Tarragona Diputacion Mon campanes 2020 by editorialmic

port_CAMPANES 23mm llom.pdf

23/7/20

16:35

EL MÓN DE LES CAMPANES A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA

El món de les

CAMPANES

a la demarcació de Tarragona

CMY

1. El patrimoni mundial a les comarques de Tarragona 2. Les bandes de música a les comarques de Tarragona 3. Els camins històrics i tradicionals de les comarques de Tarragona 4. El patrimoni oral a les comarques de Tarragona 5. El ball de bastons a les comarques de Tarragona 6. Pedra seca a les comarques de Tarragona: Patrimoni i Paisatge 7. Museus i altres equipaments patrimonials de les comarques del Camp de Tarragona 8. Museus i altres equipaments patrimonials de les Terres de l’Ebre 9. El foc festiu a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre 10. El carboneig a les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre 11. Camins ramaders del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre 12. Arquitectura modernista del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre 13. Arquitectura noucentista del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre 14. Arquitectura industrial modernista i noucentista del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre 15. Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre 16. Piles baptismals singulars del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre 17. El llegat indià a les comarques de Tarragona 18. Ermites i santuaris singulars de la demarcació de Tarragona 19. Rellotges de sol de la demarcació de Tarragona 20. Espais urbans porticats a la demarcació de Tarragona

ISBN 978-84-15264-80-4

El món de les

CAMPANES

a la demarcació de Tarragona

port_CAMPANES 23mm llom.pdf

CMY

23/7/20

16:35

port_CAMPANES 23mm llom.pdf

CMY

23/7/20

16:35

port_CAMPANES 23mm llom.pdf

23/7/20

16:35

EL MÓN DE LES CAMPANES A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA

El món de les

CAMPANES

a la demarcació de Tarragona

CMY

ISBN 978-84-15264-80-4

El món de les

CAMPANES

a la demarcació de Tarragona

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 1

21/7/20 13:46

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 2

21/7/20 13:47

Jesús Martínez Casanelles CÒDOL EDUCACIÓ

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 3

21/7/20 13:47

El món de les campanes a la demarcació de Tarragona Col·lecció Difusió Cultural Núm. 21 Primera edició: 2020

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 4

21/7/20 13:47

Índex Presentacions .......................................................................... 8 CAMPANES - La campana, un món per descobrir .................................. 11 - Petita història de la campana .............................................. 11 · Un instrument musical .................................................... 12 · El primer mitjà de comunicació de masses ................ 13 · Màgia i religió ..................................................................... 14 - Fabricació d’una campana: el mètode a la cera perduda ................................................ 15 · Primer pas: el mascle......................................................... 15 · Segon pas: la falsa campana ............................................ 15 · Tercer pas: la capa .............................................................. 16 · Quart pas: la fosa................................................................. 16 - La campana catalana ............................................................. 17 · Excepcions que confirmen la regla ............................... 18 - Campaners ............................................................................... 19 CAMPANARS - Campanars: espadats i torres .............................................. 23 - La funció pública dels campanars d’església ................... 24 · El rellotge.............................................................................. 24 · Carillons musicals ............................................................. 25 · Talaies de defensa .............................................................. 26 · Telegrafia òptica.................................................................. 26 - El campanar: l’orgull d’un poble ........................................ 28 TOCS DE CAMPANA - Els tocs de campanes ............................................................. 31 - Dur a seure els senys ............................................................. 31 - El toc català dels senys .......................................................... 32 - La protecció i preservació dels tocs de campanes ......... 32 - El repicó ................................................................................... 33 - Els tocs de campanes cívics a les comarques tarragonines .............................................. 34 · Senyals horaris..................................................................... 34 · Toc de congregació............................................................. 35 · Toc per convocar el capellà.............................................. 35 · Toc de foc.............................................................................. 36 · Toc dels perduts................................................................... 38

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 5

· Toc de queda........................................................................ 38 · Toc de sometent.................................................................. 39 · Toc de temps, tempesta, temporal o de comunir....... 42 · Toc del treball....................................................................... 44 - Els tocs de campanes religiosos a les comarques tarragonines .............................................. 46 · Acció litúrgica de la passió i mort del Senyor ............ 46 · Toc d’adoració de la Vera Creu ....................................... 47 · Toc d’albat, aubat, àngel, xenc o missa d’àngels ......... 48 · Toc de bateig ....................................................................... 49 · Toc de benedicció dels animals ...................................... 50 · Toc de benedicció dels cotxes ......................................... 51 · Toc de casament ................................................................. 51 · Toc de consagració o d’alçar Déu .................................. 52 · Toc de difunts ..................................................................... 52 · Toc de difunts especial o funeral reial .......................... 56 · Toc de doctrina ................................................................... 57 · Toc dels Fidels Difunts ..................................................... 57 · Toc de glòria ........................................................................ 57 · Litúrgia de les hores .......................................................... 59 · Toc de missa (dies feiners) .............................................. 62 · Toc de missa dominical (missa major) ........................ 63 · Toc de missa major (gran solemnitat) .......................... 66 · Toc d’oració de l’àngelus o de l’avemaria ...................... 67 · Toc d’oració per les ànimes .............................................. 69 · Toc de presa de possessió ................................................ 70 · Toc de Pasqüetes ................................................................ 70 · Toc de processó .................................................................. 71 · Toc que anuncia les quaranta hores .............................. 74 · Toc d’entrada a la quaresma o de quera ....................... 75 · Toc per anunciar l’arribada dels Reis Mags ................. 75 · Toc de reunió, de capítol o de concili ........................... 76 · Toc de rosari ........................................................................ 76 · Toc de rosari de l’aurora ................................................... 76 · Toc del cant de la salve ..................................................... 77 · Toc de sermó ....................................................................... 77 · Toc de tedèum .................................................................... 78 · Toc de viacrucis .................................................................. 79 · Toc de viàtic o de combregar .......................................... 79 · Toc de vigília, de dejuni de festa o de vespra .............. 80

21/7/20 13:47

CAMPANES DE LES COMARQUES TARRAGONINES ALT CAMP ............................................................................ 84 - Parròquia de Santa Llúcia d’Aiguamúrcia (monestir de Santes Creus).................................................. 86 - Parròquia de l’Assumpció d’Alcover .................................. 88 - Parròquia de Santa Maria Magdalena de la Masó ......... 90 - Parròquia de Santa Maria Magdalena del Pont d’Armentera ............................................................ 92 - Parròquia de Sant Joan Baptista de Valls ......................... 94 - Altres campaners a l’Alt Camp ........................................... 97 · Parròquia de Santa Maria de Cabra del Camp ........... 97 · Parròquia de Sant Nicolau de la Riba............................ 97 - Recull de campanes documentades a l’Alt Camp .......... 98 BAIX CAMP ...................................................................... 100 - Parròquia de Sant Llorenç de Botarell ........................... 102 - Parròquia de Sant Pere de Cambrils .............................. 104 - Parròquia de Sant Pere Apòstol de Montbrió del Camp ...................................................... 106 - Parròquia de Santa Maria la Major de Prades ............. 108 - Parròquia de Sant Pere de Reus ...................................... 110 - Parròquia de Sant Jaume Apòstol de Riudoms ........... 114 - Parròquia de Sant Andreu de la Selva del Camp ........ 116 - Parròquia de Santa Caterina, Verge i Màrtir, de Vinyols i els Arcs ........................................................... 118 - Altres campaners del Baix Camp .................................... 120 · Parròquia de Sant Martí Bisbe de l’Aleixar ............... 120 · Parròquia de Sant Miquel Arcàngel d’Almoster....... 121 · Parròquia de Sant Vicenç Màrtir de Castellvell del Camp.................................................. 121 - Recull de campanes documentades al Baix Camp ..... 122 BAIX EBRE ........................................................................ 128 - Parròquia de Sant Josep de l’Aldea ................................. 130 - Parròquia de Sant Joan Baptista de l’Ampolla ............. 132 - Catedral de Santa Maria de Tortosa ............................... 134 - Altres campaners del Baix Ebre ...................................... 138 · Parròquia de l’Assumpció de Maria del Perelló ...... 138 - Recull de campanes documentades al Baix Ebre ........ 140

BAIX PENEDÈS ............................................................. 142

- Parròquia de Sant Julià de l’Arboç .................................. 144 - Parròquia de Santa Eulàlia de Banyeres del Penedès . 146 - Prioral de Santa Maria de Santa Oliva ........................... 148 - Parròquia de Sant Salvador del Vendrell ...................... 150 - Recull de campanes documentades al Baix Penedès ... 152

CONCA DE BARBERÀ ............................................ 156 - Parròquia de Santa Maria de Conesa.............................. 158 - Parròquia de Santa Maria la Major de Montblanc ..... 160 - Parròquia de la Transfiguració del Senyor de Pira ..... 164 - Parròquia de Santa Coloma Verge i Màrtir de Santa Coloma de Queralt ............................................ 166 - Parròquia de Santa Maria de Sarral ............................... 170 - Parròquia de Sant Salvador de Vilanova de Prades ... 172 - Parròquia de Sant Martí de Vilaverd ............................. 174 - Altres campaners de la Conca de Barberà .................... 176 · Parròquia de Santa Maria de Barberà de la Conca ... 176 · Parròquia de Sant Jaume Apòstol de la Guàrdia dels Prats...................................................................... 176 · Parròquia de Sant Joan Evangelista de Lilla ............. 177 · Parròquia de Santa Maria de Solivella ....................... 177 - Recull de campanes documentades a la Conca de Barberà ........................................................ 178 MONTSIÀ ........................................................................... 182 - Parròquia de Sant Miquel d’Alcanar .............................. 184 - Parròquia de l’Assumpció de Maria d’Amposta .......... 186 - Parròquia de Sant Llorenç de la Galera ......................... 188 - Parròquia de la Santíssima Trinitat de Sant Carles de la Ràpita ............................................... 190 - Parròquia de Sant Jaume Apòstol de Sant Jaume d’Enveja ..................................................... 192 - Parròquia de Santa Bàrbara, de Santa Bàrbara ........... 194 - Parròquia de Sant Bartomeu Apòstol de la Sénia ....... 196 - Parròquia de Sant Lluc Evangelista d’Ulldecona ........ 198 - Recull de campanes documentades al Montsià .......... 201

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 6

21/7/20 13:47

PRIORAT ............................................................................ 204 - Parròquia de la Nativitat de Maria de Cabacés ........... 206 - Parròquia de Santa Maria de Cornudella de Montsant ............................................. 210 - Parròquia de Santa Maria de Falset ............................... 212 - Parròquia de Sant Roc del Molar .................................... 216 - Parròquia de Santa Magdalena de Pradell de la Teixeta ...................................................... 218 - Parròquia de Sant Jaume d’Ulldemolins ....................... 220 - Altres campaners del Priorat ........................................... 222 · Parròquia de la Nativitat de Maria de Capçanes..... 222 · Parròquia de Sant Bartomeu del Masroig................. 222 · Parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Torroja del Priorat...................................................... 222 - Recull de campanes documentades al Priorat ............ 224 RIBERA D’EBRE ........................................................... 226 - Parròquia de Sant Joan Baptista d’Ascó ........................ 228 - Parròquia de l’Assumpció de Maria de Flix ................. 230 - Parròquia de la Nativitat de Maria de Garcia .............. 234 - Parròquia de Sant Martí de Ginestar ............................. 236 - Prioral de Sant Joan Baptista de Móra d’Ebre ............. 238 - Parròquia de la Mare de Déu del Remei de Móra la Nova .................................................................. 240 - Parròquia de Sant Bartomeu de Riba-roja d’Ebre ...... 242 - Parròquia de Sant Jaume Apòstol de Tivissa ............... 244 - Altres campaners de la Ribera d’Ebre ............................ 246 · Parròquia de Sant Jaume el Major de la Torre de l’Espanyol................................................ 246 - Recull de campanes documentades a la Ribera d’Ebre . 247

TARRAGONÈS ............................................................... 250 - Parròquia de Sant Joan Baptista del Catllar ................. 252 - Parròquia de Sant Feliu de Constantí ............................ 254 - Parròquia de Sant Jaume de Creixell ............................. 258 - Catedral de Santa Tecla de Tarragona ........................... 260 - Parròquia de Sant Pere Apòstol de Torredembarra ... 266 - Altres campaners al Tarragonès ...................................... 269 · Parròquia de Sant Esteve Protomàrtir de Vila-seca... 269 - Recull de campanes documentades al Tarragonès ..... 270 TERRA ALTA ................................................................... 274

- Parròquia de Sant Miquel de Batea ................................ 276 - Parròquia de Santa Maria Magdalena de Caseres ...... 278 - Parròquia de Sant Andreu Apòstol de la Fatarella ..... 280 - Parròquia de l’Assumpció de Maria de Gandesa ........ 284 - Parròquia de Sant Joan Baptista d’Horta de Sant Joan .......................................................... 286 - Altres campaners de la Terra Alta .................................. 288 · Parròquia de Sant Llorenç del Pinell de Brai............ 288 - Recull de campanes documentades a la Terra Alta ... 290 Agraïments ........................................................................... 293

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 7

21/7/20 13:47

Presentacions Avui en dia tenim una imatge de les campanes gairebé exclusivament associada al seu vincle amb l’església, quan, en realitat, aquest món és molt més ampli, ric i diversificat; per això és important i oportuna la tasca editorial de llibres divulgatius com aquest que tenim a les mans, a cura de Jesús Martínez. Les campanes, efectivament, són un element indispensable de les funcions religioses cristianes; ara bé, fins fa molt poc temps, la societat coneixia perfectament aquest llenguatge sonor ampliat a moltes realitats i circumstàncies civils. Ventar, per exemple, volia dir que les campanes anunciaven una festa major; el toc de les hores feia de rellotge a la gent del camp; quan es tocava a morts se sabia si el difunt era home, dona o albat; també hi havia tocs per

avisar de foc o d’atac a la població, i es tocava arravatament per desfer les tempestes… El llenguatge de les campanes tenia, a més a més, una peculiaritat, que era la de tenir veu pròpia en cadascun dels pobles. Aquest món de sons en la majoria dels casos s’ha perdut, i avui, fins i tot, hi ha gent que es queixa dels tocs perquè, segons diuen, els interromp el descans. No ens adonem que oblidar aquesta cultura és renunciar a la història i al coneixement de la nostra pròpia evolució social. Llibres com aquest ajuden a remarcar la riquesa de llenguatges locals i generals que cal conservar com un patrimoni intangible de la cultura popular, religiosa i civil. Amb caràcter divulgador, però amb aportacions originals importants, l’obra ens recorda el valor de les campanes

en un ventall ampli d’interessos i serveis, amb l’exemple de tot un seguit de pobles de les diòcesis de Tarragona i Tortosa que tenen alguna peculiaritat. No podem oblidar, en aquest sentit, l’ampli teixit sociocultural fabricat amb les històries, llegendes, faules, cançons i dites bastides a l’entorn d’aquest món musical. Celebrem, doncs, l’aparició d’aquesta nova obra de la col·lecció «Difusió Cultural», centrada en l’objecte de la campana i el seu edifici, el campanar o les espadanyes, convençuts que contribuirà a donar coneixement d’aquest món de la campana, els campaners i el folklore popular. Crec, amb tota sinceritat, que aquest llenguatge és compatible amb el de les noves tecnologies, si més no com a reflex de la comunicació d’un temps i d’una societat.

Noemí Llauradó i Sans Presidenta de la Diputació de Tarragona

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 8

21/7/20 13:47

A les vostres mans teniu un llibre que us introduirà en un món quotidià que, a la vegada, és molt desconegut. Tots hem «sentit tocar campanes», però saber què ens diuen, què toquen i per a qui toquen, qui les toca o on toquen, moltes vegades se’ns escapa. Aquí podreu descobrir quant temps fa que sonen les campanes; el nom de cadascuna d’elles; com es fabriquen, qui ho fa i qui les paga; de quins materials estan fetes; quines parts les componen i, finalment, on i com es posen. Antigament, les campanes s’encarregaven d’algunes de les feines que avui dia fan les aplicacions dels nostres mòbils i ens avisaven de tot el que passava. Anunciaven l’hora; si plourà o si farà sol; l’inici i el final de la jornada; els senyals de perill (tempesta, foc o sometent), i tot tipus d’avisos que fessin falta. També hi havia, evidentment, tocs litúrgics que servien per convocar als

actes religiosos: glòria, difunts, bateigs, casaments… La vida estava marcada pel campanar, i la gent n’estava pendent. Lluís Llach en la seva cançó País petit diu: «El meu país és tan petit que des de dalt d’un campanar sempre es pot veure el campanar veí». Quan ens passegem pel nostre país, en entrar en qualsevol poble, una de les primeres coses que veiem és el campanar. Sempre o quasi sempre és en un lloc ben visible i sobresurt per damunt de la majoria d’edificis. Quan els mirem, en veiem de molt diferents: n’hi ha d’alts i esvelts; uns incorporats a la mateixa façana; d’altres separats de l’església. Aquí en podeu descobrir algunes curiositats que us faran mirar el territori d’una altra manera. Actualment no estem en el millor moment de les campanes i els campanars. Ja no els necessitem perquè ens diguin l’ho-

ra, i els avisos de tota mena ens els donen les xarxes socials i els mitjans de comunicació. La vida ja no gira al voltant del campanar. Hi ha persones a qui molesten les campanes i els seus tocs. Majoritàriament sol ser gent que va de passada o que simplement s’està uns dies hostatjat a la zona. Els senyals, de vegades, potser superen els nivells de decibels permesos, però, amb bona voluntat, no ha de ser difícil solucionar-ho sense haver de silenciar-los. Avui dia, encara som uns quants aquells a qui ens agrada tocar campanes i que treballem per despertar i recuperar campanars emmudits fa anys. Gent que som feliços quan una persona ens atura pel carrer i ens diu, amb els ulls plorosos: «Quina il·lusió tornar a sentir les campanes tocades de forma manual». Tot plegat fa que, avui i sempre, demanem: «Que repiquin les campanes!».

Jordi Cervelló Porta President de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya 9

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 9

21/7/20 13:47

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 10

21/7/20 13:47

CAMPANES LA CAMPANA, UN MÓN L’ estudi s’ha centrat en les catedrals de Tarragona i Tortosa i en PER DESCOBRIR Avui dia, el llenguatge de les campanes ha deixat d’ocupar un paper central en la societat. La seva riquesa passa desapercebuda i sovint es redueix a una molèstia anacrònica vinculada a l’Església. A Catalunya, és cert que la majoria de campanars es troben en edificis religiosos. No obstant això, la seva funció comunicativa sempre ha sigut mixta: civil i religiosa. Per tant, la responsabilitat dels tocs de les campanes sempre ha estat compartida entre les autoritats municipals i l’Església. Aquest llibre persegueix un doble objectiu. D’una banda, vol documentar la riquesa de la comunicació mitjançant campanes, actualment en perill d’extinció, a través del testimoni dels campaners i les campaneres, hereus d’una tradició oral centenària. De l’altra, es proposa dinamitzar, divulgar i valorar el patrimoni material i immaterial d’aquest llenguatge: les campanes, els campanars, els tocs de campanes i els campaners.

una mostra de les esglésies parroquials del territori, centres de la vida religiosa i social: un petit tast de la riquesa d’aquest món al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Durant aquest procés de selecció s’ha procurat anar més enllà dels criteris artístics, històrics o d’espectacularitat, amb l’objectiu de crear una visió panoràmica que mostri la gran diversitat d’estils, èpoques, tipologies i singularitats d’arreu del territori.

PETITA HISTÒRIA DE LA CAMPANA

Trinitat (Paccard, 2001), Amposta.

La campana és un instrument musical, un mitjà de comunicació de masses i un objecte màgic i religiós. El més habitual és que estigui feta de bronze, un aliatge de coure i estany, tot i que també se’n poden trobar d’altres materials. Antigament cada família de fonedors tenia la seva pròpia fórmula per obtenir el bronze, però amb el temps la seva composició s’ha estandarditzat i consta d’un 78 % de 11

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 11

21/7/20 13:47

Maria (Tarantino, 1828), Cabacés.

coure i un 22 % d’estany. També era comú que, a l’hora de fer una nova campana, s’aprofitessin restes d’altres de més antigues i que els veïns aportessin objectes metàl·lics de valor, com ara monedes o joies, que es barrejaven amb el material fos, cosa que, per exemple, va passar al monestir de Vallbona de les Monges i a la catedral de Tarragona. L’ origen de les campanes és incert. Les més antigues que s’han documentat van aparèixer a l’Àsia al voltant del 4500 aC. Cap al 3600 aC se’n troben a Tailàndia, i al segon mil·lenni abans de la nostra era n’hi havia a la Xina, a l’Índia i a Egipte. El professor Carles Sapena apunta que és en aquesta època quan a la Xina es va desenvolupar el mètode de fabricació conegut com «a la cera perduda». Aquesta tècnica, amb algunes modificacions, és la que encara s’utilitza actualment. Al segle viii aC, les campanes van arribar a l’actual Turquia i, als primers segles de la nostra era, ja se’n podien trobar arreu de l’Imperi romà. En un principi, les comunitats cristianes les van rebutjar perquè les relacionaven amb el culte als déus pagans. Conta una tradició no documentada que va ser sant Paulí (355-431), bisbe de la ciutat italiana de Nola, a la regió

de la Campània, qui les va introduir en la litúrgia. Per aquest motiu s’ha convertit en el patró dels campaners. El pare Valentí Tenas, monjo de Montserrat, apunta que l’Església va començar a acceptar i utilitzar les campanes a partir del segle ii dC. Aquests instruments devien ser de petites dimensions, ja que la religió cristiana va estar prohibida arreu de l’imperi fins a l’any 313 dC, quan l’emperador Constantí va decretar la llibertat de culte. Al segle vi ja hi ha constància, en alguns monestirs del sud d’Itàlia, de l’ús de campanes com a mitjà de comunicació per anunciar els diferents resos. Un segle més tard, l’any 604, el papa Sabinià va sancionar-ne oficialment l’ús. Un instrument musical La campana pertany al subgrup del metall de la família de la percussió. Quan es colpeja es produeix una vibració que genera un determinat so, una veu condicionada per les dimensions i la forma de l’instrument i pel gruix i la qualitat del metall. Aparentment, cada campana emet una sola nota musical, però en realitat són fins a dotze notes parcials que formen un conjunt o acord harmònic.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 12

21/7/20 13:47

De totes elles la que destaca més és la fonamental o nominal. Prop de la base de la campana (faldó) vibra una de les parcials, l’octava superior, que pràcticament coincideix amb la fonamental. A la part de dalt de la campana (terç superior), més estreta, se’n troba una altra, la prima. La tercera menor és un harmònic que només apareix a les campanes i sona una mica més amunt del faldó. La quinta, poc audible, es troba a la part central del vas. Finalment, l’octava inferior o hum és el to més greu, responsable del ressò prolongat de l’instrument (de fet, hum en anglès significa ‘remor’). A Catalunya no és gaire habitual, però les campanes també es poden utilitzar com a instrument de concert. Al terrat del Palau de la Generalitat hi ha un carilló, fabricat a Holanda l’any 1976, format per quaranta-nou campanes perfectament afinades. Es fan sonar mitjançant uns teclats i uns pedalers que es toquen amb els punys i els peus. Cada dia a les dotze del migdia i a les sis de la tarda, la carillonista oficial de la Generalitat, Anna Maria Reverté, interpreta diferents composicions musicals que es poden sentir arreu del Barri Gòtic. Quan el president de la Generalitat rep una delegació estrange-

ra, les autoritats se situen al pati dels Tarongers, mentre Reverté interpreta Els segadors i l’himne nacional del país visitant. De l’1 al 5 de juliol de 2017, el Palau de la Generalitat va acollir el xix World Carillon Congress, que va reunir carillonistes d’arreu del planeta. El dia 6 els congressistes es van desplaçar a la catedral de Tarragona, on es va celebrar un concert amb el camió-carilló mòbil de Douai (França). La tradició dels carillons és molt important arreu d’Europa, als països anglosaxons i a Rússia, mentre que a l’Amèrica del Nord i als països asiàtics estan molt estesos els cors de campa- Fructuosa (1313), catedral de Tarragona. nes de mà. Els instruments, de petites dimensions, s’acostumen a distribuir de manera ordenada en diferents filades de taules. Els músics, amb uns moviments perfectament sincronitzats, els agafen, els fan sonar, els silencien i els deixen d’acord amb la partitura. El primer mitjà de comunicació de masses Abans de l’aparició de la ràdio, la televisió o Internet, els tocs de campanes eren l’única manera d’enviar instantàniament un missatge a tots els habitants d’una població o d’un petit ter13

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 13

21/7/20 13:47

Jesús (1638), Flix.

ritori. A Catalunya aquesta ha sigut la seva missió principal. Es divideixen en dos grans grups: els tocs civils i els religiosos. El comú i, més tard, els ajuntaments eren els responsables dels primers, que tenien una funció pública: el rellotge, els avisos de foc, l’alarma d’emergència, la regulació de la jornada laboral, etc. L’Església s’encarregava de la resta de tocs, que servien per convocar els fidels a les diferents celebracions litúrgiques, marcaven el desenvolupament dels rituals i convidaven a la pregària. Avui dia, en molts temples aquests senyals s’han perdut. En d’altres, s’han automatitzat de manera genèrica i s’ha perdut la singularitat dels avisos tradicionals. En moltes poblacions, però, encara es mantenen vius els tocs de campanes manuals, ja sigui diàriament o amb motiu de les grans solemnitats. Màgia i religió Al llarg de la història, les campanes sempre han tingut un paper clau en els rituals. Al Metropolitan Museum of Art de Nova York se’n conserven diverses d’època prehistòrica, molt diferents de les actuals, decorades amb éssers mitològics i relacionades amb la fertilitat. Més a prop, al Museu

Nacional Arqueològic de Tarragona es pot veure un petit tintinnabulum (campaneta) de bronze d’època romana, que s’utilitzava en els rituals del culte pagà. S’hi pot llegir la següent inscripció: «Dep salvis augustis vernaculus. Nuntius iunior Cacabulus s[a] eculum. Bonum s·p·q·r et populo romano felix Tarraco». La doctora Isabel Rodà la tradueix així: «Pregària. Estant sans i estalvis els emperadors, el petit esclau Cacabulus, missatger més jove, [prega] un període de prosperitat pel Senat i el poble de Roma i el poble de Roma. [Llavors] Tàrraco serà feliç». Amb el pas del temps, el cristianisme ha associat el so de les campanes a la veu de Déu, i també s’han convertit en un cant de lloança i de pregària. Moltes d’elles reprodueixen en les seves inscripcions un fragment del Salm 150: «Lloeu-lo [Déu] amb címbals sonors. Lloeu-lo amb címbals triomfants». Els címbals, en realitat, són uns petits platerets de bronze, però en aquest cas són sinònim de campana. D’altra banda, fins ben entrat el segle xx era costum tocar les campanes quan es desfermava una tempestat o una calamarsada, amb la creença que el seu so allunyaria el perill, un costum que portava associada l’acció de

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 14

21/7/20 13:47

comunir, és a dir, l’exposició del santíssim sagrament i una sèrie de rituals i pregàries amb l’objectiu de conjurar el mal temps i d’implorar la calma.

FABRICACIÓ D’UNA CAMPANA: EL MÈTODE A LA CERA PERDUDA El professor Carles Sapena apunta que aquest mètode ja es feia servir a la Xina al voltant de l’any 2000 aC. Primer pas: el mascle En primer lloc, cal fer un motllo que defineixi l’interior del vas de la campana: el mascle. En una pastera es barreja fang, arena fina, fems i tires de cànem. A partir d’aquesta pasta es modelen una sèrie de tovots (maons), que es col·loquen formant una circumferència sobre una base. A sobre d’aquesta primera filada se’n col·loca una segona d’un diàmetre lleugerament més petit, i el procés es va repetint successivament fins a completar el motllo. Per alinear bé totes les peces i donar al mascle la forma d’un volcà perfectament simètric, s’utilitza una plantilla de fusta que gira sobre un eix, com si fos

un compàs, situat al centre exac- Reina dels Màrtirs (Manclús, 1986), te del cràter. La plantilla de fusta la Selva del Camp. està retallada d’acord amb el perfil que es vol donar a l’interior de la campana. Sota la base, aixecada respecte al terra, s’encén un foc que es manté actiu durant tot el procés i que, a poc a poc, va coent el motlle. En acabar de col· locar els tovots, es recobreix tot amb la pasta sobrant barrejada amb cànem i, amb l’ajut d’una altra plantilla, s’obté una superfície ben llisa i regular. Segon pas: la falsa campana Quan el mascle està ben cuit, es recobreix completament de 15

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 15

21/7/20 13:47

elements decoratius i el text que formarà l’epigrafia. Lletres i dibuixos es fan amb cera a partir d’uns motllos que, antigament, passaven de generació en generació dins de les famílies dels fonedors. Acabada la feina, la falsa campana es pinta amb un revestiment molt fi de fang barrejat amb sang i clares d’ou. Tercer pas: la capa

Martina Victòria (1941), Ginestar.

cendra. D’aquesta manera s’evita que s’hi enganxi la falsa campana que es modela a continuació, un segon motllo que ha de ser exactament igual que l’instrument final de bronze (forma, dimensions, inscripcions…). Després de la cendra, s’escampa fang fi per sobre del mascle, donant-li el gruix i la forma que ha de tenir la campana que es vol fondre. Per allisar-la bé, s’utilitzen noves plantilles de fusta que també marquen els cordons o línies longitudinals que sobresurten del perfil de l’instrument a diferent altura. Una vegada eixuta, s’envernissa amb greix i es distribueixen arreu de la superfície els

Quan la falsa campana és ben seca, es recobreix amb diferents capes de fang; les primeres, barrejades amb excrements de cavall, i les últimes, amb palla i cànem. Tot seguit s’alimenta el foc, que durant tot el procés ha cremat a la base, fins que les diferents peces de fang estan ben cuites. A poc a poc, els elements fets de cera es fonen i desapareixen, després d’haver deixat la seva empremta a la cara interna del tercer motllo: la capa. Tot seguit, s’aixeca la capa i es destrueix el que queda de la falsa campana. Quart pas: la fosa Retirada la falsa campana, es torna a baixar la capa i s’uneix amb el mascle. Entre l’un i l’altre queda un espai buit que s’omplirà del metall fos: la colada. Per

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 16

21/7/20 13:47

evitar que l’alta temperatura del líquid (1.100 graus centígrads) rebenti els motllos, cal enterrar-los. Una vegada fet, a la part superior s’incorpora un quart motllo que donarà forma a les nanses de la campana. La nansa o la corona serà el que permetrà subjectar l’instrument al seu lloc definitiu. El motllo de la corona té dos forats: l’un permet que entri el líquid, i per l’altre surten els vapors que es produeixen. Per garantir una bona qualitat de la campana final, és important que no quedi cap bombolla d’aire dins el metall fos. Antigament el metall es fonia en un forn reverber fet d’un material similar al dels motllos. En un extrem es feia un gran foc alimentat per llenya, a la part central es col·locaven els lingots de metall i, a l’altre extrem, s’aixecava la fumera. Quan s’arribava a la temperatura desitjada, es rebentava el forn i es deixava sortir la colada que, seguint un camí marcat al terra, s’introduïa al motllo. Actualment el procés és similar, tot i que s’utilitzen forns moderns. Al cap d’uns dies, quan el metall s’ha consolidat i refredat, es desenterra, es trenquen els motllos i es poleix la campana ja acabada.

