents PI-2020 PI-2019 ajustat A organismes i empreses municipals

679,0

Import

% total

696,27

56,9%

Variació 2019-2020 2,5%

Organismes autònoms

399,0

430,94

35,2%

8,0%

EPE i societats mercantils

280,0

265,33

21,7%

-5,2%

A altres administracions

389,2

452,48

37,0%

16,3%

450,71

36,9%

1,77

0,1%

Entitats locals (mancomunitats, consorcis…) Comunitats autònomes Altres transferències

75,7

73,92

6,0%

-2,4%

Famílies i institucions sense afany lucre

73,7

72,27

5,9%

-1,9%

Altres (exterior, empreses privades) Total

2,0

1,65

0,1%

-17,5%

1.143,8

1.222,67

100,0%

6,9%

Transferències corrents. Comparativa pressupostos 2019-2020 100% 6,4%

5,9%

34,0%

37,0%

90%

80%

Altres (exterior, empreses priva des)

70% Famílies i Instit. sense afany luc re

60%

50% 24,5%

21,7%

A altres administracions

40% EPE'S i Societats mercantils

30%

20%

34,9%

35,2%

PI 2019 Ajustat

PI 2020

Organismes Autònoms

10%

Pel que fa a les transferències corrents a CC.AA i a entitats locals, aquestes ascendeixen a 452,5 milions d’euros, un 16,3% més elevat que al 2019. L’aportació a l’Autoritat del Transport Metropolità, la més rellevant d’aquest aparat, es manté en els 164,9 milions d’euros del 2019. Pel seu import cal destacar també la transferència vinculada als ingressos procedents de participació en els tributs de l’Estat (PTE), que puja a 82,6 milions d’euros, amb un augment del 7,6% respecte al 2019. Les transferències al Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) en el projecte de pressupost 2020 es xifra en 73,1 milions d’euros, fet que suposa un increment del 11,4% respecte al 2019. Finalment, cal remarcar la transferència a d’altres Consorcis i Fundacions de 39,4 milions d’euros, que no apareixia al 2019. Les transferències a empreses privades i a l’exterior que fa l’Ajuntament, 1,6 milions d’euros, representen una part molt petita de les transferències corrents (0,1%) i al 2020 es redueixen en 0,4 milions d’euros respecte al 2019. Per la seva part, les transferències a famílies i institucions sense finalitat de lucre ascendeixen a 72,3 milions d’euros, un 1,9% menys respec74 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 te al 2019. Quasi el 60% d’aquest total (el 58,2% concretament) es concentra en institucions relacionades amb la política de Serveis socials i promoció social (25,8 milions) i amb la de Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses (10,7 milions), sector que augmenta respecte al 2019 en 2,1 milions d’euros. D’altra banda caldria indicar els decrements d’1,7 i 1,6 milions d’euros respectivament de la política de despesa de Cultura i Serveis socials i promoció social. Pel que fa a les transferències que l’ajuntament destina als seus propis organismes, s poden dividir en dos grans grups. Por una banda, les transferències a organismes autònoms del propi Ajuntament, que ascendeixen a 430,9 milions d’euros i representen un 35,2% del total de transferències corrents i el 61,9% de les transferències que l’ajuntament destina als seus organismes propis. Respecte al 2019, en el pressupost 2020 han augmentat en un 8% les transferències corrents a organismes autònoms, 31,9 milions d’euros, principalment degut als increments significatius que s’han produït en les transferències a l’Institut Municipal de Serveis Socials (un 6,3% d’augment), l’Institut Municipal d’Educació (el 19%) i a l’Institut Municipal d’Informàtica, que augmenta en un 8,4% respecte al 2019. Per altra banda estan les aportacions a Entitats Públiques Empresarials i a Societats Mercantils de l’Ajuntament sumen un import de 265,3 milions d’euros, el 21,7% del total de transferències corrents que fa l’Ajuntament i el 38% de les transferències que l’ajuntament destina als seus organismes propis. En aquest cas, la variació global respecte al 2019 suposa un decrement del 5,2%, 14,6 milions d’euros. Aquesta reducció es deu a la reducció del 32,6% en l’import de la transferència a l’IM de Cultura de Barcelona, que suposa un descens en termes absoluts de 32,8 milions d’euros. La resta d’entitats presenten augments de les transferències rebudes, i es poden indicar els increments significatius a l’IM Parcs i Jardins, Barcelona Infraestructures Municipals i Barcelona Serveis Municipals. Distribució de les transferències corrents a ens municipals. En milions d’euros PI-2020 PI-2019 ajustat

Import

% total transferències a ens municipals

Variació 2019-2020

Organismes autònoms IMPD

9,7

10,3

1,5%

5,5%

223,7

237,8

34,1%

6,3%

IMI

48,5

52,6

7,6%

8,4%

IMU

5,6

6,6

1,0%

19,1%

IMH

29,9

30,7

4,4%

2,6%

IMPUQV

7,5

7,4

1,1%

-1,3%

IMMB

2,2

2,9

0,4%

33,2%

IMEB

49,9

59,4

8,5%

19,0%

IBE

22,0

23,3

3,3%

6,0%

Total OOAA

399,0

430,9

61,9%

8,0%

Entitats públiques empresarials

157,6

130,8

18,8%

-17,0%

IMHR

6,3

7,0

1,0%

11,1%

IMFMVDR

0,6

0,7

0,1%

16,7%

50,1

55,3

7,9%

10,4%

IM Serveis Socials

IMPJ ICUB

100,6

67,8

9,7%

-32,6%

Empreses municipals

122,4

134,5

19,3%

9,9%

BSM

49,9

53,7

7,7%

7,6%

ICB

16,5

17,6

2,5%

6,7%

39,1

40,4

5,8%

3,3%

BIM

2,6

6,5

0,9%

150,0%

Tersa

4,1

4,7

0,7%

14,6%

Siresa

2,1

2,3

0,3%

9,5%

BCA

5,1

5,5

0,8%

7,8%

3,0

3,8

0,5%

26,7%

280,0

265,3

38,1%

-5,2%

Total EPE i EEMM

CESB | 75

Ple del 16 de desembre de 2019 Fons de Contingència D’acord amb allò que estableix l’article 31 de la Llei 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, es dota un Fons de Contingència a fi d’incloure en el pressupost una dotació diferenciada de crèdits pressupostaris que es destinarà a atendre necessitats inajornables de caràcter no discrecional i no previstes en el pressupost aprovat inicialment que es poden presentar al llarg de l’exercici. La dotació diferenciada d’un Fons de Contingència està prevista a l’Ordre HAP/419/2014, de 14 de març, per la qual s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals. Aquesta Ordre modifica l’annex III de Codis de la classificació econòmica de les despeses del pressupost de les entitats locals i els seus organismes autònoms de l’Ordre EHA/365/2008, de 3 de desembre. Es crea el capítol 5 per imputar al pressupost de despeses la dotació diferenciada en concepte de Fons de Contingència. Aquest fons de reserva servirà per finançar, amb els recursos de què disposa el pressupost, aquelles despeses imprevistes i, també, les incorporacions de romanents que es puguin produir d’acord amb la normativa d’hisendes locals. L’import que s’ha previst per a aquest Fons de Contingència és de 88,6 milions d’euros (per a la dotació del Fons de Contingència de la Llei 2/2012, o “fons de contingència general”). B) DESPESES DE CAPITAL Capítols 6 i 7. Inversions reals i transferències de capital Pel que fa a les despeses de capital (capítol 6, Inversions reals, i capítol 7, Transferències de capital), la dotació de recursos prevista per al projecte de pressupostos 2020 és de 440,4 milions d’euros, un 19,9% més que en el pressupost inicial ajustat 2019. Les inversions reals (416,9 milions d’euros) són aquelles que, quan s’acaben, s’activen a l’inventari municipal, mentre que les transferències de capital (23,5 milions d’euros) són aquelles aportacions de recursos que es fan arribar a una destinació concreta sense que hi hagi un retorn directe per a l’Ajuntament i que han de ser utilitzades per tercers per fer inversions. El volum d’inversió de 2020 és un 16,7% superior al del pressupost inicial ajustat 2019. Aquest volum d’inversió és possible en bona part gràcies a un estalvi estimat per operacions corrents de 367,1 milions d’euros, que permetrà que el 88% de les inversions es financin amb recursos propis de l’Ajuntament. Les despeses de capital es concentren principalment en les tipologies d’espai públic (172,1 milions d’euros i un 39% del total de despesa de capital) i equipaments (143,3 milions d’euros, i 32,5% de la despesa de capital). Classificació de la despesa de capital per tipologia PI-2020

% total

Espai públic

172,1

39,1%

Equipament

143,3

32,5%

Reserva

72,8

16,5%

Sòl

20,4

4,6%

Habitatge

16,7

3,8%

Sistemes d'informació-TIC

13,2

3,0%

Transferències de capital

1,7

0,4%

Coordinació d'inversions

0,2

0,0%

440,4

100,0%

Total

76 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 Distribució de les despeses de capital per tipologia. Pressupost inicial 2020

Dins la tipologia d’espai públic, els recursos es dediquen bàsicament a vials (136,4 milions d’euros) i a Parcs (15,9 milions). Distribució de despeses de capital en espai públic. Espai públic

PI 2020

Percentatge sobre inversió total en espai públic

Vials

136,4

79,3%

Parcs

15,9

9,2%

Diversos

9,7

5,6%

Infraestructures

5,5

3,2%

Aigua i clavegueram

3,5

2,0%

Verd urbà i zones forestals

0,4

0,2%

Energia

0,4

0,2%

Residus

0,2

0,1%

172,0

100,0%

Total

D’altra banda, pel que fa a equipaments, el seu import es distribueix de forma variada entre diferents tipologies d’equipaments, com ara equipaments educatius (26,5 milions d’euros), culturals (23 milions d’euros), socials (21,8 milions d’euros), administratius (15,9 milions d’euros) i multi-equipament (14,8 milions d’euros). Distribució de despeses de capital en equipaments Equipament

PI 2020

Percentatge sobre inversió total en equipaments

Educatiu

26,5

18,5%

Cultural

23,0

16,0%

Social

21,8

15,2%

Administratiu

15,9

11,1%

Multiequipament

14,8

10,3%

Diversos

12,3

8,6%

Seguretat

8,6

6,0%

Esportiu

8,0

5,6%

Comercial

7,3

5,1%

Singular

4,2

2,9%

Salut

1,0

0,7%

Total

143,4

100,0%

CESB | 77

Ple del 16 de desembre de 2019 A l’annex d’inversions que acompanya el projecte de pressupostos es reflecteix el conjunt de projectes d’inversió que es preveu executar dins l’anualitat 2020, aprovats fins a la Comissió de Govern de setembre d’enguany, amb especificació del codi i el nom de cadascuna de les actuacions previstes. Com a principals projectes ja tancats, l’ajuntament destaca la construcció del Túnel entre els carrers Castillejos i Badajoz, en el marc del projecte de la Plaça Glòries (48,8 milions), la dotació al Pla de Barris (35,6 milions), el projecte d’Habitatge Bon Pastor IV fase (15,8 milions), el capítol d’Ajuts a la rehabilitació d’habitatges(14,1 milions), la construcció de la Biblioteca Concili de Trento-Garcia Márquez (8,8 milions), el manteniment i millora de centres educatius (8,6 milions), la millora d’espais públics de la Llosa de Sants (8 milions d’euros) i l’avinguda Meridiana (8 milions), la construcció del centre de Serveis Socials Porta Trinitat (6,4 milions) i del Mercat de Sant Andreu (6,3 milions), la reforma de la Plaça Sóller (6,2 milions) i el Pla tecnològic i evolutius de l’IMI (5,4 milions). Per la seva part, els 23,5 milions de transferències de capital del capítol 7 suposen un increment del 135% respecte a l’import del pressupost inicial ajustat 2019. D’aquest total, 13,4 milions s’adrecen a famílies i institucions sense afany de lucre (57% del total), 8,2 milions (35%) a ens dependents municipals i 1,9 milions a entitats locals. Respecte al pressupost inicial ajustat 2019 destaquen el fort increment de les transferències a famílies i institucions sense afany de lucre. C) OPERACIONS FINANCERES Capítols 8 i 9. Variació d’actius i passius financers En el projecte de pressupost 2020 s’han assignat un total de 46,7 milions d’euros per a l’adquisició d’actius financers (capítol 8), que es destinen a l’adquisició d’accions de Fira 2000 (9,3 milions d’euros), a aportacions patrimonials a BSAV (12,9 milions d’euros) i a adquisicions d’actius financers d’empreses de fora del Sector Públic per import de 24,5 milions d’euros. D’altra banda, a capítol 9 trobem 84,9 milions d’euros, 81,4 milions per a passius financers (retorn del deute) i 3,5 milions per a la devolució de fiances (guals i urbanístiques). • Pressupost de despeses: distribució per polítiques de despesa La visió per programes permet classificar la despesa segons la seva finalitat i objectius, facilitant la priorització i presa de decisions pressupostàries, permetent un major vincle entre l’assignació dels recursos i l’obtenció de resultats determinats, així com una major transparència de les finances públiques en visualitzar, de forma més clara, la política pressupostària d’una administració. També esdevé el vincle entre la visió clàssica del pressupost, basada en les partides pressupostàries segons les classificacions econòmica i orgànica, i la visió estratègica (objectius del mapa de ciutat). L’estructura pressupostària per programes es composa de diversos nivells, essent el més agregat el de les àrees de despesa, el qual es desglossa en els nivells de política de despesa, grup de programa, programa i subprograma. Cal fer esment que mentre que els tres primers nivells de la classificació per programes es troben determinats per regulació de l’Estat, la definició dels programes i subprogrames és potestat de les administracions locals. Descripció de les diferents polítiques de despesa En relació a la distribució per polítiques de les despeses no financeres del projecte de pressupost 2020 de l’Ajuntament, es pot observar que el 41,8% dels 2.839,6 milions d’euros de despesa no financera de l’Ajuntament (capítols 1 a 7) s’adreça a les polítiques d’habitatge i urbanisme, que concentra el 17,4% del total (molt important en el cas de les despeses de capital, ja que concentra el 80% del seu total), Benestar comunitari (Serveis urbans, que inclou neteja, gestió de residus i enllumenat, principalment), que suposa el 12,2% del total de despesa, Seguretat i mobilitat ciutadana (11,4% del total ) i en els principals serveis de caràcter social, com són els Serveis socials i la promoció social (12,1% del total de despesa no financera), Cultura (5,3% del total) i Educació (4,7%). Quant a importància pel que fa al volum de recursos no financers destinats, també destaquen altres polítiques com els Serveis de caràcter general (administració i organització municipal, informació i atenció al ciutadà i participació), que suposa l’11,1% de la despesa no financera i el Transport públic (6,5% del total).

78 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 Distribució de la despesa no financera per polítiques de despesa. En milions d’euros PI 2020

Percentatge sobre inversió total en equipaments

DEUTE PÚBLIC

16,0

0,6%

SEGURETAT I MOBILITAT CIUTADANA

322,9

11,4%

HABITATGE I URBANISME

495,5

17,4%

BENESTAR COMUNITARI (SERVEIS URBANS)

345,4

12,2%

MEDI AMBIENT

79,4

2,8%

PENSIONS

SERVEIS SOCIALS I PROMOCIÓ SOCIAL

SANITAT

EDUCACIÓ

CULTURA

150,7

5,3%

ESPORT

25,1

0,9%

COMERÇ, TURISME I PETITES I MIJANES EMPRESES

97,6

3,4%

TRANSPORT PÚBLIC

184,2

6,5%

INVESTIGACIÓ, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ

2,4

0,1%

ALTRES ACTUACIONS DE CARÀCTER ECONÒMIC

31,2

1,1%

ÒRGANS DE GOVERN

31,5

1,1%

SERVEIS DE CARÀCTER GENERAL

314,0

11,1%

ADMINISTRACIÓ FINANCERA I TRIBUTÀRIA

136,9

4,8%

TRANSFERÈNCIES A ALTRES ADMINISTRACIONS

103,1

0,3

0,0%

344,8

12,1%

25,1

0,9%

133,7

4,7%

TOTAL DESPESA NO FINANCERA

3,6%

2.839,6

100,0%

1) Despesa corrent Amb relació a la distribució de les despeses corrents (incloent-hi el Fons de Contingència) de l’Ajuntament per polítiques, els imports del projecte de pressupost 2020 es concentren principalment en els Serveis socials i la promoció social (14,3% del total de la despesa corrent), les polítiques de Benestar comunitari (serveis urbans de neteja, gestió de residus i enllumenat principalment), a les quals correspon el 14% del totat i la Seguretat i mobilitat ciutadana (13%). Quant al volum de recursos corrents destinats, també hi destaquen altres polítiques com els serveis de caràcter general (administració i organització municipal, informació i atenció al ciutadà i participació) que suposen el 13% de la despesa corrent (comptant el Fons de Contingència) i el transport públic (7,4%). Despesa corrent per polítiques de despesa. Pressupost 2020 Polítiques de despesa

PI-2019 Ajustat

PI-2018 Pressupost inicial

% sobre total despesa

Variació 2017/2018

DEUTE PÚBLIC

18,4

16,0

0,7%

-13,0%

SEGURETAT I MOBILITAT CIUTADANA

293,3

312,6

13,0%

6,6%

HABITATGE I URBANISME

127,1

143,4

6,0%

12,8%

BENESTAR COMUNITARI (SERVEIS URBANS)

332,4

336,3

14,0%

1,2%

MEDI AMBIENT

56,4

62,3

2,6%

10,5%

PENSIONS

0,5

0,3

0,0%

-40,0%

SERVEIS SOCIALS I PROMOCIÓ SOCIAL

332,9

343,5

14,3%

3,2%

SANITAT

20,6

24,7

1,0%

19,9%

EDUCACIÓ

116,8

133,7

5,6%

14,5%

CULTURA

146,5

147,6

6,2%

0,8%

ESPORT

23,3

25,0

1,0%

7,3%

COMERÇ, TURISME I PETITES I MITJANES EMPRESES

70,5

90,2

3,8%

27,9%

TRANSPORT PÚBLIC

168,1

178,3

7,4%

6,1%

INVESTIGACIÓ, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ

2,5

2,4

0,1%

-4,0%

ALTRES ACTUACIONS DE CARÀCTER ECONÒMIC

18,0

20,1

0,8%

11,7%

ÒRGANS DE GOVERN

30,4

31,5

1,3%

3,6%

SERVEIS DE CARÀCTER GENERAL

221,7

310,8

13,0%

40,2%

ADMINISTRACIÓ FINANCERA I TRIBUTÀRIA

107,0

117,4

4,9%

9,7%

TRANSFERÈNCIES A ALTRES ADMINISTRACIONS

97,2

103,1

4,3%

6,1%

2.399,2

100,0%

9,9%

TOTAL DESPESA CORRENT

2.183,6

CESB | 79

Ple del 16 de desembre de 2019 Distribució de la despesa corrent per polítiques de despesa. Pressupost 2020 PENSIONS

0,0%

INVESTIGACIÓ, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ

0,1%

DEUTE PÚBLIC ALTRES ACTUACIONS DE CARÀCTER ECONÒMIC

0,7% 0,8%

SANITAT

1,0%

ESPORT

1,0%

ÒRGANS DE GOVERN

1,3%

MEDI AMBIENT

2,6%

COMERÇ, TURISME I PETITES I MIJANES EMPRESES

3,8%

TRANSFERÈNCIES A ALTRES ADMINISTRACIONS

4,3%

ADMINISTRACIÓ FINANCERA I TRIBUTÀRIA

4,9%

EDUCACIÓ

5,6%

HABITATGE I URBANISME

6,0%

CULTURA

6,2%

TRANSPORT PÚBLIC

7,4%

SERVEIS DE CARÀCTER GENERAL

13,0%

SEGURETAT I MOBILITAT CIUTADANA

13,0%

BENESTAR COMUNITARI (SERVEIS URBANS)

14,0%

SERVEIS SOCIALS I PROMOCIÓ SOCIAL 0,0%

14,3% 2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

12,0%

14,0%

16,0%

La despesa corrent s’incrementa, en conjunt, un 9,9% respecte al pressupost ajustat 2019. Els increments més importants s’observen en les polítiques de serveis de caràcter general (40,2%), Comerç turisme i petites i mitjanes empreses (27,9%) i Sanitat (20%) i Habitatge i urbanisme (12,8%), mentre que les reduccions es concentren en els imports estimats per a polítiques de caràcter financer, com el deute públic o les pensions. La descripció de les despeses corrents de cadascuna de les polítiques és la següent:

• Les despeses en la política de Deute públic es xifren en un import de 16 milions d’euros. Aquest volum de despeses suposa una reducció de 2,4 milions d’euros (-13,2%) envers el pressupost inicial ajustat del 2019 (18,4 milions d’euros), causada principalment per la reducció del cost d’endeutament. Cal dir que aquesta política relativa a la càrrega del deute suposa una porció poc destacada en termes relatius envers el total de despeses corrents de l’Ajuntament de Barcelona (0,7 %).

