cuscús És per als santanyiners, si més no pels que habiten la nostra vila, ulls oberts, arrels endins, un lloc comú on la imatge d’una taula familiar, d’un dinar, situem-lo a l’estiu. És un paisatge íntim, lluny de les formalitats, tocant la tosquedat: tassons que poden ser un de cada casta, des d’un model transparent molt estès que es comprava a una famosa gran superfície anant a Ciutat, fins als tassons de plàstic. Un ventilador i un calendari de fons. A damunt de la taula aigua embotellada en plàstic, pitxers, Coca-cola (amb les as pronunciades neutres), vi, cervesa, síndria o meló. Tot plegat, una manera de gaudir, un goig de la suor, de la calor i la claror, de la senzillesa i de nosaltres com a poble. Un poble que, di-
33
nant dinant, ha rebut convidats de darrera hora, els nouvinguts. I venen, els uns, de set-cents quilòmetres més enllà de Cala Figuera, del Marroc. I si a ca nostra aprofitam el dia darrer de cada setmana per a apropar-lo més al tiberi, cuinant arròs al forn, o amb una ensaïmada a darrera, ells ho avancen al divendres. I quan el cantussol dels minarets i de la retransmissió televisiva de l’oració s’entén amb la calor per entabanar-te, per adormissar-te, les famílies s’ajunten sobre seients de teles de colors cridaners per menjar cuscús. Cada divendres cuscús. Sempre. I un d’aquests convidats nostres, ha volgut, en mostra de germanor als vilans de Santanyí compartir la recepta amb nosaltres: >
Del 13 al 29 de juliol | Festes de Sant Jaume 2019 | Santanyí
