Sils Municipal nº114

QUADERN

PUBLICACIÓ TRIMIESTRAL ANY XXXIV - JUNY 2022

De Sils

114

QUADERN DE SILS · 1

REVISTA MUNICIPAL D’INFORMACIÓ I CULTURA DE SILS

NÚ M .

114

Viu l’estiu a Sils!

2 ·

Telèfons d’interès

QUADERN 972 16 82 114 00 De Sils

Biblioteca Municipal

Quadern de Sils

Per a qualsevol urgència

112

Sala Cultural La Laguna

Ajuntament de Sils

972 16 80 00

Llar d’infants La Quitxalla

Policia Municipal

972 16 83 03

Escola pública J. Verdaguer 972 85 31 65

Núm. 114 Juny 2022

Centre Cívic de Sils

972 85 39 13

Escola pública Els Estanys 972 85 42 78

Pavelló municipal

687 862 668

Institut de Sils

972 85 39 77

Estany de Sils

972 16 82 85

Estació de Sils

972 16 86 14

Llar de Jubilats

639 205 191

Contra la violència masclista 900 900 120

Edita:

972 16 83 19

972 85 33 71

Jutjat de Pau (dijous al matí) 972 85 37 31

Informació Generalitat

012

Arxiu Municipal

Rodalies RENFE

900 41 00 41

676 705 797

Horaris serveis Direcció tècnica: Joaquim Soler

Deixalleria i residus •

De dimarts a divendres de 16 a 19 h

Consell de redacció: Alba Mora Albert Gallart Enric Mateu Isabel Farré Javier Sanguino Olga López Xavier Carreras

•

Dissabtes de 9 a 14 h

•

Dilluns i diumenge TANCAT

•

Recollida de trastos 1r i 3r dimecres de mes. Trucar prèviament a NORA: 872 012 018

•

Contenidors de roba: dins els tancats d’emergència

•

Els residus resultants de la poda s’han de dipositar a la deixalleria

Redacció: Centre Cívic de Sils Carrer Vidreres, 1 17410 Sils, La Selva Tel. 972 85 39 13 A/e. quaderndesils@sils.cat

Transport de viatgers (diari): Sils - Vallcanera - Les Comes

Col·labora:

•

Les Comes 8.20 h

•

c/ Penyat xamfrà

•

Bar S. Antonio 8.24 h

•

Entrada Vallcanera 8.30 h

•

Mallorquines 8.40 h

Anada:

Cementiris de Sils i de Vallcanera D’octubre a maig, de 8:00 a 18:00 h.

De juny a setembre, de 8:00 a 21:00 h.

Misses a Sils Dissabtes i vigílies de festius, a les 19:00 h.

Ajuntament de Sils 12.00 h

Misses a Vallcanera Cada 4t diumenge de mes, a les 9:00 h.

Sanitat respon 061 DL GI 1672-1988

Els conceptes i opinions sostinguts en els articles signats que apareixen al Quadern de Sils no representen necessàriament l’opinió d’aquesta revista.

Recordem que les pàgines del Quadern de Sils són obertes a tothom. Qualsevol persona que vulgui emetre llur opinió o col·laborar en la revista ha de lliurar els originals a la redacció.

Sempre que sigui possible el Quadern de Sils procura indicar l’autoria de les fotografies. En cas que no s’indiqui s’han d’atribuir a l’Ajuntament o demanar referències als signants dels articles. En tots dos casos l’Arxiu Municipal de Sils en preserva còpia.

Per reservar hora Per internet: www.gencat.cat/ics/usuaris/visites.htm Per telèfon: 902 11 14 44

Parc caní. Avinguda de la Selva De 6:00 a 22:00 h.

Tornada: •

CAP Santa Coloma de Farners 972 84 30 16 Urgències de nit, de 20.00 a 8.00 h Per emergències mèdiques Truqueu al 112 o al 902 11 14 44 (SEM)

Servei d’aliments de Càritas Diocesana Dimecres de 18:00 a 20:00 h Dijous de 9:00 a 11:00 h

c/ Comapedrosa 8.22 h

Disseny, maquetació i impressió:

CAP Sils 972 16 84 92 De dilluns a divendres de 8.00 a 20.00 h Urgències en cap de setmana i festius, de 8.00 a 20.00 h

Àrees de l’Ajuntament

Nom i cognoms

Càrrec

Regidories

Correu electrònic

Eduard Colomé Ribas

Alcalde

Alcaldia i urbanisme

alcalde@sils.cat

Remei Puig Freixas

1a Tinenta d’alcalde

Educació, governació, comerç i indústria i promoció econòmica

rpuig@sils.cat

Isabel Farré Garriga

2a Tinenta d’alcalde

Comunicació, festes i lleure, joventut i dinamització

ifarre@sils.cat

Anna Anoro Lloveras

3a Tinenta d’alcalde

Promoció local i turisme, cultura i tradicions, serveis socials, salut i gent gran

aanoro@sils.cat

Jordi Boada Vergés

4t Tintent d’alcalde

Via pública, Obres i Serveis

jboada@sils.cat

Francesc Ponce Amargant

Regidor

Hisenda, esports i barris i veïnats

fponce@sils.cat

Sergi Urzay Gómez

Regidor

Transparència, Participació Ciutadana i Medi Ambient

surzay@sils.cat

EDITORIAL · 3

QUADERN De Sils

113 114

QUÈ DEU SER LA NOVA NORMALITAT? Després d’esperar tants mesos un estiu “com els d’abans”, sense cap de les restriccions que es van imposar per combatre el coronavirus i amb una economia en teòrica recuperació, ara cada cop anem tenint més clar que aquesta alegria que ens prometien és només un miratge i que passat l’estiu tornaran les turbulències.

El punt d’inflexió ha estat la guerra a Ucraïna, un conflicte que ja coneixíem però que ha escalat ràpidament tot sacsejant el tauler geopolític i deteriorant els fonaments de la nostra economia.

Els costos de l’energia, uns preus que abans ja tothom considerava massa alts i nocius per a les famílies i empreses, ara s’han desbocat encarint de retruc moltíssims productes i serveis. Els problemes de proveïments apareguts durant la pandèmia, que fins ara afectaven les matèries primeres i els productes de tecnologia punta, corren el risc d’afectar la distribució de cereals i provocar greus problemes socials als països africans, inclosos els nostres veïns del Magreb i Egipte. Estem a l’espera de saber com Europa passarà el proper hivern.

En aquest context, en el qual esdeveniments llunyans tenen un impacte tan gran en la nostra vida, on hauríem de situar els esforços per millorar el nostre entorn immediat? Segurament poca cosa podem fer si no és continuar treballant per tal que la nostra comunitat i el nostre territori aguanti millor aquests embats.

No volem ser pessimistes. Estem en un municipi que des de fa més d’un segle no ha parat de créixer, molt ben comunicat i que continua atraient gent d’arreu.

Amb creativitat hauríem de poder aprofitar aquest dinamisme i recolzar els col·lectius que treballen per a tota la comunitat, adoptar les energies que ens donen més autonomia i oposar-nos a les corporacions que només cerquen beneficis econòmics, disposar de més i millors serveis educatius i culturals que cohesionin la nostra comunitat, etc.

Podem, en definitiva, continuar impulsant el nostre trosset de país perquè el món no es torni tan gris com ens l’anuncien.

CONSELL DE REDACCIÓ

4 · GRUPS POLIÍTICS

QÜESTIÓ D’ÒRGANS: AMB EL CAP I AMB EL COR. A un any de les eleccions municipals és moment de balanç i projectes de futur.

Quan un mateix és honest fent examen de consciència, sempre trobarà encerts i errors. I malgrat totes les adversitats viscudes, s’ha de dir que Sils ha fet un salt endavant en molts aspectes: millorant la gestió dels residus, incrementant sensiblement la neteja, invertint en càmeres de seguretat, ampliant aparcaments, removent barreres arquitectòniques, tenint cura dels camins i de l’espai públic, entre altres millores que no cabrien en aquest text.

EL GUADIANA DE SILS Sí, ho han llegit bé. Tots sabem que les aigües del riu Guadiana desapareixen de sobte i tornen a sortir uns quilòmetres riu avall. És la comparativa que li fa el poble de Sils a l’erràtica evolució del grup polític municipal Tots Som Sils.

QUADERN De Sils

Tot i les restriccions i dificultats, s’ha fet un esforç per empènyer el dinamisme del poble, des del comerç, les entitats, les festes, activitats culturals o esports, per un poble més actiu, dinàmic, lluminós i modern.

També hem intentat posar un segell de diàleg i participació democràtica, consultant a la població sobre els festius locals, fent una enquesta sobre l’actuació del govern o preguntant sobre les necessitats de mobilitat i via pública. Les iniciatives del Consell d’Igualtat o el Consell de barris, o la audiència pública lliure al final de cada ple per apropar la gestió pública als ciutadans, també s’han consolidat en aquests tres anys. Això mai s’havia fet.

114

tats, o la imminent remodelació del camp de futbol, substituint la gespa i l’enllumenat.

D’aquí un any, les urnes valoraran què ha fet cadascú per la ciutadania durant aquests anys. I tornaran a decidir si Sils mereix una política local feta prenent decisions difícils amb responsabilitat (amb el cap) i amb tot l’optimisme i la passió pel futur (amb el cor), o bé s’imposen discursos destructius fets des de l’estomac. Qüestió d’òrgans.

Per endavant, molts reptes de futur i il·lusionants, com l’equipament del carrer Girona com a futur equipament de serveis a la comunitat i a les enti-

JUNTS PER SILS

Passats tres mesos, sota el paraigües de Junts i Fem, van fer lloc per aixoplugar-lo i poder anar fent la viu-viu.

properes eleccions….?. S ‘ho creu , s’ apunta al partit i es retira de la moció . Li respectaran ….?.

Veurem.

Un any i mig més tard, el juliol del 2021, molt emprenyat surt del govern amb un comunicat titllant l’alcalde de “manca de confiança, intervencionisme sense coneixement, afany de protagonisme, ocultació d’informació i decisions no beneficioses pel poble”.

Tot comença en una bronca monumental (segons el mateix regidor), al passeig de Sils d’algun dels seus membres amb d’altres del grup Fem Més Sils, la nit abans de l’elecció de l’alcalde.

Als dos mesos, setembre del 2021, ens convoca a tota la oposició per possibilitar una moció de censura a l’alcalde. Fem diverses reunions, prenem l’acord i el signem. I quan la presentem oficialment, als dos dies ens truca dient que es retira, sense donar explicacions.

Per aquesta raó, va estar a l’oposició sis mesos, teixint complicitats amb la resta de grups fins al punt d’acordar una moció de censura on aquest regidor fos l’alcalde. Passades dues hores d’aquest acord, es va tirar enrere per….

En aquest punt ens assabentem que rep trucades de dirigents de partits de mitja volada (del de Junts i del de Demòcrates ) , oferint-li contrapartides per a la retirada de la moció, com per exemple, encapçalar la llista de Junts a les

I com fa el riu Guadiana, el passat febrer torna a sortir a la llum en la seva erràtica evolució i a aixoplugar-se altra vegada entrant al govern tot esperant les promeses rebudes. Han desaparegut el adjectius que va esmentar en el seu comunicat de l’alcalde el passat juliol 21? O bé primen més altres interessos que l’ètica política.

Que fàcil els ha sigut als grups de Junts i Fem tenir la majoria assegurada amb tant poc esforç.

Els cants de sirena han fet efecte. Estarem espectants a les novetats d’ aquest ultim any de legislatura en aquest afer del “ Guadiana de Sils “.

GRUP INDEPENDENTS DE SILS

GRUPS POLIÍTICS · 5

QUADERN De Sils

114

FEM PER GAUDIR D’UN BON ESTIU En primer lloc, celebrem el nombre de visitants d’enguany a la Llotja de Sils amb més de 12.000 visitants i 165 expositors.

Molt agraïts a l’organització i a tothom que ho ha fet possible! Igual que felicitem el col·lectiu de voluntaris/es de Tocs de Flor Sils i els participants per les ganes, l’enginy, l’esforç, els insectes i la il·lusió encomanats!

A portes d’acabar el curs escolar, estem contents d’haver recuperat la normalitat i que tots els centres educatius de Sils hagin pogut gaudir de jornada de portes obertes, amb bon seguiment de les famílies i, també s’hagin pogut celebrar activitats de final de curs. Felicitats als graduats! Però continuem pendents de l’inici del curs vinent. I pel que fa al foment de l’educació de 0 a 3 anys, el Depar-

LA FORÇA DE LA GENT Al llarg de la nostra història recent tenim molts exemples de la força de la societat civil, però en aquest escrit ens centrarem en la gent del nostre poble.

Recentment, hem tingut diversos exemples: Tocs de Flor, un grup de persones que varen “heretar” una festa tradicional i l’han dut a l’excel·lència;

Fotografia: Jaume Mos

tament d’Educació cobrirà la part del cost del servei d’escolarització que abonen les famílies de P2 i que afecta la franja horària de la Llar. No inclou les despeses de menjador i migdia, d’acollida, ni el mes de juliol, ni altres serveis complementaris que van a càrrec de les famílies.

Continuant en seguretat i medi ambient, volem destacar una constant en les actuacions policials per actes incívics com són les denúncies per abocaments il·legals, sobretot de restes vegetals on no toca, i d’avisos per gossos perduts, abandonats o per molèsties veïnals de lladrucs o d’excrements a la via. Recordem tenir bona cura dels animals, ser més respectuosos amb l’entorn i fer ús de la deixalleria. I, després de mesos de seguiment, el cos de Mossos d’Esquadra amb col·laboració de la Policia Local han desmantellat diverses plantacions al municipi i han continuat actuant contra el frau elèctric i d’aigua.

Aquests darrers mesos també s’han aprovat contractacions de millora com: el conveni de delegació de competències al Consell Comarcal en

el 75è aniversari de la Laguna, una entitat que ha resistit als envits i entrebancs de tots aquests anys fins poder celebrar aquest aniversari tant significatiu. Totes les activitats que duen a terme les diferents associacions de veïns de la nostra vila, les associacions culturals, les esportives, les solidàries... Ens agradaria poder-les esmentar totes perquè ho mereixen, però l’espai ens limita.

Que ningú no perdi de vista que aquesta és la força del nostre poble.

I seguint aquest argumentari, arribem a la conclusió d’on ha de prioritzar la política municipal

matèria de prevenció d’incendis forestals d’acord amb la llei 5/2003, conveni que regularitza i adapta les franges perimetrals i zones verdes del municipi segons la llei i on calia ajuda externa, ja que l’Ajuntament no disposa de personal, ni maquinària. S’ha adjudicat el projecte d’adequació del camp de futbol, enllumenat i substitució de la gespa del terreny de joc amb data d’execució per aquest estiu, tal com estava previst. I s’ha disposat d’un Punt Lila a l’oci nocturn, de 6 hores/nit, durant 10 nits de dissabte del 30/04 al 02/07 per informar i atendre joves, junt amb controls de trànsit i alcoholèmia.

Per acabar fent estiu, destaquem l’estrena de la temporada de la piscina (11 juny a 11 setembre) amb la remodelació de l’accés, amb nou mòdul de servei, canvi de consergeria i de monitoratge d’activitats dirigides.

No us perdeu les activitats i festes d’aquest estiu a Sils! Gaudim l’estiu!

