La Paeria nº283 febrero 2017 Lleida

paeria la

www.paeria.cat

PUBLICACIÓ DE L’ AJUNTAMENT DE LLEIDA • FEBRER 17 NÚM. 283

El Museu Morera encara el seu futur a la rambla de Ferran

Febrer Destacats

CULTURA La producció de la minisèrie de TV3 “Vida privada”, al Magical ......... 3 CENTRE HISTÒRIC Actuacions del Pla Horitzó 2018 del Centre Històric ............................. 4 DRETS DE LES PERSONES La iniciativa #Invulnerables afavoreix 40 famílies de la Mariola ........ 5 Calendari “Familiari” sobre valors i hàbits en família ............................. 5 URBANISME Modernització del reg de l’Horta .................................................................. 6 Camins escolars segurs a Universitat i Cappont ..................................... 7 CONSELLS MUNICIPALS Consell Municipal de les Dones ..................................................................... 7 LA LLOTJA El Centre de Negocis i Convencions gestiona La Llotja ........................ 8

AJUNTAMENT DE LLEIDA CENTRALETA 973 700 300 www.paeria.cat paeria@paeria.cat

010 Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de Lleida Establiment de trucada: 0,34 euros Cost/minut: 0,26 euros

Telèfons d’interès de l’Ajuntament Alcaldia

• Alcaldia.............................................................................................. 973700301

Recursos municipals, hisenda i transparència

• Regidoria d’Economia................................................................. 973700316 • OGAT: Oficina d’atenció i Gestió Tributària......................... 973700420 • RRHH: Recursos Humans........................................................... 973700332

Seguretat ciutadana, civisme i igualtat

• Seguretat Ciutadana.................................................................... 973700365 • Protecció Civil................................................................................. 973700305 • Casal de la Dona............................................................................ 973700461

JOVENTUT Pla Local de Joventut de Lleida ..................................................................... 9

Drets de les Persones

CULTURA El nou Museu Morera té garantit el finançament .......................... 12-13 ESPORTS El Mundial d’Handbol femení del 2021, a Lleida .................................. 14 TRANSPARÈNCIA MUNICIPAL Guardó “Top 10” d’administració oberta per a la Paeria .................... 14 PROJECCIÓ EXTERIOR Marc Márquez rep el Premi Internacional Ciutat de Lleida .............. 15 CULTURA La Mostra d’Arts Escèniques compleix 25 anys ..................................... 15 OPINIÓ dels Grups Municipals................................................................ 17-20 ACORDS del Ple Municipal ........................................... ................................. 20 OCI Agenda cultural ................................................................................................ 21

Gestió de publicitat: tel. 973 22 15 96

Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana

OCUPACIÓ Nova edició del “Fem Ocupació per a Joves” ............................................ 9

SEGURETAT CIUTADANA Incorporació de 22 agents cívics nous ..................................................... 11

2

OMAC

OPINIÓ de la FAVLL ....................................................................................... .... 22

• Regidoria de Drets de les Persones..................................... 973 700 306 • Oficina d’Inclusió Social........................................................... 973 700 617 • Àrea Gent Gran........................................................................... 973 700 349 • Àrea d’atenció a persones amb discapacitat................... 973 700 359 • Promoció Salut.............................................................................. 973 700631 • Infància i Família.......................................................................... 973 700 624 • Serveis socials de Mariola....................................................... 973 700 656 • Serveis socials de Balàfia.......................................................... 973 700 655 • Serveis socials de Cappont..................................................... 973 700 645 • Serveis socials de Centre Històric......................................... 973 700 337 • Serveis socials de Democràcia............................................... 973 700 651

Creativitat, Cultura, Educació i Esports

• Cultura i Educació......................................................................... 973700394 • Esports............................................................................................... 973700614 • Auditori Municipal Enric Granados........................................ 973700639 • Aula Municipal de Teatre............................................................ 973268318 • Conservatori Municipal de Música........................................ 973700676 • La Llotja............................................................................................. 973239698 • Teatre de l’Escorxador................................................................. 973279356 • Palma. Centre de Recursos per a joves................................. 973700666 • El Mercat. Bucs d’assaig musical............................................. 973204593

Participació ciutadana, Drets Civils i Cooperació

• Participació ciutadana.............................................................. 973 700 453 • Drets Civils i Cooperació........................................................... 973 700 457

Hàbitat urbà, rural i sostenibilitat

• Urbanisme...................................................................................... 973700 309 • Sostenibilitat.................................................................................. 973700 455 • Horta ................................................................................................. 973700455

Promoció de la ciutat, comerç, turisme, ocupació i emprenedoria

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 Lleida D.L.: 235-1985

• 93 799 07 07 Edicions

La Paeria • Ajuntament de Lleida

• Turisme de Lleida......................................................................... 973 700402 • Institut Municipal d’Ocupació................................................ 973 242000 • OMIC: Oficina municipal d’informació al Consumidor...... 973 700616

Emergències................................................................................................112 Guàrdia Urbana..............................................................092/ 973 700 600

Febrer de 2017 Febrer de 2017 •

Cultura

La sèrie“Vida privada” es produirà al Magical • L’adaptació de la novel·la de Josep Maria de Sagarra es rodarà en escenaris de Lleida i Cervera La minisèrie televisiva “Vida privada”, basada en la novel·la de Josep Maria de Sagarra, es produirà al Magical Media i es rodarà en escenaris de Lleida i Cervera. El treball serà dirigit per l’actriu i directora Sílvia Munt i la producció, que tindrà el format de dos capítols de 85 minuts, serà d’Oberon Cinematogràfica i Televisió de Catalunya, amb la participació de l’ICEC del Departament de Cultura de la Generalitat.

La producció estarà associada amb Impulsafilm del Centre Experimental de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals de Catalunya (CECAAC), que es va posar en funcionament el 2016 al Magical. Els actors principals de la sèrie seran Pablo Derqui i Francesc Garrido i el repartiment es completarà amb Àgata Roca, Pep Cruz, Aida Folch, Maria Molins i Pedro Casablanc.

Presentació a la Paeria de la minisèrie televisiva “Vida privada”. © H. Sirvent

Entre les membres de l’equip hi ha CoD’una banda, perquè es basa en ral Cruz, que va ser guionista de “Pa una de les novel•les més imporNegre” i del pròxim projecte tants de la literatura catalana d’Agustí Villaronga “Incerta L’obra, que contemporània, afirmant glòria”. Amb un pressupost dirigirà Sílvia que l’obra “Vida privada” de prop de 2 milions d’euMunt, es podrà de Sagarra és vigent per la ros, es preveu poder proveure per TV3 complicació i l’ambigüitat gramar la minisèrie a TV3 de l’ésser humà. De l’altra, l’any 2018. l’any 2018 va explicar que li fa especial il•lusió obrir una vida directa Sílvia Munt va manifestar amb Lleida en diferents àmbits, com doble alegria amb aquest projecte.

el rodatge, per la riquesa d’escenaris i els espais per descobrir, com pel vessant tecnològic. A més, va destacar que el Magical, on es postproduirà la minisèrie, ha estat el punt de partida per continuar el projecte.

Aposta pel sector audiovisual L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va recordar l’aposta de Lleida per la indústria cultural i, especialment, pel sector audiovisual i cinematogràfic, en els diferents àmbits com la creació, la interpretació, la música o la difusió, entre d’altres. També va esmentar tres festivals culturals de referència que hi tenen lloc, com l’Animac-Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya, la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya i Som Cinema. El paer en cap va remarcar que el Magical actua com un espai d’aprenentatge i d’educació i que és un centre que ja ha compartit projectes de pes com la pel·lícula de Carles Porta “Mecanoscrit del Segon Origen”.

La història de “Vida privada” abraça tres anys de la vida dels protagonistes en un període clau de la història del segle XX. •••

Estudiants fent pràctiques al Magical Media de Gardeny. © H. S.

