és ja una realitat

LA FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC AUTONÒMIC ÉS JA UNA REALITAT

Corria el mes d’agost en un temps llunyà, allà per 2019, i dic llunyà perquè pareix que haja passat un segle des de les últi mes festes, quan érem feliços i no ho sabíem… Era un dia calorós d’eixos als quals estem acostumats en el dia del pregó, quan vaig llançar el guant a l’Ajuntament de Dénia, demanant-los que la festa dels moros i cristi ans de Dénia es considerara com a Festa d’Interés Turísti c, perquè així ho creia i ho senti a des de dins del meu cor fester. Era un repte molt dur i quedàvem assabentats que seria llarg el camí, però amb la constància i el bon fer ho aconseguiríem de ben segur. Passava el temps i el meu cap no parava de pensar, amb por mesurada, perquè sabia que quan iniciara este repte, no hi hauria volta enrere. Hi havia que fer un gran equip per a una gran llavor. Sempre he pensat que per un projecte fester, i més d’aquesta envergadura, fa falta un boig que pense, que soc jo; un hiperacti u que coordine a tot un grup sense presses però sense pauses, que era el meu amic Santi Escortell; un cap seré que ens fera posar els peus en la terra i ahí estava Ramon Bertó, que sempre ha estat al meu costat i al costat de la festa quan l’hem necessitat; i un grup de gent que creguera amb el projecte i treballara de valent per a aconseguir-ho; tot això respaldat insti tucionalment per l’Ajuntament de Dénia; tant per part de l’alcalde, Vicent Grimalt que sempre va creure en nosaltres, com pel regidor de festes Òscar Mengual; que amb la seua llavor de formigueta….sense fer cap soroll ni mostrant cap protagonisme per la seua part, anava treballant per a poder aconsegir-ho Començava tot a principis de febrer de 2020 en el més absolut dels secrets, contactant amb els que anaven a formar part d’aquesta aventura; periodistes, membres de fi laes, etc. Era l’equip perfecte; en cap moment ho he dubtat…estava tot claríssim, però entrava en la nostra vida la pandèmia i tots vàrem canviar els nostres horitzons, ara veient les nostres vides des dels balcons, contemplant animals insòlits passejant pel carrer Campos, aplaudint als nostres sanitaris…un temps en què es suposava que havíem de refl exionar i estàvem tots decidits a ser millors persones, cosa lamentablement no ha sigut així. I en aquests mesos difí cils hi havien 16 persones reunint-se cada setmana per mitjà de “zoom”, creient en tot moment que este mèrit ens el mereixíem; només ens feia falta que l’Administració ens el reconeguera. Allí ens trobàvem tots “passant llista” amb un control detallat de tot el que aconseguíem dia a dia. Vàrem fer nostre el proverbi xinés… “No pots canviar la direcció del vent però pots ajustar les veles per aconseguir arribar al teu destí ”; eixa era la premissa, si no podíem fer festa, havíem de treballar ara més que mai per ella, per a fer coses grans i aplegar al destí marcat feia temps.

Era una glopada d’aire fresc en què que cada setmana, des de les nostres cases, sense poder parlar cara a cara i sense poder abraçar-nos, intentàvem lluitar pel bé comú; pel senti ment de festa que moltes vegades moria per no parlar d’ella, per no poder escoltar la música que tant ens apassionava, però nosaltres no estàvem dispostos a adoptar eixa acti tud. Ens marcàrem un temps per a aconseguir els recolzaments de totes les poblacions de la nostra festa, d’UNDEF, del teixit empresarial de Dénia, de totes les festes de la nostra població; mitjançant telefonades, mails; intentant en cada cadascuna de les comunicacions una ajuda… un raig d’esperança. 22 de desembre de 2020; estava tot clar, i pujàrem a l’Ajuntament, un dia abans dels Reis Mags de 2021, un “pendrive” que recollia en tant sols 4 centí metres el que tots hi havíem lluitat, i ara començava el treball administrati u. La tècnic de festes, Noemí Amorós; l’arxivera municipal, Rosa Seser i el departament de protocol, encapçalat per Vicky Sánchiz es posaven en marxa. Entrava una nova presidenta de la FEMMICC, Sonia Pérez, el dia 9 de novembre de 2021; era important que esti guera al nostre costat i així va ser, creient i ajudant-nos a tot el que ens fera falta des del primer primer dia que li vàrem explicar el projecte. Tensa espera, fi ns que un dia ens comuniquen que feia falta més documentació, per a justi fi car tot el que hi havíem aportat abans. No anàvem a decaure ara; era l’ulti m alé que havíem de donar, i ahí estava el grup valent, recabant més informació sense rendir-se mai. I per fi el somni aconseguit; una telefonada del regidor, Òscar Mengual, el dia 7 de febrer de 2022 a les 8 del matí , em confi rmava que el somni s’havia complit, justament el dia que anàvem a presentar el mig any. David havia vençut a Goliat, l’esperança havia vençut a la incertesa i a la por d’aquells temps difí cils. Este trionf, que a ningú se li oblide, és un èxit de TOTS els que formem la nostra família festera; és la constància, el treball de totes les directi ves de FEMICC, de tots els capitans, banderers, ambaixadors i pregoners; del treball de cadascuna de les directi ves de les fi laes i de cadascun dels festers i festeres que formen i han format part de la nostra tan volguda festa. A parti r d’ara tenim un èxit més, però també una responsabilitat afegida i és la de preservar el tí tol amb serietat, deixant la festa de moros i cristi ans de Dénia en el lloc que mereixem tots, cada dia que isquem als carrers, tant en mig any com en agost. Pángel Albi, Ramón Bertó, Cadena Ser, Canfali Marina Alta, Santi Escortell, Jaime Ferrer, Miguel Ángel Fullana, José Iglesias, Las Provincias, Celia Marín, Santi Masó, Amparo Mata, Òscar Mengual, Toni Reig, Enri Ricart, i Luis Villó; aquestos són els seus noms i ésta és la seua història.

Miguel Ángel Fullana Buigues

Promotor de la Festa d’Interés Turísti c Autonòmic