FEM+SILS

tots els seus esforços, en la seva gent, la gent de Sils, la que manté viva la nostra vila, la que participa a les activitats que s’organitzen, els nostres i els seus problemes del dia a dia. La resta, la demagògia, la “marrulleria”, el fer mal per poder tocar poder, això no ha de tenir lloc al nostre poble.

Tots som Sils, sempre treballarà pels silencs. Visca la gent de Sils!!

TOTS SOM SILS

6 · GRUPS POLIÍTICS

MÉS PARTICIPACIÓ PER ESCOLTAR ELS BARRIS! Sils En Comú entenem la política municipal com una eina per a millorar la vida de la gent, per això cal escoltar i obrir espais reals de participació ciutadana, per facilitar que els veïns i veïnes facin propostes com també critiques a les gestions de govern que no donen resposta a les necessitats de la gent.

Per això, per a nosaltres ha estat sempre molt important la constitució dels Consells dels Barris com a punts de trobada que afavoreixin la convivència, la cohesió social i per millorar la qualitat de vida als barris i veïnats. Va ser una proposta del nostre programa electoral.

Lamentem que des de que es va iniciar la legislatura i vam acordar entre tots els grups polítics la constitució dels Consells de Barris, no s’hagin convocat tots els Consells a hores

PSC-CP SILS A Catalunya les persones en situació d’exclusió social són el 29,1% de la població: gairebé una de cada 3 (al voltant de 2.260.000) es troben excloses. Això pot passar per pràctiques explícites de marginació o per la deficiència dels procediments que haurien de garantir la integració i el ple desenvolupament de les persones.

QUADERN De Sils

d’ara i que el nombre de convocatòries hagi estat tan limitat.

En tres anys encara no s’han convocat tots els consells: una sola vegada els dels barris del King Park, Mallorquines i Vallcanera i tan sols el de Les Comes s’ha convocat dues vegades per la problemàtica del subministrament elèctric que va patir i després de manifestar-se a la premsa i amb una manifestació a la carretera fins a l’ajuntament.

Però, perquè el del nucli urbà de Sils encara no s’ha convocat? Els Consells com a mínim haurien d’haver-se convocat dues vegades a l’any i ja han passat tres anys.

Som conscients de que hi ha hagut una pandèmia, però no per això el món ha deixat de funcionar. Si alguna cosa hem après són les reunions i el treball telemàtic.

Si des de l’ajuntament s’han propiciat altres debats telemàtics, perquè no s’ha fet amb els Consells de barris, quan més necessitat hi havia per a cohesionar la comunitat veïnal i que la gent es sentis més atesa i escoltada?

són insuficients fins al punt que l’impedeixen un nivell de vida acceptable i si són insuficients per garantir el seu benestar emocional i físic i el seu desenvolupament. Aquest nen i la seva família es poden considerar desfavorits per diferents causes: baixos ingressos, habitatges poc saludables, segregació escolar i deficiència alimentària. Sovint és exclòs de les activitats socials, esportives, recreatives i culturals.

En definitiva, pot veure restringit el seu accés als seus drets fonamentals.

La pobresa constitueix l’arrel del problema de l’exclusió i de la marginació. Al 2020, 496.000 infants es trobaven en risc de pobresa o exclusió social: 40.200 més que al 2019. El risc empitjora respecte l’any anterior per al conjunt de la població: del 23,6% al 26,3%. La infància va tornar ser la més afectada passant del 32,8% al 35,9%.

Més enllà dels efectes de la pandèmia, la tendència a l’agreujament de les desigualtats ve de més enrere. Tot i que moltes famílies han sol·licitat ajudes, les transferències socials de les administracions públiques no tenen prou impacte en el benestar dels infants. Cal prioritzar les ajudes que disminueixin la pobresa infantil, eliminant requisits excloents i fent que el tràmit sigui àgil i accessible per a tothom.

Un nen viu en una situació de pobresa si els recursos disponibles per a la seva educació

Una altra dada rellevant és que les llars amb fills menors de 16 anys tenen un 28% de risc de

114

Els Consells que s’han convocat han anunciat que seran presidits pel regidor de barris, però al final sembla que el regidor emmudeixi amb l’alcalde qui acapara totes les intervencions.

Com a regidora he participat als consells dels barris amb la intenció d’escoltar i recollir les demandes veïnals i exigir respostes a l’equip de govern.

Però fins ara no s’ha fet bé, perquè no ha arribat a tothom i per això cal enviar les convocatòries a tots els domicilis, amb ordre del dia, i hora d’inici i acabament. Que cada reunió tingui mètode de participació i s’asseguri que es toquen tots els punts de l’ordre del dia.

Però lamentablement fins ara no s’ha contemplat ni mètode, ni ordre del dia. Poc entén de participació qui convoca sense tenir en compte aquests elements o potser no és aquest l’objectiu dels convocants? O és que només es convoquen per sentir parlar a l’Alcalde ?

SILS EN COMÚ

pobresa, el doble que les que no tenen (14%). Si són llars monoparentals, el risc es triplica respecte a les que no tenen infants (43,2%). Les dades dimensionen una situació d’emergència social que avui encara no s’ha acabat sinó que s’ha agreujat. Davant d’aquest context, és més necessari que mai, un increment de la inversió pública en el sistema de protecció a la infància i l’adolescència.

A Sils també hi ha famílies en pobresa o en risc, cosa que implica infants i joves, veient que el accés a certes activitats subvencionades per el Ajuntament són discriminatòries i excloents (casals, brigada jove, etc). Des del PSC estem treballant per a la igualtat d’oportunitats, per la justícia social i en contra de la discriminació i l’exclusió. Les ajudes han de ser per les persones en risc de pobresa o exclusió social, en l’actualitat a Sils hi ha de 90 a 100 famílies que necessiten del Banc d’aliments per sobreviure.

PSC

INFORMACIÓ MUNICIPAL · 7

QUADERN De Sils

114

SILS TINDRÀ UN FUTUR EQUIPAMENT Fa uns mesos que l’Ajuntament va poder adquirir l’edifici en construcció situat al carrer Girona 7, cantonada Jacint Verdaguer (antiga casa Madí).

Pendents del projecte definitiu, aquest equipament, proper a les oficines de l’Ajuntament, ha de servir per a centralitzar determinats serveis a la comunitat, que permetin donar més i millors serveis a la ciutadania i en millors condicions. És una evidència que els diferents serveis de caire social que es presten al municipi (serveis bàsics d’atenció social, atenció a les dones, estrangeria, etc.) precisen d’uns espais amb condicions i privacitat que permetin complir la finalitat prevista.

Aquesta reubicació permetrà, a l’hora, esponjar i obrir nous espais a la seu principal de l’ajuntament, amb un millor aprofitament de l’equipament.

D’altra banda, és una realitat palpable la creixent activitat associativa i les necessitats d’espais per a les associacions del poble. És per això que el futur edifici també ha de servir com a hotel d’entitats per a donar espais i recursos compartits a les associacions i activitats del poble, i en funció de les possibilitats constructives finals, fins i tot podrà tenir finalitats complementàries a aquestes.

Les funcions d’aquest nou espai també permetran una millor eficiència i aprofitament de la resta d’equipaments ja existents.

Un cop feta l’adquisició, mentre ja s’han pres mesures de protecció, s’han posat en marxa els treballs tècnics previs necessaris per tal que pugui ser una realitat.

Sils creix i les seves necessitats també.

LÍNIA VERDA. L’APLICACIÓ PER TENIR CURA DE SILS En el darrer Quadern de Sils difoníem la posada en funcionament al municipi de Sils d’una aplicació per a telèfon mòbil anomenada Línia Verda mitjançant la qual qualsevol persona podia avisar l’Ajuntament sobre les deficiències que s’observessin a la via pública.

demanarà que creeu un usuari amb la vostra adreça de correu electrònic. Això serveix perquè el sistema us vagi posant al corrent sobre els treballs relatius a la incidència fins a la seva resolució final.

Us podeu descarregar l’aplicació gratuïtament des del Google Play o l’Applestore. Només us

Us animem a descarregar-la i a utilitzar-la.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració!

8 · INFORMACIÓ MUNICIPAL

QUADERN De Sils

REMODELACIÓ I CANVI EN ELS ACCESSOS A LA PISCINA MUNICIPAL

Els darrers temps han posat de relleu la possibilitat de controlar de manera estricta els aforaments amb les facilitats que donen les noves tecnologies.

De tota manera, els responsables de les instal·lacions i equipaments vetllaran pel control i per a donar la informació que necessitin els usuaris en tot moment, especialment en les primeres setmanes del nou sistema.

Per això s’ha remodelat la zona d’accessos a la piscina municipal amb un nou torn que permet la identificació dels banyistes i el control dels aforaments de manera automàtica.

Aquesta millora s’adapta a la nova realitat i permetrà una millor gestió dels espais i dels horaris.

A més, el sistema permet l’adquisició anticipada d’entrades, la gestió de les pistes de pàdel o l’accés al gimnàs municipal.

Finalment, la zona de l’entrada de la piscina disposarà d’una nova instal·lació modular que servirà com a punt informatiu i de control, i alhora, es traslladarà el servei de bar en una nova ubicació més ben posicionada.

La piscina estarà oberta des de l’11 de juny a l’11 de setembre.

PISCINA: Les entrades diàries es vendran a la instal·lació i els abonaments a l’Ajuntament. L’accés es farà a través del corresponent codi QR (des del mòbil o imprès per qui no en tingui).

REGIDORIA D’ESPORTS

Descarrega’t l’aplicació “O MOBILE” (disponible per IOS i Android) per a gestionar els accessos.

GIMNÀS: els usuaris actuals rebran un correu amb les instruccions per aconseguir el seu codi d’entrada. Els nous usuaris cal que adquireixin l’abonament a l’Ajuntament i també accediran a través de codi QR. PÀDEL: Totes les reserves i pagaments es faran des de l’aplicació “O MOBILE”.

Android

Ios

114

INFORMACIÓ MUNICIPAL · 9

QUADERN De Sils

114

ARBRAT A MALLORQUINES EST: PROBLEMES DE CREIXEMENT L’actual implantació d’edificacions al sector Mallorquines Est ha posat de relleu algunes problemàtiques d’aquesta zona que encara estava per desenvolupar i que està sent un dels sectors de més creixement del poble.

En concret, l’arbrat plantat en el seu dia a la zona, a partir de diferents espècies com el freixe i el liquidàmbar, ha fet que el creixement dels arbres sigui incompatible amb el normal funcionament dels subministraments i amb el manteniment dels paviments.

Pel seu creixement i tipus d’arrels d’aquestes espècies han malmès el subsòl i les canalitzacions d’alguns serveis. Així mateix el pas ha resultat impracticable en molts punts i no són compatibles amb els accessos de les futures cases que s’hi han de construir.

Els carrers afectats comprenen l’entramat delimitat entre l’avinguda Barceloneta i el carrer Pirineus, afectant als carrers Lluís Llach, Josep Carreras, Sant Isidre, Vivaldi, Tete Montoliu, J.M. Serrat, Montserrat Caballé i Abat Oliba. És per tots aquests motius que, des dels Serveis Municipals s’ha procedit a un replantejament de l’arbrat del sector, de manera que es procedirà al barrinat de la majoria d’arbres, i conseqüentment s’executarà un replantat però en una proporció adequada a la nova realitat del sector i amb altres especies més compatibles amb les necessitats urbanes. Així mateix es realitzaran els treballs de reparació dels escocells o espais que quedin buits, per tal de donar continuïtat i harmonia a les voreres del sector.

REGIDORIA DE VIA PÚBLICA

FESTA DE LES

COMES

Dissabte 6 d’agost

Diumenge 7 d’agost

16:00 h Castells d’aigua

16:00 h Holly colors

20:00 h Mag Xema, màgia & monòlegs

17:30 h Guerra d’aigua Tot seguit, Xocolatada

21:30 h Sopar de germanor.

Adquiriu els tiquets al Local Social Tot seguit ball amb el grup Blue Moon Per acabar: DJ

22:00 h Cinema a la fresca

10 · INFORMACIÓ MUNICIPAL

QUADERN De Sils

114

CRÒNICA SOBRE LA LLUM A LES COMES I ALS BARRIS

Iniciàvem aquest any 2022 amb una problemàtica arrossegada en la qüestió del subministrament elèctric als barris, especialment a Les Comes. Certament, durant el desembre i les primeres setmanes de gener, vàries línies queien diàriament deixant als abonats a les fosques i sense subministrament.

No cal dir que aquesta era una situació insostenible que va provocar una forta indignació veïnal, totalment justificada pel fet de veure’s sense subministrament durant tants dies, i especialment, en dates assenyalades. I tot que el subministrament elèctric no és competència municipal, l’Ajuntament no podia deixar de posar-se al costat dels veïns i veïnes i treballar per a forçar solucions.

Passats ja uns mesos, toca recapitular fets i fer-ne balanç.

Des de el mes de novembre de 2021, la companyia estava en avís de l’agreujament de la problemàtica, i es va marcar una planificació per actuar. Reunits amb els responsables tècnics de la companyia subministradora, es va fer una primera diagnosi que apuntava a les defraudacions delinqüencials com a causa dels continus talls. Com a conseqüència d’això, entre els dies 4 i 18 de gener, els tècnics es van personar en tres ocasions a la zona per detectar i preparar

el possible aïllament dels habitatges conflictius, així com per a prendre mesures contundents que impedissin el re-enganxament.

La primera gran actuació de desconnexió, coordinada amb els cossos de seguretat, es va produir el dia 25 de gener amb més de 100 comprovacions i 11 desconnexions. I durant les setmanes següents es van realitzar tres intervencions més en habitatges de la zona.

Paral·lelament, des de l’Ajuntament es va realitzar Consulta al Col·legi d’Enginyers de Girona per a buscar assessorament, i es va contactar amb els Serveis Territorials d’Empresa per buscar ajuda del departament de Seguretat Industrial i es va poder exposar el problema a la Direcció General d’Energia.

Sense descans, al mes de febrer es van concretar mesures de millora, i entre els dies 1 i 10 de febrer, a requeriment de l’Ajuntament, la companyia va procedir a renovació de gran part del cablejat existent.

rats els carrers Avet i Berol; i desdoblant el sector que afecta a Xop, Eucaliptus, Alzina i Oliver.

A finals del mes de febrer al transformador 48327 es van acabar obres que la companyia tenia pendents des de 2021, i es va reforçar la part més al nord de Les Comes.

Des de llavors, de manera coordinada amb les forces de seguretat, s’ha estat vetllant per impedir o desconnectar les defraudacions de fluid elèctric vinculat a la delinqüència, que s’han reputat com a causa de la problemàtica.

En definitiva, des del 25 de gener no s’han patit talls de llum a Les Comes (ni a la resta de veïnats), com a conseqüència de la millora d’infraestructura de la línia i per la vigilància en els fraus.

Un camí que ens obliga a seguir vetllant per un servei de qualitat i digne a tots els barris i veïnats.

També es va fer un seguiment a les actuacions ja fetes, evitant reconnexions, o programant noves batudes per a desconnectar els il·legals.

Al transformador 48377 (el més problemàtic) es van desdoblar sectors i carrers, quedant sepa-

ALCALDIA, GOVERNACIÓ I BARRIS I VEÏNATS

ASSOCIACIONS · 11

QUADERN De Sils

114

UN SILS LLIURE DE VIOLÈNCIES MASCLISTES: UNA LLUITA COMPARTIDA Que les agressions sexistes són una de les xacres del nostre temps, és un fet més que evident. Malauradament, no hi ha dia que no sigui notícia una agressió sexual. Algunes d’elles són denunciades però la gran majoria silenciades. I aquesta realitat, no ens la podem permetre.

