Pere Carbonell Vidal
PREGÓ
De la Festa de Sant Domingo Es Llombards 2020
Edició de l’Ajuntament Santanyí, 2020
UN FÒSSIL QUE HEM DE CONSERVAR
Bon vespre a tothom! Llombarders i llombarderes, amics i veïnats, és per mi un autèntic honor convidar-vos a les festes de Sant Domingo del 2020! Siau benvinguts, un any més. Abans de començar, m’agradaria agrair al nostre batle que enguany m’hagi convidat a mi a preparar i llegir el pregó. És per mi un gran orgull comptar avui amb la vostra companyia. Tots som conscients que aquest any ha estat excepcionalment complicat. Hem estat durament confinats, aïllats i separats de les nostres famílies durant pràcticament dos mesos. A més del lent i estricte procés de desescalada. Però, per sort, tot això ja s’ha acabat i avui som aquí per celebrar-ho. Celebrem, idò, ara més que mai, que estem vius i que hem superat amb èxit la infausta pandèmia. I no hi ha millor excusa per fer-ho que les nostres desitjades festes. Així doncs, estimats companys, vos anim a deixar la por i les penes enrere i sortir al carrer a gaudir de les festes del nostre patró, Sant Domingo de Guzmán! Fer un pregó no és una feina fàcil, però sí molt gratificant, perquè et permet parlar al poble de tu a tu, amb sinceritat, per tal de mostrar-li els aspectes més rellevants de la seva història, actualitat i vida social, entre d’altres.
Festa de Sant Domingo Es Llombards 2020 | 3
Fent un breu repàs pels anteriors pregons, cal dir que tots han aportat el seu granet d’arena al coneixement i consciència d’Es Llombards. Començant pel Pare Mas que ens feia una crida a la festa i a la unió del poble, passant per Joan Nadal a qui podem agrair la seva exhaustiva recerca històrica per poder conèixer les nostres arrels, també a en Cabrini per la demostració del sentiment, orgull i raça llombardera i, finalment, a en Miquel Pons que enalteix les nostres festes. Però, de què parlarà el meu pregó? El meu pregó parlarà dels fòssils. Tots sabem que la mascota del poble és la fura, però més aviat, jo diria que Es Llombards és un com fòssil. Però per què un fòssil i no qualsevol altra cosa? Amb un fòssil no em referesc a una avorrida pedra de museu, sinó un fòssil habitat, enrocat a sa Roqueta i ple de vida. Un fòssil és una cosa delicada, que cal protegir i que té molta antiguitat i valor. Aquesta vàlua rau precisament en la seva història, però també en la seva fragilitat. Es Llombards és un fòssil petit, però que pesa. Pesa per la seva gent, per la seva història, per les seves festes, costums i tradicions. Pesa per la seva església, però també per seva l’escola, pels seus bars i restaurants, pel seu pa i pel seu formatge, però, sobretot, pesa dins el cor dels seus habitants. Per tot això i molt més Es Llombards pesa tant. Cal conservar intacte aquest fòssil i cuidar-lo amb molt d’afecte i estima. Però com ho podem fer això? Idò mantenint-lo viu. Però no només ens hem de conformar en habitar-lo o estiuejar-hi, sinó també hem de parlar d’ell a altra gent, convidar-hi a amics a visitar-lo, llegir i donar a conèixer la seva història. També hem d’escriure sobre ell per plasmar en tinta i paper la seva essència, per tal d’immortalitzar-la. De fet, alguns ja ho han fet. Persones com Apol· lònia Martínez, Joan Nadal, Cosme Aguiló, Miquel Pons i Sebastià Adrover, entre d’altres, ja han escrit sobre els fets més remarcables de la història, geografia i societat llombardera. Fins i tot, el Pare Mas va exportar el nostre nom a Roma. Jo mateix he volgut contribuir a aquest procés de fossilització, no només elaborant aquest pregó, sinó que també em vaig proposar dedicar-li un capítol a la meva segona novel·la. Quan vaig començar a escriure sobre Es Llombards no vaig poder aturar fins que el que tenia pensat escriure en un principi es va quadruplicar i, en lloc d’un capítol, me’n varen sortir quatre. 4 | Festa de Sant Domingo Es Llombards 2020