Més Informació: Vídeo: http:// videos.paeria.cat/portal/ watch_video.php?v= 49fe7a2839ef3d6

Ajuntament de Lleida • La Paeria

3

Centre Històric • Febrer de 2017

Actuacions del pla del Centre Històric • La Paeria té 30 actuacions en actiu, que inclouen sis àrees d’innovació social i urbana obert i integrat a la ciutat, amb una oferta basada en activitats singulars, úniques i amb personalitat, diferenciades de l’oferta de la resta de la ciutat.

El carrer Cavallers és un dels eixos principals del Centre Històric. © Paeria

ser, la millora de la mobilitat, proEl 80% de les mesures que preveu jectes socials, la rehabilitació el Pla Horitzó 2018 del Centre Convertir d’edificis i nous emprenedors Històric s’han executat o esla zona en un i comerços i la creació d’àretan en marxa. Actualment, centre comercial es d’innovació social. la Paeria té 30 actuacions en actiu, amb accions i econòmic obert Des del punt de vista ecod’embelliment dels espais i integrat a la nòmic, es planteja convertir urbans, la recuperació del ciutat el Centre Històric de Lleida en patrimoni amb els jardins del un centre comercial i econòmic Call Jueu i l’antic convent del Ro-

4

La Paeria • Ajuntament de Lleida

També es volen tirar endavant sis noves àrees d’innovació social i urbana per afavorir la incorporació de nous segments de població, amb un sistema de promoció conjunta de caràcter cooperatiu i construint habitatges singulars que donin resposta a les seves necessitats. A més de les dues ja aprovades a la plaça del Dipòsitcarrer Assalt i l’Ereta-Galera-Tallada, se’n preveuen altres quatre a Veguer de Carcassona-Tallada-Múrcia; Cavallers-plaça dels Gramàtics-la Suda; Companyia-la Suda, i Companyia-plaça del Seminari. ••• Més Informació: http://urbanisme.paeria. cat/documents/Pla_ Operatiu_Hortizo_2018_ Centre_Historic.pdf

Febrer de 2017 •

Drets de les persones

Programa contra la pobresa i l’exclusió social • La iniciativa públicoprivada #Invulnerables beneficia 85 infants de 40 famílies de la Mariola El programa #Invulnerables, una iniciativa públicoprivada que lluita contra la pobresa i l’exclusió social, beneficia 85 nens i nenes de 40 famílies del barri de la Mariola que viuen en un context de Els vulnerabilitat. La Generalitat, l’Obra Social ”la Caixa”, la infants reben Fundació FC Barcelona i la classes de reforç Fundació Rosa Oriol, que escolar, logopèdia, dirigeix sor Lucía Caram, psicomotricitat o promouen el projecte, que psicoteràpia a Lleida es porta a terme a la Mariola i s’està treballant amb la zona Nord-est (Balàfia, Pardinyes i el Secà de Sant Pere). #Invulnerables es dirigeix a infants i joves de 0 a 18 anys per donar resposta a les necessitats bàsiques que no tenen cobertes i oferir-los orientació, acompanyament i suport integral perquè puguin sortir d’aquesta situació de vulnerabilitat. Als menors se’ls dóna classes de reforç escolar, logopèdia, psicomotricitat o psicoteràpia.

Visita de sor Lucía Caram i Àngel Ros al centre maternoinfantil de la Mariola. © H. Sirvent

Els reptes de la iniciativa, en la qual també hi participa l’Ajuntament de Lleida, són trencar el cercle de transmissió de la pobresa de pares a fills, igualar les oportunitats d’infants i joves vulnerables per mitjà de l’educació, aconseguir desenvolupar al mà-

Alumnes en una de les aules del centre maternoinfantil de la Mariola. © H. Sirvent

xim el potencial de cada infant i avançar en la plena integració de la unitat familiar en la dinàmica de la societat.

Millora de la convivència D’altra banda, la Comissió Informativa de les Polítiques de Drets i Serveis a les Persones va exposar l’informe del Projecte d’Intervenció comunitària als barris de la Mariola i del Centre Històric, que pretén millorar i afavorir la convivència ciutadana, incidint en la prevenció, l’atenció i la resolució de conflictes derivats de la interacció comunitària, la vulnerabilitat social i la diversitat cultural i d’origen.

L’objectiu és elaborar un diagnòstic, promoure la coresponsabilitat vers l’espai de la ciutadania i de les entitats o treballar conjuntament amb les xarxes creades per dinamitzar i vincular els ciutadans i les ciutadanes, les entitats i les associacions. •••

Calendari sobre valors i hàbits en família • “Familiari” proposa treballar sobre els drets globals, l’habitatge, l’educació o la igualtat entre homes i dones L’Ajuntament de Lleida ha editat el calendari anomenat “Familiari”, que és una eina pedagògica de suport i acompanyament a les famílies de la ciutat en el seu rol educador perquè fomentin hàbits per a la vida i saludables entre els seus fills i filles i proporcionin un entorn segur i de benestar. S’han distribuït 4.000 exemplars de la publicació

entre els alumnes de 6è d’Educació Primària i 1r d’Educació Secundària. El calendari es proposa com una eina pedagògica per ajudar les famílies a reflexionar sobre valors, temes socials i de salut, treballant algunes qüestions com poden ser drets globals, com ara a l’habitatge, a l’educació o a la igualtat entre homes i dones. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

5

Urbanisme • Febrer de 2017

Projecte de modernització del reg de l’Horta • Abastirà unes 1.100 hectàrees de les partides de Rufea i Butsènit i sectors de la Caparrella i Malgovern La Comissió Territorial de l’Horta va presentar el projecte de la Junta de Sequiatge de modernització del regadiu de l’Horta, que s’implantarà de manera immediata per tal d’abastir una superfície de 1.100 hectàrees de 370 propietaris (548 parcel·les) de les partides de Rufea i Butsènit i sectors de la

arbres fruiters, mentre que a les finques de Caparrella i Malgovern. Suposarà un estalvi cereal, alfals i similars es regarà mitjançant del 40% de l’aigua de reg i una millor apliaspersors. cació de l’aigua als conreus. La inversió necessària està quantificada Suposarà En la sessió territorial es en 6 milions d’euros. Amb la va presentar també el Pla modernització, s’instal·larà un estalvi del d’Usos de l’Horta, que preel sistema de degoteig als 40% de l’aigua tén mantenir i promocionar de reg i requerirà l’activitat agrària de l’Horta una inversió de 6 de Lleida, impulsant programilions mes específics i accions que permetin preservar els valors i les funcions diverses de l’espai agrari.

Durant els mesos de febrer i març es farà el procés participatiu en què es convocaran les entitats i les persones interessades en el projecte. També hi haurà un espai de participació online. •••

La Comissió Territorial de l’Horta va presentar el projecte de modernització del reg. © Paeria

6

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Més informació: Medi Ambient i Horta Tel. 973 70 04 55 http://sostenibilitat.paeria.cat

Febrer de 2017 •

ASSOCIACIONS

Urbanisme

Camins escolars a Universitat • Als col·legis Sant Jaume, Santa Anna i Dominiques

AFANOC, 30 anys lluitant pel benestar de les famílies L’Associació de Nens amb Càncer-AFANOC, constituïda el 1987, treballa pel benestar dels infants i adolescents amb càncer i les seves famílies, té la seu a Barcelona i també disposa de dues delegacions, l’una a Tarragona i l’altra a Lleida. L’any 2012 una família de la Terra Ferma va organitzar un Sopar Solidari a benefici de l’AFANOC i La Casa dels Xuklis, amb un gran èxit de participació i d’implicació. Això va suposar el detonant perquè l’any 2013 s’obrís la delegació de l’AFANOC a la ciutat de Lleida.

L’objectiu de la seva implantació a Lleida és ben clar: cobrir les necessitats psicosocials de les famílies una vegada finalitzats els tractaments, quan retornen al mateix territori on viuen. Això és així perquè els hospitals de referència de càncer infantil estan situats a Barcelona. A la demarcació de Lleida no hi ha una unitat d’oncohematologia pediàtrica i per aquest motiu les famílies de la província de Lleida es veuen obligades a traslladar-se per rebre els tractaments corresponents.

