Sagunto Penyes 2022 by editorialmic

SAGUNT PENYES 2022

SALUDA Amb l’arribada de l’estiu la ciutat pren un caire festiu, és temps de descansar, de desconnectar de la rutina diària i de gaudir amb amistats i família d’un temps d’oci que ara és més necessari si cap. Després d’un temps sense poder viure les nostres tradicions i festes més estimades, enguany podem tornar a gaudir-les plenament. Per això, com en temps arrere, la segona quinzena d’estiu Sagunt s’omplirà d’alegria, de música i d’espectacles per a tota la família. Perquè les Festes Patronals de Sagunt tornen amb força! Aquestes seran unes festes molt especials, les festes del retorn. Les viurem com si fora la primera vegada, amb la il·lusió que tant ens caracteritza acudirem a cada activitat, a cada orquestra i a cada campionat esportiu. Sens dubte puc afirmar que les festes patronals són un lloc imprescindible per a reforçar la unió entre els veïns i veïnes, demostrar als turistes com és la nostra ciutat i potenciar els valors cívics i de convivència veïnal que ens caracteritzen. Durant molts mesos s’ha treballat intensament per a organitzar aquests festejos i per això vull agrair a tots i totes els que ho han fet possible, gràcies al seu esforç i dedicació aquest juliol podem eixir al carrer i gaudir plenament d’aquesta gran festa que tant hem trobat a faltar durant la pandèmia. Gaudirem d’una àmplia oferta d’activitats lúdiques i d’entreteniment per a tothom. A més, enguany les Penyes s’amplien demostrant que la festa continua viva. Benvinguts als nous integrants! Espere que entre tots i totes fem de la festa un lloc on ens sentim còmodes, on compartim alegries i riures, on passem uns dies agradables i divertits deixant a part els problemes i les tensions del dia a dia. Moments que quedaran gravats a la nostra memòria. Penyistes, veïns, veïnes i turistes tenim una cita ineludible. Estem en festes! Darío Moreno Lerga Alcalde del Excm. Ajuntament de Sagunt

SALUDA Con la llegada del verano la ciudad toma un cariz festivo, es tiempo de descansar, de desconectar de la rutina diaria y de disfrutar con amistades y familia de un tiempo de ocio que ahora es más necesario si cabe. Después de un tiempo sin poder vivir nuestras tradiciones y fiestas más queridas, este año podemos volver a disfrutarlas plenamente. Por ello, como en tiempos atrás, la segunda quincena de verano Sagunto se llenará de alegría, de música y de espectáculos para toda la familia. ¡Porque las Fiestas Patronales de Sagunto vuelven con fuerza! Estas van a ser unas fiestas muy especiales, las fiestas del retorno. Las viviremos como si fuera la primera vez, con la ilusión que tanto nos caracteriza acudiremos a cada actividad, a cada orquesta y a cada campeonato deportivo. Sin ninguna duda puedo afirmar que las fiestas patronales son un lugar imprescindible para reforzar la unión entre los vecinos y vecinas, demostrar a los turistas cómo es nuestra ciudad y potenciar los valores cívicos y de convivencia vecinal que nos caracterizan. Durante muchos meses se ha trabajado duro para organizar estos festejos y por ello quiero agradecer a todos y todas los que lo han hecho posible, gracias a su esfuerzo y dedicación este verano podemos salir a la calle y disfrutar plenamente de esta gran fiesta que tanto hemos echado de menos durante la pandemia. Disfrutaremos de una amplia oferta de actividades lúdicas y de entretenimiento para todo el mundo. Además, este año las Peñas se amplían demostrando que la fiesta sigue viva. ¡Bienvenidos a los nuevos integrantes! Espero que entre todos y todas hagamos de la fiesta un lugar donde nos sintamos cómodos, donde compartamos alegrías y risas, donde pasemos unos días agradables y divertidos dejando aparte los problemas y las tensiones del día a día. Momentos que quedarán grabados en nuestra memoria. Peñistas, vecinos y turistas tenemos una cita ineludible. ¡Estamos en fiestas! Darío Moreno Lerga Alcalde del Excmo. Ayuntamiento de Sagunto

SAGUNT PENYES 2022

SALUDA Benvolguda ciutadania, veïns i veïnes. Quina alegria em produeix poder escriure este saluda amb la certesa que enguany, per fi, tornarem a gaudir de les nostres Festes Patronals amb una ‘normalitat’ ja quasi plena i sense restriccions... Els darrers dos anys ens han ensenyat a valorar allò que donàvem per fet i ens han ajudat a entendre que tots i totes formem part d’un projecte comú, que és el de la nostra ciutat. Una ciutat que viu les seues Festes Patronals -del 15 de juliol al 15 d’agost- demostrant la seua natura de ciutat diversa però que camina en una mateixa direcció. La programació, dissenyada en funció de les demandes de la ciutadania, ofereix un ventall amplíssim d’activitats que s’hi adapten a les diferències i gustos, però que s’inclouen en una mateixa festa. Activitats esportives, culturals, taurins, espectacles musicals, sopars, concursos... tot incidint en una germanor que uneix a les persones que hi participen sota l’esperit de les festes durant bona part de l’estiu. Estes primeres festes de ‘normalitat’ també ens han de servir per seguir fomentant el civisme, el respecte i l’educació d’allò comú. Els nostres espais públics són la casa de tots i totes i el lloc en què la festa ha de trobar el seu espai, però sense haver de sofrir actituds incíviques. Preparació en tenim, i de sobra, com ja hem demostrat amb el nostre comportament durant la pandèmia. La ciutadania ha sabut respectar les restriccions i adaptar-se a una oferta festiva amb moltes limitacions. Limitacions, no obstant, que hem sabut acceptar però que no han aturat el nostre calendari. No oblidem que, en 2020 i 2021 hem sigut una ciutat pionera en oferta cultural i festiva. Es tractava de demostrar una que som una ciutat respectuosa amb les restriccions sanitàries, però compromesa amb la necessitat lúdica de les persones. I hem estat a l’altura, tal com ho van demostrar les dades d’aforaments dels espectacles, tots al 100%. Per acabar, no puc deixar de donar les gràcies a les federacions de penyes de Sagunt i Port, tant pel seu treball, la constància demostrada i l’esforç, com pel paper que han jugat durant estos darrers dos anys en què la seua col·laboració ens ha permès ser la ciutat pionera, el model, l’exemple... oferint espectacles, respectant la normativa establerta a causa de la Covid, i sense pressions innecessàries, entenent que allò que va primer, va primer. Per això, ara, arriba el moment de gaudir i compartir amb tota la ciutat les nostres Festes Patronals. Gràcies per la vostra implicació i el vostre treball. Bones Festes. Ara, per fi, junts i juntes. Asun Moll Regidora de Festes i Cultura Popular

SALUDA Estimados ciudadanos/as, Peñistas y visitantes. Es un honor poder dirigirme a todos vosotros y vosotras y dedicaros unas palabras escritas desde el corazón. Hace dos años el mundo se paró por completo y donde nos metimos de lleno en una pandemia la del covid-19. Pandemia que recodaremos siempre y que tantas cosas nos ha quitado. En primer lugar, quiero expresar mi más sentido pésame a todas aquellas personas de la ciudad que han perdido algún familiar durante esta pandemia. No puedo dejar de agradecer de forma pública la colaboración de todas las personas que han prestado ayuda durante estos años atrás. A los trabajadores municipales, que han estado al pie del cañón todos los días de confinamiento, cuando las situaciones eran muy complicadas incluso para su propia salud. A los agricultores -por su entrega y solidaridad-, a los sanitarios, los farmacéuticos, y a los empresarios y trabajadores de los comercios que cada día nos han dado lo mejor de sí mismos en una situación tan complicada. Sin olvidarnos de protección civil dando todo al servicio de la ciudad. Como también el papel fundamental de la policía local, policía nacional guardia rural y guardia civil. Que estuvieron en todo momento al servicio de todos nosotros. Así como el papel fundamental de todos los trabajadores y trabajadoras del servicio de limpieza la SAG. Seguro que me dejo a alguien es normal todo el mundo estuvo al 100% por la causa. E querido iniciar mis palabras por todos ellos y con respeto de todo los peñistas y ciudadanos.

en el mes de julio y así fue. Todo un acontecimiento como nunca. Fuimos duramente juzgados y nos sabíamos el porqué de la cuestión solo queríamos reactivar todo el sector tan castigado. Dimo un golpe en la mesa todos unidos, Ayuntamiento, peñas y las ejecutivas de Puerto de Sagunto y Sagunto. Siendo referentes en la Comunidad Valenciana. Muy poca gente confiaba que saliera bien. Pero aquí estábamos dando el cayo. Y la incidencia bajando muy rápidamente. Un proyecto piloto que otras entidades festivas de la ciudad pusieron en práctica como las fallas.

Nuestras fiestas patronales tuvieron que cancelarse de forma histórica y por decisión consensado con todos y todas. Con el respaldo de nuestro Alcalde Darío Moreno y nuestra regidora Asun Moll. Junto con nuestras 78 peñas socias. No dudamos en tomas las medidas oportunas para evitar la propagación del virus. Llego 2021. Otro escenario sanitario. Desde el ayuntamiento nos dieron apoyo para la realización de festejos públicos

SAGUNT PENYES 2022

Estamos ante una gran oportunidad de intentar dejar a un lado los problemas cotidianos, reunirnos y disfrutar todos juntos demostrando una vez más que SAGUNTO es una ciudad ejemplar y abierta a todo aquel que quiera visitarnos.

Dicho esto, queridos peñistas, vecinos y visitantes. Un nuevo año, llegaron los días más esperados por toda la ciudad, las fiestas patronales en honor a nuestros santos patronos Abdón y Senén. Desde la comisión hemos puesto nuestra máxima dedicación, esfuerzo e ilusión en la organización de numerosos actos, intentando junto a nuestro Ayuntamiento, ofrecer actividades variadas para todas las edades y gustos, con grandes sorpresas y novedades, especialmente para nuestros menores, reflejo de la inocencia y futuro de nuestras fiestas.