Es Llombards, a part de ser un fòssil petit i valuós, és tot un símbol de resistència. Crec que ha quedat més que demostrat durant la quarantena, on, a part de presentar una resistència numantina, tots hem demostrat un comportament i un civisme excel·lent. També són d’agrair els ànims i l’actitud positiva que ens han volgut contagiar persones com en Mateu, el batle, que cada horabaixa sens falta posava “Resistiré” i “La Balanguera”. I també Sa Taverna que ens volien alegrar amb la seva música a tot volum. Fins i tot, en Tomeu Penya ens va dedicar una cançó durant el confinament. Accions com aquestes demostren la solidaritat i la unió d’aquest poble. Però no només és un símbol de resistència en els temps difícils, sinó que ho és sempre. Zygmunt Bauman, un dels sociòlegs contemporanis més importants diu que vivim en una “societat líquida”, en canvi constant. Es Llombards, fins i tot, resisteix això com a bon fòssil que és. Resisteix a la globalització lingüística i cultural, resisteix al turisme massiu, promovent un turisme de qualitat amb el lloguer de cases, un dels majors motors econòmics del poble. Jo no som llombarder de pura raça com en Cabrini o molts de vosaltres, més aviat tenc una cama llombardera. Visc a ciutat, però a la vegada també pas bona part de la meva vida aquí, per tant, tenc les dues visions, els dos punts de vista. Els meus amics de Palma al·lucinen quan els hi cont tot el que he viscut aquí, tot el que he après i tot el que, a diferència de ciutat, es pot fer aquí. Moltes vegades, passejant pels carrers de Palma, veus i sents cada cosa que no saps ni a quina ciutat estàs. Entre tants d’immigrants i turistes és difícil preservar la nostra identitat illenca, però a n’Es Llombards és diferent. Aquí la gran majoria de gent xerra en mallorquí i quan passes pels carrers, tothom et saluda amb un Uep! o t’aixequen la mà si condueixen. Fins i tot, la gent que just està de passada amb el cotxe et saluda. Es veu que és l’ambient d’aquest poble que fa tornar simpàtica a les persones. Per tant, Es Llombards no només preserva la seva identitat llombardera, sinó que és un gran símbol del mallorquinisme. I crec que podem estar ben orgullosos de ser llombarders i de viure al millor lloc del món: Mallorca. També podem estar orgullosos de les festes que tenim, perquè per ser un poble de només cinc-cents habitants, hem arribat a tenir fins a setze dies de festa. Unes festes que són tot un reclam per als Festa de Sant Domingo Es Llombards 2020 | 5
pobles veïnats i d’altres indrets de l’illa. Bones festes i bona companyia. Què més podem demanar? En conclusió, crec que avui hem après tres coses més sobre el nostre poble: La primera és que és un fòssil petit i valuós; la segona, que és un gran exemple de resistència; i la tercera, que és tot un símbol d’identitat. Per tant, crec que podem afirmar que Es Llombards és un fòssil que hem de conservar. A Es Llombards és on he viscut alguns dels moments més feliços de la meva vida, i d’on tenc els millors records. És a aquest poble on hi tenc ties i cosins, i on viu l’única padrina que em queda. És aquí on he fet grans amics, enguany ja fa set estius que formàrem la nostra colla, es llombarders. També és aquí on he viscut increïbles experiències i he après moltes coses que no t’ensenyen a l’escola. Per tot això i molt més, ja per acabar, m’agradaria recitar-vos un poema que he dedicat al poble i a la seva gent. Estimats amics, companys i veïnats, esper que estigueu ben acompanyats, per poder començar tots plegats, les festes de Sant Domingo de Guzmán. Aquest pregó no és un sermó sinó una crida a la germanor. Llombarders i llombarderes, deixau enrere les penes, que la quarantena s’ha acabat i hem de recuperar tot el temps robat. Ja és ben començat l’estiu i per mantenir el caliu de la festa viu abans hem de tapiar amb ciment el maleït confinament. Ara que ja podem sortir al carrer és hora de passar-nos-ho bé i ens ha de ser un gran honor 6 | Festa de Sant Domingo Es Llombards 2020
fer festa units amb germanor. Quan les cases són ben enramellades vol dir que les festes ja són començades. La bandera ja han pujat i la campana repicat. Per combatre la calor s’Almonia és el millor. Un capfico hem de pegar si ens volem ben refrescar Ha estat una gran pena enguany no tenir verbena. Sa Taverna mos convidarà a cantar i així tots podrem disfrutar. Si després de la gimcana encara tens un poc de gana, pa i taleca hem de portar per fer junts un bon sopar. Un trempó a la fresca ens permet fer un poc de gresca, després ve la rifa i l’endemà cap a missa. El que hem de menester és omplir tot el carrer i molta bulla has de fer per ser un bon llombarder.
Visca Es Llombards i visca Sant Domingo!
Festa de Sant Domingo Es Llombards 2020 | 7
AJUNTAMENT DE SANTANYÍ