MATADEPERA RADIO

COL • LABORACIONS

El meu fl ashback de Matadepera Ràdio

Un any més, hem demanat a un ex col·laborador de Matadepera Ràdio que ens expliqui els seus records i impressions del seu pas per l’emissora municipal. En aquesta ocasió, la signatura convidada és la de Mariola Dinarès.

La primera vegada que vaig parlar per un micròfon de Matadepera Ràdio va ser per gravar una maqueta que havia d’enviar a Miquel Calçada i Carles Cuní, que obrien una emissora a Terrassa que es deia Flash FM. Sí. Aquella època era “Flash”. Any 1992. El meu company de facultat Pere Mas m’obria el micròfon i ho gravava.

Recordo que tenia vergonya i que ja des d’un primer moment vaig sentir la necessitat d’aconseguir una manera de fer que m’acompanya encara ara: aconseguir parlar de forma natural i sense que es noti que estàs llegint. En aquell moment encara no sabia que el meu punt fort seria la improvisació. Parlar de forma coherent sense guió. Marxava d’aquell estudi amb un casset.

Després d’aquella gravació amb platina van venir els meus primers programes a Matadepera Ràdio. El primer que vaig fer era diumenge a la nit i després o abans de la tertúlia política que feien Josep Rull, Vert Era un programa musical es deia “Cocktail de nit” Em limitava a presentar música i el meu objectiu era no trepitjar el cantant. Aprenia a ·quadrar# amb la Sílvia Tarragona i la Carme Torradas sempre a la ment.

Més endavant vaig pensar que no hi havia ningú que expliqués coses del poble a la ràdio del poble. A la primera edició vaig explicar d’on venia el nom de Matadepera. Molta de la documentació la vaig treure del programa de Festa Major on estic escrivint ara. Allà vaig aprendre la importància del contingut.

Recordo una retransmissió de la cavalcada de reis. Allà vaig aprendre a parlar amb els nens i les nenes. No fer les típiques preguntes on els nens es queden callats i aturats. No vaig callar en tot el recorregut.

Recordo un cap d’any de retransmissió de la missa del gall des de la Mola. Pujant corrents amb l’·antena a l’esquena. El Tian Riba i jo fèiem l’explicació de la missa. Les meves classes de catequesi em van servir. Jo era la que dominava el vocabulari eclesiàstic i més d’un cop vaig haver de cridar: Taula no, altar!

Recordo aprendre a dirigir també a Matadepera Ràdio. Juntament amb el Quim Julià, Xavi Portillo, Pere Mas, Quimi Ruiz, Carles Beltran formava part del Senat. Recordo que quan hi havia algú que s’esverava més del compte en el directe, m’enviaven a mi a fer una xerrada simpàtica i contundent. Recordo la conversa amb un jove Carles Fité al mig del bar del Casal de Cultura, quan era concorregut de

gent jove i gent de la cultura. Li vaig dir que si es centrava aconseguiria dedicar-se això de la ràdio i mira

Repassant tot el què he fet a Matadepera Ràdio me n’adono que aleshores ja era una motivada amb tot allò relacionat amb la ràdio. De seguida me’n vaig adonar que és una feina que s’ha de fer amb alegria i il·lusió perquè això es transmeti i es comuniqui. D’aquí la proposta que els 80 col·laboradors votessin anualment pel millor programa. Veia clar que seria una manera de motivar el personal que venien de forma altruista i gratuïta a fer programes.

Vaig aprendre tot allò important per la meva feina a Matadepera Ràdio. Improvisació, contingut, direcció, directe, exteriors i l’evolució tecnològica que m’ha portat a presentar el programa ‘Popap’ ara a Catalunya Ràdio.

A casa meva no hi hagut l’hàbit d’escoltar la ràdio però cada vegada veig més clar que la meva vocació m’ha vingut gràcies a ser d’un poble on la ràdio ha estat sempre molt viva. Hi ha poques localitats a Catalunya que tinguin una ràdio tan viva. És una autèntica escola de ràdio que necessitaria una certa professionalització. Només tinc una espina clavada: Després d’anys i anys de lluita per sortir d’un estudi fosc i soterrat, vam aconseguir fer uns estudis a tocar de la plaça perquè tot el poble visqués la ràdio que és de tots. Ho vam aconseguir però mai haguéssim imaginat que algú dissenyés una sortida d’un pàrquing que tapés tot aquell somni fet realitat.

L’últim que vaig fer per Matadepera Ràdio van ser els separadors i jingles. Amb en Joan Arenyes i a petició de la direcció de la ràdio vam crear un embolcall acollidor. Buscava una veu i una frase. Sempre havia pensat que l’actor Pere Arquillué tenia veu de ràdio - aleshores encara no feia falques publicitàries- i la frase i lema que havia de tenir la ràdio era ben fàcil. Voltar per Catalunya, anar a treballar a Terrassa, a Barcelona on sigui però una vegada superada la Q8 havia de posar la ràdio i sentir allò que encara sento amb les orelles i el cor: Benvingut a casa!

Amb Toni Cruanyes, a Catalunya Ràdio. Mariola Dinarès en una entrevista per Matadepera Ràdio l’any 1995 amb el llavors alcalde Lluís Iribarren.

Formada a Matadepera Ràdio, Mariola Dinarès és periodista, emprenedora digital i Social Media Manager. Va iniciar la seva carrera professional als serveis informatius de Flaix F i Ràdio Flaixbac. Va ser directora de l’emissora Andorra1 del Grup Flaix i ha fet ràdio a Ràdio 4,COM Ràdio i RAC 1. Als darrers anys ha estat a Catalunya Ràdio al costat de Pere Mas, Ricard Ustrell (iniciats també a Matadepera Ràdio), Sílvia Coppulo i Àngel Llàcer. A la temporada 2016/17 ha presentat el programa “Popap” a Catalunya

Ràdio.