Así mismo, no pueden faltar los buenos recuerdos sobre todo de aquellos que nos faltan y con los que disfrutamos en años pasados de nuestras queridas fiestas patronales. Toca despedirme de todos y cada uno de vosotros, de mis ejecutivas, de los Voluntarios y amigos que han estado con nosotros estos últimos 8 años, donde hemos trabajado y despeñado nuestras funciones excelentemente, pero siempre mejorable, donde nuestra autocritica constructiva nos ha hecho mejorar la programación. A todas las peñas, gracias por confiar en nosotros, por dejarnos ejecutar el proyecto de fiestas, por respetarnos como comisión de fiestas, serán años para el recuerdo, gracias por dejarnos que os representemos, pero todo principio tiene su final. En cuanto a mi presidencia he intentado hacerlo lo mejor posible, con mis aciertos y mis fallos, pero siempre intentando llevar a las peñas y nuestras fiestas al más alto nivel en la Comunidad Valenciana. Estar al frente de estas semejantes fiestas conlleva mucha responsabilidad y saber estar, actuar cuando toca de forma respetuosa y educadamente, hemos aceptado la crítica buena y mala, haciéndonos fuertes ante la adversidad y los grandes problemas solventado lo con rapidez. Por todo ello, por tanto, cariño y acogimiento que nos habéis dado, estaremos internamente agradecidos y siempre tendréis unos amigos que fueros la comisión 2015- 2022.

Destacar la importante semana taurina de Sagunto que durante estos últimos años es una de las citas más importantes de la Comunidad Valenciana, el chupinazo con el tro D´ Avis, la tradicional olla, y otros múltiples actos durante el mes de fiestas. Quiero en primer lugar dar las gracias a todos/as los peñistas que conforman esta gran asociación con sus 76 peñas inscritas, que con su trabajo y sus aportaciones hacen a un más grande nuestras fiestas patronales. Mi comisión ejecutiva que cada año se renueva dando oportunidad de conocer y trabajar desde otro ámbito las fiestas, Debéis de estar orgullosos del trabajo que estáis realizado durante estos últimos años vosotros hacéis posible, que todas las novedades funcionen correctamente, os dejáis la piel en cada acto y es de agradecer, mi más sincera enhorabuena. Quiero dar las gracias a la concejalía de Fiestas, por el esfuerzo económico que realiza en la programación festiva. A todo nuestro Ayuntamiento y todos sus grupos municipales. Además, a un que sabemos que no será fácil, seguiremos luchando cada día por el mantenimiento de nuestras tradiciones y costumbres, señas de identidad de nuestra cultura Valenciana, así como intentando colaborar en todo lo que no es posible con aquellos más desfavorecidos por la sociedad.

Saguntinos/as, turistas y visitantes ……Ya estamos en fiestas!! ¡Felices Fiestas para todos!

Queremos animaros a participar, eje fundamental del éxito de las fiestas y pediros comprensión en aquellos momentos en que algo no saliese como todos pretendemos y deseamos.

Ricardo Meliá Presidente de la Federación de peñas de Sagunto.

SAGUNT PENYES 2022

VIERNES 1 Y SÁBADO 2 DE JULIO DE 2022

DIVENDRES 1 I DISSABTE 2 DE JULIOL DE 2022

Torneo de pádel Penyes de Sagunt 2022. Inscripciones abiertas para cualquier participante. La final se celebrará en horario nocturno el mismo sábado. Los cuadrantes irán en función de las inscripciones, así como los horarios a establecer. Además, posible ampliación del campeonato si hay mucha demanda.

Torneig de pàdel Penyes de Sagunt 2022. Inscripcions obertes per a qualsevol participant. La final se celebrarà en horari nocturn el mateix dissabte. Els quadrants aniran en funció de les inscripcions, així com els horaris a establir. A més, possible ampliació del campionat si hi ha molta demanda.

JUEVES 7 DE JULIO DE 2022

DIJOUS 7 DE JULIOL DE 2022

19.00 a 21.30 Presentación del programa oficial de fiestas patronales de Sagunto y Puerto de Sagunto 2022. En la plaza Quevedo junto al “Consell Agrari” de Sagunto. Además, se realizará entrega de los libros oficiales a los representantes de las peñas de Sagunto y Puerto de Sagunto. Al finalizar se ofrecerá un vino de honor para todos los asistentes al acto, en colaboración con el Ayuntamiento de Sagunto.

19.00 a 21.30 Presentació del programa oficial de Festes Patronals de Sagunt i Port de Sagunt 2022. En la plaça Quevedo, al costat del “Consell Agrari” de Sagunt. A més, es realitzarà el lliurament dels llibres oficials als representants de les penyes de Sagunt i Port de Sagunt. En finalitzar s’oferirà un vi d’honor a tots els assistents a l’acte, en col·laboració amb l’Ajuntament de Sagunt

VIERNES 8 DE JULIO DE 2022

DIVENDRES 8 DE JULIOL DE 2022

19.00 a 02.00 Campeonato Peñas de Fútbol Sala Torneo 24 horas. Pabellones René Marigil y Casa de la Juventud.

19.00 a 02.00 Campionat Penyes de Futbol Sala Torneig 24 hores. Pavellons René Marigil i Casa de la Joventut.

SÁBADO 9 DE JULIO DE 2022

DISSABTE 9 DE JULIOL DE 2022

07.00 a 13:00 Continuación del Campeonato Peñas de Fútbol Sala Torneo 24 horas en el Pabellón Casa de la Juventud. 07.00 a 21:00 Continuación del Campeonato Peñas de Fútbol Sala y, posteriormente, finales de las categorías masculina y femenina en el pabellón René Marigil. 20.00 a 01.30 Marcaje plaza de toros y acondicionamiento del recinto ferial por parte de la comisión de fiestas.

07.00 a 13:00 Continuació del Campionat Penyes de Futbol Sala Torneig 24 hores en el Pavelló Casa de la Joventut. 07.00 a 21:00 Continuació del Campionat Penyes de Futbol Sala i, posteriorment, finals de les categories masculina i femenina en el pavelló René Marigil. 20.00 a 01.30 Marcatge plaça de bous i condicionament del recinte firal per part de la comissió de festes.

DOMINGO 10 DE JULIO DE 2022

DIUMENGE 10 DE JULIOL DE 2022

08.30 a 12.00 Montaje de cadafales con cerveza a gogó y agua para todos los asistentes.

08.30 a 12.00 Muntatge de cadafals amb cervesa il·limitada i aigua per a tots els assistents.

JUEVES 14 DE JULIO DE 2022

DIJOUS 14 DE JULIOL DE 2022

19.00 Acto de presentación, en el concesionario Ford Autrasa Sagunto, de los actos de la ciudad, así como presen-

19.00 Acte de presentació, en el concessionari Ford Autrasa Sagunt, dels actes de la ciutat, així com pre-

SAGUNT PENYES 2022 tación de los vehículos oficiales de las Fiestas Patronales 2022. Habrá entrega de detalles por parte de FORD a todos los asistentes. Además, la comisión de fiestas servirá horchata y fartons para todos los presentes. 20.30 Inauguración del recinto ferial y L’Espai Penyes de Sagunt, además de la feria de atracciones 2022, con las autoridades locales, comisión de fiestas y las peñas de Sagunto. Finalizará con un vino de honor para todos los asistentes.

sentació dels vehicles oficials de les Festes Patronals 2022. Hi haurà lliurament de detalls per part de FORD a tots els assistents. A més, la comissió de festes servirà orxata i fartons per a tots els presents. 20.30 Inauguració del recinte firal i l’Espai Penyes de Sagunt, a més de la fira d’atraccions 2022, amb les autoritats locals, comissió de festes i les penyes de Sagunt. Finalitzarà amb un vi d’honor per a tots els assistents.

VIERNES 15 DE JULIO DE 2022

DIVENDRES 15 DE JULIOL DE 2022

19.00 a 20.00 Puesta del pañuelo oficial de las fiestas a las autoridades municipales y medios de comunicación y a los representantes de las 78 peñas de la ciudad de Sagunto. 20.00 Pregón de fiestas en la plaza Mayor de Sagunto a cargo de Don Vicente Vayá i Pla, Hijo Adoptivo de Sagunto. Al finalizar vino de honor en el mercado municipal. 21.30 Mascletà nocturna a cargo de la pirotecnia Zarzoso, de Altura. Organiza: Departamento de Fiestas del Excelentísimo Ayuntamiento de Sagunto, en colaboración con la Federación de Peñas de Sagunto. 22.30 Actuación de la Lira Saguntina en la Plaza Mayor de Sagunto. Organiza: Departamento de Fiestas del Excelentísimo Ayuntamiento de Sagunto, en colaboración con la Federación de Peñas de Sagunto.

19.00 a 20.00 Posada del mocador oficial de les festes a les autoritats municipals i mitjans de comunicació i als representants de les 78 penyes de la ciutat de Sagunt. 20.00 Pregó de festes en la plaça Cronista Chabret de Sagunt, a càrrec d’En Vicente Vayá i Pla, Fill Adoptiu de Sagunt. Finalitzarà amb un vi d’honor al mercat municipal de Sagunt. 21.30 Mascletá nocturna a càrrec de la pirotècnia Zarzoso, d’Altura. Organitza: Departament de Festes de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt, en col·laboració amb la Federació 22.30 Actuació de la Lira Saguntina en la Plaça Major de Sagunt.

SÁBADO 16 DE JULIO DE 2022

DISSABTE 16 DE JULIOL DE 2022

12.00 a 12.30 Concentración de peñas en el recinto ferial. 12.30 a 13.00 Pasacalles por el puente Emilio Llueca, avenida Sants de la Pedra, calle Massamagrell, plaza Morería, Camí Reial, con llegada al Ayuntamiento de Sagunto. Amenizada con charangas. 13.00 a 13.45 Tradicional TRO D´AVÍS y XOPÀ desde el balcón del Ayuntamiento de Sagunto. 14.00 a 15.00 Prueba de vaquillas enfundadas, ganadería GARCIA GAMÓN de Albalat dels Tarongers (VLC), en el recinto ferial. 19.00 a 21.45 Exhibición de 7 vaquillas y 1 toro en puntas de la ganadería FERNANDO MACHANCOSES de Cheste (VLC). 23.59 a 02.45 Exhibición de 2 vaquillas y 2 toros embolados de la ganadería HNOS MIRO de Cabanes (CS), en el recinto ferial. Emboladas a cargo de las cuadrillas de mujeres Con un par o varios y Esencias taurinas. 00:30 a 05.30 Actuación musical de la orquesta SEVENCRASHERS en el recinto ferial.

