Cubelles Festa Major 2022

Autora: Montse Torrado Festa Major | cubelles

I estic molt il·lusionada amb el fet de tornar a fer el nostre castell de focs d’artifici la nit del 14 d’agost, com marca la tradició. Primer va ser la pandèmia qui ens ho va impedir i, l’any passat, una alerta màxima per risc d’incendi. Esperem que aquest any la meteorologia ens doni un respir i puguem aixecar el cap des de la sorra de la platja Llarga i la platja de la Mota per Desprésgaudir-ne.dedos anys difícils, us animo a gaudir de la Festa Major. Feu-ho amb precaució i responsabilitat, ja que aquest maleït bitxo que fa dos anys ronda pel nostre Món, encara és present i s’ha endut a masses persones, algunes de les quals de la nostra vila que trobarem a faltar en aquesta primera Festa Major de la normalitat. Va per tots ells!!

2022

El proper 14 d’agost, quan els 12 morterets explotin al cel del Castell de Cubelles, marcant l’inici oficial de la Festa Major, serà un dia especial. No us podeu imaginar com de durs han estat aquests dos darrers anys i mig!! La pandèmia ens ha robat un temps magnífic per gaudir de la cultura de Cubelles, de la vida als nostres carrers i places, de l’olor de la pólvora i el so dels timbals dels diables i el Viagrot, de les gralles que acompanyen als nostres estimats Adbó, Assumpta, Charlie i la resta de colles... Enguany, a més, commemorarem els 10 anys de la colla de Cercolets També estic molt contenta perquè un jove cubellenc, en Xavi Toscano i Granell, serà el pregoner de la nostra vila. La Comissió de Festes va tenir l’encert de proposar-lo com la persona que, després dels morterets, obrirà les festes des de l’escenari dels Jardins de Can Travé. Una persona molt jove, però també molt qualificada per parlar d’aquesta festa tan nostra perquè ha fet tots els papers de l’auca. I ja no només participant, com a membre de diferents balls, sinó també organitzant-la com a membre de la Comissió de Festes i, fins i tot, com a regidor de Festes i Tradicions. A nivell personal, no us enganyaré si us dic que és una doble satisfacció perquè és un nen al que he vist néixer i créixer.

Quines ganes tenia de poder cridar això... JA TENIM AQUÍ LA FESTA MAJOR DE CUBELLES!!!!

Bona Festa Major i Visca Cubelles!!! Rosa M. Fonoll i Ventura Alcaldessa de Cubelles la tenim aquí!

3

Ja

Creieu-me si us dic que no ha estat un camí fàcil. Aquest any potser podem viure uns actes com els del 2019, com abans de la nostra gran paparra malaltia, la molt coneguda COVID. Però m’estimo dir-ho amb la boca més petita, no fos cas que una nova onada ens tornés a fer canviar i imposar protocols com les dues darreres edicions. El programa d’actes i activitats està molt pensat per a tots els públics. Probablement podríeu pensar que és del tot clàssic, però aquesta era la idea: potenciar tot allò que fèiem abans, concerts, cercaviles, castell de focs, teatre, cinema, la bogeria d’un tobogan gegant... Tot per tancar una etapa. Potser cap regidora o regidor s’hi haurà trobat en aquesta situació, d’haver de reinventar per continuar recolzant la cultura, per apropar-la als carrers del nostre poble. Ha estat dificultós però no pas impossible. Això sí, voldria dir-vos que malgrat tot ha estat un plaer estar al capdavant d’aquesta regidoria, al costat de persones que davant les dificultats ens hem anat sortint i, per part meva, ha estat tot un privilegi treballar-hi. Com soc dona de poques paraules acabo ja, però permeteu-me em disculpi per avançat si ferim sensibilitats pel foc i el soroll. Entenent que no plou a gust de tothom, penseu que les festes són un cop l’any. Després de l’estiu tot passa i es calma. I ara sí, per acabar, deixeu-me que us deixi un pessic d’una cançó: “Ara feia un any que t’esperàvem. Necessitava sentir la teva màgia. Avui el mal tindrà solució”.. Festa Major del grup Buhos. Esther Soler i Teruel Regidora de Cultura arriba la Festa Major!

Sembla mentida, ja és agost i a Cubelles ja s’apropa la Festa Major. Per algú com jo, donar aquest tret de sortida és emocionant perquè, si tanco els ulls, em sembla escoltar el vibrant so, un cop més, de la música, el soroll i l’olor de la munició que llencen les colles de foc, el ritme dels tambors, els versos de les gitanes i pastorets... Presagi i ganes de gresca. Ganes de viure un any més la Festa Major.

Ja

Autora: Montse Torrado 4 Festa Major | cubelles 2022

03. ROSA FONOLL, ALCALDESA 06. ESTER PÉREZ, AUTORA DEL CARTELL 11. DE LA VITICULTURA A LA INDÚSTRIA TÈXTIL ESTER SOLER, REGIDORA DE CULTURA 04. XAVI TOSCANO GRANELL, PREGONER 08. PROGRAMA FESTA MAJOR 35. SUMARI

Després de fer moltes proves amb dibuix di gital, esbossos a llapis i altres tècniques, final ment es va decantar per l’aquarel·la que veieu a la portada del programa que teniu entre les vostres mans. “Em vaig voler centrar en aquesta part de la Festa Major que a vegades queda de costat. En el fet de descansar, aturar-se, mirar-ho tot amb calma”. En primer pla apareixen uns espardenyes de cada color de l’Agrupa, re presentant els diferents balls que participen a la Festa Major. “Una espardenya verda i l’al tra negra, a primera línia de mar on ningú les està utilitzant. Ja s’han fet servir, però aquest algú ja s’està banyant, descansant... I al fons es veu un skyline de Cubelles. Tenia molt clar que volia representar la part aquesta del descans.”

L’Ester cada any es compra un bloc de no tes per la feina amb les pàgines en blanc, d’aquesta manera “quan tinc un moment, aprofito la part de darrera per fer molts esbos sos”. I en aquesta llibreta va ser on va comen çar a plasmar les idees que li venien al cap, buscant la millor opció. “El primer era un dia ble descansant, amb les carretilles, aturant-se després del clímax”. Una opció que, tenint en compte els precedents, sorprèn. Habitual ment, tothom relaciona la Festa Major amb balls, música, ritme, moviment, festa, soroll, dormir poc, riure molt, compartir. I en aquest cas, reflecteix la calma que arriba després de la tempesta, el silenci que arriba després del guirigall, la tranquil·litat després de la xerino la, la pausa després d’arribar al punt àlgid de Sil’estiu.s’hagués de quedar amb un moment de la Festa Major seria “amb la cercavila del dia 14 a la Actualment,nit”.

I si voleu veure més creacions de l’Ester Pérez Massana, autora del cartell de la Festa Major d’enguany, les podreu trobar durant el mes d’agost, a la seva exposició anomenada Paisat ges: del Bages al Garraf a la sala d’exposicions del Centre Social Joan Roig i Piera.

6 Festa Major | cubelles 2022

L’Ester Pérez Massana, va néixer l’any 1975 a Sant Joan de Vilatorrada al Bages i va estudiar Belles Arts. Va arribar a Cubelles per primera vegada a la primavera del 2001. L’any 1997 va estar treballant a Calafell i, quan hi portava sis mesos, va tenir molt clar que es quedaria a viure per la zona. Poc després va conèixer en David, la seva actual parella, i els dos van coincidir en que viure a prop de la platja els hi agradava molt. Es van comprar un pis i s’hi van Llicenciadaassentar.enBelles Arts, actualment és pro fessora d’Educació Visual i Plàstica a l’ESO i a Batxillerat. “Els anys d’estudiant, experimen tes molt. I Belles Arts és entrar en el món de l’Alícia en el país de les meravelles. Et fan pensar que no saps res. Et fan ser molt crític, però també et fan dubtar molt de si realment és el que vols.” La vena artística l’acompanya des de ben petita. Sempre li havia agradat crear, ex perimentar, dibuixar. I ja durant la seva infàn cia anava a classes de dibuix. I un cop a Belles Arts, després de donar-li moltes voltes al seu futur, es va especialitzar en pintura figurativa. D’aquells primers anys a Cubelles, pràctica ment venia al poble a dormir. Treballava a Vi lafranca i gairebé no hi fèiem vida. Recorda haver visitat alguna exposició de la Jocelyne Marmottan a l’Aliança, de les últimes vegades que havia estat oberta. I alguna altre a la sala annexa del Castell. “Però el vincle més fort amb la cultura cubellenca el vam fer quan vam entrar a formar part de l’Agrupació de Balls Populars amb la família”. Aquella experi ència la va integrar a la vida social, popular i cultural de la vila. “Ja ho diu el nom de l’en titat. És la cultura popular, la del poble, de la gent que hi viu i la que es va fent gran, junta ment amb les persones que arribem de nou”. Posteriorment, també va ser regidora de Cul tura de l’Ajuntament de Cubelles. Sobre el cartell de la Festa Major d’enguany, “em va arribar l’encàrrec a través de la regido ria de Cultura a petició de la Comissió de Fes tes i em vaig posar molt contenta”. Sempre li havia fet molta il·lusió. “Havia fet exposicions, havia participat en els concurs dels cartells de la Festa de les Roses... Però sabia que per fer el cartell de Festa Major, t’havia d’arribar a pe tició expressa de la Comissió de Festes. I per mi és un honor”. “Quan em va arribar la petició vaig començar a fer molts esbossos. Però la idea bàsica que tenia al principi, és la que ha acabat sent”.

també és membre de Crea Cubelles, una associació que des del 2018 uneix tot tipus d’artistes de Cubelles i les po blacions dels voltants.