• La política de Seguretat i mobilitat ciutadana representa el 13% de la despesa corrent total, 312,6 milions d’euros. Els crèdits d’aquesta política es concentren especialment en el programa de Seguretat ciutadana (serveis policials de la Guàrdia Urbana), que suposen el 60,3% del total, 188,4 milions d’euros, i, en menor mesura, en Control i regulació de l’estacionament de la via pública (16,6%) i Prevenció i extinció d’incendis i salvament (14,1%). Pel 2020 l’increment de les despeses és de 19,3 milions d’euros envers el pressupost inicial ajustat de 2019 (un 6,6%).

• La política d’Habitatgeiurbanisme representa el 6% del total de despesa corrent i suposa un import de 143,4 milions d’euros. Els programes que destaquen en termes quantitatius en aquesta política són els d’Administració d’Ecologia Urbana (28,2%), Promoció i gestió d’habitatge de protecció pública (10,7%), Espai públic (actuacions de millora i manteniment de l’espai públic), que suposa el 10,4% del total de despesa, Actuació urbanística i disciplina (llicències, inspeccions,...), amb un 10,1%, Conservació i rehabilitació de l’edificació (7,2%) i Control i seguiment de grans infraestructures (6,1%). Enrelació als crèdits inicials del pressupost 2019, aquesta política experimenta al 2020 un increment de 16,3 milionsd’euros (12,8%) pel que fa despeses corrents, el qual es concentra en actuacions d’Administració d’Ecologia Urbana (10,1 milions). A part de les despeses corrents que es dediquen a aquesta política, cal fer esment que gran part dels recursos municipals que s’acaben dedicant a la política d’Habitatge i urbanisme es corresponen amb despeses de capital, en estar estretament vinculat aquest àmbit amb la realització d’inversions.

• Amb una dotació de 336,3 milions d’euros, la política de Benestar comunitari (“serveis urbans”) suposa una de

80 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 les principals polítiques de l’Ajuntament quant a despeses corrents (un 14% sobre el total de despeses corrents de l’Ajuntament. Dins d’aquesta política s’engloben tots aquells programes i serveis derivats de la construcció, manteniment, conservació i funcionament dels serveis de sanejament, proveïment i distribució d’aigua, recollida, eliminació o tractament de residus, neteja viària, cementiris, etc... En aquesta política cal destacar, especialment, el volum de recursos assignats al programa de Neteja viària (173 milions d’euros) i els programes de Recollida, Gestió i de tractament de residus (98,5 milions d’euros) que configuren respectivament un 51,5% i un 29,3% del pressupost total de despesa corrent de la política de Benestar comunitari. En relació als crèdits inicials del pressupost 2019, aquesta política experimenta al 2020 una reducció del 5,6%, quasi 20 milions d’euros, pel que fa despeses corrents. La política de despesa de Benestar comunitari es distribueix en els següents programes: Benestar comunitari Programes Sanejament xarxa clavegueram

Pressupost inicial 2020 (milions €)

% sobre política de despesa

% despesa corrent ajuntament

19,7

5,9%

0,8%

7,6

2,3%

0,3%

98,5

29,3%

4,1%

Gestió residus sòlids urbans

5,6

1,7%

0,2%

Tractament de residus

0,6

0,2%

0,0%

173,0

51,5%

7,2%

Gestió de l'enllumenat públic

28,7

8,5%

1,2%

Protecció i control d'animals

2,6

0,8%

0,1%

336,3

100%

14,0%

Abastament de les aigües Recollida de residus

Neteja viària

Total Benestar comunitari

• La política de Medi ambient té una assignació de despeses corrents de 62,3 milions d’euros, 2,6% del total de la despesa corrent de l’exercici. Aquests recursos es concreten molt majoritàriament en el programa d’Espais verds i biodiversitat (55,3 milions d’euros), al que correspon el 88,9% del pressupost de la política. Els imports inicials de la despesa corrent del pressupost ajustat del 2019 es consoliden al pressupost 2020, mostrant un increment de 5,9 milions d’euros (un 9,4% del total de la política), principalment en Espais verds i biodiversitat.

• Dins de la política de despesa de Pensions s’inclouen les despeses corresponents a pensions i altres prestacions econòmiques extraordinàries a càrrec de l’Ajuntament, destinades al personal municipal (classes passives), l’import corrent de la qual dins del pressupost 2020 és de 300.000 euros, lleugerament inferior, en termes absoluts, al mostrat en el pressupost inicial ajustat del pressupost 2019 (0,5 milions d’euros).

• Els programes de la política de Serveis socials i promoció social són els que tenen un pes més rellevant dins de la despesa corrent. Els programes d’aquesta política sumen un total de 343,5 milions d’euros, amb un pes del 14,3% dins del total de despesa corrent. Aquesta política comprèn principalment els serveis municipals de protecció i promoció social, drets civils i lluita contra la discriminació i la cooperació internacional. Els programes que concentren una major part de la despesa dins d’aquesta política són els Serveis socials bàsics (70%). Cal dir que gran part dels serveis compresos en aquesta política s’instrumenten mitjançant entitats municipals dependents, com ara l’Institut Municipal de Serveis Socials o l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Cal esmentar que l’Ajuntament de Barcelona dedica cada any a Cooperació Internacional (subprograma 23291) el 0,7% de l’import dels seus ingressos propis liquidats. Així l’import pressupostat en el 2020 per Cooperació Internacional en els capítols 2 i 4 ha estat de 10,5 milions d’euros En relació als imports del pressupost inicial ajustat del 2019, aquesta política mostra al 2020 un increment de 10,6 milions d’euros (un 3,2% en termes percentuals). Aquest increment es concentra principalment en el programa de Serveis socials bàsics (94,3 milions d’euros), que absorbeix els programes d’Atenció a la gent gran i Atenció persones en situació pobresa-risc exclusió que formaven part del pressupost inicial ajustat del 2019 amb un import total de 68,7 milions d’ euros.

CESB | 81

Ple del 16 de desembre de 2019 La política de despesa de Serveis socials i promoció social es distribueix en els següents programes: Serveis socials i promoció social Programes

Pressupost inicial 2020 (milions €)

% sobre política de despesa

% despesa corrent ajuntament

Administració general de serveis socials

8,7

2,5%

0,4%

Adm. general serveis a persones-territori

12,6

3,7%

0,5%

Estratègia i innovació de serveis socials

7,8

2,3%

0,3%

Atenció infància i adolescència

0,1

0,0%

Atenció i suport als individus i a les famílies

0,8

0,2%

0,0%

240,3

70,0%

10,0%

Atenció a la immigració i a refugiats

9,6

2,8%

0,4%

Atenció a la dona en situació de vulnerabilitat

9,1

2,6%

0,4%

Atenció a grups i comunitats

1,7

0,5%

0,1%

Promoció i participació infància i adolescència

8,8

2,6%

0,4%

Promoció i atenció a la joventut

7,1

2,1%

0,3%

Promoció de la gent gran

7,4

2,1%

0,3%

Promoció de les dones

1,6

0,5%

0,1%

Drets humans- no discriminació: foment-promoció-atenció

3,1

0,9%

0,1%

Promoció social de la immigració

3,3

1,0%

0,1%

Serveis i projectes comunitaris

0,5

0,2%

0,0%

10,5

3,1%

0,4%

Serveis socials bàsics

Cooperació i ajuda Atenció a les persones discapacitades Total Serveis socials i promoció social

10,5

3,1%

0,4%

343,5

100%

14,3%

• Les despeses corrents quant a la política de Sanitat assoleixen en el pressupost 2020 un import de 24,7 milions d’euros (l’1% del total de les despeses corrents de l’Ajuntament). Els recursos principalment es destinen al programa de Promoció i protecció de la salut (98%), i en menor mesura, a l’Assistència sanitària (2%). El subprograma de protecció de la salut abasta els serveis d’epidemiologia, vacunació infantil, inspecció i autoritat sanitària, control establiments alimentaris, vigilància i control de plagues a la ciutat i control ambiental de l’aire i l’aigua, mentre que dins del subprograma d’assistència sanitària destaca la prestació de serveis de prevenció i tractament de les drogoaddiccions. Envers els imports de referència de l’exercici 2019, les despeses corrents en aquesta política incrementen les seves dotacions en 4,1 milions d’euros (20%).

• La política d’Educació suposa el 5,6% de les despeses corrents de l’Ajuntament, un total de 133,7 milions d’euros, i s’instrumenta principalment mitjançant l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona. Els programes que concentren la despesa corrent d’aquesta política, i que es materialitzen principalment a través de transferències al l’IMEB i al Consorci, són el Funcionament dels centres d’educació infantil i primària (neteja, manteniment, subministraments i vigilància dels centres educatius), les Escoles bressol municipals (30,8%), i, en menor mesura, l’Administració general d’educació (8,5%). Les despeses corrents de la política d’Educació suposen un increment de 16,9 milions d’euros (14,4%) respecte al import del pressupost inicial ajustat del 2019.

La política de despesa d’Educació es distribueix en els següents programes: Educació Programes

Pressupost inicial 2020 (milions €)

% sobre política de despesa

% despesa corrent ajuntament

Administració general d’educació

11,4

8,5%

0,5%

Centres educació infantil i primària

42,5

31,8%

1,8%

Centres d'educació especial

1,6

1,2%

0,1%

Centres educació secundària-formació prof.

8,5

6,3%

0,4%

Serveis complementaris d'educació

9,1

6,8%

0,4%

Promoció educativa

9,6

7,2%

0,4%

Ensenyaments musicals

5,4

4,1%

0,2%

Ensenyaments artístics

3,1

2,3%

0,1%

Formació d'adults

1,4

1,0%

0,1%

Funcionament d'escoles bressol municipals Total Educació

82 | CESB

41,2

30,8%

1,7%

133,7

100%

5,6%

Ple del 16 de desembre de 2019

• Els recursos corrents dedicats a la política de Cultura representen el 6,2% de les despeses corrents totals de l’Ajuntament amb un import de 147,6 milions d’euros. El programa de Museus i arts plàstiques comprèn un àmplia part dels recursos destinats a aquesta política (36,3%), en el qual s’hi consignen les despeses pel que fa a museus, centres patrimonials i exposicions. En menor proporció també tenen un pes destacat la Promoció cultural (15%) (on s’inclouen actuacions de promoció de la cultura, suport a la creació, producció i projecció internacional i iniciatives de preservació i difusió de la cultura i llengua catalana), les Arts escèniques i la música (12,8%) i els equipaments culturals de proximitat, com ara els Centres cívics (13,5%) i les Biblioteques (10,3%). En relació al pressupost inicial ajustat de 2019, els imports pel 2020 d’aquesta política es redueixen en un 1,3% (1,9 milions menys). Hi destaca la menor assignació de recursos per al programa d’ Administració general de cultura (11,5 milions d’euros).

• La política d’Esport compta amb uns recursos corrents de 25 milions d’euros, import que suposa l’1% de la despesa corrent municipal. Aquesta política compta amb 3 programes pressupostaris: Promoció i foment de l’esport, Instal·lacions esportives i Esdeveniments esportius, els quals suposen el 94,4%, 1% i 4,6% respectivament del total assignat. Els programes de Promoció i foment de l’esport i Instal·lacions esportives comprenen gran part dels recursos destinats pel que fa a la promoció de l’esport en la població barcelonina, amb la gestió dels centres i instal·lacions esportives municipals i la realització d’actuacions de foment promoció de la pràctica esportiva i l’activitat física, amb un especial èmfasi pel que fa a la població infantil, adolescent i persones amb discapacitat, reforçant el caràcter cohesiu i inclusiu que té l’esport. En el programa d’Esdeveniments esportius, s’hi doten els recursos vinculats a l’acollida i suport de grans esdeveniments esportius de referència en el context europeu i mundial, els quals permeten enfortir la projecció internacional de la ciutat i promocionar i fomentar l’esport en la ciutadania. En termes comparatius amb el 2019, els recursos corrents d’aquesta política s’incrementa en 1,7 milions d’euros (un 7,2%) principalment causats pel decrement de les despeses destinades a la gestió i promoció de l’esport.

• Per a la política de Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses s’han assignat unes despeses corrents per valor de 90,2 milions d’euros al 2020, les quals suposen el 3,8% del total de despesa corrent de l’Ajuntament. Aquesta política concentra especialment les seves despeses en aquells programes que incideixen directament en la generació d’ocupació i el creixement econòmic de la ciutat, destacant el Suport a l’ocupació i a l’empresa (44,8% del total de la política) i el Foment i promoció del turisme (20% del total de la política). Foment al creixement econòmic i de sectors estratègics (14,1% del total de la política). Cal destacar les despeses corrents d’aquesta política destinades al Foment al creixement econòmic i de sectors estratègics (9,7 milions d’euros) i la Promoció del comerç (6,5 milions d’euros). Les despeses corrents en aquesta política han augmentat en 19,7 milions d’euros (un 27,9% respecte els imports de referència del 2019). Hi destaca la major assignació de recursos per al programa de Foment del turisme (15,9 milions d’euros).

La política de despesa de Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses es distribueix en els següents programes: Comerç, turisme i petites i mitjanes empreses Programes

Pressupost inicial 2020 (milions €)

% sobre política de despesa

% despesa corrent ajuntament

Administració general d'acció econòmica

6,2

6,9%

0,3%

Mercats, proveïments i llotges

2,9

3,2%

0,1%

Promoció del comerç

6,5

7,2%

0,3%

Foment i promoció del turisme

18,0

20,0%

0,8%

Suport Ocupació i Empresa

40,4

44,8%

1,7%

Promoció econòmica de la ciutat

1,1

1,2%

0,0%

Foment creixement econ. i sectors estratègics

9,7

10,7%

0,4%

Dinamització econòmica de proximitat

0,9

1,0%

0,0%

Foment economia coop., social i solidària

4,6

5,1%

0,2%

90,2

100%

3,8%

Total Educació

CESB | 83

Ple del 16 de desembre de 2019

• El Transport públic té una dotació de despeses corrents de 178,3 milions d’euros, import que suposa el 7,4% de les despeses corrents municipals. Aquesta política consta de dos programes, el Transport col·lectiu urbà de viatgers (transferència a l’Autoritzat del Transport Metropolità (ATM) pel finançament dels principals transport públics de la ciutat), el qual concentra una àmplia majoria dels recursos de la política (92,5%), i el d’Altres transports de viatgers (inclou la despesa del Bicing) que aglutina el 7,5% restant. En relació al pressupost inicial ajustat del 2019, aquesta política experimenta un increment de 10,1 milions d’euros (6%). Aquest increment s’explica principalment pel compromís de l’Ajuntament de Barcelona quant al manteniment i sostenibilitat del transport públic metropolità i el restabliment del servei de bus del Barri els caps de setmana.

• La política d’Investigació, desenvolupament i innovació suposa el 0,1% de les despeses corrents totals de l’Ajuntament, amb un import de 2,4 milions d’ euros.

• La política d’Altres actuacions de caràcter econòmic té una assignació pressupostària de 20,1 milions d’euros (un 0,8% del total de despeses corrents) i es composa de dos programes pressupostaris, el de Mitjans de comunicació públics (que comprèn la transferència a Informació i Comunicació de Barcelona S.A. (BTV,..)), el qual concentra la major part dels recursos de la política (92,1%) i el de Defensa dels drets dels consumidors (7,9%), programa el qual s’hi contenen les despeses orientades a l’arbitratge (Junta Arbitral de Consum de Barcelona) i la informació al consumidor (Oficina Municipal d’Informació al Consumidor). Les despeses corrents d’aquesta política de despesa en el pressupost 2020 augmenten en 2,1 milions d’euros (11,9%).

• Les despeses en la política d’Òrgans de govern, de 30,8 milions d’euros, té un pes de l’1,4% dins de les despeses corrents de l’Ajuntament, concentrant els seus recursos principalment en el programa d’Òrgans de govern (77,4%), i, en menor grau, en el programa de Relacions institucionals (22,6%). Aquesta política comprèn les despeses relacionades amb el funcionament dels diferents òrgans de govern i la representació política, l’atenció protocol·lària i les relacions institucionals. Aquesta política de despesa ha augmentat els crèdits inicials, amb un augment de 0,6 milions d’euros (2,1%) respecte al pressupost inicial ajustat 2019. • En la política de Serveis de caràcter general (310,8 milions d’euros de despeses corrents, que suposen el 13% del total), s’inclou tant aquells programes relacionats amb l’administració i funcionament de l’Ajuntament (direcció i administració, organització i recursos humans, arxiu, estadística i estudis i sistemes d’informació i telecomunicacions), els quals concentren la major part de la despesa d’aquesta política, com els vinculats a l’atenció i informació al ciutadà i la participació. En comparació amb el pressupost inicial ajustat del 2019, ha hagut un fort increment de les despeses corrents d’aquesta política, augmentant en 89,3 milions d’euros (40,2%), principalment per l’increment de la dotació per imprevistos i fons de contingència (62,7 milions d’euros) però també per noves iniciatives en temes de processos participatius i iniciatives dels districtes. • La política de despesa d’Administració financera i tributària comprèn aquelles actuacions dirigides a gestionar i administrar les finances i el patrimoni municipal. Amb un import de 117,4 milions d’euros, aquesta política suposa el 4,9% de les despeses corrents. El 63,1% dels seus recursos es concentra en la Gestió del patrimoni municipal (manteniment d’edificis municipals (subministraments, neteja i altres serveis) i gestió patrimonial) Altres programes significatius són l’Administració tributària i dels ingressos municipals (31,1%) i, en menor mesura, l’Administració i control econòmic i financer (5,1%) que s’encarrega de l’administració pressupostària, financera i comptable i el control intern. En aquesta política es produeix un increment en la seva dotació de recursos envers la del pressupost inicial ajustat del 2019, concretament de 10,4 milions d’euros, la qual s’explica principalment per un increment de les necessitats quant a Gestió Tributària (6,2 milions d’ euros). • Finalment es troba la política de Transferències a altres administracions, la qual té una assignació de despeses corrents de 103,1 milions d’euros, que suposen el 4,3% de la despesa corrent. Aquest política comprèn principalment les transferències que realitza l’Ajuntament de Barcelona per al finançament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Els recursos corrents d’aquesta política disminueixen envers el pressupost inicial ajustat de 2019 en un 34,3% (26,3 milions d’euros).

