sobre l’anarquista suecà Camilo Albert

MATILDE GRAS ENS TRANSMETÉ LA HISTÒRIA SOBRE L’ANARQUISTA SUECÀ CAMILO ALBERT

Els suecans d’abans de la guerra civil espanyola, els que la patiren, i inclús la gent que va nàixer després en la postguerra, sabien per comentaris que anaven de boca en boca, del mite Camilo Albert1, el sindicalista de la CNT que des de ben jove ja va començar a defensar els interessos de la classe treballadora del seu poble, Sueca. Amb la finalitat que perdurara la seua llegenda, la seua néta Graciela Candela Albert, li va entregar a Joan Fuster en l’any 1980 les memòries que la seua àvia, Matilde Gras, havia escrit des de feia anys en un quadern. Una vegada en les mans de Fuster, i després que l’haguera llegit ben detingudament, considerà que aquells papers «calia editar-los (perquè) (…) tot això formava part de la ‘petita història’ de Sueca». Aquells escrits en castellà de Matilde Gras van ser transcrits –incloent-hi notes d’investigació– per Salvador Vendrell Grau, a qui Fuster li havia fet l’encàrrec, i publicats en 1981 davall dels auspicis de l’Ajuntament de Sueca en la col·lecció Quaderns de Sueca II amb el títol: Camilo Albert. Memorias de la viuda de un sindicalista suecano, que va ser prologat pel mateix Joan Fuster.

Passa el temps i ens canvia la vida a tots, i com quasi sempre, ve tot acompanyat de l’oblit, per això hem tractat des del present article de recuperar a qui creiem que segueix sent un mite, i que ara fa 78 anys del seu afusellament a Gandia, sense que s’haguera pogut provar en el Consell de Guerra que se li va fer en 1939 la comissió de cap delicte de sang durant la Guerra Civil. I al mateix temps que tots puguem, a partir d’ara, conéixer Matilde Gras, l’extraordinària dona que l’acompanyà en vida.

“Què sap el gat de fer culleres?... Sóc humil, i de literatura no en tinc gens, gens, i a més, la meua mà ja em tremola; he complit els meus 68 anys, i a aquesta edat ja vivim de records i encara que hagen sigut cruels, sentim felicitat”.

MATILDE GRAS

1 Val a dir que no és la primera vegada que es publica en el llibre de festes majors de Sueca una crònica sobre Camilo Albert. En el de 1986 ja es va publicar un article sobre ell –sense signar–, però mai no se n’ha publicat cap sobre Matilde Gras, encara que fóra ella qui escriguera les memòries que narraven la vida tan adversa que van tenir tots dos.

Matilde Gras Solves va nàixer a Sueca el 30 de desembre de 1901 al carrer dels Templaris. No va conéixer sa mare, ja que aquesta va morir de tifus a l’any i mig d’haver nascut ella. Sempre va trobar a faltar la calor de l’afecte de sa mare, i les moltes notícies agradables que va arribar a saber sobre ella van ser a través d’algunes amigues de sa mare. Havent-se quedat viudo el seu pare, ella i el seu germà, José María, van ser recollits per dues ties, germanes de sa mare, Pepa i Juana. Poc després va haver de tornar a viure amb el seu pare, perquè la viudetat d’aquest no va durar molt, ja que es va tornar a casar amb una dona que ja estava entrada en la quarantena, però que resultà ser bondadosa i també bonica, rossa, esvelta i polida, no gens xafardera, i que sempre la va tractar bé, inclús molt més millor que el seu propi pare que era prou antiquat. Matilde es va casar amb Camilo en 1921 i tingueren sis fills: Prometeo, que va morir al cap de pocs dies de nàixer; Nydia, no va arribar al mig any de vida; Consuelo (a qui sempre li dirien Nydia), Roma, Redención i Espartaco, que sí que van sobreviure. Mentre durà el seu matrimoni, Matilde va patir molt les nombroses detencions i empresonaments de Camilo, sempre per batudes preventives de la policia contra els anarquistes, mai per acusacions directes contra ell. Durant la Guerra Civil ella no va trobar bé –ni tampoc Camilo– moltes de les accions que faccions d’extrema esquerra van realitzar a Sueca. Seran els anys següents a la finalització de la conflagració civil espanyola la pitjor època que li va tocar viure: l’últim empresonament de Camilo i la injusta condemna a mort en Consell de Guerra en 1939 i, en conseqüència, va ser executat a Gandia. Quin dolor i quins tremolors va sentir en anar al Cementiri de Gandia per a donar-li sepultura a Camilo, ella mateixa en ajudar a posar-lo en el taüt i agafar-lo per l’espatlla, les seues mans s’impregnaren de la sang del seu espòs estimat. Mai no va poder oblidar-ho.