ESTER PÉREZ MASSANA Autora del cartell de la Festa Major 2022 Autora: Montse Torrado 7 Festa Major | cubelles 2022

Festa Major 2022 Autora: Montse Torrado 8 Festa Major | cubelles 2022

Els qui coneixen en Xavi des de ben petit, saben que poques coses li poden fer més il·lusió que ser el Pregoner de la Festa Major de Cubelles. I ell, bromista de mena, fa anys que els hi explica als del seu voltant que té el pregó preparat, guardat a un calaix, esperant el seu moment. Ara, reconeix que “era mentida. Eren més les ganes que tenia de fer-ho que la realitat. Quan em van oferir fer el pregó, em vaig dir, ara no puc fallar. Tota la vida dient que seria imprimir i ja està, però realment no el tenia fet”. I el moment és ara. Un moment que encara no esperava i rep amb la sensació que arriba molt aviat. “Potser, pensant en l’experiència dels que em precedeixen, sí arriba aviat. Eren tots més grans i pocs pregoners de 35 anys conec”. Però que la Comissió de Festes, de manera unànime, l’hagi escollit per realitzar aquest encàrrec tant especial, diu molt de la seva trajectòria i posa en valor que no cal arribar a certa edat perquè reconeguin el seu bagatge, els seus mèrits o la seva empremta. I és que en Xavi Toscano Granell, va néixer a Cubelles l’any 86. Co-autor de 20 anys. Agrupació de Balls Populars de Cubelles 19962016, es presentava a les solapes del llibre amb les següents paraules: “Amb només 8 anys va començar la seva vinculació amb els balls populars i la Festa Major. L’any 1994 va formar part de la primera colla del Ball de Pastorets, tot i que abans ja acompanyava els gegants amb la colla dels Timbalers. També ha sigut membre de les colles de Diables, Timbals, Pastorets, Bastoners Joves i Gegants. Actualment, toca el timbal amb la la

Xavi Toscano Granell Pregoner de

colla de Grallers de l’Agrupació. És periodista i ha sigut col·laborador de Ràdio Cubelles i el Diari de Vilanova. L’any 2014 va escriure el reportatge 20 anys ballant Pastorets, publicat al programa de la Festa Major de Cubelles. Durant sis mesos, entre 2010 i 2011, va ser regidor de Festes i Tradicions”. Però també podria haver anomenat la seva relació amb la premsa comarcal, o la interpretació amb èxit del Lluquet, un dels protagonistes de l’obra de teatre Els Pastorets del Grup de Teatre Casal de Cultura de Cubelles. O que en la seva joventut va ser un dels membres fundadors de la desapareguda Tele Cubelles. O que és membre actiu de l’entitat juvenil el Cubell. També es seva la frase “si tingués un tercer cognom, el meu seria Cubelles. M’he criat aquí, i per molt que marxi a viure fora li tinc molta estima. Potser, perquè des de la localització de casa meva, a la Masia, sempre puc veure el quadre de Cubelles davant. I he crescut amb ell. Sempre serà el meu poble”. La Festa Major “és el moment de comunió que tenim tots els cubellencs, també amb la gent que ve de fora. Un moment on ens retrobem per gaudir de 3 dies que són nostres. Un moment d’integració de persones que mai m’hagués pensat que acabaria ballant balls populars. Un moment que impregna tota la comunitat d’una passió que fa que tothom se senti molt bé.”

9 Festa Major | cubelles 2022

Els seus records són molt extensos. “Recordo, de petit, la primera vegada que vam sortir amb el Ball de Pastorets quan em tocava pujar dalt de la bota i fer el vers”. I tot i la gran quantitat de moments viscuts en primera persona, si hagués d’escollir algun en concret, “em quedaria amb els anys que m’he cremat encenent carretilles al ball, el primer Assaig General on va diluviar i vam acabar ballant sota la pluja, i encenent les barbacoes pel Correfoc de Festa Major Petita”. Fa set anys que per estudis, feina i amor, viu a Barcelona amb la Maria. Però ser de Cubelles, significa arribar qualsevol divendres a la tarda per passar el cap de setmana a la Masia de Can Granell i saber que trobarà els seus amics prop del carrer Major amb els qui acabarà el dia, prenent una cervesa al Celler del Porró. I va ser allà, on gràcies a la complicitat d’alguns dels seus amics, el 13 de maig va rebre una de les cartes més emocionants de la seva vida. “No m’ho esperava. Quan van venir l’Alcaldessa i la Regidora de Cultura amb el vídeo, pensava que estaven gravant alguna cosa per l’Ajuntament. No entrava per res en els meus plans i va ser una gran sorpresa”. De fet, poques vegades algú és capaç de deixar-lo sense paraules i posar-lo nerviós. I en aquell moment, amb algunes llàgrimes d’emoció als ulls i la veu tremolosa, va ser conscient del que li estaven demanant. La Maria, la seva parella, explica que les setmanes posteriors a conèixer l’encàrrec va estar molt inquiet. “Quan em vaig posar davant de la pàgina en blanc a pensar en què volia explicar em vaig calmar. Vaig pensar, fins aquí. És un moment molt especial per una persona de Cubelles, anem a gaudirlo. Això si, segur que el dia abans els nervis tornaran a aparèixer”. Ara, aquesta pàgina en blanc ja té contingut i a falta d’alguns petits retocs, el punt de partida el té clar: “Em sento com el portaveu d’una generació que hem crescut de bracet amb la Festa Major. I ho he integrat parlant de la gent amb la que hi he participat. Amb els meus amics, la gent de l’Agrupació de Balls Popular i la gent de les colles. Aquesta generació nascuda entre mitjans dels anys 80 i principis dels 90”. En Xavi és d’aquelles persones d’esperit inquiet amb les que pots parlar de qualsevol tema d’actualitat, d’esports, de cultura, de política, de societat. Sempre des del seu punt de vista analític, crític, reivindicatiu i humorístic. I així ho expressarà al seu pregó. “Vull fer una part més protocol·lària perquè toca, perquè és Festa Major i és un acte més protocol·lari. Però també serà per riure, perquè no entenc una Festa Major sense riure i sense passar-ho bé, i evidentment, amb una part de reivindicació de coses que falten al poble, aprofitant l’altaveu que m’han donat”.

I un cop arribi a Can Travé, acompanyat de la seva família i els seus amics, no podrà evitar “pensar molt en l’avi Eduard que és qui em va ensenyar aquesta passió per Cubelles. El qui em va transmetre el fer coses pel poble, desinteressadament, sense demanar res a canvi. M’agradaria molt que estigués a primera fila.”

De viticulturala a la indústria tèxtil Condicionants de l’activitat femenina durant el procés d’industrialització a Cubelles i el Garraf MIREIA ALMIRALL LLAMBRICH Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell

El pas d’una economia tradicional, de base agrària, a una de moderna, de base industrial, ha estat una de les transformacions de major magnitud de la historia econòmica; s’ha traduït en els valors, les formes de vida i la naturalesa del treball, i n’ha modificat les relacions socials. L’estudi se situa geogràficament en una comarca costanera d’entre Barcelona i Tarragona que, com en molts altres indrets al llarg del segle XIX, l’arribada d’un sector modernitzat hi va generar una transformació estructural. El Garraf va experimentar a mitjans del segle XIX una transformació estructural que va modificar les bases del seu model de creixement econòmic, fins aleshores d’orientació agropecuària. La tradicional especialització comercial i exportadora, basada en la producció de vins i aiguardents, permetia que gran nombre de famílies de les viles garantissin la seva supervivència amb la viticultura, amb uns ingressos que procedien majoritàriament del sector primari -agricultura i pesca, i professions derivades, com la boteria.

La industrialització del Garraf va succeir majoritàriament a Vilanova i la Geltrú, on s’hi van concentrar gran part de les fàbriques tèxtils de mitjans del segle XIX i inicis del segle XX, sense oblidar algun cas posterior, malgrat que de gran valor afegit per a Cubelles, com fou la fàbrica de guants Manufacturas Aviñó S.A, activa entre 1945 i 1969. Aquestes fàbriques, van ser ocupades amb treballadors locals i de localitats properes, així com d’altres indrets amb tradició tèxtil, i va suposar que la mà d’obra es diversifiqués. La industrialització del segle XIX es va caracteritzar per la forta participació femenina. En aquest treball es posa de relleu la importància del context socioeconòmic local per comprendre el funcionament del mercat laboral. En primer lloc, es fa un repàs del que va ser la base de la industrialització al Garraf, d’on va sorgir la tradició tèxtil, els capitals necessaris per a la implementació i, el més important, la mà d’obra que va ocupar les fàbriques. En segon lloc, s’exposen els fets més rellevants per comprendre les dinàmiques del treball femení durant la industrialització. Per últim, en tercer lloc, s’analitza la participació femenina a les fàbriques tèxtils de Vilanova i la Geltrú durant l’any 1860, ja que és el municipi de la comarca on es va iniciar la industrialització i que va captar més treballadors de les viles veïnes.

De la viticultura a la indústria tèxtil MIREIA ALMIRALL LLAMBRICH 12

Presentació

Les fàbriques tèxtilsal Garraf La base de la industrialització El desenvolupament de la indústria tèxtil va ser determinant en l’àmbit internacional des de la primera meitat del segle XIX. A Catalunya, de la mateixa manera que en d’altres regions europees, abans de la industrialització ja s’hi desenvolupaven activitats protoindustrials, especialment relacionades amb les manufactures i els teixits. Una de les principals característiques és que aquestes activitats es realitzaven fora de la llar i es complementaven amb

Vistes de Barcelona amb els vapors de fons. Gravat d'Alfons Guesdon, 1856. Font. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

activitats agràries i, habitualment, succeïen lluny dels nuclis urbans. Gràcies a això, aquestes regions reunien un important nivell de riquesa, productivitat i ocupació en períodes anteriors a la Revolució Industrial, a més dels coneixements necessaris per a la confecció tèxtil. Aquest model d’industrialització és coneix com el Model Britànic i va ser rellevant a la Catalunya interior, on la presència d’una xarxa comercial en va afavorir el desenvolupament (Maluquer, 2004). A les grans ciutats, la industrialització va arribar a un altre ritme. En aquestes aglomeracions demogràfiques, la demanda de consum i les xarxes comercials ja estaven constituïdes a principis dels segle XIX, un fet que va permetre que el procés d’industrialització es dugués a terme de manera més gradual. A Barcelona, per exemple, el port permetia l’entrada de llana i cotó, alhora que era la porta de sortida de la producció manufacturera tèxtil (Maluquer, 2004). Per últim, els factors geogràfics van ser fortament determinants en la localització de moltes industries. El conegut com a Model Alpí aprofitava la força hidràulica dels rius per abastir energèticament les industries tèxtils, com en el cas dels Pirineus i posteriorment del Llobregat i del Ter. Les primeres industries tèxtils, equipades amb filadores mule-jenny i telers mecànics, van arribar a principis del segle XIX a Sallent, Berga i Manresa, gràcies a l’aprofitament de la força hidràulica.