Ja ha arrencat el projecte dels camins escolars segurs al barri de la Universitat, que es desenvolupa als col·legis Sant Jaume-Les Heures, Santa Anna i Dominiques i dóna continuïtat a la tasca de reforç de seguretat dels entorns escolars que l’Ajuntament de Lleida ha dut a terme a la zona de Cappont en els centres educatius Camps Elisis, Francesco Tonucci i Frederic Godàs.

L’actuació a l’espai públic de la Universitat es farà a l’estiu, quan els centres estan tancats, per fer fàcil la convivència entre els usuaris i les obres. El procés ha començat ara amb les enquestes i les reunions de treball per delimitar els hàbits de mobilitat i s’hi treballarà tot aquest any fins que finalitzi amb el marcatge dels itineraris. Cruïlles, parades d’autobús, passos de vianants, aparcaments, etc. s’aniran implementant al llarg de tot l’any, però les actuacions immediates al voltant de les escoles es faran durant els mesos d’estiu. D’altra banda, la darrera fase de les obres del projecte de

Senyalització a l’escola Camps Elisis. © H. S.

millora dels camins escolars dels tres col·legis de Cappont va finalitzar amb la senyalització amb caragols pintats de diversos colors a la calçada de les rutes més segures i confortables que fa la comunitat educativa. •••

Més informació: Vídeo: http://videos.paeria. cat/portal/watch_video. php?v=07e4a4558fbb6c1

Consells Municipals

De les Dones • Integrat per 41 entitats, vol aconseguir la plena incorporació de les dones a la vida ciutadana i assolir la igualtat de gènere

Dins de l’Àrea d’Informació i sensibilització destaca la campanya del Posa’t la gorra a la Seu Vella de Lleida. Una festa que, mitjançant el seu caire lúdic i familiar, ens permet apropar-nos a la societat, normalitzar la realitat del càncer infantil i donar a conèixer els projectes i objectius de l’entitat.

LA CASA DELS XUKLIS: UN SOMNI FET REALITAT La Casa dels Xuklis va obrir les seves portes l’any 2011 i acull de manera gratuïta les famílies que es troben en la situació de tenir el seu fill/a amb càncer. És una casa molt especial, amb molta llum, colors i amb la presència d’uns éssers màgics que són els Xuklis.

Més informació: C/ Quatre Pilans, 7 - baixos (25001 Lleida) Tel. 638 387 487 / 973 21 60 57 Facebook: AFANOC Lleida lleida@afanoc.org - www.afanoc.org / www.lacasadelsxuklis.org

El Consell Municipal de les Dones és l’òrgan de participació de les entitats i els organismes d’àmbit social, cultural, polític i econòmic per a la consulta, l’estudi i l’assessorament per a la plena incorporació de les dones a la vida ciutadana i per a l’assoliment de la igualtat de gènere. Integren l’ens 41 entitats i grups de dones de la ciutat i, també, els diferents grups municipals. El 70% de les entitats i vocalies de dones utilitzen els centres cívics i els locals socials municipals com a seu i lloc habitual per fer les seves activitats.

Ajuntament de Lleida • La Paeria

7

La Llotja • Febrer de 2017

Nova gestió directa de La Llotja • La societat del Centre de Negocis i Convencions es fa càrrec de l’equipament la consolidació del Palau de Congressos com a motor de dinamització socioeconòmica de la ciutat i afavorirà els agents implicats en àmbits com ara la restauració, l’hoteleria, el comerç o el transport.

La societat del Centre de Negocis i Convencions SA (CNC), constituïda per l’Ajuntament de Lleida i Mercolleida, ha assumit la gestió directa de La Llotja des de l’1 de març. Els usos en matèria de congressos i turisme de negocis es coordinen des de la Regidoria de Promoció de la Ciutat i les activitats culturals des de la Regidoria de Cultura. Aquest canvi és motivat per la renúncia presentada pel concessionari anterior el 23 de gener amb data de rescissió del contracte del dia 28 de febrer.

L’Ajuntament de Lleida, per mitjà del Centre de Negocis i Convencions SA, amb Turisme de Lleida i el Lleida Convention Bureau, serà l’encarregat de gestionar directament el Palau de Congressos i Teatre Municipal La Llotja. En aquest sentit, està garantida la celebració de tots els congressos i les activitats de turisme de negocis, com els esdeveniments ciutadans o particulars ja contractats tant per a aquest any com per a anys posteriors. Shalom ha assu-

8

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Sessió escolar de l’Animac. © Animac

mit provisionalment els serveis de cafeteria i restauració del Palau de Congressos, que s’encarregaran a un operador extern i es trauran a concurs al més aviat possible.

La nova gestió municipal, que no comporta canvis per als treballadors, permetrà

La Llotja-Palau de Congressos es va inaugurar al gener del 2010. Des de llavors, 643.000 persones han assistit a les diferents activitats que s’hi han dut a terme. Pel que fa a l’àmbit de congressos i turisme de negocis i accions relacionades amb el sector, se n’han fet 827 amb 194.049 assistents. En el vessant de la programació cultural s’han dut a terme 315 actes amb 394.526 assistents i 55.005 han participat en les anomenades activitats no corporatives.

En set anys de servei, el seu impacte econòmic (directe, indirecte i induït) ha estat de 52,5 milions d’euros. El turisme de negocis i esdeveniments representa una mitjana de 18 milions d’euros anuals. D’aquests, uns 7,5 milions corresponen a La Llotja. •••

Febrer de 2017 •

Ocupació

Nova edició del “Fem Ocupació per a Joves”

• Ofereix contractacions laborals per a 58 nois i noies i una formació simultània adaptada al lloc de treball L’Institut Municipal d’Ocupació de l’Ajuntament de Lleida (IMO) ha posat en marxa la tercera edició del programa “Fem Ocupació per a Joves” de foment de l’ocupació de les persones joves a l’atur amb incentius econòmics per a la contractació a les empreses. Aquest projecte ofereix contractacions laborals per a un total de 58 nois i noies, amb una durada mínima de 6 mesos i, al mateix temps, una formació simultània adaptada al lloc de treball.

La característica principal d’aquesta iniciativa innovadora és que parteix de l’experiència laboral per tal de fomentar que la persona obtingui un treball estable, adaptat al seu perfil ocupacional, i es pugui acabar de formar adequadament

a l’empresa. Les firmes que es vulguin acollir al programa gaudiran d’una subvenció de fins a 4.000 euros per contractar una persona jove.

El programa s’adreça a les persones de 18 a 29 anys que estiguin a l’atur, amb un nivell formatiu de graduat en ESO, Batxillerat o cicle formatiu de grau mitjà. Es poden acollir a les subvencions les empreses de la comarca del Segrià que contractin abans de l’1 de setembre de 2017.

L’entitat promotora a Lleida és l’Institut Municipal d’Ocupació “Salvador Seguí”, que gestiona les ofertes de feina, selecciona les persones participants i fa el seguiment dels llocs de treball i de les subvencions,

El programa s’adreça a joves de 18 a 29 anys. © Paeria

mentre que les entitats que financen el projecte són el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i el Servicio Público de Empleo estatal. •••

Més informació: IMO Tel. 973 24 20 00

Joventut

Pla Local de Joventut fins a l’any 2020 • Els eixos del document són l’ocupació, l’habitatge, la cultura i la mobilitat i residència artística de grups) als bucs d’assaig el Mercat.

Ocupació, habitatge, cultura i mobilitat són els eixos del nou Pla Local de Joventut de Lleida, que estableix les línies de treball de la Paeria en matèria de joventut per al període 20162020. En les diferents fases de l’elaboració del document marc (disseny de la imatge, diagnòstic de la realitat de la ciutat i propostes d’acció) hi han participat 255 nois i noies i 20 entitats del Consell Local de la Joventut de Lleida.