2) Despeses de capital A l’analitzar per polítiques de despesa la despesa de capital, que puja a 440,4 milions d’euros al pressupost de 2020, s’observa que la política d’Habitatge i urbanisme, amb 352,1 milions d’euros i un pes del 79,9% sobre el total de despesa de capital, és la política a la qual es destinen més recursos en el projecte de pressupost 2020. En aquesta política de despesa s’inclou la inversió en habitatge, en millora de carrers, il·luminació, en grans projectes urbanístics, equipaments, adquisició de 84 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 sòl, etc... A més d’aquesta política, també destaquen, tot i que en un menor grau, les inversions relatives als Serveis de Medi Ambient (17,1 milions d’euros), i l’Administració Tributària i financera (19,5 milions d’ euros). Despesa de capital. Rànquing per polítiques de despesa. Pressupost 2020 PI 2020 POLÍTIQUES DE DESPESA

Import

% sobre total despesa de capital

HABITATGE I URBANISME

352,11

79,9%

ADMINISTRACIÓ FINANCERA I TRIBUTÀRIA

19,46

4,4%

MEDI AMBIENT

17,11

3,9%

ALTRES ACTUACIONS DE CARÀCTER ECONÒMIC

11,08

2,5%

SEGURETAT I MOBILITAT CIUTADANA

10,28

2,3%

BENESTAR COMUNITARI (SERVEIS URBANS)

9,10

2,1%

COMERÇ, TURISME I PETITES I MIJANES EMPRESES

7,39

1,7%

TRANSPORT PÚBLIC

5,88

1,3%

SERVEIS GENERALS

3,18

0,7%

CULTURA

3,12

0,7%

SERVEIS SOCIALS I PROMOCIÓ SOCIAL

1,27

0,3%

SALUT

0,40

0,1%

ESPORT

0,05

0,0%

440,43

100%

TOTAL DESPESA DE CAPITAL

Distribució de la despesa de capital per polítiques de despesa. Pressupost 2020

ESPORT

0,0%

SALUT

0,1%

SERVEIS SOCIALS I PROMOCIÓ SOCIAL

0,3%

CULTURA

0,7%

SERVEIS GENERALS

0,7%

TRANSPORT PÚBLIC

1,3%

COMERÇ, TURISME I PETITES I MIJANES EMPRESES

1,7%

BENESTAR COMUNITARI (SERVEIS URBANS)

2,1%

SEGURETAT I MOBILITAT CIUTADANA

2,3%

ALTRES ACTUACIONS DE CARÀCTER ECONÒMIC

2,5%

MEDI AMBIENT

3,9%

ADMINISTRACIÓ FINANCERA I TRIBUTÀRIA

4,4%

HABITATGE I URBANISME 0,0%

79,9% 10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

90,0%

CESB | 85

Ple del 16 de desembre de 2019 Pressupost de despeses: distribució per unitats de l’Administració La visió orgànica classifica els ingressos i despeses de l’Ajuntament de Barcelona segons l’òrgan o unitat que els gestiona o executa. Aquesta visió permet delimitar l’assignació dels recursos pressupostaris en els diferents òrgans o unitats de l’administració, així com la responsabilitat del seu ús eficient i eficaç i de l’acompliment dels objectius fixats. La classificació orgànica del pressupost es basa principalment en la nova estructura de l’administració municipal, i s’estructura en àrees i districtes (gerències d’àrees i gerències de districtes). Pel projecte de pressupost 2020, l’ajuntament consta de 8 Sectors (dos dígits) i 27 subsectors (4 dígits). A continuació es detallen els esmentats sectors i subsectors amb les seves corresponent codificacions:

86 | CESB

• 01 Sector de Gerència Municipal  0100 Gerència Municipal  0106 Gerència de Coordinació Territorial i Proximitat • 02 Sector de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI  0200 Gerència d’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i  LGTBI  0202 Gerència d’Habitatge • 03 Sector d’Agenda 2030, Transició Digital, Coordinació Territorial i Esports  0300 Gerència d’Àrea d’Agenda 2030, Transició Digital, Coordinació Territorial i Esports  0301 Gerència d’Innovació i Transició Digital • 04 Sector de Seguretat i Prevenció  0400 Gerència d’Àrea de Seguretat i Prevenció • 05 Sector d’Ecologia Urbana  0500 Gerència d’Àrea d’Ecologia Urbana  0502 Gerència de Medi Ambient i Serveis Urbans  0503 Gerència d’Urbanisme  0504 Gerència de Mobilitat i Infraestructures  0505 Gerència de l’Arquitecte/a en Cap • 06 Sector de Districtes  0601 Districte de Ciutat Vella  0602 Districte de l’Eixample  0603 Districte de Sants-Montjuïc  0604 Districte de les Corts  0605 Districte de Sarrià-Sant Gervasi  0606 Districte de Gràcia  0607 Districte d’Horta-Guinardó  0608 Districte de Nou Barris  0609 Districte de Sant Andreu  0610 Districte de Sant Martí • 07 Sector d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica  0700 Gerència d’Àrea d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica  0701 Gerència de Pressupostos i Hisenda  0703 Serveis Centrals  0705 Gerència de Recursos  0707 Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu

Ple del 16 de desembre de 2019

• 08 Sector de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat  0800 Gerència d’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat

Despeses assignades als diferents sectors i subsectors en el projecte de pressupost 2020 • Orgànic de Gerència Municipal (01) La Gerència Municipal gestiona, principalment, activitats corresponents a l’àrea de despesa 1, Serveis públics bàsics. Quant a despesa corrent, la gerència gestiona 23,1 milions d’euros, que representa un 1,0% del total de despeses corrents del pressupost municipal. El principal àmbit d’actuació és el Pla de Barris, que suposa un 59,6% de tot el seu pressupost. Els programes de la resta d’àrees de despesa que tenen un pes més important són els d’estadístiques i estudis municipals, direcció i administració general, informació i atenció al ciutadà i dotació per imprevistos. • Orgànics de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI (02) El sector de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI desglossa el seu pressupost en dos orgànics:

 Gerència d’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, àmbit que correspon a serveis a les persones i comprèn un ampli ventall de polítiques de despesa: serveis socials i promoció social, tant pel que fa a serveis bàsics com a serveis especialitzats (infància, gent gran, sense sostre, discapacitats, drogodependències, etc.), temes d’igualtat, promoció de joves, protecció de la salut, etc.

 Gerència d’Habitatge, que impulsa les polítiques d’habitatge a Barcelona amb la voluntat de fomentar el dret a l’habitatge.

El total de pressupost corrent per a 2020 és de 260,5 milions d’euros, que representa un 10,9% del total de despesa corrent de l’Ajuntament. D’aquest import, una part important correspon a aportacions a organismes autònoms o entitats del propi Grup Ajuntament, atès que bona part d’aquests serveis es gestionen de forma descentralitzada. Destaquen, entre altres, les aportacions a l’Institut Municipal de Serveis Socials per temes de dependència, servei d’assistència a domicili, etc.; a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, per atenció i transport a discapacitats. També cal destacar l’aportació als consorcis dels que forma part l’ajuntament, com el Consorci Sanitari de Barcelona – Agència de Salut Pública tant per promoció de la salut, com pel tractament de drogodependències, o al Consorci de l’Habitatge de Barcelona que s’ocupa del desenvolupament en l’àmbit municipal de Barcelona, de les funcions, activitats i serveis en matèria d’habitatge assequible que li atorga en exclusiva l’article 85 de la Carta municipal de Barcelona. •Orgànics Agenda 2030, Transició Digital, Coordinació Territorial i Esports (03) El sector es divideix en dos orgànics:

 Gerència d’Àrea d’Agenda 2030, Transició Digital, Coordinació Territorial i Esports, que impulsa la innovació interna i externa, el canvi organitzatiu a partir de les TIC, la implantació de l’administració electrònica així com l’impuls de l’ecosistema digital. Estableix els canals i òrgans que permetin assolir els objectius en polítiques de relacions internacionals. Acompanya en la implantació a l’organització dels objectius ODS 2030 i el seu progressiu assoliment.

 0301-Gerència d’Innovació i Transició Digital que lidera i coordina l’estratègia de transició digital i dels sistemes d’informació municipals, defineix l’estratègia dels projectes d’innovació i ciutat intel·ligent i impulsa l’ecosistema d’innovació local i el soci-econòmic digital.

Per a l’any 2020 gestionarà un pressupost de despesa corrent de 94,4 milions d’euros, que constitueix el 3,9% de les despeses de l’Ajuntament per als capítols del 1 al 5. Una part important de les actuacions de sistemes d’informació gestionades per aquesta gerència són realitzades per l’Institut Municipal d’Informàtica (51,8 milions d’euros) i finançades mitjançant transferències del sector. També cal destacar l’aportació a l’Institut Barcelona Esports per promoció i foment de l’esport i gestió d’esdeveniments esportius (23,3 milions d’euros). • Orgànic de Seguretat i Prevenció (04) L’àmbit d’actuació d’aquesta gerència comprèn dues línies principals: el programa de seguretat ciutadana (fonamentalment la Guàrdia Urbana) i el servei de prevenció i extinció d’incendis i salvament (bombers). El seu pressupost de despesa corrent per al 2020 és de 274,9 milions d’euros, que representa un 11,5% de les despeses corrent de l’Ajuntament. Cal destacar la importància quantitativa que té l’equip humà dins del pressupost d’aquesta gerència, donat que 252,7 milions d’euros corresponen a despeses de personal. CESB | 87

Ple del 16 de desembre de 2019 • Orgànic d’Ecologia Urbana (05). El sector d’Ecologia Urbana desglossa el seu pressupost en cinc orgànics:

 Gerència d’Àrea d’Ecologia Urbana, que recull actuacions de planificació i estratègia, Redacció de projectes, Rehabilitació d’edificis, etc., a més de serveis comuns administratius de la gerència.

 Gerència de Medi ambient i Serveis urbans. Abasta per una part les actuacions destinades a la preservació i millora del medi ambient de la ciutat, on s’inclouen els espais verds, amb la intervenció de l’Institut municipal de Parcs i Jardins. Pel que fa als serveis urbans s’inclouen actuacions tant diverses com la neteja viària, recollida i tractament de residus, clavegueram, abastament d’aigües, l’enllumenat, etc.

 Gerència d‘Urbanisme, que gestiona llicències urbanístiques, inspeccions, gestió de sol, planejament de la ciutat, etc.

 Gerència de Mobilitat i infraestructures, que s’encarrega de temes diversos com la mobilitat i ordenació i informació del trànsit, el manteniment, renovació i pavimentació de les estructures vials, el control i seguiment de grans infraestructures (rondes, ...), la coordinació urbana i altres.

 Gerència de l’Arquitecte/a en cap, que és la direcció superior dels criteris i directrius del model urbà de la ciutat de Barcelona en la seva perspectiva metropolitana.

El seu pressupost de despesa corrent per al 2020 és de 571,4 milions d’euros, que representa un 23,8% de les despeses corrents de l’Ajuntament. Cal remarcar la importància quantitativa que té l’apartat de despeses en béns i serveis corrents dins del pressupost d’aquesta gerència, donat que 275,9 milions d’euros corresponen a compra de béns i serveis (on hi té un pes rellevant el contracte de neteja i recollida de residus). Cal destacar també, dins del capítol 4 de transferències corrents, els 55,3 milions d’euros d’aportació a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins que gestiona de forma descentralitzada aquest servei i l’aportació als consorcis de transport ATM (164,8 milions d’euros). • Orgànic de Districtes (06) Els deu districtes en què està dividida territorialment la ciutat de Barcelona gestionen conjuntament un total de 357,4 milions d’euros de despesa corrent, arribant al 15% del total de despeses corrents de l’Ajuntament. Els districtes actuen com a extensions de l’Ajuntament en el territori i, a més de prestar serveis de forma pròpia, col·laboren amb els diferents sectors d’actuació alhora de coordinar l’acció d’aquests en el territori. Els principals serveis que es presten des dels districtes són tramitació de llicències, inspeccions, serveis de territori, centres cívics, promoció cultural i esportiva, etc. El 15% de la despesa total dels districtes correspon a Ciutat Vella, el 12,8% a Sant Martí, el 12,4% a l’Eixample i el 10,8% a Sants-Montjuïc, que són els districtes amb major despesa prevista al 2020. Les Corts, amb un 4,8% de la despesa total, és el que té el percentatge més baix. S’ha de tenir en compta que el gruix d’aquesta despesa és corrent, ja que dels 369,5 milions de despesa total només 12,1 milions és despesa de capital directament aplicada al districte corresponent. S’ha de tenir en compte, però, que les principals despeses de capital dels districtes estan agrupades en bosses especials i no s’imputen al districte corresponent. Per tant, no es pot fer una comparació exacta per a aquest tipus de despesa. PI- 2020 Pressupost 2019 ajustat

Import

% sobre total districtes

% variació 2019/20

Ciutat Vella

49,7

55,3

15,0%

11,3%

Eixample

45,1

46,0

12,4%

2,0%

Sants-Montjuïch

38,0

39,8

10,8%

4,7%

Les Corts

16,8

17,8

4,8%

6,0%

Sarrià-Sant Gervasi

22,7

24,2

6,5%

6,6%

Gràcia

25,9

35,8

9,7%

38,2%

Horta-Guinardó

32,3

33,9

9,2%

5,0%

Nou Barris

36,0

38,3

10,4%

6,4%

Sant Andreu

29,9

31,1

8,4%

4,0%

Sant Martí

45,5

47,2

12,8%

3,7%

341,9

369,5

100,0%

8,1%

TOTAL DISTRICTES

88 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 La despesa corrent corresponent als districtes augmenta un 8,1% respecte al pressupost ajustat 2019. Tots els districtes presenten increments de la despesa, especialment importants en el cas de Ciutat Vella (un augment del 11,3%) i de Gràcia, que puja el seu pressupost un 38%. La resta de districtes presenten creixements d’entre el 2% i el 7%. • Orgànics d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica (07) Aquest sector té cinc àmbits d’actuació que corresponen a cinc orgànics:

 Gerència d’Àrea d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica, que gestiona les polítiques d’ocupació, promoció econòmica i consum, comerç, turisme, competitivitat i relacions institucionals. Té un pressupost de despesa corrent per el 2020 de 77,7 milions d’euros, que representa un 3,2% de les despeses corrents de l’Ajuntament. Destaquen les despeses relacionades amb el comerç, turisme i petites i mitjanes empreses, essent la transferència a Barcelona Activa la que ocupa major part del pressupost del sector (36,7 milions d’euros).

 Gerència de Pressupostos i Hisenda, que gestiona la política pressupostària i financera de tot l’Ajuntament. El seu pressupost de despesa corrent per al 2020 és de 69,7 milions d’euros, que representa un 2,9% de les despeses corrents de l’Ajuntament. Cal destacar les despeses vinculades a la gestió del patrimoni municipal (principalment arrendaments) i la transferència a l’Institut Municipal d’Hisenda.

 Orgànic de serveis centrals, que s’encarrega de les actuacions o programes transversals i d’aquelles que no són d’imputació a cap altre orgànic: despeses financeres i d’amortització de deute, així com algunes aportacions a altres entitats. Per al 2020 l’orgànic de Serveis Centrals té un pressupost de despesa corrent de 277,9 milions d’euros, un 11,6% de les despeses corrents totals de l’Ajuntament. Algunes de les principals partides d’aquest orgànic són el pagament dels interessos del deute municipal, les amortitzacions previstes de deute, les aportacions a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per la Participació en els Tributs de l’Estat i per l’IBI, etcètera. Per un altre costat, cal fer esment que en aquest subsector s’hi imputen les despeses relatives al Fons de contingència general (88,6 milions d’euros de despeses de capítol 5).

 Gerència de Recursos, que gestiona, principalment, activitats corresponents a l’àrea de despesa 9, Actuacions de caràcter general. Quant a despesa corrent, la gerència gestiona 102,3 milions d’euros, que representa un 4,3% del total de despeses corrents del pressupost municipal. Els principals àmbits d’actuació són els de direcció i administració general, comunicació corporativa i òrgans de govern. Els programes de la resta d’àrees de despesa que tenen un pes més important són els de mitjans de comunicació públics, bàsicament les aportacions a Informació i Comunicació de Barcelona (ICB).

 Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu. Té un pressupost de despesa corrent per el 2020 de 9,6 milions d’euros, que representa un 0,4% del total de despeses corrent. La major part imputat a despeses de capítol 1.

• Orgànic de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat (08) Des d’aquesta gerència es gestionen competències d’educació, cultura, coneixement, diversitat religiosa i memòria històrica. El seu pressupost de despesa corrent per al 2020 és de 280,3 milions d’euros, que representa un 11,7% de les despeses corrents de l’Ajuntament. Cal destacar les despeses en transferències a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (59,4 milions d’euros), al Consorci d’Educació de Barcelona (73,2 milions d’euros) i a l’Institut Municipal de Cultura (67,8 milions d’euros). I el programa d’informació i atenció al ciutadà (10,7 milions d’euros, majoritàriament despeses de personal).