MIREIA ALMIRALL LLAMBRICH De la viticultura a la indústria tèxtil 13

Al Garraf el patró va ser un pèl diferent. A mitjans del segle XIX l’estructura econòmica girava al voltant de la viticultura. Al segle XVIII el conreu vitivinícola ja tenia certa importància a la comarca i autors com Virella (1978) en situen el màxim esplendor a finals del segle XIX, coincidint amb la crisis de la fil·loxera a l’estat francès, i localitzen la fi del que ell anomena “autèntic empori del vi del Penedès” un cop acabat el segle. Des d’un inici, la producció es basava primordialment en el consum propi o en la comercialització local, però des de principis del segle XIX, Vilanova i la Geltrú es va situar entre les principals ciutats exportadores de vins i aiguardents, afavorida per la demanda exterior i probablement abastida per la collita de tot el Garraf, especialment de Ribes, Cubelles i Canyelles. Cal dir que, fins a inicis del segle XVII, Vilanova formava part del municipi de Cubelles, una separació que es va fer efectiva l’any 1611, tot i que les dues viles encara van compartir alcalde durant un segle més, el 1718, tal com exposa Lolo Garcia (2011) en un estudi referent al procés d'independència d'ambdós pobles. L’orientació exportadora no és casual: Vilanova disposa d’una localització privilegiada i d’unes infraestructures comercials imprescindibles per l’aprofitament d’excedents i, per tant, pel desenvolupament vitivinícola. En canvi, altres municipis com Cubelles, que havien desenvolupat activitats marítimes i comercials al llarg dels segles XVI i XVII, a inicis del segle XVIII ja s’havien allunyat d’aquesta activitat econòmica. Tal com apunta Pinos (1998), en

Màquina Mule-Jenny. Font: Fabrica dera lan (Vielha). Musèu dera Val d'Aran.

De la viticultura a la indústria tèxtil MIREIA ALMIRALL LLAMBRICH 14

MIREIA ALMIRALL LLAMBRICH De la viticultura a la indústria tèxtil 15 un estudi referent a l’arquitectura del terme municipal de Cubelles, probablement va ser a causa de l’acumulació de palets de riera, de les febres i de les males anyades -a més dels aiguamolls del litoral cubellenc- que el sector marítim a Cubelles es va veure en decadència. D’aquesta manera, Vilanova va ser el principal punt d’embarcacions de la zona des del segle XVIII, i la composició del comerç exterior mostra la importància d’aquest sector a la zona; durant molts anys, les principals importacions van ser els cereals, la farina, els llegums i d’altres elements bàsics de la dieta humana i animal, a més de matèries primeres necessàries per la producció vitivinícola -especialment per la boteria-, a causa del desplaçament dels conreus que s’havien orientat a la vinya. D’altra banda, les principals exportacions que sortien des de Vilanova eren vins i aiguardents, experimentant el màxim històric a la meitat del segle XIX (Solé, 2011). A mitjans del segle XIX, la vinya representava una tercera part del conreu del Garraf i afavoria el desenvolupament d’altres serveis complementaris i de fluxos migratoris. La viticultura havia generat tot un conjunt d’indústries i activitats derivades que, juntament amb la pesca i els petits tallers d’artesans, disposaven d’un nivell de producció i comercialització força dinàmic per l’època. A Vilanova, per exemple, la boteria era la principal activitat manufacturera i a Cubelles hi havia una gran quantitat de masies adaptades a la producció i comercialització de vi i aiguardent, que generaven gran quantitat per a l’exportació (Pinos, 1998). Tot i això, a partir dels anys 90 del mateix segle la plaga de la fil·loxera va arribar a la nostra comarca, que va quedar immersa en les conseqüències devastadores. A més, la producció francesa ja s’havia recuperat i el Penedès ja no disposava del mercat americà. Els rabassaires, que havien fet front a un elevat volum de despeses i havien lluitat sota el lema la terra per qui la treballa per millorar les condicions imposades pels terratinents, van topar amb la decadència del sector vitivinícola del Garraf. A l’article La vinya i el vi al Garraf, Albert Tubau (2013) comenta que l’esforç del sindicat antifil·loxèric no va ser prou per evitar les conseqüències devastadores de la plaga, que immediatament va provocar un excedent de mà d’obra i, afegeix que, per diverses raons, el sector ja no es recuperaria. Al Garraf, el procés d’especialització del comerç i la producció de vins i aiguardents, juntament amb la ubicació a la franja litoral i l’existència de capitals privats d’indians, va ser la principal base del desenvolupament durant el segle XIX, i va afavorir la creació de la nova ciutat industrial. El comerç vitivinícola i l’acumulació de capitals comercials va generar prou capacitat per impulsar el nou sector industrial: la industria tèxtil. La irrupció de la indústria tèxtil A diferència del que havia passat amb el sector vitivinícola, al Garraf no hi havia hagut indústria tèxtil abans del 1839-40, ni tradició manufacturera ni el forma de

1 A finals del segle XVIII es va instal·lar al barri de Mar la primera indústria, La fàbrica d’indianes, dedicada a l’estampació de teles de lli i de cotó. A mitjans del segle XIX va passar a mans de S.S. Gispert Soucheiron i Cia, el 1881 de Soler, Ferrer i Cia, el 1889 de Santacana i Cia, el 1902 de Sadurní i Cia, el 1904 d’Alegre i Ferrer, S. En C i el 1927 d’Alegre, Ferret i Pi, S en C., entre d’altres, i finalment va passar, a mitjans del segle XX, a ser Manufacturas El Fénix, S.A..

De la viticultura a la indústria tèxtil MIREIA ALMIRALL LLAMBRICH 16 protoindustria tèxtil. Al cap d’una dècada, però, ja comptava amb tres fàbriques de filats i teixits de cotó -la Fabrica del Mar1 , la del Portal2 i la Fàbrica de la Rambla3 -, entre les set empreses més importants de Catalunya (Martí, 1997). Només aquestes fàbriques generaven un volum de tràfic considerable de mercaderies, tant pel que fa a les necessitats de matèries primeres per a la producció -del cotó i del carbó, aquest últim principalment provinent de la Gran Bretanya-, com de les manufactures resultants del procés productiu. Aquella mateixa dècada, l’any 1854, és curiós destacar que una de les fàbriques de filats i

2 La segona fàbrica de la que es te constància a la vila és la del Portal del Mar. L’any 1846, a mans de la societat Amigó, Montcunill i Cia, a la plaça dels Carros, prop del Camí Xic i del Camí Gran, que enllaçaven la vila amb el barri marítim. Més endavant va passar a ser de Llanza, Escofet i Cia fins que l’any 1898 va tancar les portes.

3 La primera fàbrica de la que es te constància va ser fundada l’any 1833 i inaugurada el 1838, l’empresa Roquer, Gumá i Cia, inspirada en la fàbrica barcelonina Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia. Era anomenada Fàbrica de la Rambla, a causa de l’emplaçament, i l’any 1844 va passar a la denominació fiscal Ferrer i Vidal. teixits de cotó que es va instal·lar a Vilanova i la Geltrú, sota la firma Santacana, Sadurní y Cia., estava composada per diferents socis, un d’ells de Cubelles, en Ramon Prat i Pons (Soler, 1996). Més tard, a la dècada dels seixanta, la vila ja triplicava el potencial manufacturer i se situava com una potència tèxtil de la industrialització; entre el 1860-61 el Garraf acumulava el 7,6% dels fusos mecànics de cotó de Catalunya i al voltant de l’11% dels fíl·lers cotoners mecànics. Jordi Nadal i Enric Ribas (1970) exposen que, entre el 1850 i 1860, la capital del Garraf va triplicar el potencial: els fusos, sempre mecànics, van Fàbrica del Mar 1960, Vilanova i la Geltrú. Font: R. Bellmunt, de Roset (1997).

Fàbrica tèxtil de guants de Llorenç Aviñó, principi de la dècada de 1950, Cubelles.

A la dècada dels 50 i 60 del mateix segle XX, a Cubelles, tal com s’ha comentat, també hi va funcionar la fàbrica tèxtil de guants de Llorenç Aviñó, situada a l’antic edifici de la Cooperativa La Salvadora i l’actual Casal de Cultura. A més, a la localitat de Cubelles ja hi havia tallers de modistes del sector de la pell i la confecció que, com expliquen Martínez i Vidal (2009) en un estudi dedicat als anys de la postguerra, van proliferar al llarg de la primera meitat del segle XX tot i no declarar-se com a activitat industrial subjecte a tributació municipal i no aparèixer les treballadores com a actives.

Font: Arxiu d’Antoni Pineda (AAP).

MIREIA ALMIRALL LLAMBRICH De la viticultura a la indústria tèxtil 17 augmentar de 17 mil a 47 mil, i els telers mecànics de 359 a 1.107. D’aquesta manera, mentre al conjunt del Garraf hi havia el 7,6% dels fusos mecànics catalans i l’1,3% de la població del país, al Bages tenien el 15,4% dels fusos i el 3,5% de la població, a Osona el 8,2% dels fusos i el 3,6% de la població, i Barcelona i rodalies concentrava el 34,7% dels fusos i el 16% de la població catalana. En canvi, Igualada seguia el model dels petits tallers. Al ser una població interior, només podia aprofitar la força del riu Anoia, que era insuficient. En el mateix període que Vilanova creixia exponencialment, Igualada havia passat de ser la segona capital del tèxtil a ser l’onzena en nombre de fusos. Fàbrica Cal Ganeta, Vilanova i la Geltrú4 Font: Lolo Garcia (2022). Tot i que és evident que el potencial tèxtil del segle XIX es concentrava a la capital de 4 Xemeneia de cal Ganeta (Vilanova i la Geltrú) Aquesta fàbrica de filats i teixits de cotó fou establerta a Vilanova l´any 1880 sota la raó social de Soteras y Cia. Es trobava a la Rasa d´en Miquelet, avui rambla de Salvador Samà. la comarca, hi trobem precedents a altres localitats. A Sant Pere de Ribes, per exemple, l’any 1858 s’hi va instal·lar la Fàbrica del Valls que, al cap de vint anys (moment en el que va tancar), disposava de 59 telers, un important molí fariner i una turbina elèctrica, a més d’altres telers a diferents punts del poble (Tubau, 2001). Més endavant, ja a la segona dècada del segle XX, s’hi va instal·lar la industria tèxtil de Terrada Tints Herrando.