Per aquest motiu, ni la societat civil, ni les institucions podem ser alienes a aquesta problemàtica i hem contribuir a la seva erradicació.

En aquest sentit, amb l’objectiu de disposar d’un òrgan participatiu i representatiu de totes les entitats i institucions existents a la nostra població que treballen per la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, a l’inici de l’actual legislatura tots els grups polítics vàrem aprovar el reglament que regeix el Consell d’Igualtat i el 18 de novembre de 2019 es va constituir aquest òrgan.

El Consell d’Igualtat és presidit per l’alcalde i està format pels grups municipals, els centres educatius, l’Associació de Comerciants i Empresaris de Sils, el Moviment Democràtic de Dones de Sils, CCOO i la representació sindical de l’Ajuntament.

El Consell d’Igualtat és un òrgan de consulta i de participació que dona impuls i fomenta un seguit d’actuacions per tal que Sils sigui un poble de progrés amb una millor qualitat de vida, fomentada en la convivència en condicions d’igualtat.

Per tant, la lluita contra les violències masclistes és un dels objectius d’aquest ens.

I és amb aquest propòsit que, a través de la subvenció que anualment atorga el Pacto de Estado, enguany sensiblement superior a la d’exercicis anteriors, s’ha pogut impulsar un projecte de prevenció i intervenció contra les agressions sexistes en espais d’oci, en concret, a la discoteca Ultraclub Millennium. En aquest projecte, impulsat pel Consell d’Igualtat, conflueix la iniciativa, aturada per la pandèmia, del Moviment Democràtic de Dones de Sils de posar un punt lila en aquesta discoteca i la necessitat detectada per la Taula de Salut Comunitària, on hi són representats els centres educatius i les regidories corresponents, pel que fa a la lluita contra les agressions sexistes i el consum de tòxics en els espais d’oci.

Per tot l’anterior, per tal de contribuir a l’eradicació de les violències de gènere i LGTBI-

fòbiques i fer sensibilització a favor de la igualtat de gènere s’ha impulsat aquest projecte a la discoteca Ultraclub Millennium.

Els espais festius i d’oci es converteixen moltes vegades en llocs que generen condicions desiguals, en els quals es donen violències de gènere.

Per aquest motiu, des del passat 30 d’abril, s’ha instal·lat un servei de “Punt lila” a la discoteca. El Punt lila és un dispositiu, ubicat al vestíbul de la discoteca, que funciona de les 00h a les 06h en les nits dels dissabtes, fins al 2 de juliol.

El Punt lila esdevé un espai per atendre les violències de gènere i LGTBIfòbiques que poguessin produir-se durant la nit, oferint una atenció gratuïta i confidencial a càrrec de professionals especialitzades en atenció a víctimes de violències de gènere. A banda de l’atenció a persones que hagin viscut o hagin presenciat situacions de violències, també es fan tasques de difusió i sensibilització contra les violències de gènere, prevenció i reducció de riscos.

Prèviament a l’inici d’aquest servei, es va fer un treball d’anàlisi i adaptació del protocol d’actuació i una formació sobre el paper del Punt Lila i l’aplicació del protocol per al personal de la discoteca Ultraclub Millennium (cambrers/es, personal de seguretat, office, guarda-roba...).

Aquest servei està sent molt útil tant per atendre violències de gènere com per a realitzar tasques de visibilització, sensibilització i conscienciació. Per part dels usuaris i usuàries de la discoteca, el Punt Lila ha rebut mostres d’agraïment per la seva presència i la seva tasca.

Finalment volem agrair la tasca dels tècnics del Punt Lila per la seva professionalitat i empatia, a la policia local per vetllar per la coordinació d’aquest dispositiu i, en especial, la bona disposició per ajudar i facilitar el que faci falta, tant del responsable de la discoteca Ultraclub Millennium com de les persones que hi treballen. A tothom, moltes gràcies. La lluita contra la violència masclista implica a tothom i comença per cadascun de nosaltres.

CONSELL D’IGUALTAT DE SILS

12 · CENTRES EDUCATIUS

EL NOSTRE PATI Els alumnes de 6è de l’escola Els Estanys us volem explicar el nostre projecte pati. Aquest projecte es va iniciar el 2013 i aquest any hem avançat amb noves propostes. Inicialment el pati de l’escola era un terreny de sorra on no hi havia cap element de joc ni ombres. Quan vam iniciar-lo, els nens i nenes vam fer propostes per millorar-lo. Vam dissenyar l’estructura del salze per tenir ombra i poder-nos-hi amagar, vam plantar els primers arbres i vam demanar un sorral, rodes i cuinetes de fusta per poder jugar.

Aquest projecte ha estat un treball de grup que hem fet a cada classe i després hem compartit amb tota l’escola gràcies a la tasca dels nostres delegats. La finalitat del projecte era participar per millorar el pati al nostre gust amb elements nous per tal d’augmentar l’oferta de jocs i reduir els conflictes tant dels més petits com dels més grans,i poder gaudir del pati com cal.

Aquest any hem proposat gronxadors, una bibliopati, un laberint, taules de ping-pong, troncs, tobogans, escales als arbres... A partir d’aquestes propostes actualment al pati tenim els troncs, gronxadors, tobogans, casetes de fusta, la bibliopati i les escales als arbres. A més a més hem plantat nous arbres per tenir més ombra i poder tenir un bosquet quan creixin.

Està previst posar una taula de ping-pong i ampliar la pista de bàsquet del pati pel curs vinent .

També hem elaborat un codi de bon ús per tal d’aprendre a tenir cura de l’espai i valorar-lo.

Ara, quan sortim al pati, veiem que les coses han millorat moltíssim gràcies a aquest projecte. Ens sentim molt millor al nostre pati tenint les coses que nosaltres volíem i vam demanar.

LUCÍA CUENCA, NORA LÁZARO I SARA SOLÉ.

(6è de primària- Escola Els Estanys)

QUADERN De Sils

114

QUADERN De Sils

114

1ª DIADA VERDA ESCOLAR ESCOLA JACINT VERDAGUER EDUCACIÓ INFANTIL El divendres 3 de juny vàrem celebrar la 1a Diada Verda Escolar.

Els nens i nenes d’Educació Infantil van realitzar 3 tallers durant tot el dia: “Taller d’arts i invents” on els alumnes van fer construccions i composicions amb material de rebuig que van portar de casa. “Taller de pigments naturals” on van pintar i fer les seves pròpies creacions. I “Taller de bosses d’olor” on després d’explicar una petita història sobre les diferents herbes aromàtiques van treure les fulles i les van posar dins d’unes teles per emportar-se a casa.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA Els alumnes d’Educació Primària també van portar diferent material de rebuig des de casa (capses, caixes, oueres, envasos diversos, taps, papers de regal vells…) i elements de la natura (pedres, fulles, flors…) per tal de poder realitzar els tallers proposats.

Van realitzar els següents tallers: “Art i invents”, “Art i natura”, “Xerrades-debat” i “Compartir jocs i joguines”.

•

“Art i invents”: Van poder desenvolupar la seva creativitat a través de la construcció de robots, vaixells, invents ... amb material de rebuig.

•

“Art i natura”: Van fer el disseny d’una mandala amb elements naturals que van portar i, posteriorment, el van poder realitzar al pati.

•

Xerrades-debat: Van poder debatre sobre temes mediambientals a partir de contes o reportatges: escalfament global, les tres RRR, .... .

•

Intercanvi de jocs i joguines: Van tenir una estona per gaudir del joc compartint les joguines que ells mateixos havien portat de casa.

La valoració de la 1ª Diada Verda va ser molt positiva ja que va servir per adonar-nos de les petites accions que es poden fer per tenir cura del medi ambient i a més tothom s’ho va passar molt bé.

I per acabar, vàrem recordar allò que ens deia el Capità Enciam: “ Els petits canvis són poderosos!!

Us desitgem que passeu molt bon estiu !!!

L’EQUIP DEL JACINT VERDAGUER

CENTRES EDUCATIUS · 13

14 · CENTRES EDUCATIUS

QUADERN De Sils

114

EXALUMNES DE L’INSTITUT DE SILS Les seves recomanacions i futur

REGIDORIA D'EDUCACIÓ

Hem demanat a alguns alumnes de les darreres promocions del nostre institut, joves que ara estan cursant estudis postobligatoris de branques molt diferents i amb molt bons resultats, que ens expliquin què els va aportar el seu pas per l’Institut de Sils. Aprofitem l’avinentesa per felicitar-los pels seus excel·lents resultats acadèmics i desitjar-los molt d’èxit en els seus projectes.

Què et va agradar més del teu pas per l’Institut de Sils?

Ara que he pogut comparar allò que vaig rebre a l’Institut de Sils amb la meva formació al cicle, valoro diferents aspectes del que tenia a l’institut. En primer lloc, m’agradava el sistema d’avaluació i de qualificació perquè no valoraven la teva qualificació final de l’examen, sinó que valoraven el teu aprenentatge adquirit. També valoro molt la tutoria que s’hi porta a terme. Sempre vaig tenir molt acompanyament per part de les tres tutores que vaig tenir i em van ajudar a superar algunes dificultats que podia tenir amb alguna matèria i a creure més en mi i en les meves capacitats. Per altra banda, també m’agradava molt la franja de projectes perquè no era una franja tan teòrica. Hi havia també una part més creativa, quan havies de realitzar el producte final del projecte, i a més, també m’agradaven les sortides que fèiem a cada projecte per acabar d’aprendre diferents aspectes difícils de veure des de l’aula. Per últim, l’institut, no utilitza llibres de text convencionals, sinó que ofereix ordinadors a cada alumne per poder consultar els materials que estan penjats a la plataforma de treball de l’institut o Moodle. Això, estalvia diners a l’alumne, espai a la motxilla i sobretot, ajuda a conservar el medi ambient. Òscar Herrán Morueco



L’atreviment de donar una altra forma a l’ensenyament i deixar enrere els llibres. A partir dels projectes he après molts valors que em semblen vitals, ja no només pels estudis, sinó pel dia a dia del carrer i que em puc trobar a la feina, i que tinc clar que ara com ara no tindria si hagués memoritzat la pàgina d’un llibre. Aprendre a treballar en equip, a comunicar-te i expressar-te en públic, autonomia, organització, etc. A més a més, una altra cosa que m’emporto és la proximitat alumne-professorat. Tenen molt en compte el benestar de tots els alumnes, deixant, si és necessari, en un tercer pla les notes, primer de tot som persones. Em vaig sentir molt acompanyada, en tots els aspectes, des del primer fins a l’últim dia que vaig estar allà.

Alícia Zambrano Gruart

Personalment, em va agradar molt la llibertat que ens donaven, que confiessin en nosaltres i que ens fessin sentir escoltats i saber que les nostres opinions o propostes realment podien arribar lluny. A més, em va agradar treballar amb projectes perquè et feia assumir una responsabilitat i et permetia treballar de manera independent amb els teus companys, sense les constants indicacions dels professors.

Marina Fageda Vilar

Vaig escollir l’Institut de Sils perquè em va agradar la seva manera de innovar i d’ensenyar coses que no només tenen a veure amb l’àmbit d’estudis. El que més em agradar va ser l’acompanyament de tots els mestres al llarg dels quatre anys.

El que em va agradar més és observar com el professorat i l’alumnat s’adaptava i oferia el millor de si mateix per tal d’equilibrar les mancances de les instal·lacions del centre.

Xènia Sala Herranz

Miquel Puig Cañellas

Jo diria que el que més m’agradava era el fet que podia estar segur que el meu esforç sempre era reconegut. Tot i que em va costar una mica posar-m’hi de debò, un cop ho vaig fer, va ser una sensació molt gratificant. Considero que va servir perquè pogués treballar verdaderament sobre allò que em feia falta per millorar.

M’agrada haver pogut aprendre competències com fer exposicions orals, fer feina en grup o organitzar un treball, ja que són eines que m’han ajudat al llarg de tota la meva carrera fins ara. Aquesta experiència m’ha facilitat en moltes situacions poder gestionar problemàtiques relacionades de forma eficient.



Pere Galán Masferrer

La proximitat entre professors i alumnes, l’autonomia amb la que els alumnes podíem treballar, i el com funcionava l’institut. Els projectes van ser una manera divertida d’aprendre el currículum necessari, i son maneres també d’introduir altres ensenyaments que potser no eren part del currículum principal, però que son iguals d’útils que les assignatures troncals.



Eva Gras Rovira

Nosaltres vivíem a Girona i just la metodologia per projectes amb la que treballen en el centre i el tracte personalitzat va fer que ens traslladéssim a viure a Sils per poder anar al seu Institut. El tracte que hi ha de tu a tu des de l’institut cap als alumnes i les famílies, i en general, tot el projecte educatiu que proposen i que ofereixen.

Eduard Martínez Teixidor

QUADERN De Sils

114

Què recomanaries als futurs alumnes de l’Institut?

La meva recomanació per a futurs alumnes, és que tot i que el canvi de primària a l’ESO pot fer una mica de respecte, han d’estar tranquils. Han de saber que a l’institut es fan dinàmiques perquè els alumnes es coneguin i tots trobin el seu espai entre els companys.

Les professores estan sempre disponibles per ajudar-los i acompanyar-los. El que sí que és important és que entenguin que els demanaran més participació, i treball per poder desenvolupar al màxim el seu nivell competencial.

La millor recomanació que puc donar, és que per molt que vegin que amb poc esforç aconsegueixen bons resultats, encara s’apliquin més en els estudis per les pròximes etapes com el batxillerat o els cicles formatius.

Deixant de banda l’àmbit acadèmic, ressaltar que gaudeixin d’aquesta etapa estudiantil i aprofitin les tardes lliures per quedar i tenir experiències amb els amics de les quals anys més tard, puguin recordar com a bones.

Ja fa 6 anys d’ençà que vaig acabar l’Institut, així que no sé si ha canviat molt, però des de la meva experiència jo recomanaria que intentessin aprofitar al màxim l’oportunitat que tenen. Contra més s’impliquin en els projectes, en les activitats i la forma en la qual es treballa, molt més podran aprendre.

S’ha d’entendre que aquesta forma de fer només pot arribar al seu màxim potencial si els alumnes es tornen una part activa.

Miquel Puig Cañellas

Pere Galán Masferrer

Doncs que gaudeixin molts dels 4 anys de l’ESO. És una etapa molt bonica i única, en la que se’t queden gravats molt bons moments, determinant per qui i com seràs en un futur, per tant, gaudeix, però també esforça’t i intenta treure profit al màxim cada dia que passis allà.

Aprofiteu tots els moments que teniu de parlar en públic i treballar en equip (projectes) ja que és un dels aspectes que més ens sol costar, però que és fonamental per la vida personal i professional.

Òscar Herrán Morueco

Tot i que no sembli necessari, que es busquin un hàbit d’estudi, i que descobreixin quina és la millor manera per estudiar, ja que són coses útils en un futur i que no se’ls dona la importància suficient. Que gaudeixin també del moment en què es trobin, però sense perdre de vista els seus objectius.