LA CAMPANA CATALANA Tot i que en certa manera les característiques de les campanes s’han estandarditzat, es poden observar algunes diferències en la seva forma, instal·lació i manera de tocar-les, depenent del país o la regió. Per exemple, a la zona de Castella són comunes les campanes romanes, que tenen una forma pràcticament cilíndrica. A Catalunya, per contra, són més estilitzades. Al País Basc és costum tocar-les agafant els batalls directament amb les mans. Fins i tot, el mateix toc que a Tarragona i Cervera anuncia la festa, al País Valencià anuncia la Campana petita (Pomerol, 1869), mort. Creixell. La campana típica catalana sembla una copa suspesa cap per avall. La boca té un diàmetre més gran que no pas la corona, i el perfil, que s’anomena costella, és sinuós. Situada a la part superior, la corona —o nansa, si és petita— serveix per collar l’instrument a l’estructura que l’ha de sostenir. L’envolta una petita superfície plana anomenada espatlla. Una mica més avall es troba el vas, és a dir la campana pròpiament dita, que es divideix en tres nivells. A dalt, a continuació de l’espatlla, es troba el terç o terç superior. El centre s’ano17

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 17

21/7/20 13:47

Pa i Nous (Mestres, 1814), Montblanc.

mena mig i, a la part inferior, es troben el mig peu i el peu, també anomenat faldó. Si se n’observa l’interior, fixada a la corona hi ha una argolla que serveix per lligar-hi el batall. El batall és una peça allargada, normalment de ferro, que va suspesa dins del vas. El cap del batall sovint té forma d’àncora, per tal de cenyir-hi unes corretges de cuir que el subjecten a l’argolla. L’altre cap és més gruixut i té forma de bola o de pera i, quan la campana oscil·la o volteja, colpeja el faldó provocant la vibració i, per tant, el so. Una altra manera de tocar-la és lligar una corda al batall i fer-lo picar amb força contra el peu de l’instrument. També es pot fer vibrar colpejant-la amb un martell. A Catalunya, les campanes de grans dimensions s’acostumen a anomenar senys i les més petites esquelles. Tradicionalment s’han instal·lat sempre en estructures de fusta que poden permetre o no la seva oscil·lació. En cas que es pugui bandejar o voltejar, és necessari un jou i un contrapès. La unió d’aquests dos elements es coneix com a tremuja, truja o capçal. El jou és un travesser recte que actua com a eix de rotació i de simetria del conjunt. A la part inferior s’hi col·loca la campana i a la part superior el con-

trapès, que compensa la massa de l’instrument. En la majoria de casos està format per diferents peces de fusta, però també pot incloure algun bloc de pedra. Tot plegat es lliga amb uns llargs tirants de ferro, coneguts també com a guitarres, que travessen la nansa o corona i la subjecten al capçal, mantenint units tots els elements. Perpendicularment a l’eix sobresurt el braç o palanca, al qual es lliga la corda. Depenent de la mida de la campana n’hi pot haver un o dos, i s’utilitza per brandar-la. Excepcions que confirmen la regla Al segle xx, sobretot a partir de la postguerra civil, es van anar introduint variants al model de campana tradicional catalana. En aquell període moltes es van comprar a fonedors i instal·ladors de fora del Principat: Miranda de Ebro, Vitòria, Madrid, Badajoz, Logronyo, Jaén i País Valencià. Molts d’ells van instal·lar bieles per al volteig manual, tal com era costum en altres regions de la península, en detriment de ventar típic de Catalunya. També es van començar a introduir nous tipus de capçals de metall, que eren més barats i es podien fabricar en sèrie. En molts casos es va

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 18

21/7/20 13:47

modificar la forma del jou, que va deixar de ser recte, per tal de desplaçar l’eix de rotació al centre de la campana i que ella mateixa es convertís en el seu propi contrapès. D’aquesta manera es podia reduir la massa dels capçals i ajustar encara més els costos. L’ any 1957 es va començar a electrificar el moviment de les campanes i això va obligar a modificar-ne de nou l’estructura per acoblar-hi els motors de volteig. Els braços van desaparèixer i van ser substituïts per unes rodes metàl·liques i unes corretges per transmetre el moviment des dels motors a l’eix. A partir dels anys noranta, es va estendre la moda d’instal·lar campanes fabricades al centre i al nord d’Europa, majoritàriament a les prestigioses foneries Paccard (França), Bachert (Alemanya) i Eijsbouts (Holanda). D’acord amb la tradició europea, els capçals d’aquests instruments es redueixen a la mínima expressió i s’introdueix un nou element: el batall llançat. Aquests tipus de batalls es distingeixen dels tradicionals perquè estan contrapesats. D’aquesta manera, quan la campana bandeja, el batall no s’està quiet pendent que l’escombri, sinó que s’aixeca i va a buscar el faldó de l’instrument quan aquest està en el punt més alt del moviment. A diferència

del sistema tradicional, el contacte campana-batall dura només un instant i d’aquesta manera el so és molt més net i pur. Aquest tipus d’instal·lació impedeix el volteig. No obstant això, a principis del segle xxi s’ha començat a recuperar la instal·lació tradicional pròpia de Catalunya en les restauracions d’alguns campanars i en la fosa de nous instruments.

CAMPANERS Els responsables d’executar els diferents tocs documentats i de mantenir en bon estat campanes i campanar eren els campaners.

Campaners de l’Arboç.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 19

21/7/20 13:47

Campana gran (Bachert, 1996), Santa Coloma de Queralt.

Es tractava d’un ofici que gaudia de gran prestigi, ja que amb els seus avisos coordinaven el dia a dia del veïnat. Molts d’ells vivien dins o a prop del campanar i tenien un accés directe al cloquer. En algunes èpoques es va produir una duplicitat de campaners, d’una banda hi havia el que treballava per al govern municipal i s’encarregava dels tocs civils i, de l’altra, el que treballava per a l’Església i s’ocupava dels religiosos. Avui dia hi ha pobles en què determinats tocs els fa l’agutzil de l’ajuntament i la resta els fa el rector o el sagristà. Tot i que els campaners professionals fa molts anys que van desaparèixer, a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre encara hi ha moltes parròquies on les campanes sempre es toquen a mà, gràcies

a la tasca voluntària dels feligresos. Sembla ser que el primer campanar que es va automatitzar a la província de Tarragona va ser el de Sarral, l’any 1957. Des d’aleshores, moltes parròquies han electrificat els seus tocs. En algunes, tot i la mecanització, els senyals manuals han sobreviscut en els dies més assenyalats de l’any. En d’altres han desaparegut completament. Hi ha esglésies, com les de Cabacés i Ulldecona, en què alguns dels avisos es fan semimanualment. A la sagristia hi ha uns polsadors que, cada vegada que es premen, fan que el martell electrònic doni una batallada a la campana. D’aquesta manera per fer tocs com el de difunts hi ha d’haver una persona que premi els polsadors de manera rítmica tota l’estona que dura el senyal.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 20

21/7/20 13:47

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 21

21/7/20 13:47

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 22

21/7/20 13:47

CAMPANARS CAMPANARS: ESPADATS I TORRES A mesura que s’anava consolidant l’ús de les campanes va ser necessari crear algun tipus d’estructura on instal·lar-les que fos prou alta per escampar arreu el seu so, però que a la vegada permetés accedir-hi per poder-les tocar amb seguretat. Amb aquesta finalitat van aparèixer els campanars, també coneguts com a cloquers, que es poden agrupar en dos grans grups: d’espadat o de torre. Els d’espadat o cadireta poden ser des d’una senzilla arcada, d’obra o metàl·lica, fins a un mur al qual s’obren una sèrie d’ulls, distribuïts en diferents filades superposades, normalment seguint un patró piramidal. Els de torre són construccions amb més entitat, que sovint s’articulen com un edifici independent adossat a l’església i, fins i tot, de vegades exempt. Els de majors dimensions poden acollir sales al seu interior que, depenent del cas, es destinen a usos diferents. A Móra d’Ebre, per exemple, hi ha el local par-

roquial, equipat amb una taula de ping-pong. No obstant això, la cambra principal de tot campanar és sempre la cel·la, lloc on s’obren els finestrals i on es colloquen les campanes. En alguns casos, com a la catedral de Tarragona o al Monestir de Santes Creus, els instruments s’instal·len a l’interior de l’habitació i no són visibles des de l’exterior. A Reus, les campanes estan situades a les finestres, però retirades cap a l’interior. Antigament, les obertures del cloquer reusenc estaven protegides per porticons de fusta i les campanes es podien ventar tant si estaven oberts com tancats. Si- Sant Miquel de Batea. gui com sigui, la cel·la actua com a cambra de ressonància i ajuda a difondre i a millorar-ne el so. En la majoria de torres, però, les campanes estan instal·lades al mig de les obertures i, en alguns casos, fins i tot sobresurten una mica a l’exterior. A les comarques tarragonines, el més habitual és que els campanars de torre tinguin una planta quadrangular o rectangular que, en la majoria de casos, a la part superior es transforma en oc23

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 23

21/7/20 13:47

manera s’evita que les peces metàl·liques del mecanisme es dilatin o es contraguin amb la calor i el fred, cosa que l’endarreriria o l’avançaria. A més, en molts casos, està protegit de la pols dins d’un armari o vitrina. Uns forats situats sota la maquinària permeten el descens dels pesos que el fan funcionar. Cada dia, normalment al migdia, l’agutzil o el rellotger de l’ajuntament pujava en aquesta sala per donar corda al rellotge, que acostumava a tenir una autonomia de vint-i-quatre hores. També aprofitava per posar-lo a l’hora i fer-ne el manteniment. Avui dia, moltes d’aquestes màquines LA FUNCIÓ PÚBLICA centenàries estan aturades. En el DELS CAMPANARS cas que encara estiguin en servei, D’ESGLÉSIA en la majoria dels casos se’ls ha adaptat un motor que remunta els pesos de manera automàtica. El rellotge D’aquesta manera s’evita haver Avui dia, els senyals horaris són de pujar-hi cada dia. Això passa, pràcticament l’únic toc civil que entre d’altres llocs, a Prades, Praencara subsisteix a la majoria de dell de la Teixeta, Banyeres del pobles i ciutats. En la majoria de Penedès, Ginestar o la Fatarella. És comú que, en les esglésies campanars de les comarques tarragonines és habitual trobar la o cloquers més importants, les maquinària del rellotge històric campanes destinades a tocar els en una sala just a sota de la cel·la quarts i les hores estiguin col·loo l’espadat. Normalment es trac- cades a diferent nivell que la resta d’un espai tancat i fosc, amb ta, ja sigui al terrat, com a Tarral’objectiu de crear una atmosfera gona, Santa Coloma de Queralt, al més estable possible amb una la Selva del Camp, Valls, Ulldetemperatura constant. D’aquesta cona o la Torre de l’Espanyol; en togonal. No obstant això, també se’n poden trobar de planta hexagonal, com ara a Reus; de planta circular, per exemple a Miravet, o amb un disseny modern difícil de classificar, tal com passa a Segur de Calafell, a l’església de l’Assumpció. En aquest cas, el campanar està format per tres peces monumentals de formigó armat amb forma de set, col·locades l’una al costat de l’altra a certa distància. A la part superior, a l’espai que queda entre una i l’altra, hi ha les campanes, completament automatitzades i inaccessibles.

Sant Joan Baptista del Catllar.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 24

21/7/20 13:47

un pis superior, com ara al Vendrell o Reus, o fins i tot en un segon o tercer campanar. Això passava a Santes Creus, on hi havia el principal i la Torre de les Hores, i a l’Arboç del Penedès, on l’església està dotada d’una torre amb les campanes litúrgiques i dues torrelles, l’una amb tota la instal·lació del rellotge i l’altra amb les matraques.

Carillons musicals En alguns pobles del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, al llarg del segle xx s’ha substituït el toc dels quarts per la interpretació d’una curta melodia, amb un petit conjunt de campanes, tradicionals o tubulars, ben afinades. Avui dia encara funcionen els que hi ha instal·lats a la catedral Catedral de Santa Tecla de Tarragona.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 25

21/7/20 13:47

de Tortosa i a la parròquia de Prat de Comte. A la Prioral de Reus se’n conserva un fora d’ús, i a Tarragona, durant molts anys, va sonar el que hi havia instal· lat a l’antiga seu central de Caixa Tarragona. Tot i que aquests instruments musicals se’ls anomena popularment carillons, tècnicament no ho són, perquè per ser considerats com a tals haurien de tenir un mínim de quaranta-nou campanes. Talaies de defensa El fet que els campanars siguin, per norma general, un dels punts més elevats de les viles i ciutats els ha convertit en un lloc estratègic en cas de guerres i revoltes. Al llarg de la història, quan esclatava un conflicte era molt comú que s’instal·lés dalt del cloquer un cos de vigilància que, en cas de perill, feia sonar les campanes en senyal d’alarma. Tothom dona per fet que en aquestes situacions era habitual aprofitar el metall de les campanes per fer armament, però això no és del tot cert. D’una banda, perquè el seu bronze no sempre tenia prou qualitat per reutilitzar-se i, de l’altra, perquè les campanes eren necessàries per avisar de l’atac dels enemics i per a la resta de tocs civils: foc, rellotge, treball… Al Camp de Tarra-

gona i les Terres de l’Ebre, tot i els estralls que va provocar la Guerra Civil, encara es conserven moltes campanes que van sobreviure al conflicte, especialment aquelles associades a una funció pública. Telegrafia òptica Durant el segle xviii es va començar a implementar a l’Estat espanyol el sistema de telegrafia òptica. Consistia en una línia de torres que, tot i estar separades, cadascuna mantenia el contacte visual amb l’anterior i la següent. Al capdamunt d’aquestes torres s’aixecava un tronc dotat de braços articulats. Cadascuna de les posicions dels braços tenia un significat determinat que es transmetia d’una torre a la següent per mimetisme. D’aquesta manera es podien enviar missatges xifrats de manera prou ràpida d’un punt a un altre del territori. De vegades, aquests aparells estaven dotats de fanals per poder funcionar també de nit. En la majoria dels casos, els telègrafs òptics s’instal·laven en estructures de nova construcció, però no sempre. Consta que se’n va col·locar un al campanar de Constantí, un altre al de Montbrió del Camp i, com a mínim, un al de l’Arboç del Penedès. A Tarragona estava situat al terrat

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 26

21/7/20 13:47

de la torre del Pretori, aleshores presó provincial, i al Fortí Negre, a la muralla. A Reus, existia un complex sistema de banderes que s’hissaven al capdamunt del cam-

panar i que servien per indicar Sant Julià de l’Arboç. per quin dels camins que conduïen a la ciutat s’aproximava l’enemic, així com a quina distància es trobava. Totes les infraestructu27

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 27

21/7/20 13:47

Sant Bartomeu de Riba-roja d’Ebre.

res de la telegrafia òptica, que no es va arribar a implementar mai del tot, es van desballestar definitivament cap al 1875. A banda dels usos esmentats, alguns campanars de les comarques tarragonines també s’han utilitzat per a altres funcions públiques. A Rodonyà i Vilabella, per exemple, s’hi va instal·lar, al capdamunt, el dipòsit municipal d’aigua potable. Recentment, molts d’ells s’han convertit en suport per a les antenes de wifi i telefonia mòbil, cosa que ha retornat a aquests vells i bells cloquers la seva funció comunicativa original. El campanar: l’orgull d’un poble En moltes de les viles i ciutats de Catalunya, el campanar s’ha convertit en un element identitari que representa els seus habitants. Més enllà del fet que la seva alçària i les seves dimensions responen a una qüestió funcional, és obvi que aquesta monumentalitat també té un origen simbòlic. D’una banda, les dimensions del cloquer, així com la qualitat i la riquesa de l’obra i de la seva decoració, eren una manera clara de mostrar el poder i la grandesa

de la institució que representen i dels patrocinadors del projecte. De l’altra, antigament era habitual que els veïns treballessin en la seva construcció de manera gratuïta o la financessin amb els magres recursos que tenien. Per això, el campanar sovint s’ha convertit en el símbol de l’orgull i l’essència dels habitants de cada poble. A més, es tracta d’un element visual de referència que permet identificar de lluny una determinada població, tot modelant-ne la silueta urbana. Moltes vegades els campanars han esdevingut motiu de competència entre localitats properes. Ho exemplifica molt bé una proposta anònima per construir el campanar de Valls, datada l’any 1886: «Deseamos un Campanario que tanto por sus dimensiones como por su forma sea mejor que el de Reus, al que sus habitantes con su amor patrio, que les honra sobremanera, llaman por antonomasia la maravilla del Campo». És possible que aquest tipus de discussions hagin donat lloc a l’expressió «disputes de campanar», baralles que s’argumenten des d’una òptica localista, sovint estèril, que tenen més a veure amb els sentiments que amb la raó.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 28

21/7/20 13:47

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 29

21/7/20 13:48

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 30

21/7/20 13:48

TOCS DE CAMPANA ELS TOCS DE CAMPANES

faci oscil·lar d’una banda a l’altra, estirant la corda que hi ha lligada al braç. En alguns casos, fins i tot, A Catalunya, les campanes s’han poden fer servir martells mecàutilitzat majoritàriament com a nics que piquen, per la part extemitjà de comunicació. Els seus rior, el peu de la campana. tocs han esdevingut un codi complex i ric que servia per DUR A SEURE transmetre les notícies, coordinar ELS SENYS la rutina local, anunciar les festes, acompanyar la litúrgia, convocar Les campanes petites i mitjanes la població i protegir-la. Els cam- són molt fàcils de fer oscil·lar. paners, que gaudien de gran pres- Amb un parell d’estrebades de la tigi, eren els encarregats d’execu- corda n’hi ha prou per ventar-les tar-los. Sovint, posaven lletra a la a un ritme alegre i que el seu so melodia dels tocs i els convertien s’escampi arreu. Les més grans, en petites cançons populars, fà- però, són figues d’un altre paner. cils de memoritzar i d’ensenyar. Les seves dimensions fan que San Francisco (Portilla, 2011), D’aquesta manera, per tradició posar-les en moviment no sigui la Fatarella. oral, les noves generacions apre- tan immediat. Normalment tenien l’ofici, tot afegint el seu ma- nen dos braços i, per ventar-les, tís personal. Aquesta és la gran fan falta dos campaners o més. riquesa dels tocs manuals: tenen Quan comencen a bellugar-se vida pròpia i mai sonen exacta- ho fan lentament i sense arribar ment de la mateixa manera. a colpejar el batall, per la qual Depenent del senyal a fer, el cosa al principi no sonen. A poc campaner pot lligar una corda a poc s’amplia l’arc d’oscil·lació al batall i fer-lo colpejar rítmi- i el seu moviment s’accelera. El cament contra el faldó de l’ins- batall cada vegada pica més vetrument. Altres vegades, l’agafa gades i més fort al faldó, fins que, directament amb les mans. Hi ha al cap d’uns minuts, va prou emaltres tocs que requereixen ven- balat per tocar al ritme i volum tar la campana, és a dir, que es adequats. 31

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 31

21/7/20 13:48

Molts tocs, com ara el de glòria, requereixen que totes les campanes sonin des del segon en què es posen en moviment. Per aquest motiu, abans, se les posa a seure. Aquest procés implica anarles brandant, augmentant el ritme progressivament, fins que la campana queda completament invertida, amb la copa mirant al cel. Antigament, la majoria de campanars tenien algun sistema per fixar-la amb seguretat en aquesta posició i deixar-la així fins que arribava el moment de fer el senyal. Deixar-la en aquesta posició també és molt útil durant el toc, per fer relleus entre els campaners. D’aquesta manera, la campana només s’atura uns segons per permetre el canvi i, immediatament, reprèn el moviment a tota velocitat i sense baixar el ritme. Aquesta tradició encara és ben viva a la catedral de Tarragona i a Montblanc. Consta que fins a principis dels anys vuitanta a Reus també es feia.

la volta i torna a quedar invertit. En aquest moment, els campaners l’aturen perquè no voltegi i li fan repetir el moviment en sentit contrari fins a deixar-lo en la posició inicial. És a dir, oscil·la 360º primer en un sentit i, després, en l’altre. Aquest procés es va repetint tota l’estona, fent petites aturades amb la campana asseguda per poder descansar o fer relleus entre els campaners. Avui dia, aquesta manera de tocar només es conserva a la catedral de Tarragona i a Santa Maria de Cervera.

LA PROTECCIÓ I PRESERVACIÓ DELS TOCS DE CAMPANES

Un dels objectius d’aquesta publicació és documentar tot aquest patrimoni oral en perill d’extinció. En molts pobles la majoria dels tocs s’han perdut i en d’altres estan documentats, tot i que pràcticament ningú no els recorda. N’hi ha en què encara avui les campanes es toquen EL TOC CATALÀ sempre a mà, i en alguns altres DELS SENYS només ho fan per les festes. Hi En primer lloc cal deixar asse- ha cloquers que estan complegudes les campanes més grans. tament informatitzats i d’altres En el moment de començar el que romanen en silenci des de toc, es desbloqueja cada seny i fa dècades. De vegades la mecase’l deixa caure fins que fa tota nització dels tocs no ha respec32

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 32

21/7/20 13:48

tat els tocs tradicionals, que han estat substituïts per d’altres d’estàndards sense cap singularitat; i d’altres vegades s’ha mirat de reproduir-los mecànicament. Diverses entitats i institucions del territori, com ara la Generalitat de Catalunya i la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, han lluitat per la preservació d’aquesta increïble riquesa patrimonial. En aquesta direcció, el 24 d’octubre de 2017, el Govern de la Generalitat va declarar els tocs de campanes Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional. Més tard, el 26 d’octubre de 2018, el Consell de Patrimoni Històric de l’Estat espanyol va declarar els tocs manuals de campanes Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial. La iniciativa va sorgir dels Campaners de la catedral de València, a la qual es van sumar campaners d’arreu de l’Estat.

EL REPICÓ No és cap toc en si mateix. Normalment, s’utilitza per avisar la gent que està a punt d’enviar un missatge. També es pot integrar en tocs més complexos per marcar-ne l’inici o el final. Habitualment, es fa agafant el batall amb les mans i fent-lo picar

ràpidament contra la campana, Concòrdia (rebatejada el 1959), Flix. augmentant-ne i disminuint-ne la intensitat. Encara es pot sentir al Pont d’Armentera i a Banyeres del Penedès. Fins fa pocs anys es feia a Cabra del Camp, la Guàrdia dels Prats, la Masó i Solivella. També està documentat a Montblanc. Al Pont d’Armentera s’agafa el batall de la campana del Sant Crist, la més gran, i es fa repicar fort i alegre. A Banyeres del Penedès, es fa amb el de l’Eulàlia, la campana grossa. Es repica amb les mans cada vegada més ràpid fins que el moviment de la mà és com un tremolor. Actualment només es fa per la Festa Major. 33

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 33

21/7/20 13:48

Senyals horaris

Campaners de Banyeres del Penedès.

ELS TOCS DE CAMPANES CÍVICS A LES COMARQUES TARRAGONINES Es tracta d’avisos no religiosos que servien per informar els veïns, coordinar-los o donar l’alarma. Eren responsabilitat dels representants del poble, primer el comú i, després, l’ajuntament. En els pobles i ciutats més grans s’utilitzaven unes campanes determinades, diferents de les que es feien servir per als senyals relacionats amb el culte. Tot seguit es presenten, ordenats alfabèticament, els tocs civils recollits i documentats.

Indica els quarts i les hores. Avui dia és l’únic toc civil que encara està generalitzat arreu. Antigament, disposar d’un rellotge domèstic era un luxe que no estava a l’abast de tothom. Per aquest motiu, a partir del segle xv, es va generalitzar la instal·lació de rellotges públics als campanars per iniciativa del comú o el consell de les diferents poblacions (institució antecessora dels ajuntaments). El folklorista i etnòleg Joan Amades recull que els primers rellotges mecànics només assenyalaven les hores i, per tant, calia contractar un tocacampanes. El tocacampanes, dotat d’un rellotge de sorra que durava quinze minuts, s’encarregava d’assenyalar manualment els quarts d’hora. El problema era que sovint es despistava i no feia bé la seva feina. Potser d’aquí ve l’antiga dita «no tocar ni quarts ni hores», que significa desvariejar o tornar-se boig. Sigui com sigui, aquest ofici no gaudia de gaire prestigi. A poc a poc, la maquinària dels rellotges es va anar perfeccionant i, a banda d’indicar les hores, va començar a marcar els dos quarts, cosa que es manté, per exemple, a Vilanova de Prades. Avui dia, però, el més habitual és que una campana asse-

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 34

21/7/20 13:48

nyali els quatre quarts i una altra les hores, i que el toc de les hores es repeteixi al cap d’uns minuts. Hi ha poblacions on, al llarg del segle xx, l’avís dels quarts s’ha substituït per la interpretació d’una petita melodia amb campanes, cosa que encara passa a Prat de Comte i a la catedral de Tortosa. En aquest cas es pot sentir un fragment curt d’una melodia coneguda. A cada quart el fragment que sona s’allarga una mica més, fins a arribar a l’hora en punt, quan es toca el fragment sencer. Actualment, la immensa majoria de rellotges de campanar són ordinadors que estan connectats via satèl·lit. D’aquesta manera es garanteix que sempre van a l’hora i estan perfectament sincronitzats amb la resta de rellotges del món. Tot i això, es conserven alguns rellotges mecànics en funcionament a Banyeres del Penedès, la Fatarella, Ginestar, Móra la Nova, Pradell de la Teixeta, Prades, la Torre de l’Espanyol, Torroja del Priorat i el Vendrell. A Reus, des del mes de setembre de 2019 torna a estar en marxa, tot i que ja no activa les campanes horàries. A Albinyana, Alcover, Bellvei del Penedès, Creixell, Lilla, Montblanc, Prat de Comte, Reus, Tarragona, Vandellòs, Vallfogona de Riucorb i Vila-

verd, la maquinària està restaurada i exposada al públic. Toc de congregació També anomenat de reunió o del consell. S’utilitzava per convocar els membres del consell de la vila, institució antecessora dels ajuntaments actuals, a una reunió. En un principi, el consell estava format per tots els caps de casa (homes) d’una població, però, quan els pobles i ciutats van créixer demogràficament, es va decidir limitar-ne els membres a una representació. Com més gran era la localitat, més gent en formava part. Mossèn Joan Segura recull que, al segle xv, a Santa Coloma de Queralt es convocava «amb veu de campana, ço és, ab quaranta batallades ab spau tocades y aventada un poc la campana del cor».

Sant Jaume de Tivissa.

Toc per convocar el capellà Quan algun feligrès tenia alguna urgència i no es localitzava el capellà a casa, es feia un toc específic per cridar-lo. Aquest, quan ho sentia, tornava ràpidament a la vila. Aquest toc, tot i que ja s’ha perdut, està documentat a Tivissa, on el toc consistia en dotze batallades; i a Ulldemo35

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 35

21/7/20 13:48

lins, on es feien nou batallades amb la campana grossa. Toc de foc

Sant Jaume Apòstol, d’Ulldemolins.

Servia per avisar que en algun edifici o partida del terme municipal s’havia declarat un incendi. Era un senyal d’alarma, habitualment fet amb una sola campana a batallades molt ràpides i insistents. Convocava tot el veïnat —homes, dones i criatures— a treballar conjuntament per apagar-lo. La rapidesa de reacció era clau per controlar el foc i evitar-ne la propagació, sobretot quan no existia un cos de bombers regular. Aquest toc encara es feia a molts pobles fins a principis de la dècada dels anys vuitanta del segle xx, cosa que ha permès documentar-lo a pràcticament totes les parròquies estudiades, encara que avui ja no es fa: l’Ametlla de Mar, l’Arboç, Amposta, Banyeres del Penedès, Blancafort, Cabra del Camp, Capçanes, Colldejou, Cornudella de Montsant, Creixell, l’Espluga de Francolí, Falset, Horta de Sant Joan, la Guàrdia dels Prats, els Guiamets, el Masroig, Montblanc, el Pla de Santa Maria, el Pont d’Armentera, Pradell de la Teixeta, Prades, Reus, Rojals, Santa Bàrbara, Santa Coloma de Queralt, Solivella, la ca-

tedral de Tarragona, la catedral de Tortosa, Ulldemolins, Valls i Vilanova de Prades. L’ any 2008 els campaners de l’Arboç del Penedès van recuperar el toc tradicional per commemorar el dos-centè aniversari de l’atac de les tropes napoleòniques a la vila i, des d’aleshores, el repeteixen cada 9 de juny per commemorar l’efemèride. El toc consisteix en una seqüència de vint-i-quatre batallades ràpides, seguides d’uns segons de silenci i una última batallada, que es va repetint indefinidament. A Montblanc consta que el toc de foc no es feia des de l’església principal, Santa Maria la Major, sinó des de la de Sant Miquel, més cèntrica i accessible. El Diari de Tarragona recull un incendi a l’Hostal Més Amunt de la vila, el dia 7 de setembre de 1878 a la tarda. Responent a la crida de la campana de Sant Miquel, els veïns, encapçalats per l’alcalde, el comandant militar, el jutge municipal, el vicari de Santa Maria, el vicari de Sant Miquel, la Guàrdia Civil i els agutzils, van treballar fins a extingir l’incendi. El Diari de Tarragona també recull que el dilluns 2 de setembre de 1935 es va incendiar la xemeneia de la fleca de Pere Moix, situada al carrer de la Carnisseria de Valls. Convocats a toc

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 36

21/7/20 13:48

de campana des de la parròquia de Sant Joan, van córrer a apagar el foc les autoritats i l’arquitecte municipals, així com un bon nombre de veïns. A Reus, Pere Barrufet va documentar que el toc de foc es feia amb batallades molt ràpides de l’antiga campana de Sant Jaume, fosa l’any 1817 i perduda el 1936. A tall d’anècdota, el Diari de Tarragona del dia 20 d’agost de 1878 recull la confusió que es va generar a Reus quan el campaner no va fer el toc de difunts amb prou encert i la població es va mobilitzar en interpretar que es tractava de l’alarma de foc. Consta que a la primera meitat del segle xx, a Santa Coloma de Queralt, quan hi havia un incendi es donava l’alarma amb les campanes i, tot seguit, el veïnat es mobilitzava de la següent manera: les dones omplien les galledes a la font més propera, els homes feien cadena amb les galledes plenes fins a l’incendi i intentaven apagar-lo i, finalment, els nens i nenes feien cadena amb les galledes buides per retornar-les a la font i tancar el cicle. Es documenta un procés similar als Guiamets després de la Guerra Civil. A la catedral de Tarragona es desconeix quina era la campana indicada per fer aquest avís, però

tot fa pensar que era la Capona, la campana més gran del temple, d’ús civil, situada en el punt més alt de la torre i que es podia tocar des de la capella del Santíssim. El Diari de Tarragona recull dos incendis en què es dona l’alarma des de la catedral. El primer es va produir en una fusteria de la plaça del Pallol el dia 15 de gener de 1864 i va ser sufocat pels bombers. El segon, al setembre de 1886, es va iniciar en un dipòsit de palla particular del carrer Civaderia. En aquest cas van presentar-se l’alcalde, Miquel Coma, el tinent d’alcalde, el cap de la vigilància municipal, la companyia militar de Luchana, un piquet de la Guàrdia Civil

Campaners de l’Àngel de Tobies, del Vendrell.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 37

21/7/20 13:48

Vedada (Sorello, 1728), Tarragona.

i la bomba municipal. Consta que a Tarragona es feia també a d’altres esglésies, com ara la parròquia de Sant Joan, situada a la part baixa de la ciutat. A la catedral de Tortosa, l’any 1934, Joan Moreira va documentar que quan hi havia foc es feien una sèrie de batallades seguides de la campana Cinta, que es va perdre durant la Guerra Civil. Segons Moreira, aquest toc era el mateix que el de sometent i el dels lladres. El Diari de Tarragona recull la notícia d’un incendi en una quincalleria del carrer de la Sang, que es va produir la nit del dia 15 de maig de 1879. Gràcies a la intervenció del sereno, que va detectar el foc, i dels veïns, congregats a toc de campana, es va salvar la vida dels propietaris, que dormien a l’interior de l’establiment.

