Espai de sentiments. Parlem d’art: creador vs artista?

“VI MOSTRA ESPAI DE SENTIMENTS”

Associació “Col·lectiu Art Local de Cocentaina” / Sala d’Armes del Palau Comtal

Creado r vs artista?

Dintre de la dimensió de l’art en general i dels últims comportaments i tendències en general, l’artista és l’element principal que fa que es materialitzen (executor matèric dels pensaments) totes o quasi totes les propostes que, des de la intimitat de l’estudi i de la idea, el concepte, la intenció semàntica, així com l’intent de comunicació juntament amb la refl exió, estudi i investigació du a cap, durant tot l’any el generador de l’obra d’art: el creador. El concepte “creador” és signifi catiu, ferma, potent i amb unes connotacions dionisíaques o sobrehumanes (si no del tot divines) que entronquen en la tradició religiosa occidental, que fa que tot el que es referisca al “creador” continga totes les qualitats divines de poder fer, que faça el que faça, sempre estarà be i serà per a un bon fi y en pro de tots els fi dels al deu respectiu. El primer escultor de la Història Bíblica fou Déu, modelant una fi gura humana i amb el seu bufi t de vent que sortia dels seus pulmons, li va conferir la vida. A aquest respecte hi ha una anècdota de Miguel Ángel Buonarrott i, quan va acabar el seu Moisès, li va pegar amb el martell al genoll i li va cridar-“parla!”- en un endemà personal de supremacia divina al vorer el resultat de la perfecció de la seua escultura en marbre. L’eix fonamental de l’artista que es basa en una recerca de la veritat, puix la divinitat condueix o vol cercar la veritat i consegüentment, és creadora. Açò és el que passa en les Arts per regla general i particularment en les arts plàstiques, on el creador genera una sèrie d’experiències, sensacions i vivències en l’espectador a partir de res, tan sols d’una idea i a partir d’un tros de pedra amorfo, d’un llenç en blanc o a partir d’ell mateix, utilitzant el seu propi cos, entre altres propostes. Per a ser el creador perfecte, hauríem de donar la vida a les formes inertes i composicions que fem (com la faula de Miguel Ángel i el Moisès), sempre diuen que tot aquell que està en la memòria i es parla d’ell, no està exànime, està viu; aquest cas, extrapolat a l’activitat artística contemporània, és l’espectador amb la complicitat de l’artista el que, d’acord amb la seua refl exió, pensament i aportació personal crítica cap a l’obra, li dóna la vida, i aquesta, mentre estiga físicament i conceptualment emeten el llenguatge conferit per l’artista en simbiosi amb la interpretació de l’espectador, aquesta viurà per sempre, adquirint l’estatus de la perdurabilitat o immortalitat de l’obra d’art.

En la societat contemporània, aquesta mitifi cació de l’artista així com de l’art, ha sigut defenestrada, el creador ja no és tant un semi-Déu dedicat a l’artesà visual, sinó que s’ha convertit en un enginyós artífex del bricolatge, on molts d’aquests

Araceli Blasco.

artistes no tenen ni estudi, treballen de forma projectual encarregant les seues propostes artístiques a professionals o intervenint espais en objectes o en el seu cos, com és el cas de la performance, el body art, entre altres, entrant així en les postavantguardes i hiper-avantguardes, a més en l’art contemporani que es fa hui en dia. Aquests comportaments artístics, el del creador i l’artista, des de el meu punt de vista, admeten una clara diferenciació i tots dos són vàlids, ni és mes un que l’altre, ni és més art un que l’altre, el que tenen en comú és que en les dues propostes

Julio Reig.

processuals arriben a un fi comú: l’obra d’Art, que té el seu punt d’infl exió, en el naixement de la fotografi a, la seua pròpia revolució on es trenca en totes les premisses academicistes anteriors i creadors i artistes treballen de la mà i a vegades transparent la subtil línia que els diferencia per avançar en la investigació i evolució artística. conceptual, hi és on es troben els sentiments de tota mena, que mitjançant la percepció de l’obra per part de l’espectador, aporta i fa de constructor fi nal del treball, alçant-lo a l’estatus d’obra d’Art. Un any més, aquesta exposició comporta un al·licient i il·lusió per als creadors contestans, de vorer que la seua obra surt al carrer i dialoga de manera fl uida amb l’espectador, i això és el complement ideal i la fi nalitat de la nostra tasca, establir un diàleg fl uid amb l’espectador i transmetre els millors dels sentiments mitjançant l’art en aquestes dates de tanta afl uència de públic al nostre poble, a la Sala d’Armes del Palau Comtal i així aportar el nostre granet d’arena a fer cada vegada mes forta i interesant la Fira de Tot Sants. Els artistes participants en aquesta cinquena edició consecutiva són: Koke Brotons, Julio Reig, Rosa María Rico, Araceli Blasco, Francisco Prats, Ana Reig, Alfonso Ruiz, Diego Moyua, Paco Albaladejo, Pepa Reig, Mari Luz Morant, Joaquín Llorens, Chemi Galiano, María Belda, Moisès Gil, Pau Sellés Alòs, Inma Ribelles, Xelo Valls, Rebeca Corec y Merce Agulló. Cadascun d’ells amb diferents propostes, inclús antagòniques, però creades en un marc contextual arraelat en el nostre voltant, amb la gent del poble, les anècdotes locals, d’acord amb les vivències individuals que donen com a resultat una sèrie d’obres que es poden vorer en aquesta exposició i que volen empatitzar amb els espectadors que ens visiten i ferlos còmplices del que passa per el nostre poble, mostrar el nostre Art Local per a la refl exió amb la fi nalitat de ser millors persones i més lliures.

Moisès Gil - Catedràtic UPV Comissari de la VI Mostra Espai de Sentiments

En aquesta refl exió voldria diferenciar el que és un treballador de l’art, anomenat “Creador” d’obres artístiques y el que s’anomena “Artista”, on el que està patent és l’enginy i genera idees perquè les transformen en obres d’art, així com el fet d’estar en la línia tan fi na de l’art i no art, doncs a la fi , tots dos fan obres d’Art, el que els diferencia és el procés per arribar a ella, aquesta processualitat de l’obra d’art sempre forma part del resultat fi nal, doncs tant o més important és aquest procés com el resultat, donant com a fi , amb la intervenció de l’espectador: l’obra d’Art. Com ja va sent una tònica en l’entorn de la nostra Fira de Tot Sants, un any més, des de la plataforma de creatius “Col·lectiu d’Art Local de Cocentaina” es du a terme aquesta exposició en el marc incomparable de la Fira de Tots Sants, que es fonamenta en un afl orament de propostes de tota mena i, sobretot, d’experiències per a tots i en particular, per als visitants; a les hores, nosaltres volem aportar a eixe cúmul d’experiències sensitives y visuals, la nostra particular visió del món mitjançant l’Art. En la mesura en el que l’Art és posseïdor del poder per si mateix d’afl orar els sentiments, motivador d’experiències tant del creador, doncs quan genera el treball artístic amb tot el procés materialitzador tècnic i

Moises Gil.