CENTRES EDUCATIUS · 15

Alícia Zambrano Gruart

Eduard Martínez Teixidor

Eva Gras Rovira

Aprofiteu bé els anys que passeu allà que s’aprèn molt, i no només dels estudis.

Xènia Sala Herranz

Els diria sobretot que aprofitin les estones que treballen amb projectes, perquè realment és una experiència diferent a la que tindrien als altres instituts i val molt la pena.

Que s’impliquin en allò que han de fer, que s’interessin per aprendre sempre i que apro-

fitin l’oportunitat de fer exposicions orals tant sovint, perquè en un futur agrairan la facilitat que tindran a l’hora de parlar en públic i defensar la seva feina.

Marina Fageda Vilar

Què t’agradaria fer en el futur?

Tot i que ja he acabat el cicle mitjà, encara no tinc molt clar a què acabaré dedicant-me concretament. El que sí que sé és que serà en l’àmbit de la informàtica o sistemes informàtics. Fent les pràctiques he tingut l’oportunitat de veure que m’interessa molt el desenvolupament de tecnologies per a l’aprenentatge i l’ús i desenvolupament del programari lliure al servei dels usuaris. No descarto poder dedicar-me a ajudar el centre a gestionar tots els aparells i xarxes necessaris per fer una educació digital de qualitat.

Tot i que sé que aquesta figura encara no existeix, però penso que el departament d’educació haurà de crear-la per poder ajudar els centres a fer aquesta tasca de transformació real. Òscar Herrán Morueco

Sé que vull treballar en el món de la justícia.

M’estic plantejant dues opcions, que són advocada o notària, però encara tinc uns anys per decidir si realment són els camins que m’interessen, o canvio d’especialitat en algun altre moment. En el cas d’acabar escollint el camí d’advocada, m’agradaria treballar en tribunals internacionals, però sé que es complicat.

Eva Gras Rovira

-Després d’acabar els estudis en Integració Social, m’agradaria molt estudiar psicologia per poder exercir de psicòleg. Simultàniament continuo preparant la meva carrera com a pianista.

Eduard Martínez Teixidor

Jo he continuat estudiant Química a la Universitat de Girona, ja que sempre havia sigut una matèria que em cridava molt l’atenció.

Ara m’agradaria deixar un temps l’estudi de banda per intentar treballar, sobretot si pot ser en una empresa sobre síntesi química o anàlisis, podent estar en un laboratori. Tot i que tampoc descarto en un futur seguir professionalitzar-me per dedicar-me a la docència, que crec que també em pot agradar molt.

Pere Galán Masferrer

Ara per ara el meu objectiu és finalitzar l’any que em queda del cicle superior de condicionament físic. Mirant al futur m’agradaria cursar el doble grau de ciències de l’activitat física i l’esport + dietètica i nutrició humana.

Una possibilitat és a la universitat Ramon Llull. M’agradaria poder crear el meu propi centre d’entrenament personal i a més a més poder formar part com a entrenadora i creadora de contingut en uns dels equips més potents d’Espanya de powerlifting, en el que actualment ja i formo part com a atleta.

Alícia Zambrano Gruart

El curs que ve aniré a la universitat, a estudiar una carrera relacionada amb el món de l’empresa.

No tinc massa definit el meu futur, però sé que m’agradaria treballar d’alguna feina que em permetés créixer professionalment i tenir contacte amb persones d’altres països.

M’agradaria poder-me seguir formant durant tota la meva vida i anar aprenent. Voldria especialitzar-me en pediatria o neurologia. Tot i així, m’agrada molt Girona i un cop estigués ben formada voldria treballar a la Clínica Girona.

Marina Fageda Vilar

Xènia Sala Herranz

Ara ja després del treball de recerca i la selectivitat, estic segur que estudiaré Enginyeria en tecnologies industrials a la Universitat de Girona (UdG) com el meu germà, Marc Puig. Ell va aconseguir accedir-hi sent premiat pel seu treball de recerca donat pel Patronat de la Politècnica, i jo, seguint els seus passos i amb molt d’esforç he pogut ser premiat i becat per la Politècnica (UdG) pel meu treball “Smart Table Assistant”.

D’entrada tinc clar els estudis que vull cursar i que vull ser enginyer industrial, però suposo que com a objectiu de tot enginyer, aspiro en poder començar a treballar en un lloc on em senti còmode i amb un sou estable, i més endavant, anant encaminant els objectius per treballar en un lloc millor o fundar alguna petita empresa.

Miquel Puig Cañellas

16 · CENTRES EDUCATIUS

QUADERN De Sils

114

S’ENGEGA UN NOU GRUP DE SERVEI SOBRE ARQUEOLOGIA L’institut de sils dóna una nova opció en l’oferta dels grups de servei per a l’alumnat de 2n i 3r d’ESO A l’Institut de Sils es va decidir que durant el primer curs després de la pandèmia per la covid no hi hauria tallers ni grups de servei. Però aquest curs, i veient com es desenvolupava la situació, es va decidir tornar a activar els tallers i els grups de servei amb totes les mesures covid.

l’altre, en l’època romana i medieval. En el jaciment prehistòric hi haurà dues urnes funeràries (una al costat de l’altra), un esquelet de plàstic en posició fetal, dues sitges, una última urna funerària i un túmul. En el jaciment romà i medieval hi haurà una mena de llar, dues sitges, un mosaic romà, un petit mur per simular que hi havia alguna mena d’edificació, una tomba amb un altre esquelet de plàstic que simularà un enterrament cristià i una última tomba que simularà un enterrament musulmà.

L’objectiu d’aquest grup de servei és que l’alumnat conegui d’una manera més divertida i vivencial l’arqueologia, ja que és un tema que genera moltes preguntes i sol agradar i interessar a tothom.

Imatge de com es va començar a fer el mosaic romà.

Foto: Josep Frigola Triola.

El taller d’arqueologia és un dels tallers i grups de servei que es va engegar l’octubre d’aquest curs. Es fa en l’àmbit de tot 2n i 3r d’ESO, i consisteix a fer que l’alumnat de 3r creï dos jaciments arqueològics simulats. Un jaciment es basa en la prehistòria, i

Per dur a terme aquest grup de servei, els museus d’Empúries i Ullastret han cedit en préstec alguns fragments ceràmics reals provinents dels seus jaciments. A més, una ceramista ha fet una sèrie d’urnes cineràries que són rèpliques basades en unes urnes reals.

L’alumnat de 2n d’ESO no només es dedicarà a excavar per anar trobant els materials, sinó que la intenció és que cada cop que trobi algun material

Rèpliques de les urnes cineràries durant la fase de cocció en el taller ceràmic. Foto: Rut Oliver Valls.

o algun objecte es pregunti a si mateix i també en grup com podria haver arribat aquest material en aquest lloc, i així, de mica en mica, fer-se preguntes per poder saber més sobre el tema.

A més a més, és agradable veure com l’alumnat es pot sentir arqueòleg i veure com pot arribar a aprendre més sobre els avantpassats d’una manera més creativa i divertida.

Diari de treball (març-maig 2022) Durant aquesta primera fase del taller, l’alumnat va dedicar el seu temps a l’excavació per crear el jaciment romà i medieval. El primer dia van fer grups dins el taller perquè cada grup fes una feina i poguessin avançar més ràpidament. Els diferents grups van dividir-se la feina: un grup va començar a treballar la creació del mosaic, i un altre grup es va dedicar a excavar el jaciment per crear-lo.

El primer grup va dissenyar el mosaic a partir d’una base d’un mosaic real. Un cop acabat el disseny del mosaic en una base de fusta, el grup amb aquesta feina assignada va començar a enganxar tessel·les de diferents colors sobre la fusta.

El segon grup va haver de cavar un forat de 16 metres quadrats i 60 centímetres de profunditat, i dintre el grup es van assignar tasques: unes persones haurien de picar la terra per tornar-la tova, i unes altres es dedicarien a treure la terra de l’obertura per poder seguir picant-la. Per últim, un altre grup hauria de ficar aquesta terra en sacs grans perquè no ocupessin tant i poder treure’ls després del recinte de l’institut amb una grua.

Aquest diari de treball s’ha elaborat amb l’objectiu d’informar sobre aquesta primera fase del grup de servei d’arqueologia i, alhora, explicar el que queda per fer en la propera fase: caldrà col·locar tots els objectes i elements en el forat que s’ha cavat i, tot seguit, enterrar-los amb diferents tipus de terres de diferents textures i colors per simular els diferents estrats del jaciment.

Aquest projecte ha comptat amb la participació de diferents persones i entitats a qui cal agrair la seva col·laboració: primerament, als responsables del MAC Ullastret i el MAC Empúries per la cessió dels fragments ceràmics provinents dels seus jaciments; també a la ceramista Rut Oliver Valls, que ha fet les reproduccions ceràmiques; al constructor Miquel Vinyals, que s’ha encarregat de guiar l’alumnat en la construcció d’un petit mur dins el jaciment, i per últim, a l’empresa Àrids Costabella Freixas, de Riudarenes, per donar-nos i portar-nos fins a l’institut terres de diferents colors per formar els estrats.

VÍCTOR HERRERA I UNAI ROMERO INSTITUT DE SILS

Alumnes iniciant l’excavació del forat que acollirà un dels jaciments del nou grup de servei. Foto: Josep Frigola Triola.

ASSOCIACIONS · 17

QUADERN De Sils

114

A SILS ENS VOLEM LLIURES! El Moviment Democràtic de Dones de Sils ens vam constituir fa quatre anys amb la intenció de conscienciar i treballar per fomentar relacions d’igualtat i respecte, sense violències masclistes i sense discriminació per raó de sexe/gènere.

Sils és un dels municipis de la Selva que pateix de manera significativa aquesta xacra. Les denúncies per violència masclista hi són, i no són poques.

A més, a Sils també tenen lloc violències sexuals en els locals d’oci nocturn i, malauradament, malgrat algunes han estat denunciades, la majoria de les joves les han silenciat per por a ser qüestionades i criminalitzades.

No oblidem com l’audiència de Girona va absoldre un veí de Figueres de 21 anys, jutjat el gener de l’any passat, acusat d’haver violat una jove als lavabos de la discoteca de Millenium (Sils), la matinada del 7 de juliol de 2019. El motiu: la justícia va posar en dubte que la penetració no fos consentida.

Les dones diverses, de diferents edats i generacions, que conformem el MDD de Sils, conster-

nades pels fets que anaven succeint, la majoria silenciats, vam decidir promoure un punt violeta en aquesta discoteca amb l’objectiu d’oferir atenció directa a les víctimes i conscienciar per prevenir. Moltes mares i joves voluntàries estàvem disposades a promoure’l. Les converses amb el propietari de la discoteca van ser receptives i fructíferes, però en arribar la pandèmia el projecte va quedar aturat.

Volem fer un agraïment a totes i tots els membres del Consell d’igualtat, així com al propietari de la discoteca per acceptar aquest gran repte encaminat que l’oci nocturn a Sils esdevingui un espai segur per les joves.

Passada la pandèmia, en el Consell d’Igualtat, coneixedores de les partides del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere (1.000 euros per ajuntament i 0,18 euros més per habitant censat a data de l’1 de gener de 2020), es va veure l’oportunitat de posar en marxa el punt violeta a Millenium, aquest cop amb la possibilitat de comptar amb professionals.

MOVIMENT DEMOCRÀTIC DE DONES DE SILS

El Consell d’Igualtat el conformem representants de tots els partits del govern i de l’oposició, de les Comunitats educatives de Sils, de l’associació de comerciants, del comitè d’empresa de l’ajuntament i del Moviment Democràtic de Dones de Sils, l’associació feminista de la vila. La proposta del Punt

violeta a Millenium es va aprovar per unanimitat.

Seguirem treballant per tal que Sils sigui un gran “punt violeta” on les dones de totes les edats, des de les més grans a les més joves, ens sentim segures i lliures de patir agressions i violències masclistes.

18 · ASSOCIACIONS

QUADERN De Sils

114

LA CUINA AMB GOOGLE I LA REAL ACADEMIA DE GASTRONOMÍA

La Cuina & Google Els primers dies de gener de l’any 2020, rebíem una salutació de una periodista gastronòmica, la qual ens felicitava per la gran feina duta a terme a favor de la difusió del patrimoni gastronòmic.

Ens va dir que estava treballant en un projecte que promovia Google dins del seu espai Arts&Culture amb la participació de la Real Academia de Gastronomía, i ens va dir que li encantaria comptar amb nosaltres per la següent fase que es pretenia portar a terme.

Atès que es vam veure bé la proposta, el mes de febrer ens va visitar un equip per fer un reportatge sobre l’elaboració de plats tradicionals: escudella, bunyols i crema que van fer tres membres del nostre col·lectiu.

Passats més de dos anys d’aquells moments, fa pocs dies hem rebut una invitació de la mateixa acadèmia en la que se’ns convida a formar part de la taula de diàleg que tindrà lloc al Saló del Ministeri de Ciència e Innovació el proper 7 de juny a les 11:30 per presentar el projecte La recuperació de la memòria gastronòmica de Google Arts&Culture i Real Academia de Gastronomía.

clicar a la lupa i buscar “la Cuina a Sils”. Accedireu als 3 reportatges que hem fet amb Google.

Si hi voleu anar directament podeu apuntar amb el vostre telèfon al codi QR de la imatge i us hi portarà directament.

La convidada

Així doncs, dues cuineres assistiran a la presentació i taula rodona. Un fet que ens omple d’orgull a tots els que formem la Cuina a Sils i que ens satisfà poder compartir amb tots vosaltres: amics, col·laboradors i membres del col·lectiu i la resta de veïns i veïnes de Sils.

D’altra banda, Maria Solà Julià, en representació del col·lectiu La Cuina a Sils, és la protagonista de la secció: A la cuina, “la convidada”. Un treball que es publica en el proper numero de la revista Cuina amb text de Cristina Serret i fotos d’Enrique Marco. El treball es va dur a terme a Cal Sastre a començaments de maig amb tota la il·lusió del mon.

Us animem a anar amb el vostre navegador d’Internet a la direcció artsandculture.google.com,

LA CUINA A SILS

ASSOCIACIONS · 19

QUADERN De Sils

114

REIVINDIQUEM QUE NO VOLEM LA MAT La mobilització ciutadana arran de l’anunci del govern espanyol de reprendre la construcció del ramal i subestació de la MAT de Riudarenes han anat en augment en els municipis afectats.

Un exemple són les activitats que han tingut els 14 i 15 de maig en el marc de l’Exposició de Flors, la Fira de Sant Ponç i la Festa de Sant Isidre, així com també les que s’han desenvolupat a Santa Coloma pel Mercat de les Herbes i la Revolta dels Segadors.

Durant el Tocs de Flors de Sils es va poder gaudir d’una exposició i de espectacle de dansa “El crit del bosc” a càrrec de l’escola de dansa d’Art i la prestigiosa fotògrafa Sonja Stich. L’endemà diumenge es va celebrar una xerrada amb l’històric portaveu de No a la MAT Pasqual Aguilar sobre les afectacions de la MAT a Sils, que va aplegar un centenar de persones als jardins Dexeus.

Al web https://noalamatselva.cat/ podreu informar-vos de les properes mobilitzacions així de tot el relatiu al projecte de MAT que se’ns vol imposar.

COL·LECTIU DE NO A LA MAT

20 · ASSOCIACIONS

QUADERN De Sils

114

CLOENDA DEL TALLER DE MEMÒRIA Durant el mes de juny van finalitzar les classes del taller de memòria per la gent gran de Sils.