12.00 a 12.30 Concentració de penyes en el recinte firal. 12.30 a 13.00 Cercaviles pel pont Emilio Llueca, avinguda Sants de la Pedra, carrer Massamagrell, plaça Moreria, Camí Reial, amb arribada a l’Ajuntament de Sagunt. Amenitzada amb xarangues. 13.00 a 13.45 Tradicional TRO D´AVÍS i XOPÀ des del balcó de l’Ajuntament de Sagunt. 14.00 a 15.00 Prova de vaquetes enfundades, ramaderia GARCIA GAMÓN d’Albalat dels Tarongers (VLC), en el recinte firal. 19.00 a 21.45 Exhibició de 7 vaquetes i 1 bou en puntes de la ramaderia FERNANDO MACHANCOSES de Cheste (VLC). 23.59 a 02.45 Exhibició de 2 vaquetes i 2 bous embolats de la ramaderia HNOS. MIRE de Cabanes (CS), en el recinte firal. Embolades a càrrec de les quadrilles de dones Con un par o varios i Esencias taurinas. 00:30 a 05.30 Actuació musical de l’orquestra SEVENCRASHERS en el recinte firal.

DOMINGO 17 DE JULIO DE 2022

DIUMENGE 17 DE JULIOL DE 2022

19.00 a 21.45 Exhibición de 7 vaquillas y 1 toro en puntas de la ganadería HNOS. NAVARRE de Mora de Rubielos (TE), en el recinto ferial. 23.15 a 23.45 Carretón infantil embolado en el recinto ferial. 23.59 a 02.45 Exhibición de 2 vaquillas y 2 toros embolados de la ganadería GERARDO GAMÓN de Albalat del Tarongers (VLC), en el recinto ferial. Emboladas a cargo de la cuadrilla Murbiter. 00.00 a 04.30 Disco “POSTCOVID” con los Dj Xisco Máñez y Charly Wise, en el recinto ferial.

19.00 a 21.45 Exhibició de 7 vaquetes i 1 bou en puntes de la ramaderia GNS. NAVARRE de Mora de Rubielos (TE), en el recinte firal. 23.15 a 23.45 Carretó infantil embolat en el recinte firal. 23.59 a 02.45 Exhibició de 2 vaquetes i 2 bous embolats de la ramaderia GERARDO GAMÓN d’Albalat dels Tarongers (VLC), en el recinte firal. Embolades a càrrec de la quadrilla Murbiter. 00.00 a 04.30 Disc “POSTCOVID” amb els DJ Xisco Máñez i Charly Wise, en el recinte firal.

LUNES 18 DE JULIO DE 2022

DILLUNS 18 DE JULIOL DE 2022

19.00 a 21.45 Exhibición de 7 vaquillas y 1 toro en puntas de la ganadería HNOS. CALI de Moixent (VLC), en el recinto ferial. 23.59 a 02.45 Exhibición de 2 vaquillas en puntas y 2 toros embolados de las ganaderías JESÚS ASENSI de Orba (ALC), en el recinto ferial. Emboladas a cargo de la cuadrilla Murbiter. 00.00 a 04.30 Disco “POP 2000” con los DJ Xisco Mañez y Roberto Martínez, en el recinto ferial.

19.00 a 21.45 Exhibició de 7 vaquetes i 1 bou en puntes de la ramaderia GNS. CALI de Moixent (VLC), en el recinte firal. 23.59 a 02.45 Exhibició de 2 vaquetes en puntes i 2 bous embolats de les ramaderies JESÚS ASENSI d’Orba (ALC), en el recinte firal. Embolades a càrrec de la quadrilla Murbiter. 00.00 a 04.30 Disc “POP 2000” amb els DJ Xisco Máñez i Roberto Martínez, en el recinte firal.

MARTES 19 DE JULIO DE 2022

DIMARTS 19 DE JULIOL DE 2022

19.00 a 21.45 Exhibición de 7 vaquillas y 1 toro en puntas de la ganadería J. VICENTE MACHANCOSES, de Picassent (VLC), en el recinto ferial. 23.59 a 02.45 Exhibición de vaquillas y 2 toros embolados de la ganadería HNOS. OZCOZ, de Fuentes de

19.00 a 21.45 Exhibició de 7 vaquetes i 1 bou en puntes de la ramaderia J. VICENTE MACHANCOSES de Picassent (VLC), en el recinte firal. 23.59 a 02.45 Exhibició de vaquetes i 2 bous embolats de la ramaderia GNS. OZCOZ, de Fuentes de Ebro (ZG),

SAGUNT PENYES 2022

Ebro (ZG), en el recinto ferial. Emboladas a cargo de la cuadrilla Murbiter. 00.00 a 04.30 Disco “BOUS PLAZA” con los DJ Redmoon & Aitor García, en el recinto ferial. . MIÉRCOLES 20 DE JULIO DE 2022

en el recinte firal. Embolades a càrrec de la quadrilla Murbiter. 00.00 a 04.30 Disc “BOUS PLAZA” amb els DJ Redmoon & Aitor García, en el recinte firal.

18.00 a 19.45 Exhibición de vaquillas enfundadas de la ganadería EL SALINER, de Villar del Arzobispo (VLC), en el recinto ferial. Amenizada con charanga. 19.00 a 20.00 1º encuentro de Peques chef Penyes de Sagunt. Elaboración de platos infantiles en frío para los más peques de la ciudad, con la colaboración de “EL BRAVERO”. En la plaza Cronista Chabret. 20.00 a 20.20 Reparto de agua, arroz y delantales en la plaza Cronista Chabret. 20.30 a 22.00 Inicio concurso de paellas en la plaza Cronista Chabret. 00.00 a 05.30 Orquesta MONTECARLO en la plaza Cronista Chabret.

18.00 a 19.45 Exhibició de vaquetes enfundades de la ramaderia EL SALINER, de Villar del Arzobispo (VLC), en el recinte firal. Amenitzada amb xaranga. 19.00 a 20.00 1a trobada de Menuts xef Penyes de Sagunt. Elaboració de plats infantils en fred per als més menuts de la ciutat, amb la col·laboració d’ “EL BRAVERO”. En la plaça Cronista Chabret. 20.00 a 20.20 Repartiment d’aigua, arròs i davantals en la plaça Cronista Chabret. 20.30 a 22.00 Inici concurs de paelles en la plaça Cronista Chabret. 00.00 a 05.30 Orquestra MONTECARLO en la plaça Cronista Chabret.

JUEVES 21 DE JULIO DE 2022

DIJOUS 21 DE JULIOL DE 2022

17:00 a 21.00 En coordinación con el Centro de Transfusiones de la Comunitat Valenciana, Campaña de Donación de Sangre en el recinto ferial.

17:00 a 21.00 En coordinació amb el Centre de Transfusions de la Comunitat Valenciana, Campanya de Donació de Sang en el recinte firal.

DIMECRES 20 DE JULIOL DE 2022

19:00 a 21.45 Desafío exhibición de 3 vaquillas y 1 toro en puntas de la ganadería PONCE MELIÁ, de Azuébar (CS) y exhibición de 3 vaquillas y 1 toro en puntas de la ganadería EL SALINER, de Villar del Arzobispo (VLC), en el recinto ferial. 23:15 a 23.45 Carretón Infantil embolado en el recinto ferial. 23:59 a 02.45 Exhibición de vaquillas y 2 toros embolados de la ganadería HILARIO PRINCEP de Ligallo de Gánguil (Tarragona). En el recinto ferial. Emboladas a cargo de la cuadrilla Morvedre. 00.00 a 04.45 Macro festival “SAGUNTO SUMMER FESTIVAL 2022 “, con los DJ Xisco Máñez - Charly Wise – Aitor García y DJ Andrés. Con muchas sorpresas para los asistentes. En el recinto ferial.

19:00 a 21.45 Desafiament exhibició de 3 vaquetes i 1 bou en puntes de la ramaderia PONCE MELIÀ, d’Azuébar (CS) i exhibició de 3 vaquetes i 1 bou en puntes de la ramaderia EL SALINER, de Villar del Arzobispo (VLC), en el recinte firal. 23:15 a 23.45 Carretó infantil embolat en el recinte firal. 23:59 a 02.45 Exhibició de vaquetes i 2 bous embolats de la ramaderia HILARIO PRINCEP, de Ligallo de Gánguil (Tarragona), en el recinte firal. Embolades a càrrec de la quadrilla Morvedre. 00.00 a 04.45 Macro festival, “SAGUNT SUMMER FESTIVAL 2022“, amb els DJ Xisco Máñez - Charly Wise – Aitor García i DJ Andrés. Amb moltes sorpreses per als assistents. En el recinte firal.

VIERNES 22 DE JULIO DE 2022

DIVENDRES 22 DE JULIOL DE 2022

19.00 a 21.45 Exhibición de 7 vaquillas y 1 toro en puntas de la ganadería VICENTE BENAVENT Quatretonda (VLC), en el recinto ferial. 23:15 a 23.45 Carretón infantil embolado en el recinto ferial. 23.59 a 02.30 Desafío exhibición de 1 vaquilla y 1 toro embolado de la ganadería PONCE MELIÁ, de Azuébar (CS) y exhibición de 1 vaquilla y 1 toro embolado de la ganadería GARCÍA GAMÓN, de Albalat del Tarongers

19.00 a 21.45 Exhibició de 7 vaquetes i 1 bou en puntes de la ramaderia VICENTE BENAVENT, de Quatretonda (VLC), en el recinte firal. 23:15 a 23.45 Carretó infantil embolat en el recinte firal. 23.59 a 02.30 Desafiament exhibició d’1 vaquilla i 1 bou embolat de la ramaderia PONCE MELIÀ, d’Azuébar (CS) i exhibició d’1 vaquilla i 1 bou embolat de la ramaderia GARCIA GAMÓN, d’Albalat dels Tarongers (VLC),

SAGUNT PENYES 2022 (VLC), en el recinto ferial. Emboladas a cargo de la cuadrilla Morvedre. 23.00 a 03.00 Actividad Musical en la calle Garcia lorca. 23:30 a 05.30 Remember Festival Sagunto 2022 con las actuaciones de DJ Richy & Roberto Martínez & DJ Juanka & DJ Pechuga & Ortega & Miguel Serna & DJ Thomas & DJ Juanma. En el recinto ferial.

en el recinte firal. Embolades a càrrec de la quadrilla Morvedre. 23.00 a 03.00 Actividad Musical en la calle Garcia lorca 23:30 a 05.30 Remember Festival Sagunt 2022 amb les actuacions de DJ Richy & Roberto Martínez & DJ Juanka & DJ Pechuga & Ortega & Miguel Serna & DJ Thomas & DJ Juanma. En el recinte firal.

