Metges Catalunya nº21

Una vaga (o diverses) per fer història Reportatge

Canvi climàtic i salut

Tino Soriano, fotògraf

Editorial

Des d’aquestes mateixes línies, hem advertit en reiterades ocasions que el sistema sanitari es troba al límit. Professionals escassos i esgotats, maltractats i mal pagats. Una demanda assistencial creixent i exigent, amb una resposta política que actua com si no passés res. Tot forma part d’un còctel Molotov a punt d’explotar. Darrerament, han confluït diferents circumstàncies que han esdevingut el detonant necessari per convocar les mobilitzacions que, des de feia temps, se’ns reclamaven.

El 2022 es tancarà amb el pressupost executat del Departament de Salut més alt de la història: 14.000 milions d’euros. Mentre això passa, Catalunya registra les llistes d’espera quirúrgiques més altes, com a mínim des de la instauració de l’actual model de gestió de les intervencions quirúrgiques, vigent des de 2015. Així mateix, el personal sanitari, tot i la profusió de recursos, no ha obtingut cap millora de les seves condicions laborals i retributives.

Estem pitjor que abans de la pandèmia (i això que deien que en sortiríem millors). Prestem l’assistència en pitjors condicions i la situació laboral s’ha precaritzat. Recentment, hem viscut un nou canvi al capdavant de la Conselleria de Salut de manera que, en dos anys i mig, hi ha hagut tres responsables. En la seva primera compareixença al Parlament, el conseller actual, Manel Balcells, va traslladar les afirmacions següents:

- Potser no falten més metges.

- Potser no cal incrementar més el pressupost de Salut.

- Determinats processos mèdics els poden atendre els professionals d’infermeria.

- La longitudinalitat de l’atenció primària és un concepte antiquat.

Mentrestant, fora de casa nostra, observem com altres sistemes comencen a implementar canvis que fins ara semblaven un tabú, com l’obertura de centres mèdics sense metges o la prestació de l’atenció urgent a través de plataformes telemàtiques, és a dir, sense que els professionals tinguin contacte amb els pacients.

Per fortuna, aquestes decisions no han estat innòcues, sinó que han provocat una reacció furibunda entre els professionals i la ciutadania que pateix la degradació i l’empobriment de l’assistència sanitària pública.

Per aquests motius immediats i d’altres de molt més remots, hem anunciat la convocatòria de mobilitzacions que començaran el 25 i 26 de gener de 2023 amb dues jornades consecutives de vaga.

La indignació del personal facultatiu i les seves legítimes reivindicacions han d’arribar al Departament de Salut i al conjunt del Govern. No es pot seguir caminant per la senda de la improvisació i els pegats, no hi pot haver més “qui dia passa, any empeny”. Planificar i comptar de debò amb la interlocució directa dels professionals mèdics és l’única sortida per redreçar el rumb decadent del sistema públic de salut.

Som conscients que les vagues i la conflictivitat generen dubtes, però, si no és ara, quan? Si no som nosaltres, qui? Volem aconseguir la transformació que requereix el sistema o ens abandonem a la desídia i la resignació?

Aparquem les diferències, unim-nos i recuperem allò que fa molts anys ens va portar fins a la Facultat de Medicina: la il·lusió.

Ara és el moment

Una vaga (o diverses) per fer història

Onze anys després de la darrera vaga unitària dels facultatius de la sanitat pública, Metges de Catalunya (MC) ha convocat una aturada mèdica per provocar un canvi radical en les polítiques de Salut. Els dies 25 i 26 de gener, 25.000 facultatius estan cridats a sumar-se a dues jornades de vaga que, depenent de les negociacions, poden continuar amb més dies de mobilització. L’objectiu: reconstruir el sistema sanitari.

Una dècada de retallades i dos anys (camí de tres) de pandèmia han generat un caldo de cultiu que no podia tenir un altre final que una gran mobilització del col·lectiu mèdic. L’acumulació de greuges, la manca de recursos, la persistència de la precarietat laboral i l’increment exponencial de la desafecció dels professionals han arribat un punt de no retorn. Davant un clima de negativitat i un entorn laboral cada vegada més tòxic per al personal facultatiu, Metges de Catalunya (MC) ha fet el pas que molts dels seus afiliats li reclamaven: la convocatòria d’una vaga que paralitzi tot el sistema sanitari públic.

El sindicat mèdic majoritari assegura que la sanitat pública viu instal·lada en una “davallada sense fre”. Després d’incomptables avisos i propostes per aturar la degradació del sistema, i davant la manca de voluntat de millora per part dels responsables polítics i els gestors sanitaris, MC ha donat el tret de sortida a un nou cicle de mobilitzacions del col·lectiu mèdic que començarà amb dues jornades de vaga els dies 25 i 26 de gener de 2023.

Els 25.000 facultatius que treballen al Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT) estan cridats a adherir-se a l’aturada que l’organització planteja com

una última oportunitat per redreçar el servei públic de salut. “Qui no es mobilitzi ara no serà perquè no està avisat de les conseqüències que tindria l’immobilisme per a la pràctica de la medicina a sanitat púbica”, afirma el sindicat.

I és que la desafecció dels professionals mèdics -esgotats, desmotivats i desil·lusionats- amenaça greument el futur del sistema. Les condicions assistencials, laborals i retributives que ofereixen les entitats sanitàries públiques comporten una nul·la capacitat de captar i retenir el talent de les noves generacions de facultatius.

La sobrecàrrega de treball i el dèficit de facultatius són els problemes més urgents que s’han de resoldre. Dos factors negatius que es veuran agreujats per la jubilació de 9.000 professionals mèdics a Catalunya en els propers deu anys.

