38 - ARTICLES - COMLL nº136
Importància de l’estudi de contactes per a reduir la transmissió en la pandèmia per SARS-CoV-2 Pere Godoy Cap de Servei de Vigilància Epidemiològica. Agencia de Salut Publica Catalunya | Professor Titula de Medicina Preventiva i Salut Publica | Ciber de Epidemiología y Salud Pública. Instituto de Salud Carlos III
E
l virus SARS-CoV-2 és l’agent causant de la infecció per coronavirus (COVID-19) i és responsable de la pandèmia que des de desembre de 2019 ha donat lloc a un augment de les hospitalitzacions per pneumònia. El virus va arribar a Europa el gener del 2020 a través de turistes procedents de la Xina(1). Al gener de 2021, el SARS-CoV-2 ja havia causat més de 83 milions de casos confirmats a tot el món, dels quals més de 26 milions s’havien presentat a Europa(2). Espanya, amb més de 2 milions de casos, ha estat un dels països més afectats, segons ha confirmat l’estudi de seroprevalença realitzat a Espanya indicant que el 10% de la població ja ha presentat la infecció(3). Lleida, especialment la comarca del Segrià, va presentar els mesos de juliol i agost de l’any 2020 un dels brots més importants registrats fins al moment relacionat amb l’arribada massiva de temporers per la temporada de la fruita. L’objectiu d’aquest article és revisar els aspectes clinico-epidemiològics i les mesures de control de la transmissió de la infecció pel virus SARS-CoV-2, amb especial
referencia a la utilitat de l’estudi de contactes a nivell dels domicilis. El SARS-CoV-2 es transmet principalment a través de gotes respiratòries durant el contacte cara a cara amb les persones infectades. La infecció es pot propagar a través de persones simptomàtiques, presimptomàtique i asimptomàtiques(4). La mitjana de temps des de l’exposició a l’aparició dels símptomes és de 5 dies i el 97,5% de les persones que desenvolupen símptomes ho fan en un termini d’11,5 dies. Els símptomes més comuns són febre, tos seca i dificultat respiratòria(5). El diagnòstic es realitza mitjançant la detecció de l’ARN del SARSCoV-2 mitjançant proves de reacció en cadena de polimerasa de transcripció inversa (PCR). Les manifestacions de la COVID-19 són diverses i van des de l’infectat asimptomàtic fins a la malaltia fulminant caracteritzada per la sèpsia i la insuficiència respiratòria aguda. Entre els pacients ingressats a les unitats de cures intensives i residències de gent gran, la letalitat és de fins al 40%(6).
La COVID-19 és una malaltia potencialment prevenible, però fins que les vacunes disponibles no s’hagin administrat àmpliament i es confirmi que poden generar immunitat de grup, els principals mètodes per reduir la transmissió són les mesures no farmacològiques(4). Aquestes intervencions es poden dividir en accions personals (ús de mascaretes, distanciament social, rentat de mans, ventilació i neteja de superfícies), accions normatives (per exemple, límits governamentals en el nombre de persones de les reunions o activitat comercial, ordres de romandre a casa, tancament d’escoles o llocs de treball); mesures internacionals (tancament de fronteres o quarantena forçosa); i la identificació de casos i contactes (proves, aïllament de casos, estudi de contactes i quarantenes). La relació entre la intensitat de la implementació d’aquestes mesures no farmacològiques a través d’accions de salut pública i el control de transmissió es verifica clarament en l’epidemiologia de la infecció a tot el món(4)(7)(8). No obstant això, atès que la majoria dels països han implementat múl-