Tot i que a les comarques tarragonines aquest avís ja s’ha extingit, Joan Moreira el va documentar a principis de segle xx a la catedral de Tortosa. A l’hivern es tocava de tres quarts de vuit a les vuit del vespre i, a l’estiu, una hora més tard. A principis del segle xix es feien dotze batallades molt lentes amb la Cinta i, tot seguit, unes quantes més amb la Càndia. Els dies que se celebrava alguna solemnitat (clàssics) es ventaven lentament l’Agustina i la Cinta. A partir del 1850 l’avís es feia cada dia igual, independentment de si era una solemnitat o no, i l’any 1870 es va reduir a trenta o quaranta batallades amb la Cinta. Sigui com sigui, immediatament després de fer aquest avís es tocava a oració.

Toc dels perduts

Anunciava que ja era negra nit i que, per tant, no es podia circular pel carrer fins a la sortida del sol, llevat que fos en cas d’emergència. Joan Amades recull que antigament, a Barcelona, a l’hivern es tocava a les nou de la nit i a l’estiu a les deu. En aquell moment sortia a patrullar pels carrers la ronda nocturna. Els soldats de guàrdia, si trobaven algun vianant, el convidaven a afanyar-se a tornar a casa. Tam-

Joan Amades el descriu com el toc que anunciava l’imminent tancament de les portes d’aquelles ciutats que estaven emmurallades. Normalment es feia al vespre, quinze minuts abans de la clausura, i tenia per objectiu avisar totes aquelles persones que estaven arribant a la població o que tenien previst marxar-ne.

Toc de queda

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 38

21/7/20 13:48

tarragonines se’l coneix com «tocar a rebato», catalanització de l’expressió castellana arrebato, que significa exactament el mateix. Normalment es feia amb la campana més gran, fent batallades ràpides i enèrgiques, tot i que menys frenètiques que en el cas del toc de foc. Durant l’edat mitjana es va crear en moltes viles i ciutats el sometent, un cos paramilitar format per civils que tenia per objectiu protegir la població i les seves terres. L’ origen del seu nom és discutit. Hi ha historiadors que defensen que prové del fet que quan es cridava el sometent, els seus membres res- Campana i timbre dels quarts (Rigau), ponien «Som atents!». Una altra el Catllar. possible explicació es trobaria en el fet que molts campaners, encara avui en dia, quan fan el toc, murmuren entre dents com un mantra: «Hi som a temps, hi som a temps…». Aquest cos militaritzat va desaparèixer ben entrat el segle xx. Tot i que aquest avís pràcticament ja no es fa, s’ha pogut docuToc de sometent mentar a les següents poblacions: Toc d’alarma que convocava el l’Arboç, Blancafort, l’Espluga de poble a reaccionar davant d’un Francolí, Ginestar, la Guàrdia dels fet greu, normalment per defen- Prats, Falset, la Masó, Montblanc, sar-se d’un atac, però també po- Prades, Reus, Rojals, Solivella, la dia fer-se servir per perseguir un catedral de Tarragona, Torredemmalfactor o un animal perillós. barra, Ulldecona i Vilanova de En alguns llocs de les comarques Prades. bé vigilaven que a través de les finestres del veïnat no s’escolés ni mica de llum que pogués il·luminar el carrer. A partir d’aquest moment, tampoc era permès circular amb cavalls o carros. A més, el toc de queda convidava els veïns a resar un últim avemaria i a descansar. Amades recull alguns refranys populars relacionats amb aquest costum, tot i que els relaciona amb el toc d’oració: «Quan la campana de l’oració es fa sentir, la gent de bé ja té d’ésser a dormir» o «Avemaria tocada, donzella retirada». Avui dia, a Blancafort encara es recorda una dita molt similar: «Oració tocada, mossa retirada». Aquest toc es podria confondre, en certa manera, amb el toc d’oració o àngelus i el toc de les ànimes. Antigament, a Ulldecona es feien deu batallades a les deu de la nit per indicar que la policia nocturna començava a patrullar pels carrers.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 39

21/7/20 13:48

Grup de campaners de la Catedral de Tarragona.

A l’Arboç del Penedès, el dia 9 de juny de 2008 es va recuperar el toc manual del sometent per commemorar l’entrada de l’exèrcit napoleònic a l’Arboç durant la Guerra del Francès. Des d’aleshores, cada any es repeteix. Tal i com va succeir l’any 1808, primer es toca a sometent per anunciar l’atac i després a foc per avisar dels primers incendis provocats pel bombardeig. L’ any 1872, el diari El Tarraconense va publicar que el dia 17 de maig, en plena Guerra Carlista, la campana de Falset va anunciar l’aproximació d’un grup de rebel·lats dirigits per Maties de Vall. Mitja hora més tard, les campanes van tornar a avisar de l’aproximació de gent armada, aquesta vegada, una columna de

tres-cents homes encapçalada per Francesc Subirà. A Montblanc, segons relata Ramon Cantó Espinach, a la seva (inèdita) Història de Montblanch (1896), per tocar a sometent es feien batallades enèrgiques amb el Seny Gros, avui desaparegut: «Ses batallades, enteses amb lo verdader significat, tenent forsa tal, que molts s’amagan, pochs surtan al carrer si no en tenen molta necessitat ó be no d’manta de un auxili general puig allavors, tota la Vila en massa, surt gustosa al lloch que l’auxili reclamés». El toc de sometent de Reus ja apareix documentat al Diari de Tarragona l’any 1873. Segons Pere Barrufet, abans de la Guerra Civil es feien batallades «ràpides i fortes» amb la campana de Sant Pere. Durant les guerres carlines del segle xix, els avisos d’alarma es van complementar amb un codi de banderes que es penjaven a la punta del campanar. Sempre presidides per l’espanyola, assenyalaven el camí per on s’aproximava la gent armada. L’ enemic podia acostar-se pel camí de l’Aleixar, Riudoms, Salou, la Selva del Camp, Tarragona o Valls, i la combinació de senyals indicava si es trobava lluny, a prop, o a tocar de les muralles. Si l’atac es produïa de nit, les banderes eren substi-

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 40

21/7/20 13:48

tuïdes pel llançament de coets. Durant la darrera Guerra Civil, el campanar es va utilitzar com a refugi per als veïns del barri. A Solivella es coneixia com a toc d’arrabatada. Primer es repicava la grossa i després es ventava una estona. Aquest senyal s’utilitzava per convocar el veïnat i la gent dels pobles del voltant a lluitar, però també en cas que es perdés algun veí o veïna del poble. En aquest cas servia per convocar grups de recerca per anar a buscar-lo. Aquest avís es va fer per última vegada a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta. En el moment en què es va trobar la persona desapareguda, es va interrompre la missa que s’estava celebrant per tocar les campanes i fer tornar tots els equips de voluntaris que encara l’estaven cercant. El campanar de la catedral de Tarragona s’ha utilitzat en repetides ocasions com a lloc de vigilància en cas de guerra. Quan es detectava un perill, els soldats feien sonar la Capona en senyal d’alarma. Mossèn Manuel Fuentes i l’equip de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona han publicat recentment el relat del canonge Ignasi Ribes, que documenta com va afectar la Guerra del Francès a Tarragona. Ribes escriu que el dia 28 de maig de

1811 el cap de l’estat major que defensava Tarragona va sol·licitar al capítol de la catedral que el comandant de la vigília pogués pujar de nit a la torre per observar les maniobres de l’exèrcit francès i, a la vegada, poder-se protegir de les bombes. Concedit el permís, el mateix canonge relata més tard que quan van entrar els francesos, el dia 28 de juny a la tarda, van tirar daltabaix les persones que s’havien refugiat al campanar. L’ any 2011, amb motiu del dos-centè aniversari de l’assalt de les tropes napoleòniques, Cristóbal Conesa, cap dels Campaners de la Catedral, va dissenyar un toc especial per commemorar Maria (1406), Falset. l’efemèride. Des d’aleshores, el toc es repeteix cada any el dia 28 de juny a l’hora en què els francesos van entrar a la ciutat. En primer lloc es toca a sometent fent tres sèries de deu batallades enèrgiques amb la Capona. Després d’un silenci, es fan cinquanta-cinc batallades solemnes amb la mateixa campana, en record dels cinquanta-cinc dies de setge que va patir la ciutat, seguides d’una pausa. Tot seguit, s’inicien una sèrie de batallades alternatives amb les campanes més grans i antigues: Fructuosa i Assumpta, que volen simular el foc d’artilleria que castigava la 41

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 41

21/7/20 13:48

Campaner de la Fatarella.

ciutat; prenen el relleu les mitjanes, les dues Clàssiques i les dues Sordes, que emulen la fuselleria, i una mica més tard les més petites, les Primes, que representen les armes curtes. El toc s’atura sobtadament i, al cap d’uns segons de silenci, s’inicia el toc de difunts, seguit del d’oració, i s’acaba amb el repic general de glòria. Durant la Guerra Civil espanyola també es va instal·lar un cos de guàrdia republicà al campanar. Encara avui es conserva un audiòfon de grans dimensions que s’utilitzava per tal de detectar el soroll dels motors de l’aviació que bombardejava periòdicament la ciutat.

Toc de temps, tempesta, temporal o de comunir Antigament s’atribuïa a les campanes la facultat d’allunyar les tempestats i la calamarsada. Per això, quan apareixien els primers símptomes de mal temps, el campaner començava a tocar amb una doble intenció: allunyar la pedregada i, a la vegada, avisar els pagesos per a donar-los temps de trobar refugi. En el moment en què aquesta es desfermava, normalment el toc canviava amb l’objectiu de conjurar el temporal. Joan Amades recull que cada any els vilatans feien un donatiu al campaner. Aquest donatiu era més o menys generós en funció dels aiguats soferts, ja que se’l considerava directament responsable dels seus efectes sobre els conreus. En aquesta tasca de protecció i conjura, el campaner no estava sol. Els capellans obrien les portes del temple i exposaven ja sigui el santíssim sagrament o les relíquies més sagrades mentre resaven per apaivagar el temporal. El periodista i historiador Josep Castellà documenta que aquest ritual, conegut com a «acció de comunir, inicialment es feia des d’unes torrelles anomenades comunidors, situades a la coberta dels temples. De se-

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 42

21/7/20 13:48

guida, però, aquestes pregàries es van traslladar a l’altar major o a la porta de les esglésies. Al segle xix es va començar a qüestionar l’efectivitat d’aquest toc i, sobretot, la seguretat de la persona que el feia. El 20 d’agost de 1857, a la pàgina 2, el Diario Mercantil de Avisos y Noticias publicava: «Tiempo seria de que se desterrase de una vez la costumbre que hay en algunos pueblos de tocar las campanas cuando arrecia la tempestad». L’ any 1880 seguien les crítiques, com es pot llegir a la pàgina 2 del diari La Opinión del dia 6 de juny d’aquest any: «El señor Romero Robledo con sus apasionados y vehementes discursos, me hace el efecto del imprudente campanero que echa á vuelo las campanas cuando más arrecia y se desata la tempestad». No obstant això, aquest costum també tenia els seus defensors, com ara el cronista montblanquí Ramon Cantó, que l’any 1896 escrivia: Son sonido, á més de móure els cors a la oració ó prechs á Deu pera que éns lliuri de aquella tempestat, també serveixen per a desferla y fins allunyarla. ¡Quant més intelligencia tenen les rústiques persones dels camps y petits pobles, que no

molts sabis d’aquest sigle! ¡Tantes centuries que les campanes tocan lo temps de tempestats y ara aquest sigle de les llums (fosques) á dirnos que fan un mal quan per aquell fi son tocades! Res: teories que la maldat escampa per a pescar ignocents, y poch á poch fernos despullar dels sentiments religiosos. Sigui com sigui, el toc de tempesta es va mantenir fins ben entrat el segle xx. Aquest, encara que avui dia ha desaparegut, s’ha pogut documentar a l’Ametlla de Mar, Capafonts, l’Espluga de Francolí, la Guàrdia dels Prats, la Masó, Montblanc, el Pla de Santa Maria, Sant Car- Reus. Toc general de festa. les de la Ràpita, Santa Coloma de Queralt, la Secuita, Solivella i Vila-rodona. A l’Ametlla de Mar i a Sant Carles de la Ràpita, quan hi havia mal temps o boira, el so de la campana de l’església guiava els pescadors a port. Aquest toc encara era vigent als anys cinquanta del segle xx. A l’Ametlla de Mar s’acompanyava de la sirena del Pòsit de Pescadors. A principis dels anys vuitanta, a Capafonts es tocaven les campanes en senyal d’alarma quan el fred gelava els ametllers. Ramon Cantó recull com es feia antigament aquest toc a 43

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 43

21/7/20 13:48

Campaner de Santa Maria de Montblanc.

Montblanc. Quan la tempesta era a punt d’esclatar, es feia un avís amb les campanes de repicar, dues batallades pausades amb la primera i una amb la segona, seguides d’una amb la primera i dues amb la segona, i així successivament. Quan es desfermava el temporal s’exposava el Santíssim i es tocava la campana de Comaní. El so d’aquesta campana generava l’angoixa dels veïns que «encara que sigui de nit y desafiant lo perill» s’acostaven a l’església, ja sigui per ajudar el campaner o bé per participar en la pregària. Acompanyaven la campana de Comaní el Seny Gros i el Seny Mitjà. Cantó documenta que per aquest servei el campaner, cada any, obtenia una mica de gra dels pagesos i una mica d’oli dels molins. A Solivella, quan començava la tempesta es feia una batallada conjunta amb la Petita i l’Espatllada alhora. Després es feien tres tocs amb la Petita i tres més amb l’Espatllada. La seqüència s’anava repetint fins que el temps amainava. Si, per contra, empitjorava tant que posava en perill les collites, o bé pedregava, llavors es tocava a comunir. En aquest cas es voltava la grossa i s’exposava el Santíssim fins que havia passat el perill.

Toc del treball Aquest toc marcava l’inici de la jornada laboral al matí, l’aturada per dinar del migdia, la represa de la feina a la tarda i el final de la diada al capvespre. Aquests avisos no es feien sempre a la mateixa hora, sinó que s’avançaven o s’endarrerien en funció de la llum solar. En determinades èpoques de l’any es podien afegir altres tocs en funció de les tasques que calia fer al camp, per exemple a l’època de la sega o de la verema. Aquest senyal s’ha documentat a Alcover, Blancafort, Botarell, Cabra del Camp, el Catllar, Colldejou, Cornudella de Montsant, Creixell, l’Espluga de Francolí, Falset, la Masó, el Masroig, Montblanc, el Pla de Santa Maria, Pradell de la Teixeta, Prades, Reus, Riudoms, la Selva del Camp, Solivella, la catedral de Tarragona i Ulldecona. A Alcover la campana tocava al migdia i a primera hora de la tarda. Més tard, aquest avís va ser substituït per una sirena que es va instal·lar al Sindicat. A Amposta, era el xiulet de la Cambra Arrossera qui marcava l’inici i el final de la jornada, a les nou del matí, la una del migdia, les tres de la tarda i les set del vespre. A Falset, es feia amb la cam-

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 44

21/7/20 13:48

pana del Sagrat Cor, destruïda l’any 1936. En acabar el conflicte es va encarregar de fer el senyal una alarma instal·lada al castell. Al Masroig s’anomenava toc de veremar i només es feia a la tardor. Se n’encarregava el sereno entre les quatre i les sis del matí. Més tard aquest toc va ser substituït per una sirena, fins que va desaparèixer definitivament. Al Pla de Santa Maria, de dilluns a divendres, a la una del migdia i a quarts de tres de la tarda encara sona una sirena instal·lada al campanar, coneguda popularment com «el pito». Consta que antigament també es feia el toc de batre. Fins fa pocs anys, l’agutzil de Blancafort feia voltar la campana cada dia a les cinc de la matinada, a les dotze, a les dues i a les set del vespre. A l’Espluga de Francolí, l’any 1904, es va acordar que no es podien portar les garbes de cereal a l’era per a batre fins que no toqués la campana grossa a les sis del matí. A Reus, el toc de treball es feia amb la campana de Sant Pere. Segons el Diari de Tarragona, el 14 de setembre de 1873 el campaner es va equivocar i va tocar una hora abans, cosa que va provocar el pànic entre la població, que va creure que tocava a sometent, ja que per donar

l’alarma s’utilitzava la mateixa campana. A la catedral de Tarragona no consta un toc específic que reguli la jornada laboral. No obstant això, fins fa uns cinquanta anys, de tres quarts de dotze a les dotze la Capona anava repetint sèries de tres batallades separades per una pausa. Diu la tradició popular que les dones, en sentir-ho, tastaven i rectificaven de sal el dinar, per tenir-lo a punt quan arribessin els marits de treballar. Donat el caràcter civil de la Capona, possiblement es tractava d’un toc del treball. Campaners de Reus.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 45

21/7/20 13:48

ELS TOCS DE CAMPANES RELIGIOSOS A LES COMARQUES TARRAGONINES

Campaners de Santa Maria de Montblanc.

Els senyals que es descriuen en aquest apartat estan directament relacionats amb el culte cristià catòlic. N’hi ha que serveixen per cridar els fidels a una determinada celebració religiosa. D’altres marquen els diferents moments dels actes litúrgics. N’hi ha que adverteixen del desenvolupament d’un esdeveniment al carrer i, finalment, n’hi ha que inviten els creients a fer una estona de pregària allà on siguin. Tot seguit s’exposen, En algunes poblacions, l’electri- ordenats alfabèticament, els tocs ficació dels campanars ha im- de campanes recollits i docuplicat la recuperació i la super- mentats. vivència d’alguns avisos com ara aquest, cosa que passa a Cabra Acció litúrgica de la passió del Camp i al Catllar, on es con- i mort del Senyor tinua fent de manera automàtica. A la Selva del Camp també Aquest acte es realitza el Divenes manté, tot i que requereix que dres Sant, l’únic dia de l’any en la sagristana premi el botó que què no es pot celebrar l’eucaposa en moviment la campana. ristia. Es tracta d’una jornada Ho fa cada dia, de dilluns a dis- de dol en què l’Església catòlica sabte, al migdia i a primera hora commemora la detenció, el judici, la tortura i l’execució de Jesude la tarda. crist. Aquest dia està prohibit tocar les campanes, símbol de festa i alegria, i els diferents oficis de

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 46

21/7/20 13:48

la diada es convoquen utilitzant les matraques, també conegudes com batzoles, tenebres o carraus. Són uns instruments de fusta, de forma cilíndrica o en aspa, que giren sobre un eix. Una sèrie de fustes planes la divideixen en sectors, cadascun d’ells dotat d’una filada de maces suspeses de l’eix. Quan la matraca gira a gran velocitat, els martells colpegen amb força la fusta que separa els diferents sectors creant un so intens i macabre. Les campanes romanen en silenci, cada any, des del cant del glòria de l’ofici de Dijous Sant fins al cant del glòria de la Vetlla Pasqual, moment que rememora, simbòlicament, la resurrecció de Crist. Per tant, qualsevol acte litúrgic que es faci en aquest període s’hauria d’anunciar amb les matraques. A Jesús es va recuperar l’any 2014 i se li va posar el nom de Sisqueta en honor a sant Francesc, titular de la parròquia. Actualment crida a l’ofici de Divendres Sant i a la processó. Dos anys abans, el 2012 es va estrenar una còpia de l’antiga matraca de Torredembarra, que s’utilitza per anunciar la funció i el viacrucis de Divendres Sant i, també, per convocar a la Vetlla Pasqual el Dissabte Sant a la nit. Les matraques de Solivella són l’únic element del campanar

que va sobreviure a la Guerra Civil. En perfecte estat, encara s’utilitzen per convocar a l’Hora Santa de Dijous Sant, als oficis i viacrucis de Divendres Sant i, també, a la Vetlla Pasqual. A banda, segueixen en actiu les de l’Arboç del Penedès, la Selva del Camp i el Vendrell. Es conserven, tot i que fora d’ús, les de Cornudella de Montsant, Montbrió del Camp, la catedral de Tortosa i Vallfogona de Riucorb, la majoria de les quals necessiten una bona restauració. Abans de la guerra, hi havia carraus a la majoria dels campanars; tot i això, només s’ha pogut documentar l’existència de batzoles als següents cloquers, a banda dels ja anomenats: l’Espluga de Francolí, Falset, la Guàrdia dels Prats, la Masó, Reus i la catedral de Tarragona. Toc d’adoració de la Vera Creu La Vera Creu és una estella de fusta que, segons marca la tradició, pertanyia a la creu on va ser ajusticiat Jesús. Són moltes les parròquies i catedrals que avui dia encara conserven una d’aquestes relíquies. És habitual que quan un monarca visita una catedral, o bé just abans que un nou bisbe entri al temple per 47

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 47

21/7/20 13:48

prendre’n possessió, se’ls l’ofereixi perquè la besin. Antigament, també era costum venerar-la en determinades celebracions litúrgiques, cosa que s’anunciava amb un toc de campanes especial. A la catedral de Tortosa, abans de la Guerra Civil, aquest acte s’anunciava mitjançant tretze batallades amb la campana Cinta, avui perduda. Toc d’albat, aubat, àngel, xenc o missa d’àngels Servia per anunciar la mort d’un nadó o un infant que encara no havia fet la primera comunió, és a dir, menor de set anys. El toc acostumava a ser més alegre que el de difunts perquè es considerava que aquestes criatures encara eren pures i, per tant, la seva ànima anava directa al cel. Com en el cas del toc de difunts, sovint es distingia si era nen o nena i si l’acte de comiat era de primera, segona o tercera classe. El primer avís se solia fer quan es coneixia la mort de l’infant i, en molts casos, s’anava repetint en diferents moments del dia mentre el difunt es trobava de cos present. L’últim senyal acostumava a fer-se per convocar a l’enterrament o en sortir de l’església en direcció al cementiri. Per sort, avui dia aquest toc

pràcticament s’ha perdut gràcies al fet que en els darrers anys la mortalitat infantil s’ha reduït dràsticament. S’ha pogut documentar a l’Aleixar, Banyeres del Penedès, Blancafort, Castellvell del Camp, l’Espluga de Francolí, Falset, Horta de Sant Joan, Montblanc, el Pla de Santa Maria, Pradell de la Teixeta, Reus, Solivella, la Torre de l’Espanyol, Torredembarra, la catedral de Tortosa, el Vendrell i Vilanova de Prades. A l’Aleixar, aquest toc encara es fa manualment, en cas de necessitat, tot i que també es pot fer automàticament. Comença amb una batallada conjunta de la Blaia i la Fímbria i, tot seguit, es fan dues batallades conjuntes més. Després d’una petita pausa, es van repetint batallades conjuntes amb totes dues fins que acaba el toc. A Falset, fins a l’any 1936, hi havia una campana anomenada Xenquera. D’acord amb l’historiador local Miquel Ferré, segurament era l’encarregada d’anunciar la mort d’un infant, ja que, segons el Diccionari Alcover-Moll, el toc de xenc era, precisament, el d’albat. Sigui com sigui, abans de la guerra el senyal es feia amb dues campanetes situades al pis superior de la torre. Al Pla de Santa Maria, per diferenciar aquest toc del de

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 48

21/7/20 13:48

difunts, s’hi afegeix una tercera campana: l’Assumpta. En aquest cas, la seqüència consisteix en dues batallades amb la Carme i una batallada conjunta amb la Neus i l’Assumpta. A Pradell de la Teixeta s’agafa la corda del batall i se’l fa picar alegrement a banda i banda. Pere Barrufet, l’any 1920, va documentar a Reus que si l’aubat era pobre i se li feia un enterrament de tercera classe, a les set del matí es feien batallades amb l’antiga campana de Sant Pau, fosa el 1636 i destruïda el 1936. Si la cerimònia era de segona classe, es ventava lentament la campana de Sant Pau i, simultàniament, es feien batallades amb l’antiga campana de Jesús (fosa el 1586 i desapareguda el 1936). Finalment, si l’aubat pertanyia a una família rica i se li feia un enterrament de primera classe, es ventaven lentament les campanes de Sant Pau i de Jesús. A la catedral de Tortosa, quan moria un «aubà» s’anunciava fent el toc d’àngel. Es ventava una vegada, lentament, la campana anomenada Portes, de tal manera que se sentien dues batallades. Després d’un silenci, es feia el mateix amb la Rúfola. El toc s’allargava mitja hora. L’ avís es tornava a repetir al matí, quan els canonges acabaven els resos

al cor de la catedral i una estona abans de l’enterrament. Al Vendrell, l’any 2014, quan es va electrificar el campanar, es va programar que quan mor una criatura es facin quaranta batallades amb la campana Roser. La Roser i l’Elvira, com que són campanes destinades a anunciar els de difunts, no s’utilitzen mai per fer tocs de festa. Al segle xviii, d’acord amb la consueta de mossèn Aumatell, es tocava la campana dels albats. El senyal es repetia dues vegades si la criatura difunta era una nena i tres si era un nen. Toc de bateig

Montblanc. Toc de Missa Major.

El baptisme és el sagrament d’iniciació, a través del qual les persones passen a formar part de l’Església. Les campanes no es tocaven fins al final de l’acte per celebrar la incorporació d’un nou fidel a la comunitat cristiana. Era un toc de gran festa que, segons la tradició, durava tanta estona com pagaven els padrins. Avui dia, en moltes parròquies s’ha perdut el costum de tocar les campanes durant els batejos, llevat que el sagrament s’inclogui en la missa dominical. En aquest cas es fan els tocs habituals per convocar-la. En d’altres, encara es conserva el costum d’engegar 49

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 49

21/7/20 13:48

Campana dels quarts (s. xiv), l’Arboç.

les campanes al vol en el moment en què l’infant rep l’aigua del baptisme o en acabar la cerimònia. Era un toc generalitzat arreu, però durant la preparació d’aquest llibre només s’ha pogut documentar a l’Ametlla de Mar, Banyeres del Penedès, Blancafort, Cornudella de Montsant, la Guàrdia dels Prats, la Masó, Montblanc, el Pont d’Armentera, Prades, Solivella, Tivissa, Torredembarra, Ulldecona, Ulldemolins i el Vendrell. A Montblanc, avui dia, després de la cerimònia, s’engega una estona el repic general automàtic de campanes, en senyal de festa. Al Pont d’Armentera, en acabar, es fa un repicó amb la campana del Sant Crist, que tot seguit es venta alegrement de manera manual. A Solivella, antigament es voltaven les quatre campanes en sortir de l’església, tanta estona com pagaven els padrins. Quan era campaner el Sastret Flavià, donava cinc cèntims de propina a cada jove que l’ajudava a tocar-les, ja que ell sol no podia fer-ho. A Tivissa, després del bateig es venten automàticament totes les campanes menys la grossa, és a dir, la Mitjana, la Maria i la Josefa. I a Ulldecona, tot just després del moment del bateig, volteja automàticament la campana de

la Vida, situada en un espadat independent a l’absis. Toc de benedicció dels animals Sant Antoni Abat és el patró dels animals de càrrega així com de traginers i altres oficis relacionats. És costum que el dia de la seva festa, el 17 de gener, se celebrin els Tres Tombs, una processó formada per animals de càrrega i transport, així com tot tipus de carruatges presidits per la imatge del sant. La tradició mana que la comitiva faci tres vegades el mateix recorregut (circular) que, normalment, envolta l’església. En un punt de la processó, sovint a la porta del temple o a les seves proximitats, el sacerdot els beneeix. Aquesta benedicció actualment s’ha estès a tota mena d’animals domèstics. A Tivissa, durant la benedicció dels animals es venten automàticament les tres campanes més petites: la Mitjana, la Maria i la Josefa. Després de la Guerra Civil, a Ulldecona, el dia de sant Antoni es deia una missa a les nou del matí. Després del moment de la consagració es feia un toc amb la campana per avisar que la missa s’estava acabant, per tal que, en sortir de la celebració, totes les cavalleries estiguessin

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 50

21/7/20 13:48

preparades a la plaça. Durant els Tres Tombs de Valls, declarats Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, es toquen manualment les campanes de la parròquia de Sant Antoni Abat, a la porta de la qual es beneeixen les muntures. Toc de benedicció dels cotxes El dia 10 de juliol se celebra la festivitat de Sant Cristòfol, patró dels conductors. És costum que en acabar la missa es faci la benedicció dels vehicles de motor. En algunes poblacions és tradició donar la volta tres vegades a l’església, mentre el sacerdot, situat a la porta o en un lloc proper, fa la benedicció, de manera similar a com es fa per sant Antoni Abat, en els Tres Tombs. A Tivissa, durant la benedicció dels cotxes es venten automàticament totes les campanes menys la gran, dedicada a sant Jaume.

un repic o volteig de festa en el Capçal de la campana Maria Isidra moment en què els nuvis es do- Montserrat (Manclús, 1957), Sarral. nen el consentiment, així com en acabar la cerimònia. Aquest toc encara es fa automàticament a l’Ametlla de Mar, Montblanc, Santa Coloma de Queralt i Ulldecona. Al Vendrell es fa un repic curt amb les campanes grans, la Salvadora i l’Anna, i després se simula el ventar, sense volteToc de casament jar, de la Salvadora, l’Anna i la Com passa en el cas dels bate- Teresa. A Ginestar es fa manujos, en molts pobles s’ha perdut alment el repic de festa, amb les el costum de tocar les campa- campanes Maria Immaculada nes quan hi ha un casament. Isidra i Martina Victòria. AntiTot i així, en alguns llocs encara gament, aquest toc també es feia es manté viva la tradició de fer a Ulldemolins. 51

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 51

21/7/20 13:48

Toc de consagració o d’alçar Déu

xeca el pa es toquen trenta-tres batallades automàtiques amb l’Adela-Amadeu, seguides d’una La consagració és el moment amb la Salvadora. El mateix toc més important de la missa. Se- es torna a repetir quan el mossèn gons la fe catòlica, és el moment aixeca el calze. Aquest avís tamen què el pa i el vi es convertei- bé s’ha documentat a Godall, xen en el cos i la sang de Crist. Horta de Sant Joan i la Torre de El nom d’alçar Déu prové del l’Espanyol. gest que en aquest moment fa el capellà: primer aixeca el pa Toc de difunts i, després, el calze amb el vi. En moltes esglésies aquest moment Serveix per anunciar la mort es marca a l’exterior mitjançant d’un veí o veïna adult. Antigael toc d’una de les campanes del ment es feia una vegada la facampanar i, en alguns llocs, en- mília directa n’estava assabencara es manté la tradició que un tada, però ara s’acostuma a fer escolà faci sonar una campane- quan s’han fet totes les gestions ta per cridar l’atenció dels pre- relatives a l’enterrament. Abans sents. el senyal variava en funció del Al Masroig el campaner mar- sexe i l’estatus social del finat. ca, manualment amb tres ba- Mentre aquest fos de cos pretallades, els diferents moments sent, el toc de l’àngelus del matí, de la consagració. Consta que, migdia i vespre es substituïa pel encara avui, hi ha veïns que en de difunts, que tornava a sonar sentir el toc des de fora l’església per convocar a l’enterrament i s’aturen i fan el senyal de la creu. acompanyava la família des que A Montblanc i a Solivella, aquest la comitiva sortia de l’església senyal s’activa automàticament fins que s’acomiadava el dol o mitjançant un comandament a arribava al cementiri. L’ avís de distància. A la catedral de Tarra- difunts es tornava a repetir, uns gona aquest toc i el de l’àngelus dies després, quan se celebrava el són els únics que no s’han per- funeral. dut ni mecanitzat mai. Durant Avui en dia aquest toc es tota l’estona que dura la consa- conserva en la majoria d’esglégració es fa ventar lentament la sies. En moltes d’elles encara es campana Vedada. Finalment, al manté la distinció entre home i Vendrell, quan el sacerdot ai- dona; però s’ha perdut el costum 52

