CRONISTA OFICIAL DE LA VILA
Joan Yll Martínez LES FLORS I ELS OCELLS ALEGREN LA VIDA Quan Sitges lluïa una blancor característica i
les seves ales de fràgil i artística formació,
una elegant florida, en algunes façanes de
contribueixen, amb el seu colorit, a oferir una
les cases sobresortien unes rajoles on es lle-
efímera, però sensacional, obra d’art. S’hi ca-
gia: “Respecteu les plantes, les flors i els ocells alegren la vida”. Una ceràmica que
bussen també les abelles, les quals converti-
quasi es posava com element decoratiu, que
vadora.
ran aquestes incursions en una dolçor capti-
s’avenia amb aquell blanc de calç, al qual s’hi esqueia una altra recomanació: “No embruteu les parets, la netedat és un gran senyal de civilització”. A la gent de casa
En els patis de les cases; les plantes, les flors
nostra no els calien aquests missatges tan
l’exemple més testimonial d’una tradició que
alliçonadors, i als forasters que ens visitaven
ha arrelat en aquest Sitges tan obert a tots els
potser que tampoc. Quasi bé tothom estava
neguits artístics i culturals. Sense oblidar-nos
educat en uns principis bàsics i a raó dels
de tenir cura dels petits detalls, aquests que
quals es respectaven les plantes i se’n guar-
ens són tan propers, com ho és el d’oferir un
daven prou d’embrutar ni les parets ni el ter-
pomell de flors al senyor del Cau Ferrat, en
ra dels carrers.
aquest simbòlic, però sentit homenatge que és
han engalanat un entorn el qual les sitgetanes han mimat, fins a convertir la seva dedicació en
el Ram de tot l’Any. Petiteses, com el record de I el colorit de les flors, la seva fragància, es
la Magina Senserrich que, fora la plaça, oferia
convertia en element dels costums compar-
petits rams de flors de la seva collita i algun que
tits. Plantes, com la ruda, de la qual es pot dir
altre brot de farigola i romaní.
que en tenien plantada a totes les cases, obeint a una creença que deia:
“Qui té
Mentre tot això succeïa en la intimitat del
ruda Déu l’ajuda”. Era d’una olor tan forta
nostre Sitges; Rossend Bartés, Antoni Clarà,
que quasi ofenia. Com l’alfàbrega que des-
Marià Carbonell i Josep Serra, van tenir la
prèn una flaire que s’avé amb les nostres tra-
idea d’organitzar una exposició de clavells,
dicions: la nit de Sant Joan, la Festa Major...,
que va comptar amb la col·laboració de Mi-
però que la gent de la vila la tenien perquè la
quel Utrillo i Morlius i altres personatges que,
seva olor allunya els mosquits. Els boixacs,
posteriorment, es van afegir al projecte. L’ex-
les margarides..., eren flors tan casolanes
posició va tenir lloc entre els dies 17 i 21 de
que s’integraven de ple en els costums de les
maig de l’any 1918 al Pavelló de Mar. Li van
famílies. I servien per oferir un detall de cor-
seguir quatre edicions més, l’última es va ce-
tesia vers les persones a les quals es profes-
lebrar als jardins del Prado l’any 1921. Cal dir
sava estima. Per aquest motiu era freqüent
que aquesta mostra floral no es feia coincidir
que la mainada, de tant en tant, obsequiés la
amb la festa de Corpus.
senyoreta de l’escola amb un pomell d’aquestes.
No va ser fins a l’any 1929 que es va tornar a organitzar l’Exposició de Clavells que es va
10
Fins i tot les flors les respectaven els ocells en
fer al Vall, organitzada per la societat d’Atrac-
no malbaratar la seva harmoniosa formació.
ció de Forasters. Fent-la coincidir, ara sí, amb
Sí que les envolten les papallones que, amb
la festa de Corpus.
