El Projecte Rossinyol

EL PROJECTE ROSSINYOL, UNA NOVA OPORTUNITAT DE VOLUNTARIAT SOCIAL

EN EL MARC DELS PROJECTES DE COOPERACIÓ PEL DESENVOLUPAMENT DE LA

UDG, EL PROJECTE ROSSINYOL ESDEVÉ UN PROJECTE DE MENTORIA SOCIAL ON PARTICIPEN 128 ESTUDIANTS UNIVERSITARIS VOLUNTARIS I ALUMNAT D’ORIGEN ESTRANGER D’ESCOLES I INSTITUTS DE LES COMARQUES DE GIRONA.

L’objectiu és el d’afavorir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats dels nois i noies que hi participen, així com l’intercanvi i el foment dels valors, la integració social i lingüística, la multiculturalitat i la responsabilitat i compromís dels estudiants universitaris amb una societat més inclusiva.

EXPERIÈNCIA 1

CLÀUDIA BLANCH, estudiant de pedagogia a l’UdG i ADAM ET TAQY, alumne de 6è de primària de l’Escola Carme Auguet de Girona

Per què vas decidir participar en el projecte Rossinyol, Clàudia?

Clàudia: Des del primer any en que vaig començar la universitat, ja sentia a parlar d’aquest projecte, i la veritat és que em cridava molt l’atenció. A segon de carrera de pedagogia va ser quan vaig pensar que era el moment en què ho havia d’intentar. Certament, no me’n penedeixo gens d’haver donat aquesta oportunitat a l’Adam, com ell m’he la donat a mi. És un projecte social i humà molt enriquidor.

Quines activitats heu pogut compartir?

Clàudia: La veritat és que amb l’Adam no hem perdut gens el temps i hem fet moltes activitats tan lúdiques com culturals, totes i cadascuna sempre parlant en català. Actualment, portem 8 trobades i hem fet coses molt diverses: hem anat a la muralla de Girona, a jugar a bitlles, a visitar el museu del cinema, a caminar per l’Estany de Banyoles, al cinema, a passejar pel parc de la Devesa, hem anat amb ‘’burricleta’’, hem pujat fi ns a Sant Miquel... en totes les experiències que hem compartit, ens hem divertit i hem après molt l’un de l’altre. L’Adam m’explica tradicions del Marroc i que la seva mare sap cuinar molt bé.

Adam: Vam anar a fer una passejada amb ‘’burricleta’’ i m’ho vaig passar molt bé. No ho havia fet mai. Així vaig aprendre que cal cuidar la natura per poder gaudir-la.

Què heu après d’aquesta experiència?

Clàudia: Moltes coses, ja que ens donen l’oportunitat de poder transmetre uns valors, de guanyar confi ança i d’aprendre noves responsabilitats, a més de l’agraïment que reps.

Adam: M’agrada fer activitats diferents que les que faig a escola, com jugar a parxís i fer moltes caminades a l’aire lliure. Amb la Clàudia no tinc vergonya i parlo molt amb ella.

EXPERIÈNCIA 2

JÚLIA COMAS, estudiant de treball social a l’UdG i MUHAMMED SOWE, alumne de 2n d’ESO a l’Institut Pere Alsius de Banyoles

Perquè vas decidir participar en el projecte Rossinyol, Júlia?

Vaig descobrir el projecte parlant amb una companya de la facultat, i d’entrada em va agradar molt la idea i em va despertar curiositat. Aquesta companya em va explicar que ella hi havia participat l’any anterior i que li havia estat molt profitós i havia après moltíssim. Com a futura treballadora social, em va cridar l’atenció el fet de participar en un projecte com aquest i vaig començar a buscar informació per inscriure’m, i ha estat una de les millors actuacions que he fet.

Quines activitats heu pogut compartir?

Hem realitzat força activitats, com ara anar a berenar per tenir el primer contacte i conèixer-nos una mica més; anar a jugar a bàsquet i a pàdel amb un amic seu i la seva mentora; fer una volta a l’estany de Banyoles; una visita cultural a Besalú i activitats com anar a la bolera o al cinema.