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 52

21/7/20 13:48

de variar el senyal en funció de la classe social. En alguns llocs, sobretot a les Terres de l’Ebre, l’avís en el moment de la mort s’ha substituït pels pregons, i les campanes es reserven només per al funeral. Avui dia, aquest toc es fa automàticament als següents temples: l’Ametlla de Mar, Amposta, Ascó, Blancafort, Botarell, Cabra del Camp, el Catllar, Cornudella de Montsant, Creixell, l’Espluga de Francolí, Falset, Flix, la Masó, Montblanc, Móra d’Ebre, Lilla, el Pla de Santa Maria, Reus, Riudoms, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara, la Selva del Camp, la Sénia, Solivella, la catedral de Tarragona, Torredembarra, la catedral de Tortosa, Ulldemolins, Valls, el Vendrell, Vilanova de Prades i Vinyols i els Arcs. A Amposta es fa una sèrie de batallades molt espaiades i lentes amb les tres campanes grans. Comença la més aguda i acaba la més greu. La seqüència es repeteix indefinidament mentre dura el toc i, al final, s’assenyala si el difunt és un home fent tres batallades conjuntes amb les tres campanes, o bé una dona, fentne dues. A Blancafort encara es recorda que, quan es tocava a mà, aquest avís anava associat a la cantarella «jau mort, jau

mort…». A Botarell, quan hi El Vendrell. Toc de vigília. havia campaners, es feien tres sèries de tres batallades alhora amb la Llorença i la Candelera. Aquest patró es repetia nou vegades si el finat era un home i set si era una dona. A continuació, es bandejaven una estona les dues campanes. A Cabra del Camp es combinava el toc amb el repicó i, a la Masó, es feia al vespre, quan els pagesos plegaven del camp, i al matí, abans que anessin a treballar. El senyal es repetia abans de l’enterrament i, en acabar, fins que la comitiva arribava al cementiri. Al Pla de Santa Maria es fan dues batallades lentes amb la Carme i, al 53

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 53

21/7/20 13:48

El Masroig. Toc de processó.

cap d’uns segons, una altra amb la Neus. Aquesta sèrie es va repetint de manera automàtica. Si el finat és un home, els intervals duren tres minuts i es repeteixen tres vegades. Si és una dona, duren cinc minuts i es repeteixen dues vegades. A Reus actualment es fan, automàticament, batallades alternes de la Misericòrdia i la Petra Clàudia. Abans de la guerra, però, era un senyal molt ric. Informava si l’enterrament era de primera, segona, tercera o quarta classe. Aquest darrer era conegut com a toc de pa i nous. També indicava en quina zona de la ciutat vivia el finat —al territori parroquial de Sant Pere, al de l’església

de la Providència, a l’àrea d’influència de Sant Francesc o del temple de la Sang— i si era home o dona. A Sant Jaume d’Enveja es combinen automàticament tres batallades lentes amb la campana petita, dedicada a sant Jaume, i una amb la de Crist Rei. Actualment no distingeix entre homes i dones ni classes socials. En molts pobles i ciutats encara es conserva el toc manual de difunts, com ara a l’Aleixar, Banyeres del Penedès, Cabacés, Capçanes, Colldejou, la Fatarella, Garcia, Ginestar, Godall, Horta de Sant Joan, el Masroig, Móra la Nova, el Perelló, Pira, el Pont d’Armentera, Pradell de la Teixeta, Prades, la Torre de l’Espanyol i Ulldecona. A l’Aleixar en primer lloc s’assenyala si el difunt és un home, amb tres batallades conjuntes de l’Antònia, la Blaia i la Fímbria, o una dona, si només se’n fan dues. Tot seguit es fan batallades simultànies amb les tres campanes durant una estona. Si el difunt és de cos present al poble o hi serà enterrat, el toc es repeteix al cap d’una estona. Si la persona traspassada tenia lligams al poble, però no hi ha mort i no hi serà sepultada, el toc només es fa una vegada. En el cas de Banyeres del Penedès, es repeteix el toc d’albat dues vegades si la persona

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 54

21/7/20 13:48

finada era una dona i tres si era un home. El senyal està automatitzat parcialment a Cabacés i a Ulldecona, però encara requereix la intervenció d’un campaner. Uns polsadors situats a peu de torre o a la sagristia activen manualment els martells automàtics que fan sonar la campana. Cada vegada que es pitja un dels interruptors sona una batallada. D’aquesta manera es reprodueix el toc de difunts com si estiressin de les cordes. A Cabacés es fan batallades alternes amb les dues campanes a ritme molt lent, que a poc a poc es va accelerant. Aquesta seqüència es repeteix dues vegades més i, al final, si el difunt és un home es fan tres batallades alhora amb les dues campanes, i si és una dona, dues. Pel que fa a Capçanes, el senyal que anuncia si el finat és un home, tres batallades conjuntes, o una dona, dues batallades alhora, es fa al principi i al final del toc. Mentre dura el senyal, es van alternant dos tocs amb la gran i un amb la petita, a ritme molt lent. Una cosa similar passa a la Fatarella, on, per convocar al funeral, es combinen dues batallades de la petita, la Montserrat, i una amb la gran, dedicada a Jesucrist. Al final, amb la gran, es fa el senyal que ha mort un home —dos tocs— o una dona —tres

tocs— i, tot seguit, s’indica de Reus. Toc de festa. quin dels tres avisos previs a la cerimònia es tracta. En el cas de Colldejou, s’alternen lentament les dues campanes i, en acabar, es fan tres repics (toc conjunt de totes dues) si és un home o dos si és una dona. Al poble de Garcia, on només hi ha una campana, es fa una batallada i, després d’una pausa, se’n fan dues més. La sèrie es va repetint lentament tota l’estona que dura l’avís. La mateixa seqüència es fa a Prades amb la campana gran, la Maria Josep Florentina. En el cas de Pradell de la Teixeta, l’ordre s’inverteix: primer es fan dues batallades i, després d’un si55

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 55

21/7/20 13:48

Montserrat (Linares, 1930), Vilanova de Prades.

lenci, una, i així successivament. El cas de Ginestar és singular. Quan mor un home es fan tres tocs amb la campana gran i un amb la petita, i tot seguit s’alternen batallades de totes dues. El ritme primer és molt lent, però a poc a poc es va accelerant fins a acabar amb un repic molt ràpid. Aquesta seqüència es repeteix tres vegades. En el cas que mori una dona, abans de començar es fan dues batallades amb la gran i, tot seguit, una amb la petita. A continuació es repeteix dues vegades la mateixa sèrie que en el cas dels homes. Al Masroig, primer s’assenyala si el finat és home o dona i, tot seguit, es toquen alternativament les dues campanes a ritme molt lent. Si la difunta és una dona, es comença per la campana petita, Bàrbara, i, en el cas dels homes, per la gran, Mare de Déu de les Pinyeres. Toc de difunts especial o funeral reial Es reserva per anunciar la mort d’una persona molt important, normalment el rei, el papa, el bisbe o el rector. Està documentat a Montblanc, on a finals del segle xix es feia el toc de funeral reial en què es ventaven les vuit campanes. A la Guàrdia dels Prats es va fer per última

vegada l’any 1973 per anunciar la mort de l’arquebisbe emèrit, monsenyor Arriba y Castro. Els campaners van posar les dues campanes a seure i les van ventar lentament sense voltar. A Solivella es va fer, automàticament, per darrer cop l’any 2008, quan va traspassar el rector, mossèn Josep M. Solanes. Joan Moreira recull el cas de la catedral de Tortosa, molt ric i complex, que durava tres dies. En el moment en què es coneixia la mort del papa, el rei o el bisbe, començava a ventar la Vedada, que no parava de tocar fins que s’acabaven les honres fúnebres. A banda, cada dia que el difunt fos de cos present, es feia un clamoreig de mitja hora amb la Càndia, l’Agustina i la Cinta, després dels tocs d’oració de matí i migdia, en acabar els resos de la tarda i al capvespre. Aquest costum segueix viu a la catedral de Tarragona, on, quan mor el papa, l’arquebisbe o un canonge, a banda de fer batallades alternes amb la Tecla i la Miserere, es venta lentament la Vedada. La Vedada sempre es toca manualment des del centre del creuer. La Tecla i la Miserere, en canvi, depenent del cas es toquen automàticament o manualment des de dalt del campanar. Es fa sempre en el moment en què s’anuncia la

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 56

21/7/20 13:48

mort i per convocar el funeral. Quan mor el papa o l’arquebisbe, també es fa, mentre sigui de cos present, en lloc dels tocs d’oració de matí, migdia i vespre.

etc. Aquest costum s’ha pogut documentar a Falset, Ginestar, Montblanc, Reus, Santa Coloma de Queralt, Solivella, la catedral de Tarragona, la catedral de Tortosa i Ulldecona. Actualment se segueix fent a Ginestar i, des de Toc de doctrina l’any 2015, es torna a fer a Reus. Convocava els infants a l’església A Falset i a Ulldecona es tocava per assistir a la catequesi. Avui tota la nit, però avui dia aquesta dia aquest toc s’ha perdut com- tradició s’ha perdut. pletament; tot i això, s’ha pogut documentar a l’Espluga de Toc de glòria Francolí, Horta de Sant Joan, el Masroig, Prades, el Pla de San- Aquest toc es reserva per a les ta Maria, Solivella i Ulldecona. grans solemnitats de l’any litúrEn la majoria dels casos era un gic, normalment Nadal, Dijous senyal senzill fet amb una sola Sant i Pasqua, tot i que també campana i, sovint, era el mateix es pot fer en altres diades molt que cridava a missa diària. Al assenyalades. En el moment en Campana de les hores (Carmini, 1621), Masroig se’l coneixia com a toc què el sacerdot i els fidels ento- l’Arboç. de rebañijo i consistia a repetir nen l’himne del glòria es llencen alegrement la següent seqüèn- les campanes al vol que no paren cia: una batallada, un petit silen- de tocar, de la manera més alegre ci i dues batallades. possible, fins que acaba el cant. En moltes esglésies hi ha una roda de campanes, anomenada Toc dels Fidels Difunts rotlle, instal·lada al presbiteri, El dia 2 de novembre, l’Esglé- que també es fa girar alegrement sia catòlica celebra el dia dels tota l’estona. Aquest toc té un sentit especiFidels Difunts. És un dia de recolliment en què es prega per la al la nit de Nadal, quan s’anunsalvació dels morts. Antigament cia simbòlicament el naixement era costum anunciar-ho la vigí- de Crist, i la nit de Pasqua, quan lia, festa de Tots Sants. Al llarg de proclama, metafòricament, la la tarda i, en alguns casos la nit, seva resurrecció. La litúrgia de s’anaven fent els diferents tocs de la Vetlla Pasqual és molt rica. difunts: home, dona, ric, pobre, La celebració comença a les fos57

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 57

21/7/20 13:48

Crist Rei, Montblanc.

ques, a la llum del foc i les candeles; sense música i sense campanes. Avançada la missa, quan arriba el moment de cantar el glòria, entra a tot volum l’orgue acompanyant els fidels que canten, i totes les campanes de l’interior de l’església i del campanar esclaten de joia. Actualment aquest toc es fa de manera automàtica a Ascó, l’Ametlla de Mar, Botarell, Amposta, Cabacés, Cabra del Camp, el Catllar, Cornudella de Montsant, Creixell, els Guiamets, Móra d’Ebre, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara, la Selva del Camp, la Sénia, Solivella, Tivissa, Ulldecona, Valls i Vandellòs. Es conserva el costum de fer-lo manualment als temples de Banyeres del Penedès, Colldejou, la Fatarella, Garcia, Godall, Horta de Sant Joan, el Masroig, Montblanc, Móra la Nova, el Pont d’Armentera, la catedral de Tarragona, la Torre de l’Espanyol i el Vendrell. Antigament, a Banyeres del Penedès es vogaven, és a dir, voltaven, les dues campanes durant tot el cant, però avui dia només es repiquen alegrement des de la sagristia. També es toquen a batallades des de la base de la torre les dues campanes de Colldejou, Godall i Móra la Nova. A Garcia es fa només amb la Magdalena,

i al Pont d’Armentera amb la Francisca. Des de l’any 2011, els campaners de la Fatarella pugen al campanar i mantegen, és a dir, voltegen, les quatre campanes durant tota l’estona que dura el glòria de la Vetlla Pasqual. Al Masroig, la nit de Nadal, el Dijous Sant i per la Vetlla Pasqual, es fa un repic alegre des de dalt de la cel·la amb les dues campanes. Un feligrès, des de baix al temple, s’encarrega de fer el senyal de començar i de parar. A Montblanc aquest toc es va recuperar l’any 2016 amb la creació dels Campaners de Santa Maria i es fa per la Vetlla Pasqual, la missa del gall i la festa de Santa Maria Assumpta, titular de la parròquia. Durant l’himne es voltegen les campanes grans: la de Crist Rei i la de Pa i Nous, mentre es venten la petita i la Reina dels Àngels. A la catedral de Tarragona es repiquen manualment, a un ritme frenètic, les deu campanes de la cel·la i el rotlle situat al presbiteri. Antigament les campanes podien ventar, però ara la majoria estan fixades. El periodista Juli Ol, l’1 d’abril de 1923, a La Veu de Tarragona va publicar “Hores espirituals. Al·leluia”, una crònica de tots els actes que se celebraven el Dissabte Sant a la ciutat. En el següent fragment

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 58

21/7/20 13:48

descriu l’esplendor del toc de glòria: L’ ofici ha començat; aviat toquen a Glòria. El Crist ha ressucitat i tot ressucita. Romp l’orga amb l’esplendor de les trompetes reials, tomba vertiginosament el rollo, les naus es sadollen de cants d’al·leluia. A dalt del campanar les campanes s’entreguen follament a una orgia de repics que’s propaga com un incendi d’alegria a tots els campanars de la ciutat. Al Vendrell es fa a la missa del gall i la missa de Nadal, a la Vetlla Pasqual i a l’ofici de Pasqua. D’acord amb una tradició, avui perduda a molts llocs, només es fan servir les campanes festives: la Teresa, l’Anna i la Salvadora. No es toquen l’Elvira, ni la Roser, encarregades d’anunciar la mort dels vilatans. Litúrgia de les hores Des de ben antic, les comunitats cristianes es reunien en diferents moments del dia per compartir una estona de pregària. Actualment, l’Església catòlica regula una sèrie de pregàries comunitàries repartides en diferents moments de la jornada. Les matines (ofici de lectura) s’acostumen a fer a la matinada, abans de trenc d’alba. Les laudes se celebren a

primera hora. La tèrcia es resa a mig matí, la sexta al migdia, i la nona a mitja tarda. Tèrcia, sexta i nona es coneixen com a hores menors i només els monestirs estan obligats a resar-les totes tres. Quan es fa fosc, es fan les vespres i, al final del dia, abans d’anar a dormir, les completes. Antigament, després de les laudes també es resava l’hora prima, però l’any 1962 el Concili Vaticà II la va suprimir. Topall de tren (1936-1939), Aquesta litúrgia era habitual Pradell de la Teixeta. en catedrals, monestirs i parròquies que estaven a càrrec d’una comunitat de canonges, de religiosos o religioses, o bé de preveres. Els membres d’aquests col·lectius tenien un lloc reservat i diferenciat als temples on feien comunitàriament aquests resos: el cor. Les campanes els convocaven una estona abans de començar la funció religiosa amb el toc d’entrada al cor. Avui dia, la litúrgia de les hores es manté, quasi exclusivament, als monestirs, les comunitats religioses i els seminaris. Algunes parròquies han inclòs, en els dies feiners, el res de les laudes en el ritus de la missa matinal i el de les vespres a la missa de la tarda. Aquests avisos encara es fan a Reus, a la catedral de Tarragona i a Valls. També s’han pogut documentar, tot i que ja s’hi han 59

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 59

21/7/20 13:48

Detall de la campana de Crist Rei (1510), Montblanc.

perdut, a Montblanc, Solivella, la catedral de Tortosa, el Vendrell i Vilanova de Prades. A Reus es conserva la tradició d’assistir a completes la vigília de la Festa Major de Sant Pere, a un quart de deu de la nit. Una hora abans, els campaners de Reus fan manualment el toc general de festa, que convoca els fidels al res solemne de les completes. També acompanya el seguici popular i la corporació municipal al llarg del trajecte que separa l’ajuntament i la Prioral de Sant Pere. Acabada la cerimònia, es torna a tocar mentre les autoritats i els elements festius tornen al Palau Municipal. Un patró similar se segueix a Valls. La vigília de la Festa Major de Sant Joan, seguici i autoritats participen en el res de completes a l’església arxiprestal de Sant Joan. En el moment en què la corporació municipal entra al temple es repiquen automàticament les cinc campanes de la torre. Aquest repic es repeteix al final. Tot i que l’hora prima ja s’ha perdut, el toc encara es conserva a la catedral de Tarragona. Els dies feiners es fa automàticament amb les dues campanes anomenades Prima, mentre que els dies festius, anomenats classes, es fan amb una Clàssica i una Sorda. Antigament aquestes campanes

es ventaven manualment, però avui dia només es poden tocar a batallades. Això es fa en determinades solemnitats, com ara per la Festa Major de Santa Tecla. El toc de Prima porta associada la cantarella: «Són dos quarts de nou i encara no plou, anem-hi», que serveix als campaners per recordar el ritme i per poder ensenyar el toc a les següents generacions. L’ avís es fa a dos quarts de nou del matí durant cinc minuts, es repeteix a tres quarts de nou i es torna a tocar a tres quarts i mig de nou, uns minuts abans de l’hora en què hauria de començar la pregària. Antigament, aquest moment es marcava ventant la Miserere o la Fructuosa els dies festius. D’altra banda, el dia de Santa Tecla es resen les vespres solemnes a les sis de la tarda, just abans que comenci la processó. S’anuncien manualment mitja hora abans fent el toc de classe, en què intervenen les dues campanes Sordes i les dues Clàssiques. En aquest cas la melodia s’associa a la cantarella «Ja esteu, ja esteu, ja esteu tardant!», que es va repetint com un mantra. El senyal es repeteix a tres quarts de sis i a tres quarts i mig, i al moment de començar es toca la Fructuosa. El folklorista ebrenc Joan Moreira va recollir, l’any 1934, la ri-

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 60

21/7/20 13:48

quesa dels tocs associats a la litúrgia de les hores que hi havia a la catedral de Tortosa, avui desapareguts. Es presenten a continuació per il·lustrar la complexitat del sistema de comunicació amb campanes, que avui dia s’ha perdut en gran mesura. A principis de segle xx, les matines només es resaven els dies festius, anomenats de primera classe. En el moment de començar el res de maitines es ventaven les campanes Rúfola, Càndia i Agustina, fent petits descansos, fins a arribar al moment de cantar el tedèum. Moreira també documenta el toc matinal d’entrada a cor, que consistia a ventar la Càndia de dos a tres quarts de nou. No ho especifica, però segurament fa referència al res de laudes i prima. És important destacar que Moreira indica que al final es deixava la campana «empinada», o sigui, amb la boca mirant al cel. Això es coneix com «dur a seure les campanes» i és la manera tradicional de tocar a Catalunya. D’aquesta manera, la Càndia quedava a punt per tocar en un moment posterior. De tres quarts de nou a les nou es voltava la campana anomenada Prima. Els dies ordinaris, tot just cinc minuts després de l’inici dels resos corals del matí, es ventava, durant tres minuts, la Rúfola. To-

tes tres es devien deixar empinades, perquè Moreira documenta que en el moment de començar la missa conventual (just després del res) s’amollaven les tres campanes. Aquesta pràctica era habitual arreu de Catalunya fins fa pocs anys: deixar les campanes assegudes i, en un moment donat, deixar-les anar. Com que les campanes acostumaven a estar ben equilibrades, podien tocar d’inèrcia, totes soles, una bona estona. El toc de vespres era molt més complex. Els dies festius, anomenats classes o de primera classe, mitja hora abans de començar i durant quinze minuts, es feia «clas» amb la Rúfola, és Bonaventura gran (Rosés Vidal, 1944), a dir, es ventava contínuament. Riudoms. Simultàniament, amb les altres campanes es feien «porrades» de dos o tres minuts. Intervenien la Racona, la Portes, la Prima i la Càndia, que s’afegien a estones al toc. Quan faltava un quart i fins al moment d’iniciar el res, ventava lentament l’Agustina, tota sola, però fent petites pauses. Els dies de segona classe, és a dir, festius no tan importants, el toc era una mica més senzill. Mitja hora abans ventava contínuament la Rúfola (fent «clas») i es feien «porrades» de dos o tres minuts amb la Racona, la Portes i la Càndia, intercalades amb petits 61

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 61

21/7/20 13:48

L’Arboç. Toc de vigília.

descansos. Quan faltava un quart es ventaven la Càndia i la Cinta, fins al moment de començar. Llavors, es deixaven anar totes quatre campanes, que prèviament s’havien deixat «empinades». Finalment, els dies ordinaris, el toc s’assemblava molt al que, al matí, cridava els canonges a cor. Mitja hora abans es ventava la Càndia durant un quart, després es voltava la Prima durant quinze minuts i, al moment de començar, s’amollaven totes dues. Toc de missa (dies feiners) Avís que convoca els feligresos a missa els dies feiners. Aques-

tes celebracions són menys solemnes que les dels diumenges i això es reflecteix en el toc de campanes, que és més senzill i funcional. Normalment s’utilitza una campana o dues. Avui dia, a la majoria de parròquies rurals aquest senyal s’ha perdut, perquè com a molt s’hi celebra una missa el diumenge. Es manté, però, de manera automàtica a Amposta, Creixell, Constantí, Flix, la Masó, Riudoms, Perafort, Puigdelfí, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Santa Coloma de Queralt, la Sénia, Solivella, Tivissa, Ulldecona i Vinyols i els Arcs. També està documentat a Ascó, Botarell, Cabacés, Cabra del Camp, la Guàrdia dels Prats, els Guiamets, Móra d’Ebre, el Pla de Santa Maria, la Selva del Camp i Vilanova de Prades. A Ascó, el dia que hi ha missa ferial, mitja hora abans es volteja automàticament la campana més petita, i es repeteix quan falten cinc minuts per començar i quan el mossèn surt de la sagristia. A la parròquia de l’Assumpció d’Amposta es feia un repic alegre amb la campana gran i la mitjana, mitja hora abans. Es tornava a fer al cap d’un quart i quan faltaven cinc minuts per començar. El primer avís acabava amb una batallada

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 62

21/7/20 13:48

conjunta de les tres campanes, el segon amb dues i el tercer amb tres. L’ avís actual es fa automàticament; en el seu moment es va programar perquè reproduís el toc tradicional. A Móra d’Ebre es fan tres avisos repicant una estona de manera automàtica la campana gran, i a Sant Jaume d’Enveja es fa el mateix amb la campana petita, dedicada a sant Jaume. A la Selva del Camp es venta automàticament l’Andrea, mitja hora abans i quan falta un quart per començar. A la Sénia es fan, automàticament, tres avisos de quaranta tocs cadascun amb la campana mitjana. El primer es fa mitja hora abans i es marca amb una batallada final; el segon, quan falten cinc minuts, es marca amb dues batallades, i el darrer al moment de començar, que es marca amb tres tocs finals. A Tivissa, si la missa és al matí, deu minuts abans de la cerimònia es poden sentir deu batallades amb la campana mitjana. En canvi, si la celebració és a la tarda, es fan tres avisos de trenta batallades cadascun. Aquest senyal encara es fa manualment a la Fatarella, Godall, Horta de Sant Joan i el Pont d’Armentera. En cas que hi hagi missa entre setmana, també es podria fer a Capçanes, Colldejou, Garcia, Ginestar, el Masroig,

Móra la Nova, Pradell de la Teixeta i la Torre de l’Espanyol. A Colldejou, la Fatarella i Godall s’utilitza el mateix toc que serveix per convocar la missa del diumenge. A Móra la Nova es fan, manualment, tres avisos amb la campana gran, mentre que a Ginestar i al Masroig es toca la petita. Al Pont d’Armentera es convoca una hora abans amb la campana Francisca. Antigament, a Pradell de la Teixeta, es feien vint-i-cinc batallades de la Magdalena, també una hora abans. Se n’encarregava l’agutzil municipal, que aprofitava per donar corda al rellotge. Fins fa pocs anys, a la Torre de l’Espanyol les responsables de convocar a la celebració eren les feligreses de la parròquia amb la campana Roser. Detall de la campana de les hores Toc de missa dominical (missa major)

(Carmini, 1621), l’Arboç.

Per als cristians el diumenge és el dia més important de la setmana. D’acord amb les normes de l’Església, els fidels tenen l’obligació de participar en l’eucaristia, ja sigui el mateix diumenge o la vigília al vespre. Aquesta celebració acostuma a ser més solemne i completa que la que se celebra els dies feiners i, en consonància, s’anuncia amb un toc de campanes més ric i festiu. Antigament, 63

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 63

21/7/20 13:48

Santa Magdalena de Pazzi, Penc-Penc (1766), Valls.

d’entre totes les eucaristies dominicals que se celebraven, n’hi havia una que destacava per sobre de les altres: l’ofici o la missa major, que se solia anunciar amb un senyal encara més complex. Normalment es feien tres avisos previs que servien per convocar el veïnat. Avui dia hi ha parròquies que anuncien la missa vespertina de manera diferent que la del diumenge o que mantenen el costum de fer diferents tocs abans de començar. Determinats dies a l’any, la comunitat cristiana commemora efemèrides significatives o fa memòria de determinats sants. Aquestes diades solemnes, tot i que no s’escaiguin en diumenge, se celebren de la mateixa manera i, fins i tot, amb més solemnitat. Aquests senyals es fan automàticament a Ascó, Amposta, Blancafort, Botarell, Cabacés, Cabra del Camp, Constantí, Creixell, Falset, Flix, la Guàrdia dels Prats, la Masó, Montblanc, Móra d’Ebre, Lilla, Perafort, el Pla de Santa Maria, Puigdelfí, Reus, Riudoms, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara, Santa Coloma de Queralt, la Selva del Camp, la Sénia, Solivella, la catedral de Tarragona, Tivissa, Torredembarra, la catedral de Tortosa, Ulldecona, Valls, Vilanova de Prades i Vinyols i els Arcs.

A Botarell, quan hi havia campaners, la missa de diumenge s’anunciava mitja hora abans amb un repic de la campana gran, la Llorença, seguit d’un altre amb la mitjana, la Candelera. S’agafava el batall amb la mà i es repicava molt fort. A poc a poc s’anava reduint la intensitat i després es tornava a augmentar el volum gradualment. Tot seguit, es voltaven completament les dues campanes. Avui dia es voltegen completament totes les campanes, tal com es fa a Ascó o a la Masó. A la parròquia de Móra d’Ebre, mitja hora abans es volteja completament la gran. Quan falta un quart i quan és a punt de començar la celebració, es fa un petit repic automàtic amb la mateixa campana. En el cas de la Selva del Camp, en el primer i segon avís es venta a mig vol la campana gran, l’Andrea, i es volteja completament la mitjana, la Reina dels Màrtirs. Quan falten cinc minuts per començar es fan les tres darreres batallades. A Cabra del Camp es venten a mig vol les tres campanes quan falten tres quarts per començar la missa. A l’església de Creixell, mitja hora abans, es branda sense voltar la petita. En el cas de Flix es venten la Carme, la Concòrdia, la Remei i l’Assumpta en

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 64

21/7/20 13:48

els dos primers avisos, mentre que en el tercer només es repiquen, un patró idèntic al que se segueix a la Sénia. En molts altres temples, però, les campanes romanen quietes i es toquen mitjançant electromalls, que emulen el repic o el volteig, depenent del cas. És el cas de Blancafort, Cabacés, la Guàrdia dels Prats, Montblanc, Lilla, Reus, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Tivissa, Valls, Vandellòs, Vilanova de Prades i Vinyols i els Arcs. Al Pla de Santa Maria, la missa de dissabte al vespre s’anuncia mitja hora abans amb un repic automàtic de totes les campanes menys la gran. Quan falta un quart, es fan una sèrie de batallades amb la Carme. Els diumenges, el primer avís es fa tres quarts abans i hi intervenen totes les quatre campanes. Quinze minuts abans es fan tres batallades amb la Carme i, en el moment de començar, tres més. Es manté el costum de tocar a mà a Banyeres del Penedès, Capçanes, Colldejou, la Fatarella, Garcia, Ginestar, Godall, Horta de Sant Joan, el Masroig, Móra la Nova, el Perelló, el Pont d’Armentera, Pradell de la Teixeta, Prades, Sant Magí de la Brufaganya i la Torre de l’Espanyol. Actualment, a Banyeres del Penedès, les campanes es to-

quen a batallades des de la sagristia. Trenta minuts abans, se’n fan quaranta amb la campana gran, l’Eulàlia, seguits de quaranta més amb la Dolors. Finalment es fan tres batallades amb l’Eulàlia. Quan falta un quart, es fan tres sèries de cinc batallades amb la mateixa campana i, en el moment de començar, nou més, conegudes com «les últimes». Una cosa similar es fa a Colldejou, tot i que en aquest cas es fan tres avisos de quaranta batallades cadascun: el primer, acabat amb una batallada extra, mitja hora abans; el segon, acabat amb dos tocs, quinze minuts més tard, i el darrer, en el moment de començar, Sant Bartomeu i Santa Madrona marcat per tres batallades finals. (Tarantino, 1790), Riba-roja d’Ebre. Un patró similar se segueix a Garcia i Godall; també a Capçanes i a Móra la Nova, tot i que s’alternen les dues campanes. El cas del Masroig és pràcticament idèntic, tot i que les batallades es fan simultàniament amb la gran i la petita. A Pradell de la Teixeta es repica una hora abans la campana Magdalena i al Pont d’Armentera es venta la Francisca, també quan falta una hora. En el cas de Prades, es fa un únic avís un quart abans, en el qual es repiquen una o dues campanes en funció del nombre de campaneres. 65

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 65

21/7/20 13:48

Toc de missa major (gran solemnitat)

Sant Martí de Vilaverd, detall de l’espadat horari.

