UC-11 RCat GUANYEM, CAPITAL MONTORO Maquiavel ja establia que, quan les coses et van maldades, no hi ha res com desviar l’atenció. A Guanyem, és públic i notori que la seva cohesió interna no rutlla i ha decidit, per tant, iniciar una campanya difamatòria contra el govern municipal. La formació de Daniel Pérez assegura que l’Ajuntament va mentir quan va dir que no apujaria els impostos el 2018. Bé, ho sap tothom i és profecia, però ho repetirem una altra vegada: el govern de Cubelles NO apujarà els tributs que són d’exclusiva competència municipal. I els pressupostos presentats per a aquest exercici així ho demostren. Diuen que al llarg del 2017 vam demanar al ministeri d’Hisenda que apliqués una actualització cadastral que, ara, es veurà reflectida al rebut de l’IBI. Ho poden repetir mil vegades però, per molt que s’esforcin, no ho convertiran en veritat. Arran d’un canvi legislatiu que havia d’entrar en vigor el 2016, i seguint els consells de la Direcció General de Cadastre, el Govern va decidir en data de 31 de juliol de 2015 aplicar als valors cadastrals de l’IBI el coeficient que establia la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat “per a l’any 2016 i successius”. La mesura, doncs, era àmpliament coneguda per tots els regidors i regidores i, de fet, se’n va parlar abastament durant l’any 2016. La decisió d’actualitzar cada any els valors cadastrals es va produir fa més de dos anys i mig i es va aplicar també als exercicis 2016 i 2017, sense que Guanyem hi posés cap objecció. Proposen municipalitzar serveis, però estan en contra d’incrementar els ingressos públics, ja que el romanent, que ara no podem reinvertir per gràcia i obra de Montoro, tampoc és infinit i Guanyem proposa mesures estructurals que haurien de ser sostenibles en el temps. Per tant, seguint la lògica econòmica del PP (amb qui signa manifestos conjunts a Cubelles), només queda tirar de deute, fer la bola més grossa i deixar que siguin les generacions futures les que paguin la factura, amb un sucós interès. L’IBI a Cubelles està molt per sota de la mitjana de Catalunya i del Garraf (quasi un 30% per sota del segon municipi de la comarca que té el rebut mitjà més baix, segons dades 2016), mentre que la base impositiva no arriba a la meitat de la del país i la comarca. Guanyem, es diuen republicans, però no voten a favor de la república tricolor; es diuen demòcrates, però es neguen a llegir el manifest de denúncia per la repressió de l’1 d’octubre, i es diuen d’esquerres, però abracen les polítiques neoliberals del PP. Tenim problemes, oi?, doncs en política, no tot s’hi val.
PSC ELS SOCIALISTES DEFENSEM LES PENSIONS DE TOTHOM El Sistema Públic de Pensions constitueix la política pública amb major capacitat de redistribució i reducció de les desigualtats (el 46%) i les polítiques del PP representen una seriosa amenaça per al sistema públic de pensions. Amb les seves polítiques d’ocupació, el Govern de Rajoy ha posat en perill la sostenibilitat econòmica de les pensions, que han entrat en un període de dèficits constants i creixents. El dèficit ha estat compensat per retirades massives del Fons de Reserva que ha passat de disposar de 66.815 milions d’euros a finals de 2011, als actuals 8.095 milions d’euros, i que si no s’ha esgotat totalment ha estat com a conseqüència del préstec de 10.192 milions d’euros de l’estat a la Seguretat Social contingut en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat de 2017. El Fons de Reserva, sorgit de la reforma de l’estructura financera de la Seguretat Social duta a terme pels governs socialistes el 1989 i recollit posteriorment com una recomanació del Pacte de Toledo, estava previst per a ser usat quan sorgissin les majors tensions generacionals sobre el sistema, entorn de l’any 2023. Si no hagués estat utilitzat, el Fons tindria avui més de 90.000 milions, fins i tot sense noves aportacions, només basant-se en la seva pròpia rendibilitat. En canvi, de seguir amb aquest ritme de despesa, la nostra guardiola de les pensions quedarà totalment buida l’any 2018. És a dir, s’esgotarà 10 anys abans del previst. Al PSC considerem que el dret a les pensions i l’accés al Sistema de Seguretat Social s’ha de considerar un dret constitucional i ser incorporat com a tal en la reforma de la Carta Magna que proposem. Per a això, plantegem mesures destinades a garantir el futur del Sistema Públic de Pensions: recuperant el Pacte de Toledo i el diàleg social; aprovant un nou Estatut dels Treballadors que promogui drets laborals i ocupació de qualitat; i establint una font complementària de finançament de les pensions a càrrec dels Pressupostos de l’Estat, com en la majoria dels països del nostre entorn.
ERC FESTA, CULTURA... I LLUITA! Ja hi som, és primavera. I amb ella Sant Jordi dins una setmana cultural que ens espera plena d’actes als que acudir. Alguns d’aquests són fets en col·laboració amb estudiants de la nostra vila. Un poble ric és aquell que fa que l’educació i la cultura avancin paral·lelament, perquè sense la primera mai es pot esperar la segona. La legislatura ha fet possible la biblioteca tan esperada. El mes de març ens ha visitat el senyor Martí Pujol, vicepresident tercer de la diputació de Barcelona, i la senyora Marta Cano (gerent de biblioteques) per tal de fer un treball de la mà amb la Diputació per tal que el treball necessari sigui fluid i pròsper, guanyant en eficàcia i apropant més l’esperada inauguració. Les biblioteques no tan sols contenen llibres, sabem que són espais en els que el teixit del seu poble es veu enriquit en molts aspectes. Són espais d’interelació i enriquiment emocional i cultural per a totes les edats. Fa gairebé tres anys ja que Esquerra és al govern municipal. I des de la perspectiva podem assegurar que la feina feta és de moment molt satisfactòria, igual que ho són els passos positius que s’han fet respecte el terreny que s’espera albergui el nou institut Les Vinyes. Ja ho tenim més a la vora. Amb la primavera, època de renaixença, hem d’esperar que el nostre govern sigui recuperat i el 155 deixi de fer estralls en les nostres institucions, les quals segueixen treballant pel bé col·lectiu. Amb els posicionaments de Madrid encara es fa més gran l’escletxa que hi ha entre les dues maneres d’operar. Per altra banda judicialment Europa ja està tocant la cresta al mode autoritari i deformador al gust que defineix el sistema judicial espanyol. Les ajudes als treballs d’investigació s’estan veient aturades i alentides. Les dates de preinscripció de les escoles i instituts s’han demorat. Les xarxes estan plenes de vídeos amb autovies inundades inútils i cares. I perilloses. Vergonya i la ràbia. Nosaltres a la nostra. A treballar. Però no a callar. Hem de fer veure a aquells que donen suport a partits que han fet possible el 155 i empresonats polítics que amb un govern que va a ajudar els “incipientemente” imputats, permet seguir destrossant el medi ambient, i té una gran part de la tercera edat indignada per les misèries que els hi paguen, no és la solució. Almenys, no per a Catalunya.
19