No acabarien ací els seus sofriments. La vida d’ella i dels seus quatre fills a Sueca fou molt dura després de la mort de Camilo. Fins al punt que, uns anys després, havent emigrat les dues filles majors a Barcelona a la recerca de treball, aquestes la van convéncer perquè ella i els altres fills, Redención i Espartaco, es reuniren amb elles i treballaren tots junts allí. Després de bastants anys d’exercir diversos treballs i viure en un depriment habitacle en un dels vessants de Montjuïc, pogueren residir en un pis a Badalona, facilitat per l’Ajuntament de Barcelona a canvi de permetre l’enderroc del lloc que habitaven.

En juny de 1970 començà a escriure a mà en un quadern, amb la intenció que arribaren als seus néts, les memòries de tots els esdeveniments que van passar Camilo i ella fins a l’afusellament d’aquest. Gràcies al que va escriure i al fet que la seua néta, Graciela Candela Albert, li entregara els escrits a Joan Fuster, i aquest aconsellara la seua publicació en 1981, vam poder assabentar-nos de la dramàtica història que van protagonitzar Camilo i ella. Matilde Gras Solves va faltar a Badalona en 1975.

“Jo tinc el convenciment que si la vida, o pel natural, no haguérem tingut homes que s’han revoltat contra les injustícies socials i espentat els desheretats al fet que no es deixaren avassallar, com acaminaríem? Doncs arrossegant-nos amb cadenes, a conformar-se a la resignació...”.

MATILDE GRAS

Camilo Albert Redondo,

el Taüter, nasqué a Sueca el 30 de juliol de 1896 i va ser el segon fill d’una família molt nombrosa, ja que amb ell eren cinc germans i dues germanes. Els pares tenien una funerària i pogué assistir a l’escola i aprendre a llegir i a escriure –no tots els xiquets de la seua edat podien anar-hi per haver de treballar des de ben menuts–. Segurament va ser prou aplicat perquè als nou anys, el seu mestre el va triar per a recitar una poesia en l’homenatge a Cervantes –que en 1905 es va celebrar a tot Espanya– en la festa que a l’efecte va organitzar l’Ajuntament de Sueca. Així i tot, ja va haver de treballar als 10 anys quan va entrar en un taller de Sueca per a aprendre l’ofici de pedrapiquer. Als 14 anys ja començà a València a treballar en aquest ofici.

Quan era adolescent, amb tan sols 15 anys, el seu esperit aventurer el portà a anar-se’n de casa amb un grup de companys i a embarcar-se en el port de València amb la intenció de desplaçar-se a Mèxic per participar en la gran revolució2 que havia començat en 1910. Amb l’edat que tenien aquells jóvens sols ho pogueren fer perquè havien conegut un mariner, que va ser qui els va ajudar a enrolar-se’n com a polissons. Pot ser que les notícies que li havien arribat sobre els principals capdavanters revolucionaris i herois mexicans, Zapata i Villa, agitaren en Camilo la sang de rebel que ja portava en les seues venes. Van arribar a Mèxic i allí no els van acceptar i els van repatriar. De tornada, havien de fer escala a Nova York, però el vaixell que els portava va naufragar abans d’arribar a port, i van morir la majoria dels passatgers. Aquell desgraciat succés va fer que ara el retornaren des de Nova York a Espanya, passant abans per França, on va contactar amb alguns paisans –amb els qui sempre va mantenir el contacte escrivint-se amb ells–. Malgrat tot, continuà amb el seu anhel per conèixer món i tornà a viatjar, ara per Algèria i Itàlia. Com que no es trobava a gust en cap d’aquests llocs decidí, definitivament, tornar a Espanya, a València i a la seua petita pàtria, Sueca. Quan tenia l’edat preceptiva, va haver de complir el servei militar a Barcelona.

Després de finalitzat el servei militar, va tornar de nou a Barcelona on va estar una temporada treballant de pedrapiquer. Durant la seua estada en aquesta ciutat, assistia a reunions i mítings de la CNT. Va ser allí on va decidir adoptar la lluita sindical com a mitjà per aconseguir portar a cap l’emancipació de la classe treballadora, i quan va regressar definitivament a Sueca, va fundar-hi les “Joventuts Llibertàries”.

