memòria viva
Butlletí mèdic Setembre del 2019 Número 132
EVOLUCIÓ DE LA CIRURGIA
a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida _
DR. JOAN VIÑAS SALAS Fotografies: Hospital Universitari Arnau de Vilanova
L
a Medicina i la Cirurgia han avançat molt des de la segona meitat del segle passat fins avui. Els canvis sorgits per tot el món civilitzat evidentment també han succeït a Lleida. Però, res passa espontàniament. Sempre són persones amb nom i cognom les protagonistes dels canvis La moderna Cirurgia va començar quan Morton va descobrir l’èter com anestèsic a meitats del segle XIX, l’any 1846, ja no calia fer mal per intentar salvar una vida. La rapidesa era essencial per tal que el malalt ho resistís. Els avenços en el manteniment homeostàtic del malalt, les transfusions (Landsteiner, 1901)
amb noves medicacions, han anat facilitant cada vegada més agressions quirúrgiques. L’asèpsia i l’antisèpsia, (Lister, Halsted, finals segle XIX) mantenint l’ambient on es fa la cirurgia el més lliure de gèrmens possible, i els antibiòtics han suposat un altra avenç. Així mateix els descobriments de fils de sutura, els materials hemostàtics i els nous instrumentals quirúrgics han facilitat tant l’accés com l’actuació quirúrgica dels cirurgians, que, quan operem, ja coneixem la majoria de vegades l’abast de les lesions degut a les innovacions en radiologia: aimple (Crookes, Röntgen, 1895), ecografia ( Howry, 1962), TAC (Hounsfield, 1967), RMN (Mansfield, 1976), etc.
L’assistència sanitària a Catalunya va arribar a les classes mitjanes gràcies a les cooperatives (Aliança, 1912), i les mútues. A tot l’Estat espanyo,l l’assistència va canviar radicalment quan un ministre del general Franco, José Antonio Girón de Velasco, per afavorir als treballadors va crear el SOE o Seguro Obligatorio de Enfermedad el 1942. Aleshores es va posar l’assistència a l’abast dels treballadors de manera gratuïta i es van construir hospitals i ambulatoris a partir del 1945. Aquells que no treballaven, si no tenien recursos propis o si no estaven assegurats en alguna companyia privada, havien de seguir anant a la beneficència dels hospitals provincials. Girón va ano-
pàgina
21