CESB | 89

Ple del 16 de desembre de 2019 Pressupost de despeses del Pressupost 2020: distribució per òrgans o unitats. En milions d’euros. Despeses corrents SECTORS I GERÈNCIES

Despeses de capital

Despeses no financeres

Despeses financeres

Despeses Totals

Capítols 1-5

% sobre total

Capítols 6-7

% sobre total

Capítols 1-7

% sobre total

Capítols 8-9

% sobre total

Despesa total

% sobre total

Sector 01 Gerència Municipal

23,1

1,0%

0,0

0,0%

23,1

0,8%

0,0

0,0%

23,1

0,8%

Gerència Municipal

21,8

0,9%

0,0

0,0%

21,8

0,8%

0,0

0,0%

21,8

0,7%

1,3

0,1%

0,0

0,0%

1,3

0,0%

0,0

0,0%

1,3

0,0%

Sector 02 Drets socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI

260,5

10,9%

2,8

0,6%

263,3

9,3%

0,0

0,0%

263,3

8,9%

Gerència Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI

247,1

10,3%

2,8

0,6%

249,9

8,8%

0,0

0,0%

249,9

8,4%

Gerència d’Habitatge

13,4

0,6%

0,0

0,0%

13,4

0,5%

0,0

0,0%

13,4

0,5%

Sector 03 Agenda 2030, Transició Digital, Coordinació Territorial i Esports

94,4

3,9%

0,0

0,0%

94,4

3,3%

0,0

0,0%

94,4

3,2%

Gerència Agenda 2030, Transició Digital, Coordinació Territorial i Esports

40,9

1,7%

0,0

0,0%

40,9

1,4%

0,0

0,0%

40,9

1,4%

Gerència d’Innovació i Transició Digital

53,5

2,2%

0,0

0,0%

53,5

1,9%

0,0

0,0%

53,5

1,8%

Gerència de Coordinació Territorial i Proximitat

Sector 04 Seguretat i prevenció

274,9

11,5%

3,3

0,7%

278,2

9,8%

0,0

0,0%

278,2

9,4%

Sector 05 Ecologia Urbana

571,5

23,8%

29,1

6,6%

600,6

21,2%

0,0

0,0%

600,6

20,2%

Gerència d'Ecologia Urbana

41,3

1,7%

11,9

2,7%

53,2

1,9%

0,0

0,0%

53,2

1,8%

Gerència de Medi Ambient i Serveis Urbans

294,0

12,3%

2,0

0,5%

296,0

10,4%

0,0

0,0%

296,0

10,0%

Gerència d'Urbanisme

19,0

0,8%

0,0

0,0%

19,0

0,7%

0,0

0,0%

19,0

0,6%

Gerència de Mobilitat i Infraestructures

215,1

9,0%

15,2

3,4%

230,3

8,1%

0,0

0,0%

230,3

7,8%

2,1

0,1%

0,0

0,0%

2,1

0,1%

0,0

0,0%

2,1

0,1%

357,3

14,9%

12,1

2,7%

369,3

13,0%

0,0

0,0%

369,3

12,4%

54,8

2,3%

0,5

0,1%

55,3

1,9%

0,0

0,0%

55,3

1,9%

Gerència de Gerència de l’Arquitecte/a en Cap Sector 06 Districtes Ciutat Vella Eixample

45,9

1,9%

0,1

0,0%

46,0

1,6%

0,0

0,0%

46,0

1,5%

Sants-Montjuïch

39,1

1,6%

0,7

0,2%

39,8

1,4%

0,0

0,0%

39,8

1,3%

Les Corts

17,5

0,7%

0,3

0,1%

17,8

0,6%

0,0

0,0%

17,8

0,6%

Sarrià-Sant Gervasi

24,2

1,0%

0,0

0,0%

24,2

0,9%

0,0

0,0%

24,2

0,8%

Gràcia

26,6

1,1%

9,2

2,1%

35,8

1,3%

0,0

0,0%

35,8

1,2%

Horta-Guinardó

33,6

1,4%

0,3

0,1%

33,9

1,2%

0,0

0,0%

33,9

1,1%

Nou Barris

37,5

1,6%

0,8

0,2%

38,3

1,3%

0,0

0,0%

38,3

1,3%

Sant Andreu

31,1

1,3%

0,0

0,0%

31,1

1,1%

0,0

0,0%

31,1

1,0%

Sant Martí

47,0

2,0%

0,2

0,0%

47,2

1,7%

0,0

0,0%

47,2

1,6%

537,2

22,4%

393,3

89,3%

930,5

32,8%

131,6

100,0%

1.062,1

35,7%

77,7

3,2%

0,0

0,0%

77,7

2,7%

0,0

0,0%

77,7

2,6%

Sector 07 Sector d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica Gerència d’Àrea d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica

69,7

2,9%

0,0

0,0%

69,7

2,5%

0,0

0,0%

69,7

2,3%

Serveis Centrals

Gerència de Pressupostos i Hisenda

277,9

11,6%

391,4

88,8%

669,3

23,6%

131,6

100,0%

800,9

27,0%

Gerència de Recursos

102,3

4,3%

1,9

0,4%

104,2

3,7%

0,0

0,0%

104,2

3,5%

Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu

9,6

0,4%

0,0

0,0%

9,6

0,3%

0,0

0,0%

9,6

0,3%

Sector 08 Sector de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat

280,3

11,7%

0,0

0,0%

280,3

9,9%

0,0

0,0%

280,3

9,4%

2.399,2

100%

440,6

100% 2.839,7

100%

131,6

100% 2.971,3

100%

TOTAL CAPITOL DESPESA

90 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019

II.4 Liquidació del pressupost 2018 i estat d’execució del pressupost 2019 El dictamen del CESB sobre els pressupostos municipals inclou un apartat sobre la liquidació del pressupost vençut, en aquest cas el de l’exercici 2018, i l’estat d’execució del pressupost vigent, és a dir, el pressupost de 2019. - Liquidació del pressupost 2018 Un decret d’Alcaldia del 25 de febrer de 2019 va aprovar la liquidació del Pressupost municipal 2018, que presentava el resultat pressupostari següent: Resultat pressupostari 2018 En milions d’euros Drets reconeguts nets A) Operacions corrents

Ajustos

Resultat pressupostari

2.606,12

2.176,61

429,51

36,32

412,84

-376,52

B) Altres operacions no financeres TOTAL

Obligacions reconegudes netes

2.642,44

2.589,45

52,99

C) Actius financers

0,00

22,19

-22,19

D) Passius financers

54,08

51,62

2,46

2.696,52

2.663,26

33,26

RESULTAT PRESSUPOSTARI AJUSTOS 1/ Despeses finançades amb romanent de tresoreria per a despeses generals

1,54

2/ Desviacions de finançament negatives de l'exercici

7,55

3/ Desviacions de finançament positives de l'exercici

-31,31

RESULTAT PRESSUPOSTARI AJUSTAT

11,04

Per tant, tenim que el resultat pressupostari (drets menys obligacions) va ser un superàvit de 33,26 milions d’euros, però que una vegada fets els oportuns ajustos comptables va arribar a 11 milions d’euros. A) Ingressos Els pressupost d’ingressos municipals de l’exercici 2018 va partir d’una previsió inicial de 2.740 milions d’euros, que va arribar a una previsió definitiva de 2.778 milions després de les modificacions pressupostàries que es van produir al llarg de l’exercici. Això vol dir que les previsions d’ingressos es van incrementar un 1,4% durant l’any, amb augments només als capítols de transferències corrents (2,3%) i de capital (1,3%). Els drets reconeguts van arribar finalment a 2.872,8 milions d’euros i els drets reconeguts nets (descomptats els drets anul·lats i cancel·lats) van suposar el 97% de les previsions definitives, un total de 2.696,5 milions d’euros. Al marge de les vedes d’inversions, van ser els capítols d’impostos indirectes i, sobre tot, de taxes els que van tenir drets reconeguts nets per sobre de les previsions definitives, amb percentatges que arriben al 24% en el cas de les taxes. En canvi, els drets nets de les transferències corrents, impostos directes (en aquests dos casos només lleugerament), els ingressos patrimonials i els passius financers van estar per sobre de les previsions definitives. Liquidació del pressupost d’ingressos 2018. Drets reconeguts Ingressos En milers d’euros

Impostos directes

Previsió inicial

Mod.

1.074,99

Previsió definitiva

Drets reconeguts

Drets anul·lats

Drets nets

% prev. definitiva/ prev. inicial

% drets reconeguts nets/ prev. definitiva

1.074,99

1.127,41

73,63

1.053,78

100,00%

98,03%

Impostos indirectes

76,72

78,22

1,34

76,88

100,00%

100,21%

Taxes i altres ingressos

270,65

390,91

54,09

336,82

100,00%

124,45%

Transferències corrents

1.084,29

1.108,99

1.120,25

15,70

1.104,55

102,28%

99,60%

Ingressos patrimonials

54,22

65,08

30,99

34,09

100,00%

62,87%

24,70

Vendes d'inversions

0,10

Transferències de capital

39,46

0,50

Actius financers

0,00

12,80

Passius financers

139,53

Total

2.739,96

38,00

0,10

4,90

0,47

4,43

100,00%

4430,00%

39,96

31,92

0,04

31,88

101,27%

79,79%

12,80

0,00

----

0,00%

139,53

54,09

0,00

54,09

100,00%

38,77%

2.777,96

2.872,78

176,26

2.696,52

101,39%

97,07%

CESB | 91

Ple del 16 de desembre de 2019 Per la seva banda, la situació dels cobraments pressupostaris és la següent: Liquidació del pressupost d’ingressos 2018. Cobraments pressupostaris Ingressos En milers d'euros

Drets nets

Impostos directes

Recaptació

Pendent cobrament

Excés/defecte drets nets sobre previsió

% recaptat/ drets nets

1.053,78

1.013,06

40,72

21,21

96,14%

76,88

75,77

1,11

-0,16

98,56%

Impostos indirectes Taxes i altres ingressos

336,82

262,25

74,57

-66,17

77,86%

Transferències corrents

1.104,55

1.089,75

14,80

4,44

98,66%

2.572,04

2.440,83

131,21

-40,69

94,90%

34,09

31,99

2,09

20,13

93,84%

4,43

4,00

0,43

-4,33

90,29%

Transferències de capital

31,88

28,37

3,51

8,08

88,98%

Ingressos de capital

Ingressos corrents Ingressos patrimonials Vendes d'inversions

70,40

64,36

6,03

23,88

91,42%

Actius financers

0,00

12,80

Passius financers

54,09

0,00

85,44

100,00%

2.696,51

2.559,28

137,24

81,43

94,91%

Total

Es van recaptar 2.559,3 milions del total de drets nets, és a dir, un 94,9% del total (94,9% en els ingressos corrents i 91,4% en els de capital), un percentatge per sobre del d’exercicis anteriors. Les recaptacions superen el 90% en el capítol d’impostos directes, indirectes, transferències corrents, vendes d’inversions i ingressos patrimonials. El percentatge baixa al 89% en el cas de la recaptació de les transferències de capital i al 78% en el cas de les taxes. Els drets pendents de cobrament són de 137,2 milions d’euros, un 54,4% dels quals corresponen al capítol de taxes i altres ingressos, un percentatge per sobre del d’exercicis precedents. B) Despeses El pressupost de despeses municipals de l’exercici 2018 va partir d’una previsió inicial de 2.740 milions d’euros, que va arribar a una previsió definitiva de 2.778 milions després de les modificacions pressupostàries que es van produir al llarg de l’exercici. Les obligacions reconegudes netes van suposar el 95,9% del crèdit definitiu, 2.663,3 milions d’euros. El percentatge d’obligacions reconegudes respecte al crèdit definitiu varia en funció dels capítols, però es manté per sobre del 94% en tots els capítols menys el de despeses financeres i, especialment al d’actius financers. Al tancament de l’exercici, l’Ajuntament havia pagat el 80% de les obligacions reconegudes, dos punts més que el 2016 i 1,3 punts més que el 2017. El percentatge de pagament sobre obligacions és del 85,7% en les operacions corrents i del 42,6% en les de capital. La diferència es concentra en el capítol 2, inversions i transferències, que si bé s’han reconegut el 2018 es paguen al començament de l’any 2019. Liquidació del pressupost de despeses 2018 Despeses En milers d'euros

Crèdit inicial

Modificacions

Crèdit definitiu

Despesa compromesa

Obligacions reconegudes

Pagaments

Obligacions pendents pagament

Romanent crèdit

% obligat/ crèdit definitiu

Personal

387,54

11,45

398,99

395,97

395,95

395,56

0,39

3,04

Béns corrents i serveis

672,52

-63,07

609,45

586,79

574,63

458,19

116,44

34,82

94,29%

79,74%

16,43

11,91

11,81

0,10

4,52

72,49%

99,16%

1.211,30

1.194,86

1.194,12

999,12

195,00

17,18

98,58%

83,67%

Despeses financeres Transferències corrents Fons de Contingència Despeses corrents Inversions Transferències capital Despeses de capital Actius financers Passius financers

Total

92 | CESB

16,43 1.095,18

116,12

99,24%

% pagat/ obligat

99,90%

38,86

-26,16

12,70

0,00

12,70

0,00%

----

2.210,53

38,34

2.248,87

2.189,53

2.176,61

1.864,68

311,93

72,26

96,79%

85,67%

412,82

-49,15

363,67

349,34

345,43

172,13

173,30

18,24

94,98%

49,83%

20,03

48,81

68,84

68,09

67,41

3,88

63,53

1,43

97,92%

5,76%

432,85

-0,34

432,51

417,43

412,84

176,01

236,83

19,67

95,45%

42,63%

43,72

26,44

22,19

0,00

21,53

50,75%

100%

43,72 52,86

52,86

51,62

51,57

0,05

1,24

97,65%

99,90%

2.739,96

38,00 2.777,96

2.685,02

2.663,26

2.114,45

548,81

114,70

95,87%

79,39%

Ple del 16 de desembre de 2019 C) Romanent de tresoreria Els fons líquids existents a la tresoreria municipal el 31 de desembre de 2018 eren de 757,8 milions d’euros, un 8,5% menys que els existents el 31 de desembre de 2017. Una vegada sumats els drets pendents de cobrament, descomptats els creditors pendents de pagament i comptabilitzades les partides pendents d’aplicació s’arriba a un romanent de tresoreria total de 677,8 milions d’euros, quantitat que suposa un descens del 5,2% respecte a l’any 2017. D’aquesta quantitat, i una vegada fets els ajustos comptables corresponents, en queda com a romanent de tresoreria per a despeses generals (de l’any següent) la quantitat de 136,1 milions d’euros, 18,1% menys que el 2017. Romanent de tresoreria 2018 En milers d’euros 31/12/2017

31/12/2018

% variació 2017/2018

Fons líquids

827,96

757,79

-8,48%

Drets pendents de cobrament (+)

693,13

694,38

0,18%

Creditors pendents de pagament (-)

-801,52

-772,87

-3,57%

-4,48

-1,48

-66,96%

Romanent de tresoreria total

715,09

677,82

-5,21%

Saldos de cobrament dubtós

532,72

526,95

-1,08%

Excés de finançament afectat

16,19

14,81

-8,52%

166,18

136,06

-18,12%

Partides pendents d'aplicació

Romanent de tresoreria per a despeses generals

La liquidació del pressupost 2018 respon al comportament habitual del pressupost municipal al llarg dels darrers anys. - Estat d’execució del pressupost 2019 (el 31 d’octubre) Amb dades d’execució del 31 d’octubre, l’estat d’execució del pressupost 2019 és el següent: Estat d’execució del pressupost d’ingressos 2019 En milions d’euros

Capítol 1. Impostos directes

Pressupost inicial (PI)

Pressupost definitiu (PD)

Pressupost executat (PL)

% execució (PL/PD)

1.074,99

826,82

76,9%

76,72

76,54

99,8%

3. Taxes i altres ingressos

270,64

224,73

83,0%

4. Transferències corrents

1.082,83

1.099,92

920,36

83,7%

5. Ingressos patrimonials

54,22

33,25

61,3%

Ingressos corrents (1 a 5)

2.559,41

2.576,50

2.081,71

80,8%

6. Venda d'inversions reals

0,10

6,30

6234,5%

7. Transferències de capital

29,24

30,20

14,00

46,3%

Ingressos de capital (6 i 7)

29,34

30,30

20,30

67,0%

2.588,75

2.606,80

2.102,01

80,6%

8. Actius financers

0,00

11,40

0,06

0,5%

9. Passius financers

65,14

0,58

0,9%

Ingressos financers (8 i 9)

65,14

76,54

0,64

0,8%

2.653,89

2.683,34

2.102,65

78,4%

2. Impostos indirectes

Ingressos no financers (1 a 7)

Total

CESB | 93

Ple del 16 de desembre de 2019 La previsió definitiva d’ingressos del pressupost 2019 és de 2.683,34 milions d’euros, 29,5 milions més que els previstos inicialment. El 31 d’octubre s’han executat el 78,4% dels drets definitius, el 80,8% en el cas dels ingressos corrents, el 67% dels ingressos de capital i només el 0,8% dels ingressos financers. Els percentatges són molt similars a l’execució anteriors pressupostos en les mateixes dates. Pel que fa a l’estat d’execució del pressupost de despesa, a l’octubre s’han executat el 73% dels crèdits, amb percentatges que van del 74,5% de les despeses corrents i el 61,6% de les de capital, al 80% de les despeses financeres. Estat d’execució del pressupost de despeses 2019. En milions d’euros Capítol

Pressupost inicial (PI)

Pressupost definitiu (PD)

Pressupost executat (PL)

% execució (PL/PD)

1. Despeses de personal

379,43

415,81

335,61

2. Despeses en béns i serveis corrents

602,97

597,98

376,69

63,0%

16,43

12,10

73,7%

1.171,09

1.193,58

932,28

78,1%

38,86

0,00

0,0%

2.208,78

2.223,80

1.656,68

74,5%

325,76

338,19

211,51

62,5%

3. Despeses financeres (interessos) 4. Transferències corrents 5. Fons de Contingència Total despeses corrents 6. Inversions reals

80,7%

7. Transferències de capital

16,37

18,37

8,00

43,5%

Total despeses de capital

342,13

356,56

219,50

61,6%

43,72

25,26

57,8%

8. Actius financers 9. Passius financers

52,86

59,27

57,01

96,2%

Total despeses financeres

96,57

102,98

82,27

79,9%

2.647,48

2.683,34

1.958,44

73,0%

Total

Com sempre, les despeses dels capítols II i VII presenten graus d’execució més baixos (el (63% i el 43,5%, respectivament), ja que gran part de les factures i obligacions es presenten els darrers mesos de l’any. El grau d’execució és similar en la majoria de capítols a l’existent l’any anterior. Pel que fa a l’execució de les despeses per polítiques de despesa, el grau d’execució més alt s’observa en les polítiques d’Educació (95,4%), Deute públic (93,2%), Cultura (85,9%) i Transferències a altres administracions (85,7%). Les polítiques amb un menor grau d’execució són Esport (53,9%), Comerç, turisme i pimes (58,5%) i Serveis de caràcter general (60,3%). Execució del pressupost de despeses 2019 per polítiques de despesa. En milions d’euros PI Deute públic Seguretat i mobilitat ciutadana Habitatge i urbanisme Benestar comunitari Medi ambient Pensions Serveis socials i promoció social Sanitat Educació Cultura Esport Comerç, turisme i pimes Transport públic Investigació, desenvolupament i innovació Altres actuacions de caràcter econòmic Òrgans de govern Serveis de caràcter general Administració financera i tributària Transferències a altres administracions TOTAL

PD 67,85 295,63 371,79 356,27 75,38 0,50 335,33 23,37 121,81 146,47 25,24 92,45 166,29 1,89 42,92 30,83 237,26 159,00 97,20 2.647,48

74,26 319,65 395,70 338,79 82,43 0,38 334,90 23,13 121,77 143,65 28,00 99,93 188,08 2,81 36,26 32,16 198,86 165,38 97,20 2.683,34

PI: Pressupost Inicial. PD: pressupost definitiu. PL: pressupost executat (obligacions). 94 | CESB

PL 69,18 220,45 269,02 228,62 52,98 0,29 280,60 18,78 116,15 123,35 15,10 58,46 149,40 2,08 24,09 25,22 119,99 101,35 83,32 1.958,44

% execució (PL/PD) 93,2% 69,0% 68,0% 67,5% 64,3% 76,4% 83,8% 81,2% 95,4% 85,9% 53,9% 58,5% 79,4% 74,2% 66,4% 78,4% 60,3% 61,3% 85,7% 73,0%

Ple del 16 de desembre de 2019 Finalment, es pot fer també el càlcul del grau d’execució a partir de la classificació orgànica de l’Ajuntament. En aquest sentit, les gerències de Drets socials (amb un 88%), Seguretat i prevenció (82,4%) i Drets de ciutadania, cultura, participació i transparència (80,5%) són les que presenten un major grau d’execució dels seu pressupost. Els districtes tenen un gran conjunt d’execució del 78%, amb percentatges que van del 72,4% de Sarrià-Sant Gervasi al 80,55 de Gràcia). Execució del pressupost de despeses 2019 per classificació orgànica. En milions d’euros ORGÀNIC

% execució (PL/PD)

GERÈNCIA DE RECURSOS

151,11

155,13

100,11

64,5%

TOTAL DISTRICTES

342,01

362,19

282,79

78,1%

CIUTAT VELLA

49,67

55,89

43,93

78,6%

EIXAMPLE

45,08

46,58

35,98

77,2%

SANTS-MONTJUÏC

37,97

38,92

30,81

79,2%

LES CORTS

16,75

17,27

12,71

73,6%

SARRIÀ-SANT GERVASI

22,75

24,44

17,70

72,4%

GRÀCIA

25,91

26,73

21,53

80,5%

HORTA-GUINARDÓ

32,35

33,62

25,87

77,0%

NOU BARRIS

36,05

39,67

31,53

79,5%

SANT ANDREU

29,95

32,35

25,20

77,9%

SANT MARTÍ

45,55

46,72

37,55

80,4%

7,78

9,31

6,84

73,5%

89,62

75,12

19,69

26,2%

GERÈNCIA DE DRETS SOCIALS

349,70

345,98

304,30

88,0%

GERÈNCIA SEGURETAT I PREVENCIÓ

241,62

255,87

210,89

82,4%

64,95

54,68

40,05

73,3%

294,50

286,29

172,21

60,2%

4,53

3,54

1,97

55,5%

83,16

97,16

68,12

70,1%

GER.DRETS CIUTAD.CULTURA,PARTI.I TRANSP.