De la viticultura a la indústria tèxtil MIREIA ALMIRALL LLAMBRICH 18 En comparació, al conjunt de Catalunya -en un primer període conegut com el de la filatura, fins a l’any 1860-, es va passar de la pràctica manual a la mecanitzada. L’etapa culmina l’any 1861 amb les fàbriques completament mecanitzades. En aquell moment, la Guerra Civil d’Amèrica del Nord i la fam del cotó, juntament amb la crisi financera dels anys seixanta, van obligar l’aturada de les indústries tèxtils. Des de llavors, la tendència a Catalunya va ser la d’augmentar el nombre d’ocupats tot i l’ús de tecnologies més productives, tal com exposa Enriqueta Camps (1995) al seu estudi vers la formació del mercat laboral industrial a la Catalunya del segle XIX. Sigui com sigui, segons apunta Garcia (2000), Vilanova i la Geltrú concentrava el major percentatge de filats per població de Catalunya. La Guía fabril e industrial de España publicada l’any 1862 per Francisco Giménez i Guited resumeix les principals característiques de les indústries de l’estat espanyol. De les 7 fàbriques tèxtils de Vilanova i la Geltrú que hi cita, diu que l’any 1860 el total de treballadors empleats al sector era de 1.884. De Cubelles cita 4 fàbriques, que en total reuneixen a 10 treballadors més, segurament, les famílies dels propietaris i els treballadors no registrats. La més important és el Molí de Farina de José Rovira, mentre que de les altres tres, no n’especifica el nom. De Sitges reconeix la fàbrica de teixits i filats de cotó de Massó, Serra, Segura i companyia, amb 226 operaris. No hi apareix ni Sant 5 Del 1850 al 61 el tèxtil representava el 75,33% de l’activitat industrial, entre el 62 i 69 el 87,37% i entre els 71 i 75 el tèxtil va arribar a assolir el 94,21% del volum industrial vilanoví. Durant l’última dècada del segle, la importància del tèxtil dins de l’economia local va començar a descendir, a causa de la diversificació de l’activitat industrial, un fet que es va accelerar a partir de l’inici del segle XX (Martí, 1997). Pere de Ribes ni Olivella però, en general, s’observa que la industrialització es va concentrar a la capital del Garraf, malgrat que, tot i que a menor escala, va esdevenir al conjunt de la comarca. Per tant, a Vilanova és on s’hi concentrava el major nombre de fàbriques tèxtils. L’any 1860 la indústria tèxtil representava més del 75% de l’activitat industrial i suposava prop del 40% del total de l’activitat econòmica5. No obstant això, cal dir que, al llarg del segle XIX, a Vilanova i la Geltrú hi van coexistir diferents indústries. Per exemple, la indústria botera tenia molta rellevància a la vila, tant pel nombre d’ocupats com pel comerç exportador que generava. En la mateixa línia, també s’hi produïen aiguardents i alcohols; la primera fàbrica de destil·lació de mostos va ser La Fassina, al segle XVIII.

També hi va haver industries molineres i alimentàries, dedicades a l’elaboració de pa, dolços i xocolata i, fins i tot, a finals del segle XIX, a fer pasta per sopa, tot i que la importància va ser residual, tal com apareix a la Guia Fabril anteriorment citada. A més, tal com recull Albert Tubau (1998), a la comarca hi trobem d’altres referents preindustrials. A Cubelles, els molins fariners, els pous de glaç i els forns de calç tenien una rellevància significativa i van saber aprofitar els recursos naturals de l’entorn, com el riu Foix, per desenvolupar activitats econòmiques més tradicionals amb inicis registrats ja al segle XVI.

Tornant a la indústria tèxtil, la primera fàbrica va ser La Fabrica de la Rambla i, en el moment de l’inici, era l’única de tot Catalunya que utilitzava energia de vapor, el que li va atorgar gran rellevància entre les indústries de la resta de l’estat. La Fàbrica de la Rambla va passar per diverses propietats. Va estar sota la firma de José, Ferrer i Cia i, quan va decidir inaugurar la Fàbrica del Mar, la va traspassar a Ribó, Ràfols i Cia.

l’any 1861 la Fàbrica del Mar ja l’havia sobrepassat i s’havia col·locat a la quarta posició del rànquing de l’estat espanyol, i la Fàbrica de la Rambla va passar a ser el quart establiment de la vila pel que fa al nombre de telers mecànics i fusos de filar.

Fullet commemoratiu de Manufacturas el Fénix 1832-1959, Vilanova i la Geltrú. Font: Arxiu Comarcal del Garraf.

MIREIA ALMIRALL LLAMBRICH De la viticultura a la indústria tèxtil 19

La Fàbrica del Mar va tenir gran presència en el complex tèxtil català. Cal dir que la Fàbrica de la Rambla, posteriorment sota la firma de Gispert, Soucheiron i Cia, va patir els efectes de la fam del cotó causada per la guerra civil nord-americana6. La política de la fàbrica va ser la de consolidació i va apostar poc per la innovació. Així doncs, 6 Arran de la crisi, del 1887 al 1900, juntament amb la davallada del comerç de vins i la crisi del sector tèxtil, la ciutat va perdre gairebé 2.000 habitants en 13 anys, amb una taxa de decreixement de l’1,17% (1887-1900) (Soler, 2011: 84).

Sigui com sigui, la falta de precedents en forma de protoindústria no va ser un impediment per a Vilanova i el conjunt del Garraf, que a mitjans del segle XIX ja se situava entre les principals capitals tèxtils de Catalunya. La creació del mercat laboral tèxtil Com hem vist, l’aparició a gran escala de la indústria tèxtil al Garraf va ser sobtada, i això va generar un seguit de peculiaritats al mercat laboral. Per una banda, perquè

Les publicacions de Garcia (2000) i Soler (1994) també exposen que el principal gruix de mà d’obra que es va ocupar a les fàbriques procedia de la mateixa

De la viticultura a la indústria tèxtil MIREIA ALMIRALL LLAMBRICH 20 aquest sector no tenia antecedents en forma d’una protoindústria. Per tant, no disposava de personal familiaritzat amb els processos productius -hi havia petits tallers tèxtils, però no eren rellevants-, com sí que es va donar el cas en altres ciutats com Igualada o Sallent, on la protoindutrialització va permetre l’existència d’un gran gruix de treballadors i treballadores coneixedores de les tècniques i amb hàbits de costura (Marfany, 2012). Per altra banda, perquè sí que tenia tradició manufacturera en altres sectors, especialment el vitivinícola, que a més estava iniciant la decadència; la vila necessitava una activitat econòmica que absorbís la mà d’obra excedent. Tot i així, la tradició manufacturera vitivinícola ocupava a gran part de la població i la rellevància del sector va generar un complex estructural, econòmic i laboral. Al voltant de la producció vitivinícola, a més de la presència de les infraestructures necessàries per dur-la a terme, s’hi van desenvolupar un seguit d’indústries auxiliars que van permetre la consolidació d’un important sector manufacturer. De fet, la boteria era una de les professions més declarades al cens dels homes vilanovins -prop de 400 inscrits- i de caire familiar, tot i que sovint només temporal (Garcia, 2000). No obstant, la principal ocupació de la comarca era la vinya i el caràcter estacional del sector també representava un augment puntual de demanda de mà d’obra, especialment durant l’època de la verema. A la comarca del Garraf, que era de les primeres en iniciar la collita, s’hi generava una confluència entre “forasteros y patricios, de hombres y mujeres, de mulos y asnos” (Francesc Papiol citat a Virella, 1978: 212).

La que venia sent la principal activitat econòmica, a mitjans dels anys 30 del segle XIX començava a assolir els límits d’expansió i calia diversificar la mà d’obra local. En una correspondència de la fàbrica tèxtil Roquer, Gumá i Cía adreçada al port de Tarragona l’any 1835, que localitza Soler (1997), es constata aquesta nova situació i s’hi intueix com la factoria la fa servir per justificar l’entrada de noves mercaderies des d’aquelles instal·lacions. “Esta población, que cuenta con 10.500 almas, se puede decir que por ahora es agrícola y que su única y principal cosecha es la del vino (...) el cultivo de las tierras no està en proporción con los muchos brazos que dependen de los jornales; así es que las posesiones de ultramar son el cementerio de estos vecinos que apurados por falta de ocupación pasan como aventureros en aquellos dominios robando al continente brazos, que podria constituir la verdadera riqueza y aumentas la población que la principal. Dando mano a la industria, verán los jornaleros assegurada su subsistència y no tendrían que abandonar el país natal a buscar fortuna incieta” (Soler, 1997: 137). Per tant, la creació d’un nou sector econòmic amb prou capacitat per absorbir l’excedent de mà d’obra era una urgència primordial a tota la comarca.

8 La població de Vilanova i la Geltrú l’any 1787 era de 6.161 habitants, l’any 1820 de 9.261, el 1850 de 8.559, el 1857 eren 11.395 i l’any 1860 ja eren 12.227 habitants, segons la Gran Geografia Comarcal de Catalunya i l’Estadística de Població, citats a Martí (1997: 29). declaraven provenir de comarques amb tradició cotonera, i un 32,6% dels més de 800 pares que van inscriure algun fill al registre civil procedien del Bages, del Baix Llobregat, del Berguedà, del Barcelonès i de l’Anoia, citats en ordre descendent tenint en compte la proporció.

Localitats amb vincle comercial amb Vilanova i la Geltrú, com Creixell i Torredembarra, de la costa del Tarragonès (Soler, 1994: 135) i de municipis de la comarca, com Cubelles, on als registres de les fàbriques hi apareixen treballadors/es d’origen cubellenc (Garcia, 2000). El creixement urbà de Catalunya al llarg de l’era industrial es caracteritzava per les corrents migratòries de l’àmbit rural a l’urbà, i la formació de les ciutats industrials.

7

MIREIA ALMIRALL LLAMBRICH De la viticultura a la indústria tèxtil 21 ciutat o de localitats properes, com podria ser Cubelles7. Una característica que observem a Vilanova, que també trobem en d’altres localitats de base agrària, és que el principal gruix de treballadors i treballadores procedia de famílies marineres i pageses, o dedicades a d’altres activitats tradicionals, les quals ocupaven part dels fills i filles com a estratègia per complementar els ingressos familiars. No obstant, en aquests cas també va caldre anar a buscar a fora un cert gruix de treballadors qualificats i familiaritzats amb els processos tèxtils que, com hem vist, no existien a la vila. Cal tenir en compte que, fins a l’any 1873, el Cens de Població no registra la naturalesa dels residents, però disposem d’altres fonts que ens permeten contrastar la hipòtesi i confirmar que entre el 20% i el 30% dels joves treballadors de la indústria tèxtil provenien de localitats amb tradició de la Catalunya interior, com per exemple les conques del Llobregat i del Ter. Precisament, una de les aportacions de Garcia (2000) ha estat la detecció de xarxes migratòries; bona part dels treballadors empleats a la fàbrica José, Ferrer i Cía, provenien del Bages i tenien relació de parentesc. Garcia (2000) va recórrer al Registre Civil per observar la presència de treballadors forasters. El registre de matrimonis de l’any 1847 al 1872 i el registre de naixements de l’any 1862 al 1863 ho confirmen: al voltant d’un 20% dels nuvis empleats al tèxtil

Per tant, la posada en marxa de les fàbriques va suposar la transformació sociolaboral de la capital de la comarca, que es pot apreciar en l’augment del conjunt de la població al mateix ritme que creixia el percentatge de treballadors i treballadores que necessitava la indústria8. A la dècada dels cinquanta la població va augmentar un 42,85%, molt superior a la diferència de defuncions i naixements, i que s’atribueix al flux migrant (Martí, 1997). La irrupció de la indústria tèxtil va ser la impulsora del mercat laboral i del desenvolupament econòmic i va anar lligada amb el creixement urbà al mateix temps que el de la població. Al Garraf, una de les transformacions més rellevants va ser l’arribada del ferrocarril l’any 1883 i la construcció de la carretera comarcal que unia Barcelona amb Calafell, que alhora va suposar la transformació de la zona de la costa. Cal a dir, però, que a Cubelles no es va experimentar una autèntica transformació urbanística en aquesta zona fins la dècada dels 60 del segle XX, coincidint amb l’expansió del turisme i la construcció de segones residències (Pinos, 1998).