En aquest taller hem proposat diferents exercicis amb l’objectiu de treballar cognitivament i exercitar les diferents tipologies de memòria.

La metodologia que utilitzem es basa a oferir dinàmiques i jocs vivencials i creatius. A més a més, durant les sessions passem una bona estona compartint experiències i bons moments.

Gràcies a totes i tots els que heu participat aquest any, esperem que hàgiu gaudit del taller, us esperem el curs vinent amb moltes ganes!

QUADERN De Sils

113 114

mural JOVE! Durant els dies previs a l’Exposició de Flors, des de l’Espai Jove es va oferir l’oportunitat de poder pintar i crear un mural al passatge Tocs de Flor, el que va des del Centre Cívic a la Laguna i que fa alguns anys el jovent ja havia decorat. Les inclemències meteorològiques l’havien anat degradant i això fou l’excusa perfecta per tornar-hi a intervenir.

Van ser unes quantes hores que els joves del poble de Sils es van implicar a pintar aquest mural inspirat amb la natura. La Laia, il·lustradora i tallerista que ens acompanya cada dimarts al taller de dibuix a la natura, va dissenyar el mural. Estem molt agraïts de poder gaudir d’espais on es veu reflectida la dedicació, la il·lusió i les ganes que tenen els joves per cuidar l’entorn i de participar en activitats com aquestes.

Les activitats que oferim estan obertes a tots els joves, així que us convidem a seguir participant-hi!

ESPAI JOVE DEL CENTRE CÍVIC

espai jove · 21

22 · espai jove

QUADERN De Sils

114

CULTURA · 23

QUADERN De Sils

114

ANITA CLARET, PIONERA DE L’AUTOMOCIÓ I DE L’ART FLORAL A l’Anita: Les festes de Nadal i Reis, són dates de respirar un aire familiar a les cases, de trobades d’amics, de regals, d’il·lusió i de pau, unes dates que no he entès mai i de les que només en salvaria dues nits: la del Tió i la de Reis.

Durant aquests passats dies nadalencs, l’Anita em va trucar per si volia anar per Nadal a dinar a casa seva. Ella sabia que em trobaria a casa en aquesta diada i que la meva resposta seria que no, ja que no acostumo a celebrar aquestes festes. Però aquest va ser un bon motiu, ella ho va provocar, per tenir una llarga, amena i variada xerrada amb mi i que ens va permetre tenir temps de parlar de tot i també parlar de la nit de Reis, una nit que des de fa anys, l’Anita ens oferia, millor dit ens regalava, a tota la família.

La seva sobtada mort el dia 3 de gener d’aquest 2022, ens va fer veure la crua realitat de la vida, quan tothom de casa esperava la màgica nit de ca l’Anita, l’amfitriona ens va reunir a tots els que l’estimàvem, tant familiars com amics, en els bancs de l’Església de Sant Feliu de Girona...

Quan, jo vaig néixer, l’Anita ja tenia 15 anys, una edat que ens separava molt com a germans però que mai va ser un obstacle en el nostre dia a dia, tot i que quan jo no tenia ni 10 anys, l’Anita es va casar amb en Paco Artigas.

El primers records de l’Anita em porten a la casa de Sant Narcís a Girona, una casa que mai vaig considerar com a casa meva però on hi vivia. En el soterrani hi havia uns quants automòbils de cursa, un dels quals de color vermell i amb el número 11, era el de la meva germana, un vehicle que per poder-hi córrer el 1954 es va haver de treure Llicència Internacional d’Automobilisme, i estic segur que deuria ser la primera noia que ho devia sol·licitar a Espanya, acreditació imprescindible per tal de poder participar en curses d’automòbils, unes curses gràcies a les quals va conèixer en Paco.

Jo diria que del nostre pare Salvador, l’Anita en va heretar l’estimació per l’automòbil, la seva tenacitat i el seu valor i de la nostra mare la Pilar el saber estar, l’observació de les plantes i flors, la presentació, els detalls i com no, la seva cuina, unes virtuts que, tant les del pare com les de la mare, no abandonarà durant tota la seva vida.

Durant els anys 1960, l’Anita i en Paco van estar vivint i regentant l’Hostal de la Selva, on jo hi tenia una habitació que, durant els estius i períodes de festa escolar, es convertia en casa meva. Aquestes estades em van permetre conviure i entendre la meva germana, que en moltes ocasions també em feia de mare.

Durant més de 10 anys l’Anita va estar al capdavant de l’Hostal de la Selva, uns anys, els 60, en què per l’hostal hi passava una clientela nombrosa i variada amb la que l’Anita hi mantenia una cordial relació, ja fossin artistes, músics, toreros, futbolistes, pilots, turistes, empresaris o silencs. Un període de temps en el que va saber conjuntar el bon servei de cuina i restauració amb el seu personal toc de relacions públiques, però sobretot una etapa de maduració tant professional com humana que li va permetre observar, cuidar detalls, entre els que destacaven aquells petits detalls que sols les persones amb un gust exquisit saben presentar i en això l’Anita era una mestra. Les flors, ni poques ni moltes, però allà on tocaven, les estovalles de fil, el petit centre de flors a cada taula, les cortines amb personalitat i sempre, ja en aquells anys 60, gel en els refrescos.

Deu anys després, va anar a viure a Girona i jo també m’hi vaig apuntar. Si bé la seva vinculació amb Sils va continuar, ja fos per la Festa Major, el Pa i l’Empenta, les diades de Sant Cristòfol, o amb més freqüència per anar a veure els nostres pares i com no, els nostres automòbils. Però sobretot hi va tenir una vinculació especial amb Sils a partir de les exposicions de flors, avui conegudes com “Tocs de Flor”, una festa que sempre li havia agradat i en la que hi col·laborava

any rere any des de la seva primera edició, ja fos com a participant o bé com a jurat.

Una de les grans virtuts de la meva germana era l’interès que hi posava en qualsevol de les feines o temàtiques que li agradaven...

Excel·lent pianista, experta en “bonsais” i bona conductora, es va trobar també atreta pel món de les antiguitats i l’art.

Segurament, els vehicles antics ens van contagiar l’estimació per les antiguitats i vam decidir obrir una botiga d’antiquari al barri vell de Girona. Des del primer dia, l’Anita ens va demostrar de nou el camí a seguir, la seva perfecció en la presentació del producte, la seva personalitat, el seu do de gent i els seus coneixements van ajudar a molts a sentir també aquesta passió.

La botiga va obrir un nou món per a ella i li va permetre descobrir un nou camp totalment desconegut i en el que hi va destacar com a gran entesa a nivell internacional i reconeguda col·leccionista en el món de les nines i ninos de porcellana.

L’Anita va recopilar la més important col·lecció de nines de porcellana, amb tota seguretat, de l’Estat espanyol. Entesa en nines fabricades a Barcelona, sabia on buscar i rescatar les de renom mundial com Jumeau, Steiner, Armand Marseille o Bru, nines que formen part del seu llegat. Moltes vegades em deia: Aquest cap de setmana hi ha una fira a Banyoles o a Vic o a Aix en Provença, ens animem a anar-hi ? no és que volgui comprar res, però...

Trobo a faltar en aquest poc temps des que ens va deixar, les seves trucades, les nostres visites a la Col·lecció o aquelles sortides a mercats d’ocasió, on sense voler comprar res sempre tornàvem a casa amb alguna cosa.

A l’ Anita, la meva germana i segona mare.

SALVADOR CLARET I SARGATAL

24 · CULTURA

QUAN S’ESBORREN LES PARAULES, DE RAFAEL NADAL El dissabte 26 de març Rafael Nadal i Farreras va presentar a Sils la seva última novel·la «Quan s’esborren les paraules». L’acte va tenir lloc a la Sala Cultural al Laguna i fou organitzat pel col·lectiu de Sils Vencem l’Alzheimer.

Rafael Nadal és un periodista molt conegut arran de la seva col·laboració en diverses capçaleres periodístiques, emissores i televisions, així com per la seva etapa com director del Periódico de Catalunya. A més, durant els darrers 10 anys ha desplegat una intensa activitat com a novel·lista.

La seva trajectòria com a escriptor es va veure impulsada amb la publicació al 2011 de «Els mandarins», obra amb la qual va guanyar el premi de narrativa Josep Pla de 2012. Aquell mateix any publicava la novel·la «Quan érem feliços», guardonada amb el premi Amat-Piniella al 2013.

Encadenà els èxits amb «Quan en dèiem xampany», que també fou acollida amb interès pels seus lectors i que fou seguida per «La maledicció dels Palmisano».

En aquesta ocasió, a «Quan s’esborren les paraules», Rafael Nadal ha continuat treballant el tema de la memòria familiar i el seu vincle amb la nostra identitat personal. Es focalitza en aquella difícil etapa en què la memòria ens va abandonant i les experiències viscudes corren el risc d’esvair-se per sempre.

La presentació fou un acte concorregut. Des de l’organització volem donar les gràcies als assistents i a les persones que hi van intervenir.

VENCEM L’ALZHEIMER

QUADERN De Sils

114

CULTURA · 25

QUADERN De Sils

114

LA HISTÒRIA D’UN FILL Hi havia una vegada una mare que lluïa la seva panxa d’embarassada sota les samarretes d’estiu del pare de la criatura, que eren més grans i li permetien cobrir el seu nou volum. Sortia a passejar cada matí amb unes sandàlies roses, abans de començar la feina.

Com a pares que som, sempre el recordarem.

Oblidar no existeix.

Perquè és impossible i a més no volem. I perquè el Nen té una família d’avis, tiets i cosins que també el tenen present i l’estimen. Així que si ells no es tapen els ulls, perquè ho fa la resta?

Cada dia trobava a algun veí o altre que la saludava. Amb algun fins hi tot hi xerrava una estona, i sempre el tema se centrava en el petit que portava a dins.

No té sentit. Si hi ha dol vol dir que hi ha amor, i en el fons parlar d’amor és bonic. O no?

I per això us hi animo. Perquè callar només suma patiment. Perquè des de la meva experiència us dic que si en parlem, després, quan ens trobem de nou, tot serà més senzill i còmode, més fàcil i natural. Amb mi, o amb qui pugui estar passant per una realitat similar.

Van anar passant les setmanes, i va arribar la tardor. Sobre les samarretes grans va afegir-hi les jaquetes de mig temps.

I tot passejant, encara amb les sandàlies roses, la mare i el nen van arribar al mes de novembre. I el dia 7 per fi, amb tota la il·lusió acumulada, el Nen petit va néixer.

Així que si a aquesta mare, en una de les seves caminades amb les sandàlies roses, algun veí se li acostés i li preguntés com era el Nen, potser primer ploraria, però immediatament amb un somriure explicaria que tenia els cabells força llargs, de color castany fosc.

Pels seus pares va ser el nen més preciós i perfecte del món. Des del primer segon. Tenien, com tots els pares, el vel als ulls que fa veure-ho tot de color de rosa. Tot era amor i felicitat. Tot rosa com les sandàlies de la mare.

Explicaria que era clavat al seu pare. Que es veia ben bé que hagués sigut alt i gros perquè les seves mans i els seus peus el delataven. I despert! Perquè mirava de forma intensa.

Per ells tot era tant bonic! Encara ara el record d’aquell dia i dels posteriors és el millor de les seves vides.

Explicaria que el va veure riure. I que era tranquil.

El Nen va ser estimat com ningú. I és que passaran els mesos i els anys i aquest sentiment seguirà intacte. No desapareixerà. Qualsevol pare o mare podria ratificar que així serà si pensa en els seus propis fills.

Però el que fa especial aquesta història és que aquests pares, a diferència de la gran majoria, poden assegurar que, fins hi tot després de la mort inesperada del seu Nen petit, l’amor infinit segueix intacte. Perquè sí, el Nen va morir.

Poden assegurar ja des d’aquests moments que així serà fins l’últim segon de les seves vides. Poden dir que l’amor i l’orgull pel seu fill és el millor que tenen.

I saben també que seguirà essent exclusiu per ell; és un amor que no s’intercanvia, que no pot tenir un nou destinatari. És i serà sempre més per ell, en concret.

Perquè un fill mai deixa de ser-ho.

Aquesta mare, que sóc jo, passats els mesos, torna a passejar pels mateixos carrers. Torna a vestir les sandàlies roses però ara porta les seves pròpies samarretes, perquè ja li caben.

Continua trobant-se als mateixos veïns amb qui es continua saludant. Però ja no xerren: només la saluden amablement de lluny; i si se li acosten, li parlen del temps.

Ara té moltes coses boniques per explicar, però gairebé ningú prou valent per escoltar-les.

Si a aquesta mare se li preguntés, explicaria tot el que sap per poder així presentar-lo, i que aquest veí marxés cap a casa havent conegut al petit de la família. Perquè va néixer i existir.

Perquè és una persona més que ha passat per aquest món.

Aquesta mare, encara que passin els dies i hi doni voltes, no entén perquè quan encara no havia conegut al seu fill, tothom n’hi parlava i en volia saber detalls. No entén per què ara que l’ha parit i l’ha conegut, comptades persones han trencat la barrera incòmode del silenci per conèixer com era el seu Nen estimat.

I això fa que senti que ara camina per un escenari de mentida.

Ara que sap tantes coses d’ell, la majoria fa com si no hagués existit.

I perquè, com qualsevol altra persona, mereix aquest reconeixement.

Perquè al final no hem d’oblidar que la vida segueix, i la nostra segueix amb ell. I que encara que els veïns només vegin a la mare de les sandàlies roses, el protagonista de la història és el Nen. El nostre Nen petit.

T ’estimo fill meu. T ’estimem molt.

ROSER NOGUÉ QUINTANA

I és aquí quan s’adona de quina manera tant equivocada ens han explicat el dolor i la mort.

Quanta por acumulada tenim tots, i quant de bloqueig això ens genera. I el resultat és el silenci, que l’únic que fa és sumar dolor al propi dol.

Aquesta mare és només una mare més que com totes, està orgullosa i té ganes de parlar del seu Nen petit. Una mare que encara que passin els anys, canviï de casa, de feina o de vida, encara que canviï fins hi tot les sandàlies roses, sempre durà el seu Nen al cor i el farà present.

M’agradaria que aquest escrit també servís per a totes aquelles famílies que s’hi puguin sentir identificades, i per a tots els nens i nenes que sempre seran estimats. Entre ells, per la petita Ivet.

26 · CULTURA

QUADERN De Sils

114

ADÉU A L’ANITA, L’EMBLEMA D’UNA ÈPOCA

L’Anita (segona per l’esquerra) agafada al braç del seu germà Narcís (1926-2006) i altres silencs (que reconeixereu i que han tingut un paper en la història de Sils del segle XX) mentre unes dones i noies preparen catifes de flors per a la festa de Corpus a la fi dels anys 40 al carrer Major, davant de cal Ferrer. (Fons Forest Capdevila)

El dia 9 de juny va morir Anna Bardalet Arbussà.

Era soltera. Tenia 90 anys.

Quan ho vaig saber em van revenir un munt de records... Les excursions i les cançons, “la rua, la penya, un esclop i una espardenya”, aprendre a ballar sardanes, disfressar-se per fer els Reis...