205,04

196,36

158,02

80,5%

SERVEIS CENTRALS

558,11

541,59

370,74

68,5%

GER.POLÍTICA ECONÒMICA I DESENV. LOCAL

56,22

63,75

40,69

63,8%

GERÈNCIA TURISME, COMERÇ I MERCATS

11,58

17,10

8,89

52,0%

187,55

219,27

173,12

79,0%

2.647,48

2.683,34

1.958,44

73,0%

RECURSOS HUMANS I ORGANITZACIÓ GERÈNCIA MUNICIPAL I COORD.ENS I TERR.

GERÈNCIA D'ECOLOGIA URBANA GERÈN.ADJ. MEDI AMBIENT I SERVEIS URBANS GERÈN.ADJ. URBANISME GERÈNCIA DE PRESIDÈNCIA I ECONOMIA

GERÈNCIA MOBILITAT I INFRAESTRUCTURES TOTAL

CESB | 95

Ple del 16 de desembre de 2019

III. Valoracions III.1. De caràcter general Com ja van expressar en anteriors dictàmens sobre els pressupostos municipals, els membres del Consell Econòmic i Social de Barcelona consideren que l’aprovació dels pressupostos municipals és fonamental per a la ciutat, raó per la qual volen mostrar la nostra satisfacció pel fet que l’ajuntament pugui tenir, després d’un seguit d’exercicis amb pròrrogues pressupostàries, un projecte de pressupost nou, cosa que ha de permetre a la ciutadania gaudir d’uns serveis millors alhora que suposaria un impuls a l’activitat econòmica i a l’ocupació de qualitat que necessita la nostra ciutat. El CESB valora la transparència que suposa posar a l’abast de la ciutadania totes les dades relacionades amb les finances i el Pressupost municipal, tant pel que fa al projecte de pressupost 2020 presentat com al grau d’execució del pressupost 2019, incloent-hi la possibilitat de consultar totes les factures pagades per l’Ajuntament. En aquest sentit, posem de relleu la forma en què aquests es presenten a la web municipal i, especialment, la figura del Pressupost obert. Valorem positivament el tractament de la informació rebuda per poder analitzar el projecte de pressupost i, tot i la subjecció als terminis establerts en els procediments d’elaboració i aprovació dels pressupostos, considerem que cal millorar el calendari del flux d’informació per tal de poder aprofundir en l’anàlisi detallada de les dades, especialment quan al seguiment de les propostes realitzades pel CESB. Tot i l’avenç en matèria de transparència i d’informació facilitada per l’equip de govern municipal, caldria que l’Ajuntament facilités no només els pressupostos generals, sinó també dades comparatives dels corresponents als organismes autònoms, les entitats publiques empresarials i les empreses municipals més importants i/o amb més impacte econòmic i social, per tal que aquest Consell pogués aprofundir en les seves funcions i realitzar millor les seves propostes. Constatem que l’Ajuntament transfereix a aquests organismes al voltant de 700 milions d’euros, quasi la quarta part del pressupost municipal. És important, per tant, poder conèixer l’aplicació d’aquests diners i la gestió i polítiques desenvolupades per aquests organismes.. També valorem positivament que el pressupost 2020 inclogui una anàlisi transversal dels mateix des del punt de vista de cadascuna de les matèries capitals per a l’Ajuntament. Considerem que és una eina útil per valorar els esforços de l’administració en resoldre les problemàtiques que considera especialment sensibles. En aquest sentit, destaquem la necessitat de fer un anàlisi del pressupost vinculat als següents aspectes:

• Objectius de Desenvolupament Sostenible. • Anàlisi del pressupost amb visió de gènere • Anàlisi des de perspectiva de la lluita contra el canvi climàtic.

Aquests tres eixos són cabdals per a aconseguir gaudir d’una ciutat sostenible, igualitària i socialment cohesionada. Al capítol d’inversions, cal destacar les que fan referència als intangibles (R+D+i), per la seva importància en la millora de la competitivitat del teixit productiu, com també l’aposta en inversions productives. Considerem així mateix que cal reforçar les polítiques socials de lluita contra l’exclusió i la pobresa, mitjançant l’estímul a les polítiques de foment de l’ocupació estable i de qualitat per tal de garantir la qualitat de vida de la ciutadania. Sobre les Grans magnituds del pressupost El CESB constata que el pressupost consolidat per al 2020, segons allò que estableix la LOEPSF es xifra amb un total de 3.195,2 milions d’euros. Comprèn els pressupostos de l’Ajuntament i els dels organismes autònoms locals i les entitats dependents (entitats públiques empresarials, societats mercantils amb participació majoritària i consorcis) que presten serveis públics i produeixen béns que no es financen majoritàriament amb ingressos comercials. D’altra banda, seguint els criteris de la Llei reguladora de les hisendes locals (LRHL), que inclou els pressupostos de l’Ajuntament, els organismes públics anteriors i també les societats mercantils amb capital íntegrament municipal (inclou, per tant, BSM i PMH), en el projecte de pressupostos 2020 l’import consolidat total és de 3.294,6 milions d’euros. El pressupost consolidat segons la LOEPSF s’incrementa un 10,2% respecte al consolidat inicial del 2019, mentre que segons l’LRHL l’augment és del 13,3%. El CESB constata que el pressupost de l’Ajuntament per al 2020, en termes de comptabilitat pressupostària, ascendeix a 2.971,3 milions d’euros, un 12% superior al pressupost inicial 2019, amb un important increment de la despesa, que considerem lògic atès que partíem d’un pressupost prorrogat. En el projecte de pressupost 2020 la previsió d’estalvi brut arriba a 367,2 milions d’euros, segons la comptabilitat pressupostària, i a 463,6 milions en termes del Sistema Europeu de Comptes (SEC). L’estalvi corrent suposa el 16% dels ingressos corrents, una xifra que el CESB considera correcta, i que permet finançar bona part de les inversions públiques, que considerem, com hem mantingut al llarg d’aquest dictamen, un instrument indispensable per al manteniment i la creació d’activitat econòmica i ocupació de qualitat. 96 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 Per la seva part, el compte financer de l’Ajuntament de Barcelona en termes del Sistema Europeu de Comptes (SEC) mostra un superàvit (capacitat de finançament) de 37,8 milions d’euros, equivalent a un 1% envers el ingressos no financers. Així mateix, l’endeutament previst es xifra en 856,3 milions d’euros (sense incloure els Ens dependents), import que equival al 28% dels ingressos corrents de l’Ajuntament en termes SEC. L’endeutament financer consolidat el 31 de desembre de 2019 s’estima en 781,5 milions d’euros segons el PDE i en 857,5 milions en l’any 2020. Es preveu que el deute es mantingui estable al període 2021-2023 en un import de 856,2 milions d’euros, ja que l’endeutament dels ens dependents s’estima en zero a partir de 2021. El CESB valora positivament que el nivell d’endeutament es mantingui estable en aquests període, així com el fet que es situï per sota del 29% dels ingressos corrents, un percentatge molt inferior al límit del 75% que determina la llei. Això no obstant, considerem preocupant la forta pujada prevista de l’endeutament financer consolidat en termes PDE per a l’any 2020, que quasi arriba al 10%. Una vegada analitzades les grans magnituds del projecte de pressupost de l’Ajuntament de Barcelona 2020, el CESB considera que compleix amb els objectius determinats per la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera de les administracions públiques (LOEPSF), alhora que permet estabilitzar el nivell d’endeutament per sota del 60% dels ingressos corrents, d’acord amb el Protocol de Dèficit Excessiu-PDE de l’Administració pública, objectiu que l’Ajuntament ha de complir per qüestions d’estabilitat pressupostària. Com a resultat, es mantenen unes finances equilibrades i sostenibles. També considerem encertat l’esforç de gestió per fer els pagaments als proveïdors a 30 dies a partir de la data de presentació de la factura, ja que és una mesura que afavoreix la liquiditat de les empreses. En aquest sentit, valorem el compromís de l’Ajuntament de pagar directament els subcontractistes quan l’empresa guanyadora d’un concurs municipal pressenti problemes de morositat, d’acord amb la Llei de contractes del sector públic derivada de la transposició de diferents normatives europees. D’altra banda, i tal com hem expressat en anteriors dictàmens, considerem adequada la inclusió de clàusules socials en el marc de la contractació pública, per tal de contribuir a impulsar una ocupació de qualitat. Sobre els Ingressos El CESB constata que els ingressos no financers previstos són 2.782,3 milions d’euros, dels quals 2.766,4 corresponen a ingressos corrents i 15,9 a ingressos de capital. El total d’ingressos pressupostats suposa un increment del 12% respecte al pressupost 2019. Els ingressos corrents creixen un 8,1% i els ingressos de capital baixen un 46%, mentre que els ingressos d’operacions financeres pugen un 190%, percentatge que pot variar ja que està lligat a vendes d’actius financers pendents d’aprovació. En conjunt, els ingressos no financers de 2020 augmenten un 7,5% en relació a les previsions inicials de 2019, com a conseqüència per una banda de l’increment del 6,9% dels ingressos tributaris i per altra de l’augment del 10,8% en les transferències corrents de l’Estat. L’augment de 97,6 milions en el capítol d’ingressos tributaris es centra bàsicament en tres apartats: 43,3 milions en el cas de l’IBI, 35,4 milions per l’IAE i 74,3 milions en el capítol de taxes i altres ingressos. En el cas de l’IAE les variacions són fruit de la l’evolució positiva de la recaptació deguda a l’activitat econòmica prevista, mentre que en l’IBI i en les taxes l’augment de la recaptació és producte de canvis normatius inclosos en les Ordenances fiscals 2020. Quant a les valoracions que fem respecte als impostos locals i les taxes, que conformen la tributació sobre la que l’Ajuntament té competències, es remetem al capítol de valoracions del dictamen del CESB sobre el projecte d’Ordenances Fiscals 2020. El CESB reitera un cop més la seva demanda de solucionar definitivament la qüestió del finançament local. Considerem poc eficient que la principal partida d’ingressos, la de transferències corrents de l’Estat, tingui un alt component d’incertesa i variabilitat, fet que dificulta la planificació i gestió dels pressupostos locals. Instem a l’Ajuntament a obrir línies de diàleg amb l’Administració de l’Estat per reduir aquest grau d’incertesa sobre el seu finançament. Sobre les Despeses Les despeses no financeres assoleixen una magnitud de 2.839,6 milions d’euros, un 11,3% majors en comparació amb els crèdits definitius del pressupost inicial 2019. Les despeses corrents se situen en 2.399,2 milions d’euros (incloent el fons de contingència), un 8,6% superiors del pressupost inicial 2019. Per un altre costat, en el projecte de pressupostos 2020 s’ha dotat amb 88,6 milions un fons de contingència (despeses de capítol 5) d’acord amb la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, per a fer front a contingències generals. Les despeses de capital (inversions) es xifren en 440,4 milions d’euros, amb un increment del 28,7% respecte l’any anterior, mentre que les despeses relatives a la càrrega del deute (principalment interessos) suposen 16,2 milions d’euros, un 1,2% infeCESB | 97

Ple del 16 de desembre de 2019 riors respecte al pressupost inicial 2019. El CESB valora positivament l’important augment en les despeses de capital que recull el projecte de pressupostos, ja que considerem que les inversions municipals són cabdals per al futur de la ciutat. Mantenir l’esforç inversor, i fins i tot augmentar-lo, amb una marcada proliferació d’actuacions disseminades al territori, és una estratègia política que redueix les desigualtats entre barris que el CESB comparteix. El CESB considera positiu que els majors increments de despesa corrent previstos en el pressupost 2020 se centrin en les polítiques d’habitatge, educació i serveis i promoció social, polítiques que clarament milloren la cohesió social i que suposen la cinquena part de l’increment de la despesa corrent. També ressaltem la important millora en les polítiques de Comerç, turisme i pimes, amb un increment de quasi 20 milions d’euros, en Transport públic (10,2 milions) i en Serveis urbans, amb 4 milions d’euros, ja que totes elles són claus per a garantir la bona marxa de la ciutat.

III.2. De caràcter específic Sobre la cohesió social El CESB considera adequat que s’incrementin les despeses de les polítiques relacionades amb la cohesió social. En aquest sentit, valorem positivament els augments previstos en les despeses corrents de protecció i promoció social (3,2%) i educació (14,5%). Si bé s’observa que aquestes polítiques absorbeixen bona part de la despesa corrent, considerem necessari l’augment de les partides destinades a fer front a les necessitats de les persones de col·lectius més vulnerables, així com a l’educació i la cultura. Aquestes polítiques resulten especialment necessàries per reduir les desigualtats, evitar el risc de fractura social i aconseguir una ciutat cohesionada, segura i atractiva per viure i treballar. També es considera imprescindible mantenir l’impuls de les polítiques d’habitatge, que haurien d’incloure, entre altres mesures, la creació d’un parc d’habitatges de lloguer amb preus assequibles per fer front a qüestions com l’emancipació del jovent, els desnonaments, les situacions d’emergència habitacional i de persones sense sostre. L’augment de quasi un 13% en la seva dotació aquest any és, en aquest sentit, una línia de treball en que cal aprofundir. En aquest apartat, ens remetent a les propostes que fem a l’Informe sobre l’Habitatge a Barcelona. Quant a la mobilitat, resten pendents actuacions per a la millora de la xarxa de rodalies i metro, la reordenació dels horaris i espais de càrrega i descàrrega per tal d’aconseguir reduir l’ús del transport privat, i per tant la contaminació i la saturació de les vies d’accés a la ciutat. La participació dels agents econòmics i socials, així com d’altres institucions ciutadanes i socials, garantiria el consens que aquestes polítiques requereix. Sobre les polítiques d’ocupació Atesa la situació actual del mercat laboral, amb nivells elevats d’atur i una temporalitat excessiva, el CESB vol manifestar que les polítiques actives d’ocupació han de ser prioritàries i consensuades amb els agents econòmics i socials, disposant dels recursos suficients. Valorem de manera particularment positiva el desenvolupament de polítiques actives d’ocupació adreçades a col·lectius de “desanimats”, sobre tot persones aturades de llarga durada i jovent de menys de 25 anys. Per aconseguir aquests objectius cal prioritzar les polítiques d’ocupació en aquells barris de la ciutat on l’atur es concentra amb més intensitat, que a la vegada coincideixen amb els de menor Renda Familiar Disponible i menors nivells formatius. El CESB proposa que també es considerin prioritàries les partides adreçades al foment dels processos de reconversió sectorial o territorial del comerç de proximitat, atesa la importància d’aquesta activitat per mantenir un model de ciutat integradora i cohesionada i com a inversió per garantir el manteniment d’un patrimoni econòmic, arquitectònic i cultural que forma part de la identitat de Barcelona. Així mateix, es considera que aquestes polítiques haurien de prioritzar accions adreçades a impulsar activitats econòmiques que impliquin major valor afegit i ocupació estable i de qualitat. Tot i tenint present que les polítiques d’ocupació no són una competència municipal i valorant positivament l’increment del seu pressupost dels darrers anys, hem de tenir en consideració l’índex d’atur i l’excessiva temporalitat dels nous contractes a la nostra ciutat. Caldria millorar la dotació econòmica per desenvolupar polítiques actives que potencien la inserció laboral i la creació d’ocupació de qualitat. En aquest sentit, el CESB constata la reducció del pressupost de Barcelona Activa en quasi un 7% que s’observa en el projecte de pressupost 2020 en relació al pressupost 2019. No obstant, l’ajuntament manifesta que aquesta aparent reducció del pressupost de Barcelona Activa no és real, sinó que és a causa del tractament de determinats ingressos provinents d’agents finançadors diferents, com el SOC o el FEDER, que s’han pressupostat seguint un criteri de prudència, mentre que l’aportació corrent municipal ha augmentat un 3,6%.

98 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 Sobre polítiques de turisme i empresa El CESB vol ressaltar l’augment del 28% en la política municipal de Comerç, Turisme i petites i mitjanes empreses. El suport municipal a l’activitat econòmica, i especialment al comerç i a les pimes, resulta imprescindible per a aconseguir incrementar i millorar l’ocupació i, per tant, la qualitat de vida a la ciutat. Quant al turisme, entenem que els pressupostos haurien d’incloure els recursos econòmics necessaris per aplicar polítiques d’impuls d’un turisme de qualitat i sostenible, així com desenvolupar iniciatives i accions per millorar la convivència entre la població local i els visitants i per apaivagar la sobrecàrrega que experimenten determinats barris de la ciutat. Front al turisme de baix cost, cal impulsar l’oferta de turisme cultural i familiar. Sobre les despeses de capital El CESB valora que el pressupost municipal 2020 inclogui una dotació significativa de despeses de capital, ja que suposen un impacte positiu en l’activitat econòmica de la ciutat. El CESB recomana que les inversions considerin els objectius de reactivació econòmica, cohesió social i regeneració urbana de forma equilibrada, per tal de beneficiar tots els barris i districtes de la ciutat. En aquesta línia també cal destacar la informació exhaustiva i sistemàtica del pla d’inversions (PIN), annex al pressupost, una demanda que el CESB havia fet reiteradament en dictàmens anteriors. Atès la importància de les inversions per a la ciutat, el CESB considera que aquestes haurien de ser consensuades amb els agents econòmics i socials.