“Mentre Salut desconegui amb quants metges compta i quants en necessita, no hi haurà la possibilitat de planificar res”, critica l’organització que considera inversemblant la falta de control de l’Administració sobre el personal mèdic de la sanitat pública. Per aquest motiu, una de les reivindicacions de MC és que Salut quantifiqui i registri els facultatius que treballen actualment al sistema, delimitant també els llocs de treball i les especialitats.

Amb tot, el sindicat adverteix que el relleu de la generació del baby boom no serà possible si no es milloren les condicions laborals i retributives que s’ofereixen als professionals. Així, millorar les retribucions i les condicions de treball, a més d’una promesa incomplerta, és un deure ineludible perquè la sanitat pública recuperi atractiu per als facultatius. En cas contrari, la fugida de metges s’anirà incrementant de la mateixa manera que ho han fet els darrers deu anys les peticions de certificats d’idoneïtat per treballar a l’estranger. “La pressió assistencial, les extenuants i perllongades jornades de treball i les baixes retribucions repel·leixen els facultatius, que poden trobar de manera fàcil ofertes laborals a altres països que ofereixen molts millors condicions”, remarca MC.

La manca d’atractiu s’ha pogut comprovar a la convocatòria de places MIR 2022. Salut va oferir un incentiu d’entre 5.000 i 9.000 euros anuals per als residents que escollissin alguna de les 370 places de medicina familiar i comunitària que oferia Catalunya. Però ni així. 71 places van quedar desertes i, després d’un segon procés extraordinari d’adjudicació, 14 places van quedar definitivament vacants. Per a l’organització allò que fa tirar enrere els joves facultatius són les més de 50 visites diàries que han de fer els metges de família, amb cinc minuts o menys per atendre cada pacient.

Cremats

Segons diverses enquestes, un terç del personaI facultatiu presenta símptomes compatibles amb la síndrome d’esgotament professional o burnout, amb una incidència especialment elevada entre els professionals de l’atenció primària. Plantilles insuficients i facultatius cremats són dinamitadors de la qualitat de l’assistència. Llistes d’espera desbocades i “vergonyoses”, en paraules del conseller de Salut, Manel Balcells, i ingents problemes d’accessibilitat tant al primer nivell assistencial com a les consultes externes dels especialistes hospitalaris, dibuixen un panorama desolador per al futur de l’assistència sanitària pública.

MC no ha volgut trencar ponts i ha ofert al Departament de Salut un ampli temps de negociació per assolir un acord que eviti l’inici de les mobilitzacions. No obstant això, el sindicat avisa que només mesures contundents i millores substancials, amb un calendari d’aplicació concret, definit i consensuat, podran frenar les aturades.

Per ara, ni l’Institut Català de la Salut (ICS), ni les patronals sanitàries, ni el Servei Català de la Salut (CatSalut) han portat a la negociació del tercer acord laboral del personal estatutari de l’ICS i del conveni col·lectiu del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT) cap proposta de millora que respongui a les demandes i necessitats del personal facultatiu. A més, tal com remarca MC, la negociació amb els representants del col·lectiu mèdic ha de transcendir el marc de les relacions laborals. Per aquest motiu, l’organització reclama un espai de diàleg bilateral (Administració i MC) en què es puguin debatre i acordar les mesures organitzatives, professionals i assistencials que incideixen en la prestació de l’atenció mèdica.

“Escoltant el desig dels companys i companyes, hem decidit abanderar una mobilització històrica que esdevingui el motor de la reconstrucció del sistema sanitari públic. El moment és ara i els protagonistes som nosaltres”, exclama el sindicat.

Vaga: Reivindicacions per transformar les condicions de treball del personal facultatiu

PLANIFICACIÓ

• Quantificar i registrar els facultatius que treballen actualment al sistema

• Planificar el relleu de les jubilacions

• Incrementar les places MIR d’especialitats deficitàries

RETRIBUCIONS

• Increment retributiu lineal: 10.000 € anuals per als adjunts

7.000€ anuals per als MIR

• Millora dels imports vinculats a complements

• Millora del preu de l’hora de guàrdia

JORNADA I DESCANSOS

• Unificar la jornada de tots els facultatius

• Instaurar la jornada laboral de 35 hores setmanals

• Regular els descansos segons la normativa europea

SOBRECÀRREGA

• Realització d’estudis bianuals de càrregues laborals

• Regulació de les agendes d’atenció primària

• Establir temps assistencials dignes

FORMACIÓ

• Garantir l’actualització del coneixement mèdic

• Reservar 1/3 de la jornada a la formació, docència o recerca

• Formació íntegrament finançada per les empreses o l’Administració

CONTRACTACIONS

• Contractació de tots els facultatius sota el paraigües del CatSalut

• Erradicar la contractació temporal

• Instaurar mesures per garantir la conciliació

54.344 signatures per a la transformació del sistema sanitari català

Metges de Catalunya (MC) lliura al Parlament 54.344 signatures, recollides entre els mesos de juny i novembre de 2022, per exigir als grups polítics i al Govern la implementació de mesures que resolguin els problemes estructurals de la sanitat pública. El sindicat assegura que la societat catalana reclama un sistema més ben dotat, amb més professionals i millors condicions.

El passat 17 de novembre, Metges de Catalunya (MC) va presentar al Registre General del Parlament les 54.344 signatures que, entre els mesos de juny i novembre de 2022, ha recollit a través de la pàgina web signasanitat.cat. L’organització valora la quantitat d’adhesions rebudes com una demostració que els professionals facultatius i els pacients comparteixen la mateixa visió sobre les mancances estructurals dels sistema. Per aquest motiu, MC reclama als diferents grups parlamentaris i al Govern de la Generalitat que donin una resposta concreta a les demandes plantejades.

A mitjans de juny, MC va posar en marxa una campanya de recollida de signatures entre la població catalana amb l’objectiu

que la ciutadania s’impliqués en la reclamació de més finançament i personal per al sistema sanitari públic. Amb el lema “Dels aplaudiments a les signatures: Implica’t per la sanitat pública!”, el sindicat mèdic va presentar un decàleg de mesures per recuperar i millorar la sanitat després que les retallades i la pandèmia hagin deixat el sistema malmès, amb recursos insuficients, plantilles escasses, llistes d’espera elevades i una atenció primària molt debilitada.