Una època que relliga diverses generacions i que, de fet, ja fa temps que és més aviat passat (amb repercussions en el present), es tancava de manera definitiva. És possible que el nom d’Anna Bardalet no ressoni en alguns silencs d’avui, sobretot si s’han incorporat de poc a la nostra comunitat, ja que feia temps que no se la veia públicament. Fins i tot hi pot haver silencs dels que ens coneixem de tota la vida que de bon primer no sàpiguen de qui parles. Has de dir l’Anita Pau, l’Anita de can Pau, la botiga de la plaça de l’Estació tancada ja fa anys.

Anna Bardalet Arbussà, l’Anita, havia nascut a Sils el 15 de febrer de 1932. Era la segona filla de Narcís Bardalet Margall (1898-1978), de Sils, i de Maria Arbussà Sargatal (1910-1994), de la vila de Santa Pau, a la Garrotxa. Aquest vincle amb Santa Pau, que la família va mantenir, provenia del fet que l’avi, Pau Bardalet Vihé (1869-1957) –que donà nom a la casa, can Pau–, després de quedar vidu de Margarida Margall Soms, s’havia casat en segones núpcies amb la santpauenca Concepció Sargatal Parés.

Per la data del seu naixement, 1932, l’Anita va viure de petita els fets dels anys 30 i de la guerra i la primera postguerra. Per la situació social i política que el país vivia els anys 40 i 50, quan ella estava en plena adolescència i joventut, i per tradició familiar, es va implicar en dues de les organitzacions més actives durant el franquisme: l’Acció Catòlica i la Sección Femenina.

L’una, sota el paraigua de l’Església, organitzava la vida parroquial a través de diverses branques (homes, dones, infants, joves) i nivells (aspirants, benjamines, joves...) amb activitats sobretot piadoses. El seu germà gran Narcís (1926-2006) també hi va estar implicat. L’altra organització, com a branca femenina del partit únic, la Falange, pretenia enquadrar les dones al servei del règim i inculcar uns ideals polítics i una formació de tipus tradicional, molt conservadora, sobre el paper de les dones a la societat. Totes dues organitzacions tenien objectius que avui resulten incomprensibles a les generacions joves (en el cas que s’interessin per saber què eren). Ara bé, com totes les coses que s’allarguen en el temps, van viure l’evolució social del país i en molts aspectes, i malgrat el mateix règim, també van ser en part porta d’entrada de novetats i llavor d’activitats socials i culturals (excursionisme, festes tradicionals recuperades o de nova creació, cant coral, música tradicional, exposicions de flors...) que han perdurat i que la societat ha assimilat, sense fer-se gaires preguntes.

L’Anita portant la bandera de les Benjamines de l’Acció catòlica els anys 40. Darrere seu Empar Roquet i, a la dreta, Merce Serra. (Fons Mercè Serra).

En aquest context, l’activitat que l’Anita va desplegar en el Sils d’aquells anys va ser variada i polifacètica. En recordarem algunes. Molts en recordareu d’altres, que us vindran a la memòria quan llegireu això. Expliqueu els vostres records, feu-los arribar.

***

El 1942 l’Anita, amb 10 anys, ja era la presidenta de les Benjaminas de l’Acció Catòlica local, i Mercè Domingo, 2 anys més gran, la de les Aspirantes. Per Santa Llúcia se celebrava la festa de la seva patrona amb diverses activitats.

Des de la parròquia i amb els anys l’Anita contribuí a múltiples iniciatives (catequesi, casal d’estiu, excursions, cant a les celebracions, la instal·lació de la primera calefacció a l’església...). Potser la de més rellevància pública fou la Cavalcada de Reis que se celebra des del meitat dels anys 40 i que l’Anita va conduir durant anys amb energia i la va fer perdurar fins que hi hagué un relleu amb un grup d’altres dones més joves (a les quals ella, així tot, assessorava i “dirigia” a l’ombra). Primer sortien de cal Santo, a la Barceloneta, o de can Carós de Vallcanera, passaven per Mallorquines i baixaven cap a Sils.

Després, del meu record, ens anàvem a disfres-

QUADERN De Sils

114

CULTURA · 27

sar i pintar al Touring. Molts mesos abans calia preparar vestits, carrosses, estrelles, paquets...

I un cop acabat tot, ens desvestíem, ens despintàvem i sopàvem una mica a la rectoria, més endavant a les escoles. Tota una aventura, que ha tingut continuïtat.

Com a delegada de la Sección Femenina va intervenir en nombroses activitats i en va promoure moltes. La segona meitat dels anys 60 va recuperar la Festa de Sant Ponç, junt amb la mestra M. Teresa Cadenas, fent vestits perquè la mainada ballés la tradicional rua pels carrers, amb els flabiolaires de ca l’Argila i de can Cavaller que es posaven davant de cal Gravat. Els vestits i les danses i cançons tradicionals era un aspecte molt valorat pel règim ja que li permetia fer aflorar unes certes “peculiaritats“, un “regionalismo bien entendido”.

Els que ja tenim una edat i hi vam participar (anar a cantar per pagès aquells goigs deformats de Sant Ponç que no sabíem què deien, amb les canyes enramades, fer truites i berenar, ballar la rua, etc.) ho recordem entranyablement.

Amb la mestra M. Teresa Cadenas i una altra mestra navarresa, la “senyoreta Elisa” (no en sé el cognom), va promoure els cursets per fer el “Servicio social”, una requisit que totes les noies havien de tenir per poder-se treure el carnet de conduir, per exemple, i que va durar fins al 1978.

S’hi feien cursets de formació política, de cuina, de cosir... Amb motiu d’això es feien excursions a diversos santuaris de la zona. El lligam amb la parròquia i amb l’activitat religiosa de grups de joves era important. Aquelles sortides feien conèixer l’entorn comarcal, el patrimoni... als i les joves de Sils. Ella era la persona moderna, soltera, lliure, sense compromisos familiars ineludibles, que tenia temps i ganes d’organitzar coses.

L’Enriqueta Brugués i l’Anita davant de can Pau assegudes i fent anar el boixets de la punta al coixí. (Donació de la família Vilaró).

Junt amb el mestre Ramon Serra Noguer (gironí que era mestre a Sils i vivia a dispesa a can Pau) i altres mestres destinades a Sils va iniciar el 1967 l’Exposició de flors (com feia a Girona Maria Cubarsí, de la mateixa organització, i que ha perdurat en el cèlebre “Temps de flors”). De fet, el 1959 (amb Victòria Colomer i Dolors Capdevila) ja n’havia començat a fer però es van aturar.

La de 1967 sí que va perdurar any rera any, la van continuar moltes altres persones i grups i és l’origen de l’actual “Tocs de flor”.

A més, solia organitzar excursions. Unes de cèlebres eren les d’anar a seguir el Pelegrí de Tossa. Muntava un autocar per anar a Tossa a primera hora del matí a la Missa del Cantar i després a Terra Negra per començar el camí.

També va organitzar anades a Andorra.

Per la seva relació amb la Sección Femenina i la coneixença amb el mestre Ramon Serra, l’Anita venia a l’escola de la nostra infantesa, una tarda la setmana, a fer-nos cantar. La classe de música, per dir-ho així –tot i que ens examinava el mestre–, ens la feia ella. Arribava amb el seu tocadiscos portàtil i els seus discos; cantàvem cançons de “la Tuna”, espirituals negres traduïdes al català pels cantants de la Nova Cançó, sardanes i cançons tradicionals... Recordo molt “Oh sari mares”, “Eternitat” de Guillermina Mota o “Cal que neixin flors a cada instant”, de Lluís Llach. L’Anita va ser qui ens va descobrir aquestes cançons a l’escola, al casal d’estiu i a les excursions parroquials. Als

Sortida a Farners de les noies del “Servicio social” amb les responsables, el vicari i un grup de nois (el curs era per a noies, però cada noia, si volia, podia convidar un noi). Meitat dels anys 60. D’esquerra a dreta, fila 1 (dalt): Enriqueta Mas, Anna M. Capdevila, M. Teresa (?), vicari (?), Martí Forest, Joan Nicolau. Fila 2 (al mig): Consol Galceran, M. Teresa Capdevila, ?, Teresa Solà, Pilar Sicrés, Anita, Elisa (?, mestra). Fila 3: Carmen Manzano, M. Rosa Morell, Consol Madrenys, Carmen Gaona, M. Teresa Cadenas (mestra), Roser Ribas, Dolors Costabella, Pepita Nadal, Roser Quintana, Josep Mas Carós, Pere Bosch. Fila 4 (asseguts): Enric Colomer, Montserrat Poch, Rosa M. Cors, Dolors Mas, Maria Vergés, Carme Gispert, Joaquim Ruset, Josep Domingo, Nadal (?). Davant: Josep Mas Gispert. (Donació de Joaquim Ruset Frigola).

28 · CULTURA

QUADERN De Sils

114

anys 70 va participar en la fundació de l’Agrupació sardanista i va ensenyar a ballar sardanes a diverses generacions de silencs a La Laguna.

La història que més es recorda i que va fer saltar Sils a les portades de la premsa gironina es va produir el 1990 quan va tocar la loteria de Nadal a Sils. L’Anita havia venut a la botiga participacions del núm. 41.867, el segon premi, com sempre per ajudar a la Cavalcada de Reis.

Moltes famílies de Sils van rebre part dels 240 milions que van tocar. Com sempre que es remenen cèntims, però, hi hagué polèmica. Com que els números es venien a certs establiments, alguns que no n’havien comprat deien que no els n’havien ofert, essent una cosa del poble com els Reis. Va durar un temps i els diaris hi van sucar pa.

Excursió al Pelegrí de Tossa. L’Anita ajaguda a davant de tot. (Fons de Roser Ribas).

L’Anita va fer perdurar, com dic, les activitats que ella havia contribuÏt a fer néixer, la festa de Reis sobretot. Semblava incombustible, una roca. Encarnava el més permanent. Ara bé, amb els anys i els canvis socials, aquella perseverança i energia la va convertir en la guardiana de les essències: tot s’havia de fer com s’havia fet tota la vida. Això no sempre era comprès pels que tenien idees i volien canviar coses. Recordo converses i algunes reunions tenses.

Això sí, el poble li va reconèixer la seva tasca en diverses ocasions com a fundadora de l’Exposició de Flors o del Curset de sardanes. El 1995 un sopar al Touring va aplegar tota la gent que havia participat durant 50 anys en la Cavalcada de Reis i a ella se la va homenatjar. Ja de molt gran va animar encara un cor a la Llar de Jubilats i va participar en diades de l’Onze de Setembre, homenatges a la vellesa, etc.

S’anà fent gran. Les celebracions de la missa el dissabte al vespre o el diumenge al matí, com sol passar als pobles, eren un moment per retrobar-nos. Ella cantava, això sempre li havia agradat. Una dia, però, va decidir que ja n’hi havia prou, que no sortiria més de casa. I ho va complir. Molts no la vam veure més. Això ens permet recordar-la amb aquella energia i determinació d’aleshores, de sempre.

Mainada amb vestits tradicionals preparats per ballar la Rua davant de Cal Gravat per la festa de Sant Ponç. Segona meitat dels anys 60. El flabiolaire Pere Ripoll també està a punt. (Donació de Romà Dalmau).

Tota una època del poble es tanca. Tenim la responsabilitat de preservar el record de figures com l’Anita, una part de la memòria col·lectiva de Sils.

En la tria de les imatges hem optat per les que no s’han vist tant. Són conegudes les dels curset de sardanes o els primers aplecs o bé les dels homenatges que va rebre de gran per haver creat el curset o l’exposició de flors. Aquí oferim imatges no tan conegudes que reflecteixen altres aspectes de la seva activitat.

El 14 de gener de 1995 s’oferí un sopar d’homenatge a l’Anita i altres col·laboradors amb motiu dels 50 anys de la Cavalcada de Reis a l’Hotel Touring. A la foto ella i la modista Pepeta Domingo Vall-llosera (1923-2008) reben rams de flors en aquell sopar. (Fons de Narcís Figueras).

NARCÍS FIGUERAS CAPDEVILA

LA MEMÒRIA DELS ALTRES · 29

QUADERN De Sils

114

EL PASSEIG NOU I ELS ARBRES QUE S’HI VAREN PLANTAR (MARÇ DE 1950)

Un aspecte de la història de Sils poc recordat és la configuració urbanística de la part nova del poble, el que en podríem dir l’eixample. El casc antic (barri de l’Església) va créixer a mitjan segle XIX amb l’arribada del ferrocarril i la progressiva creació del carrer Major a banda i banda de la carretera (amb un pas a nivell) i de la Plaça de l’Estació. Posteriorment la carretera es desvià per anar a buscar el desnivell on ara hi ha el pont sobre la via, prop de la central vella, i es creà el carrer dit de l’Energia Elèctrica (avui Avinguda Costa Brava). S’anaren construint cases en aquest carrer, a la dreta del qual (en direcció a la central) només hi quedà la sortida del carrer de l’Escorxador a l’alçada de can Perpinyà (avui Sant Jordi, amb el corriol que puja per darrera fins a la central, residu de l’antic camí de Caldes), mentre que a l’esquerra els anys 20 s’hi varen obrir dos carrers.

El primer s’anomenà del Nord (després Calvo Sotelo, i avui Jacint Verdaguer) i es va anar

allargant des de cal Ferrer de tall (en direcció Sta. Coloma, per entendre’ns) a mesura que s’hi anava construint sobre el que havien estat camps. Per exemple, l’agost del 1935 Pere Capdevila demana permís per fer-hi un cobert per dedicar-lo a fàbrica d’embotits (que, ampliada després de la guerra, fou beneïda pel rector el 15 de març de 1942). Els anys 30 el carrer no arribava gaire més enllà, tot i que al cantó de baix (esquerra) hi havia els darreres de les cases del carrer Major (Bassas, Auladell, Casadevall...). L’altre carrer, seguint el de l’Escorxador i travessant la carretera, passava pel costat de les Escoles, aleshores noves (1925), i anava a buscar el camí de la Barceloneta. Ente aquests dos carrers relativament nous (el segon encara un camí en gran part) no hi havia cap comunicació. Sembla que el 1936 l’arquitecte Josep M. Deu Amat havia fet una pla urbanístic del “sector Nord” per encàrrec municipal, que no s’arribà a desenvolupar per la guerra. Es preveien

dues travessies, A i B, que travessaven aquests dos carrers, sobretot el carrer del Nord, i anaven a trobar la carretera a l’actual passeig.

Després de la guerra les urgències van ser moltes, però a la fi dels anys 40 es posà fil a l’agulla i es proposà d’emplenar amb terra sobreposada el clot que hi havia a la fi del casc urbà, on ara hi ha el passeig. Per a molts silencs el passeig ha existit sempre. Doncs no.

Va ser creat el 1949 i 1950 com a espai públic.

I queden silencs que ho recorden.

Per fer-ho es va haver de reomplir, ja que era un clot, com a l’altra banda de la carretera (on ara hi ha pisos); en aquest cantó, a més, com recordava en el darrer article, hi havia rec merder, que es va haver de tapar. A més dels particulars, que hi podien abocar residus (la Maria Casas, que va ser els anys 40 minyona a can Cintet Capdevila recorda, per exemple, haver-hi abocat deixalles de la casa), l’Ajuntament va fer-hi

30 · LA MEMÒRIA DELS ALTRES

portar la terra que es va treure dels camps que es varen rebaixar per obrir l’allargament de la travessia A (avui carrer Girona) fins a trobar el carrer / camí de les Escoles (avui Jesús Costa).

