Sumari Saluda de l’Alcaldessa. ............................................................................. 5 Saluda del Regidor ..................................................................................... 7 Festera Major 2017. ................................................................................... 8 Cort d’Honor 2017 ....................................................................................... 9 Programa de Festes ............................................................................... 12 Informació d’Interés ............................................................................... 14 Fora del Programa Oficial .................................................................. 16 Saluda del President de la Confraria del Santíssim Crist de la Sang ........................................................ 22 Majorals 2017............................................................................................... 23 Programa en Honor del Santíssim Crist 2017 ..................... 25 Saluda del Consiliari de la Reial Associació de la Mare de Déu de Sales ............................................................... 27 Saluda del President de la Reial Associació de la Mare de Déu de Sales ............................................................... 28 Programa de la Mare de Déu de Sales ...................................... 29 Començadoreta 2017 ............................................................................. 31 Llauradoretes ............................................................................................. 32 El bes de la “cucaracha”: la grip de 1918 a Sueca ............ 36 Matilde Gras ens transmeté la història sobre l’anarquista suecà Camilo Albert ................................... 44 Guia de consells ........................................................................................ 52
Edita: Ajuntament de Sueca
3
SALUDA DE L´ALCALDESSA Arriba setembre i, un any més, és hora de donar la benvinguda a les nostres festes. El final de l’agost i el principi del nou curs ve inevitablement acompanyat d’un sentiment de melancolia i un cert regust de nostàlgia de la vida tranquil·la dels dies d’estiu; això no obstant, es contradiu amb l’acollida de Sueca, que ens rep cada setembre vital, joiosa i enèrgica, en plena activitat, emanant vida i celebració pels quatre costats. Són unes dates en les quals tots ens bolquem i ens apleguem al voltant de la figura de la Mare de Déu Sales, patrona de tots els suecans i suecanes. Cada any que passa assumim un repte major, però sempre amb la mateixa finalitat: presentar una programació atractiva, plural i diversa, que aconseguisca sorprendre i acomboiar el nostre veïnat al complet. Una programació que vol arribar a totes i a tots, i que només lluirà si compta amb la participació activa del poble. Aprofite l’ocasió per convidar-vos a deixar-vos portar i contagiar-vos de l’esperit festiu que està a punt d’envair la nostra ciutat. Eixiu i ompliu places i carrers fent gala d’eixe caràcter definidor dels suecans, acollidors i alegres per antonomàsia. Sou, sens dubte, uns bons amfitrions per a tota la gent que ens visita estos dies. Em consta que l’esforç de la Regidoria de Festes i de l’Ajuntament de Sueca en general per portar endavant una propos-
ta innovadora i variada és majúscul, i no menor és el treball que diversos col·lectius realitzen al llarg de l’any per organitzar una o altra activitat, contribuint així a fer encara més grans els nostres festejos. Des d’estes línies vull felicitar a totes les persones que s’han implicat en l’organització del complet programa per tal que este setembre gaudim de la millor de les experiències. Desitge que celebreu i compartiu al màxim les pròximes festes amb els vostres, sempre des del respecte a la convivència en l’espai públic. Una salutació ben afectuosa.
Raquel Tamarit Iranzo Alcaldessa de Sueca 5
SALUDA DEL regidor
Ja ens arriba l’olor a la matinada dels arrossars que lluïxen daurats amb l’espiga granada, i això és un senyal indiscutible que és hora de tornar cap a casa. La fira i les festes de Sueca són el millor colofó a la calor, al ritme pausat i al bon viure de l’estiu. Sueca és referent en les seues festes entre el públic que ens visita de la ciutat i de les Riberes, i també de molt més lluny encara; no en va, si el nostre nom es coneix internacionalment és sobretot degut a alguns dels esdeveniments tradicionals dels nostres festejos que han projectat el nom de la ciutat més enllà de les nostres fronteres. I això ens espenta, en tot moment, a superar-nos i a reinventar un programa que cada any naix de zero amb l’esclat de l’última carcassa. Hem procurat que tots s’hi trobeu representats, que les festes siguen mostra i reflex de la nostra valenciania, de les nostres arrels, però volem que l’avantguarda també estiga present; que no fallen les activitats de sempre i que tampoc ningú trobe a faltar les propostes innovadores. I ho hem fet
sempre tractant de millorar, escoltant i incloent les vostres propostes i suggeriments. Des d’estes línies vull agrair a totes les persones que les feu possibles, a aquells que treballeu de valent perquè puguem gaudir d’estos dies i a aquells que participeu activament, des del respecte i el civisme, de la nostra festa. Eixiu al carrer i gaudiu!
Pau Roselló Pascual Regidor de Festes
7
festera major 2017
María Viñoles Alarte
8
cort d´Honor 2017
Aida Vendrell Matoses
Alba Guillem Ferrando
Maria Baixauli Brines
Mireia Ferri Carbonell
Noelia Tena Cabañas
Nuria Navarro Gómez 9
programa
DE FESTES Dimecres, 30 d’agost 23.00 h. Orquestra La Tribu a l’av. Torres del Mar (Camineros).
21.00 h. Cordada a càrrec de l’Associació Cultural Amics del Coet Ribera Baixa en l’av. Ciutat de Pamplona.
Dijous, 31 d’agost
21.00 h. Sona La Dipu al recinte de concerts del polígon industrial 38.
23.00 h. Actuació a la plaça de l’Ajuntament de Mª del Mar Bonet amb l’espectacle 50 anys d’escenaris.
Divendres, 1 de setembre 21.00 h. Inauguració de la fira al recinte firal de l’av. Mestre Serrano. 21.00 h. Paella Gegant a l’av. Mestre Serrano. 21.00 h. Torradeta Nocturna amb l’actuació de Els bonicos i Perrera. En finalitzar actuació de l’Orquestra Liverpool a l’av. de l’Arròs (final de l’av. Mestre Serrano). Organitza la Falla Avinguda d’Espanya i col·labora l’Ajuntament de Sueca. 23.00 h. Nit Suecana al pati del CEIP Cervantes. Organitza l’Associació Amics de la Música i col·labora l’Ajuntament de Sueca.
Dissabte, 2 de setembre 12.00 h. Gimcana a la placeta del Casal Jove. 18.30h. Master class de Zumba, Fitness i Bodycombat a la plaça de l’Ajuntament. Organitza New Gym Padel. 19.00 h. Música en moviment a la plaça de Jaume I. Organitza el diari El Mundo i la Caixa Popular. 12
23.00 h. Tribut als 80’s Jotajaybers + Parapafest a la plaça de Jaume I
Diumenge, 3 de setembre FESTIVITAT DEL CRIST DE L’HOSPITALET
14.00 h. Mascletada a la placeta Fonda a càrrec de la Pirotècnia Ricardo Caballer. 20.00 h. Processó del Crist de l’Hospitalet pels carrers de costum acompanyada per la Societat Ateneu Musical. En acabar, disparada de focs d’artifici a càrrec de la Pirotècnia Ricardo Caballer.
Dilluns, 4 de setembre 18.00 h. Musical infantil Dilo cocodrilo a plaça de l’Ajuntament. 23.00 h. Nit de màgia Mistery a la plaça de l’Ajuntament.
Dimarts, 5 de setembre 18.30 h. Dani Miquel amb l’espectacle Ma me mi mo mu a la plaça de Jaume I. 23.00 h. Gala Lírica a la plaça de l’Ajuntament amb l’acompanyament de la Societat Unió Musical.
Dimecres, 6 de setembre 09.30 h. Dia del Color a càrrec de l’Escola d’Art Escultor Beltran. Pintura mural al pipicà de l’av. Ciutat de Pamplona.
23.00 h. Eterno Mecano a la plaça de l’Ajuntament. Espectacle que repassa la trajectòria musical del grup Mecano amb la interpretació de 16 de les seues millors cançons amb l’acompanyament de la Societat Ateneu Musical de Sueca.
23.30 h. Concert del grup Jarabe de Palo al recinte de concerts. En finalitzar, el show Tallarina on tour amb el dj Santi Bertomeu.
Dijous, 7 de setembre
12.00 h. Jocs infantils a l’encreuament dels carrers de Castelló i de l’Escultor Beltrán.
20.00 h. Mig Any Faller, Fallesfest, amb passacarrer i fi de festa al recinte de concerts del polígon industrial 38. 21.00 h. Ronda a la Verge a la placeta del Convent. 23.00 h. Teatre Musical La jaula de grillos a la plaça de l’Ajuntament. 23.00 h. Orquestra Gravity i Orquestra La Máscara al recinte de concerts.
