BANDA DE MATADEPERA

COL • LABORACIONS

Som músics a cionats, que no vol dir músics de segona, sinó, simplement que no ens hi dediquem professionalment, que no vol dir que no dediquem moltes i moltes hores de la nostra vida al que ens uneix i ens agermana com a grup: l’estima a la música. Ens és impossible, igual que als bons a cionats a la lectura, l’escriptura, la pintura (i unes quantes més acabades en ‘ura’) no sentir a la vegada estima per la Cultura. “Cultura” prové del llatí cultura, derivat de colere, “cultivar” o conrear, de manera que, lligant caps i lletres, podríem dir que cultivem o conreem la cultura a través de la música. És evident, que com a “pagesos” de la cultura, necessitem un espai on poder conrear, treballar i recollir els fruits, per després compartir amb qui bonament ens vulgui escoltar. Nosaltres ho fem a la Banda de Matadepera, i el fet de compartir aquest espai tant físic com temporal, ens connecta entre nosaltres encara una mica més i fa que els vincles culturals i musicals esdevinguin també personals. I és precisament en aquets vincles personals, on vull anar a parar. Des de fa ja uns mesos que a la Banda de Matadepera ens manca un dels nostres “pagesos”, concretament el que conrea amb un saxo soprano (i de vegades amb una tenora). El buit que ens deixa la seva absència als assajos, als concerts, a les sortides, no és un buit ni musical ni cultural, ja que la Banda continua i continuarà conreant música sense ell i sense molts de nosaltres, faltaria més! El buit que ens neguiteja i que ens ronda com un borinot estiuenc, és precisament el personal: ens manca la persona, el company i l’amic. Ens manquen els seus comentaris irònics i enginyosos en els assajos, ens manca veure’l i escoltar-lo al costat dels trompetes (malgrat hauria de ser amb els saxos), ens manca compartir una cerveseta fresca abans i després dels concerts, ens manca que quan diem d’a nar ell contesti burleta: “jo ja vinc a nat de casa”! Tot això i més, és el que ens manca. Si, a més, aquesta absència és forçada per uns fets totalment injustos i injusti cables, encara fa que aquest buit sigui més gran i més fosc. Ho dic i escric fent honra a l’eina, a l’instrument que em permet conrear i llaurar a través de les notes: ho dic ben “clar-i-net”! Cadascú intenta reomplir aquest buit de diverses maneres; jo personalment ho faig amb la que em sento més còmoda i que m’uneix a aquest espai de vida: la música. Molts companys de la Banda de Matadepera toquem cada dia al Raval de Montserrat de Terrassa. Som els Músics per la Llibertat, els que ara ens toca conrear perquè ens sentin des de tots els racons del món: volem un món més digne i més lliure, estimem la llibertat i volem que tornin a casa els presos polítics i els exiliats... Volem que torni a “conrear” amb nosaltres, a compartir assajos, concerts, sortides, cerveses i riures, el nostre company Lluís Puig i Gordi.

Tant de bo sigui aviat! Mentrestant, continuarem fent música, fent cultura, compartint la Terra que conreem i compatint-la amb tothom que bonament ens vulgui escoltar. Us trobem a faltar i et trobem a faltar a tu, Lluís!

Bona Festa Major i que no ens manqui mai la música!

Sílvia Banqué i Pomar (Clarinet, Banda de Matadepera)