Per a MC, la sanitat pública viu un moment molt greu per la sobrecàrrega de treball i la manca de planificació. Una situació crítica que posa en risc la mateixa continuïtat del sistema. Al seu decàleg de peticions, l’organització reclama que s’incrementi el pressupost sanitari i que

es contracti més personal assistencial, millorant també les condicions laborals i retributives dels professionals. Així mateix, el sindicat reivindica una major dotació de recursos per a l’atenció primària i la introducció de mesures específiques per recuperar l’accessibilitat, amb facilitats per concertar visites i temps d’espera raonables. A més, l’organització vol que es tingui en compte la bretxa generacional, els diferents nivells d’alfabetització digital i les desigualtats socials en la relació dels pacients amb el sistema. Tampoc oblida la necessitat de garantir la formació continuada del personal mèdic per oferir una assistència basada en la innovació i les últimes evidències científiques. Finalment, exigeix que el pressupost sanitari quedi blindat i no es vegi afectat per futures tisorades.

Decàleg de mesures transformadores

1. Acabar amb les retallades i dotar la sanitat pública amb els recursos econòmics i humans necessaris per superar el sotrac provocat per la pandèmia.

2. Contractar més personal mèdic i sanitari per reduir les llistes d’espera i millorar la qualitat de l’atenció.

3. Millorar les condicions laborals i retributives dels professionals perquè treballin amb més confort i seguretat, i no vulguin marxar a un altre territori.

4. Comptar amb els professionals i la ciutadania a l’hora de prendre decisions sobre l’organització del sistema.

5. Reconèixer el valor de l’atenció primària com a pilar bàsic del sistema i dotar-la de més recursos i personal.

6. Recuperar l’accessibilitat de la sanitat pública, amb facilitats per concertar visites i temps d’espera raonables.

7. Tenir en compte la bretxa generacional, els diferents nivells d’alfabetització digital i les desigualtats socials en la relació dels pacients amb el sistema.

8. Facilitar la formació continuada dels professionals per oferir una assistència basada en la innovació i les últimes evidències científiques.

9. Blindar el pressupost sanitari perquè en el futur no hi hagi més retallades.

10. Prioritzar el manteniment de la sanitat pública universal, transparent, gratuïta, equitativa i de qualitat.

Cada any moren més de 13 milions de persones arreu del món per causes mediambientals evitables. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la crisi climàtica ja és la “major amenaça” a la qual s’enfronta la humanitat, fins al punt que ha esdevingut també en una crisi sanitària. Així ho demostra l’informe d’enguany de The Lancet Countdown, que monitoritza l’evolució dels impactes del canvi climàtic sobre la salut de la població d’Europa i alerta d’una situació “crítica” generada per una excessiva dependència dels combustibles fòssils, la qual posa en perill la salut i el benestar tant de les generacions actuals com de les que vindran.

Els autors de l’estudi indiquen que l’escalfament del planeta observat durant els darrers 20 anys està provocant que els fenòmens extrems relacionats amb el clima siguin cada cop més intensos i freqüents, comportant una sèrie de conseqüències directes i indirectes per a la ciutadania que cada vegada són més dures. Per exemple, la mortalitat relacionada amb les altes temperatures ha augmentat en el 94% de les 990 regions vigilades per l’escalfament observat en les

dues últimes dècades. Els més afectats són els majors de 65 anys –els més vulnerables–, entre els quals ha crescut un 68% en el darrer quadrienni (2017-2021) en comparació amb el període comprès entre el 2000 i 2004.

En el cas d’Espanya, entre gener i novembre de 2022 han mort un total de 5.832 persones per motius atribuïbles a les temperatures extremes, de les quals 711 ho han fet a Catalunya. Així ho indiquen les estadístiques del Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo) de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) que, des de 2015, recull dades sobre les defuncions a tot el país i enguany ha assolit un nou rècord en la xifra d’òbits per aquesta causa.

Ens trobem en un moment en què els estius cada cop són més llargs i calorosos a causa de l’escalfament del planeta, mentre que l’hivern ja dura gairebé un mes menys que fa tan sols un parell de dècades. Això ha fet augmentar les onades de calor, així com la seva durada. Segons dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), el 2022 ha sigut l’any en què Espanya ha viscut més dies en onades

de calor des de 1975, l’any en què es va començar a recollir informació. En total, hi ha hagut 47 dies on s’han patit altes temperatures extremes a alguna zona del país. Pel que fa a Europa, l’exposició a les onades de calor ha augmentat un 57% de mitjana durant la dècada de 2010 a 2019 en comparació amb el decenni anterior –del 2000 al 2009–.

Més problemes de salut

Una de les principals causes de l’escalfament del planeta –que té el mateix origen que el canvi climàtic: el model energètic actual– és l’increment de les emissions de diòxid de carboni arran de la crema de combustibles fòssils, que és la primera font d’emissions d’aquest gas a l’atmosfera. En conseqüència, l’aire del nostre entorn es troba cada cop més contaminat i l’OMS subratlla que més del 90% de la humanitat respira aire insalubre.

Això està provocant un augment de les malalties cardiovasculars i respiratòries. Les temperatures extremes, tant les fredes com les càlides, sumades a l’auge de la pol·lució estan agreujant patologies com l’asma o la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), així com les afeccions

cardiovasculars. No obstant, la contaminació no només afecta els que ja pateixen alguna malaltia, sinó que també en fa aparèixer de noves en persones sanes.

D’altra banda, també preocupa la creixent inseguretat alimentària que es viu arreu del món. La sequera i les altes temperatures dels darrers temps amenacen les collites, escurçant la temporada de creixement dels cultius, afectant a la qualitat dels aliments i transformant el nostre sistema alimentari.