El pla, que s’anirà actualitzant i neix de les demandes dels joves, proposa projectes com descomptes per als espectacles culturals en equipaments municipals, suport a l’emprenedoria amb l’espai coworking per a joves creadors a la Casa de Fusta del carrer Cavallers, una

Els Bucs d’Assaig són molt utilitzats pels joves. © Paeria

empresa d’inserció per a joves en risc social, la cessió d’un solar municipal a joves perquè hi puguin construir pisos i visquin en règim de cooperativa, descomptes al transport públic a tots els menors de 26 anys, la

millora del carri bici o espais polivalents per a trobades i per desenvolupar activitats musicals o esportives a diferents barris de la ciutat. També es demana un nou buc lab (sala d’assaig de 40 m2 per a assaig

Agenda Jove El Departament de Joventut ha editat l’edició de primavera de l’Agenda Jove, amb més de 60 propostes d’oci, educatives i esportives per als mesos de març, abril, maig i juny. Les activitats s’han inclòs atenent les peticions i els interessos del públic al qual van adreçades.

La programació s’estructura per àmbits temàtics (xerrades, música, esports, etc.). Més informació: http://joventut.paeria.cat/ novetats/agenda-jove. •••

Més informació: Vídeo

Ajuntament de Lleida • La Paeria

9

Publicitat • Febrer de 2017

10

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Febrer de 2017 Febrer de 2017 •

Seguretat Ciutadana

Incorporació de 22 agents cívics • Vetllaran pel compliment de l’ordenança municipal de civisme i de convivència Lleida disposa de 22 agents cívics que vetllen pel compliment de l’ordenança municipal de civisme i de convivència i donen suport a la Guàrdia Urbana de Lleida. Abans de desenvolupar la seva feina als carrers i als espais públics, l’equip ha rebut formació sobre la normativa, entre d’altres, de la protecció i la tinença d’animals o la neteja i la gestió dels residus.

La tasca dels agents cívics consisteix en la conscienciació i la informació perquè els ciutadans coneguin les normes de convivència i de cohesió, de civisme i de neteja, etc. i perquè es fomenti el respecte per allò que és comú (espais i elements de mobiliari) i el respecte entre les persones.

Reforçar la seguretat L’alcalde va destacar que una de les funcions que fan és la de reforçar la seguretat a l’entorn de les escoles, vetllant pels infants i les seves famílies en les hores d’entrada i de sortida dels centres i col·laborant amb els

Els nous agents cívics, seleccionats entre persones aturades i inscrites a l’IMO o al SOC.© H. S. agents de la Guàrdia Urbana. També poden fer actuacions d’auxili al ciutadà.

Els agents han estat seleccionats entre les persones que es trobaven en situació d’atur i inscrites a l’Institut Municipal d’Ocu-

pació (IMO) o al Servei d’Ocupació de Catalunya. Tenen un contracte de sis mesos i, les 4 persones incorporades al desembre, d’un any. El programa està subvencionat per la Generalitat de Catalunya i es fa amb la col· laboració de la Paeria, a través de l’IMO. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

11

Cultura • Febrer de 2017

La seu definitiva del Museu Morera serà l’edifici de l’antiga Audiència a la rambla de Ferran. © Jordi V. Pou

Impuls definitiu al nou Museu Morera • Garantit el finançament per reconvertir l’antiga Audiència en la seu definitiva de l’equipament cultural El projecte per reconvertir l’edifici de l’antiga Audiència a la rambla de Ferran en la seu definitiva del que serà el Museu d’Art de Lleida (nova denominació del Museu Morera) té garantit el finançament amb els 1.968.377 d’euros procedents dels fons europeus FEDER. Amb aquesta subvenció concedida a la Paeria, juntament amb l’acord amb el conseller de Cultura, Santi Vila, i l’aportació municipal, està garantida

la viabilitat econòmica del nou equipament, que en total ascendeix a 4,7 milions d’euros. A més, també s’opta a les ajudes de l’1% Cultural que s’obriran entre els mesos de març i abril.

El projecte arquitectònic de caràcter executiu estarà enllestit el mes de març, es licitarà al maig, un cop

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Revitalitzar la rambla de Ferran La nova seu del Morera abastarà diferents dimensions tant des del punt de vista de la rehabilitació arquitectònica d’aquest edifici històric, com des de la vessant dinamitzadora per recuperar la vitalitat de la rambla de Ferran, com la importància que el museu tingui una seu definitiva per esdevenir una nova centralitat artística a la ciutat i un atractiu turístic i cultural essencial per a la projecció de Lleida.

Les obres de rehabilitació de l’edifici de la rambla de Ferran s’iniciaran a la tardor

El Museu d’Art Jaume Morera ha creat una marca commemorativa del seu centenari. © H. Sirvent

12

sigui aprovat pel ple municipal, i les obres s’iniciaran a la tardor, amb l’objectiu que el nou equipament cultural sigui una realitat el 2019.

Totes les sales d’exposicions previstes (1a, 2a i 3a plantes) estan concebudes de la mateixa manera, per permetre la seva reconfiguració permanent. La planta baixa, pensada com una mena de plaça pública, inclourà els serveis d’acolliment del visitant, la botiga i els espais especials d’interpretació dels continguts del museu

Febrer de 2017 •

Cultura

amb el visitant. La darrera planta del museu (5a) acollirà els espais complementaris de la museografia: la sala d’actes polivalent i l’aula didàctica. Tindrà també una terrassa mirador amb vistes a la Seu Vella. Com una extensió de les sales d’exposició bona part de les reserves del museu (4a planta) seran visitables.

D’altra banda, cal recordar que la nova Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC) duplicarà el seu espai (tindrà 460 m2) amb el seu trasllat a la planta baixa de l’edifici de la Confederació d’Organitzacions Empresarials de Lleida (COELL) a la rambla de Ferran. A més, la nova terminal d’autobusos de Lleida –que tindrà dues plantes i capacitat per a 27 vehicles– s’emplaçarà en un solar situat entre el pont de Príncep de Viana i el del ferrocarril. La nova ubicació de l’OMAC i de l’estació d’autobusos, juntament amb el futur Museu Morera, donaran dinamisme a l’eix de la rambla de Ferran.

Centenari del Museu Morera Coincidint amb l’any en què s’iniciaran les obres de la seu definitiva, el Museu d’Art Jaume Morera celebra enguany els seus 100 anys d’història, amb un programa d’activitats per atansar-lo a la ciutadania.

Inaugurat l’11 de maig de 1917, actualment l’equipament acull una excepcional col·lecció d’unes 4.000 peces amb obres representatives d’artistes lleidatans, catalans i espanyols del segle XX. La programació de la commemoració del centenari s’estructura en tres eixos temporals: passat, present i futur. Quant al passat, al maig es publicarà l’obra El Museu d’Art Jaume Morera. 100 esdeveniments que han

El nou Museu Morera contribuirà a revitalitzar la rambla de Ferran. © H. Sirvent

Més de 3.000 visitants a l’exposició “Manuel Viola. El viatge d’Oniro”. © Paeria

seu entre el 9 de març i l’1 d’octubre, s’armarcat una història centenària, escrita pel ticularà sobre el diàleg entre 16 de les midirector de la pinacoteca, Jesús Navarro, i la llors obres del fons del Morera i altres historiadora Esther Solé. Pel que fa 16 peces cedides temporalment al present, l’exposició “Conneper les col·leccions artístiques xions”, que es durà a terme a L’exposició més rellevants del país. Files sales d’exposició del mu“Connexions” nalment, quant al futur, el és una de les museu ha previst diferents principals fites del càpsules expositives, entre centenari del les quals hi ha “Visions de la Guerra Civil i l’exili” (octubre Morera 2017-gener 2018), que es basarà en el reportatge fotogràfic d’Agustí Centelles sobre el bombardeig de Lleida de l’any 1937. També diferents entitats i institucions s’uniran a l’efemèride per mitjà del programa “El Museu portes enfora”. És el cas de La Panera i el Museu de Lleida. •••

El Museu Morera organitza cada any tallers familiars per Nadal. © Paeria

Més informació: Museu Morera Tel. 973 700 419 http://mmorera.paeria.es

Ajuntament de Lleida • La Paeria

13

Esports • Febrer de 2017

El Mundial d’Handbol femení del 2021, a Lleida • El Barris Nord acollirà diferents partits d’una competició que es desenvoluparà del 2 al 19 de desembre La ciutat de Lleida serà una de les seus del Mundial d’Handbol femení del 2021, després que la Federació Internacional d’Handbol (IHF) atorgués l’organització del 25è campionat a la candidatura que encapçala la ciutat de Granollers i en la qual participen també Castelló de la Plana, Tarragona, Badalona i Barcelona. El Mundial tindrà lloc del 2 al 19 de desembre, el jugaran 24