Del rebaix d’aquelles terres –després d’arribar a un acord amb el propietari Josep Amargant Mas (l’Anzinelles) el novembre de 1949– es reomplí el passeig a la fi de 1949 i primers mesos de 1950 i s’urbanitzà el carrer Girona que coneixem. La travessia B s’anomenà carrer Caldes de Malavella (avui Juli Garreta, sense sortida directa a la carretera, que trenca per darrera el CAP).

QUADERN De Sils

on viu. Ja m’ho havia explicat fa anys però no n’havia pres nota i li vaig demanar que m’ho tornés a explicar. Tenia 17 anys quan es van plantar els arbres del passeig, cosa que lliga perfectament amb al data de 1950.

La plantada dels arbres del passeig, en el record

Tot i ser de Vallcanera, els pares de l’Enric volien que anés a escola a Sils (on va coincidir amb altres nois, entre els quals el meu pare).

Els semblava que el mestre era millor. Per aconseguir-ho van fer constar que vivia amb uns seus oncles de Sils, els pares de Gregori Lladó (la casa, ca l’Ànima, queda darrera la gasolinera de la rotonda de can Cabirol) on, de fet, anava a dinar.

Per reforçar la terra sobreposada i crear un espai públic d’esbarjo, una plaça o passeig, es va acordar plantar-hi arbres; se n’encarregà Josep Morell Zaragoza, que dirigia un equip que es dedicava a aquestes feines. Una de les persones que hi va intervenir de jove va ser Enric Barnada Lladó, de can Carós de Vallcanera, que ara té 88 anys. Fa unes setmanes ens vam retrobar sortint de missa a Vidreres,

A 17 anys ja treballava amb la colla d’en Morell, que s’ocupava de feines forestals i que va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de plantar els arbres del nou passeig el març de 1950. La colla la formaven diverses persones. Ell recorda Narcís Sureda (de can Toni), Enric Torramilans (de can Vihé), Gregori Salip (de can Mau) i Pere Sala (de can Pastells), capitanejats per en Morell.

Complementem la imatge que va aparèixer en el darrer número amb aquesta altra on també es veu el ramat de xais a l’actual carrer Sant Jordi. Els familiars de la persona que apareix a la dreta de la imatge, s’han posat en contacte amb nosaltres. Es tracta de Miquel Planas Gratacós, de can Mauet

del carrer de Mallorquines, parròquia de Vallcanera, que feia de pastor de can Garriga els anys 40 i 50. Era fill de Sales de Llierca i veí de Vallcanera, casat amb Caterina Puig Garriga. Va morir a 87 anys d’edat, el 28 de novembre de 1978. Darrera el ramat hi ha Antònia Auladell Carreras (1893-1964), espo-

114

La idea, com hem dit, era consolidar amb arbres aquells terrenys, que eren sobreposats i recents, i crear un carrer i una zona d’esbarjo, el que avui és el Passeig dels Sants Cosme i Damià. Les actes municipals ho certifiquen.

Hi ha factures diverses de Miquel Viñals per “arranque de tierras y trasllado a barranco existente frente a Paseo y plaza pública”. No tots els arbres varen viure i el 1951 s’han de replantar tres plàtans. També s’arrenglerà i s’urbanitzà el carrer Girona i s’aprofità el pou que hi havia al nou passeig, després de fer-ne analitzar les aigües, per crear una font (que ara té un aspecte molt diferent, però encara hi és).

L’aparellador que ho va supervisar era Eulogi Bordas. Anys més tard, l’empresa Xocolates Torras, de Banyoles, va pagar uns gronxadors.

I s’hi van posar uns bancs de pedra, alguns dels quals ara són al cementiri.

La memòria personal complementa la documental i ens recupera la memòria col·lectiva de fets que, tot i ser recents, ja són història.

NARCÍS FIGUERAS CAPDEVILA

sa de Pere Capdevila Madí, en Peret Garriga (1888-1972), negociant de bestiar i propietari de la carnisseria del carrer Major i després de la fàbrica d’embotits. L’Antònia era l’àvia del nen que hi ha al davant, Pere Forest Capdevila (nat el 12 de setembre de 1946). (Fons fotogràfic de la família Forest Capdevila).

CULTURA · 31

QUADERN De Sils

114

CRÒNICA BREU SOBRE EL CONCURS DE NARRACIÓ CURTA, PREMI SANT JORDI DE SILS, 2022 Aquest any 2022, per fi alliberats de les mascaretes, vam viure una veritable festa durant l’entrega de premis de la XXXIII Edició del Concurs de Narració Curta, Premi Sant Jordi de Sils. L’esdeveniment va tenir lloc a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Sils el passat dimecres 20 d’abril a les 6 de la tarda. L’acte va comptar amb la conducció de Joan de Boer, humorista, actor i dinamitzador literari que va entretenir tothom, petits i grans, amb el seu estil espontani i desenfadat d’explicar històries.

vertits, van saber donar-los resposta alhora que aquestes despertaven l’interès dels espectadors pel contingut de les narracions.

Els membres del Consistori, del Jurat i els representants dels Centres Educatius van fer entrega dels premis –que consistien en lots de llibres i obsequis-. Els infants premiats van ser convidats per en Joan a explicar breument els arguments dels seus escrits, mentre encuriosit, els plantejava preguntes enginyoses. Els nens i les nenes, di-

Van resultar premiats, en la edició del Concurs d’enguany, els relats de:

Es fa necessari ressaltar que els textos, tots, no només els que van resultar premiats, han guanyat qualitat quant a riquesa lèxica i expressiva, a l’originalitat en els arguments i especialment pel que fa al contingut ja que destaquen per plantejar qüestions relatives als afectes, els sentiments, els valors ètics...

Ainhoa Ortiz, Roger Mateo, Unai Riuró, Eva Mesa, Eric Burrell, Jana Matas, Bruna Brossa, Fiona Celma, Biel Julià, Maria Rabert, Jordi Call i Esther Sauce.

Volem aprofitar l’ocasió per agrair i felicitar la tasca dels docents i de les famílies que recolzen sempre els infants i joves perquè s’expressin a través de les narracions. Aquestes estaran a l’abast de tothom que les vulgui llegir a través de la Separata del Quadern de Sils que es publica juntament amb aquest número del mes de juny de 2022.

Per finalitzar hem d’insistir: recordeu visitar la biblioteca que és de tothom i per a tothom!

Fins l’any que ve!

PAULA OTERO Bibliotecària

PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS DE FOMENT DE LA LECTURA. ADULTS OBERTES LES INSCRIPCIONS PER AL CLUB DE LECTURA DE NARRATIVA. EDICIÓ 2022-2023 Les sessions seran mensuals i d’una hora, un dijous de cada mes al vespre a la biblioteca.

Primera sessió: Divendres 30 de setembre de 2022 a les 19h.

Primera lectura: “Camí de Sirga”, de Jesús Moncada Sessió especial amb la presència de l’expert Javier Rodes (Museus de Mequinensa - Alberg “Camí de Sirga”) en l’obra de l’autor.

A les xarxes socials publiquem totes les notícies, novetats editorials, esdeveniments culturals que organitza la Biblioteca de Sils.

Seguiu-nos a  Instagram al compte: @bibliosils o la nostra pàgina de  Facebook: https://www.facebook.com/BiblioSils

32 · CULTURA

QUADERN De Sils

114

PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS LÚDIQUES I DE FOMENT DE LA LECTURA. INFANTS ESTIU 2022: •

TALLER CREATIU DE TRANSPARÈNCIES, A CÀRREC DE CRIS ESPINOSA. Farem decoracions i vidrieres amb paper cel·lofana i acetat de colors.

 Dimecres 13 de juliol a les 17:30h •

TALLER DE PINTURA EN ROBA, A CÀRREC DE CRIS ESPINOSA Pintarem i personalitzarem una bossa de roba amb retoladors de roba o pintura. Serà una bossa que poden fer servir per comprar, piscina...

 Dimecres 20 de juliol a les 17:30h Activitats recomanades per a infants de 3 a 12 anys. Caldrà inscripció prèvia.

•

BIBLIOPISCINA: Enguany tornem a engegar el Servei de Bibliopiscina. Funcionarà al recinte de la Piscina Municipal les tardes de dimarts i dijous del mes de juliol de 17 a 19h. Hi podreu consultar i emportar-vos en préstec llibres, revistes i diaris. Caldrà presentar el carnet de la biblioteca per als préstecs a domicili.

CONCURSOS DE LECTURA D’ESTIU AMB PREMIS PER A TOTS ELS LECTORS! Consulteu les Bases a la Biblioteca.

Hora del contes especial per la setmana de Festa Major: “UN CONTE I UN TALLER, A CÀRREC DE LA MINÚSCULA. Hora del conte per a infants a par tir de 3.

 Divendres 23 de setembre a les 17:30h Caldrà inscripció prèvia.

“A PRESENT FOR GRANNY”, A CÀRREC DE KIDS&US. Hora del conte per a nadons (2 a 8 anys)

 Divendres 7 d’octubre març a les 17:30h Caldrà inscripció prèvia.

“CONTES DE FOLLETS I BARRETS DE BOLETS” (CONTES DE TARDOR), A CÀRREC DE LOLA ARQUÉ.

Hora del conte per a infants a partir de 3 anys.

 Divendres 21 d’octubre les 17:30h.

Caldrà inscripció prèvia.

“LA MEDUSA PERDUDA”, A CÀRREC D’EVA GONZÁLEZ ASENSIO Hora del conte per a nadons (0 a 3 anys)

 Divendres 4 de novembre a les 17:30h Caldrà inscripció prèvia.

“DE QUÈ TÉ GUST LA LLUNA?”, A CÀRREC DE IOGACONTES. Hora del conte per a infants a partir de 3 anys.

 Divendres 18 de novembre les 17:30h.

Caldrà inscripció prèvia.

Places limitades

HORA DEL CONTE DE NADAL + TALLER: “PER NADAL, CADA BLEDA AL SEU CORRAL”, A CÀRREC DE LA BLEDA. Hora del conte per a infants a partir de 3 anys.

 Divendres 2 de desembre a les 17:30h Caldrà inscripció prèvia.

CLUB DE LECTURA INFANTIL: “LA PENYA DELS LLIBRES”.

Activitat destinada a alumnes de 4t i 5è de Primària.

Inscripcions obertes.

Un dilluns al mes des de Setembre a Desembre de 2022

SETEMBRE: Presentació del club de lectura.

OCTUBRE: Club de lectura NOVEMBRE: Taller d´escriptura DESEMBRE: Club de lectura

CULTURA · 33

QUADERN De Sils

114

SAPS JUGAR AL JOC DEL CATXO? Diumenge de Pasqua, a Vallcanera, conservant les tradicions, a la sortida de missa hem jugat al catxo. Es tracta d’un joc de cartes d’atzar que antigament es jugava a molts pobles però que durant les darreres dècades s’ha anat perdent.

Els participants porten alguns presents o lot senzills que aniran aplegant per donar forma als premis. En entrar a missa, es col·loquen al costat de l’altar, i quan finalitza la missa es treuen.

El catxo a Vallcanera es juga a peu dret. Els participants fan una rotllana a la zona arenosa de l’aparcament de l’església i col·loquen els lots al bell mig. Abans de començar a jugar cal fer un donatiu a la parròquia, equivalent a un euro per tantes cartes com vulguis a la teva primera fila.

Quantes més cartes es disposa, més probabilitats de guanyar.

Per exemple, si es paguen 5 euros, se’m dispensaran a terra, davant dels peus, 5 cartes juxtaposades formant una filera. Només es paga per aquesta primera filera.

Quan tots els jugadors tenen la primera filera es comença a dispensar la segona. És a dir, es col·locarà una altra carta al damunt de cadascuna de les cartes que ja hi havia a terra. L’objectiu és que es produeixi coincidència de pal.

De cara a la victòria, només compten les columnes de tres cartes en què totes tres hagin sortit del mateix pal. Totes aquelles columnes en què no hi hagi coincidència de pal ja queden descartades. No obstant, els jugadors que no tinguin coincidència de pal en cap de les seves columnes tampoc no queden eliminats, ja que es podria donar el cas que no hi hagués cap coincidència de pal en ningú. Llavors ningú tindria “Catxo” i el catxo seria el “Lligat” de major puntuació (es miraria la major puntuació de dues cartes del mateix pal en la mateixa columna).

Quan tots els jugadors ja tenen la segona filera de cartes, seguint el mateix ordre, es dispensa la tercera filera. Un cop repartida la tercera filera de cartes, cal veure qui té coincidència de tres cartes del mateix pal en la mateixa columna. Això és “catxo”.

El càlcul és el més enrevessat d’aquest joc. La puntuació màxima és 38 i la mínima és 23 (per exemple, 3 asos). Això s’explica perquè les dues primeres cartes de la combinació es compten pel valor gran, i la tercera carta sempre es compta amb la puntuació menor de les indicades, és a dir, la que hem escrit en el barem després de la conjunció “i”. És indiferent l’ordre en què ho sumem. La combinació sempre ha de donar el mateix resultat.

Un altre exemple: Dos 7 i un 10 =(11+11+4= 26). Vegis que si comptem el 10 en primer terme dóna el mateix resultat (14+11+1=26).

Qui tingui el catxo de major puntuació tria primer que la resta el lot que s’emporta d’entre els que estan disposats al centre de la rotllana.

Dos 12 i un 6= 38 (16+16+6). Succeeix el mateix si canviem l’ordre, és a dir, un 6 i dos 12. Però fins i tot, dos 6 i un 12 també són 38. Dit d’una altra manera, tant el 12 com el 6 valen 16 per les dues primeres cartes, i 6 per la tercera.

Haureu pogut comprovar, tal com dèiem al principi, que és un joc d’atzar en el qual no es poden elaborar estratègies. L’important és doncs les ganes de jugar-hi ja que tots podem tenir un dia de sort! Si voleu viure aquesta tradició de prop i ajudar a mantenir-la ja ho sabeu: reserveu a la vostra agenda el diumenge de Pasqua pel joc del Catxo de Vallcanera.

No es poden fer més punts que 38. Però si hi hagués empat a 38, hi ha una puntuació màxima “qualificada” que és el “Catxo Reial” (combinació de tres reis, és dir, tres 12 del mateix pal són 16+16+6=38).

No hi ha cap combinació que la superi.

Si us interessen els jocs tradicionals recordeu també que el joc del Catxo no és l’únic joc de cartes tradicional del nostre municipi. Cada dimarts de Pasqua també teniu la possibilitat de jugar al Joc dels Ous a Mallorquines.

Anem a fer uns exemples:

És fàcil que se’n produeixin varis, i per tant, el guanyador queda determinat pel catxo de major puntuació, segons el següent barem: 12 i 6 = Val per 16 i 6 11 i 5= Val per 15 i 5 10 i 4 = Val per 14 i 4 9 i 3= Val per 13 i 3 8 i 2= Val per 12 i 2 7 i 1= Val per 11 i 1

Jugant al catxo a Vallcanera, any 2016. Fotografia de Lluís Masseguer

34 · ECONOMÍA

QUADERN De Sils

114

EL PERQUÈ DEL NO ALS JOCS OLÍMPICS D’HIVERN: EL MALSON DEL MALBARATAMENT I així és: segons el què ens marca l’evidència passada, els Jocs Olímpics (en qualsevol de les seves formes) solen ser una ruïna econòmica per a la regió que els organitza.

dia d’avui té una llosa de deute públic del 120 % sobre el seu PIB. Recordar que, per damunt del 75 % d’endeutament sobre el PIB, es considera que un Estat es troba en risc de fallida.