SÁBADO 23 DE JULIO DE 2022

DISSABTE 23 DE JULIOL DE 2022

08:00 a 09:20 Inscripciones campeonato petanca (todo participante tendrá que aportar 1 kilo de alimentos no perecederos para el banco de alimentos de la ciudad). 09:30 Inicio campeonato organizado por el Club GRUP D´ESPLAI PETANCA MORVEDRE, junto al Trinquet Municipal. 12:00 a 14.00 Exhibición matinal de 7 vaquillas y 1 toro en puntas de la ganadería RAMÓN BENET de Altura (CS). 19.00 a 21.45 Exhibición de 7 vaquillas y 1 toro en puntas de la ganadería LA PALOMA de Jalón (ALC). 23.59 a 02.30 Exhibición de 2 vaquillas en puntas y 2 toros embolados de las ganaderías LOS CHATOS, de la Puebla de Valverde (TE). Emboladas a cargo de la cuadrilla Morvedre. 23.00 a 23.45 Caga del Manso. Organiza A.C Sant Antoni Sagunt y colabora la federación de peñas de Sagunto.

08:00 a 09:20 Inscripcions campionat petanca (cada participant haurà d’aportar 1 quilo d’aliments no peribles per al banc d’aliments de la ciutat). 09:30 Inici campionat organitzat pel Club GRUP D´ESPLAI PETANCA MORVEDRE, al costat del Trinquet Municipal. 12:00 a 14.00 Exhibició matinal de 7 vaquetes i 1 bou en puntes de la ramaderia RAMÓN BENET d’Altura (CS). 19.00 a 21.45 Exhibició de 7 vaquetes i 1 bou en puntes de la ramaderia EL COLOM de Xaló (ALC). 23.59 a 02.30 Exhibició de 2 vaquetes en puntes i 2 bous embolats de les ramaderies ELS CAMUSOS, de la Pobla de Valverde (ET). Embolades a càrrec de la quadrilla Morvedre. 23.00 a 23.45 Caga del Manso. Organiza A.C Sant Antoni Sagunt y colabora la federación de peñas de Sagunto.

23.30 Espectáculo Musical calle García Lorca. 02.30 a 03.30 Exhibición de vaquillas enfundadas de la ganadería FAET de Almenara (CS). 00.30 a 05.30 Actuación musical de la orquesta SCREAM en el recinto ferial.

23.30 Espectáculo Musical calle García Lorca. 02.30 a 03.30 Exhibició de vaquetes enfundades de la ramaderia FAET d’Almenara (CS). 00.30 a 05.30 Actuació musical de l’orquestra SCREAM en el recinte firal.

DOMINGO 24 DE JULIO DE 2022

DIUMENGE 24 DE JULIOL DE 2022

08:00 Desmontada de cadafales del recinto taurino. 09:00 Concentración de coches clásicos 2022, en la plaza Cronista Chabret 09:00-10:00 Inscripción de vehículos, recogida de tickets y camisetas en la plaza Cronista Chabret. 10:00-11:00 Salida de coches clásicos desde la plaza Cronista Chabret. 19:00 a 21.30 Gran Cabalgata de disfraces, con salida desde el recinto ferial, por las calles Partida de l’Oliba, Diana, plaza Cronista Chabret, calle Autonomía, Camí Real, plaza Antigua Morería, calle los Huertos, y con llegada a la plaza Cronista Chabret. Amenizada con batucada y charangas. El jurado se situará en la puerta del Ayuntamiento de Sagunto. 21:45 a 03.45 Gran discomóvil fiesta de disfraces con los DJ Aitor García y Charly Wise.

08:00 Desmuntada de cadafals del recinte taurí. 09:00 Concentració de cotxes clàssics 2022 en la plaça Cronista Chabret. 09:00-10:00 Inscripció de vehicules, recollida de tickets i samarretes en plaza Cronista Chabret. 10:00-11:00 Eixida de cotxes clàssics des de la plaça Cronista Chabret. 19:00 a 21.30 Gran cavalcada de disfresses, amb eixida des del recinte firal, pels carrers Partida de l’Oliba, Diana, plaça Cronista Chabret, carrer Autonomia, Camí Reial, plaça Antiga Moreria, carrer els Horts, i amb arribada a la plaça Cronista Chabret. Amenitzada amb batucada i xarangues. El jurat se situarà a la porta de l’Ajuntament de Sagunt. 21:45 a 03.45 Gran discomòbil festa de disfresses amb els DJ Aitor García i Charly Wise.

LUNES 25 DE JULIO DE 2022

DILLUNS 25 DE JULIOL DE 2022

08:00 Desmontada de cadafales del recinto taurino. 17:30 a 20:30 Espectacular RAMPA ACUÁTICA ubicada en la calle 2 de mayo. Consiste en una rampa para adultos, otra para adolescentes y una para bebés. IMPORTANTE: traer artículos deslizantes como colchonetas o flotadores. 23.30 a 02.30 Festival de humor estiu a la fresca con, Manu Gorriz, Pepa Cases, Chely Capitán y Miki Dcai en plaza cronista chabret.

08:00 Desmuntada de cadafals del recinte taurí. 17:30 a 20:30 Espectacular RAMPA AQUÀTICA situada al carrer 2 de maig. Consisteix en una rampa per a adults, una altra per a adolescents i una per a bebès. IMPORTANT: portar articles lliscants com ara matalassos o flotadors. 23.30 a 02.30 Festival de humor estiu a la fresca con, Manu Gorriz, Pepa Cases, Chely Capitan y Miki Dcai en plaza cronista chabret.

MARTES 26 DE JULIO DE 2022

DIMARTS 26 DE JULIOL DE 2022

DÍA DE NUESTROS MAYORES 19.00 a 19.30 Acomodación de las personas mayores en las mesas y sillas para la cena y entrega de obsequios a todos ellos y ellas. 20.00 a 21.00 Cena del Mayor y entrega de obsequios a todos nuestros mayores, en la plaza Cronista Chabret. 21.00 a 01.00 Actuación musical y baile para nuestros mayores, con dúo Coral y Jaime Costa, en la plaza Cronista Chabret.

DIA DELS NOSTRES MAJORS 19.00 a 19.30 Acomodació de les persones majors en les taules i cadires per al sopar i lliurament d’obsequis a tots ells i elles. 20.00 a 21.00 Sopar del Major i lliurament d’obsequis a tots els nostres majors, en la plaça Cronista Chabret. 21.00 a 01.00 Actuació musical i ball per als nostres majors, amb duo con dúo Coral y Jaime Costa en la plaça Cronista Chabret.

MIÉRCOLES 27 DE JULIO DE 2022

27 DE JULIOL DE 2022

17.30 a 21.00 Campeonato de juegos de mesa -bolot y parchís- (todo participante tendrá que aportar 1 kilo de alimentos no perecederos para el banco de alimentos de la ciudad), en la plaza Cronista Chabret.

17.30 a 21.00 Campionat de jocs de taula -bolot i parxís- (cada participant haurà d’aportar 1 quilo d’aliments no peribles per al banc d’aliments de la ciutat), en la plaça Cronista Chabret.

SAGUNT PENYES 2022

18.30 Espectáculo infantil con DANI MIQUEL en la plaza Cronista Chabret. 21.30 a 23.30 Sopar de Germanor de les Penyes de Sagunt en la plaza Cronista Chabret. 00:00 a 05.00 Orquesta Maremágnum en la plaza Cronista Chabret.

18.30 Espectacle infantil amb DANI MIQUEL en la plaça Cronista Chabret. 21.30 a 23.30 Sopar de Germanor de les Penyes de Sagunt en la plaça Cronista Chabret. 00:00 a 05.00 Orquestra Maremágnum en la plaça Cronista Chabret.

JUEVES 28 DE JULIO DE 2022

DIJOUS 28 DE JULIOL DE 2022

18.00 a 19.00 Tradicional MERIENDA INFANTIL y sorpresas para los más pequeños en la plaza Cronista Chabret 18.30 Musical infantil EL OGRO, para todos los públicos, en la plaza Cronista Chabret. 19:00 Semifinal y final de juegos de mesa en la plaza Cronista Chabret. 23.30 Musical THE TIM, para todos los públicos, en la plaza Cronista Chabret.

18.00 a 19.00 Tradicional BERENAR INFANTIL i sorpreses per als més menuts en la plaça Cronista Chabret 18.30 Musical infantil EL OGRO, per a tots els públics, en la plaça Cronista Chabret. 19:00 Semifinal i final de jocs de taula en la plaça Cronisa Chabret. 23.30 Musical THE TIME, per a tots els públics, en la plaça Cronista Chabret.

VIERNES 29 DE JULIO DE 2022

DIVENDRES 29 DE JULIOL DE 2022

19.00 Primer Concurso de ALL I OLI Penyes de Sagunt, con la colaboración de “EL BRAVERO”, en la plaza Cronista Chabret. 20.00 a 22.00 Tradicional reparto de OLLAS DE SAGUNTO al público en la plaza Cronista Chabret.

19.00 Primer Concurs d’ALL I OLI Penyes de Sagunt, amb la col·laboració d’ “EL BRAVERO”, en la plaça Cronista Chabret. 20.00 a 22.00 Tradicional repartiment d’OLLES DE SAGUNT al públic en la plaça Cronista Chabret.

23.30 a 00.20 Entrega de premios de los diversos concursos realizados durante las fiestas en la plaza Cronista Chabret. 00.30 a 05.30 Orquesta TAXXARA SHOW en la plaza Cronista Chabret.

23.30 a 00.20 Lliurament de premis dels diversos concursos realitzats durant les festes en la plaça Cronista Chabret. 00.30 a 05.30 Orquestra TAXXARA SHOW en la plaça Cronista Chabret.

SÁBADO 30 DE JULIO DE 2022

DISSABTE 30 DE JULIOL DE 2022

FESTIVIDAD DE LOS GLORIOSOS SANTOS MÁRTIRES ABDÓN Y SENÉN, PATRONOS DE SAGUNTO DESDE 1644 10:30 Organizado por la Cofradía de los Santos Patronos Abdón y Senén de Sagunto, en la Iglesia parroquial de Santa María, MISA MAYOR de los Santos de la Piedra presidida por el prior de esta cofradía. Música y Cantos a cargo del Coro de la Lira Saguntina que interpretará la Misa de Angelis. Al finalizar la Eucaristía, las sagradas y veneradas reliquias de los Santos de la Piedra se ofrecerán a las personas presentes. 19:30 Santa Misa. Organiza la Cofradía de los Santos Patronos Abdón y Senén de Sagunto. 20:00 SOLEMNE PROCESIÓN GENERAL en honor de los Santos Patronos. La procesión se iniciará con una serie de bailes tradicionales interpretados por el Grup de Danses de Morvedre. Les seguirá la Agrupació de Dolçainers Caballer que precederá la procesión en honor de nuestros patronos interpretando música religiosa tradicional valenciana. Al finalizar la Solemne Procesión, en la Iglesia de Santa María se procederá a la SUBASTA DE CESTAS de fruta. A continuación, sorteo, entre los cofrades presentes, de un obsequio que ofrecerá la cofradía, seguido de la concesión, por sorteo, de las BECAS ESCOLARES que la cofradía ofrece a los niños de Sagunto que hayan participado en la procesión como una muestra más del compromiso de los Santos de la Piedra con Sagunto. 00.00 a 01.00 Fin de fiesta con CASTILLO DE FUEGOS ARTIFICIALES a cargo de la pirotecnia TURIS en el recinto de fiestas (para poder disfrutar de una buena vista del espectáculo se recomienda situarse en zona del parking de Sants de la Pedra).