De fet, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, per les seves sigles en anglès), alerta que el canvi climàtic planteja “reptes importants” per a la seguretat alimentària global: “Els canvis a llarg termini que afecten la temperatura, la humitat, les pautes de precipitacions i la freqüència amb què es produeixen els fenòmens meteorològics extrems afecten ja les pràctiques d’explotació agrícola, les collites i la qualitat nutritiva dels cultius destinats a l’alimentació”.

que “els sistemes sanitaris són la primera línia de defensa per tractar els impactes a la salut física i mental dels fenòmens meteorològics extrems i dels altres impactes d’un clima canviant”. No obstant, reconeix que aquests encara lluiten per fer front a la pandèmia de la COVID-19 i els endarreriments en les visites, proves i diagnòstics ocasionats per aquesta, així com a altres reptes de la salut.

A més, l’estudi de la revista The Lancet calcula que, només durant l’any 2020, van morir un total de 117.000 persones a Europa a conseqüència de l’exposició a les micropartícules de menys de 2,5 mm de diàmetre que desprèn la combustió fòssil, essent el sector del transport el seu principal contribuent.

Malalties infeccioses

Les condicions mediambientals actuals també estan modificant la transmissió de malalties infeccioses. Per exemple, l’informe sosté que la idoneïtat per a la circulació del virus del dengue ha pujat un 30% en la última dècada respecte a la del 1950, i el risc ambiental de brots del virus del Nil Occidental ha crescut un 149% al sud d’Europa i un 163% a Europa central i oriental entre 1986 i 2020 en comparació amb el període entre els anys 1951 i el 1985.

Aquest últim es transmet per la picadura d’un mosquit i la seva infecció pot causar encefalitis, essent mortal en un de cada 600 casos. El virus és originari de l’Àfrica subsahariana, però l’any 2017 se’n va detectar el primer a Catalunya. Des d’aleshores, s’han donat casos durant el 2020, el 2021 i el 2022 al territori. Si es té en compte la totalitat de casos a la Unió Europea, aquest estiu ha sigut el segon amb major incidència de la història, amb un total de 722 casos de febre del Nil Occidental diagnosticats.

Un raig d’esperança Malgrat tota aquesta preocupant situació en què ens trobem, hi ha “proves clares que l’acció immediata encara podria salvar la vida de milions de persones, amb un canvi ràpid cap a l’energia neta i l’eficiència energètica”. Així ho defensa la doctora Marina Romanello, directora adjunta de l’informe de The Lancet Countdown al University College de Londres, que creu que una “acció climàtica accelerada” comportaria múltiples beneficis que ajudarien a revertir la situació tan crítica que vivim actualment.

Per la seva banda, la professora del Centre de Salut i Medi Ambient Global de la Universitat de Washington i també una de les autores de l’estudi, Kristie Ebi, assevera

En aquest sentit, Metges de Catalunya (MC) insisteix en la necessitat de reforçar i enfortir el sistema sanitari públic, que es troba desbordat i sobresaturat des de fa més d’una dècada per les retallades i, en els tres últims anys, per l’impacte del SARS-CoV-2. El sindicat mèdic adverteix que només així es podrà donar resposta al creixent impacte que té el canvi climàtic en la salut de la ciutadania, així com a possibles noves pandèmies biològiques i l’augment de la prevalença de malalties cardiorespiratòries.

Per això, MC urgeix el Govern a dotar el sistema de salut dels recursos necessaris per a poder reduir la càrrega assistencial actual i contractar més professionals facultatius. Així, la ciutadania podrà disposar d’una atenció mèdica de qualitat, permetent la detecció precoç de les malalties provocades pels efectes del canvi climàtic i poder tractar-les a temps. “Calen canvis urgents en l’àmbit energètic, però també en el de la salut per a poder revertir l’impacte de l’escalfament del planeta i posar fi a l’amenaça que aquest suposa per al nostre benestar i supervivència”, conclou l’organització.

L’OMS alerta que l’aire del nostre entorn es troba cada cop més contaminat a causa del canvi climàtic, de manera que més del 90% de la humanitat respira aire insalubre

Entrevista

Tino Soriano (Barcelona, 1955) és un fotògraf amb una llarga trajectòria professional que divideix la seva feina entre la fotografia de viatges –treballa per al National Geographic– i el fotoperiodisme. Té nombrosos reconeixements nacionals i internacionals, entre els quals el World Press Photo. En plena irrupció de la pandèmia de COVID-19, publica el llibre CurArte (Ed. Anaya Multimedia), un recull d’imatges sanitàries que són un agraïment als professionals que vetllen per la salut dels altres.

Les seves ànsies de viatjar i conèixer món de jove van poder més que la seva intenció inicial de dedicar-se a la medicina, no?

El meu pare era pneumòleg i la idea era seguir els seus passos, però vaig començar a viatjar amb Interrail i em va encisar veure com podia canviar la realitat en funció d’un mitjà de transport. Durant el franquisme, et pujaves en un tren a l’Estació de França, a Barcelona, i baixaves a Bucarest, on tot allò que aquí estava prohibit allà era normal.

Quatre dècades fotografiant la sanitat i tot va començar casualment amb una autòpsia, mentre treballava com a administratiu a l’Hospital de Sant Pau. Sí, la direcció volia modernitzar el centre i obrir un departament d’audiovisuals.

Tothom sabia que jo era l’administratiu que anava boig per la fotografia i em van encarregar tota la multimèdia de l’hospital. Era una bogeria, però això em va obrir moltes portes. El primer encàrrec que vaig rebre va ser fotografiar una autòpsia d’una persona que tenia els òrgans invertits.

Què li ha aportat la medicina que no li hagi donat altres projectes fotogràfics seus?

