MARIÀ LAMANA

30 anys del Parc Natural de Sant Llorenç

El bolet de la castellassa.

No és un número rodó, com els 25 o 50 anys, però convé anar recordant-ho de tant en tant, per comprovar fi ns on ha arribat aquest espai del qual podem gaudir el seu paisatge, la seva història i cultura i el seu interès biològic. A Matadepera, juntament amb altres onze municipis que envolten el Parc, ho disfrutem com aquell que res, només caminant unes passes. Tanta facilitat fa que es pugui considerar tot un privilegi.

Però els començaments de les coses mai són fàcils. L’any 1969 es va iniciar la construcció d’una urbanització il·legal, anomenada Mas de la Mata. Podem trepitjar encara les restes de l’asfalt i veure les vorades a cada banda del carrer que surt des de l’aparcament de l’Alzina del Salari. Es van arribar a construir unes vint cases i un xalet, i encara podem veure les dues darreres situades a la zona compresa entre L’Alzina i l’antic Monument Funerari. Una d’elles és habitada, ja que els antics propietaris conserven alguns drets. El tipus de construcció i la forma d’aquests habitatges no se’n deia, ni en la forma ni amb els materials, amb una zona boscosa o de muntanya, principalment per les seves teulades d’uralita.

Afortunadament per a tothom, es va fer un primer Pla d’Ordenació el 1972; però tot i haver millorat una mica, aquest espai protegit continuava amenaçat. Els projectes, avui en dia, ens els prenem com les notícies del dia dels Sants Innocents: com una broma, però la cosa era molt seriosa: construcció d’un telefèric, o d’un Parador Nacional o d’unes torres d’alta tensió al mateix cim de la Mola... i més barbaritats. Deu anys desprès un altre pla especial frenava la febre constructora de les urbanitzacions, de les quals no tinc res en contra si respecten el medi ambient. I l’any 1987 la muntanya de Sant Llorenç del Munt fou declarada Parc Natural. No és d’estranyar que d’aquí a un temps solament restin dempeus les edifi cacions d’El Marquet de les Roques i el Monestir.

Felicitats, per molts anys més i disfrutem-lo sempre que puguem amb els nostres familiars i amics.

Marià Lamana

L’alzina bonica.