El Barris Nord, seu del Mundial. © H. S.

equips, distribuïts en 4 grups de sis seleccions cadascun, i es disputarà al Palau d’Esports de Granollers, el nou Palau Blaugrana de Barcelona, el Barris Nord de Lleida (amb capacitat per a 6.000 espectadors), el nou Palau d’Esports de Tarragona i el Pavelló Ciutat de Castelló. És el primer cop que l’Estat espanyol organitza un mundial femení d’aquest esport. •••

Transparència Municipal

La ciutat, al “Top 10” d’administració oberta • Per l’aposta per les noves tecnologies en l’àmbit administratiu

Guardó rebut per l’Ajuntament. © Paeria

14

La Paeria • Ajuntament de Lleida

El consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) ha atorgat a l’Ajuntament de Lleida el guardó “Top 10”, en la categoria de més de 50.000 habitants, per l’aposta per les noves tecnologies en l’àmbit administratiu. La distinció reconeix l’esforç de la Paeria en la implantació i l’ús dels serveis d’administració electrònica oferts als ciutadans i les ciutadanes i a les empreses.

L’AOC, després d’analitzar el grau de digitalització dels ajuntaments catalans, ha resolt que Lleida es troba entre els més destacats i li ha atorgat un dels Reconeixements d’Administració Oberta d’enguany.

La distinció es va lliurar en el marc de la cloenda del II Congrés de Govern Digital que es va celebrar a Barcelona. •••

Febrer de 2017 •

Projecció Exterior

Premi Internacional per a Marc Márquez • Per la seva trajectòria, pels valors que transmet i per ser un gran ambaixador de les terres de Lleida El pilot de motociclisme Marc Márquez ha estat distingit amb el VIII Premi Internacional Ciutat de Lleida en reconeixement a la seva trajectòria professional, pels valors que transmet com a persona i per portar el nom de Lleida arreu.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, El va mostrar l’orgull de la ciutat pilot de tenir un representant com personalitza Marc Márquez que parla l’idioma de l’esport amb accent els esportistes de Lleida i que porta el misd’elit en els quals satge de l’esport, amb tota la s’emmirallen seva riquesa, arreu del món. El els joves paer en cap va destacar la humanitat, els valors i el compromís de Márquez, va assegurar que “és un gran Acte de lliurament del Premi Internacional Ciutat de Lleida a Marc Márquez. © H. Sirvent ambaixador de les terres de Lleida” i va afegir viu i perquè el guardó valora el seu esforç i que personalitza els esportistes d’elit en els Més informació: trajectòria i la de tot un equip. El pilot va maquals s’emmirallen infants i joves. Márquez Àrea de Projecció Exterior Tel. 973 70 06 75 http:// nifestar que espera continuar amb l’ambició va assegurar que és un honor rebre aquest www.paeria.cat/ i les ganes del primer dia per “créixer com a reconeixement lleidatà, perquè és l’entorn preminternacional/ca esportista i com a persona”. ••• on ha nascut, ha passat la seva infància i on

Cultura

La Mostra d’Arts Escèniques compleix 25 anys • Aquesta edició la programació s’allarga a tots els diumenges i els festius fins al 25 de juny Les companyies amateurs de Lleida han fet gairebé 800 funcions a l’Escorxador en els 25 anys de vida de la Mostra d’Arts Escèniques Josep Fonollosa, “Fono”. El certamen ha acollit fins a 548 grups. Alguns només fan teatre, però altres s’han centrat en el món de la dansa, els nous llenguatges musicals, circ o màgia, entre d’altres. Aquesta

edició s’ha dilatat la programació a tots els diumenges i els festius fins al 25 de juny. •••

Més informació: Regidoria de Cultura Tel. 973 70 03 94 http://cultura.paeria.cat

Representació del musical “Chicago”. © Paeria

Avís

Concurs de fotografia per fomentar l’accessibilitat i la inclusió L’Ajuntament de Lleida ha convocat la primera edició del concurs de fotografia “Lleida Ciutat Accessible” per fomentar l’accessibilitat i la inclusió en els nens i les nenes i per fer visibles accions positives que afavoreixin la participació i la integració de les persones. El concurs

s’adreça a l’alumnat de cicle superior dels CEIPS de la ciutat, de cinquè i sisè de primària.

Cada participant podrà presentar una fotografia en què es vegi un missatge positiu on hi hagi una interacció ciutadana vinculada a qualsevol àrea de la ciutat (mobilitat, comunicació, urbanística, etc.). Les

fotografies es poden presentar fins al 21 d’abril a l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC), a l’edifici del Pal·las (plaça de la Paeria, 11, planta baixa). Per a més informació: al web www.benestarsocial.paeria.cat i a l’Àrea d’atenció a les persones amb discapacitats de la Regidoria, a la rambla de Ferran, 13, 5a planta / discapacitats@paeria.cat / 973 70 06 21. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

15

Febrer de 2017 •

Opinió

Futur per a La Llotja de Lleida La ciutat de Lleida ha recuperat el Palau de Congressos i Teatre de La Llotja després d’acceptar la renúncia de l’empresa que n’era concessionària. Així les coses, a partir del dia 1 de març, l’Ajuntament de Lleida, per mitjà del Centre de Negocis i Convencions (CNC) i amb el suport i la implicació del Lleida Convention Bureau de Turisme de Lleida, n’assumeix la gestió comptant, lògicament, amb personal de La Llotja.

Estem davant d’un canvi, d’un nou escenari que suposa recuperar oportunitats en clau cultural i en clau de generació de turisme de negocis. Perquè en tot plegat, i polèmiques a banda, la ciutat de Lleida no es podia quedar sense Palau de Congressos, ni tan sols temporalment. Aquest equip de govern ha fet una aposta valenta i igualment clara per preservar i donar continuïtat a un equipament que, objectivament, ha de consolidar-se de manera definitiva com a motor de generació econòmica de la ciutat. Si el Palau de Congressos funciona, també ho faran els hotels, els

restaurants, els comerços i les activitats que es facin a la ciutat, des de tots els vessants i nivells possibles. Cada cop que La Llotja s’omple de congressistes s’està generant una vitalitat contrastable que, segons dades de les Organitzacions Professionals de Congressos, (OPC), es poden xifrar en uns 200 € de mitjana per persona i dia, sense comptar allotjaments.

Lleida no es podia quedar sense Palau de Congressos, ni tan sols temporalment Sabem, i hem explicat a qui ha volgut escoltar, que el canvi de model no és pas fruit del fracàs, sinó que és fruit de la tendència que han viscut i viuen la majoria de palaus de congressos de ciutats equiparables amb Lleida. En aquests moments, Oviedo, Vitòria, Burgos, Ourense, Girona o Tarragona tenen palaus gestionats públicament perquè la funció crucial és enfortir la funció de motor

Montse Mínguez

econòmic per a tots els sectors implicats directament i indirecta.

Estem tranquils i sabem que s’està treballant bé. Amb nota. El present de La Llotja està garantit i aquest és el pas principal per consolidar-ne el futur. ••• Grup Municipal PSC Tel. 973 700 365 / 316 Web: xarxa.paeria.cat/psc E-mail: gruppsc@paeria.es

El comerç mereix ser tingut en compte Cada vegada més, els horaris d’obertura de les botigues s’adapten més a les necessitats dels compradors. Segurament, en molts casos, té més sentit tenir l’establiment obert a l’hora de dinar per aprofitar els possibles compradors que disposen d’un parell d’hores lliures entre la jornada laboral del matí i la de la tarda, que tenir la persiana aixecada a altres hores que avui són menys productives.