En 1920, en el mes d’abril –als 23 anys– ja va participar en un míting que es va celebrar al Teatre Serrano de Sueca, recinte de gran capacitat, organitzat per la Confederació Nacional del Treball (CNT). La matinada del 22 de juny de l’esmentat any va ser detingut per la Guàrdia Civil,

2 Informació personal de Redención Albert Gras, filla de Camilo Albert i Matilde Gras.

junt amb dos companys militants també com ell de la CNT, amb l’excusa que havien estat preparant un atemptat contra un important propietari local, i van disparar en aplicar-los la llei de fuga a Camilo i als seus amics José Franqueza i Mariano Escrivá; els dos primers restaren ferits a terra i a l’altre amic, el mataren. Després els dispararen els trets de gràcia als dos ferits i com no els van encertar –tal vegada perquè era de nit i no hi havia llum– no van morir, i donant-los per morts els hi van abandonar. A partir d’aleshores, una vegada fitxat, quan la Guàrdia Civil tenia notícia d’algun possible atemptat, sempre detenia Camilo en les batudes preventives que es feien als anarquistes de la contornada. Així que, des d’aquell fatídic succés en què li aplicaren la llei de fuga, va ser detingut diverses voltes. El 16 de gener de 1921 el van tornar a detenir perquè a València havia hagut un atemptat contra el governador el dia anterior –eixe dia va ser dissabte i Camilo estava a Sueca amb Matilde–, i el tancaren a la Presó Model de València durant prop de quatre mesos. En 1924, ja casat, en haver-li fet un registre al pis on vivia a València per trobar-li una carta comprometedora, el tancaren de nou a la mateixa presó, també vora quatre mesos, i no va veure nàixer la seua filla Nydia. Durant el començament de la República continuà rebent el mateix tracte per part de la Guàrdia Civil: sempre que hi havia problemes tornaven a detenir-lo.

Els anys on va tenir Camilo el seu major protagonisme a Sueca van ser a partir de 1936 quan, començada la Guerra Civil espanyola i constituïda a l’Ajuntament la Gestora Municipal, va ser nomenat conseller municipal formant part de les comissions de defensa i abastiments. Com a Conseller municipal i cenetista, va assumir els càrrecs de delegat de Refugiats, secretari de la Col·lectivitat Agrària, secretari del Ram de Cambrers, enllaç de CNT, UGT, AIT i FAI. També va fundar el periòdic Pueblo Libre, que era l’òrgan portaveu de la CNT-AIT a Sueca, on ell mateix va escriure nombrosos articles defensant la lluita per la República.

Acabada la guerra i intuint que podia perillar greument la seua vida, intentà salvar-se dirigint-se a Alacant d’on tenia notícia que hi hauria un vaixell per poder anar-se’n d’Espanya. El port d’Alacant constituí una autèntica trampa i Camilo va ser empresonat per les forces nacionals i internat, primer a Albatera, després a Bétera i d’allí traslladat a la presó de Sueca, on va ser torturat. Després patiria un ignominiós Consell de Guerra on va ser traït per alguns companys, i els militars tan sols el pogueren acusar d’haver ocupat els càrrecs que hem ressenyat abans. Malgrat açò, el van condemnar a mort, i va ser afusellat a Gandia el 7 d’agost de 1939. Morí amb els ulls oberts –suposem que s’enfrontà valerós als últims instants de vida–, perquè així ho van veure els qui acudiren a donar-li sepultura.

Festes Majors de Sueca de 2017 Joaquim C. Noguera

Col·laboren:

SARC-DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA, INAEM-MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE, Fustes Bonet, Ca Senseloni, Fàbrica-Museu Xocolates Comes, Audio-net, Restaurant La Granja, Sueca Expres Café, Renault Ginestar, Cabreiroá, Hotel Ciudad de Sueca, Renfe Cercanías, Pintulac, La Masía, Pianos Clemente, Etygraf i l’Associació Cultural Lluna Plena Teatre.