De la viticultura a la indústria tèxtil MIREIA ALMIRALL LLAMBRICH 22

Gràcies a la confluència d’aquestes diverses peculiaritats, es va poder satisfer la creació de nous llocs de treball en el sector en ple desenvolupament, com era la indústria tèxtil, que a Vilanova requeria de jornalers, tant homes com dones. El treball a les fàbriques tèxtils vilanovines

La nova activitat econòmica va provocar la configuració d’un nou mercat laboral no exclòs de les decisions estratègiques dels empresaris locals. Des d’un primer moment, l’origen territorial dels treballadors especialitzats va ser rellevant. Procedien d’un món industrial força diferent del que hi havia a Vilanova. Soler (1997) parla de la voluntat de proletarització i 9 Per exemple, l’any 1850 hi ha constància a l’Arxiu Municipal d’un conflicte laboral a la Fàbrica de la Rambla. Els treballadors reclamaven un augment salarial. Aquell acte, qualificat com a delicte, va ser penalitzat per part del Govern Civil i multat. L’any 1855 també hi ha constància d’una vaga general. En el marc de renuncies contra la voluntat del govern de desmantellar totes aquelles associacions d’obrers, els operaris vilanovins van sumar-se a la convocatòria de tot Catalunya el dia 2 de juliol del 1855. Tot i així, a partir dels 60 i a conseqüència de les represàlies efectuades cap als treballadors i de la situació econòmica derivada de la crisi del cotó, l’activitat reivindicativa va quasi desaparèixer (Martí, 1997). d’una “col·locació avantatjosa” d’aquells treballadors de localitats com Sallent que migraven a Vilanova i, en canvi, Garcia (2000) emfatitza en la desconfiança dels empresaris per la cultura sindical i laboral importades de la mà d’aquests treballadors forasters. Vilanova i la Geltrú va ser una de les ciutats catalanes pioneres en la formació del moviment sindical; l’any 1855 hi va tenir lloc la vaga de les selfactines i a començaments de la dècada dels setanta el primer lock out conegut a Catalunya9. En el període d’estudi, amb escassa regulació laboral, les fàbriques també procuraven que la mà d’obra ocupada fos la més dòcil possible. Els empresaris locals, preocupats pel sindicalisme, van Platja de Cubelles, amb els establiments Solimar, a l’esquerra, i el Nàutic, més enllà (1960). Font: AAP, Martínez i Vidal (2009).

És interesant comprovar com la hipòtesi de Soler (1994) referent a la tendència cap a la feminització del treball tèxtil, culmina cinquanta anys més tard. L’estudi de Borderías (2011), on analitza diversos municipis tèxtils, conclou que l’actual capital del Garraf se situa entre els municipis industrials feminitzats al llarg del segle XX. L’autora efectua la correcció del registre, combinant el Padró Municipal i el Cens Obrer del 1919-1924, i determina que el 77% dels operaris tèxtils eren dones, perquè els homes havien anat desplaçantse a d’altres sectors amb millors condicions laborals, com el de la metal·lúrgia i la Enconstrucció.conclusió, aquest conjunt de factors va suposar l’escenari perfecte perquè s’iniciés un procés que ja prenia força en altres territoris: la projecció cap a la industrialització, iniciada al primer terç del segle XIX, va coincidir amb la davallada del sector vitivinícola. Tot plegat, va suposar un canvi d’escenari sociolaboral molt intens.

Les principals aglomeracions d’obreres des de mitjans del segle XIX van ser a les fàbriques tèxtils i on havia indústries de béns de consum, com l’alimentació i el tabac. Tant a l’àmbit rural com a l’urbà, on havia oportunitats laborals per a les dones, les taxes d’activitat eren superiors a les d’àmbits on les indústries estaven fortament masculinitzades, i les dones s’ocupaven principalment de les tasques

La tradició del comerç de vins i aiguardents no va representar només l’origen del capital inversor de les fàbriques tèxtils; també havia generat una potent oferta de treballadors ensinistrats en la producció manufacturera que, ben aviat, van migrar cap al sector modernitzat de l’època. Les dones a les fàbriques tèxtils

MIREIA ALMIRALL LLAMBRICH De la viticultura a la indústria tèxtil 23 adoptar diverses estratègies. Tal com explica Garcia (2000), l’estratègia des de mitjans de la dècada del 1850 per fer més dòcil la mà d’obra, va ser la feminització del treball cotoner. L’autor també afegeix que, al mateix temps, el treball femení, considerat com a menys qualificat i, per tant, menys remunerat, també era un instrument per rebaixar els costos laborals. Alhora, per treure’s de sobre els teixidors més revolucionaris, s’havia arribat a confeccionar llistes negres perquè no se’ls contractés en tot el Garraf. No només això, la hipòtesi de Soler (1997) planteja que l’estratègia per fer la mà d’obra el més dòcil possible era la d’ocupar població local, un sistema paternalista que juga amb l’afinitat geogràfica de l’empresa amb els treballadors. Per exemple, en el cas de la fàbrica Josep Ferrer i Vidal, el gran gruix d’empleats eren fills de boters, mariners, pescadors i pagesos, residents del mateix barri de la fàbrica, el barri de Mar. A més, Soler assenyala que els canvis tècnics esdevinguts a la indústria tèxtil vilanovina -maquinària menys intensiva en capital- van ser, majoritàriament, els condicionants de la feminització del sector, que va augmentar proporcionalment al llarg del segle XIX.

De la viticultura a la indústria tèxtil MIREIA ALMIRALL LLAMBRICH 24 domèstiques o a professions no reglades. És interessant destacar que el creixement urbà de Catalunya al llarg de l’era industrial es va caracteritzar per les corrents migratòries de l’àmbit rural a l’urbà, i per la formació de les noves ciutats industrials. Per exemple, a Barcelona, l’any 1856, les obreres representaven el 41% de la força de treball de la ciutat, tal com va recollir Ildefons Cerdà a la Monografía Estadística de la clase obrera barcelonesa publicada l’any 1864. En el món rural, en molts casos, va representar el pas del treball agrari al de les fàbriques. A municipis tèxtils com Vilanova i la Geltrú, i d’altres de la conca del Llobregat o del Ter mitjà, es complia la típica hipòtesi del marit al camp i la dona a la fàbrica. El mateix succeïa a localitats on la viticultura ocupava la major part dels actius masculins, com Navarcles, Navàs o Rubí. I també a municipis pesquers, com el cas de la feminització de la indústria de conserves de Galícia. A l’àmbit urbà, la presència d’altres sectors econòmics determinava la composició del mercat laboral. En aquestes indústries, l’interès dels empresaris era poder combinar uns costos menors pel treball amb una mà d’obra més “dòcil” -associada a una conflictivitat laboral menor-, és a dir, limitar la contractació, principalment, a dones joves i solteres, tal com exposa Llonch (2004) en el seu estudi referent a la feminització de la indústria tèxtil catalana. La participació femenina va ser clau en el desenvolupament d’aquestes indústries, ja que els beneficis del treball assalariat podien augmentar molt més que no pas els salaris i els nivells de vida. No obstant, els registres oficials no incloïen la treballadora del segle XIX i de la primera meitat del segle XX i la majoria apareixien al Cens o Padró Municipal com dedicades “a les seves labors” o “al domèstic” i moltes treballadores, quan se’ls preguntava l’ocupa ció, deixaven la casella en blanc. Des de la història econòmica s’han dedicat múltiples esforços a la recerca de fonts alternatives que en permetin la correcció. Per fer-ho, cal com binar l’anàlisi amb arxius d’empreses, patro nals, cambres de comerç o altres registres alternatius, que fan possible disposar d’una imatge més pròxima de la realitat viscuda per les dones de les classes populars. Les dones participaven al mercat laboral bàsicament perquè el complement del seu salari era in dispensable del seu salari era indispensable per a la supervivència familiar. Per tant, les noves taxes d’activitat femenina -obtingudes arran de les correccions- i l’aportació mone tària a les economies familiars -encara que les retribucions femenines es configuraven com a complementàries-, contradiu els su pòsits clàssics de les societats industrials del segle XIX i el primer terç del XX. El mo del familiar de l’home guanyador del pa, no s’hauria reproduït a la Catalunya Industrial, ni tampoc a altres territoris en vies d’industri alització com Galícia o el País Basc. Des de la perspectiva històrica, s’ha explicat l’evolució del treball femení des del segle XVIII amb la corba en forma d’U, que es divideix en tres etapes. La primera d’elles correspon a l’època preindustrial i a

Estudi de participacióla femenina a les fàbriques tèxtils del Garraf

MIREIA ALMIRALL LLAMBRICH De la viticultura a la indústria tèxtil 25 l’inici del canvi tècnic, i suposa altes taxes d’activitat femenina. En aquest període, la producció s’efectuava a l’àmbit domèstic i als petits tallers. Així doncs, no existia una clara separació entre l’esfera de la producció econòmica i la reproductiva i tots els membres de la unitat domèstica hi participaven, tot i que sota el paradigma de la divisió sexual del treball. La segona etapa, la part baixa de la U, fa referència al suposat abandonament massiu de les dones de les fàbriques i, per tant, del predomini de l’ideal de la “perfecta casada”. La tercera etapa, la part dreta de la U, mostra la reincorporació de la dona al mercat laboral, coincidint alhora amb l’augment d’assalariats per unitat domèstica després de la Segona Guerra Mundial, consolidat a partir dels anys setanta del segle XX.