Els dies en què se celebren les grans solemnitats de l’any litúrgic —per exemple Nadal, Pasqua o Corpus— en alguns pobles encara es manté el costum de fer un toc de campanes molt més festiu que els diumenges i solemnitats per convocar a la missa major. Un senyal que també es fa el dia de la Festa Major. De manera automàtica, es repiquen a Constantí, Falset, Perafort, Puigdelfí i la catedral de Tortosa. En el cas d’Amposta, Santa Coloma de Queralt, Solivella, Tivissa i Torredembarra es branden a mig volt. A Ulldecona es voltegen completament totes tres. Pel que fa a Móra d’Ebre també es voltegen totes quan es fa el primer avís de l’ofici, però en el segon i el tercer només es repiquen. A Creixell, Santa Bàrbara i la Selva del Camp algunes de les campanes es voltegen completament i d’altres només es venten. També estan automatitzades a la Masó. No obstant això, encara hi ha moltes parròquies on aquest avís es fa manualment. A Colldejou es fan batallades amb les dues campanes. En el cas de la Fatarella depèn del nombre de campaners disponibles. Si n’hi

ha pocs, es mantegen a mig vol les més grans: Jesucrist, Misericòrdia i Sant Francisco; però si hi ha prou gent, es voltegen totes quatre. A Ginestar es fa un repic manual ràpid amb les dues campanes, que varia d’intensitat, de creixent a decreixent. Es comença fent dues batallades lentes i dues de més ràpides i, al cap d’una estona, s’alterna el repic amb una i després amb l’altra. Finalment es tornen a tocar totes dues simultàniament i, en acabar, s’assenyala si és el primer avís, el segon o el tercer. El campaner del Masroig, els dies més solemnes, convoca a missa des de dalt de l’espadat, fent diferents repics amb les dues campanes. Al Pont d’Armentera, per distingir l’avís del que es fa els diumenges, s’utilitza la campana gran, dedicada al Sant Crist, enlloc de la mitjana. Antigament, per la Festa Major, els joves de Pradell de la Teixeta pujaven a la torre a repicar i ventar manualment la campana Magdalena. Avui dia, aquest costum s’ha perdut i els tocs sempre es fan a batallades des del peu del cloquer. A Prades i Rojals els dies de gran solemnitat, també es voltaven, tot i que avui dia només es toquen a batallades. Tot i que les campanes estan automatitzades i habitualment

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 66

21/7/20 13:48

sonen mitjançant electromartells a Lilla, Montblanc, Reus, la catedral de Tarragona i Vilanova de Prades, en determinades solemnitats les campanes es toquen a mà. A Montblanc es fa un primer avís mitja hora abans, repicant manualment les quatre campanes. Al cap d’un quart d’hora es fa el segon avís ventant-les a mig vol. Finalment, quan falten cinc minuts per començar l’ofici, es voltegen completament les dues grans i es venten a mig volt les petites. Cada avís dura aproximadament cinc minuts i acaba amb una, dues o tres batallades de la gran. En acabar la celebració, es tornen a voltejar les grans i a ventar a mig vol les petites mentre els fidels surten del temple. Fins a l’esclat de la Guerra Civil, a Reus, els dies de gran solemnitat es feia el toc de festa, en què intervenien totes les sis campanes que hi havia. Es tractava d’un toc molt complex documentat a principis de segle xx per Pere Barrufet. Actualment, els campaners han adaptat la partitura original a les quatre campanes de què disposen: Misericòrdia, Sant Pau, Sant Bernat i Petra Clàudia Misericòrdia. A la catedral de Tarragona, per fer els primers avisos s’interpreta el toc de prima de festa i,

més tard, el de classe. En el mo- Santa Maria la Major de Montblanc, ment de començar la celebració detall de l’antic espadat horari. es toca a batallades la Fructuosa i es repiquen les Clàssiques i les Sordes. Toc d’oració de l’àngelus o de l’avemaria Fins fa pocs anys hi havia el costum de resar, tres vegades al dia, una petita pregària dedicada a la Mare de Déu. Normalment eren l’àngelus o l’avemaria, oracions que s’anomenen així precisament perquè aquestes són les primeres paraules del text. Encara avui dia, les campanes de 67

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 67

21/7/20 13:48

Maria Cinta (Rosés, 1952), Tortosa.

molts temples assenyalen aquest moment, convidant els fidels, allà on siguin, a fer aquest petit acte de pietat. Tradicionalment aquest toc es feia a trenc d’alba, moment en què l’església quedava oberta al públic; al migdia, abans de dinar, i al capvespre, quan es tancava l’església i tothom es recollia a casa seva. Aquest darrer avís es podria confondre amb el toc de queda, ja que en molts pobles, després de sentir-lo, la gent evitava sortir al carrer si no era en un cas d’extrema necessitat. La desaparició de la majoria de campaners i el fet que en molts pobles ja no hi viu el rector, va provocar la desaparició d’aquest senyal en la majoria de temples. No obstant això, a mesura que els campanars s’han anat electrificant, el senyal s’ha anat recuperant. El més comú és fer el toc de les dotze del migdia, tot i que en algun lloc es fa a la una. En molts casos també es fa el del vespre, normalment a les vuit, encara que hi ha llocs on es fa a les set o a les nou. No és tant freqüent el toc de l’alba, però també es pot sentir en alguna parròquia al voltant de les vuit del matí. El més habitual és que es facin, automàticament, tres sèries de tres batallades amb una de les campanes, de vegades seguides

d’un petit repic o del volteig de l’instrument, cosa que succeeix, per exemple, a l’Ametlla de Mar, Cornudella de Montsant, Montblanc, Perafort, Puigdelfí o Valls. Hi ha altres pobles, com ara Móra d’Ebre i el Vendrell, que conserven la tradició de tocar només tres tocs, força separats l’un de l’altre, de tal manera que entre batallada i batallada hi hagi temps de resar tot un avemaria. A Santa Coloma de Queralt es venta automàticament la campana petita al matí i al vespre, mentre que al migdia es fa servir la gran. Les altres localitats on s’ha pogut documentar que aquest toc es fa de manera automàtica són: Amposta, Ascó, Cabacés, Cabra del Camp, el Catllar, Constantí, l’Espluga de Francolí, Falset, Flix, el Morell, el Pla de Santa Maria, Reus, Riba-roja d’Ebre, la Sénia, Solivella, Tivissa, Torredembarra, Ulldemolins, Vandellòs i Vinyols i els Arcs. En el cas de la mort d’algun veí, era costum substituir els diferents tocs d’oració pel de difunts mentre fos de cos present. Aquesta tradició encara es manté, en algunes ocasions, a la catedral de Tarragona. Precisament la catedral de Tarragona és l’únic temple on sempre es toca a oració manualment. Se n’encarrega al matí i al vespre el sagristà de

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 68

21/7/20 13:48

la seu, Juanjo Cuartielles, i cada migdia Artur Tomàs, que tot just acaba de complir cent anys. Mitjançant una llarga corda que arriba fins al peu de l’altar major, es bandeja, sense voltar, la campana Vedada, també coneguda amb el nom d’Ave Maria. Avui dia s’ha perdut, però també consta que es feia a Blancafort, Capçanes, Creixell, Garcia, Godall, la Guàrdia dels Prats, Horta de Sant Joan, el Masroig, el Pont d’Armentera, Pradell de la Teixeta, Prades, Sant Carles de la Ràpita, la Torre de l’Espanyol, la catedral de Tortosa, Ulldecona i Vilanova de Prades. Toc d’oració per les ànimes Joan Amades recull l’antic costum de tocar les campanes al vespre per convidar els fidels a pregar per les ànimes del purgatori. Un escolanet sortia de cada parròquia brandant una campaneta i, de tant en tant, deia: «Devots confrares i confraresses, reseu un parenostre i un avemaria per les ànimes del purgatori, que tal faran per vosaltres quan menester sia. Amén». Abans de l’esclat de la Guerra Civil aquest costum ja havia desaparegut. En la mateixa línia, Joan Moreira documenta que quan l’Església concedia el privilegi de

salvar ànimes amb la pregària, Campana de les hores (Bosch, 1649), la catedral de Tortosa ho anun- Santa Coloma de Queralt. ciava fent una batallada amb la Cinta, cada minut, des que els canonges sortien dels resos de la tarda fins al toc d’oració del vespre. Aquest avís es coneixia popularment com a toc de «saca ànima». Al Vendrell, està documentat a les consuetes de mossèn Aumatell (1789) i mossèn Crusat (1848-1858) i es feia de la següent manera: després de tocar l’avemaria del vespre, es feien tres sèries de tres batallades amb la campana gran demanant un parenostre per les ànimes. Però aquest costum ja fa molts anys que es va perdre. 69

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 69

21/7/20 13:48

Toc de presa de possessió

Maria Josep Florentina (1664), Prades.

El nomenament i l’entrada o presa de possessió d’un càrrec eclesiàstic s’acompanyava normalment d’un toc festiu de campanes. El més important es reservava a l’elecció d’un nou papa, l’entrada d’un nou bisbe o la cerimònia de presa de possessió d’un canonge. També es tocaven les campanes quan arribava un nou rector a una parròquia. A la catedral de Tarragona, en el moment en què la Santa Seu fa públic el nomenament d’un nou arquebisbe, es fa un repic de campanes de festa per celebrar-ho. Les campanes no tornen a tocar fins al dia de la seva entrada, quan es dirigeix a la catedral després de ser rebut per l’alcalde de la ciutat a la plaça de les Cols. Antigament, però, el cerimonial era molt més ric. A finals del segle xviii, el dia de l’arribada del nou prelat, s’organitzava una processó des de la catedral per anar a rebre’l fora de les muralles i acompanyar-lo fins a la seu. En la processó de tornada s’hi afegia la corporació municipal en ple. Quan l’arquebisbe electe arribava al carrer Major, s’iniciava el repic general de campanes. El prelat descavalcava davant de l’ajuntament (avui Antic Ajuntament) i

es dirigia a un altar erigit al mig de la plaça de les Cols. Després d’unes pregàries i de cantar un tedèum, la comitiva continuava el seu camí fins a l’interior de la catedral. A la catedral de Tortosa s’anunciava l’arribada d’un bisbe electe amb un vol general de campanes, que es tornava a repetir quan el prelat arribava a la plaça de la Font (avui anomenada d’Agustí Querol). En un altar situat al mig de la plaça, on es col·locava la imatge de plata de la Mare de Déu de la Cinta, es feia una petita cerimònia i les autoritats civils i eclesiàstiques el rebien oficialment. En acabat, la comitiva es dirigia cap a la catedral. En el moment en què hi entraven es feia el darrer vol general. Quan va prendre possessió l’actual bisbe, monsenyor Enrique Benavent, el ritual va començar al palau episcopal, des d’on, en processó, es va dirigir a la seu acompanyat de les autoritats civils i eclesiàstiques i del repic automàtic de les campanes de la catedral. Toc de Pasqüetes El diumenge diumenge in de la vuitada molts pobles

de Pasqüetes o albis és la festa de la Pasqua. En era costum por-

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 70

21/7/20 13:48

tar la comunió als malalts fent una processó que es convocava i s’acompanyava amb un toc de campanes. A Solivella es voltava la campana gran durant tota l’estona i al Pla de Santa Maria consta que el santíssim es portava sota tàlem com si fos Corpus. Toc de processó Tradicionalment, les campanes acompanyen la comitiva tota l’estona que dura la processó. Normalment el toc comença en el moment en què la custòdia amb el pa consagrat, les relíquies o la imatge que presideix la comitiva creua el llindar de l’església per començar el recorregut pels carrers de la població, i no acaba fins que torna a entrar el temple. El santíssim sagrament, les relíquies i les imatges dels sants representen allò més valuós que custodia una determinada comunitat de fidels, i la seva sortida en processó s’ha considerat sempre un moment excepcional, de gran importància i, normalment, de gran festa. Per aquest motiu el seu pas s’anuncia amb un toc de campanes ric i molt festiu. En molts temples, avui dia aquest senyal està automatitzat i només es fa en el moment de començar la processó i quan aquesta torna a entrar a l’esglé-

sia. És el cas de Creixell, Móra d’Ebre i Ulldecona, on voltegen totes les campanes; d’Amposta, Flix, la Sénia i Tivissa, on branden automàticament, i de Sant Jaume d’Enveja, on es fa un repic que imita el volteig. A l’Ametlla de Mar, les campanes repiquen per acompanyar la Mare de Déu del Carme des que surt de la parròquia fins que arriba al port i s’embarca per continuar la processó per mar. En el moment en què la imatge torna al moll i desembarca, es reprèn el toc fins que arriba dins de l’església. A Sant Carles de la Ràpita s’ha perdut el costum d’acompanyar la processó amb les campanes. Només es fan, de manera automàtica, els tres avisos previs com Santa Bàrbara i Sant Gregori si s’anunciés una missa de diu- (Manclús, 1963), Riba-roja d’Ebre. menge. Els altres temples on s’ha pogut documentar aquest avís són els de Botarell, l’Espluga de Francolí, la Masó, Solivella, Torredembarra i Ulldemolins. El toc de processó encara es fa a mà en moltes esglésies, fins i tot quan les seves campanes estan automatitzades, cosa que succeeix, per exemple, a Cabacés, on un grup de voluntaris s’encarreguen de ventar-les a mig vol totes dues. A la Fatarella, mai han deixat de tocar manualment amb motiu de la processó a l’ermita de Sant Francisco, que se celebra el 71

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 71

21/7/20 13:48

Detall de la campana Maria Teresa Bàrbara (Rosés, 1925), Santa Bàrbara.

dissabte després de Pasqua. Actualment, els campaners de la Fatarella convoquen la romeria a dos quarts de sis de la matinada repicant la campana de Jesucrist. Repeteixen l’avís a tres quarts i a les sis, moment en què comença la peregrinació. Des d’aleshores i fins a les set, es mantegen les quatre campanes. El mateix dia al vespre, la comitiva, abans d’entrar al poble, fa una foguera als afores del poble. Llavors els campaners fan un avís, que es repeteix quan els peregrins tornen a posar-se en marxa. Des del moment en què la processó entra al poble i fins que arriba a l’església, es tornen a mantejar totes les

campanes. El mateix dia és festa gran al Masroig, on es fa una romeria fins a l’ermita de la Mare de Déu de les Pinyeres. En aquest cas, quan els pelegrins tornen al vespre, baixen la imatge al poble. Les campanes repiquen des que la Verge arriba a l’entrada del poble fins que entra a l’església. Una setmana més tard, es fa la processó de retorn, acompanyada per un repic fins que arriba als límits del casc urbà. Una setmana més tard, els veïns del Pinell de Brai pugen a voltar completament la campana Magdalena. Ho fan des de les dotze del migdia fins a les deu de la nit, anunciant que l’endemà se celebra la romeria a l’ermita de Santa Magdalena. El volteig es reprèn el dissabte, dia de la festa, a les sis del matí del dissabte, i s’allarga fins a les dotze de la nit. A Montblanc, l’any 2016, els campaners van estrenar un toc de campanes per acompanyar la processó de la Mare de Déu de la Serra des del seu santuari fins a l’església de Santa Maria la Major. El toc, inspirat en el que es fa a Tarragona, comença ventant la campana més petita quan la imatge inicia el recorregut. Quan arriba a la muralla del poble s’hi afegeix la Reina dels Àngels i, quan entra dins del recinte emmurallat, la de Pa i Nous.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 72

21/7/20 13:48

Finalment, quan entra a plaça s’incorpora la més gran, dedicada a Crist Rei. El toc acaba quan la Mare de Déu entra a l’església. El dia de la processó de retorn s’actua a la inversa. En sortir de la parròquia, venten totes quatre i, a mesura que s’allunya, es van aturant, per ordre, fins que a l’últim tram només toca la petita. Quan la imatge està a punt d’entrar al monestir es tornen a ventar totes quatre alegrement per indicar el final de la processó. Una versió adaptada d’aquest toc es fa, també, amb motiu de la processó de Corpus. A Reus, durant les processons de Corpus i de Sant Pere els campaners fan una adaptació simplificada de l’antic toc general, documentat per Pere Barrufet l’any 1920. Actualment es volteja la campana de Sant Bernat i es venten la Misericòrdia i la de Sant Pau. Simultàniament, es repica la Petra Clàudia Misericòrdia. El toc general també acompanya el seguici popular i la corporació municipal en l’anada i la tornada de l’ofici de completes, que se celebra la vigília de la Festa Major de Sant Pere a la Prioral. Per Sant Joan, el dia 24 de juny, es fa una versió curta del toc just després de la tradicional tronada. Finalment, tot i que no es tracta d’una processó religi-

osa, els campaners de Reus van estrenar el dia 30 de setembre de 2016 un toc per acompanyar el seguici petit de la ciutat. Durant tota la cercavila es venta a mig vol la campana de Sant Pau i es repica la de Misericòrdia. A la catedral de Tarragona, normalment acompanya les processons de Corpus i Santa Tecla. Quan la custòdia o la relíquia del braç de santa Tecla creuen el llindar de la porta de la catedral, comencen a repicar alegrement les Primes, les Sordes, les Clàssiques i la Miserere. La Fructuosa es toca a batallades, la Tecla es venta i l’Assumpta es venta a l’estil tradicional, posant-la a seure. Quan els campaners perden de vista la custòdia o la relíquia, s’atura el repic i només continuen les quatre més grosses: la Tecla, la Miserere, la Fructuosa i l’Assumpta. Antigament, quan la comitiva arribava a la plaça de la Font, començava a tocar la campana de la Parròquia de Sant Francesc i, en arribar a la plaça del Rei, aquesta s’aturava i la de la Parròquia de la Santíssima Trinitat li feia el relleu. Avui dia, per Santa Tecla, quan passa la comitiva repica la de la Santíssima Trinitat i volteja la de l’església de Natzaret; totes dues ho fan automàticament. En el moment en què la carrossa es torna a veure des del campanar 73

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 73

21/7/20 13:48

Vedada (Traver, 1894), Tortosa.

de la catedral, es reprèn el repic general fins que acaba la processó. Antigament, les campanes Tecla i Miserere no participaven en els tocs festius com ara aquest, ja que són les destinades a fer el toc de difunts. Actualment, però, els campaners les hi han incorporat. A la catedral de Tortosa, durant la processó de la Santa Cinta, les campanes repiquen automàticament des del moment en què surt fins que torna a entrar. Antigament era costum que, quan les infantes i reines d’Espanya donaven a llum, tinguessin ben a prop aquesta relíquia, custodiada a la seu tortosina. Quan la Santa Cinta marxava, es tocaven la Rúfola i la Càndia fins que els carruatges es perdien de vista i, més tard, fins força estona després que el tren hagués marxat de l’estació. Quan tornava, es feia un vol general quan es distingia la comitiva, i un segon vol quan arribava a la plaça de la Font (actualment d’Agustí Querol), on s’hi preparava un altar. Finalment es feia un últim vol en el moment en què la Santa Cinta entrava de nou a la catedral. Al Vendrell, les processons de Corpus i de Santa Anna s’acompanyen amb les campanes de festa: la Teresa, l’Anna i la Salvadora. En primer lloc es fa un repic, després es venten, sense voltejar,

i finalment es tornen a repicar. Les campanes també es toquen manualment, durant tota la processó, a Ginestar, Horta de Sant Joan, el Pont d’Armentera i Pradell de la Teixeta. En el cas de Godall i el Perelló només s’anuncia amb tres avisos previs, com si es tractés d’una missa dominical. Aquest senyal, tot i que s’ha pogut documentar a Capçanes, Colldejou, Prades i la Torre de l’Espanyol, actualment ja no es fa. Toc que anuncia les quaranta hores Pràctica de pietat en què s’exposa, damunt l’altar, el santíssim sagrament de manera ininterrompuda durant quaranta hores. Antigament es marcava l’inici i el final de l’exposició amb un toc especial de campanes. A Reus consta que la vigília de començar la funció es feia el toc de festa al migdia i al vespre, i que es tornava a repetir l’endemà al matí. L’ acte començava amb una processó per l’interior del temple, mentre voltejava l’antiga campana de Sant Jaume. A la tarda, quan faltaven tres quarts d’hora per començar les vespres, es repicava durant quinze minuts la de Jesús, després es voltava mitja hora la de Sant Jaume i, al final, es feien una sèrie de

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 74

21/7/20 13:48

batallades la de Jesús. A la nit, mitja hora abans de les matines, i al matí, quan faltaven trenta minuts per les laudes, es voltaven la de Sant Pau i la de Jesús fins que començaven els resos. Finalment, l’últim dia d’exposició, a les set del vespre s’anunciava la reserva (quan es desava el santíssim al sagrari) amb unes passades amb la de Sant Jaume. Totes aquestes campanes van desaparèixer a conseqüència de la Guerra Civil. Toc d’entrada a la quaresma o de quera Marca el final de la celebració del carnaval i anuncia l’inici de la quaresma, set setmanes de recolliment i preparació espiritual per a la Setmana Santa i la Pasqua, la festa més important del calendari cristià. Durant aquest període l’Església estableix, en determinats dies, la pràctica del dejuni i de l’abstinència d’una sèrie d’aliments, com ara la carn. El toc s’acostuma a fer al voltant de la mitjanit, després de l’enterrament de la sardina, just quan comença el dimecres de cendra. A la catedral de Tarragona és el mateix senyal que s’utilitza per anunciar un difunt. Es fan batallades alternes, molt espaiades, amb les campanes Tecla i

Miserere durant una bona estona. Fins fa pocs anys, el Grup de Campaners el feia manualment la nit del dimarts de carnaval al dimecres cendra, al punt de la mitjanit. Actualment, però, el toc es fa automàticament. Al Vendrell aquest toc es fa amb la campana Teresa a la missa que se celebra el dimecres de cendra al matí. A Reus també s’ha documentat un toc similar, tot i que ja fa anys que es va perdre.

Campaners de l’Arboç.

Toc per anunciar l’arribada dels Reis Mags El dia 5 de gener, vigília de la festivitat de l’Epifania, en alguns 75

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 75

21/7/20 13:48

pobles és tradició anunciar l’arribada dels tres savis d’Orient amb un repic de campanes. En sentir-lo, les famílies del poble s’acosten a l’església per a rebre’ls. A Bonastre, Tivissa i Vilanova de Prades aquest toc es fa automàticament, mentre que al Pont d’Armentera encara es fa a mà. En aquest darrer cas, quan s’observa la comitiva es llença un petard i el campaner comença a ventar la campana del Sant Crist, que no para de sonar fins que els tres savis arriben al temple. Toc de reunió, de capítol o de concili Campana petita (1981), Ulldecona.

Convoca els membres de les comunitats monàstiques, de canonges o de preveres a reunió, és a dir, a capítol. Consta que els canonges de les catedrals de Tarragona i Tortosa es reuneixen periòdicament, tot i que avui dia aquestes trobades ja no s’anuncien a toc de campana. D’altra banda, l’arquebisbe de Tarragona té la potestat de convocar concilis provincials, que reuneixen representants de tots els bisbats que formen part de l’arxidiòcesi tarragonina. Quan les sessions conciliars se celebraven a la catedral de Tarragona, es cridava els seus membres

ventant la campana Fructuosa. A la mateixa seu, les reunions dels canonges s’anunciaven fent repicar la Capona, i les de la comunitat de preveres amb la Maria Bàrbara. Toc de rosari Convoca els fidels a l’església per resar el rosari, normalment a la tarda-vespre. Aquesta pràctica, que es remunta al segle xii, consisteix a meditar sobre cinc misteris de la fe catòlica que s’introdueixen a partir de cinc fragments de l’Evangeli. A cada dia de la setmana li corresponen uns misteris diferents que poden ser de goig, de dolor, de glòria o de llum. Avui en dia aquest avís s’ha extingit, però encara s’ha pogut documentar com es feia antigament a Amposta, Blancafort, Cabacés, Cornudella de Montsant, Godall, Montblanc, Solivella, la Torre de l’Espanyol, Ulldecona i Vilanova de Prades. En molts casos era el mateix que servia per convocar les misses dels dies feiners. Toc de rosari de l’aurora El rosari de l’aurora consistia, precisament, a resar col·lectivament aquesta oració, a punta d’alba, pels carrers d’una pobla-

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 76

21/7/20 13:48

ció. Normalment es feia en dates assenyalades i era promogut per la confraria del Roser. Aquest costum encara es manté, amb variacions, en algunes poblacions, per exemple a Alcanar, on es resa, dins l’església, amb motiu de les Festes Quinquennals, que se celebren en honor a la Mare de Déu del Remei. Aquest toc, tot i que ja s’ha perdut, està documentat a Solivella, on els dies de festa, una hora abans de l’alba, es cridava a rosari de l’aurora amb unes batallades de l’antiga campana mitjana. A la Torre de l’Espanyol es feia a les sis del matí durant la Setmana Santa. També es feia a la catedral de Tarragona. Montserrat Ferré i Joan Gisbert documenten que, a principis del segle xx, els diumenges d’estiu a la matinada es feia una processó fins a la capella del Claustre, on es resava el rosari de l’aurora. Es desconeix si s’anunciava amb un toc de campanes, tot i que és molt probable. Toc del cant de la salve Salve és una paraula llatina que s’utilitzava per saludar. En la cultura cristiana fa referència als cants dedicats a la Mare de Déu, que comencen, precisament amb aquestes paraules: «Salve Regina Mater Misericordiae», que

signifiquen «salutacions Maria, Mare de Misericòrdia». En alguns temples encara és habitual cantar-la, com per exemple al monestir de Montserrat, on es fa cada migdia, de diumenge a divendres. A Montblanc és costum que el primer dia de la Festa Major i de les Fires de Sant Maties la corporació municipal assisteixi al cant solemne de la salve a Detall de la inscripció de la campana l’església de Santa Maria la Ma- Maria Isidra Montserrat (Manclús, jor. En aquest cas, els campaners 1957), Sarral. de Santa Maria fan els tres avisos manualment, com si es tractés de l’ofici. Quan la comitiva surt del temple, es tornen a ventar les quatre campanes fins que la bandera de la vila entra a la plaça Major. També està documentat a Reus, on aquest acte s’anunciava ventant durant mitja hora, tot i que fent petites pauses, la campana de Sant Jaume, avui desapareguda. Toc de sermó Abans de la celebració del Concili Vaticà II no era habitual que el mossèn fes una homilia o sermó durant la missa. Els dies en què excepcionalment hi havia predicació, això s’anunciava amb un toc de campanes diferent. Actualment aquest costum s’ha perdut, però s’ha pogut documentar com es feia en alguns 77

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 77

21/7/20 13:48

Toc de tedèum

Sant Joan Baptista d’Ascó.

pobles i ciutats. A Cabacés, el dia de la Festa Major, abans de començar l’ofici es feien una sèrie de batallades per convocar a sermó. En el cas l’Espluga de Francolí, la vigília es feia el toc de sermó. De manera similar es feia a la catedral de Tortosa, amb la particularitat que el toc distingia si la persona que havia de fer el sermó l’endemà era un prevere o beneficiat de la seu, un canonge, o bé el bisbe. Al Vendrell l’avís es feia durant la missa. En el moment en què es llegia la segona lectura de la celebració, un escolà feia catorze batallades amb la campana grossa.

El tedèum és un himne de lloança i acció de gràcies a Déu. El seu nom prové del primer vers del cant: «Te Deum laudamus», que significa «et lloem, Senyor». Es cantava amb motiu de grans celebracions, com ara l’elecció d’un papa, la consagració d’un bisbe o la dedicació d’una església. També era habitual cantar-lo després de superar una etapa de penúria, com per exemple una sequera severa o una guerra. S’acompanya amb un repic general i festiu de campanes des del moment en què comença fins que acaba, com es fa en el cant del glòria. Tot i que és un ritual que ha caigut força en desús, a Montblanc, l’any 2016, amb motiu de les festes extraordinàries dedicades a la Mare de Déu de la Serra, es va celebrar un tedèum solemne, cantat per la Schola Cantorum de Sant Miquel i amb l’assistència de les autoritats locals. El volteig festiu de les quatre campanes va acompanyar el cant des del moment en què va començar fins que va acabar. Uns quants anys abans, el 2004, també es va cantar a la catedral de Tarragona, amb motiu de la consagració episcopal de monsenyor Jaume Pujol Balcells i la seva presa de possessió de la

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 78

21/7/20 13:48

diòcesi tarragonina. El cor i l’orquestra de la Schola Cantorum dels Amics de la Catedral es va encarregar del cant, acompanyat pel repic festiu de totes les campanes de la seu.

amb matraques a l’Arboç del Penedès, la Selva del Camp, Solivella, Torredembarra i el Vendrell.

