Marià Lamala

L’EXCURSIONISME, AVUI

Tenim mapes, gps i mòbils per no perdre’ns. Anem a la muntanya per diferents senders i camins, però un va caminant, l’altre corrent, més enllà bicicletes de muntanya, d’altres obren vies en les parets. Som senderistes, corredors, escaladors. Molts practicants d’aquestes especialitats no es consideren excursionistes en el sentit antic de la paraula: anar caminant, xarrant, amb la motxilla, les xiruques, la cantimplora, l’entrepà, etc.

Ens preguntem: els centres excursionistes han passat a un segon pla? No ho crec. D’una banda, la majoria de centres s’han hagut d’adaptar a tots els esports moderns, creant les diferents seccions que demana, principalment, la joventut. L’excursionisme, doncs, sembla ser que ha esdevingut més esportiu, més ràpid, amb més preparació física. D’altra, molts continuen practicant el senderisme: ho demostra la quantitat de senderistes federats. Es manté l’esperit de sempre: caminant per veure aquella font, o l’ermita romànica, o aquella vall, o pugem a aquell pic sense més ajut que els bastons. El nom no fa la cosa. Tots som excursionistes i tots els practicants ens estimem la muntanya, adaptant-nos-en, en la pràctica, a l’activitat que el nostre cos ens permet. Salut, muntanya i Bona Festa Major!

Marià Lamana

Excursió a les Agudes del Montseny