FESTIVITAT DELS GLORIOSOS SANTS MÀRTIRS ABDÓN I SENÉN, PATRONS DE SAGUNT DES DE 1644 10:30 Organitzat per la Confraria dels Sants Patrons Abdón i Senén de Sagunt, a l’Església parroquial de Santa Maria, MISSA MAJOR dels Sants de la Pedra presidida pel prior d’aquesta confraria. Música i Cants a càrrec del Cor de la Lira Saguntina, que interpretarà la Missa d’Angelis. En finalitzar l’Eucaristia, les sagrades i venerades relíquies dels Sants de la Pedra s’oferiran a les persones presents. 19:30 Santa Missa. Organitza la Confraria dels Sants Patrons Abdón i Senén de Sagunt. 20:00 SOLEMNE PROCESSÓ GENERAL en honor dels Sants Patrons. La processó s’iniciarà amb una sèrie de balls tradicionals interpretats pel Grup de Danses de Morvedre. Els seguirà l’Agrupació de Dolçainers Caballer, la qual precedirà la processó en honor dels nostres patrons interpretant música religiosa tradicional valenciana. En finalitzar la Solemne Processó, a l’Església de Santa Maria es procedirà a la SUBHASTA DE CISTELLES de fruita. A continuació, sorteig, entre els confrares presents, d’un obsequi que oferirà la confraria, seguit de la concessió, per sorteig, de les BEQUES ESCOLARS que la confraria ofereix als xiquets de Sagunt que hagen participat en la processó com una mostra més del compromís dels Sants de la Pedra amb Sagunt. 00.00 a 01.00 Fi de festa amb CASTELL DE FOCS ARTIFICIALS a càrrec de la pirotècnia TURIS en el recinte de festes (per poder gaudir d’una bona vista de l’espectacle es recomana situar-se la zona del pàrquing de Sants de la Pedra).

SAGUNT PENYES 2022

Cultura de la Comunitat Valenciana. La cultura valenciana té les seues arrels en les influències que els diferents pobles han deixat després del seu pas per la península al llarg dels segles. A més de la història, la geografia i la presència del mar Mediterrani han contribuït significativament en la formació de la cultura actual.

Les festes patronals i les festes religioses en general han sigut una de les manifestacions culturals més importants al llarg de la història, i, en certa manera, encara ho continuen sent. Molt s’ha escrit sobre elles. No obstant açò, malgrat el seu caràcter religiós, la Teologia és incapaç d’explicar-les de manera satisfactòria, i ha sigut l’Antropologia social i cultural la que les ha explicat amb major encert i profunditat, a causa del seu caràcter popular. No obstant açò, aqueixa explicació antropològica continua sense explicar nombrosos aspectes de les festes religioses i patronals. El seu caràcter identitari, per exemple, no explica per què les festes religioses i patronals tenen molt major arrelament popular que altres símbols identitaris locals o nacionals, o per què continuen tenint tant d’arrelament popular en una societat majoritàriament laica. Tampoc explica per què els portants han de patir en portar sobre els seus muscles el pes dels passos de la Setmana Santa, ni per què eixos passos, i les imatges que sustenten, s’adornen amb tant de luxe i posseeixen tant de valor artístic, entre altres coses. Per a explicar tots eixos aspectes d’aquestes festes cal recórrer a la història. És el paral·lelisme entre els elements festius i els històrics i socials el que permet comprendre’n l’origen, el desenvolupament i les característiques peculiars, ja que aquest tipus de festes ha tingut una funció en la societat de cada període històric. El mètode hermenèutic està vigent, però els símbols festius s’interpreten ara tenint en compte el paral·lelisme que tenen amb els elements i institucions de la societat al llarg de la història. Els resultats d’aquest mètode són significatius i les conclusions, clares i clarificadores.

Encara que hi ha un patrimoni cultural comú a tots els valencians, la marcada singularitat de les seues regions ha donat lloc a múltiples manifestacions culturals al llarg de tot el territori. Aqueixes manifestacions han tingut reflex en tots els camps: les llengües i dialectes, la música, la gastronomia, les festes, etc.

ELS ELEMENTS DE LA FESTA Cridats a la Festa. El toc manual de les campanes. El toc de campana (BIC) forma part del paisatge sonor festiu i cultural dels valencians des de la conquesta cristiana. Es diu que el propi Rei Jaume I portava xicotetes campanes en el seu equipatge, i el poeta Ibn-Al-Abbar ja escriu, als pocs anys de la incorporació del Regne de València a la cultura cristiana europea, que “el soroll de les campanes ha substituït la veu que anomenava a l’oració”. Respecte a aquestes xicotetes campanes, tot apunta al fet que una de les campanes senyaleres o “campaneta dels Morts” de la Catedral de València, datada a principis del segle XIII i restaurada fa uns anys, puga ser una d’aquestes campanes medievals.

SAGUNT PENYES 2022 El Germans Caballer. Son els exponents de la música tradicional valenciana en la localitat. Els Germans Caballer som Paco, Eduard, Xema i David, dolçainers de Sagunt, a la comarca del Camp de Morvedre, València.

Les veus de les campanes han constituït, al llarg dels segles, la veu de la comunitat, el mitjà d’expressió i de comunicació més immediat i eficaç al servei de tots, la referència sonora que servia per a informar i coordinar a tota una comunitat local. Les campanes construeixen el temps col·lectiu, no solament a través dels rellotges, sinó dels diversos tocs, que marquen el transcórrer de la jornada, de la setmana, de l’any i de la vida. Marquen espais festius o de dol, i indiquen amb els seus tocs la rellevància de certes persones, bé en el moment de la seua mort, bé en altres esdeveniments extraordinaris. Per això les campanes arriben més enllà del significat religiós, sense oblidarlo, ja que es converteixen en la veu d’una comunitat, en el seu símbol sonor més intuïtiu i emotiu. Els campaners valencians han recuperat en els últims anys més de 300 tocs manuals de Campanes, entre d’ells els de Morvedre que criden a festa cada vegada que toca.

Paco i Eduard començarem a tocar la dolçaina i tabal, de manera autodidacta, allà per l’any 1981, coincidint amb el naixement del Grup de danses de Morvedre. Prompte, començarem a fer les processons, i altres manifestacions de Sagunt (com es el cas de la falla El Mocador de Sagunt en la que ja toquem 30 anys) i comarca com és el cas de Canet (també 30 anys tocant), a més d’acompanyar danses als grups de Alfara, Quartell, Algimia, Faura, Benavites, Sagunt, i d’altres pobles de la comarca. David començà a acompanyar-nos al tabalet, fet que propicià que Eduard començarà a tocar la dolçaina (d’oïda) per poder fer segones veus.

FESTES PATRONALS

La Música Festiva.

En l’Església catòlica i en les ortodoxes, en les quals es creu en la intercessió dels sants, el sant patró (o sant patró o simplement patró) és un sant que té una afinitat especial amb una comunitat o un grup específic de persones i a la intercessió de les quals s’acullen els membres d’aqueixos col·lectius. Els termes patró i patró (del llatí, patrōnus) són sinònims de defensor i protector. Els sants patrons són considerats per molts creients com a intercessors i advocats davant Déu, siga d’una nació, un poble, un lloc, una artesania o activitat, una classe, una congregació, un clan o una família.

Les societats musicals valencianes (BIC) han estat i són un dels principals agents de conservació i potenciació del patrimoni cultural i festiu valencià gràcies a les tasques de protecció, difusió, foment i promoció de les tradicions musicals i artístiques valencianes que han realitzat al llarg de la seva història. Declarades per la Universitat de València com el principal agent cultural del nostre territori, les societats musicals valencianes conformen un extraordinari fenomen associatiu present en tot el territori i el principal agent de contacte entre els diferents estrats de la societat. Aquest fet el converteix en un dels trets característics més peculiars i diferenciadors de la Comunitat Valenciana al mateix temps que esdevé en un singular element vertebrador del territori. El fenomen de les societats musicals és fonamentalment associatiu. Aquest requereix de la unió social espontània i organitzada al voltant de la música. Una unió democràtica, oberta a tota la població, amb vocació de transmissió i salvaguarda de la pròpia cultura i les nostres maneres de ser i de fer. L’esperit d’aquestes societats musicals ha romàs, en el fons, amb la mateixa essència des de l’origen de les primeres bandes ja fa més de doscents anys: la passió per l’ensenyament i la pràctica de la música, la transmissió cultural, la creació d’un espai de convivència i la creació d’un espai d’oci i realització personal. Les societats musicals són una mostra de promoció de la diversitat cultural del nostre territori. Cada societat musical està composta per persones on la diversitat de llengües, cultures i nacionalitats és cada vegada més evident. La música fa de paper aglutinador i alhora transmissor de la cultura pròpia als nouvinguts, els quals enriqueixen el propi patrimoni. Es tracta, d’un fenomen en continu creixement, actiu; un recurs tangible amb un alt valor com a dinamitzador sociocultural i cohesionades socialment. El cas valencià és únic en el món, fruit de la convivència entre diferents generacions que s’ha donat lloc al si de les societats musicals, la transmissió de coneixements i el gran sentit de comunitat i pertinença a un col·lectiu. A la nostra ciutat contem amb La Lira Saguntina i més recentment la Unión Musical Porteña.