Tots els JJOO celebrats des de 1968 han acabat costant molt més del que s’estimava inicialment.

La mitjana de sobre cost supera el 150 %. Però en alguns casos (com Montreal o Sarajevo) el percentatge ha arribat a ser del 1000 %.

També es sobreestimen els beneficis d’uns JJOO. Primer, els ingressos directes (drets d’emissió, patrocinadors i entrades) amb prou feines han cobert mai un 30% dels costos totals. Segon, l’estímul econòmic a curt termini que podrien implicar també sol estar àmpliament exagerat: encara que és veritat que els JJOO atrauen turistes, també repel·leixen altres turistes. I, tercer, tot i que és veritat que els JJOO podrien comportar determinats guanys a llarg termini per a la zona organitzadora (com la transformació urbana), novament l’evidència ens demostra que un percentatge majoritari de tota la despesa dels JJOO va a parar a infraestructures esportives que posteriorment tenen un aprofitament molt escàs.

Curiosament, Barcelona 92 es ​​ considera com un dels pocs casos de transformació urbana exitosa (però es tracta d’un cas totalment excepcional i no pas d’una pauta habitual).

De fet, el problema ja no és només el desviament pressupostari, sinó el fet d’estar immersos en una cursa (sense sentit) entre indrets organitzadors per disparar les despeses de l’esdeveniment: des d’Atenes 2004, totes les Olimpíades han costat més de 10.000 milions de dòlars. Tractant-se d’una subhasta entre diverses ciutats, el què es mira és de ser el millor postor i satisfer el COI (una organització que prefereixo no parlar-ne, degut a tots els seus habituals casos de corrupció interna). Ja us podeu imaginar com poden repercutir uns costos determinats (encara que uns Jocs d’Hivern, aparentment, pugui semblar que presentin un format més reduït que uns Jocs d’Estiu) en un Estat com l’espanyol que a

Alhora els grups constructors nacionals, ben

connectats amb els poders estatals, reuneixen la major part dels sucosos contractes d’obra pública (el clientelisme de torn). Uns JJOO que resultin molt ruïnosos per a la població, sempre resultaran molt beneficiosos per a alguns grups polítics (reben publicitat gratuïta) i sectors econòmics locals (els seus comptes de balanços es disparen).

No entraré a opinar sobre l’efecte mediambiental que poden tenir els Jocs d’Hivern al Pirineu, perquè aquest punt no és la meva especialitat.

Però sí afirmaré que, com a esportista entusiasta i economista, renego de les accions que s’estan duent a terme. El major esdeveniment de qualsevol especialitat esportiva hauria de reduir-se al seu respectiu campionat del món independent del COI (per costos i per, en definitiva, deixar de banda aquesta bogeria d’esdeveniment megalòman que sempre es promou a costa de la butxaca de la ciutadania).

XAVIER CARRERAS SALA Analista de mercats financers

OPINIÓ · 35

QUADERN De Sils

114

L’HOME VA PASSAR PEL MIG Totes, tots, estavem alegres, mares, pares, avis i especialment els nens. L’esbart dansaire havia començat el seu ball programat. El ball ritual dels bastons.

Jo em demanava quin era l’origen d’una dansa que veiem sovint al nostre poble. Pels seus moviments, la vestimenta, uns pals contra els altres, pensava que el seu origen podia ser rural, agrícola, la fecundació de la mare terra. Aquells pals podien simbolitzar fal·lus. També l’aparença d’aquests dansaires em feia pensar en antigues dances rituals d’enfrontament, de baralles, de guerres tribals.

La canalla disfrutava, les mares vigilaven als petits, els joves pares s’encarregaven dels seus bebés- com ha se ser- en mig de tota aquella barreja de música i cops secs de pals de bastó. Puc ben suposar que els dansaires anaven comptant interiorment passes, girs i moviments dels bastons a fi i efecte que la sincronització acabés en una artística i meritòria actuació.

De cop i volta, en mig d’aquest escenari festiu, alegres, oblidant momentàniament tantes preocupacions i patiments que ens han encerclat aquests dos últims anys, algú va travessar la pista de dansa. Apareguè l’home que no anava vestit de festa. Tothom quiet. Silenci. L’home va passar pel mig, se li va fer un passadís i va desaparèixer. La música tornà a sonar.

Em va venir al cap la paràbola de l’evangeli on Jesus parla del rei que va organitzar un convit pel casament del seu fill (Mateu 22, 1-14):

Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles.

Els digué: - Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava les noces del seu fill. Va enviar els seus servents a cridar els convidats, però ells no s’hi volgueren presentar. Llavors envià uns altres servents a dir-los: —Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!

Però ells no en feren cas i se’n van anar, l’un al seu camp, l’altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Llavors va dir als seus servents: —El banquet de noces és a punt, però els convidats no n’eren dignes; aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.

Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s’omplí de convidats.

Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s’adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, i li digué: —Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces?

Però ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: —Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

Perquè molts són cridats, però pocs són escollits.

En mig d’una altra actuació de l’esbart apareguè aquell home, un rodamón probablement, un individu pobrement vestit i li obrirem pas en silenci.

En aquella cruïlla entre el Passeig dels Sants Metges i la baixada final de Juli Garreta algunes persones restarem estranyats i en silenci seguint amb la mirada l’home que travessà pausadament entre els dansaires i la gent i desapareguè pel passeig. Aquell home no venia vestit de festa.

Ningú es va atrevir a retreure’l el seu aspecte. Va passar, va desaparèixer i el vàrem oblidar.

Qui era aquell home? Un provocador? No ho semblava. Un desubicat? Un despistat? Desubicat o despistat com el que no duia vestit de noces? En la paràbola de Mateu aquell desubicat o simplement despistat rep un càstig sever.

Nosaltres vàrem ser més indulgents que el rei de la paràbola. No el vàrem escridassar ni insultar. Potser per respecte envers qui no participava com nosaltres en l’alegria de la festa?

Vaig sentir-me violent, violentat per l’individu que es presentava a la nostra reunió sense vestit de festa. De vegades actituds de respecte es poden confondre amb l’absoluta indiferència.

PACO GONZALO

36 · ESPORTS

QUADERN De Sils

NOVA JUNTA,NOUS PROJECTES, NOVES IL·LUSIONS Des del passat mes d’abril hem format una nova junta del club formada per: President: Josep Villena.

Vicepresidenta: Ariadna Lozano.

Secretaria: Laura Ganzer.

Tresorera: Mònica Ribas.

Vocals: Oriol Bel, Mireia Casamitjana, Anna Colado, Yolanda Herrera, Xavi Marin, Alberto Ortiz, Mario Rodríguez, Eva Sánchez i Natalia Vilà.

El nostre principal objectiu és transmetre valors com el treball en equip, la solidaritat i el respec-

te entre altres. No només volem que el club sigui esportiu sinó que volem formar una gran família on els infants i adolescents creixin com a persones i tinguin esperit de club.

Tenim moltes ganes i il·lusió per afrontar aquest nou projecte. Sabem que no serà fàcil, però amb el suport de tots vosaltres estem segurs que farem un gran treball.

Athlètic Silenc No som més que un club, però tampoc som un club més.

JUNTA DE L’ATHLÈTIC SILENC

114

ESPORTS · 37

QUADERN De Sils

114

EL CF SILS A LA NIT DELS CAMPIONS L’Aina Garcia Marés, jugadora del nostre equip juvenil femení del CF Sils, va assistir com a convidada a la Nit dels Campions organitzada per la Federació Catalana de Futbol i ens ha fet arribar la seva crònica sobre l’esdeveniment. Gràcies Aina!

Aquesta temporada 21/22 he pogut gaudir de l’esport que més m’agrada de la millor manera gràcies al Club de Futbol de Sils, els meus entrenadors i les meves companyes. M’han ensenyat que qualsevol cosa que em proposi, ho puc aconseguir amb dedicació i esforç. Tot i que a l’iniciar la temporada, no teníem gaires esperances de guanyar res, hem acabat guanyant la Copa de Plata i hem gaudit de molts bons moments tot i els desànims de les derrotes.

És cert, que cada vegada el futbol femení té un paper més important en la societat, però encara queda un camí molt llarg per recórrer, per poder equiparar l’estatus, el sou i la rellevància dels equips de dones al que tenen els d’homes. Ha estat, i en molts països continua sent, un esport que se li ha privat a moltes generacions de dones, no només de jugar-lo sinó també de poder comptar amb un referent en aquest sector, i amb què se sentissin identificades o al que poguessin admirar o inspirar-se.

Pel que és important, educar en una realitat d’igualtat, en què no existeixi un esport dirigit exclusivament a nois o noies, sinó una activitat que els dos sexes puguin gaudir-los i practicar-la lliurement. Per això animo a qui vulgui, però particularment, a les nenes i noies a animar-se a provar un esport com el futbol.

AINA GARCIA MARÉS

CF Sils

38 · ESPORTS

QUADERN De Sils

JIU-JITSU Els esportistes del nostre club van superar amb èxit les proves de pas de grau que es van realitzar aquest any. En aquestes imatges apareixen ja amb el seu nou ciunturó i el diploma acreditatiu. N’estem molt satisfets!

MAR ESTANY TELLO CLUB ESPORTIU SILS

El Campionat Europeu de Random Attacks, que es celebrarà el proper mes d'octubre (del 22 al 25) a Vegadeo (Asturies). Dos de les nostres esportistes i silenques, Aina Sánchez Caparrós i Alexia López Cobos, han sigut seleccionades per a participar.

114

ESPORTS · 39

QUADERN De Sils

114

A G E N D A D ' E S T I U 11 I 12 de juny

FESTA DE PRIMAVERA. PROGRAMES A PART Organitza: AA.VV. de les Malloquines

12 de juny

TARDA DE CONCERT AMB CLARA GISPERT TRIO Entrada: 10 € Sala Cultural la Laguna a les 18:30 h Organitza: Associació Recreativa i Cultural la Laguna

19 de juny

TARDA DE CONCERT I BALLS DE SALÓ AMB GERUNDA GRUP Entrada: 6 €

Sala Cultural la Laguna a les 18:30 h Organitza: Associació Recreativa i Cultural la Laguna

23 de juny

REBUDA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ PROGRAMES A PART. Organitza: ANC

25 de juny

EXCURSIÓ A PORT AVENTURA PROGRAMES A PART Organitza: AA.VV. de les Malloquines

25 de juny

BERENAR BALL Sala Cultural la Laguna a les 17:30 h Organitza: Associació de Jubilats i Pensionistes

26 de juny

TARDA DE CANT CORAL AMB EL COR MENTHA I LA CORAL SILENE Sala Cultural la Laguna a les 18:30 h Associació Recreativa i Cultural la Laguna

2 de juliol

ESPECTACLE COMMEMORATIU DEL CENTENARI DEL DESCOBRIMENT DE LA TOMBA DE TUTANKHAMON A càrrec de Xavier Martínez, Ekaterina Gagkaeva i Josep Camós Sala Cultural la Laguna a les 19:30 h Organitza: Ajuntament REVETLLA HAWAIANA AL CARRER DE MALLORQUINES Amb el Grup de Versions Waikiki a les 21:30 h Organitzen: el Jovent del carrer de Mallorquines i la Comissió de Festes

3 de juliol

TARDA INFANTIL AMB EL MAG STIGMAN I L’ESPECTACLE «EL CIRC DELS IMPOSSIBLES» Entrada lliure. Sala Cultural la Laguna a les 18:30 h Organitza: Associació Recreativa i Cultural la Laguna

16 de juliol

SOPAR DE GERMANOR DE MALLORQUINES PROGRAMES A PART Organitza: AA.VV. de les Malloquines

16 de juliol

ANIVERSARI DE L’ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES. PROGRAMES A PART Organitza: Associació de Jubilats i Pensionistes

40 · PROGRAMACIÓ ESTIU

QUADERN De Sils

20 de juliol

26 d’agost

22 de juliol

27 d’agost

RUTA PATRIMONIAL AMB JOAN LLINÀS Del carrer de Mallorquines fins a la Belladona.

Sortida des de l’Hostal de Mallorquines a les 19:00 h Organitza: Ajuntament

BALLADA DE SARDANES AMB LA COBLA PRINCIPAL D’OLOT Passeig dels Sants Cosme i Damià a les 22:00 h Organitzen: Ajuntament i Associació Sardanista F. M. Ros

23 de juliol

BERENAR BALL Sala Cultural la Laguna a les 17:30 h Organitza: Associació de Jubilats i Pensionistes

3 d’agost

RUTA PATRIMONIAL AMB JOAN LLINÀS PEL VEÏNAT DE LA BARCELONETA Sortida de la rotonda de cal Lino (av. Barceloneta) a les 19:00 h Organitza: Ajuntament

5 d’agost

BALLADA DE SARDANES AMB LA COBLA PRINCIPAL DE CASSÀ Passeig dels Sants Cosme i Damià a les 22:00 h Organitzen: Ajuntament i Associació Sardanista F. M. Ros

6 i 7 d’agost

FESTA DE LES COMES. PROGRAMES A PART Organitzen: AA.VV. de les Comes

9 i 10 d’agost

ÉSDANSA. FESTIVAL DE DANSA D’ARREL TRADICIONAL Pista coberta. Accés av. Barceloneta, a a les 22:00 h Organitza: Ajuntament

BERENAR BALL Sala Cultural la Laguna a les 17:30 h Organitza: Associació de Jubilats i Pensionistes

27 d’agost

NIT DE CÒCTELS I RUMBA AMB GAZPACHO Jardins de can. Dexeus a les 22:00 h Organitza: Comissió de Festes

4 de setembre

APLEC DE LA SARDANA. PROGRAMES A PART Organitza: Associació Sardanista Francesc Mas Ros

10 de setembre

BERENAR BALL Sala Cultural la Laguna a les 17:30 h Organitza: Associació de Jubilats i Pensionistes

11 de setembre

ACTES DE LA DIADA NACIONAL. PROGRAMES A PART Organitza: Ajuntament

17 de setembre

BERENAR BALL Sala Cultural la Laguna a les 17:30 h Organitza: Associació de Jubilats i Pensionistes

NITS D’ESTELS. PROGRAMES A PART Organitza: Ajuntament

13 d’agost

BERENAR BALL Sala Cultural la Laguna a les 17:30 h Organitza: Associació de Jubilats i Pensionistes

Del 12 al 15 d’agost FESTA MAJOR DE VALLCANERA PROGRAMES A PART AA.VV. Santa Eulàlia de Vallcanera

19 d’agost

BALLADA DE SARDANES AMB LA COBLA TRES VENTS Passeig dels Sants Cosme i Damià a les 22:00 h Ajuntament i Associació Sardanista F. M. Ros

24 d’agost

RUTA LITERÀRIA AMB NARCÍS FIGUERAS. Sortida des del Centre Cívic a les 19:00 h Organitza: Ajuntament

DEL 8 A L’11 DE JULIOL

FESTA MAJOR D’ESTIU. PROGRAMES A PART Organitza: Comissió de Festes

DEL 23 AL 26 DE SETEMBRE FESTA MAJOR DELS SANTS COSME I DAMIÀ. PROGRAMES A PART Organitza: Comissió de Festes

114