No hi ha color. La medicina és la història de la vida d’una societat. Sense ella no som res. La medicina aporta, sobretot, sentiments i emocions que és allò que els fotoperiodistes moltes vegades volem transmetre. Però, per a un fotògraf, no és fàcil accedir a un hospital o seguir històries de medicina, perquè entres en la dimensió més íntima de la persona.

Quin ha estat el moment més complicat a l’hora de copsar amb la seva càmera aquest espai tan íntim i reservat als professionals de la salut i als seus pacients?

La part més difícil és quan has de separar el Tino ésser humà del Tino professional. Quan estàs fotografiant totes aquestes realitats, passes per serveis d’oncologia, traumatologia, rehabilitació... i tot això t’ho menges. Per bé que intentes que la càmera sigui un filtre de la realitat, no ho és. El que vaig portar pitjor va ser un reportatge sobre el càncer de pulmó, en què explicava la vida quotidiana de persones que patien aquesta malaltia amb un 95% de probabilitats de morir. Vaig fer molta amistat i tenia el desig intern que se’n sortirien, però quan t’arribava la notícia que alguna d’elles havia mort, era com molt proper. Necessitava passar el meu

“Han atacat directament el personal sanitari i s’han carregat la sanitat pública”

dol per després aixecar-me. En aquest aspecte, la fotografia de viatges m’ha servit com a bon contrapunt.

Explica que les seves fotografies estan fetes des de la proximitat física a la realitat que té al davant, però també psicològica. Com ha afrontat aquest repte en l’entorn sanitari?

Jo em torno invisible, perquè l’únic important és la realitat de la persona que tinc al davant. Intento ficar-me a la seva pell. La foto no és el meu objectiu. El meu objectiu és entendre la persona i aconseguir que em doni prou confiança per poder explicar la seva història. No estic buscant allò físic, sinó el que no es veu. Estic buscant la part intangible del que està succeint. La meva aproximació és més de psiquiatre que no pas de fotògraf. He d’escoltar i entendre, i que el meu ego desaparegui. No estic pensant en fer una foto per guanyar un premi. L’empatia és fonamental.

Suposo que tan important és saber quan ha de disparar una fotografia com quan no?

Per descomptat. Hi ha una màxima que és que no fotografiïs allò que a tu no t’agradaria que fotografiessin, si estiguessis a l’altra banda de l’objectiu. No ets un paparazzi. Hi ha d’haver una comunió entre el pacient i el fotògraf.

Què li hagués agradat fotografiar en aquest llarg recorregut sanitari i no ho ha fet?

Ho he fet tot, però hi ha coses intangibles que no he aconseguit plasmar. No he pogut fer un bon treball sobre la sida o la malaltia d’Alzheimer, perquè són conceptes molt més abstractes i no he sabut prou com afrontar-los. També m’ha sabut greu no entrar més a fons en l’esclerosi múltiple. Són processos molt complexos que requereixen mesos de treball i necessites també un suport econòmic que, a vegades, no tens.

La fotografia es busca o es troba? Quin percentatge hi ha de preparació o d’improvisació en les seves imatges?

Te la trobes sempre, però saps que la busques. Aquesta és la diferència entre un fotògraf amb experiència i un que no en té.

Com ha evolucionat el sistema sanitari a través de l’objectiu de la seva càmera?

A malament. Als anys 90, hi havia una ambivalència. D’una banda, una mancança econòmica que feia que, de tant en tant, no arribessin els recursos necessaris, i de l’altra, una il·lusió molt gran del personal sanitari. Això darrer s’ha anat perdent, perquè els han anat cremant. Els professionals estan enfonsats. Havíem tingut una de les millors sanitats públiques del món, però se l’han carregat. Han atacat directament el personal sanitari. Fa molta pena. Jo estava orgullós del que fotografiava, però, realment, el sistema neoliberal ha pogut amb el col·lectiu.

A més de la falta de recursos, què queda d’aquella sanitat d’antany que va fotografiar?

La humanitat del personal, però ara hi ha una sensació de grisor, tristesa i impotència.

Com a observador de primera línia, creu que el model públic de salut està en perill?

Sí, crec que sí. El model sanitari és com el canvi climàtic que tothom parla del que pot passar, però, a l’hora de la veritat, es fan passos molt petits. La medicina privada creix cada vegada més perquè és un negoci. Això no vol dir que la sanitat pública desaparegui, però potser quedarà reduïda a Urgències o per a persones que no tinguin mitjans.

Afirma que curar és un art tan vocacional com qualsevol altra manifestació artística.

Ha de ser-ho. És un art. Naturalment que hi ha un factor d’experiència com també passa en l’art, però la part vocacional és la que belluga el món, el que cura i el que fa que tinguis la sensació que mai no en saps prou. Aquest desig d’aprendre, de saber, de curar és un art.

FOTOS: TINO SORIANO

“Cuidar qui cuida”. Vetllar per la salut mental del personal sanitari a Gaza

En una sala de formació, es reuneix un grup d’11 professionals –personal mèdic, d’infermeria, administratiu i tècnic– de diverses parts de la Franja de Gaza. Mahmud i Hana, professionals de psicologia, reparteixen el material i expliquen el programa de la jornada: es tracta d’una sessió del projecte “Cuidar qui cuida”, una formació sobre temes de salut mental per al col·lectiu sanitari que treballa a la zona, que Metges Sense Fronteres (MSF) ha organitzat amb el suport del Ministeri de Sanitat.

Els darrers tres anys han estat esgotadors per a aquest grup de professionals, especialment com a conseqüència de la pandèmia de COVID-19, però també perquè han estat a primera línia durant dues escalades de violència –maig de 2021 i agost de 2022–, atenent pacients afectats pels bombardejos israelians i el trauma de la guerra.