El Cens del 1860 L’estudi del mercat laboral sorgit arran de la industrialització i de l’activitat femenina a les fàbriques tèxtils l’he dut a terme a través del mecanoscrit del Cens del 1860 de Vilanova i la Geltrú, ja que va ser el municipi de la comarca on es va concentrar majoritàriament aquest procés. S’ha dut a terme un buidatge exhaustiu de la font per tal de detectar les principals característiques de les dones ocupades. A més, també s’ha considerat la poca fiabilitat dels registres estadístics oficials pel que fa al registre de les dones Resum de les cèdules del cens de població de Vilanova i la Geltrú del 1860. Font: Arxiu Comarcal del Garraf.

De la viticultura a la indústria tèxtil MIREIA ALMIRALL LLAMBRICH 26 treballadores. Per aquest motiu, la recerca s’ha realitzat combinant documentació de l’Arxiu Comarcal del Garraf. La principal font utilitzada per efectuar l’anàlisi és el Padrón y Resumen del Censo general de población de Villanueva i la Geltrú correspondiente al año del 1860 [ACGAF60-1-T1-4005], que no s’havia fet servir abans en cap estudi semblant, a més d’altres fonts que s’enumeraran i que també han permès detectar la naturalesa de les treballadores (moltes procedents de municipis de la Encomarca).total,el cens registra 12.227 habitants (el 53,38% són dones), repartits en 2.557 cèdules. La base de dades s’ha efectuat amb totes les famílies que configuraven l’àmbit obrer l’any 1860: recull 689 llars on, almenys un dels membres, treballava al sector tèxtil. En aquestes llars hi residien 3.612 persones, per tant, en cada llar hi vivia una mitjana de 5,24 Éspersones.interessant destacar que el 26,95% de les famílies vilanovines tenien algun membre ocupat a la indústria i que el 17,10% declara treballar en alguna de les fàbriques tèxtils de la vila. De les persones que diuen ser treballadores en l’àmbit obrer, 1.194 ho fan al sector tèxtil (les dades es recullen a la Taula 1) i 1.842 només especifiquen treballar a la indústria i, per tant, no s’han inclòs al registre. PROFESSIONS TÈXTILS DONES HOMES TOTAL Blanquejador 0,00% 2 0,34% 2 0,17% Fàbrica 287 46,74% 116 20,00% 403 33,75% Fabricant propietari 0,00% 1 0,17% 1 0,08% Filador 13 2,12% 45 7,76% 58 4,86% Industrial 79 12,87% 112 19,31% 191 16,00% Jornaler fàbrica 26 4,23% 11 1,90% 37 3,10% Jornaler industrial 92 14,98% 110 18,97% 202 16,92% Jornaler industrial i propietari 1 0,16% 0,00% 1 0,08% Jornaler teixidor 0,00% 1 0,17% 1 0,08% Obrer fàbrica 3 0,49% 2 0,34% 5 0,42% Operari fàbrica 23 3,75% 12 2,07% 35 2,93% Operari indústria 5 0,81% 0,00% 5 0,42% Peó industrial 1 0,16% 1 0,17% 2 0,17% Teixidor 82 13,36% 165 28,45% 247 20,69% Teixidor fàbrica 1 0,16% 1 0,17% 2 0,17% Teixidor propietari 0,00% 1 0,17% 1 0,08% Treballador fàbrica 1 0,16% 0,00% 1 0,08% Total 614 100,00% 580 100,00% 1194 100,00% Taula 1 Professions declarades al cens del 1860 orientades al sector tèxtil, en funció del nombre d'ocupats i de la proporció per sexes. Font: Elaboració pròpia a partir del cens de població de Vilanova i la Geltrú del 1860.

MIREIA ALMIRALL LLAMBRICH De la viticultura a la indústria tèxtil 27 Com s’ha dit, en molts casos els registres oficials no recollien la realitat del mercat laboral. En el cas de Vilanova, hi ha registres alternatius que permeten comparar el volum d’operaris i aporten una visió qualitativa de l’estratègia empresarial d’ocupació de les fàbriques tèxtils de l’època. Per exemple, disposem del registre efectuat l’any 1862: amb motiu de la crisi del cotó, tres fàbriques vilanovines van haver de tancar i l’Ajuntament va sol·licitar el registre dels treballadors i treballadores que havien quedat sense feina (és a dir, tothom). El registre efectuat l’any 1862 s’anomena Registro de los operarios que con motivo del cierre de las fabricas de tejidos e hilados de algodon han quedado sin trabajo, con espresión del secso al que aquellos pertenecen [ACGAF60-1-T1-2828].

Aquest recompte informa de la localitat de procedència (la naturalesa) dels 542 treballadors i treballadores que han quedat sense feina, 61,44% dones i 38,56% homes (Figura 1). L’apunt interessant és veure com, a grans trets, el 61,86% de les dones són d’origen vilanoví mentre que la xifra pels homes descendeix a 49,04%.

Figura 2 Percentatge d'ocupació a la indústria segons el sexe. Font: Elaboració pròpia a partir del cens de població de Vilanova i la Geltrú del 1860. Pel que fa a l’estructura per sexe i edat dels treballadors de les fàbriques tèxtils, els majors percentatges d’activitat en referència a la població de l’àmbit obrer es concentraven entre les dones joves. La taxa d’ocupació de les dones de 10 a 14 anys era del 53,31% i ascendia fins al 67,22% entre les de 15 i 19 anys. A partir d’aquesta edat, el percentatge disminuïa progressivament, però les taxes es mantenen elevades fins ben bé els 50 anys (respecte el total de dones de l’àmbit obrer, al voltant d’un 10% de les dones de 50 anys eren

Figura 1 Treballadors del sector tèxtil segons el sexe i la procedència, 1862. Font: Elaboració pròpia a partir del buidatge del registre Registro de los operarios que con motivo del cierre de las fabricas de tejidos e hilados de algodon han quedado sin trabajo, con espresión del secso al que aquellos pertenecen de Vilanova i la Geltrú del 1862 [ACGAF60-1-T1-2828] de l’Arxiu Comarcal del Garraf. Aquest registre ens aporta informació sobre la migració vilanovina. Part de la mà d’obra provenia de localitats amb tradició fabril, a causa de la necessitat de treballadors familiaritzats amb els processos productius, tot i que el principal gruix de mà d’obra estava format per persones de la mateixa ciutat o procedents de poblacions properes, com ara Cubelles. La composició del mercat laboral tèxtil A Vilanova i la Geltrú, el percentatge d’ocupació a la indústria tèxtil respecte el total de la població d’entre 10 i 65 anys era del 14,14%, segons els càlculs elaborats a partir del cens del 1860 (Figura 2). Per tant, a mitjans del segle XIX la indústria tèxtil ja disposava d’un mercat laboral de grans dimensions.

De la viticultura a la indústria tèxtil MIREIA ALMIRALL LLAMBRICH 28 treballadores de la indústria tèxtil) (Figura 3). En aquest cas, el cicle laboral de les dones és concentra en una edat molt jove: inicien la vida laboral abans que els infants nois, però també l’abandonen, formalment, molt abans. Les diferències en l’ús dels recursos humans desvela les diferents oportunitats que el món de l’època oferia a les dones i infants. Moltes de les famílies que configuraven l’àmbit obrer vilanoví comptaven amb l’aportació econòmica de les dones joves. Es pot concloure que, moltes d’aquestes famílies, l’únic contacte que tenien amb la industrialització era a través de les dones joves. Una dècada posterior a la posada a punt de les primeres màquines de vapor, l’estructura ocupacional de les fabriques vilanovines es caracteritzava principalment per la presència de dones joves. Tal com mostra l’estructura de l’activitat femenina per edats, les dones comencen a desaparèixer de

10 Per calcular el percentatge d’ocupació en funció del sexe i de l’estat civil, s’ha exclòs la població menor de 10 anys de la categoria solters. El resultat ha estat considerable: d’un les fàbriques tèxtils entre els 20 i 25 anys. Al manuscrit del cens del 1860, el 0,59% de les dones de l’àmbit industrial d’entre 10 i 65 anys declaren ocupar-se a “los quehaceres”, però el percentatge important és el de les que deixen la casella en blanc: el 49,97% de les dones de l’àmbit obrer vilanoví desenvolupaven activitats no reconegudes a les estadístiques oficials ja que, el més probable, era que, tot i abandonar la fàbrica, continuessin contribuint a la unitat familiar amb el seu salari. Pel conjunt de població treballadora a les fàbriques tèxtils, l’estructura de la població activa segons l’estat civil a les fàbriques reafirma una de les hipòtesis inicialment plantejades; de les dones solteres de la vila, una quarta part treballaven al sector tèxtil (el 22,94%), mentre que entre les casades i les viudes, el percentatge d’ocupació disminuïa a un 6,30% i 3% respectivament (Figura 4)10 Un dels debats més recurrents fa Figura 3 Percentatge d’ocupats al sector tèxtil respecte del total de població de l’àmbit obrer vilanoví, segons el sexe i l’edat. Font: Elaboració pròpia a partir del cens de població de Vilanova i la Geltrú del 1860.

La primera conclusió que s’extreu amb les dades és que a Vilanova, el 64,66% de les dones casades treballadores del sector tèxtil són mares (Taula 2, primera columna de percentatges). A més, respecte del total de dones casades amb fills de les famílies obreres, el 19,07% de les dones treballen a la fàbrica. Taula 2 Nombre de fills de les dones casades treballadores de la indústria tèxtil i percentatge respecte del nombre de fills del total de les famílies tèxtils11 percentatge d’ocupació tèxtil referent a la població total del 12,32% de dones solteres i 9,44% d’homes solters, a un percentatge del 22,94 i 17,56% de solteres i solters respectivament.

referència a la influència de la maternitat a la participació laboral de les dones. El buidatge del manuscrit del 1860 aporta informació referent al cicle familiar. Durant els primers anys, quan els infants encara són petits, la tendència de les dones casades és la de mantenir l’activitat laboral.