Divendres, 8 de setembre
FESTIVITAT DE LA MARE DE DÉU DE SALES 8.00 h. Despertada amb tabal i dolçaina pels carrers de costum a càrrec de Tabalaina. 10.30 h. Cercavila a càrrec de la Societat Ateneu Musical. 10.30 h. Acompanyament d’autoritats a missa a càrrec de la Societat Unió Musical i Tabalaina. 13.45 h. Córrer la traca des de la plaça de l’Ajuntament fins a la placeta del Convent. 14.00 h. Mascletada a la placeta del Convent a càrrec de la Pirotècnia Ricardo Caballer. 20.00 h. Processó de la Mare de Déu de Sales pels carrers de costum, acompanyada per la Societat Unió Musical. En finalitzar la processó, castell de focs d’artifici a càrrec de la Pirotècnia Ricardo Caballer.
Dissabte 9 de setembre
19.30 h. Ofrena de l’Arròs a la Mare de Déu de Sales pels carrers de costum (Sequial, València, Cerrillo, Sant Cristòfol i Mare de Déu) acompanyada de la Societat Unió Musical. 20.30 h. IV Festival Espiga Rock al recinte de concerts. 23.00 h. Tribut Héroes del Silencio a la plaça de Jaume I. A continuació, Noctambulandia amb disc-jockeys de Sueca. 23.00 h. XVII Gran Piromusical disparat per la Pirotècnia Ricardo Caballer a l’Estadi Municipal Antoni Puchades. En finalitzar, festa de la Ruta Destroy.
Diumenge, 10 de setembre FESTA DE L’ARRÒS
Declarada Festa D’interés Turístic Nacional 12.00 h. XXIII Dansada popular. Organitza Grup de Danses l’Almogàver i col·labora l’Ajuntament de Sueca. 12.30 h. 57 Edició del Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca. 20.00 h. Cavalcada de l’Arròs. 13
I N FO RMACIÓ D’INTERÉS VENDA DE TIQUETS PAELL A GEGANT I PIROMUSICAL
ESPECTACLE PIROMUSICAL, 9 DE SETEMBRE:
Paella Gegant:
Amb la finalitat de garantir la seguretat del públic, i en compliment de la normativa vigent, l’assistència a l’espectacle Piromusical es regirà per les següents normes:
» Tiquet: 1 €. S’adquiriran a partir del dia 23 d’agost en la Tourist Info de Sueca i en el punt d’informació turístic de les Palmeres. Màxim: 10 tiquets per persona. Espectacle Piromusical: » Tiquets per a l’accés a la zona de grades i cadires: Residents a Sueca: 2 €. S’adquiriran a partir del dia 24 d’agost en la Tourist Info i en el punt d’informació turístic de les Palmeres. Màxim: 2 tiquets per persona (identificació amb el DNI per comprovar la residència a Sueca). No residents: 5 €. Venda online a través de www.notikumi.com a partir del dia 7 d’agost. Horaris d’obertura de la Tourist Info: 1. Tourist Info de Sueca (Mercat Central) en horari de 10.00 a 14.00 hores. 2. Punt d’informació turístic de les Palmeres (passeig de l’Alguer) en horari de 10.00 a 14.00 hores i de 17.00 a 21.00 hores (obert sols fins al 30 d’agost).
FIRA DE S ETEMBRE
El públic podrà gaudir del Piromusical des de dos zones: a) Zona de grades i cadires de la pista d’atletisme: l’accés es realitzarà amb tiquet. b) Zona de públic en peus: l’accés serà gratuït i sense tiquet. En cap de les dos zones anteriors es permetrà l’entrada de taules, cadires, carrets de bebés o qualsevol altre element que dificulte l’evacuació en cas d’emergència. Horaris: a) L’obertura de portes de l’Estadi serà a les 19:30 hores. b) A les 22:45 hores (15 minuts abans de l’espectacle) es tancarà l’accés a l’Estadi per la zona de la Piscina municipal. WC: » El públic ubicat en les grades podrà accedir als WC públics que hi ha en la part de darrere d’estes. » El públic que estiga dret tindrà a la seua disposició WC portàtils.
Inauguració Fira: Divendres 1 de setembre. Dies de la xicalla a 1,5 €: Dimecres 13 i Dimarts 19 de setembre. Dia de la xicalla a 1 €: Divendres 22 setembre. Dia últim apertura Fira: Diumenge 24 de setembre.
14
FORA DEL
PROGRAMA OFICIAL Dia 26 d’agost
19.00 h. Festa Xaranga C25: actuació musical de Mojito’s Band. 23.00 h. III Retreta i, a continuació, discomòbil a la placeta del Pavelló Cobert. Organitza Xaranga C25 i col·labora l’Ajuntament de Sueca.
Dies 7, 8, 9 i 10 de setembre
IV Firarròs Sueca al passeig de l’Estació. Matins: d’11.00 a 16.00 hores i vesprades: de 19.00 a 00.00 hores.
Dia 9 de setembre
10.00 h. Concentració de cotxes Mercedes Benz en la placeta Fonda.
Dies 15 i 16 de setembre
19.00 h. 10a edició Tasta la Plaça en el Mercat Municipal de Sueca. Organitza La Plaça i col·labora l’Ajuntament de Sueca.
Dia 22 de setembre
19.00 h. Dia sense Cotxes. Trobada a la plaça de l’Ajuntament i passejada amb bici. Organitza l’Associació Muntanyeta dels Sants.
FESTA I ESPORT Dia 25 d’agost
Campionat Professional de Festes de Sueca al Trinquet Municipal. 17.00 h. I Trofeu Juvenil. 18.30 h. 1a Semifinal: Genovés i Pere contra Soro III i Tomàs II.
Dia 28 d’agost
Campionat Professional Festes de Sueca al Trinquet Municipal. 17.00 h. I Trofeu Juvenil. 18.30 h. 2a Semifinal: Puchol II i Héctor II contra Facheca Jesús i Héctor I. 16
Dia 30 d’agost
Campionat Pilota Fira de Sueca al Trinquet Municipal. 17.00 h. Miguel de Petrer i Bueno contra Santi Silla i Natxo. Organitza: Club Amics de la Pilota.
Dia 1 de setembre
17.00 h. Final del Campionat Professional de Festes de Sueca al Trinquet Municipal.
Dies 1, 2 i 3 de setembre
18.00 h. Concurs de Tir i Arrossegament en arena. Tir de Festes al recinte del camí del Cementeri. Organitza: Club Esportiu Rossiners.
Dia 3 de setembre
10.00 h. Concentració de motos als voltants del Pavelló Poliesportiu Cobert. Organitza: Moto Club Sueca.
Dia 7 de setembre
19.30 h. Exhibició competició Club Aceus al Pavelló Poliesportiu Cobert. Organitza: Club Gimnàstica Rítmica Aceus.
Dia 16 de setembre
18.00 h. Trofeu Paco Campillo Veterans SD Sueca-Godella CF al Camp de l’Infantil. Organitza: Veterans SD Sueca.
Dia 19 de setembre
18.30 h. Cursa de la Fira Curses per participar xiquets i xiquetes (de 3 a 16 anys). Itinerari: av. Mestre Serrano. Col·labora: Club d’Atletisme Corriols.
Dia 30 setembre
18.00 h. Volta a Peu Ciutat de Sueca Suek10 i Suek20 al carrer del Sequial (itinerari pel riu Xúquer). Organitza: Club de Córrer Peus Quets.
Dia 15 d’octubre
09.30 h. Dia de la Bici Itinerari: Plaça de l’Ajuntament-Muntanyeta dels Sants. Organitza: Penya Cicloturista Sueca.
SALUDA DEL PRESIDENT DE LA
CONFRARIA DEL ´ SANTISSIM CRIST DE LA SANG Enguany vull dedicar l’escrit a la història de com es recorda “l’origen de la imatge del Sant Crist de l’Hospital de Sueca”. De tant en tant cal recordar aquesta història per tal que no s’oblide. Breve noticia del principio y origen de la Imagen del Santo Cristo del Hospital de la Universidad de Sueca Llegaron a Sueca dos pobres peregrinos una noche, y llamaron a la puerta de una casa, que para la enseñanza de los niños servía entonces de escuela; y habiendo salido dos maestros, que en ella había, para ver quien llamaba, les pidieron los peregrinos cortésmente, los hospedasen en su casa aquella noche, ofreciéndoles, que en retorno, y recompensa les darían una Reliquia muy preciosa. Hicieron lo los maestros con gran gusto, y al otro día por la mañana, al tiempo de querer partirse, dijeron, que en el cuarto donde se habían hospedado, hallarían la Reliquia, que habían ofrecido, pues hallarían en él una Imagen de Cristo Redentor muerto en la Cruz. Que procurasen guardarla con gran aprecio por que aseguraban ser una de aquellas que había Nicodemus fabricado. Partieron los peregrinos, y habiendo subido al cuarto los maestros, hallaron en él a este prodigioso Simulacro, quedando al verle llenos de admiración, 22
y de asombro; pues siendo la Imagen de bastante magnitud, y no habiendo advertido, que al entrar los peregrinos, allí llevasen el bulto correspondiente, ni que después saliesen de la casa aquella noche, creyeron piadosamente los Maestros, que fue la Providencia Divina quien los quiso franquear por medio tan prodigioso aquella dadiva. Del llibre: La Cruz de Christo en su Imagen, imprés per al 268é Aniversari de la inauguració de la capella del Santíssim Crist de l’Hospitalet 1743 – 2011.