Com a anècdota, em va agradar molt quan varem anar a veure el pessebre vivent i la cavalcada dels Reis Mags, ja que en Muhammed desconeixia la tradició nadalenca i per mi va ser un plaer explicar-li. Sincerament, pensava que no li agradaria, però va ser tot el contrari.

Què has après d’aquesta experiència?

Per suposat, una de les millors coses que promou aquest projecte de mentoria social és el fet de compartir activitats i experiències. Però a mi m’agradaria donar especial rellevància al fet que, com a nen/jove que no coneix pràcticament es al principi, es pot convertir en una persona tant important a la teva vida quotidiana.

No negaré tampoc que les primeres trobades són una mica complicades, ja que és el moment de trencar el gel i es generen dificultats amb l’idioma. Les primeres trobades van ser les més difícils, però penso de tot cor que no hi ha res més gratificant que acabar aconseguint la confiança mútua entre mentor i mentorat. M’agradaria destacar també l’aprenentatge que es genera durant les trobades, que és mutu i a mi m’ha servit per créixer personalment i a valorar moments que abans no tenia en compte.

Pel que fa a en Muhammed, un dia li vaig preguntar si estava content de participar en el projecte Rossinyol, si ho havia demanat ell, els seus pares o si li havia recomanat l’institut. Ell em va dir que no ho havia demanat, que tampoc coneixia massa bé de què tractava aquesta mentoria i que des de l’institut havia estat seleccionat per participar en el projecte. Em va reconèixer que al principi tenia una mica de por, igual que jo, ja que no sabia ben bé com aniria. Però en passar els dies em va dir que estava molt content, que li agradaven molt les activitats que realitzàvem i que per ell era una gran oportunitat, per conèixer l’entorn i fer activitats que en un altre context no hagués tingut la possibilitat de fer. També em va explicar que havia millorat molt la llengua, tan el català com el castellà.

EXPERIÈNCIA 3

WILLFREDO, estudiant de Dret a la UdG i OTMAN ZIAN, alumne de 2n d’ESO a l’Institut Baix Empordà de Palafrugell.

Perquè vas decidir participar en el projecte Rossinyol, Wilfredo?

Quan vaig començar a estudiar Dret a la Universitat, vaig veure uns cartells on s’anunciava el projecte i em va recordar que quan tenia 13 anys, vaig participar com a mentorat. Recordo que m’ho va oferir l’institut quan feia 3r d’ESO i només feia un any que havia arribat a Catalunya. Em va agradar molt l’experiència i per això vaig decidir inscriure’m.

Alguna anècdota en particular amb les estones que heu passat junts?

Hem fet força activitats, com visitar el Museu del Suro i conèixer la història que té Palafrugell, vam veure els instruments que s’utilitzaven per treballar el material i va ser molt divertit.

Recordo una situació que em va cridar l’atenció. Un dia estàvem jugant en una pista de bàsquet i van venir alguns amics seus que li preguntaven qui era jo i perquè estava amb ell. La resposta de l’Otman va ser molt bona, va dir que jo era com el seu protector! Em va fer molta gràcia. Vaig acabar explicant als seus amics que participàvem en un projecte i fèiem activitats junts. Va ser un moment molt divertit.

Què has après d’aquesta experiència?

La veritat és que m’ha agradat més viure-la com a mentor que com a mentorat, perquè tinc la sensació que estic ajudant a l’Otman a que es desenvolupi en aquesta societat, explicant-li tot el que sigui profitós per a ell i això fa que em senti orgullós. Recomano l’experiència a tots els meus companys i companyes universitaris que vulguin participar-hi, perquè realment és profitosa tan per a ells com per a nosaltres. L’Otman ha après moltes coses que no sabia que existien en el poble on vivia. Ha descobert lo bonica que és la vila de Palafrugell i li ha encantat l’experiència.