>7 1 0,75% Total

11 Interpretació de les dades: La primera columna. Dones casades actives a la indústria tèxtil segons el número de fills, mostra el nombre de dones casades segons la xifra de fills, i el percentatge n’agrupa la presència (per exemple, el 13,53% de les dones casades treballadores a la indústria tèxtil, tenen un fill/a). La segona columna, Percentatge de dones casades actives a la indústria tèxtil en referència al total de l’àmbit obrer, exposa les xifres en relació al total de dones casades que configuren l’àmbit obrer (per exemple, el 26,09% de les dones casades de l’àmbit obrer amb un fill/a, treballen a la indústria tèxtil). La tercera columna, Dones casades de l’àmbit obrer, és la realitat de totes les dones casades que configuren l’àmbit obrer, i pretén ser un suport comparatiu (per exemple, el 13,58% de les dones casades de l’àmbit obrer, l’any 1860, tenien un fill/a. I, si ho comparem, veiem que el percentatge de les dones que declaraven ser ocupades a la fàbrica tèxtil -primera columna- és molt semblant, 13,53%). fillsNúm. Dones casades actives a la indústria tèxtil segons el nombre de fills 0 48 36,09% 1 18 13,53% 2 33 24,81% 3 15 11,28% 4 9 6,77% 5 7 5,26% 6 3 2,26% 134 100% Font: Elaboració pròpia a partir del cens de població de Vilanova i la Geltrú del 1860. A la Catalunya industrial, a mitjans del segle XIX, les dones casades i amb fills continuaven treballant a la indústria i el factor que en determinava principalment la sortida era la incorporació d’aquests al mercat laboral. Vilanova segueix la Figura 4 Percentatge d’ocupats al sector tèxtil respecte la població de Vilanova i la Geltrú en edat de treballar, segons l’estat civil i el sexe. Font: Elaboració pròpia a partir del cens de població de Vilanova i la Geltrú del 1860.

MIREIA ALMIRALL LLAMBRICH De la viticultura a la indústria tèxtil 29

Figura 5 Proporció de les dones casades treballadores a la indústria tèxtil en funció de la presència i ocupació dels fills i filles a la llar.

Font: Elaboració pròpia a partir del cens de població de Vilanova i la Geltrú del 1860 12

Font: Elaboració pròpia a partir del cens de població de Vilanova i la Geltrú del 186013 Això ens condueix a sospitar que 1) l’abandonament del mercat laboral estaria condicionat per l’ingrés econòmic d’altres membres de la llar (només un 18,66% de les dones actives tenen també fills ocupats, i el 48,03% del total de dones casades de l’àmbit obrer tenen fills ocupats) i 2) que

30 De la viticultura a la indústria tèxtil MIREIA ALMIRALL LLAMBRICH mateixa línia. Mentre la majoria de dones casades actives tenen fills (un 64,66%; colors groc i blau de la primera figura), el que determina principalment l’estructura és la menor presència de dones amb fills/ es actius (un 48%; color blau de la segona figura) (Figures 5 i 6).

13 Les dades de la figura 14 engloben el total de les dones casades de l’àmbit obrer, les casades actives a la fàbrica tèxtil (representades a la Figura 13) també s’inclouen. el subregistre laboral no és homogeni i discrimina en funció del sexe, de l’estat civil i també de l’edat. A més, caldria determinar com influeix la participació de l’activitat femenina al mercat laboral quan els fills abandonen el nucli familiar. La feminització, s’associa a tres característiques -flexibilitat, qualificació i docilitat-, i alhora comportava una menor retribució salarial i, per tant, uns menors costos empresarials. Es desconeix l’existència de registres de salaris pel període estudiat, però la tesi de Soler (1994) referent a l’escala salarial de la Fàbrica de la Rambla entre els anys 1891-1920, conclou que les tasques desenvolupades per les dones eren de menor rang i associades a un salari inferior que les dels homes. A més, la remuneració a preu fet que rebien les dones, permetia reduir els costos salarials en moments més crítics. El resultat de tot plegat concorda amb les hipòtesis recurrents vers la segregació ocupacional i la feminització de determinats sectors: a mitjans del segle XIX, a Vilanova i la Geltrú, les indústries tèxtils es van ocupar amb les filles dels pagesos i dels mariners. Una estratègia que busca minimitzar els costos derivats a la mà d’obra i que en el cas vilanoví va tendir a accentuar-se.

Figura 6 Proporció de les dones totals de l’àmbit obrer en funció de la presència i ocupació dels fills i filles a la llar.

12 Segons les dades del Padró Municipal del 1860, 86 dones casades actives a la indústria declaren tenir més d’un fill. Dels 225 fills/es totals, 35 declaren treballar: aquests corresponen a 25 dones casades i ocupades a la indústria (que representen el 18,66% de les ocupades casades).

31 MIREIA ALMIRALL LLAMBRICH De la viticultura a la indústria tèxtil

Conclusions

Per tant, i a títol de conclusió, en aquest període estudiat s’han pogut confirmar les següents hipòtesis: En primer lloc, la participació de les dones al mercat laboral és més elevada a l’àmbit obrer. A mitjans del segle XIX el sector tèxtil es caracteritza per la utilització de treball femení, sobretot de dones joves i solteres. A més, la majoria eren filles d’agricultors, boters i mariners. La principal deducció és que, quan les dones no treballaven al sector tèxtil, hi treballaven les filles. D’aquí se’n desprenen dues idees: per una banda, que les llars necessitaven més d’un assalariat per garantir la manutenció. Per l’altra banda, que el treball femení era més flexible i variava en funció del cicle de vida familiar. Per tant, la llar, com a instrument d’anàlisi, posa de relleu l’articulació entre l’activitat femenina i la reproducció. En segon lloc, l’activitat femenina ha estat essencial per la configuració de les estratègies empresarials i l’organització del treball industrial. Per tant, la divisió sexual del treball continua al mercat laboral i es materialitza en una menor retribució. En el cas vilanoví, s’ha mostrat com les estratègies empresarials s’han dissenyat d’acord amb l’ús d’una mà d’obra més barata, que es considerava més flexible, més dòcil i menys qualificada. Per tant, es constata com la participació de les dones al mercat laboral varia en funció del context regional. A Vilanova i la Geltrú, la industrialització tèxtil de mitjans del segle XIX demandava aquestes treballadores, i elles van aprofitar les oportunitats d’ocupació a les fàbriques I,locals.en tercer lloc, l’ús del manuscrit del cens del 1860 posa de manifest que el subregistre de les dones es susceptible de l’activitat econòmica. Les treballadores de la indústria tèxtil representen xifres prou pròximes a la realitat, mentre que la immensa majoria de dones -sobretot les casades i viudes- ocupades a d’altres professions, quedaven ocultes als registres oficials. Això suggereix que el major menyspreu es troba en les activitats que succeeixen fora del sistema productiu.

L’estudi del cens del 1860 ha permès avançar en la interpretació de l’activitat femenina durant la transició al sistema fabril a Vilanova i la Geltrú, que és el primer municipi on es va concentrar el procés d’industrialització del Garraf.

Bibliografia Borderías Mondéjar, Cristina (2011). La reconstrucción de la actividad femenina en Cataluña circa 1920. Historia (1995). La formación del mercado de Trabajo industrial en la Cataluña del siglo XIX. Historia Social. Ministerio de Trabajo y Seguridad social. Garcia, Lolo (2011). Independència! 400 anys de la separació de Cubelles i Vilanova. Grup d’Estudis Cubellencs ‘Amics del GarciaCastell’.Balañà, Albert (2000). Els altres “misteris” de Vilanova: Treball i política a la primera industrialització vilanovina (1851-1871). Ultramar, política de Víctor Balaguer i progrés per a Vilanova i la Geltrú. Llonch, Montserrat (2004). La feminització del treball tèxtil a Catalunya (1891-1959). A Llonch, Montserrat (2004). Treball tèxtil a la Catalunya contemporània. Pagès Editors, Lleida. Marfany, Julie (2012). Land, Proto-Industry and Population in Catalonia, c. 1680-1829. An alternative transition to capitalism? Modern economic and social history. Ashgate. Martí Martí, Casimir (1997). Vilanova i la Geltrú 1850-1975. Volum I. Expansió i Crisis de la Indústria i de la Democràcia 1850-1936. El Cep i la Nansa edicions. Vilanova i la Geltrú. Martínez Roig, Xavier i Vidal Urpí, Joan (2009). Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939 – 1970). De la repressió a l’especulació. Ajuntament de Cubelles. Nadal Jordi i Ribas Enric (1970). Una empresa cotonera catalana: la fàbrica de “la Rambla”, de Vilanova, 1841-1861 Annales Cisalpines d’Historie Sociale, Pavia, Itàlia n.1. Pinos, Núria (1998). Apunts sobre l’arquitectura del terme municipal de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental. Roset Ventosa, Isidre (1997) Les xemeneies industrials de la comarca del Garraf Soler Becerro, Raimon (1994). Estratègies empresarials en la indústria cotonera catalana. El cas de la fàbrica de la Rambla de Vilanova, 1833-1965 (Programa Interuniversitari Tesis Doctoral). Departament d’Història i Institucions Econòmiques. Universitat de Barcelona. Soler Becerro, Raimon (1996) Vilanova i la Geltrú, un procés d'industrialització (1830 – 1913). Miscel·lània Penedesenca. Soler Becerro, Raimon (1997). La evolución del salario en una empresa textil algodonera. La fábrica de la Rambla de Vilanova i la Geltrú (1891-1925). Revista de Historia Económica n.2. Tubau, Albert (2013). La vinya i el vi al Garraf. De la renúncia del segle XX a la represa actual. A: El món de la viticultura, els vins, caves i aiguardents al Penedès històric i al Camp de Tarragona. Actes del V Seminari d’Història del Penedès. Institut d’Estudis Penedesencs. Tubau, Albert (2001). Tradició i desenvolupament, artesania i indústria al Penedès contemporani. Arqueologia Industrial al Penedès Tubau, Albert (1998) Moliners calcinaires i pouaters. Un passeig per la Cubelles preindustrial Virella Bloda, Albert (1978). De quan Vilanova i la Geltrú era un empori de vi. Miscel·lània Penedesenca.

De la viticultura a la indústria tèxtil MIREIA ALMIRALL LLAMBRICH

CampsContemporánea.Cura,Enriqueta

“Registro de los operarios que con motivo del cierre de las fabricas de tejidos e hilados de algodon han quedado sin trabajo, con espresión del secso al que aquellos pertenecen" [ACGAF60-1-T1-2828].

Relación de los operarios que en la actualidad tienen ocupados la razon social” [ACGAF60-1-T1-2828].

Fonts “Padrón y Resumen del Censo general de población de Villanueva i la Geltrú correspondiente al año del 1860” [ “ACGAF60-1-T1-4005].

“Relación nominal de los operarion que tienen ocupados este establecimiento hoy dia de la junta, con especicion de sus clases, habitacion y observacionen acerca de sus respectivas condiciones”, el març del 1859 [ACGAF60-1-T1-2828].