Toc de viacrucis

Antigament s’utilitzava per anunciar que es portava la comunió a algun fidel malalt o agonitzant. Es tractava d’un fet més aviat ex- Detall de la campana Maria Teresa traordinari que s’acompanyava Bàrbara (Rosés, 1925), Santa Bàrbara. amb les campanes per advertir que el santíssim sagrament era al carrer. El capellà que el duia anava acompanyat d’un escolà que anava tocant una campaneta per anunciar la presència divina als vianants. Sovint s’organitzava una processó de veïns i coneguts que acompanyava el sacerdot amb espelmes fins a casa del malalt. El campaner no parava de tocar fins que la comitiva no havia retornat al temple. Avui dia, s’ha generalitzat la pràctica de portar la comunió als malalts, com a mínim un cop al mes, tot i que ja no s’acompanya de cap signe extern que ho indiqui. A la catedral de Tarragona, la campana que tenia assignada aquesta funció és la Maria Bàrbara, situada en una petita espadanya a la coberta del creuer. Anteriorment, d’acord amb la documentació de l’Arxiu Històric Arxidiocesà, s’encarregava

Convoca els fidels a viacrucis, normalment els divendres o diumenges de quaresma a la tarda. El viacrucis, que literalment vol dir ‘camí de la creu’, és un recorregut processional que medita sobre els passos que va fer Jesús des del moment en què va ser sentenciat a mort fins que va ser clavat a la creu i, posteriorment, posat al sepulcre. A Catalunya aquesta pràctica ha donat lloc a la majoria de les processons de Dijous o Divendres Sant, que no són altra cosa que un viacrucis il·lustrat mitjançant les diferents escenes que mostren els passos o misteris portats per les confraries. Antigament, el viacrucis s’acostumava a anunciar fent el mateix toc que convoca a missa, però avui dia aquest costum pràcticament ha desaparegut. S’ha pogut documentar com es feia a Blancafort, Cornudella de Montsant i Godall. No obstant això, el Divendres Sant encara és vigent la tradició d’anunciar-lo

Toc de viàtic o de combregar

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 79

21/7/20 13:48

Reus. Toc general de festa.

dels «combregars» una campana anomenada Tecla, avui desapareguda. En el cas de Montblanc, Ramon Cantó distingeix quatre senyals diferents, depenent de si la comunió es portava a un home o una dona malalts, o bé a un home o una dona moribunds. A la catedral de Tortosa s’indicava de manera diferent si el malalt era un home, una dona, un capellà, un comensal o beneficiat de la catedral, un canonge o el bisbe. L’ avís variava si la vida del canonge o del bisbe estava en perill i, per tant, se li administrava l’extremunció. Aquest toc, encara que ja no es fa, també s’ha pogut documentar a Cabra del Camp, Cornudella de Montsant, Falset, Horta de Sant Joan, el Pla de Santa Maria, Solivella i Torredembarra. Toc de vigília, de dejuni de festa o de vespra Aquest avís es fa els dissabtes i les vigílies de les grans solemnitats per anunciar que l’endemà és un dia de festa per a l’Església i, per tant, els fidels tenen l’obligació d’anar a missa. Avui dia, com que l’eucaristia que se celebra la vigília al vespre té el mateix valor que la de la diada, aquest toc, més que anunciar la vigília, assenyala l’inici de la festa. L’hora en què

es fa l’avís depèn de cada poble o ciutat, tot i que el més habitual és fer-ho a les dotze o la una del migdia, després del toc d’oració. L’ anunci de la festa encara es fa de manera manual a molts temples, com ara a l’Arboç del Penedès, la Fatarella, Garcia, Horta de Sant Joan, Montblanc, Móra la Nova, Lilla i Pradell de la Teixeta. A Banyeres del Penedès és l’únic dia en què els campaners toquen des de dalt de la torre, on fan el repic de festa. Durant un quart d’hora alternen tres batallades ràpides amb la Dolors i una amb l’Eulàlia. A Capçanes es repiquen alegrement les dues campanes el mateix dia de la festa a les nou del matí. Al Masroig el toc es fa la vigília a les dotze del migdia i s’allarga més de mitja hora, durant la qual s’enllacen diferents melodies o cants, repicant a mà els dos instruments. En el cas del Perelló és costum que el dia en què comencen els actes de la Festa Major els quintos facin el toc de vespra tocant les tres campanes a batallades des del peu del campanar. A Sant Jaume d’Enveja és l’únic toc que no està mecanitzat. El dia que comencen els actes de la Festa Major, la Comissió de Festes fa un «retruc de campanes», és a dir, les volteja manualment des d’una sala que hi ha sota l’espadanya. A la Torre

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 80

21/7/20 13:49

de l’Espanyol, els joves del poble pugen al campanar el dejuni de la festa a les dotze del migdia i fan voltar la petita, la Maria Auxiliadora, mentre repiquen la gran, la Roser. L’ avís de festa acostuma a allargar-se mitja hora. A Vilanova de Prades aquest toc s’havia perdut; no obstant això, l’estiu de 2018 es va inaugurar la restauració de la campana Montserrat i se’n recuperà el toc manual. El primer dia de la Festa Major es va estrenar el toc de festa a les deu del matí, que es va repetir a la tarda per anunciar el pregó. També es fa manualment a la catedral de Tarragona, la vigília de les principals solemnitats de l’any litúrgic, i també per la Festa Major. En aquest cas, el primer toc es fa el dia 21 de setembre a la tarda, abans del pregó, i la vigília de Santa Tecla al migdia. Hi intervenen totes les deu campanes de la cel·la i dura aproximadament un quart d’hora. De totes elles, l’Assumpta es duu a seure d’acord amb la manera tradicional catalana; la Tecla es venta sense voltejar, i la resta de campanes es repiquen alegrement, ja que la instal·lació actual n’impedeix el moviment. El Grup de Campaners de la Catedral de Tarragona ha donat un nou significat al toc de vigília de la festa de la Mare de Déu, que es

fa el dia 31 de desembre al mig- Campanar de Santa Maria la Major dia, transformant-lo en un toc de Montblanc. per la pau al món. Molts campaners d’arreu de Catalunya i de la resta del món s’han sumat a la iniciativa i fan sonar les seves campanes al mateix moment. A Reus, antigament es feia el dejuni de la festa al migdia i al vespre. Hi intervenien les antigues campanes de Sant Pau, Jesús, Sant Pere i Sant Jaume, destruïdes durant la Guerra Civil, i la Petra Clàudia Misericòrdia i la de Sant Bernat. Avui dia, els campaners de Reus en fan una adaptació amb les campanes existents. Es fa la vigília de Sant Pere al matí, migdia i vespre, i es repeteix el dia de la Festa Major al matí i a la tarda. El toc es repe81

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 81

21/7/20 13:49

Montserrat (Linares, 1930), Vilanova de Prades.

teix el dijous de Corpus, així com el dissabte i diumenge següents, i també per la Festa Major petita, dedicada a la Mare de Déu de Misericòrdia. En el cas del Vendrell es manté el toc de vigília de les grans solemnitats, com ara la festa del Pa Beneït, que se celebra la primera setmana de juliol; la Festa Major de Santa Anna, a finals de juliol; o la Fira de Santa Teresa, el 15 d’octubre. Com en la resta dels tocs festius, hi intervenen les tres campanes grans: l’Anna, la Salvadora i la Teresa. En el cas d’Ascó, Creixell, Móra d’Ebre, Santa Bàrbara i Ulldeco-

na, es voltegen completament les campanes de manera automàtica. A Amposta, Cabra del Camp, el Catllar, Flix, Santa Coloma de Queralt i Tivissa es venten a mig vol, també de manera automàtica. Finalment, es fan repics automàtics a Cornudella de Montsant, Falset, la Guàrdia dels Prats, el Pla de Santa Maria, Riudoms, Sant Carles de la Ràpita i Valls. També s’ha documentat l’existència d’aquest toc a Blancafort, Botarell, l’Espluga de Francolí, Ginestar, Godall, la Masó, el Pont d’Armentera, Prades, Solivella i Torredembarra.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 82

21/7/20 13:49

CAMPANES DE LES COMARQUES TARRAGONINES

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 83

21/7/20 13:49

ALT CAMP • Parròquia de Santa Llúcia d’Aiguamúrcia (Monestir de Santes Creus) • Parròquia de l’Assumpció d’Alcover • Parròquia de Santa Maria Magdalena de la Masó • Parròquia de Santa Maria Magdalena del Pont d’Armentera • Parròquia de Sant Joan Baptista de Valls • Parròquia de Santa Maria de Cabra del Camp • Parròquia de Sant Nicolau de la Riba

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 84

21/7/20 13:49

SANTA MARIA Cabra del Camp

SANTA MARIA MAGDALENA El Pont d’Armentera

SANTA LLÚCIA Aiguamúrcia SANT NICOLAU La Riba

SANT JOAN BAPTISTA Valls

L’ASSUMPCIÓ Alcover SANTA MARIA MAGDALENA La Masó

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 85

21/7/20 13:49

PARRÒQUIA DE SANTA LLÚCIA D’AIGUAMÚRCIA (MONESTIR DE SANTES CREUS) L’ autèntica església parroquial es troba situada a l’entrada del recinte del monestir, adossada al portal de l’Assumpta. Es va edificar l’any 1741 amb l’objectiu de donar assistència espiritual a les famílies que treballaven les propietats del cenobi. El complex cistercenc va quedar completament abandonat a partir de 1835 quan, a causa del decret de desamortització de Mendizábal, els monjos en van marxar per sempre. Uns anys més tard, el 1843, fra Miquel Mestre, que aleshores n’era el rector, va aconseguir traslladar la seu de la parròquia a l’antiga església major del monestir, on encara es manté avui dia. Aquest temple disposa de tres campanars. El més antic és el cloquer-cimbori, situat al centre del creuer. D’estil gòtic, es va començar l’any 1314 i es va acabar el 1347. En aquest període també es va construir la torre de la catedral de Tarragona (13171334), amb la qual presenta moltes similituds. La cel·la o cambra de les campanes té una base qua-

drada que unes potents trompes s’encarreguen de transformar en vuitavada. La sala està coberta amb una volta de creueria en què els diferents nervis convergeixen en una clau de volta circular perforada que corona l’espai. S’hi accedeix a través d’una porta de fusta, a la qual s’arriba caminant per la teulada des de la torre de les Hores. D’acord amb el testimoni de diferents fotografies d’època, durant un període de temps les campanes van estar situades a les finestres. Avui dia els finestrals estan reconstruïts i els dos instruments que es conserven estan instal·lats en una estructura metàl·lica moderna a l’interior de la cel·la. Actualment no estan automatitzats i es toquen mitjançant uns cables d’acer lligats als batalls, que descendeixen fins a les escales del presbiteri a través d’un forat situat al centre de la cambra. La torre de les Hores està situada en una cantonada del creuer, tocant a l’antic dormitori dels monjos. La va fer construir l’abat

Jeroni de Contijoc, l’any 1575, per tal d’instal·lar-hi un rellotge i les campanes horàries. És d’estil renaixentista i, segons l’arxiver reusenc Ezequiel Gort, s’inspira en el cloquer de l’església de Conesa, població d’on era natural l’abat Contijoc. La seva planta és quadrangular, tot i que al cos inferior sobresurt un cos arrodonit que amaga l’escala de caragol interior. La seva decoració és extremadament sòbria, tal com correspon a un cenobi cistercenc. A mitja alçada es pot veure una finestra en cadascuna de les cares, que suposen la màxima expressió decorativa de la torre. Al següent cos s’hi obren quatre finestrals més, de mig punt, un per façana. El conjunt està coronat per quatre gàrgoles situades a les cantonades i un terrat, en el qual, l’any 1945, es van col·locar uns merlets triangulars perimetrals. El tercer campanar és una senzilla espadanya situada a la coberta de la nau central. Avui dia, ni a l’espadat ni a la torre de les Hores es conserven campanes.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 86

21/7/20 13:49

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 87

21/7/20 13:49

PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ D’ALCOVER L’ església nova d’Alcover es va edificar entre 1578 i 1630. El campanar original es va ensorrar, degut a un defecte de construcció, el dia 29 de gener de l’any 1795. La caiguda de la torre va afectar la teulada, la volta i el cor del temple. El mes de març següent es van iniciar els treballs de reparació dels danys i la reconstrucció del cloquer. A causa de les desavinences entre el rector de la parròquia i el batlle d’Alcover, les obres es van aturar sobtadament sense concloure’s el projecte. En aquell moment s’estava treballant a la cel·la de les campanes, que va quedar inacabada quan només s’havien alçat els pilars dels finestrals. En el procés de restauració dut a terme entre els anys 2007 i 2010 es va cobrir la sala de les campanes amb una estructura moderna. El cloquer, situat a l’esquerra de la façana principal, presenta un cos inferior de base quadrada. Al nivell d’arrencada de la coberta es pot observar un cos de transició cap a una planta vuitavada,

flanquejat per un acroteri a cada cantonada. Tot seguit s’alça la cel·la octogonal inacabada, decorada amb unes senzilles pilastres a cada xamfrà. Una sèrie de cornises motllurades destaquen la transició als diferents nivells de la torre. Avui dia, al campanar d’Alcover hi ha tres campanes. La més gran és l’Úrsula, que es troba al finestral de la façana principal, flanquejada per les altres dues: la dels Quarts, fosa el 1842, i la Francesca o de Santa Anna, datada del 1800. L’Úrsula es va fabricar l’any 1945 a Vitòria, a la foneria de la Viuda de Murua, just en acabar la Guerra Civil. És un exemple típic de les campanes que s’instal·laven en aquest període, la majoria de les quals es van fer fora de Catalunya i van suposar la introducció d’estructures i sistemes de toc diferents als tradicionals. Una de les novetats va ser el volteig mitjançant un cigonyal i també l’ús d’eixos corbats amb l’objectiu de desplaçar el centre de gravetat de

la campana i, d’aquesta manera, que l’instrument es converteixi en el seu propi contrapès. Els nous capçals, per tant, van passar a ser més lleugers i metàl·lics i es van començar a fabricar en sèrie. La seva corona no té cap mena de decoració. A l’espatlla s’observa una petita creu grega i, una mica més avall, al terç superior, uns cordons emmarquen la inscripció: «Alcover III de abril MCMXLV». Centrat al mig de la cara interna apareix el nom de la campana, «Ursula», que corona l’escut d’Alcover. A mig peu es llegeix: «Padrinos D. Martin Urazandi Castaños y Dña Julia Huguet Padro». Finalment, al peu, hi ha la marca de la foneria, «Viuda de Murua Vitoria», emmarcada per un doble rombe apaïsat. Completen la senzilla decoració de la campana una sèrie de sanefes vegetals situades a diferent nivell. Actualment les tres campanes estan completament automatitzades mitjançant electromalls.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 88

21/7/20 13:49

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 89

21/7/20 13:49

PARRÒQUIA DE SANTA MARIA MAGDALENA DE LA MASÓ El campanar de la Masó és un dels més interessants i únics de les comarques tarragonines. Es tracta de l’únic testimoni que es conserva d’una església anterior i es troba completament aïllat al centre d’una plaça, a uns metres de la façana del temple actual. Es va construir l’any 1817 i el seu estil, més aviat indefinit, segueix el patró que es pot trobar en altres campanars contemporanis, com el de Cabra del Camp o Vallmoll. Al llarg de la història, quan es projecta la construcció de nous temples, es repeteixen les dificultats de finançament de l’obra. Per això, habitualment es prioritzava l’acabament de l’església abans que l’aixecament de torres i campanars. Quan l’any 1890 es va edificar l’església actual de la Masó, dissenyada per Ramon

Salas i Ricomà, es va decidir centrar els esforços en el nou edifici i mantenir el campanar existent de manera provisional, fins a disposar dels recursos suficients per construir-ne un de nou. Aquesta situació de provisionalitat s’ha mantingut fins a l’actualitat. La seva base és quadrada i a la part superior es transforma en vuitavat. Al cos central hi ha quatre finestrals situats un a cada façana. Fins a l’esclat de la Guerra Civil cadascun d’ells acollia una campana, de les quals només en va sobreviure una. L’ any 1969 es va refondre i, a partir d’aquest metall, es van fabricar les dues actuals, la Sebastiana i la Maria Magdalena, instal·lades pels Talleres Cronos de Roquetes. L’últim cos, de diàmetre inferior,

està envoltat per una balustrada perimetral. A cadascuna de les cares s’hi obre un petit finestral de mig punt coronat per un petit òcul. Una petita cúpula recoberta de rajoles vermelles culmina l’edifici. Antigament, al punt més alt, s’hi alçava un penell amb forma d’àngel, molt similar als que es podien trobar a la majoria de campanars del Penedès. Les campanes de la Masó actualment estan electrificades i els tocs manuals fa anys que van desaparèixer. Abans de la guerra, era campaner Francisco Figueras. Conten els veïns que era capaç de tocar les quatre campanes alhora utilitzant les mans i els peus. Després del conflicte, se’n van encarregar els agutzils, primer Lluís Figuerola i després Antoni Figuerola.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 90

21/7/20 13:49

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 91

21/7/20 13:49

PARRÒQUIA DE SANTA MARIA MAGDALENA DEL PONT D’ARMENTERA L’ origen de la parròquia es remunta al segle xiv, tot i que l’edifici actual correspon a la remodelació que es va dur a terme durant el segle xvii. La torre campanar s’alça en un angle de l’edifici, a l’esquerra del presbiteri. De planta quadrada, la seva decoració és pràcticament inexistent. Presenta murs arrebossats excepte als xamfrans, formats per carreus regulars ben escairats, també presents als tres finestrals de mig punt que s’obren a les cares externes del cloquer. De tots ells destaca el que mira sobre de la sagristia, molt més allargat que la resta. En aquest punt hi havia suspesa a l’exterior l’antiga maquinària del rellotge, instal·lada durant el segle xviii i retirada en l’última restauració del temple. A la part superior, una sòbria cornisa motllurada dona pas a una senzilla barana decorada amb calats que protegeix el terrat i envolta un segon cos, més modern i de menor diàmetre, on hi ha suspesa la campana més antiga del conjunt, fosa al voltant de 1630. Les altres dues es troben a la cel·la. La Francisca és una de les campanes més interessants de la província, ja que conserva la instal·lació tra-

dicional original. El seu jou, que actua com a eix de rotació, és de fusta i recte. La resta del contrapès alterna la fusta amb un bloc de pedra tallada. Uns llargs tirants de ferro s’encarreguen de mantenir unides la campana i totes les peces del capçal. L’únic element modern és el braç que, en lloc de ser de fusta, és metàl· lic. La seva corona és completament llisa i es troba parcialment oculta dins del jou. Al terç superior es pot llegir: «Enefici sancti ecclesia huius villae me fecerunt ex charitate sancta Francisca ora pronobis». El professor Lluís M. Moncunill la tradueix de la següent manera: «Bondadosos benefactors de l’Església d’aquesta vila caritativament em feren. Santa Francesca, prega per nosaltres». La seva decoració és molt rica. A l’exterior presideix una gran creu feta de petits rombes, del centre de la qual s’obren les puntes d’una estrella. A la part interna, al mig, s’observa la imatge d’un sant vestit de papa que costa d’identificar. Just a sota apareix la signatura del fonedor: «Raimundus Pomarol de Reus me fecit ano 1799». La campana del Sant Crist commemora el dos-centè aniversari del miracle del Sant Crist

del Pont. La va fondre l’empresa Barberí-Rifer de Riudellots de la Selva (Girona) l’any 2009. Segons conta la tradició, l’any 1809, en plena Guerra del Francès, quan els soldats de Napoleó es disposaven a atacar el poble, la imatge del Crist els va ofuscar amb un miratge. Gràcies a aquesta visió, l’enemic va confondre la roba estesa en un camp amb els soldats d’un gran exèrcit i va fugir esperitat. En agraïment al favor rebut, els veïns del Pont d’Armentera van fer un vot de poble, és a dir, una promesa pública davant de Déu, i es van comprometre a recordar cada any l’efemèride amb una festa dedicada al Sant Crist. L’instrument és un altre exemple típic de foneria industrial en què no destaquen gaires elements singulars. Les nanses són llises i al terç apareix una sanefa formada per flors de lis. Al centre de la cara interna es llegeixen aquests versos: «Al sant crist. En una vall riallera prop d’un riu enjugassat hi ha un poblet que s’en diu el pont que d’ametllers n’es voltat»; i al final: «Parròquia de Santa Magdalena el Pont d’Armentera». A l’exterior hi ha reproduïda la imatge del Sant Crist que es venera a l’església, i als seus

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 92

21/7/20 13:49

peus: «1809-2009». Al peu exterior hi ha la marca del fonedor: «Rifer Girona Barberí». Presenta una instal·lació moderna, però seguint els paràmetres tradicionals: eix recte i contrapès llarg, tots dos de fusta, i uns tirants de ferro que subjecten tot el conjunt. Un braç metàl·lic permet ventar-la manualment. Tot i que no està automatitzada, hi ha instal·lada una roda a l’eix per si mai es decideix electrificar-la. Totes tres campanes es toquen manualment. Antigament s’encarregava d’alguns dels tocs l’agutzil municipal, però avui dia s’encarrega de ventar-les i repicar-les un dels feligresos de la parròquia, Joan Marlés Alemany.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 93

21/7/20 13:49

PARRÒQUIA DE SANT JOAN BAPTISTA DE VALLS L’ església arxiprestal de Sant Joan es va construir entre els anys 1570 i 1583. L’ obra es va donar per acabada tot i no haver pogut aixecar el campanar, substituït per una petita espadanya on es van col·locar provisionalment les campanes. Després d’uns quants intents fallits, la diada de la Mare de Déu de la Candela de 1895 (el 2 de febrer) es va posar la primera pedra de la torre actual. L’ octubre de 1897, per la diada de Santa Úrsula, l’arquebisbe de Tarragona va beneir el nou cloquer. El va dissenyar l’arquitecte barceloní Francesc Villar Carmona i el va construir el vallenc Joan Oller Sans amb l’ajuda dels seus fills. Està situat en un dels laterals de l’església. La base, que ocupa l’espai entre dos contraforts, és de planta quadrada. A la part inferior s’hi obre una portalada i a la central un gran finestral, tots dos d’estil neogòtic. A la superior s’hi pot trobar un petit òcul circular. La cel·la de les campanes és de planta vuitavada i presenta un finestral a cada cara, on hi ha instal·lats els instruments. El coronament del campanar està ricament decorat. Vuit gàrgoles que representen animals fantàstics es

troben a la base d’una piràmide truncada, decorada amb pinacles i florons, que sosté un petit mirador a la part superior, on arrenca l’estructura metàl·lica que sosté les campanes horàries, el penell i el parallamps. Mentre s’ascendeix per l’interior de la torre, es descobreixen multitud de grafits i pintades, testimoni de diferents moments històrics viscuts a la ciutat de Valls. Entre molts escrits valuosos destaca: «En el mes de jener de l’any 1921 els joves electricistas Paco Franz i Valentí Pineda de Sabadell barem il·luminar el campanar d’aquesta simpatica ciutat de Valls. 1-2-21». Popularment conegut com la «bitlla» o la «xeringa» per la seva forma esvelta, es considera, amb 74 metres d’alçària, el campanar més alt de Catalunya. No obstant això, el més significatiu és la seva estructura metàl·lica interna, dissenyada per Villar Carmona, que permet sostenir el pes del campanar sense fer-lo recaure en l’obra de l’església. D’aquesta manera es pot superar l’inconvenient que la base realment només té tres murs, ja que la part interna s’obre completament a la nau del temple. També destaca l’ús de ciment armat en els pilars dels finestrals.

Aquesta estructura, amb el pas del temps, es va deteriorar seriosament. Per aquest motiu, la torre es va sotmetre a un intens procés de restauració, entre els anys 1984 i 1993, que va retornar-li el seu esplendor original. Avui dia, al cloquer vallenc hi ha un total de sis campanes. Quatre es troben a la cel·la, instal·lades als finestrals neogòtics. D’aquestes, destaca la Pencpenc, dedicada a Santa Magdalena de Pazzi. El malnom Pencpenc segurament fa referència al so que produïa quan es ventava. Data de 1766 i la podria haver fos Jaume Mestres, de Reus, ja que l’epigrafia de l’instrument presenta grans similituds amb algunes de les campanes fabricades per Mestres. És l’única campana antiga, a banda de les del rellotge, que va sobreviure a la Guerra Civil. Presenta una instal·lació moderna que segueix els cànons tradicionals. El seu eix disposa de coixinets que faciliten el seu moviment, però degut a la falta de braç no es venta. Habitualment es toca mitjançant un electromartell automàtic, tot i que en diades assenyalades es pot repicar manualment estirant la corda que penja del batall. La

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 94

21/7/20 13:49

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 95

21/7/20 13:49

seva nansa és simple i no presenta cap decoració. Al terç superior s’hi llegeix: «Sta Madelene de Pazzi any 1766». En un lateral del mig peu s’hi troben dues sargantanes, força desgastades, a banda i banda d’un escut que costa d’identificar. A l’exterior presideix una gran creu, feta a partir de motius vegetals, a la qual se superposa una estrella de cinc llargues puntes centrada al punt on s’uneixen els braços de la creu. El director del Museu de Valls, Jordi París, també documenta una imatge de sant Pau que, a simple vista, no es pot observar. En els altres finestrals es troben la Maria Columba, la més

gran, i la Santa Victòria, totes dues foses l’any 1943. També hi ha la Francisca, de 1940, que prové de l’antic convent de Sant Francesc. Finalment, l’any 2011, amb motiu de les Festes Decennals dedicades a la Mare de Déu de la Candela, els vallencs residents fora vila van oferir una nova campana, que es va batejar amb el nom de Candela. A la part superior de la torre, a l’estructura metàl·lica, es troben la campana dels quarts i la campana de les hores, aquesta darrera fosa a Reus per «Ramon Pomerol e hijo». És important destacar que tant la Penc-penc (1766) com la de les hores (1886) són anteriors a la construcció del

campanar, iniciada el 1895 i acabada el 1897. Segurament són les campanes que, a les fotografies històriques, apareixen instal·lades en la senzilla espadanya provisional que hi havia a la teulada de l’església. Avui dia, els tocs de campanes de Valls estan completament automatitzats. No obstant això, en ocasions especials es repiquen manualment les quatre campanes de la cel·la mitjançant cordes lligades als batalls. També consta que cada 17 de gener, per la festivitat de Sant Antoni Abat, mentre se celebren els Tres Tombs de Valls, es toquen manualment les campanes de la parròquia de Sant Antoni.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 96

21/7/20 13:49

ALTRES CAMPANERS A L’ALT CAMP Parròquia de Santa Maria de Cabra del Camp

Parròquia de Sant Nicolau de la Riba

Fins allà on arriba la memòria dels veïns, la tasca de campaner està lligada a la de l’agutzil municipal. Aquest s’encarregava tant dels tocs civils com dels religiosos. L’ any 1973, quan Joan Canela Solanes va plegar, l’Ajuntament va oferir la feina a Josep Robert Queralt, que ja havia ocupat el càrrec als anys cinquanta. Davant la negativa d’aquest, la seva filla, Maria Robert Mercadé, es va animar a fer-ho. Maria Robert es va convertir en la darrera campanera-agutzil de Cabra del Camp, i va estar en actiu des de l’any 1973 fins que es va jubilar l’any 2011. Fins que l’any 2000 es va automatitzar el campanar, l’ajudaven a repicar i a vogar (ventar) les campanes el seu marit i el seu fill. Quan els tocs es van informatitzar, la tasca de campaner es va desvincular definitivament de la d’agutzil municipal. No obstant això, Maria, com a voluntària de la parròquia, segueix ocupant-se de programar els diferents tocs ordinaris i d’activar els extraordinaris.

Antigament, el campaner del poble era l’agutzil municipal. Amb l’adveniment de la democràcia, però, aquesta responsabilitat va passar al regidor de serveis de l’Ajuntament de la Riba, qui s’encarrega del manteniment del rellotge i de les campanes de la parròquia. Fins a la seva electrificació, als anys vuitanta, el regidor es cuidava de fer els tocs manuals de campanes i donava corda al rellotge. Salvador Pàmies Llorens se’n va ocupar des de l’any 1979 fins al 2015, quan el va succeir Josep Fort Romeu. Avui dia, Pàmies encara s’ocupa, voluntàriament, d’engegar i programar els tocs automàtics. Ell i l’actual agutzil, Miquel Sobellas, també s’encarreguen d’activar l’avís de difunts quan mor algun veí o veïna de la Riba. Cada any, per Sant Nicolau, que se celebra l’1 de desembre, es fa una jornada de portes obertes al campanar per tal que, qui ho desitgi, pugui pujar a tocar les campanes. Actualment es poden repicar les petites i es pot ventar la més gran, dedicada a Sant Nicolau, fosa per Josep Pomerol l’any 1845 i restaurada recentment.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 97

21/7/20 13:49

RECULL DE CAMPANES DOCUMENTADES ALT CAMP

Data

Població

Parròquia

Nom campana

Fonedor/instal·lador

1630

El Pont d’Armentera

Santa Maria Magdalena

Petita

Desconegut

1766

Valls

Sant Joan Baptista

Penc-penc

Atribuïda a Jaume Mestres

1773

Aiguamúrcia

Santa Llúcia, monestir de Santes Creus

Maria Josep Bernat

Josep Mestres

1773

Cabra del Camp

Santa Maria

Petita

Desconegut

1799

El Pont d’Armentera

Santa Maria Magdalena

Francisca

Ramon Pomerol

1800

Alcover

L’ Assumpció

Francesca

Ramon Pomerol

1842

Alcover

L’ Assumpció

Quarts

Desconegut

1845

La Riba

Sant Nicolau

Josep Pomerol

1862

Cabra del Camp

Santa Maria

Maria Assumpta

Desconegut

1877

El Pla de Santa Maria

L’ Assumpció

Carme

Calbeto

1886

Valls

Sant Joan Baptista

Hores

Ramon Pomerol e Hijo

1940

La Riba

Sant Nicolau

Andrea

Desconegut

1940

El Pla de Santa Maria

L’ Assumpció

Assumpta

Viuda d’Ángel Perea

1940

Valls

Sant Joan Baptista

Francisca

Desconegut

1940

El Pla de Santa Maria

L’ Assumpció

Maria de les Neus

Viuda d’Ángel Perea

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 98

21/7/20 13:49

Data

Població

Parròquia

Nom campana

Fonedor/instal·lador

1940

La Riba

Sant Nicolau

Sants Abdó i Senén

Desconegut

1943

Valls

Sant Joan Baptista

Maria Columba

Manuel Rosés Vidal

1943

Valls

Sant Joan Baptista

Santa Victòria

Manuel Rosés Vidal

1945

Alcover

L’ Assumpció

Úrsula

Viuda de Murua

1969

La Masó

Santa Maria Magdalena

Magdalena

Talleres Cronos

1969

La Masó

Santa Maria Magdalena

Sebastiana

Talleres Cronos

2003

El Pla de Santa Maria

L’ Assumpció

Montserrat

Barberí-Rifer

2008

Cabra del Camp

Santa Maria

Moreneta

Barberí-Rifer

2009

El Pont d’Armentera

Santa Maria Magdalena

Sant Crist

Barberí-Rifer

2011

Valls

Sant Joan Baptista

Candela

Abel Portilla

Desconeguda

La Riba

Sant Nicolau

Petita

Desconegut

Desconeguda

Aiguamúrcia

Santa Llúcia, monestir de Santes Creus

Petita

Desconegut

Desconeguda

Valls

Sant Joan Baptista

Quarts

Desconegut

Desconeguda

Bràfim

Sant Jaume Apòstol

Santa Bàrbara i Sant Jaume

Desconegut

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 99

21/7/20 13:49

BAIX CAMP • • • • • • • •

Parròquia de Sant Llorenç de Botarell Parròquia de Sant Pere de Cambrils Parròquia de Sant Pere Apòstol de Montbrió del Camp Parròquia de Santa Maria la Major de Prades Parròquia de Sant Pere de Reus Parròquia de Sant Jaume Apòstol de Riudoms Parròquia de Sant Andreu de la Selva del Camp Parròquia de Santa Caterina, Verge i Màrtir, de Vinyols i els Arcs • Parròquia de Sant Martí Bisbe de l’Aleixar • Parròquia de Sant Miquel Arcàngel d’Almoster • Parròquia de Sant Vicenç Màrtir de Castellvell del Camp

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 100

21/7/20 13:49

SANTA MARIA Prades

SANT MARTÍ BISBE L’Aleixar

SANT ANDREU La Selva del Camp SANT MIQUEL Almoster

SANT VICENÇ Castellvell

SANT LLORENÇ Botarell

SANT JAUME Riudoms

SANT PERE Montbrió del Camp

SANT PERE Reus

SANTA CATERINA Vinyols i els Arcs

SANT PERE Cambrils

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 101

21/7/20 13:49

PARRÒQUIA DE SANT LLORENÇ DE BOTARELL L’ església parroquial de Botarell es va construir entre els anys 1617 i 1622 per substituir-ne una d’anterior de dimensions més petites. La base del campanar és de planta rectangular i presenta un parament arrebossat. A mitja alçària s’obre una finestra, a la llinda de la qual es pot llegir la data: «1618». La part superior del cloquer, d’ordre clàssic, destaca respecte al conjunt per l’ús del maó vist. Aquest segon cos, sostingut per una sèrie de mènsules, correspon a la cel·la de les campanes. A cadascuna de les quatre cares s’hi obre un finestral de mig punt. De tots ells, el que presenta una decoració més rica és el que mira a la façana. Més ample que la resta i dotat d’un marc perimetral voladís, és suportat per dues petites mènsules i té una senzilla cornisa a l’arrencada de l’arc. Els ulls dels

flancs, igual que els murs, són més estrets. El quart finestral, que mira a la teulada del temple, està completament tapiat. Avui dia, a la torre hi ha tres campanes: la Llorença (1850), la Candelera (1971) i la Bàrbara (1917), instal·lades, cadascuna d’elles, en una obertura diferent. L’últim cos presenta un diàmetre inferior i canvia a una planta octogonal. A cadascuna de les quatre cares principals s’hi obre un òcul el·líptic, mentre que els xamfrans estan formats per murs llisos. Una cornisa corona el cos superior i sosté la cúpula, reoberta amb ceràmica vidriada, coronada per una bola ceràmica que serveix de base a una gran creu de ferro forjat i al penell. Tot fa indicar que aquest campanar no és el primer de l’església. Si s’observa amb atenció la façana del temple, sobre la portalada principal

es poden distingir dos finestrals bessons d’un campanar anterior, actualment cecs i que amaguen l’escala d’accés a la torre. Al llarg del segle xx, els campaners encarregats de tocar les campanes de Botarell han estat sempre els agutzils municipals, tant per als tocs civils com per als eclesiàstics. Abans de la guerra se n’encarregava Jordi Anguera Llaberia, i després del conflicte ho va fer Ramon Roca Domènech. L’últim agutzil-campaner del poble va ser Jasmí Margalef Rabascall, que va ocupar el càrrec des de l’any 1974 fins al 1997. Quan Margalef va deixar-ho, va agafar el relleu un dels feligresos de la parròquia, Alfonso Carlos Llaberia Rabell, que va seguir fent els tocs manuals fins que es van automatitzar. Actualment segueix posant en marxa els senyals a través de la centraleta.

