I si no tinc l’ESO, què passa?

SEGURAMENT AQUESTA PREGUNTA SE LA FARAN ALGUNS DELS JOVES QUE AQUESTS DIES VISITARAN L’EXPOJOVE I LA RESPOSTA ÉS QUE NO S’ACABA EL MÓN, TOT I QUE HO SEMBLI PEL MALESTAR I LA PREOCUPACIÓ QUE AIXÒ PROVOCA ALS JOVES I A LES SEVES FAMÍLIES.

El que passa és que hi ha bones alternatives que sovint no es coneixen o no són les que es voldria. Tothom vol fer cicles o Batxillerat, però ningú té com objectiu fer un PFI. Des del Programa de Formació i Inserció de la Generalitat i el Pla de Transició al Treball de l’Ajuntament de Girona, volem explicar-vos una mica en què consisteix aquesta alternativa.

Nosaltres, com a tutores, ja fa anys que pensem que el PTT és una bona opció per als nois i noies que, tot i que l’ESO no els hagi anat prou bé, tenen ganes de seguir endavant, aprendre coses noves i potser tornar després a estudiar cicles formatius. Amb els anys, hem anat trobant ex-alumnes que ens han dit que el curs els va servir sobretot per situar-se, per tornar a tenir ganes d’estudiar, per r recuperar la confiança en les seves capacitats... Al PTT van trobar un tracte i una atenció que els va permetre encaminar el seu futur.

Fa uns dies vam demanar a l’alumnat que està fent el curs aquest any que ens responguessin unes preguntes per poder escriure aquest article. Els vam demanar per què es van apuntar al curs, per què creuen que els està servint, què els agrada més del programa i quins consells donarien als qui no tenen massa clar si aprovaran l’ESO.

Les respostes han estat molt interessants i per això ara us les resumim. Pel que fa a per què es van apuntar al PTT, ens comentaven que tenien molta pressió de la família perquè no s’havien tret l’ESO, a més se sentien sols, desorientats. Alguns tenien dubtes sobre si valdria la pena repetir o si no serviria de res. Es preguntaven si hi hauria sortides i aleshores la majoria d’ellsvan sentir parlar del PTT a través de nosaltres, les tutores que cada any anem a instituts a parlar amb joves que potser es trobaran en aquesta situació. Per primera vegada, havien de decidir ells mateixos si s’hi apuntaven o no i havien de tenir clar el que això suposaria. Era un curs diferent, però on també calia esforçar-se i posar-hi ganes.

...HI HA SEGONES OPORTUNITATS

Alguns alumnes comenten que pensaven que el PTT seria més fàcil, que seria més pràctic i que els obriria les portes cap als cicles o el graduat d’ESO. Alguns van venir perquè coneixien ex-alumnes que els n’havien parlat bé. Tots plegats, però, reconeixien que els venia de gust fer coses d’una manera diferent a l’ESO perquè necessitaven un canvi en tots els sentits (d’espai, de professorat, de companys, de metodologies...etc.).

A les preguntes de què els agrada del PTT i per què els serveix, han respost que han descobert que hi ha segones oportunitats, que són capaços de fer coses i fer-les bé, que no són tan “inútils” com es creien o els feien creure. Diuen que des del primer dia se’ls ha tractat sense tenir en compte el seu passat, valorant-los i dient-los que creiem en ells. Diuen que es tracta a tothom per igual, siguis com siguis, i no es deixa a ningú de banda. Se senten respectats i feliços amb els èxits que van aconseguint en el curs i a més reconeixen que estan aprenent coses interessants d’una manera pràctica i dinàmica. En el PTT aprenen a veure les coses des d’un altre punt de vista, a valorar-se a si mateixos, a conèixer-se, a esforçar-se i a treballar per aconseguir èxits.

De fet, nosaltres com a tutores hem vist canvis espectaculars en el nostre alumnat. I sabeu què ho fa possible? El saber que algú els escolta, els ajuda els anima, els tracta amb respecte i els mostra que són importants i que poden trobar el seu camí. No calen varetes màgiques, sinó creure en ells i fer que tornin a il·lusionar-se i a descobrir que són capaços de fer el que es proposin.

Són força els alumnes que reconeixen que en aquest curs estan madurant i que estan creixent com a persones, deixant les “tonteries” enrere. Tornen a tenir ganes d’estudiar i aprendre. Això no vol dir que amb tot l’alumnat aconseguim aquests magnífics resultats, però us podem ben assegurar que és una gran satisfacció comprovar que en molts casos és així. Nosaltres intentem donar-los ales perquè ells sols puguin volar fins on vulguin.

La darrera pregunta que els vam fer era què dirien als joves que estan dubtant de si aprovaran o no i la seva resposta ha estat que si de debò tenen ganes s’hi apuntin, que podran aprofitar-lo si volen, que els servirà per moltes coses i que s’hi sentiran ben tractats.

Alguns conclouen: “El PTT no és perdre un any, sinó guanyar-lo”.

PER A MÉS INFORMACIÓ, ENS TROBARÀS A...

Agraïm la col·laboració dels professors i tècnics del PFI- Pla de Transició al Treball, Sònia Bassols, Marta Esteba, Jep Plana i Cristina Vila. PFI-Pla de Transició al Treball (PTT) INS Narcís Xifra i Masmitjà Passeig Joan Bosco, 1, Girona 972209788 / b7960001@xtec.cat