Una història molt bonica, i cal recordar que la capella del vell hospital de la vila, on aparegué la imatge, estava situada al principi del carrer de Sant Doménec. Allí es pot apreciar un taulell en la façana en el qual es pot llegir “Hospital Vell de Sant Pere” i a la façana de la capella de l’Hospitalet podem llegir “Hospital nou de la vila”, que en el pròxim any es celebraran els 275 anys de la seua inauguració. Volem continuar animant el poble a la participació de les festes patronals, en especial en la festa en honor al nostre benvolgut Crist de l’Hospitalet. Bones Festes! Rafael Castañer Ferri
MAJORALS 2017
Antonio Soriano Vidal y Miracle Máñez Asensi
Jordi Fuster Pérez y Àngels Máñez Asensi
Rocio Benedito Piera y David Arnau Burgos
Salvador Máñez Asensi y Paula Chávarri Sidera
23
24
PROGRAMA D’ACTES EN HONOR DEL SANTÍSSIM CRIST 2017 Del dimecres 30 d’agost al divendres 1 de setembre
14:00 h Mascletada en honor al Santíssim Crist de l’Hospitalet en la placeta Fonda.
20:00 h Missa Tridu al Santíssim Crist de l’Hospitalet en la seua capella.
19:00 h Santa Missa cantada i concelebrada, on es realitzarà el sorteig i el lliurament de les creus del Crist.
Divendres, 1 de setembre
20:00 h Solemne Processó General que recorrerà l’itinerari de costum (pl. Sant Pere, pl. Ajuntament, c/ Sequial, c/ Pou, c/Alber, c/ València, c/ Figuera, c/ Mare de Déu, c/ Sant Miquel, c/ Nou, c/ Cantarrana, c/ Fillola, C/ Vall i c/ San Cristòfol ) fins a la capella de l’Hospitalet, acompanyada de la Societat Ateneu Musical de Sueca, del Grup de Danses L’Almogàver i dels tabals i dolçaines de La Xala.
20:00 h Missa Tridu al Santíssim Crist de l’Hospitalet en la seua capella. Presa de possessió dels Majorals de l’any 2017 del Santíssim Crist. Imposició de medalles als nous membres de la Junta del Crist de l’Hospitalet.
Dissabte, 2 de setembre
18:00 h Vesprada infantil a la plaça del Santíssim Crist. 21:00 h Sopar de germanor i solidari amb tiquets i per a tot el poble en la plaça del Santíssim Crist. 23:00 h Concentració a la porta de l’Hospitalet acompanyats de tabal i dolçaina i cantadors d’albades per a començar la Nit d’Albades. 00:00 h Albades a la porta de l’Hospitalet en honor al Santíssim Crist, patró de la ciutat de Sueca.
Diumenge, 3 de setembre FESTIVITAT DEL SANTÍSSIM CRIST 08:00 h Despertada, a càrrec de la Junta, volteig general de campanes. Cercavila de La Xala amb tabalet i dolçaina pels carrers de costum. 11:30 h Trasllat de la imatge del Crist des de la capella fins a l’església de Sant Pere (pels carrers de Cerrillo, València, Molí, Mare de Déu, Vall, Santíssim Crist, Mercat i plaça de Sant Pere), acompanyada per una banda de música. Vi d’honor.
A l’entrada de la imatge es dispararà un castell de focs d’artifici.
Del dissabte 23 de setembre al diumenge 1 d’octubre 20:00 h Novena al Santíssim Crist de l’Hospitalet en l’església de Sant Pere.
Dissabte, 23 de setembre 19:00 h Concentració en la capella per realitzar el trasllat del Crist acompanyats per la banda de música fins a l’església de Sant Pere per a realitzar la novena. 20:00 h Missa Novenari al Santíssim Crist de l’Hospitalet en la seua capella.
Diumenge, 1 d’octubre
20:00 h Últim dia de novena. En finalitzar la imatge del Crist serà tornada a la seua capella, acompanyat pel poble i la banda de música, on li farem un besapeus. 25
26
Saluda del Consiliari de la Reial Associació de la Mare de Déu de Sales Qui falta en el cor d’una mare? Aquell qui no vol estar
El cor d’una mare és el lloc més ampli que puga existir, s’eixampla tot el que siga necessari per a acollir a aquells que són els seus fills. És el cor que descriu perfectament sant Pau en la seua carta als corintis “disculpa sense límits, perdona sense límits”. Així és el cor de la nostra mare, la verge Maria, així és el cor de moltes mares que fan del seu cor un lloc d’acollida, de trobada, de descans... Davant d’una mare no cal ni dissimular ni amagar res. Una mare, per eixe quint o sext sentit que té per ser mare, ho sap tot. Per això, ens fem eixa pregunta del principi: qui falta en el cor d’una mare? Aquells que no volen estar. Unes vegades per ignorància, al desconéixer el gran regal d’una maternitat entregada per amor; altres vegades per tossudesa, al tancar-nos en idees ja passades de cristianofòbia pròpies d’altres temps; i a voltes perquè els que som fills d’eixa mare hem sigut obstacle perquè altres pogueren acostar-se i contemplar el dolç rostre de Maria de Sales.
Diem que l’església és mare també, com la Mare de Déu, i per això també l’església, que som cada u de nosaltres, hauríem de tindre eixe cor com el de la verge. En el cor de l’Església tots haurien de tindre cabuda. Obrir camins, habilitar espais, eixamplar prou el cor perquè cada persona independentment del seu estat, identitat sexual o idea política tinguera cabuda en el cor d’esta altra mare que és l’església. Que tot el que volguera estar dins d’este cor de mare, com en el cor de les nostres mares o en el cor de la Mare de Déu, trobara un lloc on sentir-se acollit, on sentir-se volgut. Que Maria de Sales continue vetlant pel nostre poble, per les seues gents. Que la seua mirada maternal es torne de forma especial sobre aquells que la busquen, que la necessiten, que esperen d’ella un gest, un senyal que els torne l’esperança, les ganes de continuar lluitant. Bones festes per a tots!
Manuel Ortí Rector de Sales i consiliari de la Reial Associació
27
Saluda del President de la Reial Associació de la Mare de Déu de Sales Benvolguts suecanes i suecans: És un honor dirigir-me a tots vosaltres un altre any i quan arriben estes festes, la de la Nostra Patrona i Mare, la Mare de Déu de Sales. Unes festes que el nostre poble viu amb emoció, i el més important amb la participació de tot el poble, de col·lectius i de diverses associacions i d’altres ciutadans que de forma individual ixen al carrer per a manifestar-se amb una creença que ens unix a tots i de la qual ens sentim molt identificats. Això diu molt del nostre poble, i hem d’agrair als nostres avantpassats el fet de mantindre i fer-nos viure eixa tradició i fe, perquè després nosaltres ho transmetrem a les futures generacions. Viviu les festes com sabeu i voleu, i participeu durant eixos dies de forma directa, ja que són les vostres festes. A més, en les novenes la Reial Associació s’ha afegit un dia per a tots els suecans i suecanes que porten el nom de Sales, un nom únic del nostre poble, al qual li dedicarem eixe dia. Els suecans i suecanes són agraïts, i és per això que des d’ací agraïm a l’Ajuntament la seua disponibilitat, a tots els col·lectius que participen i ens ajuden, al nostre consiliari, a la començadoreta i les llauradoretes i a tot el poble de Sueca. Suecans i suecanes: VISCA LA MARE DE DÉU DE SALES!
José Pascual Beltrán Ortí
28
Programa
DE LA MARE DE DEU DE SALES Dijous, 7 de setembre 18.45h Concentració en casa de la començadoreta de l’any passat. A continuació, la Junta de la Reial Associació passarà a arreplegar la començadoreta d’enguany, i acompanyats de tabal i dolçaina i de les llauradoretes de la Mare de Déu, aniran cap a la Reial Església de la Mare de Déu de Sales. 19.30h Proclamació de la començadoreta i, a continuació, Solemnes Vespres, Santa Missa i Salve a la Mare de Déu amb la participació del Cor de la Unió Musical. 21.00h En la placeta del Convent, Ronda a la Verge. Organitzada per l’Escola de Danses de la Ribera.