102

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 102

21/7/20 13:49

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 103

21/7/20 13:49

PARRÒQUIA DE SANT PERE DE CAMBRILS La parròquia de Sant Pere té el seu origen en la necessitat d’atendre espiritualment els veïns que viuen al barri de la Marina de Cambrils, força allunyat del nucli històric on hi ha l’església de Santa Maria. L’ actual edifici es va beneir el dia 18 de març de 1945 per substituir la petita capella, construïda l’any 1864, que es trobava en molt mal estat. El projecte, dissenyat per l’arquitecte Francesc Monravà Soler, contemplava la construcció d’un imponent campanar a la façana, però aquest no es va fer realitat fins a l’any 2007. El dia 24 de setembre de 2007 es va retirar la petita espadanya que coronava provisionalment el temple, així com la campana Teresa Josefa Ramona que l’ocupava. Tot seguit van començar les obres seguint els plànols originals de Monravà, revisats i actualitzats. Al mes de desembre del mateix any, la base ja estava pràcticament enllestida. Es tracta d’una torre de planta quadrada, d’uns trenta-tres metres d’alçària, que també fa les funcions de

vestíbul de l’església. A la part inferior s’hi troba la portalada d’accés, d’estil neoromànic, amb un arc de mig punt i unes senzilles arquivoltes. Dos finestrals, també de mig punt, se situen just a sobre. A la part superior de la torre, per sobre del nivell de la coberta de l’església, hi ha un relleu monumental que representa sant Pere. La imatge és obra del prestigiós escultor reusenc Ramon Ferran Pagès (1927-2015). Està feta de resina sintètica mixta i va ser col·locada a finals de febrer de 2008. Culminen la base quatre rellotges de dos metres de diàmetre, un a cada cara. Una mica abans, el dia 5 de gener de 2008, els Reis d’Orient van passejar en cavalcada les quatre noves campanes del temple, fabricades en una foneria holandesa: la Jordina, la Camí, la Carme i la Petra, la més gran. L’ endemà al matí en van fer lliurament al rector de la parròquia, mossèn Ramon Blas. Una setmana més tard, el dia 11 de gener, es va col·locar a la plaça de l’església l’estructura metàl·lica

corresponent a la part superior del campanar, coronada per una gran creu. Pocs dies més tard s’hi van instal·lar les campanes. El divendres dia 18 de gener una grua de grans dimensions va elevar la cúpula metàl·lica al seu lloc definitiu i, acabats tots els treballs, el campanar es va beneir i es va inaugurar oficialment el Diumenge de Rams, el dia 16 de març de 2008. Es tracta d’un campanar singular, ja que presenta una estructura molt moderna que ja no contempla la possibilitat de tocar manualment les campanes, ni tan sols d’accedir a l’espai on estan instal·lades. Els instruments estan col·locats en ordre descendent, l’un damunt de l’altre. La més gran, la Petra, està situada a la part inferior de la cel·la i la més petita, la Jordina, al punt més alt. La seva instal·lació les manté fixades en una biga de fusta, cosa que n’impedeix el balanceig, i a l’interior del vas el batall tradicional ha estat substituït per uns electromartells automàtics controlats des d’una centraleta.

104

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 104

21/7/20 13:49

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 105

21/7/20 13:49

PARRÒQUIA DE SANT PERE APÒSTOL DE MONTBRIÓ DEL CAMP L’ església de Sant Pere és el resultat d’un procés d’ampliació i reforma d’un temple anterior, que es va iniciar l’any 1608 i que va culminar el 1902, moment en què pràcticament ja no quedava cap vestigi de l’edifici original. Les obres del campanar actual van començar poc després, el 1611, i després de diferents interrupcions, el 1615 la torre estava acabada i les campanes instal· lades. Al mes de maig d’aquell any es va instal·lar un nou rellotge. Sembla que la intervenció va consistir a afegir un cos sobre la base del campanar existent, més que no pas en la construcció d’un cloquer completament nou. Si s’observa en conjunt, es pot distingir clarament una base més sòlida, amb les cantoneres protegides per carreus regulars

ben tallats. L’historiador local Josep M. Ferré apunta que es podria tractar d’una antiga torre de la muralla del segle xiv, que es va reaprofitar. A la part superior, en canvi, predomina l’ús del maó, especialment als quatre finestrals i a les cantonades. La poca pedra utilitzada és de menors dimensions. En aquest nivell és on es troben les campanes. La gran, anomenada Petra, Josefa i Javiera, va ser fosa l’any 1944. La petita, Antònia, data de 1813. Corona el conjunt un últim cos, en el qual s’obre una gran esfera del rellotge i unes espitlleres. Aquest últim element es va afegir l’any 1874 amb motiu de la Tercera Guerra Carlina (18721876), quan l’exèrcit va instal·lar al campanar un telègraf òptic d’ús exclusivament militar.

El telègraf de Montbrió pertanyia a la xarxa que va dissenyar el general Manuel de Salamanca Negrete (governador militar de Tarragona), activa entre 1873 i 1875 a les províncies de Terol, Saragossa, València, Castelló i Tarragona. Concretament, formava part de la línia que unia Vila-seca, Cambrils (torre de l’ermita del Camí), Mont-roig, Montbrió, Riudoms, Riudecols i la Mola de Colldejou. L’ Arxiu Municipal de Montbrió del Camp conserva una llibreta de transmissions de 1875 amb els missatges xifrats que es van rebre i enviar des del campanar de la parròquia de Sant Pere. Es tracta de l’únic document d’aquestes característiques conservat en tot l’Estat espanyol.

106

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 106

21/7/20 13:49

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 107

21/7/20 13:49

PARRÒQUIA DE SANTA MARIA LA MAJOR DE PRADES L’ actual església parroquial de Prades és el resultat de la reforma i ampliació del temple romànic primitiu, que es va realitzar entre els segles xv i xvi. Un dels resultats d’aquesta intervenció és la portalada principal i el campanar, tots dos d’estil renaixentista. El cloquer es devia començar a construir poc temps després d’acabar la façana, ja que amaga alguns dels seus elements decoratius, com ara el contrafort esquerre i l’angle inferior del frontó triangular que corona el mur. La base és de planta pràcticament quadrada, construïda amb carreus regulars de saldó (gres) vermell. Alguns d’aquests, segons Antoni Jordà, provenien d’elements desapareguts de l’església romànica. A la torre es poden distingir clarament tres cossos superposats: la base, el tronc i la cel·la de les campanes. La base (una mica més ampla) i el tronc mantenen una unitat estilística sòbria i molt ben proporcionada, culminada per una ampla cornisa (pràcticament l’únic element decoratiu del conjunt). En canvi, la cel·la suposa un trencament sobtat d’aquesta unitat. D’una banda, la planta canvia bruscament de

quadrada a vuitavada i, de l’altra, el cos superior es veu desproporcionadament petit en relació amb el conjunt. A cada cara de la sala de les campanes s’hi obre un finestral de mig punt, llarg i estret. Avui dia, de tots vuit només n’hi ha dos d’ocupats, amb una campana cadascun. La torre està coronada per una coberta piramidal protegida amb teules. La campana major de Prades, la Maria Josep Florentina, conserva la instal·lació tradicional típica de Catalunya: el jou és recte i de fusta, com el braç, i el contrapès combina pedra i fusta. Com és habitual, el conjunt està lligat amb tirants de ferro que subjecten la campana, l’eix i la tremuja. L’instrument data de 1664, tot i que la part superior del capçal porta la inscripció «1803». Possiblement aquesta peça devia deteriorar-se i va ser substituïda a inicis del segle xix. La corona, parcialment oculta en la fusta de l’eix, no presenta cap decoració. Al terç, flanquejada per un doble cordó a sobre i a sota, hi apareix la següent inscripció: «Maria Ioseph et Sancta Florentina orate pro nobis anno de 1664», que significa «Maria, Josep i Santa Florentina, pre-

gueu per nosaltres. Any 1664». Sobre la inscripció anterior, al llarg del perímetre de la campana, s’hi distribueixen quatre capelletes en relleu. Les que hi ha als laterals són les que estan més ben conservades i representen la crucifixió. S’hi identifica Jesucrist a la creu i dues figures als seus peus. Intercalades entre aquestes capelletes, es veuen diferents monedes molt erosionades. Al mig de la cara exterior presideix una gran creu flanquejada per dues sargantanes. Consta que fins fa una vintena d’anys, en les grans ocasions, la campana es voltejava completament. Avui dia, però, tant la campana gran com la petita, instal·lada per Manufacturas Blasco l’any 1944, es toquen manualment des del peu del campanar, mitjançant una llarga corda lligada al batall. Els últims campaners de Prades van ser els germans Salvador i Antònia, de cal Royo. Ells van ser els darrers que van ventar les campanes, una per anunciar la missa dels diumenges i, els dies de festa, totes dues. Quan ells es van retirar, se’n van encarregar el rector i la seva majordona. Quan el mossèn va deixar de viure al poble, va passar a

108

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 108

21/7/20 13:49

cuidar-se’n la sagristana, Mercè de cal Dalmau, ara d’edat molt avançada. Va succeir-la una altra veïna, Nida Torruella Gabriel, a la qual aviat es va afegir Antonia Juanpere Ollé. Elles dues s’encarreguen de fer les batallades, des del peu del campanar, per anunciar els diferents tocs. Ocasionalment les ajuda el jove Daniel Ocaña.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 109

21/7/20 13:49

PARRÒQUIA DE SANT PERE APÒSTOL DE REUS Les obres de la Prioral reusenca es van iniciar l’any 1512 i es van allargar, amb penes i treballs, fins a 1566. El nou edifici, d’estil gòtic, havia de substituir-ne un d’anterior, d’estil romànic, que havia quedat petit. La construcció del campanar va ser motiu de discrepància entre el consell de la vila (govern municipal) i el cambrer de la catedral de Tarragona, senyor feudal de Reus. En un primer moment es va decidir aixecar-lo a la capçalera del temple per tal d’habilitar-ne la base com a sagristia. Ben aviat, però, les dificultats econòmiques van fer canviar de parer el consell. Es va decidir mantenir en funcionament el cloquer de l’església antiga fins que la construcció del nou fos imprescindible. L’ any 1519 les obres del temple havien arribat a tal punt que, per poder continuar, calia decidir on s’alçaria la torre. Un any més tard, sense haver arribat a cap acord amb el senyor, el consell va ordenar que es preparessin els fonaments per aixecar el campanar just al punt on es troba actualment. Quan el senyor se’n va assabentar, va enviar el batlle, el seu representant, a multar amb cent lliures Benet Otger, el mestre

d’obres. Després d’un procés de negociació entre la vila i la senyoria i que diferents mestres d’obres del país visuressin els treballs fets, es va decidir construir el campanar al lloc on és ara, en una cantonada de la façana, sobresortint de l’edifici. Aquesta és una de les característiques més singulars del cloquer reusenc, a banda de la seva planta hexagonal, molt poc corrent a les comarques tarragonines, i la seva alçària (seixanta-tres metres), que el converteix en un dels més alts del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. La torre es va donar per acabada l’any 1566 i, tres anys més tard, s’hi va afegir un penell. El campanar es divideix en sis pisos habitables, al quals cal afegir un balcó perimetral al capdamunt, que esdevindria el setè. Des de l’interior de l’església s’accedeix a la sala situada a la planta baixa, avui dia habilitada com a despatx. Al segon pis hi ha la seu de la Confraria dels Guardadors de la Tronada, entitat que vetlla pel manteniment d’aquesta tradició reusenca. S’hi pot accedir des del cor del temple, a través d’una escala de fusta amagada al sostre, o bé des de l’antiga casa del campaner.

L’ escala que arrenca al terrat de cal campaner permet accedir als pisos superiors. El tercer, actualment buit, és l’anomenada sala dels pesos. La seva volta presenta tres obertures per on baixen els pesos que fan funcionar l’antic rellotge mecànic, situat al pis superior. Al centre del sostre s’hi troba la pedra clau amb la inscripció «1562», que testimonia en quin punt es trobaven les obres aquell any. Al quart pis s’hi conserven la maquinària del rellotge, instal·lat per Josep Besses l’any 1883, i el petit carilló musical que van oferir els Guardadors de la Tronada l’any 1964. Les dues peces es troben en perfecte estat i en funcionament gràcies a la intervenció dels alumnes del Grau superior de producció per mecanització de l’Institut Domènech i Montaner de Reus (curs 2013-2014) i dels alumnes del Cicle Superior de Disseny en Fabricació Mecànica de l’Institut Comte de Rius de Tarragona (curs 2018-2019), tots ells dirigits pel professor Antoni Nogués. L’ any 2013 els protagonistes de la primera restauració es van constituir en l’Associació d’Amics dels Rellotges de Reus, amb la intenció de

110

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 110

21/7/20 13:49

treballar per la seva conservació i manteniment, així com la promoció d’activitats divulgatives per donar-los a conèixer. Els dos darrers pisos estan dedicats a les campanes. Cadascuna de les sis cares del cinquè pis està dotada d’un finestral de mig punt. Fins a l’any 1936, quatre d’ells estaven ocupats per les campanes de Jesús, de Sant Pau, de Sant Pere i de Sant Jaume, perdudes l’any 1936. Avui dia s’hi poden veure la campana Misericòrdia, fosa l’any 1941, i la de Sant Pau, feta l’any 1943. Totes dues van ser fabricades al taller dels germans Rosés a Silla, València. El sisè pis presenta un diàmetre inferior, està voltat per un balcó perimetral i, a través de sis grans finestrals, s’accedeix al centre de la cel·la. Al bell mig, en una impressionant estructura de fusta, hi ha l’antiga campana horària, la Petra Clàudia Misericòrdia, fabricada l’any 1883 a Reus, al taller de Ramon Pomerol. Al seu costat, al finestral que mira a l’ajuntament, hi ha la campana de Sant Bernat, coneguda popularment com la dels gegants, que antigament s’encarregava de tocar els quarts. La van fondre l’any 1819, i el 1990, com

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 111

21/7/20 13:49

que estava escantonada, Arcadi Guixà la va refondre al seu taller de Monistrol de Montserrat. A la clau de volta de la sala s’hi pot llegir «1566», any de l’acabament de les obres. Al coronament de la torre destaca el gran pinacle piramidal, de planta hexagonal i amb careners crestats, envoltat d’arcbotants i petits pinacles. Al punt més alt del cloquer presideix una gran creu i el penell. En aquesta estructura metàl·lica encara avui dia s’hi hissa, per la Festa Major de Sant Pere, la bandera de la ciutat i, per la de Misericòrdia, l’ensenya blava de la Mare de Déu. Durant el segle xix, degut a les guerres carlines, el campanar de Reus es va transformar per convertir-lo en lloc de vigilància. Ricard Guinart documenta que l’últim pis es va dividir en dos i s’hi va instal·lar un trespol de fusta a l’altura del mirador que envolta la base del pinacle superior. Es va ampliar un dels òculs per convertir-lo en porta d’accés al nou nivell, i la resta es va protegir amb vidres. Es va establir un sistema d’avisos amb banderes i coets que assenyalaven la direcció per on s’acostava

l’enemic, així com la seva proximitat, i consta que l’any 1874 es va instal·lar un telescopi al capdamunt del campanar. Aquest pis afegit va ser desmantellat durant el segle xx. Sembla que els dies de gran solemnitat, en sortir d’ofici, mentre la corporació municipal tornava a l’ajuntament, el campaner posava a seure les campanes i les deixava ventar soles. Mentre encara tocaven per inèrcia, s’enfilava, cap per avall, al punt més alt del pinacle, posant el cap sobre el coronament i aixecant tot el cos enlaire. Tot seguit feia quatre piruetes mentre el públic l’aplaudia. Això es va fer per última vegada l’1 d’abril de 1814. Un altre fet curiós és que el dia 21 de desembre, coincidint amb el solstici d’hivern, al voltant de les deu del matí un raig de sol travessa l’últim pis del campanar. Entra pel finestral del carrer del Fossar Vell i surt pel que dona a la plaça del Mercadal, i il·lumina, durant uns minuts, el carrer del Vidre. Des d’allí es pot veure el punt de llum que retalla la silueta de la campana major, la Petra Clàudia Misericòrdia. Joan Corts Llevat va ser l’últim

campaner que l’Ajuntament de Reus va contractar per tenir cura dels tocs de la Prioral. Va succeir el seu sogre, Bartomeu Vendrell, l’anterior campaner, quan aquest va morir. Va ocupar el càrrec durant quaranta-tres anys, fins a l’1 d’abril de 1959, dia en què es va jubilar. L’ any 2000, per iniciativa de l’Institut Municipal d’Acció Cultural del consistori reusenc, es va recuperar el toc manual de campanes, gràcies a la col·laboració de l’Agrupament Escolta Misericòrdia i l’Agrupament Escolta Montsant Cim. Des d’aleshores, amb el nom de Campaners de Reus, el grup dels Trucs —format per nois i noies de disset a divuit anys—, els caps i els antics caps s’encarreguen de tocar les campanes en diferents ocasions al llarg L’ any, d’acord amb les partitures documentades l’any 1920. Al 2016 han incorporat un toc d’acompanyament del Seguici Petit de Reus, que realitzen els grups de Pioners i Caravel·les, format per nois i noies de catorze a setze anys. Està previst que, ben aviat, també s’incorpori al grup de campaners el nivell dels Ràngers amb adolescents d’onze a tretze anys.

112

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 112

21/7/20 13:49

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 113

21/7/20 13:49

PARRÒQUIA DE SANT JAUME APÒSTOL DE RIUDOMS A causa de la Guerra Civil espanyola, l’església parroquial de Riudoms va quedar pràcticament destruïda. Entre 1942 i 1944, l’edifici es va sotmetre a un intens procés de reconstrucció i rehabilitació. El 1943 es va encarregar a la foneria de Manuel Rosés Vidal de València la fabricació de quatre noves campanes, que van arribar a Riudoms el dia 28 de desembre. Abans d’instal· lar-les, però, es va haver d’esperar l’acabament de les obres del campanar de base rectangular, molt sobri, amb sis finestrals de mig punt i acabat en terrat. L’ abril de 1944 les campanes es van exposar a la plaça, suspeses en una estructura enramada amb fulles de palmera. El dia 10 es van beneir i se’ls va imposar els noms d’Immaculat Cor de

Maria, Jacoba, Sebastiana Anna i Bonaventura Gran. L’ endemà es van pujar a la torre les dues més petites, Cor de Maria i Bonaventura Gran, i dos dies més tard es van col·locar les grans, Sebastiana i Jacoba. A la part interior d’alguns finestrals encara es poden observar unes petites forques, col·locades horitzontalment a la part superior de l’arc, que servien per immobilitzar el capçal de les campanes (originàriament de fusta). Les quatre campanes, foses industrialment, són pràcticament idèntiques. Al terç presenten cadascuna una sanefa diferent i, just a sota, la mateixa garlanda. En una cara, el sant Crist, i a l’altra, una inscripció arquejada amb el nom de la campana i la data. Al mig peu apareixen

els noms dels patrocinadors i alguna referència més, pròpia de cada una de les campanes. En un dels laterals sempre apareix el segell del fonedor: «Fundición de / Manuel Roses Vidal / hijo de M. Roses Santos / Valencia». Del conjunt destaca la campana dedicada al beat Bonaventura Gran (1620-1684). Franciscà, fill de Riudoms, les seves restes descansen en una urna de vidre a la capella del Santíssim de l’església. A la cara interior, al mig, es pot llegir: «Buenaventura / Riudoms / enero 1944». Al mig peu, resseguint el perímetre del faldó, s’hi troba: «A expensas de los esposos Federico Mas Gispert y Angela Monne Saludes / en accion de gracias por la salvación de las almas de sus difuntos».

114

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 114

21/7/20 13:49

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 115

21/7/20 13:49

PARRÒQUIA DE SANT ANDREU DE LA SELVA DEL CAMP L’ església parroquial de la Selva és un dels exponents més importants del Renaixement català. El seu disseny va ser obra del reconegut tracista mossèn Jaume Amigó, natural d’Ulldemolins i rector de Tivissa. Es va encarregar d’executar el projecte, almenys en una primera fase, Pere Blai, autor de la façana del Palau de la Generalitat. Els treballs van començar l’any 1582 i es van allargar fins ben entrat el segle xvii, però no es van completar mai del tot. En són una prova la façana i el campanar, que van quedar inacabats. El cloquer, situat a l’esquerra de la façana, és una torre de base rectangular, molt sòbria. Dues de les seves cares estan recobertes amb carreus de pedra noble, mentre que a la tercera es veu el parament intern del mur. A la part superior, sense sobrepassar el nivell de la coberta del temple, s’hi troba la cel·la de les campanes. Es tracta d’un espai provisional, inicialment descobert, on hi ha instal·lades tres campanes i unes matraques. A la restauració que es va fer a finals dels anys noranta del segle xx, es va afegir una llinda als finestrals i una coberta de formigó armat a la sala. Ados-

sada a la cel·la, s’hi troba una espadanya d’un sol ull, tot i que de grans dimensions, avui dia buida i coronada per una estructura metàl·lica on hi ha les campanes del rellotge, la de les Hores, fosa al segle xviii. Finalment, a tocar del conjunt anterior, hi ha un segon campanar de cadireta, de pedra, amb dos ulls i coberta a dues aigües. Antigament havia acollit dos instruments, ara desapareguts. La campana més moderna del conjunt és la Reina dels Màrtirs, feta l’any 1986 a València als tallers de Salvador Manclús. Té un jou corbat de ferro, que eleva la campana per sobre de l’eix, i un contrapès, també metàl·lic, fet en sèrie i reomplert de ciment. Actualment disposa d’un electromall primitiu per a determinats tocs i un motor que permet el mig volteig i el volteig continu, tots dos instal·lats per Manclús. La seva decoració no té elements singulars. Al terç uns cordons emmarquen la inscripció: «Regina omnium sanctorum martirum ora pro nobis». Immediatament a sota, una garlanda recorre el perímetre de l’instrument. Al mig, a la cara externa, apareix un crucifix. A

l’interior, es pot llegir el següent text: «Aquesta campana beneida en l’escaiença / del IV centenari de l’obra d’aquest temple / essent papa Joan Pau II arquebisbe de Tarragona / el Dr. Ramon Torrella i rector Mn. Eugeni Ferrer / Laus Deo. La Selva del Camp juny de 1986». Al mig peu apareix la marca del fonedor: «Fundicion / de / Salvador Manclus / C. Industria 7 / Valencia». La més interessant i antiga, però, és l’Andrea, fosa l’any 1750. El 1986, Salvador Manclús va substituir la instal·lació original de l’instrument per una altra de més moderna, igual que la que va col·locar a la campana nova, la Reina dels Màrtirs. L’ Andrea està decorada amb estrelles que conformen sanefes i una gran creu a la cara exterior. Al terç, una inscripció diu: “S Andreu Salvatera ora pro nobis I 7 S 0”. Destaca la riquesa d’aquest tipus de lletra, en què l’entorn del caràcter està ornamentat amb cercles i altres motius. Diferents imatges de sants completen l’epigrafia d’aquesta joia centenària. Una tercera campaneta, datada del 1852, avui fora d’ús, i unes matraques de fusta ocupen la resta de finestrals.

116

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 116

21/7/20 13:49

L’ última campanera de la parròquia va ser Filomena Girona Garriga, que va ocupar el càrrec des de 1956 fins a 1987, quan es va automatitzar el campanar. Sovint l’ajudava a ventar i repicar manualment la seva filla, Maria Teresa Poy Girona. Des de l’any 1996, Maria Teresa Poy és la sagristana de l’església i, entre altres responsabilitats, s’encarrega d’activar els diferents tocs automàtics de campanes des de la sagristia. Avui dia, l’únic toc manual de la Selva és el de les matraques, que anuncien cadascun dels actes litúrgics de Divendres Sant.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 117

21/7/20 13:49

PARRÒQUIA DE SANTA CATERINA, VERGE I MÀRTIR, DE VINYOLS I ELS ARCS El temple actual es va construir entre els anys 1770 i 1778 d’acord amb els cànons del barroc tardà. A la dreta de la façana s’alça la imponent torre campanar, del mateix estil artístic que la resta del conjunt. Presenta una base quadrada, un cos de transició i dos cossos superiors vuitavats, tot plegat coronat per un pinacle piramidal. El parament dels murs és de maçoneria, recobert per un arrebossat que simula un mur de carreus regulars, uns carreus que, en realitat, només es troben als xamfrans i en altres elements singulars, com ara els finestrals i les aletes. Tal com correspon a aquesta època, la torre està profusament decorada amb elements grotescs i rostres humans. En el primer cos octogonal s’hi troba la cel·la de les campanes, situades als finestrals de mig punt. Se n’obre un a cadascuna de les quatre cares principals, mentre que la resta són cegues. Als xamfrans s’hi alça una pilastra coronada amb un capitell, que sosté la cornisa motllurada que dona pas al ter-

cer nivell. El tercer cos presenta un diàmetre lleugerament més petit, flanquejat per contraforts baixos amb forma d’aleta a les cantonades i envoltat per una balustrada. A les diferents cares de la torrella s’alternen finestrals de mig punt i òculs el·líptics. A la façana principal, just abans d’arribar al cos de transició, hi ha l’esfera del rellotge. A la cel·la hi ha dues campanes. La més antiga s’anomena Caterina i va ser fosa per Josep Pomerol l’any 1846. La seva decoració és força sòbria. Destaca, a l’exterior, una gran creu feta d’estrelles. A l’interior, es pot distingir una petita figura de santa Caterina, recognoscible per la gran mola amb què va ser martiritzada i que hi ha representada al seu costat. Al terç apareix una inscripció molt interessant, tot i que lleugerament desordenada: «Afulguere tempestate liberanos domine lo poble de uinols a santa / Catarina uerge y martir me feu Iosep Pomerol ani 1846». El text és una pregària a Déu perquè alliberi

el poble de llamps i tempestes. És important recordar que les campanes sempre han tingut una funció comunicativa i una funció màgica. Fins no fa massa anys hi havia la creença que el so de les campanes podia allunyar les tempestes i, per tant, protegir els camps. És conegut que quan el temps empitjorava els campaners pujaven a repicar ben fort, de vegades ajudats per altres homes de la població. La més moderna s’anomena Joana i la va instal·lar, l’any 1963, l’empresa Manufacturas Blasco. La seva epigrafia, molt senzilla, està formada per una sèrie de cordons i motius vegetals. Hi destaquen una gran creu i una petita imatge de sant Joan Baptista, copatró de la vila. Al peu s’hi pot llegir: «Joannes año MCMLXIII». Una i altra han patit diferents processos de reforma i restauració, i han perdut l’estructura original. En un espadat que corona la part central de la façana hi ha una tercera campana, molt més petita que les altres.

118

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 118

21/7/20 13:49

119

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 119

21/7/20 13:49

ALTRES CAMPANERS AL BAIX CAMP

Parròquia de Sant Martí Bisbe de l’Aleixar A l’Aleixar, els responsables de fer els diferents tocs de campanes, tant civils com religiosos, eren els agutzils. Jerónimo Rodríguez Ortiz se’n va encarregar durant un breu període de temps. Després el va succeir Vicenç Martí Puig, que s’hi va dedicar molts anys. Des de fa una vintena d’anys, però, a causa d’unes desavinences entre la parròquia i l’Ajuntament, es va establir que els agutzils només facin els tocs de campanes civils i, des de llavors, es van limitar a tocar a difunts. A causa d’això, Ramon Anglès Ferraté va començar a recuperar i a documentar els tocs manuals de l’Aleixar. L’ actual agutzil, Jaume Muixí Gebellí, va incorporar-se a la recerca, a la qual també es va sumar Vicenç Martí. Actualment les campanes estan automatitzades i tenen programats tot el ventall d’avisos tradicionals de la parròquia. No obstant això, els tocs encara es fan manualment. Els diumenges ordinaris se n’encarreguen els feligresos, estirant la corda des del peu del campanar. Per les grans solemnitats —Nadal, Pasqua, Corpus, comunions,

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 120

confirmacions i festes— són els campaners, entre els quals hi ha l’actual agutzil, els que pugen a la torre i fan repicar, ventar i voltejar les campanes. Ramon Anglès ha documentat, recentment, els noms dels campaners, ja difunts, que antigament pujaven a tocar els dies de festa: Anton Salomó, Isidre Salvat, Lluís Sans i Guillermo Marin. També ha recollit que l’agutzil anterior a Jerónimo Ortiz es deia Miquel Baiget. Baiget, a diferència d’Ortiz, només s’encarregava del toc de difunts. La professora Fina Anglès Soronellas també va recollir, l’any 1983, un fragment de la caramella que va escriure, a principis de segle xx, el rector del poble. Mossèn Pau Virgili va dedicar uns versos de la cançó al campaner d’aleshores, del qual desconeixem el nom, tot i que sabem que era de cal Gerrer: «De nom em diuen Gerrer, / d’aufici en sóc campaner, / ne faig, desfaig matalassos / i altres coses qui convé. / Gerrer ja en toca campanes, / s’acosta Festa Major, / necessita que l’ajudin / per a repicar millor».

21/7/20 13:49

Parròquia de Sant Miquel Àrcangel d’Almoster

Parròquia de Sant Vicenç Màrtir de Castellvell del Camp

Avui dia, els tocs de campanes d’Almoster estan automatitzats. No obstant això, l’agutzil de l’Ajuntament s’encarrega de fer, manualment, els de Festa Major, Sant Miquel i la diada de Sant Abdó i Sant Senén. En aquesta ocasió es voltegen a mà les campanes. Quan mor un veí, l’agutzil també s’ocupa d’engegar el toc automàtic de difunts. Des de l’any 2003 fins avui dia, el campaner-agutzil del poble és David Sotorra Pàmies.

Antigament, l’encarregat de tocar les campanes era l’agutzil municipal. Gaspà Fonts Barberà va ocupar-se’n durant trenta-tres anys, fins a la seva jubilació, l’any 2000. Va aprendre l’ofici del seu antecessor, Joan Príncep, i va donar als tocs un aire més alegre, incorporant-ne de nous, com ara el d’aubat. Fonts va ser el darrer campaner que va ventar i voltar completament la campana gran. Quan es va retirar, el va succeir Baltasar Nebot, que va fer de campaner fins que es van automatitzar els tocs. En aquell moment es va considerar que imitar els tocs manuals de forma mecànica era massa complicat i es va decidir programar-ne uns d’estàndard.