La formació “Cuidar qui cuida” pretén iniciar el diàleg en un espai segur sobre la importància de la salut mental per al personal sanitari. Les sessions inclouen temes com el control de l’ira, la gestió de les situacions estressants, l’autocura i la comunicació de males notícies als pacients.

Segons Antonella Pozzi, responsable d’activitats de salut mental de MSF a Gaza, “aquí el personal mèdic i no mèdic tracta amb una població que ha patit i segueix patint circumstàncies traumàtiques. Aquest personal s’enfronta a situacions difícils que, si no es canalitzen adequadament, poden generar conseqüències psicològiques greus, com l’esgotament”.

Durant la pandèmia de COVID-19, va augmentar la pressió sobre el personal sanitari de tot el món i la consciència sobre la necessitat de donar suport a aquestes persones dedicades a la cura

dels altres. No obstant això, en aquesta reflexió no s’ha inclòs la càrrega extra que ha suportat aquest personal en llocs com Gaza: entorns amb pocs recursos i una població empobrida, i operacions en zones de conflicte on arriben molts pacients traumatitzats.

A Gaza, els professionals treballen en un entorn extremadament difícil. Els 15 anys de bloqueig i els recurrents esclats de violència segueixen menyscabant el sistema sanitari, provocant una disminució dels llits hospitalaris operatius, escassetat de medicaments i combustible, i afectant la disponibilitat de recursos humans.

Per a una de les participants de la sessió, una radiòloga de Gaza, la incertesa de la guerra augmenta la seva ansietat i repercuteix en la seva salut mental. “Sempre estem pendents de si hi haurà guerra o no, si caurà una bomba o un míssil, i altres coses per l’estil”. Per atendre millor els seus pacients, diu, “hem d’aprendre a bregar amb tot això”.

A més, el personal dels centres hospitalaris de Gaza també experimenta molts dels mateixos problemes a què s’enfronten els seus col·legues de tot el món, fins i tot en contextos pacífics. Mahmud, un dels facilitadors de la sessió, afirma que les llargues jornades de treball, l’escassetat de personal i la pressió exercida pels superiors i les famílies dels pacients pesen molt sobre els participants que assisteixen a les seves formacions, a qui ensenya a identificar els símptomes de l’esgotament i el malestar mental que puguin estar sentint, i les estratègies per establir límits personals i demanar ajuda.

Mahmud subratlla que el programa només és el començament d’un debat sobre la salut mental i que ha de continuar. La responsable d’un servei de fisioteràpia d’un hospital pediàtric de Gaza afirma: “Hem après nous conceptes i solucions per a alguns dels problemes a què ens enfrontem com qualsevol altre ésser humà, ja sigui a casa, a la feina, amb els companys o amb els pacients”.

Espai per a les emocions i reflexions

Conseqüències neuropsicològiques de la COVID-19

La pandèmia de la COVID-19 ha causat la primera emergència sanitària mundial del segle XXI. Ha posat en perill els sistemes sanitaris, els professionals, els governs i la població. Aquest gran impacte ens va impedir prestar una atenció especial a altres fenòmens que es produïen a causa del virus o per danys col·laterals. Després de la primera fase de supervivència, ens trobem amb una elevada presència de pacients que es queixen de dificultats cognitives: memòria, concentració, atenció o lentitud de pensament. L’evidència metaanalítica indica que les seqüeles cognitives per la COVID-19 ocorren en el 20-30% de les persones que han patit aquesta malaltia en general i al voltant del 30% dels pacients que han requerit hospitalització. Podem diferenciar dos grans grups de pacients que presenten queixes cognitives. Els que tenen COVID persistent i els que són població geriàtrica infectada i s’han guarit sense símptomes persistents.

Dins l’àmbit cognitiu, una de les característiques habituals que experimenten els pacients que s’han recuperat dels símptomes principals de la patologia és el concepte conegut com a boira mental. Les seves queixes usuals són la dificultat per trobar paraules comuns, la pèrdua de memòria, les dificultats atencionals i la sensació d’atabalament davant de tasques simples. Diferents estudis reporten entre un 19,5-34% de queixes de memòria i entre un 24,4-28% de dificultats d’atenció a les 4-15 setmanes després de l’alta hospitalària o de la recuperació de la COVID-19.

Un aspecte rellevant en relació amb la disfunció cognitiva és que la majoria de

les persones afectades no han presentat cap accident cerebrovascular o infecció cerebral, ni altres aspectes neurològics durant la COVID-19.

Pel que fa a la població major de 65 anys, l’afecció per coronavirus s’ha associat amb un risc més alt de patir deteriorament cognitiu progressiu en el cas d’infeccions severes i deteriorament cognitiu d’inici primerenc i/o tardà en tots els casos, severs o no.

Tenint en compte aquestes dades, actualment s’han posat en marxa diversos programes de rehabilitació neuropsicològica adreçats a aquest tipus de pacients, amb l’objectiu d’ajudar-los a recuperar les funcions cerebrals alterades, millorar el seu benestar emocional i reprendre la seva rutina anterior.

Cal esmentar el programa de neurorehabilitació ambulatori que va iniciar l’Institut Guttmann el 2020 i del qual es disposen de dades pre i post tractament, amb una mostra de 50 pacients. Aquest

incloïa rehabilitació neuropsicològica, teràpia respiratòria i fisioteràpia. El tractament cognitiu es va fer des del domicili, durant vuit setmanes, amb cinc sessions setmanals d’una hora de durada, i a través de la plataforma Guttmann NeuroPersonalTrainer (GNPT).

La totalitat dels pacients van obtenir millors resultats en les proves de memòria post tractament i, en el grup de pacients hospitalitzats, van millorar les puntuacions en la prova de fluència fonològica que és sensible a les alteracions en el control executiu. Igualment, es va detectar una reducció significativa de la probabilitat de presentar simptomatologia ansiós-depressiva.