Divendres, 8 de setembre FESTIVITAT DE LA MARE DE DÉU DE SALES 07.30h Missa de Descoberta. 08.30h Missa reglamentària de la Reial Associació de la Mare de Déu de Sales amb el sorteig de les medalles amb la participació el Cor de la Unió Musical.
11.30h Solemne Missa concelebrada amb l’assistència de la començadoreta i les llauradoretes de la Mare de Déu, la corporació municipal, la festera major i la cort d’honor, la Junta de la Reial Associació i el poble de Déu amb la participació de l’Orfeó Suecà. 12.30h Missa. 18.45h Eixida de la part de davant de la processó amb els gegants i els nans, els balls i les danses de Sueca per l’itinerari de costum. 18.45h Concentració dels membres de la Junta de la Reial Associació en casa de la començadoreta que, acompanyada de les llauradoretes, anirà a arreplegar, al so de la dolçaina i del tabal, les mules que recorden la troballa de la Mare de Déu de Sales. Des d’allí passaran per l’Ajuntament a recollir la corporació municipal, la festera major i la cort d’honor, i aniran cap a l’església de la Mare de Déu de Sales. 19.00h Missa en sufragi dels difunts dels balls, misteris i personatges bíblics.
11.10h Concentració en casa de la començadoreta que acudirà a l’Ajuntament, acompanyada de tabal i dolçaina, de les llauradoretes i de la Junta de la Reial Associació, i junt a la corporació municipal, la festera major i la seua cort d’honor, aniran cap a la Reial Església de la Mare de Déu de Sales. 29
20.00h Solemne Processó General amb l’ordre següent:
Novenaris en honor de la Mare de Déu de Sales
Creu alçada, seguiran els xiquets i les xiquetes de la Primera Comunió, el poble de Déu, la dansa dels tornejants, el guió de la Mare de Déu, les falles i la Junta Local Fallera, els júniors, les associacions d’ames de casa i la Junta de Jubilats i Pensionistes. A continuació, l’Associació de la Divina Pastora, els pastorets de Fàtima, els personatges bíblics, les confraries, la Junta Rectora de la Cooperativa Unió Cristiana i els majorals de l’Amo, dels Benissants i del Crist. Seguidament, les mules, les llauradoretes de la Mare de Déu i la començadoreta. Després, la imatge de la Mare de Déu de Sales, portada en andes pels joves i les joves de Sueca nascuts els anys 1999 i 2000. Per últim, la presència eclesiàstica, la Junta de la Reial Associació, la festera major amb la seua cort d’honor, la corporació municipal i la banda de música.
Del 9 al 17 de setembre
A les 18.45 h Eixida de la part de davant amb els gegants i nans, balls i danses de Sueca per l’itinerari següent: Eixida de la placeta del Convent, carrer Mare de Déu, carrer Molí, carrer València, Plaça Ajuntament, Plaça de Sant Pere, carrer Sant Roc, carrer Cullera, carrer La Punta, carrer Bonaguia, carrer Sequial, carrer Utxana, carrer Arbre, carrer Figuera, carrer Mare de Déu i Placeta del Convent. En acabar la processó, disparada d’un castell de focs d’artifici.
30
– Matins: a les 10.30 h – Vesprades: a les 20.00 h Dia 9. Dia de les Falles Dia 10. Dia de la Reial Associació (19.00 h) Dia 11. Dia dels malalts Dia 12. Dia de la música i les danses Dia 13. Dia de les confraries Dia 14. Dia dels joves i l’ensenyança Dia 15. Dia de les persones que porten el nom de Sales Dia 16. Dia de les dones Dia 17. Missa solemne pels difunts
Dissabte, 9 de setembre Ofrena de l’Arròs a la Mare de Déu de Sales 19.00h. Concentració en el passeig de l’Estació de tots els qui desitgen participar en este acte en honor de la nostra patrona, amb l’assistència de la començadoreta i de les llauradoretes,la Junta de la Reial Associació, la corporació municipal, la festera major i la cort d’honor. En finalitzar l’ofrena, Santa Missa en la Reial Església de la Mare de Déu de Sales.
COMENÇADORETA 2017
María Auxiliadora Ventura Marqués 31
Llauradoretes de Mare de Dèu de Sales 2017 Aitana Arnau Vendrell
32
Eva Cebolla Oller
Laura Bosch Carsi
Lorena Torres Moncho
Sara Cebolla Gausach
Teresa Zamora Núñez
Vera March Alcañiz
Carla Claver Gisbert
Carla Martí Talens
María Gallardo Moncho
Nerea Sales Sales
Edurne Juan Rubio
33
34
EL BES DE LA “CUCARACHA”: LA GRIP DE 1918 A SUECA Aida Ferri Riera | Araceli Moreno Coll Universitat de València «[…] ataca por igual a grandes y a chicos, a ricos y a pobres, a hombres y a mujeres». Las Provincias, 26/05/1918
INTRODUCCIÓ Al segle XX la pandèmia més letal va esdevenir entre 1918 i 1920, causada per un brot d’influenza H1N1. La seva repercussió va ser mundial i es va desenvolupar en tres etapes: la primera a la primavera de 1918, de característiques benignes; una segona a la fi d’agost, extremadament virulenta, i finalment; una tercera etapa menys definida a partir de gener de 1919. Algunes zones van sofrir un únic brot en 1919 i en unes altres va persistir fins a ben entrat 1920. Aquest succés va tenir un ressò social tan gran, que va desencadenar conseqüències socioeconòmiques i polítiques. Des del punt de vista de la salut pública, la seva importància resideix en l’elevada morbiditat que va originar en la població i en la mortalitat que va produir, ja sigui de forma directa o per agreujament d’altres malalties, principalment de naturalesa crònica cardiorrespiratòria en grups denominats «de risc». D’altra banda, aquesta pandèmia és comunament coneguda com a «Grip espa36
nyola» o «Dama espanyola» i per tant, és inevitable al·ludir a un suposat origen espanyol. No obstant això resulta incert, perquè els primers casos a Espanya es van produir al maig, tres mesos després de l’inici de la primera onada. La misèria i el gana que va deixar darrere la Primera Guerra Mundial (1914-1918), va fer que la premsa europea censurés qualsevol al·lusió a una pandèmia amb la finalitat de no desmotivar una població que vivia els seus pitjors anys. La neutralitat d’Espanya i l’absència de censura van permetre informar a les diverses publicacions que el país sofria un tipus de grip especialment severa, sent la cobertura mediàtica la responsable d’atribuir-li tal apel·latiu. No se sap amb certesa si va ser realment en 1918 quan l’H1N1 va començar a propagar-se entre humans, encara que donada la relativa protecció que semblaven tenir davant la grip les persones majors de 45 anys, és possible que poguessin posseir algun tipus d’immunitat després d’haver estat exposades a aquesta en el període anterior a 1873.