Estado que comprende el numero de operarios de fabrica que con motivo de la crisis fabril, se hallan sin tabajo” “[ACGAF60-1-T1-2828].

MIREIA ALMIRALL LLAMBRICH De la viticultura a la indústria tèxtil

Agost 2022

35 Festa Major | cubelles

-

De l’1 al 30 d’agost A la sala d’exposicions del Centre Social Joan Roig i Piera, exposició de pintures d’Ester Pérez Massana Paisatges: del Bages al Garraf Inaugu ració: 1 d’agost a les 19.00 h. Divendres 5 d’agost A les 18.30 h. , al passeig Marítim, al costat de l’Oficina de Turisme de la platja, taller infantil de mo linet de vent. Organitza: Cubelles Solidària A les 22.30 h., a la Sala Sociocultural, representació de l’obra de teatre La Casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca a càrrec del Grup de Te atre del Casal de Cultura. Informació a Dissabte,www.cubelles.cat.6 d’agost A partir de les 18.00 h ., a la pla ça del Mercat, Motocròs Vila de Cubelles i Cursa Americana . In formació i inscripcions de volun taris al 654 82 42 11. Organitza: Moto Club Cubelles Diumenge 7 d’agost, A les 10.00 h., inici a l’Oficina de Tu risme de la platja, Visita guiada a l’Espai Natural del Foix. Activitat adreçada a adults i infants. Places li mitades. Cap realitzar inscripció prè via a www.cubelles.cat. A les 18.00 h., als antics safareigs municipals, Passejada etnobotà nica i taller de cosmètica natural. Activitat adreçada a adults i infants. Places limitades. Cap realitzar ins cripció prèvia a www.cubelles.cat. A les 22.30 h., a la Sala Sociocultural, representació de l’obra de teatre La Casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca a càrrec del Grup de Te atre del Casal de Cultura. Informació a www.cubelles.cat. d'Actes 2022

Programa

36 Festa Major | cubelles

Divendres, 12 d’agost Al vespre, assaig general de l’Agrupa ció de Balls Populars pels carrers de Cubelles. Final de l’assaig a la pl. de la Vila. A partir de les 23.30 h. a la plaça del Centre Social, ball amb el grup de versions La Traca i Dj Rulu. En aquest acte hi haurà instal·lat el Punt lila dins de la campanya #CubellesDiuNOaLesVi olenciesMasclistes 671 04 07 81 2022

Dimarts, 9 d’agost A partir de les 18.30 h., al passeig Marítim, al costat de l’Oficina de Tu risme de la platja, taller infantil de sal de colors. Organitza: Cubelles Solidària. A les 19.00 h., davant de la plaça del Mercat, pintada d’un mural popular. Organitza Crea Cubelles. A les 21.00h, a la plaça Pere Quart, festa Holly amb DJ i animació. Venda de pols de colors a la mateixa plaça. En aquest acte hi haurà instal·lat el Punt lila dins de la campanya #CubellesDiuNOaLesVi olenciesMasclistes 671 04 07 81

Dimecres, 10 d’agost De les 11.00 a les 13.00 h., i de les 16.00 h. a les 19.00 h., a la baixada del passeig Vilanova, Supertobogan aquàtic urbà. Apte per a totes les edats. Dijous, 11 d’agost A les 19.00 h., al pati de ponent, Vine a pintar aquarel·la. Obert per tothom. Organitza Crea Cubelles. A les 21.30 h., als jardins de l’av. Jaume I cantonada c. de la Mota de Sant Pere, cinema a la fresca amb la projecció de la pel·lícula Los del túnel de Pepón Montero.

A les 23.00 h., al passeig Marítim, castell de focs d’artifici i, tot seguit, cercavila nocturna dels balls popu lars, amb la col·laboració de l’ADF Cubelles

Recorregut: pl. de la Vila, c. Major, c. de Víctor Balaguer, c. de Joan Roig i Piera, pg. de Narcís Bardají, av. Mediterrani i arribada a la pl. del Mar.

A les 22.00 h., a la plaça de la Vila, THINK, tribut a Aretha Franklin.

Dissabte 13 i diumenge 14 d’agost

Diumenge, 14 d’agost A les 11.50 h., toc de matinades a càrrec dels grallers de l‘Agrupació de Balls Populars de Cubelles des del cloquer del campanar. A les 12.00 h., a la plaça del Castell, llançament dels dotze morterets i repic de campanes de Festa Major. A continuació, als Jardins de Can Travé, pregó de Festa Major, a càr rec de Xavi Toscano i Granell. A les 18.30 h., a la plaça de la Vila, exhi bició de balls de les colles de l’Agru pació de Balls Populars de Cubelles i, tot seguit, cercavila popular. En ar ribar a la plaça del Mar, ballada conjunta de tots els balls de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles.

Dissabte, 13 d’agost

Organitza: Club Marítim Cubelles.

En aigües de Cubelles, regata 51è Trofeu de Cubelles de categories optimist, patí de vela júnior i sènior.

37 Festa Major | cubelles 2022

Organitza: Club Tennis Cubelles.

A les 19.00 h., al passeig Marítim, al costat de l’Oficina de Turisme de la platja, exhibició castellera dels Cas tellers del Foix. A partir de les 20.30 h., al pavelló del Poliesportiu, torneig nocturn de do bles.

A les 00.30 h., a la pl. del Mar, ball de l’empalmada amb les orquestres Bandau, Dj Ferry Lip i La Banda del Coche Rojo.

Del 18 al 21 d’agost

VI Festival de novel·la negra Cubelles Noir. Tota la programació a ADissabtewww.cubellesnoir.com.20d’agostles19.00h., al camp municipal de futbol Josep Pons i Ventura, partit de futbol de Festa Major entre el CF Cubelles i el Sant Feliuenc B. 40 Festa Major | cubelles 2022

Recorregut: pl. de Santa Maria, c. de Colom, pl. de la Font, c. d’Àngel Guimerà, c. de Joan Roig i Piera, c. de Víctor Balaguer, c. Major i pl. de la Vila. A les 19.00 h., al pati de l’escola Jo sep Andreu Charlie Rivel, concert de Festa Major amb l’Orquestra Inter nacional Maravella. Servei de bar. A les 23.00 h., al pati de l’escola Josep Andreu Charlie Rivel, ball de Festa Major amenitzat per l’Orquestra In ternacional Maravella. Servei de bar.

Dimarts, 16 d’agost A les 19.00 h., a la pl. de Miquel Martí i Pol, espectacle de circ L’Art del somni per a tots els públics, a càrrec d’Alessia Virgilio.

Aproximadament a les 12.30 h., sortida d’ofici i cercavila i ballada final d’exhibició de l’Agrupació de Balls Po pulars de Cubelles a la plaça de la Vila.

En aquest acte hi haurà instal·lat el Punt lila dins de la campanya #CubellesDiuNOaLesVi olenciesMasclistes 671 04 07 81 Dilluns, 15 d’agost A les 10.45 h., a l’església Santa Maria de Cubelles, entrada d’ofici i missa so lemne. Ofrena a la Mare de Déu dels productes dels pagesos de Cubelles a càrrec de la colla de Cercolets de l’Agru pació de Balls Populars de Cubelles.

42

Dimecres, 10 d’agost De les 11.00 a les 13.00 h., i de les 16.00 h. a les 19.00 h., a la baixada del passeig Vilanova, Supertobogan aquàtic urbà. Apte per a totes les edats. Producció Editorial: 43 Festa Major | cubelles 2022

Dijous, 11 d’agost A les 21.30 h., als jardins de l’av. Jaume I cantonada c. de la Mota de Sant Pere, cinema a la fresca amb la projecció de la pel·lícula Los del túnel de Pepón Montero. 44 Festa Major | cubelles 2022

Divendres, 12 d’agost Al vespre, assaig general de l’Agrupació de Balls Populars pels carrers de Cubelles. Final de l’assaig a la pl. de la Vila. A partir de les 23.30 h. a la plaça del Centre Social, ball amb el grup de versions La Traca i DJ Rulu. En aquest acte hi haurà instal·lat el Punt lila dins de la #CubellesDiuNOaLesViolenciesMasclistescampanya 671 04 07 81 45 Festa Major | cubelles 2022

12Divendres,d’agost Al vespre, assaig general de l’Agrupació de Balls Popu lars pels carrers de Cubelles. Final de l’assaig a la pl. de la Vila. A partir de les 23.30 h. a la plaça del Centre Social, ball amb el grup de versions La Traca i Dj Rulu. 46 Festa Major | cubelles 2022

Dissabte, 13 d’agost A les 22.00 h., a la plaça de la Vila, THINK, tribut a Aretha Franklin. 47 Festa Major | cubelles 2022

14Diumenge,d’agost A les 23.00 h., al passeig Marítim, castell de focs d’artifici i, tot seguit, cercavila nocturna dels balls populars, amb la col·laboració de GIRC. 48 Festa Major | cubelles 2022

14Diumenge,d’agost A les 00.30 h., a la pl. del Mar, ball de l’empalmada amb les orquestres Bandau, Dj Ferry Lip i La Banda del Coche Rojo. 49 Festa Major | cubelles 2022

Diumenge, 14 d’agost A les 00.30 h., a la pl. del Mar, ball de l’empalmada amb les orquestres Bandau, Dj Ferry Lip i La Banda del Coche Rojo. 50 Festa Major | cubelles 2022

14Diumenge,d’agost A les 00.30 h., a la pl. del Mar, ball de l’empalmada amb les orquestres Bandau, Dj Ferry Lip i La Banda del Coche Rojo. 51 Festa Major | cubelles 2022

52 Festa Major | cubelles 2022

A les 19.00 h., al pati de l’escola Josep Andreu Charlie Rivel, concert de Festa Major amb l’Orquestra Internacional Maravella. Servei de bar. A les 23.00 h., al pati de l’escola Josep Andreu Charlie Rivel, ball de Festa Major amenitzat per l’Orquestra Internacional Maravella. Servei de bar

Dilluns, 15 d’agost

Dimarts, 16 d’agost A les 19.00 h., a la pl. de Miquel Martí i Pol, espectacle de circ L’Art del somni per a tots els públics, a càrrec d’Alessia Virgilio. 53 Festa Major | cubelles 2022

Festa Major | cubelles 2022

60 Festa Major | cubelles 2022

62 Festa Major | cubelles 2022

63 Festa Major | cubelles 2022

64 Festa Major | cubelles 2022

65 Festa Major | cubelles 2022

66 Festa Major | cubelles 2022

67 Festa Major | cubelles 2022

68 Festa Major | cubelles 2022

69 Festa Major | cubelles 2022