Ens hem acostumat, per tant, que força botigues de l’Eix Comercial de Lleida atenguin el públic en horaris que no comporten tancar al migdia. És des d’aquest punt de vista –entre d’altres–, que sorprèn la decisió adoptada per la Paeria sense tenir en compte l’opinió dels comerciants de fixar com a horari per fer la nova recollida selectiva d’escombraries porta a porta la franja que va de les dos a les cinc de la tarda.

Als botiguers els ha sobtat que no se’ls hagi consultat i consideren que és una

La Paeria hauria de consultar els comerciants abans de fer canvis que afecten la seva activitat i que poden perjudicar-los

Toni Postius

mala decisió haver de treure els cubells de la brossa a les portes dels seus establiments al mateix temps que conviden a entrar els compradors a casa seva.

La imatge d’un carrer Major ple de contenidors i camions recollint brossa en ple horari comercial fa esgarrifar els botiguers i hauria de fer reflexionar els qui haurien de vetllar per potenciar una àrea bàsica per a Lleida. Per no parlar de les dificultats que tindran alguns locals per poder dedicar part de la seva superfície a emmagatzemar les escombraries fins al dia de recollida específica de cada deixalla, especialment aquells que generen residus orgànics, com les botigues d’alimentació o els locals d’hostaleria.

Abans de prendre determinades decisions és important tenir en compte aquells qui en sortiran afectats i escoltar les seves demandes amb l’objectiu que aquests canvis serveixin perquè tothom hi surti guanyant. L’equip de govern hauria d’acostumar-se a dialogar més i a comunicar menys decisions unilaterals. ••• Grup Municipal CiU Tel. 973 700 320 Web: xarxa.paeria.cat/ciu E-mail: grupciu@paeria.es

Ajuntament de Lleida • La Paeria

17

Opinió • Febrer de 2017

Lleida, patrimonio natural El patrimonio natural que tenemos nos ha de permitir ver Lleida como un lugar de vida amable y rico en cultura del patrimonio natural de nuestra capital de Ponent.

Daniel Rubio

Ciudades de todo el mundo albergan un rico patrimonio de tipo cultural, material e inmaterial, como su arquitectura, su entramado de calles, sus restos arqueológicos, sus museos, teatros, cines, música, tradiciones, fiestas… un sinfín de manifestaciones artísticas. Hablemos Grup Municipal Ciutadans Tel. 973 700 928 Web: xarxa.paeria.cat/cs E-mail: ciutadans@paeria.es

Lleida alberga un importante conjunto natural compuesto por su fauna, flora y corrientes de agua. Comencemos por esta última, el Segre. Creo que podemos estar todos de acuerdo en que nuestro río forma parte importante de la historia, el trazado urbano y el paisaje de nuestra urbe. La situación del Turó de la Seu Vella y del Turó de Gardeny han marcado en cierta medida el crecimiento de Lleida a lo largo de los siglos.

También tenemos una fauna que ha hecho de la ciudad su hábitat, bien de forma permanente, bien de forma estacional. Por ejemplo, las cigüeñas, que ya no emigran como en otros tiempos,

“decorando” con sus nidos y sus vuelos todos los meses del año. En este punto, me gustaría hablar también de las colonias de gatos. Estos felinos forman parte del paisaje de cualquier lugar donde habita el hombre desde el comienzo del sedentarismo, en el Neolítico, llegando hasta nuestros días.

Los llamados gatos callejeros, diríamos con más propiedad ferales, son animales que han de vivir en el exterior, a diferencia de los domésticos. Las ciudades que tienen unas colonias de gatos bien alimentados, sin signos de enfermedad y sin parásitos, son testimonio de una urbe limpia, acogedora para los humanos y de una gran calidad de vida.

En conclusión, debemos lanzar un mensaje destinado a potenciar y valorar la calidad de vida de nuestro hogar, de Lleida. Este patrimonio natural nos ha de permitir ver a nuestra ciudad como un lugar de vida amable, rico en una cultura que, dentro de nuestras posibilidades, debemos proteger y cuidar. •••

Abordar el problema “okupa” de forma global tacionals, però sobretot solucions més integrals: a problemes complexos, solucions complexes. Urgeixen, tant per a les famílies i els col·lectius okupes com per als propietaris particulars (no bancaris) que veuen que s’instal•la algú en les seues propietats sense el seu consentiment.

Carles Vega

Fa temps que reclamem un abordatge integral del fenomen d’ocupació irregular d’habitatges, per mirar d’ajudar les persones afectades i per evitar problemes de convivència, que en algun cas ja s’estan produint. Cal buscar alternatives habiGrup Municipal ERC Tel. 973 700 922 Web: http://locals.esquerra.cat/lleida E-mail: erc-avancem@paeria.cat

18

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Cal una bona diagnosi global de la situació a la ciutat, a partir de la qual elaborar un bon model d’intervenció Cal un treball sistemàtic i sistematitzat.

Una bona diagnosi global de la situació en què es pinti sobre el mapa de la ciutat les ubicacions i s’identifiquin les necessitats i les mancances de cada cas. Elaborant, a partir d’aquí, un bon model d’intervenció –adaptable a cada cas– en l’àmbit sòciolaboral i ocupacional i, si es creu necessari, també en el dels hàbits i les conductes personals i familiars.

Per a l’èxit del model, el compromís i la implicació de les famílies ocupants són fonamentals. Com ho és que, en el treball comunitari, hi col•laborin Administració (serveis socials, ocupacionals...) i entitats socials. Especialment en el cas d’okupes gitanos, on la figura del patriarca pot contribuir a mediar per evitar conflictes (en algun barri, latents) i assegurar la implicació de les famílies i cadascun dels seus membres.

Reclamem solucions globals al fenomen okupa i el govern de Ros diu com un mantra: “ho estem fent”, “hi estem treballant”. Prou paraules buides! Fets, no paraules. Aquesta frase va ser lema d’una campanya electoral socialista. L’abordatge dels casos de famílies (gitanes i no gitanes) en situació d’ocupació irregular d’habitatges requereix fets per incidir en la manca de recursos i en la cura de la convivència i el conflicte d’interessos.

Doncs això: més fer i menys parlar. Però fer amb criteri. Sent efectius, no efectistes. •••

Febrer de 2017 •

Opinió

Després del 8M: ens veiem als carrers, lluny dels escarafalls institucionals i mediàtics Torna a ser 8 de març. En el que ha estat el dia de la lluita feminista, hem vist un forceig entre les institucions per la declaració més magnànima, s’han disparat molts flaixos, però la gran absent ha estat la voluntat política per un canvi real.

Fem un repàs al darrer any a Lleida en perspectiva feminista. El govern municipal presumeix d’igualitari, preocupat per les desigualtats de gènere. Però encara no ha dotat l’Ajuntament del pla d’Igualtat que li pertoca com a empresa per a les seves treballadores. És més, elaboren el pla municipal d’Igualtat sense fer una diagnosi de gènere de la ciutat. La Crida hi hem fet més de 40 aportacions, però necessitem que la primera sigui la participació real de les dones.

Davant la nostra proposta per la dotació de recursos residencials per a dones que surten d’un context de violència (que el govern municipal ens va escapçar), continuem sense les dues treballadores socials que es necessiten per als pisos tutelats. Són les imprescindibles

per garantir l’atenció adequada a les dones.

L’últim despropòsit ha estat la fotografia d’autoritats en la inauguració de Fira Ocasió. Una imatge lamentable i discriminatòria en un acte públic. Arran d’aquests fets, vam demanar la creació

La veritable regidoria d’Igualtat de la nostra ciutat, el grup de Dones de Lleida, fa cinc mesos que reclama la destitució del masclista i classista president de SCC Mariano Gomà al Consell Municipal de Patrimoni de la Paeria. L’alcalde Àngel Ros el manté representant la ciutat d’un codi no sexista per a la promoció de les fires, i l’única resposta que vam rebre del govern municipal –via tuit– és que exigíem «imposicions» i que «tot-

hom pot triar la feina que vulgui». Com si les dones poguéssim triar viure en un sistema desigual, si ens l’imposen!