Actualment, la procedència de la pandèmia segueix debatent-se i suscita nombroses hipòtesis dins de la comunitat científica. Lluny d’atribuir-ho a un origen espanyol com el seu propi nom indica, sembla que el primer focus va aparèixer en un campament de l’exèrcit nord-americà, en Camp Funston, dins de la base militar Fort Riley, a Kansas. Després d’aquest, els primers casos es van registrar en terres franceses, on es va propagar entre la població civil i exèrcits aliats. Posteriorment, va traspassar la línia de foc afectant a soldats alemanys. Espanya va ser el país més afectat entre els països no bel·ligerants europeus ja que s’estima que la pandèmia de grip va provocar la mort de més d’un quart de milió d’espanyols (1´55% de la població total de l’època). La situació va ser tan greu que estudiants de medicina van ser utilitzats com a voluntaris mèdics. En la localitat de Sueca, va ser l’estudiant de 6º curs de Medicina D. Juan Talens Valero, qui posant en risc la seva vida, va assistir diària i incansablement a centenars de malalts. En l’Arxiu Municipal de Sueca, Beneficència i Junta de Calamitats 1821-1934, Caixa 26 es conserva, datada el 15 de novembre de 1918, una carta de l’Ajuntament de Sueca en la qual els regidors donen les gràcies oficialment a l’estudiant de medicina D. Juan Talens Valero pels seus serveis i sol·liciten el Governador de la Província que li atorgue una Creu de Beneficència. En un primer moment la medicina desconeixia tant la causa de la malaltia com la forma de contagi, per la qual cosa es van prendre diverses mesures preventives en salut pública com: quarentena en ports, tancament de cinemes, esglésies i llocs
públics de concentració humana, etc. També es van popularitzar llavors entre la població nord-americana, màscares de tela i gasa. Aquestes eren barates de fabricar i tranquil·litzaven la població, encara que resultaven inútils doncs el virus penetrava a través del teixit. LA INFLUENZA A ESPAÑA A Espanya, el primer brot va començar a Madrid, en la segona quinzena del mes maig. La seva extensió, segons diferents autors, va seguir els passos dels reclutes a través de les principals vies de comunicació i comerç. A finals de setembre de 1918, el diari Las Provincias publicava un article titulat «La gripe maligna» que es referia a l’aparició, «con los primeros fríos» d’una malaltia a França que amenaçaba de ser una de las pijors plagues que van assotar a la humanitat. Trivialitzada a Espanya, inicialment se la va denominar «Epidemia reinante», «Pesadilla», «Soldado de Nápoles» (perquè va apareixer quan als teatres es representava la sarsuela La Canción del Olvido de José Serrano. Es va equiparar la composició musical «Soldado de Nápoles» inclosa en ella amb la grip perquè tant es repetia que havia arribat a convertir-se en una altra epidèmia), «Enfermedad de moda» o fins i tot «Cucaracha» (nom amb el que se la coneixerà en Sueca), fent referència a la seva ràpida propagació, sense distinció social, afectant per igual a rics i pobres, el propi monarca Alfonso XIII la va sofrir. Malgrat els estralls que la malaltia estava causant, els ciutadans mantenien bon humor pel seu suposat caràcter benigne. No obstant això, la seva difusió, extensió a les 37
ciutats més poblades i evolució dels primers casos de mort, va motivar un canvi notori en les notes de premsa. D’aquesta manera, en una publicació del 14 de setembre es llegia: «El govern reconeix que s’ha empitjorat l’epidèmia gripal». Es recomanava als pobles el possible aïllament dels malalts, evitar aglomeracions de gents en llocs tancats que facilitin el contagi, i mesures de desinfecció i profilaxi general, pròpies d’aquests casos (ABC, 14/09/1918). No obstant això, el ministre d’Estat negava l’existència d’una epidèmia infecciosa a la frontera; encara que va reconèixer que la grip s’incrementava a Espanya (ABC, 19/09/1918). En aquesta etapa de l’evolució, l’epidèmia va adquirir tints dramàtics i feia evident la seva presència en les poblacions valencianes. La notícia de la «Grip espanyola», per a be o per a mal, va ser publicitat. Es parlava d’Espanya. Al Diario ABC s’escrivia «[…] debemos enorgullecernos de que no haya en el mundo una gripe tan acreditada como la que hemos tenido el honor de lanzar al mercado… Y si de algún mal se tiene uno que morir. ¡Qué caramba! Pues murámonos todos a la española» (ABC, 09/03/1919). El text s’il·lustra amb una dona —amb les faccions de la parca abillada amb chaquetita de torero i faldilla a taques del vestit de flamenca— travessant la frontera car-
38
regada amb dues maletes, una amb un crani i dues tíbies creuades com a senyal de perill, i altra amb el text «gripe». TESTIMONIS ESTADÍSTICS A SUECA Documentació La base documental d’aquest estudi procedeix de l’anàlisi del Llibre de defuncions de 1918 de l’Arxiu Parroquial de l’Església Sant Pere Apòstol de Sueca, on es registren les morts en el període que ens ocupa; els registres inclosos dins de l’apartat de Sanitat i Junta de Calamitats dels primers anys del segle XX, concretament, «Defuncions de la ‘Cucaracha’ en 1918», de l’Arxiu Històric Municipal de Sueca; i notes de premsa (Las Provincias, Blanco y Negro, Diario ABC i La Vanguardia). La pandèmia va aparèixer oficialment a Sueca —segons la documentació citada anteriorment— el 4 de setembre de 1918, registrant-se a partir d’aquest moment dades esgarrifoses. L’epidèmia va durar 3 mesos i va quedar extinta el primer dia de desembre del mateix any. En el llistat d’invasions i defuncions d’aquesta localitat, s’observa la morbiditat i mortandad del municipi durant els mesos en els quals es va desenvolupar la malaltia. Les dades obtingudes en l’Arxiu Històric Municipal
coincideixen parcialment amb els registrats pel capellà d’aleshores, Vicente Calatayud, en el Llibre de defuncions del 1918. Curiosament al setembre, el nombre de defuncions segons l’Informe de Sanitat de l’Ajuntament d’aquesta població és de 82, enfront dels 78 que hem comptabilitzat als registres parroquials. Això mateix esdevé en els mesos següents, les dades del consistori indiquen un total de 127 defuncions per a octubre i 4 al novembre, mentre que els eclesiàstics ofereixen una mortandad de 129 i 13 persones. No obstant això, és necessari esmentar que les úniques dades de morbiditat que disposem són les reflectides en l’informe de sanitat, en el qual es comptabilitzen un total de 6.562 individus afectats. Hem de tenir en compte que, segons el padró de l’Arxiu Històric Municipal de Sueca, l’any 1918 la localitat registra un total de 17.713 habitants. El gràfic 1 proporciona una visió global de la mortalitat causada per aquesta epidèmia gripal ja que mostra les defuncions entre 1910-1925. En aquest, s’observa un flux constant al voltant de 300 morts anuals, alterada de manera significativa en 1918 ascendint fins a aconseguir un total de 600 individus. D’aquesta manera es confirma l’evolució de la taxa de mortandad. Gràfic 1. Mortalitat anual a Sueca (1910-1925)
Font: elaboració pròpia a partir dels llibres de defuncions de l’Església de Sant Pere Apòstol.
Així mateix, en el gràfic 2, la mortalitat de 1918 es troba desglossada en mesos, on queda latent l’evolució ascendent de la pandèmia. Va durar 3 mesos des que es van detectar els primers casos fins a la seva extinció, però en aquest curt espai de temps el nombre de defuncions és considerable. Va aconseguir el seu punt àlgid a l’octubre amb un 20% de la mortandad anual i trencant abruptament el traçat poc oscil·lant que presentaven les defuncions d’aquest any. D’aquesta manera es pot concloure que aquest perfil suggereix que va ser un brot breu però bastant virulent. Així mateix, en analitzar la variable categòrica del gènere, aquest gràfic suggereix un lleuger predomini de mortalitat en dones respecte a homes en el mes d’octubre, moment crític de l’epidèmia. Gràfic 2. Mortalitat mensual de la població de Sueca (1918)
Font: elaboració pròpia a partir dels llibres de defuncions de l’Església de Sant Pere Apòstol.
Inici de l’epidèmia (setembre 1918) L’inici de l’epidèmia a Sueca va tindre lloc el 4 de setembre, doncs fins a aquest moment tan sols s’havia produït 1 defunció. A partir d’ací, es veu un perfil constant i moderat amb menys de 3 defuncions diàries, situació gens inquietant, tot i els rumors d’expansió de l’epidèmia per la Penínsu39
la Ibèrica. No obstant això, aquest patró comença a canviar a partir del dia 21, adquirint una tendència ascendent, amb punts alts els dies 26, 27 i 30, amb 11, 16 i 16 morts respectivament. En finalitzar el mes, és impossible ocultar l’increment de persones afectades, i amb això es perfila la tendència que comença a adquirir l’epidèmia, encara que la premsa definís la situació com «no alarmant». Setembre finalitza amb un total de 132 morts, dels quals, 78 van ser causats per l’epidèmia i les seves conseqüències. Apogeu de l’epidèmia (octubre 1918) El que al setembre semblava ser una alarma puntual, al començament d’octubre es converteix, en una situació tràgica per a Sueca, irrompent bruscament i alterant el normal desenvolupament de la vida quotidiana. La mortalitat s’incrementa ràpidament a partir del dia 1, concentrant-se a principis de mes i aconseguint el seu punt crític el dia 5 on es registren 20 defuncions. En els dies posteriors el patró mostra lleugeres fluctuacions, amb una elevada mortalitat. No obstant això, a partir del dia 18, s’observa el començament de la remissió de la malaltia, encara que no serà definitiva fins a desembre. En aquest període es coneix que la mortalitat va ascendir a un total de 194 defuncions, de les quals 127 seran per grip i malalties de l’aparell respiratori. El major nombre de morts es va registrar entre el sector de la població amb edats compreses entre 0 i 40 anys, sent molt alarmant la defunció infantil, sobretot entre 0 i 5 anys, ja que aplega a un total de 30 morts. Tal com hem al·ludit 40
anteriorment, els majors de 45 anys no mostren una mortandad significativa, sent aquesta baixa o fins i tot inexistent. Remissió de l’epidèmia (novembre 1918) Finalment, novembre contempla la remissió de l’epidèmia, quedant extingida el dia 1 de desembre. S’observa en les escasses defuncions al llarg de tot el mes de novembre, fins i tot en els punts àlgids (dies 3 i 27 amb 7 i 4 defuncions respectivament) i absència de defuncions en repetides ocasions (dies 11, 12, 13, 17 i 24) per primera vegada des d’inicis de setembre. El nombre total de defuncions produïdes en el mes de novembre ascendeix, únicament a un total de 41 individus, i d’aquestos només 13 morts són causades per grip i malalties de l’aparell respiratori. Donant-se així per conclosa la «Cucaracha» a Sueca. CONCLUSIÓ En aquest article s’ha analitzat com la pandèmia de grip de 1918-1920, malaltia d’abast mundial, va arribar a estremir la població de Sueca. A partir de les dades obtingudes tant en el Llibre de defuncions de 1918 de l’Arxiu Parroquial de l’Església Sant Pere Apòstol com en els registres de l’Arxiu Històric Municipal de Sueca, podem afirmar que la dolència en aquest poble va durar tres mesos. A Sueca la grip es va presentar en una única etapa, relativament breu però virulenta, arribant al seu màxim apogeu a l’octubre amb conseqüències especialment tràgiques per a la població infantil i juvenil. Després de realitzar aquesta recerca, se’ns han plantejat diferents qüestions,
entre elles on i com enterrarien els cossos en els dies de major mortalitat? Després de visitar el Cementeri Municipal de Sueca, comprovem que existeixen poques lapides referents al període tractat, sent possible que foren sepultats en fosses comunes. Desafortunadament no podem constatar aquesta dada. Tenim constància que el registre de morts d’aquest camp sant d’inicis del segle XX s’han perdut. Donem aquest últim plantejament com una hipòtesi a l’espera de futurs estudis.
