MATILDE GRAS ENS TRANSMETÉ LA HISTÒRIA SOBRE L’ANARQUISTA SUECÀ
CAMILO ALBERT
Els suecans d’abans de la guerra civil espanyola, els que la patiren, i inclús la gent que va nàixer després en la postguerra, sabien per comentaris que anaven de boca en boca, del mite Camilo Albert1, el sindicalista de la CNT que des de ben jove ja va començar a defensar els interessos de la classe treballadora del seu poble, Sueca. Amb la finalitat que perdurara la seua llegenda, la seua néta Graciela Candela Albert, li va entregar a Joan Fuster en l’any 1980 les memòries que la seua àvia, Matilde Gras, havia escrit des de feia anys en un quadern. Una vegada en les mans de Fuster, i després que l’haguera llegit ben detingudament, considerà que aquells papers «calia editar-los (perquè) (…) tot això formava part de la ‘petita història’ de Sueca». Aquells escrits en castellà de Matilde Gras van ser transcrits –incloent-hi notes d’investigació– per Salvador Vendrell Grau, a qui Fuster li havia fet l’encàrrec, i publicats en 1981 davall dels auspicis de l’Ajuntament de Sueca en la col·lecció Quaderns de Sueca II amb el títol: Camilo Albert. Memorias de la viuda de un
1
44
sindicalista suecano, que va ser prologat pel mateix Joan Fuster. Passa el temps i ens canvia la vida a tots, i com quasi sempre, ve tot acompanyat de l’oblit, per això hem tractat des del present article de recuperar a qui creiem que segueix sent un mite, i que ara fa 78 anys del seu afusellament a Gandia, sense que s’haguera pogut provar en el Consell de Guerra que se li va fer en 1939 la comissió de cap delicte de sang durant la Guerra Civil. I al mateix temps que tots puguem, a partir d’ara, conéixer Matilde Gras, l’extraordinària dona que l’acompanyà en vida.
“Què sap el gat de fer culleres?... Sóc humil, i de literatura no en tinc gens, gens, i a més, la meua mà ja em tremola; he complit els meus 68 anys, i a aquesta edat ja vivim de records i encara que hagen sigut cruels, sentim felicitat”.
MATILDE GRAS
al a dir que no és la primera vegada que es publica en el llibre de festes majors de SueV ca una crònica sobre Camilo Albert. En el de 1986 ja es va publicar un article sobre ell – sense signar–, però mai no se n’ha publicat cap sobre Matilde Gras, encara que fóra ella qui escriguera les memòries que narraven la vida tan adversa que van tenir tots dos.