Des de la Crida continuarem reclamant una regidoria de Dones que exerceixi la transversalitat de gènere en tota l’acció política de l’Ajuntament. Ens trobem als carrers, lluny dels escarafalls institucionals i mediàtics. ••• Grup Municipal Crida per Lleida-CUP Tel. 973 700 926 Web: xarxa.paeria.cat/crida E-mail: cridaxlleida@gmail.com

Millorem l’aeroport o tanquem-lo L’any 2010 s’inaugurava l’Aeroport de Lleida-Alguaire. Amb un cost final de més de 90 milions d’euros, set anys després la crisi econòmica i la falta de concreció d’un pla de negoci efectiu per a la infraestructura han portat a la reducció de passatgers i que l’activitat a l’aeroport estigui sota mínims.

Hem d’aconseguir que l’Aeroport de Lleida sigui operatiu i competitiu, ja que, altrament, ens haurem de plantejar tancar-lo

A aquestes dificultats s’hi ha de sumar la persistent boira existent a la zona a l’hivern i que s’ha fet especialment virulenta aquest hivern, un fet que ha comportat successives cancel·lacions i desviacions de vols, cosa que ha paralitzat l’activitat de la infraestructura en l’època que hauria de tenir més activitat.

l’aeroport, vam presentar una moció, aprovada al Ple de la Paeria de gener, que insta el Govern de la Generalitat a procedir a la implantació d’aquest sistema d’aterratge avançat i a impulsar, de forma decidida, un nou pla de negoci que fixi definitivament l’estratègia que ha de seguir l’aeroport per garantir la viabilitat i noves oportunitats de negoci.

Per evitar que aquesta situació es vagi repetint cada any, des del Grup Municipal del Partit Popular considerem que és necessari prendre decisions i, per aquest motiu, proposem que s’implanti un sistema d’aterratge avançat antiboira de categoria II/III que permet aterrar els avions en les condicions climàtiques més adverses. Per aquests motius i per garantir el futur de

Som conscients que instal·lar aquest sistema antiboira té un cost elevat i és lamentable que no s’hagués fet quan es va construir l’aeroport, i més sabent les condicions climàtiques adverses de la zona durant els mesos d’hivern. Però ara la realitat és que tenim l’aeroport i el que cal fer és que sigui operatiu i competitiu, ja que, altrament, potser el millor seria tancar-lo.

Joan Vilella

Per tant, reclamem impulsar la Taula Estratègica de l’Aeroport de Lleida-Alguaire i dotar dels recursos necessaris aquesta infraestructura que és estratègica, no solament per a la ciutat de Lleida sinó per a tot el territori. ••• Grup Municipal PP Tel. 973 700 344 Web: xarxa.paeria.cat/pp E-mail: gruppp@paeria.es

Ajuntament de Lleida • La Paeria

19

Opinió • Febrer de 2017

La Llotja: un despropòsit que paga vostè

La gestió de la Llotja ha perjudicat la gent i la cultura de Lleida i només ha beneficiat algunes butxaques. Com ha denunciat el Comú, el 2010 hi va haver adjudicació de serveis per 181.011€ a empreses sense que consti cap licitació pública. Han prescrit les possibles responsabilitats penals, no així les responsabilitats polítiques.

Tal manera de contractar genera sobrecostos i poca eficiència en la despesa de diner públic perquè en comptes de contractar directament els proveïdors que necessitaven les companyies, la Fundació ho feia a través d’una empresa, cosa que encarirà el cost final.

Enmig de la ignomínia, pot semblar anecdòtic que als comptes —amb Jesús Costa de gerent— apareguin 22.000 euros de diner públic gastats en loteria La Llotja no ha tingut mai cap pla de viabilitat. A més, l’equip de govern va imposar unes condicions draconianes en la licitació que van portar, inexorablement, a un desequilibri econòmic de la concessió. «Per què collaven tant la concessionària?», es poden estar preguntant. L’empresa concessionària ha anat canviant de mans i el deute generat per tal despropòsit recau, per ara, en la Paeria, com ha passat en totes les grans concessions de la ciutat: aigua, radars, autobusos...

ACORDS PLE DE GENER Àrea residencial

1

En l’àmbit urbanístic també es va donar el vistiplau a la nova àrea residencial i de comerç de proximitat al Centre Històric, situada entre el carrer de l’Assalt i la plaça del Dipòsit, en què es preveu situar-hi una vintena de nous models d’habitatge, que tindran una construcció singular.

Agents rurals

4

A proposta de l’alcalde, Àngel Ros, el Ple va començar fent constar a l’acta el condol dels membres de la Corporació per la mort dels dos agents rurals a Aspa.

20

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Av. Víctor Torres

Al Ple vam presentar una moció per la regularització urgent de la venda d’entrades per a La Llotja, la gestió del fitxer de dades personals i del web, amb l’objectiu d’acabar aquestes irregularitats.

El conseller delegat del CNC, Rafael Peris, incapaç de donar respostes a la ciutadania i als grups municipals, s’ha limitat a elogiar la gestió feta, ha mentit dient que el Comú no va voler ser al consell d’administració del CNC (no ens ho van permetre vostès, Sr. Peris) i ha amenaçat de portar l’agrupació d’electors al jutjat, diu que “per difamacions i calúmnies”. Deu ser que explicar a la gent els comptes d’una societat patrimonial participada al 80% per la Paeria és difamar? ••• Grup Municipal Comú de Lleida Tel. 973 700 924 Web: xarxa.paeria.cat/comu E-mail: info@comudelleida.cat

Unió de Pagesos

2

Aprovar el reajustament del traçat de l’avinguda Víctor Torres, entre els carrer dels Alamús i el pont sobre el ferrocarril, acord que evitarà haver d’expropiar i enderrocar cinc habitatges del carrer Palauet per poder ampliar aquest vial, que connectarà el centre de la ciutat amb els barris de Cappont, la Bordeta i Magraners i amb la Variant Sud. Amb aquesta decisió s’estalvien tràmits d’expropiaions i el consegüent impacte econòmic.

Estatuts de l’IMO

Enmig de la ignomínia, pot semblar anecdòtic que als comptes –amb Jesús Costa de gerent– apareguin 22.000 euros de diner públic gastats en loteria.

3

Aprovada la moció promoguda per Unió de Pagesos de Catalunya davant la necessitat de renovar el contracte de la societat catalana amb la pagesia.

Ratificats convenis

5

Vistiplau a la ratificació del conveni de col·laboració entre la Paeria i la Fundación Bancaria Ibercaja i de pròrroga de l’acord amb l’Associació Aurembiaix.

6

El Ple va tirar endavant la modificació dels Estatuts de l’organisme autònom local Institut Municipal d’Ocupació Salvador Seguí (IMO).

Febrer de 2017 •

Agenda Cultural

AGENDA DIA MUNDIAL DE L’AIGUA

ECODESCOBERTA

El diumenge 26 de març, d’11 a 13 h, s’ha programat l’ecodescoberta “Els racons de l’horta de Grenyana, amb bicicleta”. Els participants podran descobrir la séquia de Fontanet, d’origen musulmà; el Molí de Cervià, on antigament es batia la llana, o la verneda de la Mitjana. Activitat gratuïta. Inscripcions a: infosostenible@paeria.cat.

Amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, una iniciativa de les Nacions Unides, el Museu de l’Aigua de Lleida organitza el dimecres 22 de març, de les 10 a les 14 h, una jornada de portes obertes al Campament de La Canadiense.

A més, el dissabte 25 de març tindrà lloc a les 11 h una visita guiada als Pous de gel i,

a les 12.30 h, al Dipòsit del Pla de l’Aigua. El mateix dissabte, a partir de les 18 h, es farà una gimcana familiar al Campament de La Canadiense que, sota el nom d’“Els secrets de l’aigua”, permetrà investigar i descobrir l’aigua amb diferents proves per a infants i adults. Per participar a les visites guiades i a la gimcana, cal fer la inscripció al Museu de l’Aigua, al telèfon 973 21 19 92. •••

L’OBRA DE GRANADOS, PROTAGONISTA A L’AUDITORI L’Auditori Enric Granados acollirà el divendres 17 de març, a les 20.30 h, el concert del pianista José Menor, que interpretarà Granados: danses, valsos i transcripcions, que inclou una de les col•leccions de Granados més interpretades, els Valses Poéticos, i obres que presenten una clara relació, com les Cartas de amor, Valses íntimos o els Valses Sentimentales. El programa també inclou arranjaments de sonates barroques i l’obra Azulejos, iniciada pel seu amic i principal compositor i pianista espanyol, Isaac Albéniz.