Mitjançant el present text hem volgut reivindicar el gran desconeixement de la «Cucaracha» en l’actualitat, ja que el haver estat obviada per la historiografia local ha suposat ser ignorada pels habitants de la capital de la Ribera Baixa.
Nota: El present article és un resum de la ponència presentada per les autores en novembre de 2016 a la XVII Assemblea d’Història de la Ribera a la Pobla Llarga.
Vinyeta de El Imparcial, 1918.
41
42
43
MATILDE GRAS ENS TRANSMETÉ LA HISTÒRIA SOBRE L’ANARQUISTA SUECÀ
CAMILO ALBERT
Els suecans d’abans de la guerra civil espanyola, els que la patiren, i inclús la gent que va nàixer després en la postguerra, sabien per comentaris que anaven de boca en boca, del mite Camilo Albert1, el sindicalista de la CNT que des de ben jove ja va començar a defensar els interessos de la classe treballadora del seu poble, Sueca. Amb la finalitat que perdurara la seua llegenda, la seua néta Graciela Candela Albert, li va entregar a Joan Fuster en l’any 1980 les memòries que la seua àvia, Matilde Gras, havia escrit des de feia anys en un quadern. Una vegada en les mans de Fuster, i després que l’haguera llegit ben detingudament, considerà que aquells papers «calia editar-los (perquè) (…) tot això formava part de la ‘petita història’ de Sueca». Aquells escrits en castellà de Matilde Gras van ser transcrits –incloent-hi notes d’investigació– per Salvador Vendrell Grau, a qui Fuster li havia fet l’encàrrec, i publicats en 1981 davall dels auspicis de l’Ajuntament de Sueca en la col·lecció Quaderns de Sueca II amb el títol: Camilo Albert. Memorias de la viuda de un
1
44
sindicalista suecano, que va ser prologat pel mateix Joan Fuster. Passa el temps i ens canvia la vida a tots, i com quasi sempre, ve tot acompanyat de l’oblit, per això hem tractat des del present article de recuperar a qui creiem que segueix sent un mite, i que ara fa 78 anys del seu afusellament a Gandia, sense que s’haguera pogut provar en el Consell de Guerra que se li va fer en 1939 la comissió de cap delicte de sang durant la Guerra Civil. I al mateix temps que tots puguem, a partir d’ara, conéixer Matilde Gras, l’extraordinària dona que l’acompanyà en vida.
“Què sap el gat de fer culleres?... Sóc humil, i de literatura no en tinc gens, gens, i a més, la meua mà ja em tremola; he complit els meus 68 anys, i a aquesta edat ja vivim de records i encara que hagen sigut cruels, sentim felicitat”.
MATILDE GRAS
al a dir que no és la primera vegada que es publica en el llibre de festes majors de SueV ca una crònica sobre Camilo Albert. En el de 1986 ja es va publicar un article sobre ell – sense signar–, però mai no se n’ha publicat cap sobre Matilde Gras, encara que fóra ella qui escriguera les memòries que narraven la vida tan adversa que van tenir tots dos.
Matilde Gras Solves va nàixer a Sueca el 30 de desembre de 1901 al carrer dels Templaris. No va conéixer sa mare, ja que aquesta va morir de tifus a l’any i mig d’haver nascut ella. Sempre va trobar a faltar la calor de l’afecte de sa mare, i les moltes notícies agradables que va arribar a saber sobre ella van ser a través d’algunes amigues de sa mare. Havent-se quedat viudo el seu pare, ella i el seu germà, José María, van ser recollits per dues ties, germanes de sa mare, Pepa i Juana. Poc després va haver de tornar a viure amb el seu pare, perquè la viudetat d’aquest no va durar molt, ja que es va tornar a casar amb una dona que ja estava entrada en la quarantena, però que resultà ser bondadosa i també bonica, rossa, esvelta i polida, no gens xafardera, i que sempre la va tractar bé, inclús molt més millor que el seu propi pare que era prou antiquat. Matilde es va casar amb Camilo en 1921 i tingueren sis fills: Prometeo, que va morir al cap de pocs dies de nàixer; Nydia, no va arribar al mig any de vida; Consuelo (a qui sempre li dirien Nydia), Roma, Redención i Espartaco, que sí que van sobreviure. Mentre durà el seu matrimoni, Matilde va patir molt les nombroses detencions i empresonaments de Camilo, sempre per batudes preventives de la policia contra els anarquistes, mai per acusacions directes contra ell. Durant la Guerra Civil ella no va trobar bé –ni tampoc Camilo– moltes de les accions que faccions d’extrema esquerra van realitzar a Sueca. Seran els anys següents a la finalització de la conflagració civil espanyola la pitjor època que li va tocar viure: l’últim empresonament de Camilo i la injusta condemna a mort en Consell de Guerra en 1939 i, en conseqüència, va ser executat a Gandia. Quin dolor i quins tremolors va sentir en anar al Cemen-
tiri de Gandia per a donar-li sepultura a Camilo, ella mateixa en ajudar a posar-lo en el taüt i agafar-lo per l’espatlla, les seues mans s’impregnaren de la sang del seu espòs estimat. Mai no va poder oblidar-ho. No acabarien ací els seus sofriments. La vida d’ella i dels seus quatre fills a Sueca fou molt dura després de la mort de Camilo. Fins al punt que, uns anys després, havent emigrat les dues filles majors a Barcelona a la recerca de treball, aquestes la van convéncer perquè ella i els altres fills, Redención i Espartaco, es reuniren amb elles i treballaren tots junts allí. Després de bastants anys d’exercir diversos treballs i viure en un depriment habitacle en un dels vessants de Montjuïc, pogueren residir en un pis a Badalona, facilitat per l’Ajuntament de Barcelona a canvi de permetre l’enderroc del lloc que habitaven. En juny de 1970 començà a escriure a mà en un quadern, amb la intenció que arribaren als seus néts, les memòries de tots els esdeveniments que van passar Camilo i ella fins a l’afusellament d’aquest. Gràcies al que va escriure i al fet que la seua néta, Graciela Candela Albert, li entregara els escrits a Joan Fuster, i aquest aconsellara la seua publicació en 1981, vam poder assabentar-nos de la dramàtica història que van protagonitzar Camilo i ella. Matilde Gras Solves va faltar a Badalona en 1975. “Jo tinc el convenciment que si la vida, o pel natural, no haguérem tingut homes que s’han revoltat contra les injustícies socials i espentat els desheretats al fet que no es deixaren avassallar, com acaminaríem? Doncs arrossegant-nos amb cadenes, a conformar-se a la resignació...”. MATILDE GRAS
45