Oficialment els Sants de la Pedra i la Mare de Déu del Bon Succés ocupen aquest lloc, però per a molts hauríem d’ampliar en dos més eixe patronatge. La Mare de Déu del Carme i Begonya es mereixen estar en eixe llistat, encara que l’Església catòlica no ho permeta. Mare de Déu del Carme. És una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. La seua denominació procedeix del Mont Carmel, a Israel, un nom que deriva de la paraula Karmel o AlKarem i que es podria traduir com ‘jardí’. Hi ha avui en actiu ordes religiosos carmelites repartits per tot el món –masculins i femenins–, els quals giren entorn d’aquesta figura mariana. Patrona del mar i dels pescadors, és per això que és molt important al nucli marítim, que des dels anys 50, o fins i tot abans, la veneren. Abdó i Senén, Sants de la Pedra. Els altres patrons de la nostra ciutat. La devoció als germans Abdó i Senén (la seua festivitat el 30 de juliol) és proverbial en el món pels seus admirables miracles. Salvant els camps de la temuda calamarsa destructora, es fan creditors de l’àlies de Sants de la Pedra, per ser, com a bons dioscurs, protectors de sembrats i collites. Van ser els indiscutibles patrons dels agricultors de tot l’orbe cristià, abans que arribara i s’introduïra segles més tard a Espanya, i foren desplaçats per la figura de Sant Isidre Llaurador, sant castellà la festivitat del qual es va imposar durant el segle XVIII i sobretot en les primeres dècades del XX, fomentant al seu torn i donant nom a nombroses cooperatives i associacions del camp.

SAGUNT PENYES 2022

d’aquesta ermita, que actualment està regentada per l’Associació Parroquial del Bon Succés.

En 1644 van ser proclamats patrons de la ciutat, i les seues relíquies van ser portades des de Roma per fra Bernardo Pellicer, després del permís obtingut del papa Innocenci VII, de manera que se’n va festejar l’arribada. En 1695 els jurats de la vila van encarregar a l’arquitecte Rafael Martí una capella, d’estil barroc, al convent de Sant Francesc per a donarlos culte. Precisament d’aquestes dates ha de ser el reliquiari de major grandària i obstinació.

Les Confraries. I que serien les festes sense les Confraries i Associacions? Una confraria és una comunitat que agrupa laics i vol fomentar les relacions fraternals entre els seus membres, reunits al voltant d’un vincle comúː un ofici, una devoció religiosa. En origen, les confraries tenien un sentit religiós, de foment d’una devoció determinada entre els laics. Però també exercien funcions socioeconòmiques com la representació d’una professió, la caritat, la beneficència, la solidaritat entre els seus membres, l’assistència als malalts, etc. Les confraries estaven estretament relacionades amb els antics gremis.

Mare de Déu de Begonya. És una advocació mariana originària de l’església de Begonya, actualment pertanyent a Bilbao, Espanya. Va ser declarada canònicament patrona de Bilbao i Biscaia en 1903 per Pius X, i al Port de Sagunt en celebrem la festivitat el 15 d’agost. Mare de Déu del Bon Succés. Proclamada pontifícia en 1953. La seua festivitat es correspon amb el primer dissabte de setembre. Encara que l’ermita del Bon Succés es va erigir a partir de 1780. Es venera en aquesta església la imatge de la Mare de Déu del Bon Succés, la qual creu la tradició que va vindre per mar. Segons aqueixa tradició, una barca havia eixit de Sagunt al rescat d’un embalum misteriós que surava en el mar. Ningú aconseguia acostars’hi. Diverses barques ho havien intentat, però l’embalum s’allunyava insistentment d’elles per a continuar surant. Per fi un capellà, que anava en l’últim bot, va aconseguir arribar fins a l’embalum i atraparlo. Quan el van pujar al bot, el sacerdot i la tripulació van descobrir que es tractava d’una imatge de la Mare de Déu tallada en marbre que, miraculosament , no s’havia enfonsat.

Són associacions amb un nom propi (habitualment la de la devoció o patró), un objectiu definit, un reglament i una organització, estant habitualment dirigides per un mestre o superior. Algunes també tenen hàbits, robes o distintius. Es poden distingir diversos tipus de confraries segons les seues activitats principalsː les de caràcter gremial o professional (per exemple, les confraries de pescadors; les de caràcter assistencial o caritatiu, les dedicades al foment d’alguna devoció religiosa (per exemple, la Confraria la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist o la de la Confraria de Minerva), o les que promouen processons i altres celebracions populars. Si que és cert que les actuals confraries son aquelles que celebren de cara cap a dins o cap a fora les diferents festes de la ciutat. Encara que hi han algunes que han desaparegut sobre tot al Port de Sagunt on existia la Confraria de las Hijas de Maria, Damas de la Caridad entre d’altres.

Van baixar en processó les comunitats i les juntes, les quals van dur la imatge al poble i, en el seu honor, van construir una ermita. L’any 1886 es va fer una restauració parcial

Albert Llueca President L’ARXIU – CAMP DE MORVEDRE FTG: Kivi Osma

un siglo de pasión No hay mejor palabra que pasión para definir los primeros cien años de existencia del club Atlético Saguntino, esa pasión entendida en todas sus acepciones, desde la propia de padecer o sufrir hasta la de la preferencia o querencia máxima.

enero de 1923 pudieron presenciar el debut contra el Mundial España F.C. de Sueca, acabando con un inusual 0-0 para los tiempos que corrían. En aquella época el Sagunto Football Club comenzó jugando el Camp del Corraló, vestigio de donde jugaban los dos clubes de la fusión, este primer estadio haría las delicias de los actuales aficionados puesto que se encontraba en el espacio del actual mercado, la Sociedad Lira Saguntina y la plaza Cronista Chabret. Poco meses después, en mayo 1923, se arrendó un espacio junto a la estación de tren que se denominó Camp baix de l’Estació que fue el feudo saguntinista que vio el cambio de denominación del Sagunto Football Club a Saguntino Football Club, para evitar confusiones con un club formativo ya existente dado por un equipo salido del colegio de los Salesianos sito en la calle Sagunto de Valencia.

Por todo ello ha pasado el club desde aquel lejano 1922 cuando tras fusión del Club Deportivo Sagunto y el Coba Football Club, se formó el Sagunto Football Club siendo el primer presidente el cobista Miguel Escrig. Poco tiempo pasó para poder disfrutar del primer encuentro y, si actualmente festejamos la llegada del nuevo año con ocio más dionisíaco, nuestros antepasados no dudaron en hacerlo con el estreno oficial del nuevo club y así el 1 de

Esa pasión citada se refleja en los continuos avatares en la historia del club, esa tremenda acción y ganas de mejora llevaron a una búsqueda y posterior adquisición de la licencia deportiva del Athletic Club, equipo de la capital

SAGUNT PENYES 2022

Como en toda pasión que se precie hay momentos duros, que no hacen más que forjar y reforzar ese sentimiento, sin duda el año 1949 corresponde a esta definición. El club asediado por las deudas decide abandonar la competición, que no desaparecer como entidad legal, para dos años más tarde en 1951 y, seguramente con una merengada en mano, en el desaparecido Café Español regularizó su situación en la federación, refundado el Atlético Club Saguntino, para ya en 1972 dar con el nombre con el que mayores éxitos se conoce al club, Atlético Saguntino, y que persiste hasta la actualidad.

valenciana, tras lo cual el club pasó a denominarse Athletic Saguntino F.C. allá por el año 1925; pero el ímpetu saguntinista seguía latente y solo un año más tarde se inauguró el Campo de Roca, junto a la antigua Guardería Infantil Niño Jesús de la obra social de la desaparecida Caja de Ahorros de Sagunto. ¡Llevamos 3 años de historia, 3 nombres del club y 3 campos… pasión al cubo! Pero si por un estadio es recordado el Atlético Saguntino es sin duda por el campo José Romeu, o Romeu a secas, en pleno casco urbano de donde nunca debió salir, donde los mayores siempre narran las riadas de aficionados Camí Real arriba y abajo cada domingo de partido, ya que hasta la fecha ha sido el lugar donde más tiempo ha estado el club, exactamente desde el 1929 hasta el 1977 año en que llegó la orden de desahucio y el club se mudó al actual Nou Camp de Morvedre, con un éxodo temporal de dos años al campo municipal junto al otrora centro comercial Continente a medio camino entre el casco histórico y el barrio marítimo.

Sin ánimo de ser este breve artículo una fría hemeroteca de resultados y clasificaciones, sino unas calientes líneas de sentimiento deportivo, es decir, la pasión que titula estas líneas y que ha viajado a través de diferentes campos y nombres. Para cada uno queda un hito del club, para unos será el campeonato regional de aficionados logrado en 1975, para otros los diferentes ascensos a lo largo de la historia con techo en tercera división, y para los más jóvenes sin duda la época actual con el campeonato de 3ª división, la Copa Federación de los años 2016-17 o el reciente ascenso a 2ª RFEF… pasión que para muchos es haber vestido la camisa roja en cualquier categoría del club.

Tantos avatares, una guerra civil y dos mundiales, en el pasado siglo no dejaron indiferente al club y tras la contienda española una orden ministerial indicó que los vocablos en inglés y lengua vernácula debían desaparecer, y por ello se cambió en 1942 a Sociedad de Fútbol Saguntino, manteniendo inamovible el escudo.

AMUNT ROGETS!!!!!!! Salvador Moros Sánchez. Comissió centenari Atlético Saguntino.Penyista El Rascó.

L’amor apareix de diverses maneres. Cada persona té la seua inquietud per demostrar-ho, i per a cada persona té un significat diferent. Si parle de Vicent Vayà i Plà, puc dir que el seu amor el transmetia amb paraules, escrites, narrades o versades. Aquell dia, en 1977, sent una adolescent, jo l’escoltava recitar com a mantenedor en una presentació fallera. El mirava amb gran admiració, embadalida, plena d’emoció, i en aquell moment vaig pensar: jo vull fer el mateix que aquest senyor. Em va fascinar aquell amor cap a les persones, cap a la cultura valenciana, i no vaig trobar una millor forma de difusió popular de les meues arrels valencianes i saguntines. Vicent em va captivar i des de eixe moment vaig seguir els seus passos, els seus fers i la seua trajectòria, i va formar part de la meua vida i la meua història. Humilment vaig aprendre d’ell, i ara puc dir, ben orgullosa, que sóc un granet de arena de la seua millor versió.

porta a treballar pel seu poble. Aquest amor que el porta a escriure la seua història baix els seus ulls i paraules. Aquesta passió que el porta a representar les millors actuacions. Aquest amor que el va fer recitar i exaltar, any rere any, infinites falleres majors, dècada rere dècada. Aquest amor de viure a la seua ciutat, SAGUNT i sobretot aquest amor que desprèn en sentir-se SAGUNTÍ.