Barcelona, 16 de desembre de 2019

Vist i plau

José A. Fernández Manrique Secretari general del CESB

Juan José Casado President del CESB

CESB | 99

Ple del 16 de desembre de 2019

100 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019

Valoracions i propostes de la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2018

CESB | 101

Ple del 16 de desembre de 2019

Capítol VI. VALORACIONS I PROPOSTES CONTEXT ECONÒMIC Context econòmic internacional El creixement de l’economia mundial durant l’any 2018 va ser del 3,6%. Dins d’un context de guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, s’ha generat un clima de preocupació per l’impacte negatiu que té i acabarà tenint en l’expansió de l’economia mundial. Enmig d’aquesta conjuntura conflictiva, la Unió Europea rep danys col·laterals que es sumen a les conseqüències econòmiques que pot tenir el Brexit. Tot i l’entorn poc favorable, l’economia espanyola continua mostrant un creixement més dinàmic que la mitjana europea. La Unió Europea va registrar un creixement del PIB de 2,0% el 2018, sustentat principalment pel consum privat, encara que s’hagi registrat un alentiment de la demanda d’inversió i una contribució negativa de les exportacions netes al creixement. Aquesta mateixa tendència s’observa en el cas de la zona euro, on el PIB va créixer un 1,9% el 2018, tot i que en aquest cas l’alentiment en el ritme s’explica fonamentalment per l’impacte negatiu de la demanda exterior. El ritme de creixement dels diferents Estats membres va continuar sent molt divers, de manera que les economies de Romania, Eslovàquia, Eslovènia, Polònia, Irlanda, Hongria, Letònia i Malta van créixer per sobre del 4%, Itàlia no va superar l’1%. Per la seva banda, d’acord amb les darreres estimacions de la Comissió (estiu 2019), el 2018 Espanya va avançar a un ritme del 2,6% i Alemanya i França van créixer un 1,4% i un 1,7%, respectivament. Previsions per al 2019 i 2020 Des de mitjans del 2018 s’ha observat una moderació en el creixement de la ectivitat econòmica. L’acceleració que s’esperava al 2018 no va acabar de complir-se i es preveu una desacceleració de l’economia mundial en els propers anys. Segons la predicció de l’FMI a l’informe Perspectives de l’Economia Mundial (informe WEO juliol 2019), es projecta que el creixement disminuirà al 3,2% al 2019 per a després repuntar lleugerament a 3,5% el 2020. Es preveu que el creixement a la zona euro es moderi de 1,9% al 2018 a 1,3% al 2019 i 1,6% al 2020. Les taxes de creixement han sofert revisions a la baixa en moltes economies, en particular Alemanya, mentre que hi ha molta incertesa entorn a la projecció del creixement del Regne Unit per l’efecte de la prolongada incertesa respecte al resultat del Brexit. En termes generals, es preveu que el creixement en les economies avançades es desacceleri d’una taxa estimada del 1,9% al 2019 i del 1,7% al 2020. Espanya Durant el 2018 l’economia espanyola avança en el procés de recuperació que li ha permès encadenar cinc anys consecutius d’increment del PIB. En el conjunt del 2018 el PIB experimenta un creixement del 2,4% (revisión estadística 2019) que suposa una evolució més moderada que la dels tres anys anteriors, però manté Espanya a la banda alta de les economies europees i clarament per sobre del creixement del PIB de la zona euro (1,9%). El bon comportament del consum i la inversió, la creació d’ocupació i, pel que fa als factors externs, les mesures d’expansió monetària del BCE han contribuït a l’evolució positiva dels indicadors d’activitat al 2018. No obstant, l’activitat econòmica experimenta una desacceleració gradual al llarg de l’any que segons els experts continuaria el 2019. La Comptabilitat Regional d’Espanya de 2018 revela que totes les comunitats autònomes registren taxes positives d’evolució del PIB. Amb augments superiors a la mitjana espanyola es troben Madrid, Cantàbria, Navarra, Castella-La Manxa i Galícia. Catalunya se situa lleugerament per sota de la mitjana estatal, amb un creixement de l’activitat del +2,3%. Per components, la demanda interna s’erigeix –com ja va succeir els anys anteriors- en el principal motor de l’activitat. Impulsen aquesta evolució favorable la inversió en formació bruta de capital fix (FBCF) i la despesa en consum de les llars, que creix un 1,8% (revisión estadística 2019) en un context de millora dels indicadors laborals. Així mateix, la despesa pública evoluciona a l’alça per quart exercici consecutiu després d’anys d’intens ajust, amb una trajectòria força estable durant l’any. Des del punt de vista de l’oferta, cal destacar la lleugera contracció del sector industrial (-0,4%), tot i que el sector de la construcció i els serveis mantenen un creixement robust... Pel que fa a l’activitat turística, cal destacar el notable creixement del tràfic aeri, que assoleix la cinquena variació interanual positiva consecutiva. A més, el nombre total de visitants assoleix un nou màxim històric el 2018. Quant a l’evolució de la inflació, el 2018 l’IPC va enregistrar una variació mitjana anual de l’1,7%, xifra propera a la de la Unió Europea (+1,9%) que suposa un diferencial lleugerament negatiu entre ambdues taxes d’inflació. Els salaris pactats en conveni creixen un 1,8% respecte a l’any anterior, el que suposa una evolució més favorable que la de 2017 i donat el valor de la inflació anual permet mantenir el seu poder adquisitiu.

102 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 En el mercat laboral, la millora del comportament de la demanda interna permet avançar en la creació neta de llocs de treball i el 2018 la Seguretat Social tanca l’any amb 18.914.563 persones afiliades, que suposen el cinquè increment interanual consecutiu. Un fet molt rellevant que, no obstant, no ha de fer oblidar que l’ocupació creada es caracteritza per una major precarietat, amb salaris amb menor poder adquisitiu i una proporció de contractes indefinits sobre el total inferior a la dels anys anteriors a la crisi. El creixement de l’activitat econòmica, l’augment del consum intern, la millora de la productivitat i de la competitivitat empresarial són factors clau per a la recuperació econòmica i la millora de l’ocupació. En aquest sentit, es recomana que tots aquests factors es prenguin en consideració a l’hora d’acordar els increments salarials en el marc de la negociació col·lectiva, tenint en compte a més la realitat i situació general de cada sector i/o empresa, així com les recomanacions que es deriven del darrer AIC. No podem afirmar que ens trobem davant d’un creixement de bases suficientment sòlides, ja que gran part d’aquesta millora es deu a factors externs com ara els preus de les primeres matèries o les polítiques del BCE, mentre que encara són evidents problemes interns com les febleses de l’ocupació, el dèficit públic i la baixa inversió pública. És cert que els darrers exercicis s’ha creat ocupació i ha millorat el creixement econòmic, però no podem ignorar que, paral·lelament, els percentatges de persones en situació de pobresa severa es mantenen en taxes molt elevades. Catalunya El 2018 l’economia catalana manté una evolució positiva que li permet encadenar vint-i-un trimestres consecutius d’increment interanual en tancar l’any, però alenteix el seu ritme de creixement en línia amb un entorn internacional menys favorable. El creixement real de l’economia catalana al conjunt de 2018 ha estat del 2,6%, un resultat inferior al dels tres anys anteriors. Les darreres previsions de diversos organismes apunten a que l’economia seguirà desaccelerant-se el 2019, on el creixement de l’economia catalana es podria situar al voltant del 2,1%. Des de la perspectiva de l’oferta, cal assenyalar que el 2018 tots els grans sectors experimenten una evolució positiva del PIB, amb excepció de l’agricultura. Cal destacar la bona evolució de la construcció i del terciari, que millora lleugerament el seu resultat. Per la seva banda, la indústria frena clarament el seu creixement. En els darrers anys el sector exterior s’ha erigit en un dels principals motors d’activitat a l’economia catalana, i ha realitzat una aportació sistemàticament positiva al creixement del PIB. Aquest paper dinamitzador es modera gradualment a partir de 2014 i dona pas el 2018 a un saldo exterior negatiu, en un context caracteritzat per l’afebliment del comerç internacional, així com una taxa de cobertura (78,9%) inferior a la dels tres anys anteriors. El valor de les exportacions catalanes representa més de la quarta part del total espanyol i confirma el Principat com a líder del rànquing exportador estatal. Tres cinquenes parts de les exportacions industrials de les empreses catalanes el 2017 corresponien a béns d’alt o mitjà-alt contingut tecnològic. Les perspectives són positives i fruit de les característiques del conjunt de l’economia, on la industria i les exportacions tenen un pes més rellevant que a la resta de l’Estat. D’altra banda, el 2017, darrera dada disponible, Catalunya es mantenia com la comunitat autònoma amb més empreses que fan activitats innovadores a Espanya, i la segona comunitat autònoma amb més despesa total en activitats innovadores, amb quasi una quarta part de la d’Espanya. Aquestes són fortaleses que cal consolidar. D’altra banda, hi planen incerteses, com la desacceleració de l’economia mundial, o certes febleses del mercat laboral, com l’excessiva temporalitat, la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris o les preocupants taxes de pobresa. Són riscos que cal preveure i revertir per tal d’aconseguir una societat cohesionada com a actiu per atreure noves activitats econòmiques i on les persones puguin desenvolupar una vida digna. Barcelona i AMB La millora de les economies espanyola i catalana també es manifesta a Barcelona i la seva àrea metropolitana de forma encara més intensa. L’economia de la ciutat mostra un bon dinamisme de l’activitat econòmica i del mercat de treball durant el 2018 i el PIB de la ciutat experimenta un creixement real del 2,6% en el conjunt de l’any, impulsat pel comportament positiu de la demanda interna -especialment del consum de les famílies- i la inversió empresarial, tot i que amb una certa desacceleració en el transcurs de l’any. Cal destacar així mateix que l’any 2018 la creació d’ocupació neta avança a bon ritme a Barcelona i l’atur segueix disminuint. Malgrat aquest comportament favorable, alguns indicadors mostren una certa desacceleració i el mercat laboral segueix plantejant grans reptes, com són el pes de l’atur de llarga durada, la precarietat de molts dels nous llocs de treball o la bretxa salarial entre homes i dones.

CESB | 103

Ple del 16 de desembre de 2019 La bona evolució dels indicadors interns s’acompanya dels resultats positius dels sectors més internacionalitzats de l’economia de l’àrea de Barcelona que en els darrers anys han dinamitzat l’economia de la ciutat, com ho mostren la continuïtat del creixement de les exportacions, els increments en l’activitat turística i la de l’aeroport –amb un nou màxim històric de passatgers- o el gran dinamisme del trànsit de mercaderies al port. D’altra banda, Barcelona continua ben posicionada en el context internacional i europeu com a ciutat amb una marca global i una bona reputació que la fan atractiva pels negocis, l’emprenedoria, la inversió estrangera i la captació de talent; així, cal remarcar que el 2018 se situa com la quarta ciutat mundial més atractiva per treballar a l’estranger -segons The Boston Consulting Group-, la tercera ciutat preferida d’Europa per a ubicar una start-up, segons l’Startup Heatmap Europe, i la primera ciutat global en persones assistents a congressos internacionals. Això s’ha d’emmarcar en les condicions i oportunitats que la ciutat ofereix: una població activa amb un alt nivell de formació, entorns on l’R+D+i es posen a l’abast de les empreses, universitats implicades en el desenvolupament econòmic i social del seu entorn, qualitat de vida, equipaments sanitaris de primer nivell, polígons industrials i logístics, escoles de negocis situades entre les millors del món. En aquest sentit, Barcelona es consolida com a ciutat d’excel·lència en formació empresarial. Segons el rànquing del diari Financial Times sobre els millors 100 programes d’MBA a jornada completa, les escoles barcelonines de negocis IESE i ESADE es posicionen entre les cinc primeres en el rànquing europeu el 2018 (tot assolint la 3ª i 5ª posició, respectivament), fet que situa Barcelona com l’única urbs europea amb dues institucions docents entre les cinc millors escoles de negocis del continent. Pel que fa al turisme, Barcelona continua molt ben posicionada com a ciutat líder d’atracció de visitants, tant a nivell europeu com internacional. Segons Euromonitor International, l’any 2017 és la 23a. ciutat més visitada per turistes internacionals entre 100 ciutats del món, i la 6a. més visitada entre les ciutats europees. Quant a l’àmbit del turisme de negocis, el 2018 Barcelona ocupa la quarta posició al món en nombre de congressos internacionals organitzats i la primera en persones participants, segons l’informe de l’International Congress and Convention Association (ICCA). Respecte a les infraestructures d’accés a la ciutat, l’aeroport de Barcelona és el setè d’Europa en nombre de persones passatgeres el 2018 i la ciutat compta amb el primer port base per a creuers d’Europa i de la Mediterrània, que se situa com el cinquè del món el 2017. El 2018 continua la millora de l’activitat econòmica a Barcelona i tant el nombre de llocs de treball com el d’empreses segueixen augmentant, una tendència també comparteix l’Àmbit Metropolità. Barcelona tanca el quart trimestre de 2018 amb més de 1,1 milions de persones afiliades a la Seguretat Social, el que suposa la xifra més elevada de la sèrie històrica en un desembre i l’encadenament de vint i un trimestres consecutius de creació neta d’ocupació interanual des de finals del 2013. D’aquesta manera, la ciutat segueix creant ocupació neta i supera el nivell d’ocupació que comptava a finals de 2007. L’augment de l’afiliació a la ciutat és idèntic al que experimenten l’Àmbit Metropolità i Catalunya i molt semblant al d’Espanya. Barcelona i la seva àrea impulsen i han de continuar impulsant el desenvolupament d’un model productiu més just i sostenible, basat en la sostenibilitat en totes les seves dimensions: econòmica, social i ambiental. A partir d’una economia diversificada i innovadora el gran objectiu és crear riquesa i llocs de treball de qualitat i reduir les desigualtats. Els sectors estratègics que esdevenen un eix vertebrador de la transformació del model productiu són la indústria manufacturera, l’economia digital, els sectors creatius, l’economia verda i circular, la salut i Bio i l’economia social i solidària. La industria és un sector clau per a la competitivitat de l’economia de Barcelona i i la seva àrea metropolitana, que compten amb clusters industrials de referència -com el químic, l’alimentari o el de l’automoció- i treballen per a desenvolupar la indústria 4.0. Cal remarcar que el sector crea llocs de treball de qualitat, amb nivell salarial superior a la mitjana de la ciutat i un elevat pes de la contractació indefinida entre les persones assalariades. Cal destacar la importància de la ciutat al sector TIC, les activitats creatives, l’economia verda i circular, el sector de la Salut i qualitat de vida i l’Economia Social. Per garantir la viabilitat d’aquest model, però, cal fomentar la competitivitat de l’economia i garantir condicions favorables per al finançament, impulsar i aprofundir en les polítiques contra la desocupació juvenil, de la dona, dels majors de 45 anys i de les persones aturades de llarga durada, i combatre els nivells de desigualtat social existents.

MERCAT LABORAL De caràcter general Al 2018, es mantenia la millora dels indicadors econòmics i de l’ocupació a la ciutat. No obstant, s’ha d’assenyalar que, segons l’EPA, en aquest deu anys el nombre de persones assalariades disminueix un 15,1%. Aquesta reducció no es veu compensada per l’augment dels empresaris i autònoms. 104 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 Quan analitzem l’evolució dels centres de cotització per grandària, observem que els petits i mitjans tendeixen a disminuir, i només augmenten els de 101 a 1.000 treballadors, i sobretot els de més de 1.000. Alhora, també veiem com la crisi ha suposat un gir i una modernització de les activitats desenvolupades a Barcelona. La ciutat, que era ja majoritàriament una ciutat de serveis l’any 2008, aprofundeix la seva terciarització, fins arribar, l’any 2018, a un 86% de població ocupada en el sector serveis. Els que més han crescut son els vinculats a activitats financeres, seguits dels de comerç i turisme i informació i comunicació. De caràcter específic Sobre la població La població barcelonina presenta característiques pròpies que la distingeixen de la resta d’àmbits territorials. Quant a l’evolució de la població empadronada entre 2008 i 2018 a la ciutat destaca una reducció de la compresa als trams en edat laboral, un augment de la menor de 15 anys i de la major de 65. Aquesta tendència també es reflecteix a l’EPA, ja que, en el mateix període, disminueix la població activa i augmenta la inactiva. Cal estar amatents a aquesta evolució atès que tindrà repercussions en els serveis d’atenció a la gent gran, i en la taxa de reposició dels llocs de treball. L’epígraf de pensionistes és el més nombrós i presenta un increment constant, mentre que el de dones que declaren com activitat principal la de mestresses de casa es redueix al llarg de tot el període. L’any 2008 hi havia 3 persones actives i 2,7 ocupades per cada pensionista, mentre que a l’any 2018 aquesta ràtio baixava a 2,5 persones actives i 2,3 ocupades. Les dos fonts, padró i EPA, posen de relleu una tendència a l’envelliment de la població barcelonina i una disminució de la població en edat laboral. És evident que la crisi ha impactat negativament a l’evolució i composició de la població activa de Barcelona. Per una banda, hem de destacar el descens de la població ocupada i l’increment de l’aturada, i per altra banda, l’emigració d’un considerable nombre de persones joves juntament amb la reemigració d’una part de les persones d’altres països que s’havien incorporat al món del treball a Barcelona. Propostes Calen polítiques per revertir les actuals tendències demogràfiques per tal d’afavorir un rejoveniment que incrementi les taxes de reposició de mà d’obra i que, al mateix temps, garanteixi els recursos necessaris per a les prestacions i serveis per al manteniment de l’Estat de Benestar i la cohesió social. Instem a l’Ajuntament de Barcelona a impulsar el desenvolupament d’una ocupació de qualitat que doni resposta a les expectatives socioprofessionals del jovent i que, al mateix temps, faciliti el retorn de les persones que involuntàriament van haver de marxar a altres indrets per motius professionals. Sobre la població ocupada De l’evolució de la població ocupada s’ha de destacar la forta destrucció de llocs de treball al començament de la crisi i la lleugera recuperació que s’està produint als darrers exercicis. Segons gènere, els primers anys van estar marcats per una forta destrucció de llocs de treball masculinitzats i una lleugera disminució dels feminitzats. Amb la recuperació econòmica els homes han estat el més beneficiats per la creació d’ocupació. També s’ha de destacar que les dones son majoria a la contractació temporal i als treball a temps parcial. Propostes Cal dissenyar i impulsar, amb la participació dels agents econòmics i socials, mesures per fer front als desequilibris existents, amb polítiques i eines que afavoreixen la igualtat d’oportunitats i evitin els riscos d’exclusió social dels col·lectius més vulnerables: dones, jovent i persones de més de 45 anys. En aquest sentit, caldria desenvolupar els acords signats pels agents econòmics i socials en el marc de l’AIC. Sobre la afiliació a la Seguretat Social Les dades sobre afiliació confirmen l’increment de l’ocupació que reflecteix l’EPA, tot i no ser indicadors comparables. Construcció i serveis presenten variacions positives entre 2017 i 2018, i a la indústria es redueix lleugerament. CESB | 105

Ple del 16 de desembre de 2019 Cal destacar que el 46% de les persones donades d’alta al règim general i al d’autònoms, es concentren en tres activitats: serveis a les empreses, comerç i reparacions, i activitats sanitàries i serveis socials, la qual cosa posa de relleu la creixent especialització i la importància dels serveis a la ciutat. Si a aquestes activitats els hi afegim les d’educació, el percentatge augmenta al 53%. Sobre la contractació registrada Si bé es produeix un increment del nombre de contractes registrats, s’ha d’advertir que els de menys d’1 mes gairebé representen el 43%, mentre que els indefinits van ser el 14,4%. Els contractes temporals registrats a Barcelona durant l’any 2018 es van situar al voltant del 86%. Les activitats amb major grau de temporalitat, per sobre del 90%, van ser les sanitàries i les de serveis socials; les culturals, artístiques i de lleure, i les de transports i les comunicacions. Propostes Cal tenir en compte que l’increment del nombre de contractes registrats va en paral·lel a l’augment de la contractació de molt curta durada i al manteniment d’elevades taxes de temporalitat. Considerem que la temporalitat no justificada pot tenir efectes negatius sobre la productivitat i la competitivitat atès que la rotació permanent de persones en un mateix lloc de treball suposa una pèrdua del coneixement generat per l’experiència, i alhora s’ha de contemplar com a factor de vulnerabilitat de les persones que es veuen privades de planificar el seu projecte de vida a mig i llarg termini. Tot i no tenir competències, l’Ajuntament de Barcelona hauria d’assumir un rol de dinamitzador de l’ocupació de qualitat amb la participació i el consens del agents econòmics i socials. Població aturada Malgrat que l’EPA i l’atur registrat presenten diferències en els valors absoluts en la composició de la població aturada a Barcelona, ambdues fonts coincideixen en les principals tendències i característiques que defineixen l’univers de les persones sense feina:

1. Per sexe, l’atur femení es majoritari. 2. Per durada, el grup més nombrós és el de persones que romanen en aquesta situació menys de 6 mesos, la qual cosa posa de relleu que una part de la població ocupada entra i surt freqüentment del món del treball. L’altre grup que hi destaca és el persones aturades de llarga durada, en el que, de nou, les dones son majoritàries. 3. Per nivell formatiu, les persones menys qualificades són les que presenten majors dificultats per a la seva inserció laboral.

