80 ANYS “FENT CATIFES AL CARRER” Una conversa amb tres generacions de catifaires Tertúlia amb Rosa Peris Massó, la seva filla Jetza Muntané Peris i la neta Jetza Alcázar Muntané. R.P.: Al llarg de la vida he fet les catifes, primer del carrer Sant Francesc i més tard del carrer Major. Vaig començar de petita quan encara no es feien amb dibuix. Dels jardins de darrera de les cases agafàvem fulles i alguna flor i al pas la Custòdia es tiraven les flors; devia tenir 6 o 7 anys. Més tard es va estendre el costum de “fer el carrer” com es deia abans. A segons qui li pot sonar malament però no se’n deia fer la catifa; en dèiem ”fer el carrer” i ja se sabia què volia dir. Les més petites, la nena de cal Candelari, la nena de l’estanc, la meva germana i jo anàvem a cada veí, a demanar diners per comprar flor i ens donaven 50 cèntims o 1 pesseta. Un dia, un veí que era cubà i vivia en una casa molt maca al davant de l’estanc, ens va donar un duro, una cosa extraordinària perquè normalment es donava molt poquet. Amb els meus pares anàvem, 3 o 4 diumenges abans de Corpus, a buscar flor de Sant Joan a la muntanya i l’esteníem sota el llit de matrimoni perquè s’assequés i la foscor conservés viu el color. També anàvem al Jardí de Terramar que era tancat però ens hi deixaven entrar per recollir verd i al pont del tren a buscar buguenvíl·lia. Amb això guarníem el carrer. Devia tenir 13 o 14 anys, després de la guerra, cap el 1940 o 1941, teníem una botiga al començament de
26