D’altra banda, la Festa de la Mitjana se celebrarà finalment el diumenge 4 de juny, al matí, amb un programa ple d’activitats. •••

RHÜMIA

El Teatre de l’’Escorxador acollirà el dissabte 18 de març, a les 19 h, l’obra Rhümia, de Rhum&Cia (a la foto), amb humor, gamberrisme i grans dosis de tendresa i emoció. La companyia El Pont Flotant posarà en escena el dissabte 8 d’abril, a les 20 h, l’obra El fill que vull tindre, en què es reflexiona sobre les relacions filials i la dificultat de comunicació entre generacions. •••

sica d’Enric Granados amb la de compositors com Àstor Piazzolla.

El públic podrà gaudir el 18 de març, a les 20 h, del Lux Aeterna, una coproducció del Cor de l’Orfeó Lleidatà i la Fundació Victòria dels Àngels amb una original posada en escena que transportarà a un món sensorial de llums i d’ombres. A la primera part s’interpretaran obres tan conegudes com “Pavana per a una infanta difunta”, de Maurice Ravel, “Pavana op.50”, de Gabriel Fauré, i “Nocturn en Si Major op. 40”, d’Anton Dvorak.

El Centre de Titelles de Lleida oferirà el dissabte 1 d’abril, a les 18.30 h, l’obra El Petit Piano. Per mitjà de la música d’Enric Granados, recreada en viu per tres concertistes i per una actriu i un actor, tots dos titellaires, el públic pot endinsar-se en el joc escènic d’uns titelles i d’uns dibuixos animats que evoquen i descriuen, d’una manera amena i divertida, el perfil artístic i humà d’aquest músic, virtuós del piano, compositor, mestre…, a la vegada que pare de família

El Duo Àstrid presentarà el divendres 24 de març, a les 20.30 h, Música per a flauta i guitarra: de Granados a Piazzolla, una proposta que fusiona en un mateix programa la mú-

L’Orquestra Simfònica del Vallès i les veus de diferents corals es trobaran el diumenge 2 d’abril, a les 19 h, per oferir la Missa de Glòria, de Puccini. •••

SECRETS AMAGATS A LES BOTIGUES

Dins de la ruta arqueològica “La botiga dels secrets”, Turisme de Lleida organitza el 22 d’abril i el 10 de juny una visita guiada per conèixer la història de Lleida per mitjà de les seves botigues, uns establiments que amaguen restes arqueològiques. Més informació: Turisme de Lleida.

Tel. 973 70 03 19. •••

Ajuntament de Lleida • La Paeria

21

Opinió • Febrer de 2017

L’okupació, una problemàtica de tots L’ocupació d’habitatges esdevé un problema que compartim tots els barris de Lleida, que potser ha augmentat a causa de la crisi econòmica que hem patit aquests anys i que en definitiva ha generat sovint conflictes de convivència entre veïns. Davant aquestes situacions és necessari implicar tots els agents socials, entitats associatives, veïnals i Administració Pública; concentrar esforços, fomentar el diàleg i entre tots buscar solucions per tal de reduir, i si pogués ser eliminar, l’ocupació il·legal d’habitatges. Les mesures adoptades des de l’Ajuntament (ajuts al lloguer social o a les famílies que pateixen pobresa energètica) són positives però insuficients, ja que no tothom hi pot tenir accés i continuaran produint-se ocupacions amb totes les conseqüències que comporta i que bàsicament es tradueixen

Sandra Pérez Huerta

en conflictes de convivència, de salubritat, d’inseguretat , etc. És veritat que hi ha diferents perfils de persones que ocupen habitatges, però la gran majoria es veuen obligades a fer l’ocupació, ja que no tenen alternativa davant

la mancança de recursos: moltes han perdut la feina i han esgotat tot tipus de prestacions, fet que les col·loca en una situació de risc d’exclusió social. Aquesta situació genera una mena d’alarma entre el veïnatge que es veu afectat per l’ocupació d’un habitatge del seu edifici i això provoca moltes tensions ja que poden aparèixer conflictes de convivència. És per això que es fa necessari fer una tasca de mediació abans que apareguin els problemes i buscar solucions que relaxin tensions. És molt important que l’Administració posi en pràctica polítiques socials i d’integració amb més ambició i amb més compromís i que vagin més enllà de les ajudes al lloguer social o pobresa energètica. Per assolir el benestar de tots i una convivència pacífica cal donar suport a aquestes persones que es troben obligades a ocupar un habitatge per manca

d’alternatives perquè puguin recuperar la dignitat perduda i per fomentar la seva integració social.

Aquesta tasca es podria reforçar per mitjà dels col·lectius i les entitats associatives fomentant la participació en les activitats que es duen a terme i que, en definitiva, serveixen per promoure relacions de convivència entre veïns.

Tots els ciutadans hem de ser conscients que el fenomen de l’ocupació, una realitat que ens afecta i que està present a la nostra ciutat i en altres, requereix una resposta amb implicacions i compromisos ferms per part de tothom. És necessari impulsar per tant mesures que fomentin la integració, el treball, la conscienciació, l’orientació, la responsabilitat i la convivència, tasca que ha de ser col·lectiva, ja que amb la implicació de tothom trobarem la solució. •••

Pacte Social per a la Ciutadania

CCOO de Lleida, debat i participació per afrontar reptes elles i amb totes les persones que treballen al sindicat, amb tots els delegats i delegades dels centres de treball, els afiliats i afiliades tenim molts reptes per afrontar.

Fa més de 50 anys, els treballadors i treballadores més compromesos del nostre país van fundar a diverses comarques i poblacions de Catalunya les primeres Comissions Obreres. Ho van fer per defensar unitàriament els seus interessos i per aconseguir, mitjançant la negociació i la mobilització, millorar les seves condicions de vida i de treball.

Les nostres senyes d’identitat i d’actuació sindical les debatem i les decidim en els nostres congressos, que són reunions generals en les quals podem participar totes les persones afiliades a partir d’un procés

22

democràtic de debat i de l’elecció dels companys i companyes que ens han de representar.

Des del passat mes de gener va començar el procés d’assemblees a les empreses i als locals del sindicat per debatre les nostres propostes i escollir les persones que han d’assistir al 8è Congrés de la Unió de les Terres de Lleida, el 24 de març de 2017.

En aquest congrés s’han d’escollir les persones que dirigiran CCOO a les terres de Lleida en els pròxims quatre anys. Amb

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Per mitjà d’una nova estructura interna del sindicat es vol revitalitzar l’organització per poder ser més eficients a l’hora d’afrontar tots els reptes que se’ns presentaran en el futur.

CCOO de Lleida serà un agent actiu en la lluita per la derogació de la reforma laboral, per la recuperació de la negociació col·lectiva; en la lluita contra la precarietat laboral i la dignificació del treball; per la feminització de la societat i la lluita contra la violència masclista; en la recuperació dels drets dels empleats i empleades públics;

en la lluita contra la bretxa salarial entre homes i dones, i en la lluita per la conciliació de la vida familiar, laboral i personal.

Batallarem també perquè els joves tinguin oportunitats i no hagin de marxar a l’estranger.

Grans reptes per a un futur incert, amb una realitat social que evoluciona a un ritme vertiginós i on la incertesa laboral, econòmica, social i política són a l’aire. CCOO de les Terres de Lleida com a projecte democràtic necessita reforçar la seva legitimitat social i política de sindicalisme de classe davant la societat, i també hem de demostrar la nostra capacitat per exercir el conflicte social i hem de reforçar la capacitat organitzativa per mitjà de l’afiliació i la representació dels treballadors i treballadores. •••