Camilo Albert Redondo, el Taüter, nasqué a Sueca el 30 de juliol de 1896 i va ser el segon fill d’una família molt nombrosa, ja que amb ell eren cinc germans i dues germanes. Els pares tenien una funerària i pogué assistir a l’escola i aprendre a llegir i a escriure –no tots els xiquets de la seua edat podien anar-hi per haver de treballar des de ben menuts–. Segurament va ser prou aplicat perquè als nou anys, el seu mestre el va triar per a recitar una poesia en l’homenatge a Cervantes –que en 1905 es va celebrar a tot Espanya– en la festa que a l’efecte va organitzar l’Ajuntament de Sueca. Així i tot, ja va haver de treballar als 10 anys quan va entrar en un taller de Sueca per a aprendre l’ofici de pedrapiquer. Als 14 anys ja començà a València a treballar en aquest ofici. Quan era adolescent, amb tan sols 15 anys, el seu esperit aventurer el portà a anar-se’n de casa amb un grup de companys i a embarcar-se en el port de València amb la intenció de desplaçar-se a Mèxic per participar en la gran revolució2 que havia començat en 1910. Amb l’edat que tenien aquells jóvens sols ho pogueren fer perquè havien conegut un mariner, que va ser qui els va ajudar a enrolar-se’n com a polissons. Pot ser que les notícies que li havien arribat sobre els principals capdavanters revolucionaris i herois mexicans, Zapata i Villa, agitaren en Camilo la sang de rebel que ja portava en les seues venes. Van arribar a Mèxic i allí no els van acceptar i els
2
46
van repatriar. De tornada, havien de fer escala a Nova York, però el vaixell que els portava va naufragar abans d’arribar a port, i van morir la majoria dels passatgers. Aquell desgraciat succés va fer que ara el retornaren des de Nova York a Espanya, passant abans per França, on va contactar amb alguns paisans –amb els qui sempre va mantenir el contacte escrivint-se amb ells–. Malgrat tot, continuà amb el seu anhel per conèixer món i tornà a viatjar, ara per Algèria i Itàlia. Com que no es trobava a gust en cap d’aquests llocs decidí, definitivament, tornar a Espanya, a València i a la seua petita pàtria, Sueca. Quan tenia l’edat preceptiva, va haver de complir el servei militar a Barcelona. Després de finalitzat el servei militar, va tornar de nou a Barcelona on va estar una temporada treballant de pedrapiquer. Durant la seua estada en aquesta ciutat, assistia a reunions i mítings de la CNT. Va ser allí on va decidir adoptar la lluita sindical com a mitjà per aconseguir portar a cap l’emancipació de la classe treballadora, i quan va regressar definitivament a Sueca, va fundar-hi les “Joventuts Llibertàries”. En 1920, en el mes d’abril –als 23 anys– ja va participar en un míting que es va celebrar al Teatre Serrano de Sueca, recinte de gran capacitat, organitzat per la Confederació Nacional del Treball (CNT). La matinada del 22 de juny de l’esmentat any va ser detingut per la Guàrdia Civil,
Informació personal de Redención Albert Gras, filla de Camilo Albert i Matilde Gras.
junt amb dos companys militants també com ell de la CNT, amb l’excusa que havien estat preparant un atemptat contra un important propietari local, i van disparar en aplicar-los la llei de fuga a Camilo i als seus amics José Franqueza i Mariano Escrivá; els dos primers restaren ferits a terra i a l’altre amic, el mataren. Després els dispararen els trets de gràcia als dos ferits i com no els van encertar –tal vegada perquè era de nit i no hi havia llum– no van morir, i donant-los per morts els hi van abandonar. A partir d’aleshores, una vegada fitxat, quan la Guàrdia Civil tenia notícia d’algun possible atemptat, sempre detenia Camilo en les batudes preventives que es feien als anarquistes de la contornada. Així que, des d’aquell fatídic succés en què li aplicaren la llei de fuga, va ser detingut diverses voltes. El 16 de gener de 1921 el van tornar a detenir perquè a València havia hagut un atemptat contra el governador el dia anterior –eixe dia va ser dissabte i Camilo estava a Sueca amb Matilde–, i el tancaren a la Presó Model de València durant prop de quatre mesos. En 1924, ja casat, en haver-li fet un registre al pis on vivia a València per trobar-li una carta comprometedora, el tancaren de nou a la mateixa presó, també vora quatre mesos, i no va veure nàixer la seua filla Nydia. Durant el començament de la República continuà rebent el mateix tracte per part de la Guàrdia Civil: sempre que hi havia problemes tornaven a detenir-lo. Els anys on va tenir Camilo el seu major protagonisme a Sueca van ser a partir de 1936 quan, començada la Guerra Civil
espanyola i constituïda a l’Ajuntament la Gestora Municipal, va ser nomenat conseller municipal formant part de les comissions de defensa i abastiments. Com a Conseller municipal i cenetista, va assumir els càrrecs de delegat de Refugiats, secretari de la Col·lectivitat Agrària, secretari del Ram de Cambrers, enllaç de CNT, UGT, AIT i FAI. També va fundar el periòdic Pueblo Libre, que era l’òrgan portaveu de la CNT-AIT a Sueca, on ell mateix va escriure nombrosos articles defensant la lluita per la República. Acabada la guerra i intuint que podia perillar greument la seua vida, intentà salvar-se dirigint-se a Alacant d’on tenia notícia que hi hauria un vaixell per poder anar-se’n d’Espanya. El port d’Alacant constituí una autèntica trampa i Camilo va ser empresonat per les forces nacionals i internat, primer a Albatera, després a Bétera i d’allí traslladat a la presó de Sueca, on va ser torturat. Després patiria un ignominiós Consell de Guerra on va ser traït per alguns companys, i els militars tan sols el pogueren acusar d’haver ocupat els càrrecs que hem ressenyat abans. Malgrat açò, el van condemnar a mort, i va ser afusellat a Gandia el 7 d’agost de 1939. Morí amb els ulls oberts –suposem que s’enfrontà valerós als últims instants de vida–, perquè així ho van veure els qui acudiren a donar-li sepultura.
Festes Majors de Sueca de 2017 Joaquim C. Noguera
47
49
DIMECRES 13/9
Col·laboren: SARC-DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA, INAEM-MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE, Fustes Bonet, Ca Senseloni, Fàbrica-Museu Xocolates Comes, Audio-net, Restaurant La Granja, Sueca Expres Café, Renault Ginestar, Cabreiroá, Hotel Ciudad de Sueca, Renfe Cercanías, Pintulac, La Masía, Pianos Clemente, Etygraf i l’Associació Cultural Lluna Plena Teatre.