Durant tota la meua vida li he sentit dir, infinitat de vegades: “HO HE FET PER AMOR EL MEU POBLE, SAGUNT”. Nascut a València capital, però fill de Sagunt. Per a tots, un saguntí de soca-rel. Uns parlaran del món de les falles, altres de moros i cristians, altres les seues experiències al teatre, o als seus llibres. Però jo vull parlar de Vicent, del dia a dia al carrer, de la seua relació amb la gent, grans i xicotets, i de com encisava amb les seues paraules i traia un somriure a qualsevol que s’hi creuava. Sens dubte ha demostrat el seu amor cap a nosaltres, els Saguntins als nostres diversos nuclis, sense distinció i amb respecte.

Mentre jo existeixca, explicaré la seua historia per tot arreu, la narraré i la recitaré. Molts com jo, faran el mateix, i Vicen Vayà i Plà serà sempre recordat i les seues paraules escoltades per totes les generacions futures. Mentre mantenidors i mantenidores reciten amb orgull poesies de Vicent, la seua història seguirà sempre a les nostres entranyes. Mentre “QUEDE EN L’HORTA UN TARONJER… i EL SOL S’AMAGUE PER PONENT…” “MENTRES QUEDE UN POETA NOMÉS … Sagunt recordarà a VICENT.

Vicent no volia medalles ni honors, si bé els tenia merescuts. Però no! Vicent només volia ser una cosa: “FILL DE SAGUNT”. Perquè ho estima… estima la seua cultura, la seua història, les seues arrels, la seua gent. I ho ha aconseguit! Vicent ja és fill adoptiu de Sagunt!.

Per sempre al meu cor. La teua admiradora.

En aquest espai del programa, jo voldria ressaltar de Vicent, el seu amor cap a un poble, Sagunt. Aquest sentiment que el

JULIA MAS i CASANOVA

SAGUNT PENYES 2022

PEÑAS EL SALT

SANTS DE LA PEDRA

ENTRE AMICS

TOPOLINO

ELS SUPERVIVENTS

UN FORAT ES UN FORAT

XAXINERS

EL DESASTRE

COLLA NO S´ACLARIM

PILO

EL BARRAL

LOS ULTIMOS

SANTA ANNA

EL RASCO

LOS QUE FALTABAN

L´ESQUELLOT

EL PET

L´ALEGRIA DE L´HORTA

LA VILA

EL PURO

FALLA AVINGUDA

CHE QUEVARA

PISCIS

JA EM SOM PROU

ELS TROTERS

QUINTOS 63

MENXA MELO

LA BOTA

LA PALMERA

PACO JONES

EL TRONAOR

POC A POC

PAL DERRIBO

EL DOLÇ

QUINTOS 56

LEANDRO GAO

BUFABRAGUES

QUINTOS 62

ESTROPAJO

EL ROMANO

QUINTOS 70/71

TIRA I AMOLLA

EL GARROT

FUIG FAENA FUIG

ALSA EL RABO I FICA EL DIT

ELS GALDUFA

CALLA DIMONI

XUPA I CALLA

ELS PEIXCADORS

BENITO CAMELA

ELS MENUTS

MUAJA

ZIRU ZIRULAPA

EL PATO

QUINTOS 69/70

PILI LA GORDA

VACAGANT

SAN CRISTOBAL

ESBARAORA

TOTS PER L´AIRE

EL TABALET

EL MERCAT

PAPO DE ROMA

QUINTOS 64

PETER MATHEWS

LOS DEL RIO PALANCIA

LOS SALAITOS

TINC EL PIU ENCES FLAMA

CEDA EL VASO

LA XUSMA

TOTS PLEGATS

POR NO VARIAR

RABANAQUE

LOS PETA 2

TOMAS TURBAT

AMICS 80

LA TROMPETA

SEMEN VA

SAGUNT PENYES 2022

Paco Gómez

L’INGREDIENT SECRET DE LES CALDERES L’ORIGENDE LA XOPÀ I L’EVOLUCIÓ DE LES FESTES PATRONALS Un balcó. Centenars de persones abarrotades enfront d’ell. Paraules cridant a la festa i un coet disparat a l’aire, que anuncia l’inici d’estes i la invitació a tots els veïns a participar. Però sobretot, molta aigua. És la situació que es viu a l’inici de les festes patronals en el municipi, a mitjan juliol a Sagunt i al començament d’agost en Port de Sagunt, precedint a la celebració dels actes en honor als sants Abdón i Senent; i a la Mare de Déu de Begoña, respectivament. Un quadre que es repeteix any rere any, també en altres llocs del terme municipal, com en Bal adre, per exemple, i que en l’imaginari col·lectiu es recor da ja com a habitual però realment no té més de 30 anys. Curiosament, la xopà sorgeix a partir de l’organització de les calderes de 1987.

tiu anterior va justificar aquesta absència d’organització al fet que «no volien deixar-nos les mans lligades perquè haguérem d’acabar contractant el que uns altres havien decidit. Així que ens vam trobar a menys d’un mes per a les festes i calia posar-se mans a l’obra», recorda Enrique Noverques, qui tot seguit es va posar en contacte amb persones que ja formaven part dels actes festius d’alguns barris de Ciutat Vella. «Vaig agafar a tots i els vaig dir que si volien festes a Sagunt, calia posar-se a treballar immediatament. Roxet del Topolino, el Grandot, Perugueta, Xisco, Fernando García, Ramunxo de Santa Anna, per nomenar alguns, al costat de personal de l’ajuntament com Paco Raro o Benjamín Roca. Tots ens havien de tirar un cable perquè faltava menys d’un mes i no hi havia res preparat», explica l’aleshores edil de Festes.

El seu precursor va ser Enrique Noverques, a qui tots segurament recordaran per la seua etapa més recent com a president de les falles del Camp de Morvedre, en el període 2005- 2008. Però fa tres dècades, es va encarregar d’organitzar la vida lúdica i social de la capital comarcal en un espectre més ampli i no únicament limitat a les falles, ja que va ser regidor delegat de Festes en l’Ajuntament de Sagunt des de 1987 fins a 1991, durant el mandat de José García Felipe, amb qui el seu grup va pactar per a formar govern en el consistori. Al costat d’ell també es trobava Rosario Gómez, una altra destacada dirigent del món faller comarcal. Tots dos van estar en constant contacte amb la societat, ja que van ostentar les titularitats d’àrees com a Joventut, Agermanament o, com el cas que ens ocupa, Festes.

Arran d’aquella petició, es van muntar més penyes, doncs encara que hi havia tradició taurina, els festejos amb bous es realitzaven en els barris, explica Gómez: «En 1987 es van muntar cinc penyes, que es van sumar a la qual ja hi havia: El Piló, de les festes de Sant Ramón, que també van muntar el seu cadafal en la plaça Major». Així, es van crear penyes com a Santa Anna, Topolino, Xaxiners o El Dolç. «En arribar a l’ajuntament, érem els més joves de la Corporació i no sabíem com funcionava l’organització dels festejos. No sabíem com estava el tema de contactar amb veterinaris, les ramaderies, les assegurances, etc. Ens passàvem el dia de la Conselleria de Governació a l’ajuntament i viceversa, per a tramitar els permisos», afegeix.

«Entrarem a gestionar a mitjan juny i, quan ens vam posar a veure pressupostos i com estava la contractació d’actes, vam veure que no hi havia res fet, en festes no s’havia contractat gens», explica Rosario Gómez. L’execu-

Les calderes d’Almàssera, l’origen de la xopà Més enllà dels esdeveniments taurins, Noverques es va topar amb el contratemps d’organitzar alguns esdeveniments

SAGUNT PENYES 2022 com les calderes en temps rècord, a menys de quinze dies de la seua realització. Rosario Gómez relata com, de l’organització a contrarellotge de les calderes, va sorgir la idea de realitzar la xopà tal com hui la coneixem.

èxit». Els ex edils rememoren també les conseqüències d’allò, doncs la plaça Major i el carrer Autonomia estaven coberts d’arena per a fer els bous, i esta es va barrejar amb l’aigua: «L’endemà, l’alcalde ens volia matar als dos per l’embolic que es va armar amb la terra mullada».

«Ens van dir qui era el que s’encarregava normalment de cuinar-les, però en parlar amb ell va dir que a menys de dues setmanes, ell ja estava més que contractat i que no podia. Havíem de fer alguna cosa ràpid. Així que un orxater ens va recomanar uns cuiners d’Almàssera, per la qual cosa ens vam anar a aquesta població, sense tenir més dades que el fet que un d’ells cuinava en la factoria de Lladró. En l’ajuntament vam preguntar per un regidor del que ens havien donat referències i just aquell dia feien allí un acte que era com la tomatina de Bunyol, però amb poals plens d’aigua que es tiraven uns a uns altres. La gent es xopava sencera. En el propi ajuntament, en un pati interior, connecten mànegues a les boques de reg dels bombers i banyen a tot aquell que passa per allí. A més, vas pel carrer i sense que t’adones, poalà que et cau!».

A més de la xopà i del pregó, en aquest acte també es va incloure pirotècnia per a anunciar a tots els veïns que Sagunt ja estava en festes. «Vam voler disparar un coet que marcara l’inici de les festes, que en el programa ho vam batejar inicialment com chupinazo, com en les festes de Pamplona, però després li vam canviar el nom i des d’aleshores es denomina Tró d’Avís. Però la idea d’usar aigua va anar més enllà i es va acabar convertint en una autèntica guerra aquàtica. D’aquesta forma, a l’any següent van idear realitzar una entrada de penyes al recinte taurí, cada dia des d’un punt de la po blació: l’asil o la plaça de l’Àngel Bobo, a l’estil de la que es realitzava a Sogorb. En aquests llocs es concentrarien els penyistes per a desfilar fins a l’ajuntament, bé per General Canino o pel Camí Real, i en aqueix camí, rebrien aigua a poalaes des de les balconades. Un altre dels actes que van encetar va ser la discomóvil, que va començar a celebrar-se en 1988; o l’entrada de bous, segons explica Noverques: «va ser una idea que vam traslladar en 1989 des de Sogorb, però amb va quilles. Ara se segueixen fent tancaments, com és el cas dels campers, però abans es feien tant a Sagunt com en Port de Sagunt, a l’inici de la jornada taurina». En aquells moments, a més, també tenia molt d’èxit el concurs de paelles, que es realitzava en Camí Real, ocupat quasi al complet, i en el carrer General Canino.