FESTIVAL ORGANITZAT I PATROCINAT PER LA REGIDORIA DE CULTURA DE L’AJUNTAMENT DE SUECA, CONSELLERIA D’EDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ, CULTURA I ESPORT I FUNDACIÓ BANCAIXA

DIMECRES 13/9

19.00h 70’

MAURICIO CELEDÓN · XILE Classe magistral CENTRE MUNICIPAL BERNAT I BALDOVÍ

20.30h

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ MULÏER Creació escènica de la Cia. Maduixa ESPAI CLAROS – ELS PORXETS

22.30h 75’

COR DE TEATRE · CATALUNYA Allegro Estrena a la Comunitat Valenciana CENTRE MUNICIPAL BERNAT I BALDOVÍ

00.00h 45’

OKIDOK · BÈLGICA Slip experience Per primera vegada a la Comunitat Valenciana ESCENARI PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

DIJOUS 14/9

10.30h 45’

LA NEGRA · VALÈNCIA En els núvols Estrena absoluta. Sessió escolar SALA D’EXPOSICIONS ELS PORXETS

De 17.30 a 22.00h

EXPOSICIÓ MULÏER Creació escènica de la Cia. Maduixa ESPAI CLAROS – ELS PORXETS

17.30h 45’

LA NEGRA En els núvols SALA D’EXPOSICIONS ELS PORXETS

18.30h 45’

LA FINESTRA NOU CIRC · VALÈNCIA Circ Social ESCENARI PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

19.30h 25’

A TEMPO DANSA / PEPA CASES · VILA-REAL De traca ESPLANADA CASAL JOVE

20.00h · 45’ OFF MIM

Purna Teatre / Pau Blanco (Alcàsser) amb Posa’m un Barrejat. CAFETERIA – RESTAURANT SEQUIAL 20

De 19.00h a 22.30h

INSTAL·LACIÓ D’AIRE ARRIMA’T A LA MÚSICA PLAÇA AJUNTAMENT

22.30h 45’

OKIDOK Slip experience ESCENARI PLAÇA DE L’ AJUNTAMENT

23.30h · 45’ OFF MIM

Purna Teatre (Alcàsser) amb Spaña FALLA BERNAT ALINYO

DIVENDRES 15/9

17.30h 45

LA NEGRA En els núvols SALA D’EXPOSICIONS ELS PORXETS

18.00h 40’

LA MECÀNICA · MALLORCA Els Ravinovich Per primera vegada a la Comunitat Valenciana. PLAÇA AJUNTAMENT I FINAL. PLAÇA SANT PERE

De 18.30 a 22.00h

EXPOSICIÓ MULÏER Creació escènica de la Cia. Maduixa ESPAI CLAROS – ELS PORXETS

18.45h 40’

XA TEATRE · VILA-REAL The Audition ESCENARI PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

De 19.00h a 23.30h

INSTAL·LACIÓ D’AIRE ARRIMA’T A LA MÚSICA PLAÇA AJUNTAMENT

19.45h Itinerant30’

BRINCADEIRA · CATALUNYA Vertical Per primera vegada a la Comunitat Valenciana CARRER SEQUIAL

20.00h 40’

GUILLEM ALBÀ & CLARA PEYA · CATALUNYA Pluja Estrena a la C. Valenciana CASAL JOVE

De 19.00 a 23.00h OFF MIM

TASTA LA PLAÇA Cata de productes valencians i de La Plaça MERCAT CENTRAL. (ENTRADA PEL C/ MARE DE DÉU)

20.15h Itinerant 30’

LA MECÀNICA Els Ravinovich PLAÇA AJUNTAMENT I RODALIES

20.45h 25’

A TEMPO DANSA / PEPA CASES De traca PLAÇA AJUNTAMENT

21.15h i 22.30h 30’

TRUNA · VALÈNCIA A la balconada FAÇANA ATENEU DEL SOCORRO. CARRER SEQUIAL

23.00h 60’

LA FAUX POPULAIRE · FRANÇA Cirque Poussière POLIESPORTIU COBERT

23.00h 60’

BLICK THEATRE · FRANÇA Hullu Estrena a la C. Valenciana CENTRE MUNICIPAL BERNAT I BALDOVÍ

23.00h 40’

GUILLEM ALBÀ & CLARA PEYA Pluja CASAL JOVE

00.15h 25’

CIA. ESTAMPADES · CATALUNYA FAR Estrena a la Comunitat Valenciana CAMPANAR SANT PERE

00.45h Itinerant 40’

BRINCADEIRA Vertical PL. SANT PERE I FINAL EN ESPLANADA CASAL JOVE

DISSABTE 16/9

18.00h Itinerant 20’

VISITANTS · VILA-REAL Tempus PLAÇA AJUNTAMENT I RODALIES

De 18.30 a 22.00h

EXPOSICIÓ MULÏER Creació escènica de la Cia. Maduixa ESPAI CLAROS – ELS PORXETS

18.30h 20’