Quant a la seva distribució territorial, els districtes de Sant Martí, Nou Barris i l’Eixample són els que més persones aturades registrades concentren, i el de Ciutat Vella lidera el nombre de població estrangera desocupada. Propostes Instem a l’Ajuntament de Barcelona a mantenir i estendre els programes que milloren el nivell formatiu de les persones menys qualificades, per tal d’augmentar les seves oportunitats d’inserció laboral. L’altre aspecte que convé tenir present per intervenir és l’atur de llarga durada i, especialment el femení de molt llarga durada. Considerem que calen mesures específiques que facin front a les necessitats i característiques de les persones més vulnerables i en risc d’exclusió social. Considerem necessari agilitzar la col·laboració institucional entre l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya per tal de definir i desenvolupar les polítiques actives més adients per a la creació d’ocupació a la ciutat. Prestacions per desocupació El primer element a tenir en compte és el grau d’aquesta cobertura d’aquesta prestació per a les persones que involuntàriament es queden sense feina. Tot i el lleuger l’increment del darrer exercici, al desembre de 2018 es situava en el 49,5%. 106 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 Constatem que no només minva el nombre de persones beneficiàries, també ho fa l’import abonat. A la província de Barcelona, l’any 2009 l’import mitjà de les prestacions contributives era de 757 euros, i el 2018 de 744, a les no contributives es repeteix aquesta tendència passant de 392 euros de mitjana per rebut a 380 en el mateix període de temps. El descens del grau de cobertura d’aquestes prestacions juntament amb la reducció dels seus imports i la persistència d’elevades taxes d’atur de llarga durada, són elements amb incidència directa en el grau de vulnerabilitat i de risc d’exclusió social que pateix una part de la població barcelonina. Situació a la que cal fer front reforçant les polítiques socials d’atenció a les persones sense recursos, alhora que s´han d’impulsar les polítiques actives d’ocupació que milloren l’ocupabilitat de les persones. Comparació amb altres àmbits territorials En termes generals, fixant-nos en la taxa específica d’activitat, podem afirmar que la població de Barcelona i, especialment, la femenina, és la més predisposada a incorporar-se i participar al món del treball. Barcelona és l’àmbit més s’incrementa la contractació temporal i on menys augmenta la indefinida, malgrat és on més augmenta la total. Un altre factor a tenir en compte es el nivell formatiu de la població. La ciutat registra el majors percentatges de persones amb formació superior, alhora que disminueix la població que, com a màxim, ha cursat fins a primària. Propostes Malgrat que Barcelona presenta indicadors laborals més positius que la resta d’àmbits, cal avançar i impulsar tots els aspectes vinculats a l’ocupació de qualitat. Al camp de les activitats econòmiques s’han de consolidar les emergents relacionades amb l’ús intensiu del coneixement, potenciant el lideratge de Barcelona a les activitats on és capdavantera i impulsant l’emprenedoria i l’atracció de noves empreses. En aquest context, considerem que cal una major implicació amb els parcs científics i tecnològics de les universitats i amb els centres d’R+D. Quant a les expectatives professionals, s’ha de tenir en compte que el elevat nivell formatiu de la població barcelonina s’hauria de veure reflectit en els tipus d’ocupacions ofertes, sempre tenint en compte el seu ajust amb les necessitats reals del teixit productiu. Costos laborals Si comparem els costos laborals mitjans per hora a la UE, es constata que Espanya es troba per sota dels costos de la UE-15 i UE28. Per països, només Portugal i les repúbliques dels països de l’est presenten costos inferiors als espanyols. Cal destacar que els costos als països més desenvolupats -nord i centre Europa- representen valors que, alguns casos, dupliquen els espanyols. Salaris Les fonts per analitzar l’evolució i característiques de les remuneracions són: l’enquesta de costos laborals de l’INE, l’explotació de la mostra continua de vides laborals de la població afiliada de règim general de la S.S. del Gabinet tècnic de programació de l’Ajuntament de Barcelona, les percepcions salarials a la província de Barcelona segons l’Agència Tributària, els guanys mitjans nets per càpita segons Eurostat, i l’informe sobre salaris d’ICSA-EADA. Hem de destacar que les característiques i grandària dels diferents àmbits i períodes de les dades dificulta les comparacions per manca d’homogeneïtat. No obstant, les dades desagregades per sexe i edat coincideixen en l’existència de bretxes salarials que, a més a més, es reprodueixen a les percepcions per jubilació i per desocupació. També reflecteixen una contenció de les remuneracions salarials durant la darrera dècada. No obstant, és necessari destacar que l´increment observat al darrer any, proper al 4%, juntament amb la contenció de l´IPC ha generat una millora del poder adquisitiu del 2,5% dels salaris a la ciutat, la major dels darrers vuit anys. Propostes Un dels factors de l’ocupació de qualitat és la remuneració percebuda i la seva capacitat per fer front al cost de la vida. Les dades estadístiques de l’Ajuntament de Barcelona i de l’INE mostren una millora moderada. Això succeeix en un marc on Espanya és el país amb guanys inferiors al conjunt de la UE-29, UE-15 i Eurozona. A l’informe del CESB sobre les repercussions del salari mínim de ciutat s’exposava que la millora del poder adquisitiu dels sous s’ha d’analitzar des de una doble perspectiva: CESB | 107

Ple del 16 de desembre de 2019

1. La negociació col·lectiva i la realitat/capacitat econòmica de les empreses. Aquest apartat és cabdal per fer front a les bretxes salarials. La reducció de les desigualtats esdevé en un actiu per retenir el talent jove i el femení, i per tant, és un factor que millora la productivitat i competitivitat del teixit productiu, que juntament amb l’augment del consum intern fruit de la millora salarial són factors clau per a la consolidació de la recuperació econòmica i de l’ocupació. 2. També s’han de tenir en compte els preus de béns bàsics com habitatge, subministraments i serveis d’atenció a la infància i gent gran, i d’altres, com educació i serveis de salut no coberts pel sistema públic, on les diferents administracions poden actuar en funció de les seves competències.

Sinistralitat i salut laboral L’any 2018 només les lesions per accident de treball amb baixa greus experimenten una reducció respecte a l’exercici anterior, mentre que augmenten les lleus i les mortals. Per sexe, els homes van ser majoritaris en el còmput total, especialment en els apartats de lesions greus i mortals. A la població femenina, les lesions lleus van ser més freqüents es van produir en el personal de neteja i les greus en el d’oficines. Finalment, en les malalties relacionades amb el treball, ateses als centres d’atenció primària, destaquen els trastorns mentals i del comportament. Propostes Cal posar atenció i analitzar les causes dels accidents “in itinere”, atesa la seva freqüència en els greus i mortals, per tal de dissenyar plans específics per aconseguir la seva reducció. Respecte als trastorns mentals i de comportament calen mesures per fer front als riscos psicosocials, tenint en compte que la població femenina ocupada és la més afectada.

POLÍTIQUES ACTIVES En aquest capítol de polítiques actives per a l’ocupació gestionades a la ciutat de Barcelona s’inclouen els programes i les accions portats a terme per l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant Barcelona Activa, la Fundació Barcelona Formació Professional i l’Institut Municipal de Persones amb discapacitat; els diversos programes de formació i inserció per a les persones actives, tant les que treballen com les que cerquen feina, que gestionen els agents econòmics i socials de Barcelona, als que enguany s’afegeix la informació de PIMEC, organització que ha passat a formar part del CESB a partir de 2017; i, finalment, les polítiques actives a la ciutat de Barcelona, tant de promoció de l’ocupació com de suport a les empreses que porta a terme la Generalitat de Catalunya per part del SOC, la agència ACCIÓ i l’Àrea d’Emprenedoria i Formació. Ajuntament de Barcelona Barcelona Activa El CESB vol destacar la posada en marxa al 2018 de 6 Plans de Desenvolupament Econòmic de districte i de dos nous equipaments: innoBA, el centre de referència en innovació socioeconòmica de la ciutat, a Sant Martí, i Nou Barris Activa, amb activitats i serveis d’ocupació, emprenedoria i pel comerç de proximitat. Durant 2018 s’han posat en marxa noves iniciatives, que se sumen a les iniciades als darrers anys en el marc de l’estratègia municipal per fomentar la qualitat de l’ocupació i contra la precarietat laboral, com ara el nou Servei d’Assessorament en Clàusules Socials de Contractació Pública Responsable i l’obertura de 2 nous Punts de Defensa dels Drets Laborals. També s’han iniciat nous programes innovadors de foment de l’ocupació adreçats a col·lectius vulnerables. Ha estat l’any de consolidació del programa “Lidera”, impulsat per acompanyar a les dones que volen arribar més lluny professionalment i que ha permès atendre més col·lectius, entre ells dones professionals, directives, pre-directives i emprenedores. També s’ha iniciat el canvi cap al nou model d’atenció a l’emprenedoria, s’ha impulsat una nova línia d’ajuts per a l’inici de l’activitat autònoma i s’han desplegat nous programes empresarials, com el de suport a la indústria avançada, el de foment de la Responsabilitat Social Empresarial i el programa “Digitalitza’t”, d’assessorament digital al sector comerç. Durant 2018, l’agència municipal ha atès 52.399 persones (55% dones) i 7.125 empreses i 4.324 persones emprenedores a través dels més de 100 serveis i programes desplegats. 108 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 Tota aquesta activitat es complementa amb accions diverses, en diferents àmbits i posant especial èmfasi en aconseguir arribar a tota la ciutadania, especialment, els co·lectius més vulnerables i els sectors més innovadors a la ciutat. Tot i reconeixent la tasca desenvolupada per l’Ajuntament de Barcelona i la manca de competències en aquesta matèria, el CESB considera que cal intensificar els esforços portats a terme i prioritzar els programes adreçats a les persones amb més dificultats d’inserció en el mercat de treball. En aquest marc, el CESB proposa als òrgans de govern municipal recuperar l’esperit del Pacte local per a l’ocupació com a instrument de participació i concertació. Fundació Barcelona FP En aquest darrer any s’ha produït un alentiment del creixement del nombre d’alumnats en FP inicial de règim general. Tres possibles causes indirectes d’aquests lleuger descens poden ser: l’evolució demogràfica, la disminució o el tancament dels cicles LOGSE que en els darrers anys s’han anat substituint amb els de LOE i, finalment, la conjuntura de recuperació econòmica ja que la possibilitat d’entrar al mercat de treball pot persuadir al jovent de continuar la seva trajectòria formativa. Ara bé, cal esmentar que la causa més directa és el fet que en aquest curs 2016-2017 s’incrementa el preu de la matriculació dels estudis d’FP i fa que se’n ressenteixi la seva matriculació. Tot i que el descens no es significatiu, l’increment del cost de la formació és una clara barrera per a l’equitat i l’accés als estudis. A la ciutat de Barcelona hi ha un total de 118 centres de formació professional inicial, tant ensenyaments generals –cicles de grau mitjà i superior– com ensenyaments esportius i d’Arts plàstiques i disseny. Concretament, hi ha 72 centres que imparteixen un cicle formatiu de grau mitjà, 88 de superior i 24 d’esportius i artístics. En 7 dels 10 districtes l’oferta privada supera a la pública. Aquesta dada és rellevant de mostrar perquè visualitza l’accessibilitat en termes econòmics a aquests estudis professionalitzadors. Aquest fet pot suposar una barrera per a moltes persones amb situació econòmica vulnerable. Des del punt de vista de l’oferta pública, la Fundació Barcelona FO aprecia que aquesta no està garantida en tots els districtes de la ciutat d’una forma òptima. En aquest sentit caldria apel·lar si és necessari garantir als i les joves de la ciutat l’accés a aquesta formació. Des del CESB compartim la diagnosi de la Fundació BCN Formació Professional sobre la situació de la formació professional a la ciutat, així com els seus reptes de futur, com són el generar pensament i coneixement relacionat amb l’FP entesa com a opció de formació i treball al llarg de la vida, crear una estructura en xarxa amb el món empresarial i de les institucions, fer de Barcelona i AMB la porta internacional de l’FP amb col·laboració Xarxa FP i potenciar l’FP dual a Barcelona i AMB. Agents econòmics i socials Tot i les limitacions i restriccions que han sofert les polítiques actives el darrers anys, els agents econòmics i socials (CCOO, UGT, FTN, PIMEC) continuen oferint serveis d’orientació i formació ocupacional, així com serveis d’orientació i informació adreçats a persones de col·lectius específics com ara el jovent, les dones i la població immigrant, així com a empreses i emprenedors en els casos de les organitzacions empresarials. Dins de l’àmbit de la formació ocupacional, durant l’any 2017 CCOO ha impartit a la ciutat de Barcelona un total de 165 cursos, amb 2.421 participants, i UGT, per la seva banda, ha ofert 209 cursos de formació a Barcelona, amb 2.434 alumnes. FTN ha organitzat 560 cursos dels quals s’han beneficiat 9.805 alumnes, i PIMEC ha gestionat 286 cursos, amb 3.665 participants. Considerem que el coneixement de les necessitats de les persones i de les empreses per part dels agents econòmics i socials és un actiu fonamental per al desenvolupament de les polítiques actives d’ocupació que s’haurien d’impulsar. Generalitat de Catalunya Servei d’Ocupació de Catalunya Les polítiques actives subvencionades pel SOC a la ciutat de Barcelona comprenen programes d’orientació professional, formació i requalificació, promoció del desenvolupament i de l’activitat econòmica al territori i projectes integrats. En total es preveu que les seves accions arribaran a 106.301 persones l’any 2017, amb un cost aproximat de 62,2 milions d’euros. ACCIÓ ACCIÓ és l’agència per la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya, que vol contribuir a l’èxit de les empreses en el mercat a través del foment de la innovació, la internacionalització empresarial i l’atracció d’inversió estrangera, com els tres principals pilars d’actuació. Per dur a terme aquesta tasca, ACCIÓ disposa, a més, dels clústers i el finançament com a eines de suport. CESB | 109

Ple del 16 de desembre de 2019 S’ha donat continuïtat al procés d’integració i reordenació de la xarxa d’agents tecnològics del territori, com a aposta a llarg termini per tal d’augmentar la capacitat en recerca industrial i serveis tecnològics, així com d’activar la demanda tecnològica de les empreses catalanes per incrementar-ne la capacitat innovadora o promoure la connexió de l’empresa catalana al món i assessorar-la en la implantació en nous mercats i el descobriment d’oportunitats de negoci globals, a més d’ajudar-la en el procés d’internacionalització. ACCIÓ també promou la generació de projectes d’inversió d’alt impacte a Catalunya, dissenya actuacions dirigides a elaborar i executar dins de l’àmbit de les empreses programes d’actuació en matèria d’R+D+i en les vessants estratègica i operativa o posa a l’abast de les empreses catalanes el mix de finançament més adient a les seves necessitats, amb una especial incidència en el finançament alternatiu i complementari al bancari, tant nacional com internacional. Àrea de d’Emprenedoria i Formació del Departament d’Empresa i Coneixement Ha desenvolupat dos grans programes:

• Programa integral de suport a les persones emprenedores (PISPE), que té com a objectiu donar suport integral a la creació d’empreses com a resposta al col•lectiu d’emprenedors que emprèn per necessitat i genera projectes d’autoocupació. La Xarxa Emprèn té com a objectiu desenvolupar un entorn favorable per facilitar la creació d’empreses a Catalunya, oferint recursos i serveis, de manera integral, per tal que les persones emprenedores puguin crear, desenvolupar i fer créixer la seva empresa. Aquest programa s’estructura per mitjà d’una xarxa público-privada d’entitats col·laboradores, formada per administracions locals, diputacions, entitats sense afany de lucre, col·legis professionals, agents socials i econòmics, gremis i universitats. Al llarg del 2018 s’han beneficiat 2.803 persones d’aquest programa, i s’han creat 193 empreses.

• Programa per promoure l’emprenedoria territorial especialitzada (PRIMER), pretén impulsar una emprenedoria d’empreses basades en la innovació i la tecnologia que ampliï a tot Catalunya l’efecte del hub tecnològic de Barcelona. Diferents entitats vinculades al territori desenvolupen programes per fomentar l’emprenedoria d’alta especialització basada en la innovació i la tecnologia. Al llarg del 2018 s’han beneficiat 106 persones d’aquest programa, i s’han creat 5 empreses.

Per altra banda, s’ofereix a les persones emprenedores formació especialitzada i tutories per engegar una idea de negoci que aprofiti una fortalesa territorial amb una aplicació de tecnologia, innovació o nous models de negoci. El CESB valora molt positivament la tasca d’aquest departament a la ciutat de Barcelona. Mediació laboral A Catalunya es van presentar un total de 896 expedients de mediació, entre conciliacions/mediacions i arbitratges, que van afectar a 19.673 empreses i 365.153 treballadors. D’aquest total 279 van ser a la ciutat de Barcelona. El paper de la mediació laboral és un instrument de resolució de conflictes laborals que, més enllà d’impulsar el diàleg, té una activitat que pot ser quantificada i valorada en termes econòmics. L’any 2018 va aconseguir desconvocar a Catalunya 27 vagues, que han suposat un total de 126.623 hores desconvocades, el valor de les quals és de 1.970.253,88€ euros.

