Matadepera Ràdio

Un any més, hem demanat a un antic col·laborador de Matadepera Ràdio que ens expliqui els seus records i impressions del seu pas per l’emissora municipal. En aquesta ocasió, la signatura convidada és la de Roger Escapa

Gràcies, capità!

Devia córrer la tardor del 2008 quan vaig baixar per primera vegada les escales del Casal de Cultura de Matadepera. Aleshores, el poble encara no disposava dels magnífics estudis que miren cap al carrer Pere Aldavert. Era un locutori més auster i menys ventilat. No ens enganyem, un soterrani.

Un joveníssim Ricard Ustrell em va presentar l’etern capità de l’emissora, l’Albert Beorlegui. En aquell moment, el Ricard dirigia un programa que es deia “Històries humanes”, on personalitats del poble, conegudes i anònimes, anaven desfilant per fer un recorregut a través de la seva biografia i les seves aficions. Segurament no era la proposta radiofònica més original de la història de les ones hertzianes. Però els convidats sempre s’obrien més del que es pensaven inicialment i acabaven fent una declaració d’amor a Matadepera.

A diferència de Pere Arquillué, la meva veu quan vaig debutar tremolava més que el dia que va néixer el meu fill. Poques vegades a la vida m’he posat més nerviós. Però un cop es va encendre la llumeta vermella, tot va anar fluint. Recordo programes des del cim de la Mola i matinades senceres fent la nit dels Òscars amb una nevada històrica que gairebé no ens deixa tornar a casa. Programes musicals, magazins i una col·laboració especial que encara enyoro, la de Josep Maria Francino, el “Xino”. Amb ell vam compartir bones estones de ràdio a Matadepera. La covid se’l va emportar fa poc. Allà on sigui, segur que ens escolta. De Matadepera Ràdio, em quedo amb una anècdota que es repetia massa sovint. Haver de pidolar un cedé verge al Beorlegui. En efecte, sense cedé no hi havia gravació. La digitalització encara estava per arribar. No han passat ni 15 anys. I estic convençut que quan li expliqui al meu fill que vaig néixer en un món sense internet em mirarà com si tingués un pare del Neolític.

Llarga vida a Matadepera Ràdio. Inesgotable escola de talent radiofònic. Però, més enllà de les estrelles de pa sucat amb oli que ens hem anat escampant per les emissores nacionals, el 107.1 de la FM és un servei públic local descomunal. Gràcies infinites!

PD: Algun dia, capità Beorlegui, espero saldar el deute dels cedés que et dec. Si és que encara en fabriquen.

Roger Escapa (Sabadell, 1988) va entrar a Matadepera Ràdio l’any 2008 col·laborant amb Ricard Ustrell al programa “Històries humanes”. Des de llavors va presentar “Jo també t’estimo” i “Velles Glòries”, a banda de col·laborar a “El noticiari d’en Pinotxo” i d’altres programes. Des del setembre del 2018, presenta i dirigeix “El suplement” de Catalunya Ràdio. També ha format part d’”El matí de Catalunya Ràdio”, programa que va dirigir l’estiu del 2018. A TV3, ha presentat i codirigit recentment «Conflicte interior».

Prop de 15 anys separen aquestes imatges: a la primera, Roger Escapa amb Francesc Asens i l’antena de la mòbil de Matadepera Ràdio a la plaça de Cal Baldiró als volts del 2008. Al costat, i en una fotografia recent, presentant “El suplement” a Catalunya Ràdio.