LA TAL CATALUNYA Carilló ESCENARI PLAÇA AJUNTAMENT

19.00h 20’

CIA.QUITTER · VALÈNCIA Tant de bo Estrena absoluta SALA D’EXPOSICIONS ELS PORXETS

19.00h Itinerant 30’

LA MECÀNICA Els Ravinovich PLAÇA AJUNTAMENT I CARRER SEQUIAL

19.00h 60’

BLICK THEATRE Hullu CENTRE MUNICIPAL BERNAT I BALDOVÍ

19.00h 60’

LA FAUX POPULAIRE Cirque Poussière POLIESPORTIU COBERT

De 19.00h a 23.30h

INSTAL·LACIÓ D’AIRE ARRIMA’T A LA MÚSICA PLAÇA AJUNTAMENT

19.30h 20’

LA TAL Carilló ESCENARI PLAÇA AJUNTAMENT

19.30h Itinerant 20’

VISITANTS Tempus PLAÇA AJUNTAMENT I RODALIES

20.00h Itinerant 30’

LA MECÀNICA Els Ravinovich PLAÇA AJUNTAMENT I CARRER SEQUIAL

De 19 a 23.00h OFF MIM

TASTA LA PLAÇA Cata de productes valencians i de La Plaça MERCAT CENTRAL. (ENTRADA PEL C/ MARE DE DÉU)

20.00h 20’

VISITANTS Tempus MERCAT CENTRAL

20.15h 20’

CIA.QUITTER Tant de bo SALA D’EXPOSICIONS ELS PORXETS

20.30h 40’

GUILLEM ALBÀ & CLARA PEYA Pluja CASAL JOVE

21.00h 20’

LA TAL Carilló ESCENARI PLAÇA AJUNTAMENT

21.30h 30’

TRUNA A la balconada FAÇANA ATENEU DEL SOCORRO. CARRER SEQUIAL

22.30h 25’

CIA. ESTAMPADES FAR CAMPANAR SANT PERE

23.15h 30’

TRUNA A la balconada FAÇANA ATENEU DEL SOCORRO. CARRER SEQUIAL

23.00h 40’

GUILLEM ALBÀ & CLARA PEYA Pluja CASAL JOVE

23.00h 60’

BLICK THEATRE Hullu CENTRE MUNICIPAL BERNAT I BALDOVÍ

23.00h 60’

LA FAUX POPULAIRE Cirque Poussière POLIESPORTIU COBERT

00.30h Itinerant 40’

TEATRO DEL SILENCIO FRANÇA – XILE Doctor Dapertutto Per primera vegada a la Comunitat Valenciana EIXIDA PLAÇA JAUME I

DIUMENGE 17/9

11.00h · 40’ OFF MIM

Sueños a la obra (Algemesí). Cuéntame un cuento BAR CAFETERIA ELS PORXETS – EL NUVOLET

D’11.30 a 14.00

EXPOSICIÓ MULÏER Creació escènica de la Cia. Maduixa ESPAI CLAROS – ELS PORXETS

11.30h 35’

ZIG ZAG DANZA · ASTÚRIES Aupapá Per primera vegada a la C. Valenciana CASAL JOVE

D’11.30h a 14.00h

SCURA PRODUCCIONS · VILA-REAL Ludi Planet. Espai de jocs, malabars i habilitats PLAÇA AJUNTAMENT

12.30h 35’

ZIG ZAG DANZA Aupapá CASAL JOVE

17.30h · 40’ OFF MIM

Sueños a la obra. Cuéntame un cuento BAR CAFETERIA ELS PORXETS – EL NUVOLET

17.30h 35’

ZIG ZAG DANZA Aupapá CASAL JOVE

De 18:30 a 22.00h

EXPOSICIÓ MULÏER Creació escènica de la Cia. Maduixa ESPAI CLAROS – ELS PORXETS

18.30h 20’

CIA.QUITTER Tant de bo SALA D’EXPOSICIONS ELS PORXETS

19.00h 60’

ARACALADANZA · MADRID Vuelos Estrena a la C. Valenciana CENTRE MUNICIPAL BERNAT I BALDOVÍ

20.00h 20’

CIA. QUITTER Tant de bo SALA D’EXPOSICIONS ELS PORXETS

20.30h 60’

LA FAUX POPULAIRE Cirque Poussière POLIESPORTIU COBERT