QUALITAT DE VIDA Població La dada oficial de població de Barcelona a 1 de gener del 2018 és de 1.620.343 habitants, pràcticament igual que la de 2017. L’estancament de la població durant l’any 2018 també s’ha produït a Catalunya i a Espanya. Des de fa més d’una dècada la població de la ciutat es manté més o menys estable. Els residents estrangers a la ciutat en canvi, van mostrar un increment del 3,1%, el més alt després de la crisi. A partir de 2016, amb la recuperació econòmica, l’arribada de població estrangera torna a entrar en creixements positius. Els residents estrangers a la ciutat suposen el 18,5% de la població, set dècimes percentuals per sobre del pes de 2017. S’observen igualment grans diferències en el pes de la població estrangera sobre la població total als barris. Els quatre barris de Ciutat Vella es troben per sobre del 30%, destacant el Barri Gòtic i el Raval amb percentatges del 50%. El 60% de la població estrangera es concentra als districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc i Sant Martí. La població en edat de treballar de la ciutat presenta una reducció de prop de 30.000 persones en el període 2008-2018. Aquesta reducció es concentra en el col•lectiu jove, de 16 a 29 anys, que cau prop de 34.000 persones, mentre que el grup de 30 a 64 anys es manté més estable. Paral·lelament, la població en edat no laboral s’incrementa en més de 34.000 persones: el total de menors de 16 anys augmenta un 7%, mentre que el grup de més de 65 anys ho fa en un 6%. 110 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 Un dels trets que caracteritza més la demografia de la ciutat és l’envelliment. L’any 2016 l’esperança de vida en néixer va arribar als 84,2 anys, xifra que es mantenen per sobre de la de Catalunya i la de l’Estat espanyol. L’augment de l’esperança de vida comporta un augment de la població de persones de més edat que viu sola. L’índex de solitud dels majors de 65 anys va ser de 25,8, és a dir que més de la quarta part de la població major de 65 anys viu sola a la ciutat, dos punts percentuals més que l’any 2000. Cal aprofundir en els serveis adreçats a la gent gran i redimensionar-los per fer front a l’augment de la demanda que, sens dubte, es produirà. Renda familiar disponible (2017) La Renda Familiar Disponible (RFD) per càpita a Barcelona es va situar l’any 2017 en 21.980 euros, un 2,9% més que un any enrere. L’augment de la renda es va recolzar en la consolidació de la trajectòria econòmica expansiva i en el fort dinamisme del mercat de treball. La distribució de la renda per districtes presenta moltes similituds amb els anys precedents. Sarrià-Sant Gervasi i les Corts són els districtes amb els índexs de renda més alts i molt semblants als de l’any anterior. L’Eixample i Gràcia, superen també la mitjana de renda de la ciutat, mentre que Sant Martí, Sants Montjuïc, Ciutat Vella, Horta-Guinardó, i Sant Andreu se situen per sota de la mitjana, amb valors entre el 75% i el 88% de la mitjana. Finalment, Nou Barris ocupa la darrera posició amb un índex força allunyat de la resta. . La distribució de la renda per barris també presenta un to general d’estabilitat amb relació a anys anteriors, perfilant el fort contrast de renda entre els barris de la zona oest i els de la zona nord. Tanmateix, es continua reduint la dispersió en els barris per segon any consecutiu, en tancar-se la distància entre els barris situats als extrems. Igualment, altres mesures de desigualtat com la ràtio entre els percentils 75/25 o l’índex de Gini perfilen una reducció de la desigualtat des dels màxims del 2014. Malgrat la millora dels dos darrers anys, des del començament de la crisi ha augmentat la desigualtat entre els barris de Barcelona. L’any 2008, el barri amb renda familiar disponible més alta tenia una renda 4,3 vegades més elevada que la del barri amb la renda familiar disponible més baixa. mentre que l’any 2017 aquesta proporció, en aquest cas entre els barris de Pedralbes i Ciutat Meridiana, havia pujat a 6,4 vegades. Educació i formació El curs 2018-2019 es va iniciar amb una oferta total de 8.411 places a les 101 escoles bressol municipals. Aquest curs la ciutat ha estrenat tres nous centres. L’actual xarxa d’escoles bressol de la ciutat ha permès que la demanda no atesa baixés fins un 40% del total, sis punts inferior a la del curs anterior. Els ensenyaments de règim general en el curs 2017-18 han comptat amb 258.040 alumnes, xifra que suposa un increment de més de 2.500 alumnes en relació amb el curs anterior. L’augment relatiu més important s’ha donat entre l’alumnat de Formació Professional de grau mitjà i de grau superior, mentre que es mantenen pràcticament estables els alumnes d’educació primària i de batxillerat. En total, un 41,7% dels alumnes del curs 2017-18 estudien en centres públics. Els percentatges més alts d’ensenyament públic corresponen a l’educació infantil i formació professional de grau mitjà. Millorar l’oferta formativa i combatre l’abandonament escolar és imprescindible per garantir una societat cohesionada i millorar la qualitat de vida de les persones. En aquest sentit, el CESB considera preocupant la taxa d’abandonament escolar que indica el recent estudi del Consorci d’Educació de Barcelona, segons el qual només sis de cada deu joves que aquest any fan 18 anys aconsegueix la titulació a l’edat que correspon. També resulten preocupants les notables diferencies per districtes en les taxes de graduats. Ciutat Vella presenta mínims en tots els cursos escolars, encara que la situació evoluciona positivament en els quatre darrers anys, mentre que Gràcia presenta les taxes màximes, amb diferències de gairebé 16 punts respecte a les de Ciutat Vella. En l’ensenyament universitari cal destacar el bon posicionament a nivell internacional de les universitats de la ciutat. Segons el rànquing QS WUR 2018 que valora 2.500 centres d’arreu del món, la Universitat de Barcelona es situa com la segona millor universitat d’Espanya, en el lloc 71 a nivell europeu i en la posició 166 del rànquing mundial. La Universitat Autònoma de Barcelona ocupa el tercer lloc al rànquing espanyol i es situa com a número 85 a nivell europeu i 193 a escala mundial. Cultura, lleure i esport La ciutat compta amb una amplia xarxa de grans equipaments culturals que es complementa amb un bon nombre de centres culturals de barri, formant un sistema que abraça tots els àmbits de la creació: més de 50 museus i grans centres d’exposicions, més de 50 sales de teatre i tres grans auditoris musicals, 40 biblioteques, 52 centres cívics, sense oblidar la xarxa de fàbriques de creació i d’altres espais de creació privats i de les nombroses sales de música en viu i galeries d’art.

CESB | 111

Ple del 16 de desembre de 2019 La valoració ciutadana de les activitats culturals ha augmentat lleugerament per part dels ciutadans en general, que els atorguen una nota de 7,5 sobre 10 a l’Enquesta de Serveis Municipals de 2018, i encara més per part dels usuaris (7,7), que suposen el 55,2% dels enquestats. Per altra banda, segons l’enquesta Òmnibus Municipal de desembre de 2018, la gran majoria de ciutadans/es enquestats (92,7%) va assistir a alguna activitat cultural a Barcelona en els últims sis mesos, de forma semblant al setembre de 2017 (92,6%). Cal recordar que la cultura no només és un producte de consum sinó allò que defineix una societat i la seva manera d’interpretar i construir les relacions socials, econòmiques i interpersonals. Una societat culta és una societat que progressa. Fomentar la cultura i posar a l’abast de la ciutadania totes les seves formes d’expressió és posar la llavor de la creativitat i de la innovació en tots i cadascun dels aspectes de la vida social i econòmica. Finalment, en l’àmbit esportiu, cal assenyalar un augment de l’assistència ciutadana als esdeveniments celebrats, així com de la participació en curses esportives i altres activitats. La pràctica esportiva ha de ser entesa com un hàbit saludable i de benestar i qualitat de vida, de manera que facilitar l’accés de la gent gran i de les persones amb pocs recursos a les instal·lacions esportives hauria de formar part de les polítiques de benestar social. Medi ambient i sostenibilitat El volum de tones de residus generades a la ciutat durant el 2018 ha estat de gairebé 800.000, un 3,7% superior a la xifra del any 2017, continuant amb la tendència a l’augment de la generació de residus iniciada el 2014. La recollida selectiva de residus també puja en valors absoluts i assoleix un percentatge del 37,7%, un punt i tres dècimes per sobre de l’any anterior. Durant els dotze mesos de l’any 2018, els nivells dels principals contaminants de l’aire han registrat valors per sota dels assolits l’any 2017. En aquest sentit, considerem que s’han de potenciar les mesures per reduir l’emissió de gasos a la ciutat, amb especial atenció a les produïdes en les operacions de trànsit marítim, en activitats de càrrega i descàrrega i les degudes a l’ús de vehicles privats. Per fer front a aquestes situacions, instem de nou l’Ajuntament a estudiar la possibilitat d’instal·lar un sistema d’alimentació elèctrica per als vaixells al port i reordenar els horaris de càrrega i descàrrega dessincronitzant-los d’altres com els escolars. Mobilitat Els mitjans de transport no motoritzats són els que més han augmentat des de principi de la crisi, i enguany continuen creixent impulsats per l’augment de la mobilitat interna. En aquesta evolució dels desplaçaments no motoritzats han estat significatives les actuacions adreçades a la notable extensió del carril bici i la posta en servei del Bicing i recentment l’e-bicing. A tot això cal afegir la proliferació de nous mitjans de mobilitat personal com el patinet elèctric, segweys i altres, que han comportat la necessitat de regular la seva circulació en l’espai públic. El transport privat –que ha estat el mitjà de transport més afectat des del principi de la crisi- no acaba de recuperar-se i es manté en nivells semblants als de l’any 2016, amb una caiguda del 9% respecte al 2007. Pel que fa al transport públic, les estadístiques de validacions dels diferents mitjans de transport col·lectiu de 2018 confirmen un creixement global del 4% en relació a 2017, un nou rècord històric amb 1.025 milions de passatgers, gairebé 40 milions més que l’any anterior, amb augments molt significatius en tots els modes de transport públic. Les dades d’Intensitats Mitjanes Diàries (IMD) de circulació de vehicles 2013-2017 mostren una gran estabilitat, tant als accessos de la ciutat com a les principals vies de la trama urbana i les rondes. Al mateix temps les velocitats comercials a les rondes marquen el mínim històric (48 km/h). Per tal de minimitzar l’impacte del transport en la qualitat mediambiental de la ciutat cal potenciar sistemes menys contaminants de mobilitat, ampliant i millorant la xarxa de transport públic de metro i autobús, i fomentant la utilització de vehicles elèctrics i la bicicleta. Per tant, valorem positivament pel que fa al transport públic l’objectiu de TMB d’aconseguir que l’any 2020 el 35% de la flota d’autobusos sigui de tecnologia híbrida, així com l’aposta de la ciutat per l’ús del vehicle elèctric, amb un important increment dels punts de recàrrega. En suma, cal incentivar l’ús del transport públic i adoptar mesures de racionalització del trànsit intern, amb especial atenció a la millora de les vies d’accés a la ciutat, com la xarxa de rodalies, i acabar altres infraestructures com la línia L9 del metro. Habitatge La trajectòria expansiva de l’economia i del mercat laboral, juntament amb l’augment del finançament bancari i les facilitats hipotecàries, van impulsar la compravenda d’habitatges els darrers cinc anys, però ja durant el 2017 s’apreciava cert estancament, que s’ha convertit en retrocés el 2018, quan el nombre de compravendes ha estat un 12% inferior. La davallada de la demanda a la ciutat s’ha produït tant en les transmissions del segment de segona mà (que representa més del 92% del total de compravendes d’habitatges a la ciutat), com en el segment de nova planta. 112 | CESB

Ple del 16 de desembre de 2019 L’import mitjà de les compravendes, segons les inscripcions als registres de la propietat, ha estat de 339.800 euros a Barcelona el 2018, un 1,7% superior al 2017 en termes nominals, i amb una gran variabilitat en funció del territori. Els valors mitjans de la capital superen en més d’un 50% els de la resta de l’Àrea Metropolitana i en més del 80% els valors mitjans del conjunt de Catalunya. En el cas dels habitatges de propietat, l’evolució dels preus d’oferta del segment de segona mà tanca l’any amb una reducció de preus del 1,2% en termes reals. L’evolució dels preus de l’habitatge de propietat és desigual segons el districte, destacant l’increment del 9,3% en termes reals a Nou Barris i la reducció del 8,4% a Les Corts. No obstant això, les diferències territorials són encara intenses a la ciutat, amb preus que en el cas de Sarrià-Sant Gervasi són més de dues vegades superiors als valors mitjans de Nou Barris. En qualsevol cas, Barcelona és la ciutat que té els preus de venda més alts al segment de segona mà a Espanya. La demanda de lloguer a la ciutat ha anat a l’alça durant els darrers anys. En l’últim quinquenni, per cada operació de compravenda d’habitatges es van signar de mitjana 3,5 contractes de lloguer. Enguany el lloguer ha acaparat prop del 80% de les operacions al mercat residencial de la ciutat, amb un increment de més del 7% en el nombre de contractes signats respecte a 2017. Pel que fa als preus del lloguer, després de registrar un notable repunt durant el trienni 2015-2017, el ritme es desaccelera al llarg del 2018, tot i que el preu mensual mitjà, 930 €/mes, experimenta un increment en termes reals del 3,3%. L’evolució dels preus mensuals mitjans ha estat desigual segons els districtes, amb increments per sobre del 5% en el cas de Ciutat Vella, Nou Barris i Sant Andreu, i amb variacions que no arriben a l’1% en el cas de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. De totes formes, durant el 2018 es mantenen les fortes diferències territorials ja existents, amb preus que en el cas de Sarrià-Sant Gervasi (1.269 €/mes) gairebé doblen els del districte de Nou Barris (675 €/mes). L’increment sostingut de les operacions de compravenda dels darrers anys ha exercit pressió en l’oferta i en els preus de lloguer, per la qual cosa Barcelona és, entre les grans ciutats espanyoles, la que requereix destinar una quantitat més gran d’ingressos per pagar l’arrendament, una situació que s’hauria de revertir amb polítiques públiques adequades com ara l’ampliació del parc d’habitatge públic de lloguer assequible, entre d’altres. Els ajustos pressupostaris de les administracions públiques i les repercussions socials de la crisi han donat lloc a una priorització de l’atenció a les situacions d’emergència. Tenint en compte que al voltant del 85% dels desnonaments són de pisos de lloguer, les mesures per prevenir-los van lligades a l’augment del nombre d’habitatges públics i dels ajuts de lloguer. En aquest sentit, el CESB valora positivament les mesures incloses en el Pla del dret a l’habitatge 2016-2025, posat en marxa durant el 2016, que inclou l’ampliació del parc d’habitatge assequible per destinar-lo principalment a lloguer, o les mesures lligades a l’augment dels ajuts per al pagament del lloguer. Considerem que s’han d’impulsar les ajudes destinades a la rehabilitació d’edificis, una política que té diversos impactes positius: en l’ocupació, en la seguretat dels edificis i en la qualitat de vida. El CESB considera que, a més d’augmentar el parc d’habitatges, la rehabilitació genera ocupació i permet potenciar l’estratègia de promoure l’eficiència energètica i les energies renovables. Percepció de la ciutat Una millor evolució de la conjuntura econòmica del 2018, unida a la menor tensió i incertesa política viscuda a Catalunya durant aquest any, ha comportat un canvi important en la valoració dels principals problemes de la ciutat. Al Baròmetre del mes de desembre de 2018, l’encaix polític entre Catalunya i Espanya que el 2017 va aparèixer com el problema més important de Barcelona, cau fins la tercera posició i la preocupació pels aspectes polítics, fins a la vuitena. L’atur i les condicions de treball, passen a ocupar la sisena posició. En canvi, tornen a ressorgir tipologies com la inseguretat, que repunta amb un 21%, o l’accés a l’habitatge, que passa a ocupar la segona posició. Salut L’any 2016 (darrera dada disponible) l’esperança de vida va ser de 81,2 anys per als homes i de 86,9 anys per a les dones residents a la ciutat de Barcelona, la qual cosa suposa un increment en relació a l’any anterior. Aquestes xifres, però, van presentar desigualtats segons la zona de la ciutat. En homes es va observar una relació positiva amb el nivell socioeconòmic del districte (com més nivell socioeconòmic, més esperança de vida), relació que es va mantenir per a l’esperança de vida en néixer, als 45 anys i als 75 anys. En dones, en canvi, aquesta relació no va ser tan clara. És evident que l’entorn socioeconòmic determina la salut de les persones, un entorn que presenta diferències rellevants a nivell territorial en la ciutat. Les darreres dades mostren que els barris de Barcelona que sistemàticament presenten pitjors resultats a la majoria d’indicadors estan situats al sudest i al nord de la ciutat (la majoria situats als districtes de Ciutat Vella i Nou Barris, i una part de Sants-Montjuic i Sant Andreu). A l’altre extrem, hi ha barris on la majoria d’indicadors són favorables, principalment aquells dels districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts. CESB | 113

Ple del 16 de desembre de 2019 El CESB coincideix amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona que posar en evidència l’existència de desigualtats socials en salut és cabdal per incloure-les al debat públic i a l’agenda política i, per tant, també considerem l’Urban HEART com una eina adequada per visualitzar les desigualtats socials en salut. I també creiem que la posada en marxa d’intervencions orientades a reduir les desigualtats no depèn només del coneixement d’aquestes desigualtats, sinó sobretot de la voluntat política per a reduir-les i de que es destinin suficients recursos econòmics que calguin per implementar les intervencions necessàries. Població en risc d’exclusió social Seguint la tendència dels darrers anys, a la ciutat de Barcelona la població atesa l’any 2018 als 40 centres de serveis socials municipals ha augmentat fins a 85.613 persones, un augment de quasi el 5% més respecte a 2017. El 5,2% de la població barcelonina ha estat atesa pels centres de serveis socials l’any 2018. El districte que concentra el major nombre de població atesa és Nou Barris (un 15,3% del total), mentre que Ciutat Vella és el districte amb la major taxa de cobertura, un 8,8% de la seva població. El 35,2% de la població atesa als centres de serveis socials té 65 anys o més, mentre que el 8,2% són infants d’entre 0 i 14 anys i el 7,2% són joves d’entre 15 i 25 anys. El 64,8% de les persones ateses l’any 2018 són dones, mentre que les persones amb discapacitat representen el 17,3% del total. La població estrangera representa un 25,7% del total de persones ateses. Les demandes més freqüents de les persones que s’adrecen als centres de serveis socials són les d’àmbit Sociosanitari i de Salut, que suposen un 25% del total de problemàtiques presentades. Els problemes de tipus Econòmic/Necessitats Bàsiques representen un 23,7% dels problemes, mentre que els problemes de caire Individual i Familiar suposen un 21,7% del total i els d’habitatge un 10,3%. També cal destacar la tasca de les entitats socials que lluiten contra l’exclusió social i la pobresa. Així, al llarg del 2018 el Banc dels Aliments ha ajudat a una mitjana de 117.603 persones cada mes, repartint un total de 17.828.000 quilos, a través de 307 entitats d’iniciativa social repartides per tota la província de Barcelona. Per la seva part, el total de persones beneficiàries d’accions portades a terme per la Creu Roja a la ciutat de Barcelona durant l’any 2018 ha estat de 61.668, mentre que Càritas Diocesana de Barcelona va atendre en el seu àmbit d’acció social durant l’any 2018 13.225 llars (un 9% més que l’any anterior), on hi viuen 28.080 persones amb un element comú: la pobresa és més intensa, és a dir, les dificultats són més i són més greus. Hi ha actualment 438 projectes (37 més que el 2017). Informes “Condicions de vida de la població jove a Barcelona: aspectes socioeconòmics i la qüestió de l´habitatge, 2016-17” i “Condicions de vida de les persones grans a Barcelona: situació socioeconòmica i habitatge, 2016-17”. El present capítol és el resultat de realitzar una comparativa entre dos estudis elaborats pel Departament de Recerca i Coneixement de l’Àrea de Drets Socials a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). Aquests dos estudis són: “Condicions de vida de la població jove a Barcelona: aspectes socioeconòmics i la qüestió de l´habitatge, 2016-17” i “Condicions de vida de les persones grans a Barcelona: situació socioeconòmica i habitatge, 2016-17”. Els resultats analitzats en la comparativa entre condicions de vida del jovent i de la població gran confirmen en termes generals que la situació socioeconòmica dels joves ha empitjorat de manera creixent fins arribar a situar-se actualment en un dels col·lectius en major risc de pobresa, mentre la població gran -tot i ser un grup vulnerable- gaudeix dúna millora aparent en el seu benestar particularment des de línici de la crisi econòmica. Els joves Barcelonins sénfronten a un context advers tant en el camp laboral com en el residencial, que els exposa a una posició més que desfavorable respecte a la resta de la població. Les persones grans, tot i gaudir dúna situació més estable que els joves, segueix sent un col·lectiu vulnerable. Reduir la pobresa i vulnerabilitat dáquests col·lectius passa per implementar polítiques que contrarestin els efectes de les dinàmiques dócupació precàries a les que estan sotmesos els joves així com garantir un sistema de pensions a llarg termini. Per una altra banda, és necessari regular el lloguer i els preus de la propietat privada, i ampliar la inversió pública en l´habitatge social per millorar i garantir el benestar futur de la població jove i gran a Barcelona. PERSPECTIVES El capítol cinquè de la memòria recull diversos articles sobre abordar el tema de la mobilitat, per les seves implicacions en el conjunt d’activitats econòmiques, i alhora, de la qualitat de vida de la ciutadania.

114 | CESB