Les flors i els ocells alegren la vida

CRONISTA OFICIAL DE LA VILA

Joan Yll Martínez

LES FLORS I ELS OCELLS ALEGREN LA VIDA

Quan Sitges lluïa una blancor característica i una elegant florida, en algunes façanes de les cases sobresortien unes rajoles on es llegia: “Respecteu les plantes, les flors i els ocells alegren la vida”. Una ceràmica que

quasi es posava com element decoratiu, que s’avenia amb aquell blanc de calç, al qual s’hi esqueia una altra recomanació: “No embruteu les parets, la netedat és un gran senyal de civilització”. A la gent de casa

nostra no els calien aquests missatges tan alliçonadors, i als forasters que ens visitaven potser que tampoc. Quasi bé tothom estava educat en uns principis bàsics i a raó dels quals es respectaven les plantes i se’n guardaven prou d’embrutar ni les parets ni el terra dels carrers.

I el colorit de les flors, la seva fragància, es convertia en element dels costums compartits. Plantes, com la ruda, de la qual es pot dir que en tenien plantada a totes les cases, obeint a una creença que deia: “Qui té ruda Déu l’ajuda”. Era d’una olor tan forta que quasi ofenia. Com l’alfàbrega que desprèn una flaire que s’avé amb les nostres tradicions: la nit de Sant Joan, la Festa Major..., però que la gent de la vila la tenien perquè la seva olor allunya els mosquits. Els boixacs, les margarides..., eren flors tan casolanes que s’integraven de ple en els costums de les famílies. I servien per oferir un detall de cortesia vers les persones a les quals es professava estima. Per aquest motiu era freqüent que la mainada, de tant en tant, obsequiés la senyoreta de l’escola amb un pomell d’aquestes.

Fins i tot les flors les respectaven els ocells en no malbaratar la seva harmoniosa formació. Sí que les envolten les papallones que, amb les seves ales de fràgil i artística formació, contribueixen, amb el seu colorit, a oferir una efímera, però sensacional, obra d’art. S’hi cabussen també les abelles, les quals convertiran aquestes incursions en una dolçor captivadora.

En els patis de les cases; les plantes, les flors han engalanat un entorn el qual les sitgetanes han mimat, fins a convertir la seva dedicació en l’exemple més testimonial d’una tradició que ha arrelat en aquest Sitges tan obert a tots els neguits artístics i culturals. Sense oblidar-nos de tenir cura dels petits detalls, aquests que ens són tan propers, com ho és el d’oferir un pomell de flors al senyor del Cau Ferrat, en aquest simbòlic, però sentit homenatge que és el Ram de tot l’Any. Petiteses, com el record de la Magina Senserrich que, fora la plaça, oferia petits rams de flors de la seva collita i algun que altre brot de farigola i romaní.

Mentre tot això succeïa en la intimitat del nostre Sitges; Rossend Bartés, Antoni Clarà, Marià Carbonell i Josep Serra, van tenir la idea d’organitzar una exposició de clavells, que va comptar amb la col·laboració de Miquel Utrillo i Morlius i altres personatges que, posteriorment, es van afegir al projecte. L’exposició va tenir lloc entre els dies 17 i 21 de maig de l’any 1918 al Pavelló de Mar. Li van seguir quatre edicions més, l’última es va celebrar als jardins del Prado l’any 1921. Cal dir que aquesta mostra floral no es feia coincidir amb la festa de Corpus.

No va ser fins a l’any 1929 que es va tornar a organitzar l’Exposició de Clavells que es va fer al Vall, organitzada per la societat d’Atracció de Forasters. Fent-la coincidir, ara sí, amb la festa de Corpus.

JOAN YLL

Carrer Sant Francesc, 1960. Col·lecció d’Eduard Tomás Sanahuja

De la qual, el 1877, es comença a tenir notícies que els veïns dels carrers per on passava la processó cobrien el terra amb diferents flors i fulles. En la festa de Corpus de l’any 1922, no tots els carrers ofereixen un simple escampall, sinó que n’hi ha algun que ordena les flors segons el traç d’un dibuix.

A partir d’aquí la tendència és confeccionar catifes de flors amb un cert guió artístic que ha perdurat fins als nostres dies.

Actualment a la festa coincideixen molts atractius que, curiosament, amb els anys transcorreguts no ha minvat el neguit ni l’esforç del gran nombre de persones que s’hi han implicat, perquè Sitges llueixi una florida que s’ha convertit en el millor cartell propagandístic del poble. Qui més qui menys ha estat a la vila un dia de Corpus, per admirar les catifes de flors, també l’Exposició de Clavells, la mostra de Bonsais, l’ornamentació floral de les façanes i balcons, la sortida dels gegants, l’ou com balla i la processó.

I nosaltres, a més de gaudir-ne, ens sentim satisfets del nostre poble, on les flors engalanen i honoren el nom de Sitges.

FLORÈNCIA COLL

Detall de la seva obra Foto: Nuria Urán