FESTIVAL ORGANITZAT I PATROCINAT PER LA REGIDORIA DE CULTURA DE L’AJUNTAMENT DE SUECA, CONSELLERIA D’EDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ, CULTURA I ESPORT I FUNDACIÓ BANCAIXA
50
18.30h 45’ LA FINESTRA NOU CIRC · 19.00h 70’ VALÈNCIA MAURICIO CELEDÓN · XILE Circ Social ESCENARI PLAÇA DE L’AJUNTAMENT Classe magistral CENTRE MUNICIPAL BERNAT 19.30h 25’ I BALDOVÍ A TEMPO DANSA / PEPA CASES · VILA-REAL 20.30h De traca INAUGURACIÓ DE ESPLANADA CASAL JOVE L’EXPOSICIÓ MULÏER 20.00h · 45’ OFF Creació escènica de la Cia. MIM Maduixa Purna Teatre / Pau Blanco ESPAI CLAROS – ELS (Alcàsser) amb Posa’m un PORXETS Barrejat. 22.30h 75’ COR DE TEATRE · CATALUNYA Allegro Estrena a la Comunitat Valenciana CENTRE MUNICIPAL BERNAT I BALDOVÍ
CAFETERIA – RESTAURANT SEQUIAL 20
De 19.00h a 22.30h INSTAL·LACIÓ D’AIRE ARRIMA’T A LA MÚSICA PLAÇA AJUNTAMENT
18.45h 40’ XA TEATRE · VILA-REAL The Audition ESCENARI PLAÇA DE L’AJUNTAMENT De 19.00h a 23.30h INSTAL·LACIÓ D’AIRE ARRIMA’T A LA MÚSICA PLAÇA AJUNTAMENT 19.45h Itinerant 30’ BRINCADEIRA · CATALUNYA Vertical Per primera vegada a la Comunitat Valenciana CARRER SEQUIAL 20.00h 40’ GUILLEM ALBÀ & CLARA PEYA · CATALUNYA Pluja Estrena a la C. Valenciana CASAL JOVE
22.30h 45’ De 19.00 a 23.00h OKIDOK OFF MIM 00.00h 45’ Slip experience TASTA LA PLAÇA OKIDOK · BÈLGICA ESCENARI PLAÇA DE L’ Cata de productes Slip experience AJUNTAMENT Per primera vegada a la valencians i de La Plaça 23.30h · 45’ OFF MIM MERCAT CENTRAL. (ENTRADA Comunitat Valenciana Purna Teatre (Alcàsser) amb PEL C/ MARE DE DÉU) ESCENARI PLAÇA DE Spaña L’AJUNTAMENT 20.15h Itinerant FALLA BERNAT ALINYO 30’ LA MECÀNICA Els Ravinovich 10.30h 45’ PLAÇA AJUNTAMENT I RODALIES 17.30h 45 LA NEGRA · VALÈNCIA 20.45h 25’ LA NEGRA En els núvols A TEMPO DANSA / PEPA En els núvols Estrena absoluta. Sessió SALA D’EXPOSICIONS ELS PORXETS CASES escolar De traca SALA D’EXPOSICIONS ELS 18.00h 40’ PLAÇA AJUNTAMENT PORXETS LA MECÀNICA · MALLORCA 21.15h i 22.30h 30’ Els Ravinovich De 17.30 a 22.00h TRUNA · VALÈNCIA Per primera vegada a la EXPOSICIÓ MULÏER A la balconada Comunitat Valenciana. Creació escènica de la Cia. PLAÇA AJUNTAMENT I FINAL. FAÇANA ATENEU DEL Maduixa SOCORRO. CARRER SEQUIAL ESPAI CLAROS – ELS PORXETS PLAÇA SANT PERE
DIJOUS 14/9
17.30h 45’ LA NEGRA En els núvols SALA D’EXPOSICIONS ELS PORXETS
DIVENDRES 15/9
De 18.30 a 22.00h EXPOSICIÓ MULÏER Creació escènica de la Cia. Maduixa ESPAI CLAROS – ELS PORXETS
23.00h 60’ LA FAUX POPULAIRE · FRANÇA Cirque Poussière POLIESPORTIU COBERT
23.00h 60’ BLICK THEATRE · FRANÇA Hullu Estrena a la C. Valenciana CENTRE MUNICIPAL BERNAT I BALDOVÍ
19.00h 60’ BLICK THEATRE Hullu CENTRE MUNICIPAL BERNAT I BALDOVÍ
19.00h 60’ 23.00h 40’ LA FAUX POPULAIRE GUILLEM ALBÀ & CLARA PEYA Cirque Poussière POLIESPORTIU COBERT Pluja CASAL JOVE De 19.00h a 23.30h 00.15h 25’ INSTAL·LACIÓ D’AIRE ARRIMA’T A LA MÚSICA CIA. ESTAMPADES · PLAÇA AJUNTAMENT CATALUNYA FAR 19.30h 20’ Estrena a la Comunitat LA TAL Valenciana Carilló CAMPANAR SANT PERE ESCENARI PLAÇA AJUNTAMENT 00.45h Itinerant 40’ 19.30h Itinerant 20’ BRINCADEIRA VISITANTS Vertical Tempus PL. SANT PERE I FINAL EN PLAÇA AJUNTAMENT I RODALIES ESPLANADA CASAL JOVE 20.00h Itinerant 30’ LA MECÀNICA Els Ravinovich PLAÇA AJUNTAMENT I CARRER 18.00h Itinerant 20’ SEQUIAL VISITANTS · VILA-REAL Tempus De 19 a 23.00h OFF MIM PLAÇA AJUNTAMENT I RODALIES TASTA LA PLAÇA Cata de productes De 18.30 a 22.00h valencians i de La Plaça EXPOSICIÓ MULÏER MERCAT CENTRAL. (ENTRADA Creació escènica de la Cia. PEL C/ MARE DE DÉU) Maduixa ESPAI CLAROS – ELS PORXETS 20.00h 20’ VISITANTS 18.30h 20’ Tempus LA TAL CATALUNYA MERCAT CENTRAL Carilló ESCENARI PLAÇA AJUNTAMENT 20.15h 20’ CIA.QUITTER 19.00h 20’ Tant de bo CIA.QUITTER · VALÈNCIA SALA D’EXPOSICIONS ELS PORXETS Tant de bo Estrena absoluta 20.30h 40’ SALA D’EXPOSICIONS ELS GUILLEM ALBÀ & CLARA PEYA PORXETS Pluja CASAL JOVE 19.00h Itinerant 30’ LA MECÀNICA 21.00h 20’ Els Ravinovich LA TAL PLAÇA AJUNTAMENT I CARRER Carilló ESCENARI PLAÇA AJUNTAMENT SEQUIAL
DISSABTE 16/9
21.30h 30’ TRUNA A la balconada FAÇANA ATENEU DEL SOCORRO. CARRER SEQUIAL 22.30h 25’ CIA. ESTAMPADES FAR CAMPANAR SANT PERE 23.15h 30’ TRUNA A la balconada FAÇANA ATENEU DEL SOCORRO. CARRER SEQUIAL 23.00h 40’ GUILLEM ALBÀ & CLARA PEYA Pluja CASAL JOVE 23.00h 60’ BLICK THEATRE Hullu CENTRE MUNICIPAL BERNAT I BALDOVÍ 23.00h 60’ LA FAUX POPULAIRE Cirque Poussière POLIESPORTIU COBERT 00.30h Itinerant 40’ TEATRO DEL SILENCIO FRANÇA – XILE Doctor Dapertutto Per primera vegada a la Comunitat Valenciana EIXIDA PLAÇA JAUME I
DIUMENGE 17/9
11.30h 35’ ZIG ZAG DANZA · ASTÚRIES Aupapá Per primera vegada a la C. Valenciana CASAL JOVE D’11.30h a 14.00h SCURA PRODUCCIONS · VILA-REAL Ludi Planet. Espai de jocs, malabars i habilitats PLAÇA AJUNTAMENT 12.30h ZIG ZAG DANZA Aupapá CASAL JOVE
35’
17.30h · 40’ OFF MIM Sueños a la obra. Cuéntame un cuento BAR CAFETERIA ELS PORXETS – EL NUVOLET 17.30h ZIG ZAG DANZA Aupapá CASAL JOVE
35’
De 18:30 a 22.00h EXPOSICIÓ MULÏER Creació escènica de la Cia. Maduixa ESPAI CLAROS – ELS PORXETS 18.30h 20’ CIA.QUITTER Tant de bo SALA D’EXPOSICIONS ELS PORXETS 19.00h 60’ ARACALADANZA · MADRID Vuelos Estrena a la C. Valenciana CENTRE MUNICIPAL BERNAT I BALDOVÍ
11.00h · 40’ OFF MIM Sueños a la obra (Algemesí). Cuéntame un cuento 20.00h 20’ BAR CAFETERIA ELS PORXETS CIA. QUITTER – EL NUVOLET Tant de bo SALA D’EXPOSICIONS ELS PORXETS D’11.30 a 14.00 EXPOSICIÓ MULÏER 20.30h 60’ Creació escènica de la Cia. LA FAUX POPULAIRE Maduixa Cirque Poussière ESPAI CLAROS – ELS PORXETS POLIESPORTIU COBERT 51
GUIA DE CONSELLS
PER A DISFRUTAR DE LES FESTES D’UNA FORMA SEGURA I RESPONSABLE Les festes de Sueca cal viure-les al màxim. Però si volem aprofitar-les i no perdre’ns res, hem de saber controlar per a poder gaudir de veritat. Ara que comença la festa és bon moment per a reflexionar i tindre en compte una sèrie de consells per a passar-ho molt bé.
»P er a gaudir de tots els actes festers (paelles, torrades, revetles, bous, etc.) no cal consumir alcohol, però si vas a fer-ho, fes-ho amb control i moderació. »L ’edat mínima per a consumir alcohol continua sent els 18 anys encara que siguen festes. Els responsables de la venda i dispensació d’alcohol saben que no es pot vendre alcohol als menors d’edat. Comprén-ho. » Si comences a consumir alcohol al migdia, recorda que el dia és molt llarg. No et deixes cap menjada i troba temps per a descansar un poc per a poder gaudir tot el dia. »S i utilitzes algun vehicle per a desplaçar-te, recorda que cal respectar les normes de circulació, els talls de trànsit i als vianants. Si consumixes alcohol, deixa’l aparcat, et jugues una multa i el més important, la teua salut i la dels altres. »E n les diferents barres instal·lades per a festes sempre hi ha un espai per a begudes i còctels sense alcohol, fes-ne ús.
Sueca
està en Festes, actua amb Coneixement! 52
»R ecorda que durant les festes també hi ha gent que treballa i/o necessita descansar. A les nits, respecta el descans dels altres. » Res justifica mai una agressió. » Recorda fer ús del 112 en situacions d’emergència.
53
54
55
56
57
58
59
62
63
66