La xopà s’estén a altres parts del municipi L’acte d’inici de les festes de Sagunt va tenir molt èxit en la població i un bon acolliment entre els penyistes, per la qual cosa els edils van proposar realitzar-ho també a les penyes de Port de Sagunt, que encara no s’havien erigit en la comissió -que arribaria en 1992 perquè no fóra l’ajuntament qui s’encarregara d’organitzar directament els fes-

Paco Gómez

Fruit d’aquella reunió accidental a Almàssera amb la qual va obtenir cuiner per a les calderes, doncs casualment es cuinaven aqueix mateix dia i van poder no solament parlar amb ell, sinó també provar-les, Noverques va pensar en banyar a la gent amb aigua en l’inici de les festes patronals a Sagunt. «Se’ns va ocórrer que, en lloc d’utilitzar poals d’aigua, podíem col·locar un camió cisterna de Sausa –ara Societat Anònima de Gestió, la SAG- en el carreró situat darrere de l’edifici de l’ajuntament, per a connectar en ell una mànega i banyar a la gent des de la balconada. A més, per a aqueix acte també vam incloure el pregó, que va ser recitat pel regidor Vicente Vayá», recorda entusiasmat Noverques. «Quan va acabar de pronunciar la seua última paraula, vaig traure la mànega i ho vaig banyar per complet. I després, a tota la gent que havia concentrada a les portes de l’ajuntament. Va ser un

Paco Gómez

A mitjan segle passat, la plaça Cronista Chabret era l’es cenari escollit a Ciutat Vella perquè els concursants del concurs d’obra de paleta demostraren les seues habilitats amb les rajoles i el ciment, realitzant creacions com a es cales, arcs de volta o pilars. Una competició que també es va realitzar durant alguns anys en l’avinguda Jerónimo Roure –abans de la Fàbrica- de Port de Sagunt, en una de les entrades a la factoria siderúrgica Alts Forns de Biscaia o en l’Alameda del Consell. També es van realitzar altres concursos, com la tradicional carrera de cambrers que tenia lloc en Port de Sagunt i en la qual els participants competien per ser els primers a arribar a meta amb la seua safata intacta. Paco Gómez

Un altre acte lúdic-esportiu també desaparegut va ser el concurs del tir al plat que durant anys es va realitzar en el camp de futbol del Fornàs. Durant les mateixes dècades es van realitzar altres esdeveniments, consagrats a la Mare de Déu dels Desemparats a més de la de Begonya. Per exemple, els jocs tradicionals de l’antiga plaça dels Cotxes, amb pinyata inclosa, cridades cucanyes terrestres, realitzades tres mesos abans de les cucanyes marítimes del 15 d’agost. Durant les mateixes dates es realitzava també una concorreguda desfilada de gegants i capgrossos, que recorria els principals carrers de la població costanera.

tejos-, però ja hi havia una extensa tradició taurina en la població dècades arrere i existien, entre unes altres, les penyes El Golpe i Eva. Així doncs, a partir de 1989 sorgeixen les penyes El Puntazo i La Resaca. El recinte taurí es va instal·lar en la plaça del Sol i carrers adjacents, al costat de l’edifici del mercat municipal. «Isidro, del forn Trigo y Miel, ens va ajudar molt per a organitzar-ho tot. Ell organitzava les festes del barri dels Metalls i tenien una penya que s’encarregava de coordinar-les. En explicar-li com havia anat a Sagunt, ens va tirar una mà també en 1987», conta Rosario Gómez. Al costat d’ell, també van col·laborar en la coordinació festiva els penyistes Miguel García, d’Els Retalladors, Isidro o Miguel Carrillo, entre uns altres. D’aquesta manera, també fins a Port de Sagunt va arribar la xopà, que es manté fins als nostres dies, però a la nit i amb correfocs i castell de focs artificials inclòs. «Tot el que es feia es realitzava amb absoluta voluntarietat. La gent es va bolcar moltíssim, tant a Sagunt com en el Port», explica Noverques.

Un altre dels esdeveniments que tenien gran acceptació i la desaparició de la qual va ser més recent va ser el ral· li humorístic, també conegut com “els autos locos”, que justament enguany torna a recuperar-se a Sagunt després d’uns quants anys sense celebrar-se. L’esdeveniment sor gia en 1988, l’any següent a que Noverques revolucionara les festes des del consistori. «Ens van proposar fer-ho Ro chet i Peruga, de la penya El Topolino; a molts companys els pareixia una bogeria, però vaig dir que avant i va eixir tot molt bé», recorda l’ex edil. Al principi van participar de sis a huit participants, tots ells penyistes, enfront de la vintena de concursants actual que competiran en unes setmanes per portar el cotxe sense motor més original i arribar abans a la plaça Major des de l’eixida situada en el Teatre Romà. Enguany a més hi haurà dos premis: un per a les penyes i un altre per a la gent de fora.

Un altre dels canvis realitzats en les festes portenyes durant el mandat de Noverques va ser el trasllat del recinte taurí fins a l’Alameda del Consell, en 1990, quan es constitueixen noves penyes com El Bou, Els Retalladors o Don’t Worry. A l’any següent, el creixement segueix imparable i s’afegeixen deu nous col·lectius, que munten els seus cadafals enfront de l’església de la Nostra Senyora de Begonya. El centre de seguretat estava instal·lat en les antigues oficines de la Compañía Minera de Sierra Menera i en el col·legi Joaquín Gamón, edificis ja desapareguts. En l’Alameda es mantindria la celebració dels festejos taurins fins a 1996.

Anècdotes dels primers anys de penyes Noverques recorda amb molt d’afecte 1991, l’últim any en què va estar al capdavant de les comissions de festes. «En un ple, durant una de les entrades de les penyes, van pujar al saló de plens i em van agafar entre els penyistes, per a baixar-me al carrer, banyar-me sencer i després ruixar-me amb l’arena de la plaça Major, per a tornar a continuació a pujar a l’ajuntament i seguir amb el ple arre bossat de terra. L’alcalde no donava crèdit en veure’m en trar a l’hemicicle. Jo m’ho he passat molt bé sent regidor de Festes, però també és cert que alguna vegada les he passat canutes, moltes», explica el llavors encarregat dels festejos i recorda l’ocasió en què el van tancar dins d’un corral amb bous, al costat de l’embolador.

Concursos de destreses i altres actes desapareguts Les festes han anat evolucionant en el municipi amb el pas dels anys, però hi ha actes que desafortunadament s’han anat perdent. L’altra cara de la moneda al progrés de l’agenda festiva ha sigut la supressió d’esdeveniments com les carreres de cambrers o els concursos d’obra de paleta que es realitzaven tant a Sagunt com en Port de Sagunt. Aquests actes van ser molt anteriors a la creació en els anys vuitanta de les federacions de penyes.

SAGUNT PENYES 2022 propietari perquè ho cedira. «Me’n vaig anar a la muntanya a agarrar fustes per a muntar el corral durant tota la matinada, i part del matí següent abans d’anar-me’n a l’ajuntament a treballar», recorda l’ex edil, que a més dels bous, també va haver de bregar amb l’alcalde que hi havia en aquell moment, que estava preocupat per l’ocurrència. «Però l’endemà va haver-hi bous cerrils, ja que jo ja havia donat la meua paraula. Vaig parlar amb Vicente Peris, el ramader d’El Puig, i vaig acordar pagar-li els sis cerrils a canvi de la pastura del seu bestiar en el terme municipal de Sagunt».

Enlairament de les festes organitzades

Paco Gómez

L’últim any en què Noverques va organitzar les festes patronals abans que s’encarregaren d’això les respectives comissions, va ser 1991. El balanç dels seus quatre anys de gestió va ser positiu: «Comencem reunint-nos en el bar d’Eugenio per a parlar de festes amb les penyes i acabem en el saló de plens el quart any, amb 56 penyes. Érem una barbaritat de gent. Ara hi ha 73 penyes, però el boom va ser en aquells anys. Al Port també deixem un munt de penyes quan ens en vam anar». I és que, en el cas de Sagunt, es va començar en 1987 amb sis penyes i el creixement va ser imparable. A l’any següent eren 14 i el següent, 50. «Tal és així que després va caldre sortejar deu llocs perquè entraren en la plaça», recorda la seua companya de files, Rosario Gómez. Paco Gómez

«La idea que sempre vaig tindre i que vaig portar avant era que la gent es quedara en la ciutat en festes, ja que arribava juliol i era com si no hi haguera gent a Sagunt; tots se n’anaven a la platja i a altres llocs. El meu propòsit va ser aconseguir que la gent es quedara a Sagunt durant les festes i crec que ho aconseguirem», explica Noverques i considera que va ser un error quan el recinte firal es va traslladar a l’altre costat del riu Palancia. «Però ara, per fi, pareix que la festa torna al lloc del que mai va haver d’anar-se’n, a la zona de la Glorieta», conclou. A més dels canvis introduïts en l’edició d’enguany, com la recuperació de les autos locos o la creació de nous esdeveniments com el grand prix, així com la incorporació de mesures per a la preservació dels bous al carrer, una de les grans novetats impulsades per la Federació de Penyes de Sa gunt és la recuperació de la plaça Cronista Chabret com a centre neuràlgic de la festa, on tornaran a celebrar-se els concerts i les calderes.

«Una nit de bous en la plaça Major de Sagunt em van vindre a buscar a l’infermeria, situada en l’ajuntament, per a dir-me que l’embolador no volia eixir. Resulta que als penyistes se’ls havia ocorregut proposar que portàrem sis bous cerrils, però les barreres i cadafals no estaven preparades per a això, així que vam dir que no podia ser. Doncs bé, em van fer entrar al toril a parlar amb l’embolador. Em va dir que o portava l’endemà els sis bous cerrils o que aquella nit no embolaria, per la qual cosa no va quedar una altra que buscar una solució perquè la plaça Major estava abarrotada, amb la gent esperant que començara el bou. I allí estava jo, assegut en el corral i envoltat de bous, mentre discutia amb ell. Així que vaig eixir fora i vaig preguntar a Ramonchu si m’ajudava a preparar la plaça per a l’endemà, prometent-li que l’endemà tindria els cerrils», relata Noverques.

I és que, a Sagunt, les calderes tenen un ingredient secret però no des del punt de vista culinari. Van aconseguir en 1987 generar un nou acte festiu, molt arrelat ara al muni cipi, la xopà, però en 2015 aconseguiran retornar la festa al centre urbà de Sagunt, una reivindicació molt estesa entre els veïns.

D’aquesta manera, aquella nit va acabar el bou embolat i tota la gent es va posar a treballar en el reforç de les barreres i a muntar un corral nou, perquè en el que hi havia no podia guardar-se als cerrils, que es va instal·lar en un solar buit de la plaça Major després d’insistir-li al

PACO QUILES TUDÓN PERIODISTA

SAGUNT PENYES 2022

Rooibos El secreto de África