Salutació del Pregoner del Corpus 2018

PREGONER DEL CORPUS 2018

Salutació de Josep Milán Parellada

Bon moment, ara, per saludar. El pregoner que us complimenta és nat a Sitges, ha dut una vida a la vila i també a fora però sempre retornant. La seva activitat creativa s’ha circumscrit al voltant de l’element escènic pròpiament dit, i a l’interès per iniciatives de caire tradicional i popular. Sempre s’està condicionat pel que t’han explicat, el que has vist i el que has fet. Aquest pedigrí no té més raó de ser que respondre a la demanda de breu autopresentació.

Sitges fa valer allò de “aquí sempre estem de festa”, i és veritat, bé sigui una festa establerta, bé un moment de gresca i gatzara, o bé una activitat de nova gestació. Aquí tenim un calendari propi, on pràcticament no en deixem passar ni una. Tenim gairebé de tot: mar i muntanya, sol i maltempsada, religiositat i politologia, xafarderia i dignitat, carn, peix i horta i tot això embolicat en una miscel·lània pròpia que dibuixa a grans trets el tarannà sitgetà. Tot plegat d’allò més teatral que és el que, modestament, sempre m’ha atret més. I és aquest context que ha donat cabuda a la varietat i disparitat d’elements que ha fet possible l’aparició de tota una sèrie d’actes i que molts d’ell s’hagin mantingut al llarg del temps. D’aquesta manera, els sitgetans hem crescut envoltats de tots aquests ingredients sensorials que ens han dut a la creació del nostre imaginari. I això és el que sorprèn al nouvingut i l’empeny a quedar-se entre nosaltres per formar-ne part.

Aquest esperit col·laboratiu i festiu és el que fa possible que el veïnatge s’aplegui per un fi comú, cadascú aporta una part, a vegades tan petita i insignificant com pugui ser una flor, i a voltes fins i tot més petita, un pètal, i amb gust i perseverança, posant-los l’un al costat de l’altra, i molts així, aconseguir fer una esplendorosa escenografia. I com sempre, ho vestirem tot amb pompa i magnificència tan propi nostre.

Un sitgetà de soca-rel deia que per sentir Sitges dins teu i no trencar el lligam amb la vila per lluny que estiguis i per temps que passi, has de beure aigua del pou del Vinyet, però no del de fora sinó del de dins la masoveria, això et farà recordar i retornar a Sitges. Aquest pou referit no he tingut el gust de veure’l ni de beure’n el contingut, però el concepte el vaig trobar molt suggeridor i així ho dic.

Josep Milán fent catifa al Carrer Major,