Tot i no disposar d’una gran varietat d’estudis, l’experiència clínica descrita fins ara sembla indicar que la rehabilitació neuropsicològica és una eina eficaç per al tractament dels dèficits cognitius i emocionals dels pacients amb COVID persistent, que ajuda a pal·liar i regular aquesta simptomatologia.

Ana Escanilla Casal, Josep Gómez Hernández, Júlia Martínez Jaén i Guillem Torres Benavent. Servei de Rehabilitació Psiquiàtrica Intensiva. Neuropsicologia. Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

Espai jurídic

Col·lectiu d’Assessorament i Defensa Jurídica AiDE

La contractació temporal

El contracte indefinit ordinari s’ha reforçat com el que regeix en general per a tots els contractes que es portin a terme. Els contractes temporals són els que tenen per objecte l’establiment d’una relació laboral per un temps determinat i és important recordar que són l’excepció a la previsió a favor de la contractació indefinida. Així, perquè s’entengui que concorre causa justificada de temporalitat, serà necessari que s’especifiqui amb precisió en el contracte la causa que l’habilita, les circumstàncies concretes que la justifiquen i la seva connexió amb la durada prevista. El contracte de treball temporal podrà celebrar-se a jornada completa o parcial, i es formalitzarà per escrit. No s’analitzarà la relació laboral especial dels MIR que, per la seva pròpia naturalesa, és temporal i està lligada al temps de la residència.

Com a causes habilitants a la temporalitat de la relació laboral es preveuen:

- Les causades per l’objecte de la contractació (per circumstàncies de la producció, substitució de persona treballadora o cobertura temporal d’un lloc durant el procés de selecció o promoció).

- Les que tenen com a finalitat la incentivació de l’ocupació (temporal de foment d’ocupació de persones amb discapacitat, de treballadors en situació d’exclusió social, relleu, jubilació parcial, substitució per anticipació de l’edat de jubilació, treballadors que tinguin acreditada per l’Administració competent la condició de víctima de violència de gènere, domèstica o víctima de terrorisme, treballadors majors de 52 anys beneficiaris

dels subsidis per atur i la situació de vinculació formativa).

- Les que s’articulen com a una funció específica, per exemple, l’impuls a l’activitat investigadora d’accés al Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació (SCTI).

Primer centrarem la nostra anàlisi en el contracte per circumstàncies de la producció, que té com a objecte atendre l’increment ocasional i imprevisible, i les oscil·lacions que, tot i tractant-se de l’activitat normal de l’empresa, generen un desajust temporal entre l’ocupació estable disponible i la que és necessària per poder portar a terme l’activitat corresponent, fent expressa previsió al seu ús en cas que les oscil·lacions derivin de les vacances anuals de la plantilla.

La seva durada no podrà ser superior a sis mesos, encara que per conveni col·lectiu d’àmbit sectorial es podrà ampliar fins a un any i, si no s’esgota el termini previst, es podrà prorrogar per una única vegada.

També es podran formalitzar contractes per circumstàncies de la producció per atendre situacions ocasionals, previsibles i que tinguin una durada reduïda i per un màxim de 90 dies l’any natural. Aquests no podran ser utilitzats de manera continuada. Les empreses, en l’últim trimestre de cada any, hauran de traslladar a la representació legal de les persones treballadores una previsió anual d’ús d’aquests contractes.

No podrà identificar-se com a causa d’aquest contracte la realització dels treballs en el marc de contractes, subcontractes o concessions administratives

que constitueixin l’activitat habitual o ordinària de l’empresa, sense perjudici de la seva celebració quan concorrin les circumstàncies de la producció en els termes anteriors.

Per acabar, ens referirem al contracte temporal de substitució de persona treballadora, que té com a objecte substituir a qui té dret a reserva del lloc de treball en virtut de norma, conveni col·lectiu o acord individual, o per cobrir temporalment un lloc de treball durant el procés de selecció o promoció per a la seva cobertura definitiva. Caldrà que consti el nom de la persona substituïda i la causa de la substitució, i serà a jornada completa excepte si es substitueix qui estava contractat a temps parcial o si es fa per cobrir temporalment un lloc de treball que estigui previst a temps parcial. També es farà a temps parcial quan es realitzi per complementar la jornada reduïda de qui l’hagi reduït en exercici del dret a la conciliació o en aquells altres supòsits en què s’hagi acordat una reducció temporal de la jornada del treballador substituït.

Quan el contracte es faci per cobrir temporalment un lloc de treball durant el procés de selecció o promoció per a la seva cobertura definitiva, la durada serà la del temps que duri el procés corresponent, sense que pugui ser superior a tres mesos, ni celebrar-se un nou contracte amb el mateix objecte una vegada superada aquesta durada màxima.

Si és per substitució, el contracte podrà iniciar-se abans que es produeixi l’absència de la persona substituïda per garantir l’acompliment adequat del lloc i, com a màxim, durant 15 dies.

Medicina i Catalunya, una mica d’història

Josep Moll i Gimferrer: un president a l’alçada del Sindicat

de Metges de Catalunya (I)

Nascut a Sant Vicenç de Castellet el 1878, va ser el vuitè fill de Joan Moll i Domènech i Maria Gimferrer i Sallés. Després d’estudiar el batxillerat al Reial Col·legi Terrassenc, va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona (UB) des del 1895 fins al 1902.

Durant els seus primers anys a la Facultat de Medicina, va crear i formar part, juntament amb els seus companys de promoció Pere Barrufet i Puig, Jesús María Bellido, Josep Calvet, Ramon Pla i Humbert Torres, de “La Xeringa”. Aquesta era una societat mèdica, formada per setanta-set estudiants del tercer curs de la promoció 1897-1902, de caràcter lúdic i satíric. Com van dir els estudiosos de la història de la medicina Mercè Viger, Sara Fajula i Miquel Bruguera, “La Xeringa” eren “joves modernistes, rebels i creatius, activament implicats en els moviments i associacions que, en tombar el segle XX, s’associen a les entitats que estan transformant la societat catalana”.

