TORNEN A FLORIR LES NOSTRES FLORS Joan Yll Martínez Cronista Oficial de la Vila
S
itges, cada any, ofereix una renovada florida, amb la qual s’hi acarona el nom de la Vila. El costum ve de lluny, de quan les sitgetanes tenien cura de les plantes que disposaven en les eixides i terrats. Plantades en testos, galledes i olles foradades. Buscaven esqueixos i després seguien l’evolució de tot plegat. Fins que la generositat de la primavera les curullava de flors. També de la baranes dels balcons han penjat els cossis, on la flor dels geranis aporta una compacta composició de color que s’agrupa formant un pomell frondós, que perdura fins que la despietada cuca fa de les seves i no para fins a deixar-los pansits. I va ser en aquells patis i terrats i en les sínies del nostre terme, on va començar la tradició de cultivar els clavells, fins aconseguir la més variada gama de tonalitats. Clavells que cada any, des de 1918, són exhibits a l’Exposició. Les flors tenen un protagonisme molt destacat en la nostra Vila. Només començar l’any, quan els freds de gener es van afeblint, els ametllers són els primers de florir. Ja en queden pocs dintre el nostre terme, però encara en són prous com per visualitzar una de les florides més naturals i típiques de la Mediterrània. Segueix la mimosa i la seva grogor és un regal per a la vista. Arribada la primavera, els camps de blat ofereixen una verdor única i entremig es deixen veure els esquitxos vermells de les roselles. Del conjunt sorgeix un quadre camperol que no l’ha pintat la mà de l’home, sinó que
és obra d’una natura que no estalvia colorit ni detalls. I és ara, a les portes de l’estiu, quan floreix la ginesta i la flor de Sant Joan. Aquesta última molt identificada amb la festivitat del Corpus sitgetà i associada amb el mèrit de la gent de la vila que l’anaven a buscar pels raconets dels Massís. A partir d’aquí les veïnes dels carrers, es reunien en les entrades de les cases i, entre un ambient molt simpàtic, anaven tallant la flor de Sant Joan i desfullant altres. Els carrers flairaven aquesta olor que és també una olor de Sitges. Actualment aquesta activitat es porta a terme durant la nit de la vigília, quan aconsegueix aplegar als veïns i amistats. Aquests moments tenen un encant únic. Mentrestant altres van dibuixant el terra dels carrers i confeccionant l’altar del Cap de la Vila. I vet aquí que de tot plegat: de la festa del Corpus, de la flor, de les catifes, de la gent que fins avui ha garantit aquesta continuïtat, s’hi refereix l’Eduard Tomàs i Sanahuja en el llibre que ha escrit. Ell que és un estudiós d’aquesta festa i un eficient col·laborador de la mateixa. La nostra florida ja mostra les seves millors gales i en ella s’hi emmirallen les persones que, durant tot l’any, han perseverat per a que els carrers, els balcons, l’Exposició de Clavells i la mostra de bonsais, emmarquin una curosa obra d’art. Aquesta implicació, aquest estar present, és una garantia de futur i el motiu per a que la florida sitgetana segueixi tan arrelada, flairosa i acolorida com sempre.
11
