AEIG Abat Escarré

AGRUPAMENT ESCOLTA I GUIA ABAT ESCARRÉ

Ens tornem a trobar un any més amb la festa major. Després d’anys d’incertesa a causa de la covid, sembla que podrem tornar a la normalitat. Com a agrupament també hem viscut tot aquest canvi. Aquest any ha estat per nosaltres l’assentament del relleu generacional del nostre agrupament, i ara les joves que portem des de petites al cau hem passat a ser els seus representants. La nostra tasca és voluntària, és a dir, dediquem el nostre temps lliure per a educar en el lleure a infants i joves dissabte rere dissabte, malgrat que sovint no rebem el reconeixement per tots els esforços realitzats.

Aquest any és un any molt especial per nosaltres, i és que fem 45 anys. Fa 45 anys es va crear la unió excursionista de Matadepera, que 1 any després, s’unirien a Minyons Escoltes, del qual avui en dia en continuem formant part. 45 anys ininterromputs d’educació en el lleure, ja formant part del poble i de nosaltres. Creiem que és un any on ens hem de mostrar orgulloses de la nostra feina i reconèixer la nostra tasca, malgrat que les institucions no ho facin.

I és que sembla que el nostre agrupament s’ha tornat cada cop més invisible per l’Ajuntament. Any rere any hem vist com les despeses destinades cap al nostre agrupament minvaven, com any rere any veiem els nostres pressupostos retallats i any rere any l’Ajuntament ens limitava més i més les nostres activitats.

Hem vist com el nostre espai ha patit vandalisme, i avui en dia encara tenim les conseqüències d’aquells fets per arreglar, finestres trencades tapades amb cartró en un espai on s’eduquen infants. Hem vist com se’ns retallava cada any més el pressupost del QCLN, arribant a aquest any tenir la meitat de pressupost que l’any previ a la pandèmia. Llavors vam ser els herois que havíem de salvar l’estiu dels infants després de mesos confinats, i malgrat que nosaltres també havíem patit les conseqüències, ho vam fer. Després d’allò vam perdre importància i ja no calia preservar el lleure.

Volem aprofitar en el nostre 45è aniversari que l’escoltisme i l’educació en el lleure ha viscut en aquest poble molts anys, desenvolupant una tasca molt important a través de generacions i que és una tasca *voluntària*, que fem invertint el nostre temps lliure sense cap mena de reconeixement, i a més cada cop més limitats per part de les institucions. Volem prou excuses, prou promeses buides per l’any que ve, volem poder decidir el nostre futur i ser reconeguts per la nostra tasca.