Un cop va finalitzar la carrera, especialitzat en medicina interna, va obrir la seva consulta a un pis del carrer de Girona, número 24, de Barcelona. Anys després va casar-se amb Maria del Remei Casany Redortra, amb qui va tenir dues filles: Maria de l’Assumpció i Montserrat. Moll va enviudar el 1918 degut a la “grip espanyola”.

El nom de Josep Moll va estar lligat al llarg de la seva vida personal i professional al Sindicat de Metges de Catalunya. Al llarg d’una dècada, va formar part de diferents juntes directives amb diversos

càrrecs com el de vicesecretari (19221924), vocal (1924-1926) i president (1927-1932).

Enmig de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), on el sindicat va patir la repressió de maneres diferents, va ser nomenat president de l’organització el 1927 substituint l’otorrinolaringòleg, president del Futbol Club Barcelona durant uns mesos i primer president de la Federació Catalana d’Atletisme, Àlvar Presta i Torns.

Un cop finalitzat el període dictatorial, Moll i Gimferrer va poder desenvolupar alguns dels seus projectes més rellevants com la col·locació de la primera pedra, el 5 de març de 1931, de la nova seu del sindicat mèdic: el Casal del Metge. L’edifici va tenir espai per a totes les seccions del Sindicat de Metges de Catalunya, però també per a altres entitats mèdiques, com per exemple el Col·legi Oficial de Metges de la província de Barcelona. La inauguració oficial del Casal del Metge va ser el 10 de desembre del 1932 amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià i Llussà. Cal dir que, anys més tard, el seu bust va presidir el Casal del Metge.

El mateix dia de la col·locació de la primera pedra, va ser nomenat primer president honorari del Col·legi de Metges de Barcelona, títol que van lliurar-li en un multitudinari acte d’homenatge els presidents dels quatre col·legis mèdics de Catalunya, consellers del sindicat i entitats filials, i representants de les institucions acadèmiques, científiques, mèdiques i

sanitàries de Barcelona. En aquest, Moll i Gimferrer, que era una persona que aglutinava tot el món mèdic, va dir: “Jo pecaria d’insincer si no confessés en aquests moments que l’acte de col·locar la primera pedra del Casal del Metge va constituir per a mi un inenarrable motiu de satisfacció; però l’acte de distinció i de bona amistat amb què ara m’honoreu, m’ha causat, com ja he dit, profunda emoció, i representa per a mi i representarà una de les satisfaccions més íntimes i intenses que he tingut en el transcurs de la meva vida professional”.

Josep Lluís Martín i Berbois, doctor en Història Contemporània

FOTO: ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA FONS JOSEP MARIA SAGARRA I PLANA

HEM DIT

> 28/11/2022

MC convoca vaga els dies 25 i 26 de gener de 2023 com a inici d’un cicle ininterromput de mobilitzacions del personal facultatiu

> 17/11/2022

Metges de Catalunya reuneix

54.000 signatures per exigir mesures que resolguin els problemes estructurals de la sanitat pública

L’aturada, a la qual estan cridats a adherir-se 25.000 facultatius, arriba després dels diferents crits d’alerta llançats pel sindicat sobre la degradació de la sanitat pública que “no han tingut una resposta decidida i concreta” per part l’Administració. MC ha assegurat que les reivindicacions que formula són per garantir la supervivència del sistema.

> 16/11/2022

Els sindicats mèdics de l’Estat reclamen solucions per evitar l’enfonsament del sistema públic de salut

MC ha presentat al Parlament les 54.344 signatures que ha recollit entre la població catalana com a suport a la campanya signasanitat. cat. El secretari general, Xavier Lleonart, ha assegurat que la quantitat d’adhesions aconseguides “demostra que facultatius i pacients comparteixen la mateixa visió sobre les mancances del sistema.

> 18/11/2022

Preacord de MC amb la direcció de l’Hospital de Mataró que ajorna la protesta per les guàrdies mèdiques

MC, la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos (CESM), el Sindicato Médico de Euskadi (SME) i el Sindicato Médico Andaluz (SMA) han ofert una roda de premsa conjunta per denunciar els problemes “estructurals i comuns” dels facultatius de la sanitat pública espanyola.

MC i la direcció del Consorci Sanitari del Maresme han assolit un preacord per aturar la protesta que amenaçava amb bloquejar alguns serveis de l’Hospital de Mataró. Davant la negativa dels facultatius a fer més hores de guàrdia voluntàries si no es milloraven les retribucions, l’empresa ha acceptat pagar les hores extraordinàries d’atenció continuada entre un 30% i un 50% per sobre del preu de l’hora ordinària

MITJANS COMUNICACIÓ

MC entrega més de 54.000 signatures al Parlament per exigir millores en la sanitat pública

“Si no hi ha un canvi radical en les polítiques sanitàries del Govern, serà tremendament complicat evitar una gran mobilització del col·lectiu mèdic a curt termini”

i 26 de gener de 2023

“ L’atenció primària està sobrecarregada i els seus professionals es troben esgotats. És insostenible que hi hagi agendes amb 60, 70 o 80 visites al dia.”

“Les llistes d’espera són la conseqüència de 12 anys d’infrafinançament sanitari”

Francisco Castro, delegat de MC, denuncia la falta de recursos a les Urgències de l’Hospital de Sant Boi

“Arriben pacients greus que s’haurien de visitar en 30 minuts i no podem fer-ho perquè no tenim lloc. Les situacions es compliquen perquè no estan ben atesos”

Xavier Lleonart, secretari general de MC, explica els motius de la convocatòria de vaga de facultatius els dies 25

Jordi Cruz, president de MC, explica els motius pels quals el personal facultatiu de l’Hospital de Mataró secunda una aturada de guàrdies mèdiques

Humor Gràfic per Napi