121

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 121

21/7/20 13:49

RECULL DE CAMPANES DOCUMENTADES BAIX CAMP*

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

1611

La Selva del Camp

Sant Andreu Apòstol

Maria

Desconegut

1655

La Febró

Sant Esteve

Jesús Maria Josep

Desconegut

1664

Prades

Santa Maria la Major

Maria Josep Florentina Desconegut

1750

La Selva del Camp

Sant Andreu Apòstol

Andrea

Desconegut

1761

Maspujols

L’Assumpció

Maria Assumpta

Jaume Mestres

1761

Maspujols

L’Assumpció

Sant Marc

Jaume Mestres

1763

L’Albiol

Sant Miquel Arcàngel

Maria

Jaume Mestres

1767

Capafonts

Santa Maria Assumpta

Sta. Maria, Sta. Bàrbara i St. Roc

Francisco Badrilles

1769

Duesaigües

Santa Maria

Maria

Desconegut

1773

L’Aleixar

Sant Martí Bisbe

Blaia

Jaume Mestres

1773

L’Aleixar

Sant Martí Bisbe

Martina

Jaume Mestres

1789

Castellvell del Camp

Sant Vicenç Màrtir

Sebastiana Anna

Ramon Pomerol

1791

La Selva del Camp

Sant Andreu Apòstol

Hores

Desconegut

* En el present requadre s’hi inclouen les campanes documentades durant la fase preparatòria del llibre,

així com les dades obtingudes per Coia Escoda i Mercè Toldrà en el seu inventari inèdit realitzat l’any 1987.

122

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 122

21/7/20 13:49

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

1813

Montbrió del Camp

Sant Pere Apòstol

Antònia

Jaume Mestres

1821

Vandellòs

Sant Andreu Apòstol

Andrea

Francesc Guillén

1822

Pratdip

Nativitat de Maria

Maria

Ramon Pomerol e Hijo

1834

Vilanova d’Escornalbou Sant Joan Baptista

Desconegut

Josep Pomerol

1839

Vilaplana

Nativitat de la Mare de Déu

Maria

Josep Pomerol

1846

Almoster

Sant Miquel Arcàngel

Maria

Bonabentura e Ysidro Pallés

1846

Vinyols i els Arcs

Santa Caterina Verge i Màrtir Caterina

Josep Pomerol

1850

Botarell

Sant Llorenç Màrtir

Llorença

Josep Pomerol

1850

Mont-roig del Camp

Sant Miquel Arcàngel

Maria

Josep Pomerol

1852

Almoster

Sant Miquel Arcàngel

Miquela

Josep Pomerol

1852

La Selva del Camp

Sant Andreu Apòstol

Petita

Desconegut

1862

Castellvell del Camp

Sant Vicenç Màrtir

Vicenta

Josep i Ramon Pomerol

1881

Vilaplana

Nativitat de la Mare de Déu

Gran

Ramon Pomerol

1883

L’Albiol

Sant Miquel Arcàngel

Mercè Miquela Teresa

Ramon Pomerol

1883

Reus

Sant Pere Apòstol

Petra Clàudia Misericòrdia

Ramon Pomerol

123

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 123

21/7/20 13:49

RECULL DE CAMPANES DOCUMENTADES BAIX CAMP

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

1883

Les Borges del Camp

L’Assumpció

Trinitat

Ramon Pomerol

1884

Mont-roig del Camp

Sant Miquel Arcàngel

Mitjana

Ramon Pomerol e Hijo

1886

L’Aleixar

Sant Martí Bisbe

Antònia

Ramon Pomerol e Hijo

1886

L’Aleixar

Sant Martí Bisbe

Fímbria

Ramon Pomerol e Hijo

1892

La Febró

Sant Esteve

Mitjana

Ramon Pomerol e Hijo

1893

Capafonts

Santa Maria Assumpta

Bàrbara

Celedonio Ortiz i Paulo Santander

1941

Les Borges del Camp

L’Assumpció

Maria de la Riera

Rosés Hermanos

1941

Reus

Sant Pere Apòstol

Misericòrdia

Rosés Hermanos

1941

Cambrils

Sant Pere

Teresa Josefa Ramona

Desconegut

1943

Reus

Sant Pere Apòstol

Sant Pau

Rosés Hermanos

1944

Vandellòs

Sant Andreu Apòstol

Bàrbara

Manuel Rosés Vidal

1944

Riudoms

Sant Jaume Apòstol

Bonaventura Gran

Manuel Rosés Vidal

1944

Riudoms

Sant Jaume Apòstol

Immaculat Cor de Maria

Manuel Rosés Vidal

1944

Riudoms

Sant Jaume Apòstol

Jacoba

Manuel Rosés Vidal

1944

Riudoms

Sant Jaume Apòstol

Sebastiana Anna

Manuel Rosés Vidal

124

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 124

21/7/20 13:49

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

1944

Prades

Santa Maria la Major

Petita

Manufacturas Blasco

1944

Montbrió del Camp

Sant Pere Apòstol

Petra Josefa Javiera

Manuel Rosés Vidal

1951

Pratdip

Nativitat de Maria

Assumpció

Talleres Cronos

1951

Colldejou

Sant Llorenç

Llorença

Talleres Cronos

1951

Pratdip

Nativitat de Maria

Marina

Talleres Cronos

1951

Colldejou

Sant Llorenç

Rafaela

Talleres Cronos

1963

Vinyols i els Arcs

Santa Caterina Verge i Màrtir Joana

Manufacturas Blasco

1971

Botarell

Sant Llorenç Màrtir

Candelera

Salvador Manclús

1971

Botarell

Sant Llorenç Màrtir

Bàrbara

Salvador Manclús

1986

La Selva del Camp

Sant Andreu Apòstol

Reina dels Màrtirs

Salvador Manclús

1990

Reus

Sant Pere Apòstol

Sant Bernat

Arcadi Guixà

2004

Masllorenç

Sant Ramon de Penyafort

Petita

Desconegut

2007

Cambrils

Sant Pere

Carme

Desconegut

2007

Cambrils

Sant Pere

Camí

Desconegut

2007

Cambrils

Sant Pere

Jordina

Desconegut

125

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 125

21/7/20 13:49

RECULL DE CAMPANES DOCUMENTADES BAIX CAMP

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

2007

Cambrils

Sant Pere

Petra

Desconegut

2009

Masllorenç

Sant Ramon de Penyafort

Montserrat

Abel Portilla

Desconeguda

Mont-roig del Camp

Sant Miquel Arcàngel

Jesús Maria Josep

Ramon Pomerol

Desconeguda

La Selva del Camp

Sant Andreu Apòstol

Quarts

Desconegut

Desconeguda

La Febró

Sant Esteve

Saturnina Micaela Joana Joaquima Bàrbara

Ramon Pomerol e Hijo

Desconeguda

Vilaplana

Nativitat de la Mare de Déu

Verge Maria

Desconegut

Desconeguda

Almoster

Sant Miquel Arcàngel

Petita

Pedro Dencausse

126

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 126

21/7/20 13:49

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 127

21/7/20 13:49

BAIX EBRE • • • •

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 128

Parròquia de Sant Josep de l’Aldea Parròquia de Sant Joan Baptista de l’Ampolla Catedral de Santa Maria de Tortosa Parròquia de l’Assumpció de Maria del Perelló

21/7/20 13:49

ASSUMPCIÓ DE MARIA El Perelló

SANTA MARIA Tortosa

SANT JOAN BAPTISTA L’Ampolla

SANT JOSEP L’Aldea

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 129

21/7/20 13:49

PARRÒQUIA DE SANT JOSEP DE L’ALDEA El nucli primitiu de la vila es va formar a l’entorn de l’actual ermita de la Mare de Déu de l’Aldea, que antigament era l’església parroquial del poble. Al llarg dels segles, el poble va quedar completament abandonat, tot i que el temple va continuar obert gràcies a l’activitat de la confraria dels mariners. Durant el segle xx l’Aldea va experimentar un important augment demogràfic, que es va materialitzar en la creació de nous barris, lluny del nucli antic i, per tant, de l’ermita. Per aquest motiu, el bisbe de Tortosa va erigir dues noves parròquies: la de Sant Ramon, el 1930, al barri de l’Estació, i la de Sant Josep, el 1966, al barri de l’Hostal. El desembre de 1966, els arquitectes Victorino Tolós Michavila i Joan Ramon Sans Segarra van presentar els plànols de la nova església de Sant Josep i, un any més tard, van començar els treballs. En primer lloc es van preparar els fonaments del temple i,

tot seguit, es va construir el campanar. La torre consta de tres pilars de formigó armat que es van fabricar al mateix solar on actualment es troba, tal com es feia antigament amb les campanes, que es fonien al peu de les torres per evitar trasllats. Entre els dies 13 i 17 de desembre de 1967, una grua de grans dimensions va aixecar el cloquer i el va deixar enllestit i a punt per rebre els instruments, quan les obres de l’edifici amb prou feines havien començat. Aquest procediment trenca amb la tradició centenària de construcció de temples. Normalment, les esglésies es començaven a construir per l’absis per tal de poder consagrar l’altar i estrenar-les. El campanar s’acostumava a deixar pel final, una vegada s’haguéssin acabat les obres. Després d’una petita aturada dels treballs, l’església de Sant Josep va ser beneïda el dia 24 de juny de 1969. El seu campanar és una torre impressionant, que, segons el

professor Delfí Dalmau, fa vinti-un metres d’alçària. Els tres llargs pilars de ciment convergeixen en l’eix vertical central. La base és lleugerament més ampla i es va estrenyent i estilitzant fins a arribar a la cel·la de les campanes, de planta circular i vorejada per una senzilla barana. A partir d’aquest punt, les tres columnes tornen a divergir. Tres petites bigues de ciment armat uneixen el punt més alt dels tres pilars, formant una espècie de finestral simbòlic i obrint un espai central, on pengen dues campanes superposades i on encara queda espai per a una tercera. Seguint la tradició moderna del moment, els instruments estan fixats en unes bigues, sense eix de rotació ni braç o contrapès. Com en tants altres casos similars, es va automatitzar directament, sense deixar-lo preparat per poder tocar les campanes a mà. D’acord amb la tradició postconciliar, es tracta d’un conjunt extremadament sobri.

130

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 130

21/7/20 13:49

131

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 131

21/7/20 13:49

PARRÒQUIA DE SANT JOAN BAPTISTA DE L’AMPOLLA El petit temple, dedicat a Sant Joan, es va inaugurar l’any 1854, tot i que l’edifici actual data de 1946, ja que l’anterior va ser destruït completament durant la Guerra Civil i reconstruït posteriorment. Avui dia disposa de dos petits campanars d’espadanya, d’un sol ull cadascun. El principal es troba al punt més alt de la façana i l’ocupa la campana Maria del Carme, fosa aquell mateix any. La van regalar els veïns del Perelló, ja que fins a l’any 1990 l’Ampolla era una pedania d’aquell municipi. A la dreta de la porta del temple, sobre la coberta de la nau lateral, hi ha el segon espadat, més senzill. Aquí s’hi troba una de les campanes més curioses i singulars de les comarques tarragonines. L’historiador local Jorge Martínez Cabrera va desxifrar-ne la següent inscripció: «Vox dei de facie / (Cae)esaraugustorum / (ex) sumto B. Balmas / (an)no MDCCCLIII», que el professor Lluís M. Moncunill tradueix així: «Campana feta amb monedes dels cèsars a expenses de B. Balmes, any 1853». A partir de la descoberta del text, Mar-

tínez Cabrera ha fet un estudi de la història d’aquest instrument. L’ any 1853, Bernardo Balmes, un ric terratinent de l’Ampolla que residia a Tortosa, va decidir fer donació d’una campana al temple parroquial que s’estava construint. Balmes, motivat per un despit religiós contra el paganisme, hauria llençat al metall fos del nou instrument una sèrie de monedes romanes aparegudes al terme durant la construcció del ferrocarril. Això explicaria la inscripció de la campana. La seva història, però, no acaba aquí. Una vegada acabat l’instrument, Balmes es va desdir de lliurar-lo a l’església de l’Ampolla i va acabar dipositat a la sagristia de la capella de Sant Roc de Tortosa. Al 1874, una barrancada de l’Ebre es va endur església i campana al fons del riu, d’on la van rescatar, deu anys més tard, uns pescadors. La campana va passar a mans del comandant de la marina, que va fer-ne lliurament al bisbe de Tortosa. Llavors, l’alcalde pedani de l’Ampolla, Marcel·lí Andrés, es va entrevistar amb el prelat amb l’objectiu que els fes donació de l’instrument. El bisbe hi va acce-

dir, sempre que la senyora Maria Filoses, vídua de Balmes, hi estigués d’acord. Finalment, la petita campana es va instal·lar a l’església del poble el dia de Sant Joan d’aquell mateix any, el 1884. S’hi va estar fins a l’esclat de la Guerra Civil. En un principi, la petita campaneta s’utilitzava per avisar dels bombardejos, però va desaparèixer quan tota l’església va ser destruïda. Reconstruït el temple, l’any 1946, els veïns del Perelló van regalar la campana nova, la Maria del Carme, per substituir l’antiga. Poc temps després es va localitzar l’original a Tortosa. Com que ja l’havien substituït, es va cedir a la parròquia de Camarles. L’ antic instrument no va retornar al poble, d’acord amb les feligreses del poble, fins a l’època en què mossèn Salvador era rector, és a dir, abans de 1968. Aleshores es va aixecar el segon espadat per poder instal·lar-la. Disposa d’un conjunt de jou i contrapès de fusta, dotat de cigonyal metàl·lic, que permetia el seu volteig manual. A partir del seu retorn es va utilitzar per cridar a les misses diàries i a rosari. Actualment, però, està en desús.

132

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 132

21/7/20 13:49

133

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 133

21/7/20 13:49

CATEDRAL DE SANTA MARIA DE TORTOSA L’ any 1347 es va començar a construir la part gòtica de l’edifici actual. Inicialment es va concebre com una reforma i ampliació del temple romànic existent, però finalment el nou va acabar substituint completament el vell. D’acord amb els doctors Victòria Almuni i Josep Lluís Guinovart, els treballs van durar segles i es van allargar fins al 1703, quan es van enderrocar els darrers murs de l’edifici romànic. Al segle xvi, l’any 1597, van començar les obres dels dos campanars que, segons el projecte, s’havien d’aixecar un a cada extrem de la façana. Al mes de febrer es va començar la torre del Baptisteri, a l’esquerra, i a l’abril la del Rellotge, a la dreta. Les obres, però, es van aturar aviat i els anys següents es van succeir arquitectes i projectes diferents fins arribar a l’actual, d’estil barroc. Els treballs es van reprendre amb intermitència, però sense avançar gaire. L’ any 1682 s’estava acabant de construir la nau principal de la catedral i els canonges van acordar aixecar els primers nivells del campanar. Les obres avançaven lentament i, el 1702, el capítol de la catedral va ordenar el trasllat de les campanes a

la torre del Rellotge, encara amb prou feines començada. L’ any 1755 es va produir un nou canvi de disseny en el projecte de la façana, que incloïa els campanars, i un any més tard les obres es van aturar definitivament. La torre del Baptisteri no es va arribar a aixecar mai i la de les Hores va quedar reduïda a la mínima expressió. La cel·la actual, acabada al llarg del segle xviii, és de dimensions reduïdes i no té cap mena de decoració, cosa que contrasta amb la base barroca del conjunt de la façana. Té planta rectangular amb dos ulls a la cara frontal i lateral dreta, i tres a la posterior i lateral esquerra. La part inferior dels murs, fins a l’arrencada dels arcs de mig punt dels finestrals, és de petits carreus de pedra regulars. En canvi, la part superior és de maó arrebossat. El terrat és modern, fet amb bigues de formigó. A l’ull dret de la façana s’hi troba la campana Maria Cíngulo (Maria Cinta), que segons el doctor Francesc Llop és una de les campanes de volteig més grans de l’Estat. Va ser donació de la família Bau Blasi i la van fondre l’any 1952 a Silla (Valèn-

cia), al taller dels germans Rosés. La seva instal·lació és típica de les campanes fabricades en aquesta època. L’ estructura és completament metàl·lica. El jou és lleugerament corbat, per tal de facilitar el moviment de l’instrument i estalviar contrapès. No disposa de corona per lligar-la a l’eix. En comptes d’això, va ser perforada i collada directament al jou. Disposa de motor de volteig continu, tot i que no es fa servir. Mitjançant un electromall amagat a la paret assenyala les hores. També es toca en les grans solemnitats. Presenta una decoració molt senzilla, pròpia de les campanes industrials. Al mig, a la cara exterior, amb grans lletres es pot llegir: «Maria a Cingulo», i just a sobre una gran creu emergeix d’un núvol. A l’interior, una senzilla inscripció diu: «Tortosa / refundida el año MCMLII». Al mig peu, un altre text voreja el faldó de la campana: «F. Xaverius Bau. M. A. Mercede Blasi consortes eorumque filii magnifice me donarunt anno domini MCMXLII». Al finestral que mira a la nau hi ha l’única campana històrica que es conserva a la cel·la, la Bàrbara, fosa per Antonio

134

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 134

21/7/20 13:49

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 135

21/7/20 13:49

Guillem, de Vinaròs, l’any 1824. Aquesta campana, però, no coincideix amb cap de les que s’havien documentat abans de la Guerra Civil. Al finestral lateral hi ha la Còrdula Càndida, fabricada a Cantàbria, l’any 1995, per Abel Portilla, aprofitant les restes de la campana instal·lada l’any 1951. A l’interior de la cel·la s’hi troben cinc campanes més que formen part d’un petit carilló musical, construït per Boada, que cada quart d’hora interpreta un petit fragment dels goigs dedicats a la Mare de Déu de la Cinta. Originàriament l’activava el rellotge mecànic de la catedral, però actualment està informatitzat. Les campanes van ser fetes l’any 1940, dues a Madrid, al taller de Constantino Linares Ortiz, i les altres tres a Silla (València), a la foneria dels germans Rosés. El conjunt va ser una donació de la família Bau-Carpi i es va beneir al setembre de 1942. A l’absis de la catedral s’hi troba un petit espadat d’un sol

ull amb la campana Vedada, avui en desús. S’anomena així perquè el seu ús estava estrictament regulat. Només es podia tocar per acompanyar el toc de difunts que anunciava la mort d’un papa, del rei, la reina, el bisbe o un canonge. També es feia servir per assenyalar el moment de la consagració, alçar Déu, i en els combregars, és a dir, quan es portava la comunió als malalts. Aquesta campana també destaca per la seva instal·lació: un conjunt de jou i capçal tradicional de fusta, dotat d’una roda de grans dimensions adossada a l’eix, on hi ha lligada la corda per tocar-la manualment. Segons la inscripció del terç, està dedicada a sant Antoni Abat i va ser una ofrena del gremi de pagesos de la ciutat: «San Antonio Abad · El gremio de labradores / Tortosa año 1894». Al mig, a la cara exterior, hi ha la marca del fonedor: «Valentin Traver / y / hermano / fundidores», vigilada de prop per una sargantana. A la cua de l’animal, en un lateral

de la campana, es pot veure una lletra tau, la t en l’alfabet grec, que forma part de la iconografia de sant Antoni Abat. Al lateral oposat hi ha una representació de la crucifixió. Finalment, a la cara interna, apareix una gran creu feta per estrelles emmarcades per rombes. Tot i ser una campana antiga (1894), la seva descripció no coincideix amb les que recull el canonge José Matamoros, el 1932. Segons ell, la Vedada es va fondre al segle xvi i la seva inscripció deia: «Ave Maria gratia plena». En el seu informe d’abans de la Guerra Civil, Matamoros parla d’una campana dels quarts. Possiblement aquesta campana va sobreviure al conflicte i, una vegada instal·lat el carilló, va quedar fora d’ús. En aquell moment es podria haver traslladat a l’espadanya de l’absis i hauria ocupat el lloc de l’antiga Vedada, que s’hauria perdut durant la guerra. A la catedral de Tarragona hi ha una campana similar amb el mateix nom i amb una funció pràcticament idèntica.

136

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 136

21/7/20 13:49

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 137

21/7/20 13:49

ALTRES CAMPANERS DEL BAIX EBRE

Parròquia de l’Assumpció de Maria del Perelló Actualment s’encarreguen de tocar les campanes Jacint Subirats Rebull i, quan fa falta, Ernest Roig Tomàs. Subirats va començar a tocar les campanes fa més de seixanta anys, quan era escolà. Al 1952, quan només tenia deu anys, mossèn Manuel Milian Boix li va donar les claus de l’església perquè fes el toc de l’avemaria, cada migdia. Se’n va cuidar fins al 1955, quan mossèn Milian va ser destinat a Vinaròs. Durant els darrers trenta anys, era el rector, ajudat per Ernest Roig, qui feia els avisos. Fa cosa de tres anys, Jacint Subirats, ja jubilat, ha tornat a encarregar-se de fer els diferents avisos amb les campanes per ajudar l’actual rector, mossèn Ivan Cid. Per la Festa Major, són els quintos els que fan el repic d’inici de les festes.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 138

21/7/20 13:49

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 139

21/7/20 13:49

RECULL DE CAMPANES DOCUMENTADES BAIX EBRE

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

1824

Tortosa

Catedral de Santa Maria

Bàrbara

Antonio Guillem

1848

L’Ametlla de Mar

Purificació de Maria

Mitjana

Bonau Pallès

1853

L’Ampolla

Sant Joan Baptista

Petita

Desconegut

1894

Tortosa

Catedral de Santa Maria

Vedada

Valentin Traver y hermano

1857

Jesús

Sant Francesc

Maria Cinta, Francisca, Antònia

Desconegut

1940

Tortosa

Catedral de Santa Maria

Carilló 1

Constantino de Linares Ortiz

1940

Tortosa

Catedral de Santa Maria

Carilló 2

Rosés Hermanos

1940

Tortosa

Catedral de Santa Maria

Carilló 3

Rosés Hermanos

1940

Tortosa

Catedral de Santa Maria

Carilló 4

Constantino de Linares Ortiz

1940

Tortosa

Catedral de Santa Maria

Carilló 5

Rosés Hermanos

1945

El Perelló

L’Assumpció de Maria

Assumpció

Rosés Hermanos

1945

El Perelló

L’Assumpció de Maria

Bàrbara

Rosés Hermanos

1945

El Perelló

L’Assumpció de Maria

Mercè

Rosés Hermanos

1945

L’Ametlla de Mar

Purificació de Maria

Hores

Rosés Hermanos

1946

L’Ampolla

Sant Joan Baptista

Carme

Desconegut

140

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 140

21/7/20 13:49

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

1952

Tortosa

Catedral de Santa Maria

Maria Cíngulo

Rosés Hermanos

1995

Tortosa

Catedral de Santa Maria

Còrdula Càndida

Abel Portilla

2007

L’Ametlla de Mar

Purificació de Maria

Candela

Desconegut

2009

Jesús

Sant Francesc

Pelegrina

Desconegut

2018

La Cava

Sant Miquel Arcàngel

Mare de Déu de Fàtima

Paccard

141

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 141

21/7/20 13:49

BAIX PENEDÈS • Parròquia de Sant Julià de l’Arboç • Parròquia de Santa Eulàlia de Banyeres del Penedès • Prioral de Santa Maria de Santa Oliva • Parròquia de Sant Salvador del Vendrell

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 142

21/7/20 13:49

SANTA EULÀLIA Banyeres del Penedès SANT JULIÀ L’Arbóç

SANTA MARIA Santa Oliva SANT SALVADOR El Vendrell

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 143

21/7/20 13:49

PARRÒQUIA DE SANT JULIÀ DE L’ARBOÇ L’ any 1622 el campanar de l’antic temple romànic es trobava en molt mal estat. Per això, després d’haver-lo peritat, el consell de la vila va ordenar que es desmuntés fins a l’arrencada de la teulada i es tornés a edificar de nou. Aquests treballs es van donar per acabats el dia 5 d’abril de 1627. Uns anys després, l’estat ruïnós de la resta de l’edifici va fer necessària la construcció d’una nova església, que es va aixecar al mateix solar de l’antiga. Les obres van començar l’any 1631 i es van acabar el 1646. El campanar principal, construït entre 1622 i 1627, conserva la base romànica, de planta quadrada. Datada entre els segles xi i xii, presenta un parament de carreus més aviat petits i irregulars. Els cossos superiors de la torre, en canvi, estan formats per carreus regulars de majors dimensions. Al tercer cos s’hi obren vuit finestrals ogivals amb esplandit, propis de l’estil gòtic. Corona el conjunt una balustrada d’ordre clàssic que encercla el terrat. L’historiador local Esteve Cruañes va documentar que, durant el segle xix, es van instal·lar diferents aparells de telegrafia òptica en aquest terrat. S’utilitza-

ven per a comunicacions de tipus militar i es van desmantellar definitivament l’any 1864. La torre fa uns vint-i-set metres d’alçària. Avui dia, a la cel·la s’hi conserven quatre campanes d’ús litúrgic, col·locades cadascuna d’elles en un finestral. Substitueixen les que es van perdre durant la Guerra Civil. Les dues primeres, Montserrat Carme i Teresa de Jesús Infant, es van instal·lar l’any 1941. L’Honorata i la Juliana van arribar un any més tard, el 1942. Totes quatre es van fondre a Olot, al taller de la família Barberí. La façana principal, d’estil renaixentista, està coronada als extrems per dues torrelles bessones. Tenen planta quadrada i estan cobertes per una teulada piramidal. A cadascuna de les cares s’hi obre un finestral de mig punt. Des de la segona meitat del segle xvii, a la torrella esquerra hi ha la maquinària del rellotge, l’esfera i les campanes horàries. S’hi van traslladar entre 1655 i 1658, provinents del campanar principal. La campana dels quarts és la més antiga que es conserva. L’ estudi dels Campaners de la Catedral de València la data, aproximadament, de mitjan segle xiv.

Té una forma lleugerament tubular i presenta la següent inscripció en lletra gòtica: «Madona Santa Maria de la Mar». D’acord amb la documentació d’Esteve Cruañes, podria tractar-se de l’antiga campana del Sanctus, que en el moment de traslladar el rellotge al lloc actual va passar a assenyalar els quarts. L’altra campana històrica de l’Arboç és la de les Hores. Va ser fosa l’any 1621, segurament per l’artesà barceloní Francesc Carmini, que hauria cobrat trenta-sis lliures, catorze sous i sis diners. El tipus de lletra de la seva inscripció és molt treballat i singular. Destaca l’aparició de flamencs i elements vegetals integrats en la tipografia. En el text del terç es pot llegir: «XPS vincit XPS regnat XPS imperat […] Dominum», una referència que apareix sovint a les campanes i que significa: «Crist venç, Crist regna, Crist impera […] el Senyor». Just a sota apareixen diferents imatges repartides al voltant de la campana: l’eccehomo, a la cara interna, un escut coronat amb les quatre barres catalanes al lateral i dues imatges de sants que costen d’identificar. Sota de l’eccehomo apareix una gran creu, el peu de la qual separa per la meitat l’any de

144

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 144

21/7/20 13:49

la seva fosa: «1621». Una sanefa a mode de cinta segueix el perímetre del cos central. A la cara exterior, fa com un llaç i l’extrem final «penja». En aquest fragment de la banda s’hi pot llegir «Ave Maria». A la torrella bessona de la dreta s’hi conserven les matraques, un instrument de percussió fet de fusta, que s’utilitza el Divendres Sant per cridar als oficis. Les actuals, encara en servei, van ser donades particularment per l’alcalde, Carles Mas Mestre, l’any 1957. El 1994 el Cos de Portants del Sant Crist les va refer. Des d’inicis del segle xx, els campaners de l’Arboç eren el matrimoni format per Joan Marqués Figueras i Francisca Ventosa Vidal, que s’hi van dedicar

la major part de la seva vida. El 14 de setembre de 1947, la vila els va homenatjar pels seus cinquanta anys de servei. Més tard, els van succeir dues de les seves filles, Maria Marqués Ventosa i Teresina Marqués Ventosa, que van fer-se’n càrrec fins a l’automatització dels tocs de campanes, l’any 1980. Per acomiadar-se, van interpretar, per última vegada, tots els tocs que coneixien, encadenant-los l’un darrere l’altre. Maria Teresa Roquer Bundó, néta de Teresina, va enregistrar-los des d’un terrat amb una cinta de magnetòfon. L’ any 2008, amb motiu del dos-centè aniversari de l’entrada de les tropes franceses a l’Arboç, dos descendents de les últimes

campaneres, Josep Bundó i Gerard Vallès, van tornar a tocar-les manualment. A partir de la gravació conservada van extreure la partitura del toc de foc, que van interpretar per primera vegada el dia 9 de juny de 2008. L’ agost següent van recuperar el toc de festa amb motiu de la Festa Major. Avui dia, el Grup de Campaners de l’Arboç està format per Josep Bundó Teixidó, Jordi Farré Huguet, Josep M. Jané Guasch, Ramon Pardo Cocinero i Gerard Vallès Roquer. Tots ells continuen interpretant, cada any, el tocs de sometent i de foc al juny, i el de festa a l’agost. Paral·lelament treballen per continuar desxifrant la resta de tocs enregistrats l’any 1980. 145

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 145

21/7/20 13:49

PARRÒQUIA DE SANTA EULÀLIA DE BANYERES DEL PENEDÈS Es considera que l’edifici actual data de 1684, d’acord amb la data que hi ha gravada en una cornisa prop del presbiteri, encara que es conserven elements arquitectònics probablement d’època medieval. El campanar s’alça sobre la sagristia, a la dreta del presbiteri, i té planta rectangular. Pràcticament sense decoració, una senzilla motllura separa la base del cos superior, on hi ha la cel·la de les campanes. A la cara exterior, just sota la cornisa, hi apareix l’esfera del rellotge. La cel·la, orientada amb el mateix sentit que la nau, presenta sis finestrals de mig punt: dos a cadascuna de les cares més amples del cloquer i un a cadascuna de les altres. La part superior, reedificada l’any 1964, està decorada amb una segona motllura perimetral i una sèrie de merlets escalonats. Actualment, a la cel·la hi ha dues campanes. La petita porta el nom de Maria Dolors i va ser fosa l’any 1940 a Vitòria per l’empresa Viuda de Murúa. La més interessant, però, és l’Eulàlia, feta l’any 1773 per Jaume Pallés, de Granollers. Totes dues disposen d’una instal·lació típica formada per un jou recte i un

llarg capçal, tots dos de fusta, lligats per tirants de ferro. Un braç, també de fusta, permetia vogar, és a dir, ventar les campanes. Tot i això, fa anys que no es fa. Actualment es repiquen des de la sagristia mitjançant una llarga cadena lligada al batall. L’Eulàlia, al terç superior, presenta la següent inscripció: «Ad laudem et honorem St Eulalie et St Gregorii sit / Amen». Traduïda vindria a dir: «A lloança i honor de santa Eulàlia a i sant Gregori». La tipografia utilitzada és impressionant, ricament decorada amb sanefes i motius vegetals. A la cara interna, just a sota, apareix la signatura del fonedor amb un tipus de lletra més senzill: «Iaume Palles / de Granollers / del Valles / me feu». També a la cara interna, sota els tres cordons que decoren la part del mig de l’instrument, apareix la data «1773», subratllada per una branqueta sinuosa d’on surten unes quantes fulles. Com és habitual, a l’exterior, una gran creu ocupa la part central. Als laterals apareixen les imatges de diferents sants: la Mare de Déu del Roser, molt ben conservada; santa Eulàlia, amb el símbol del seu martiri (la creu en aspa i la

palma), i un bisbe amb un colom a la mà, que amb tota probabilitat representa sant Gregori. Antigament, els encarregats de tocar les campanes de les tres esglésies del poble de Banyeres eren els escolans de la parròquia, que feien de campaners. Quan el nombre d’escolans va disminuir va ser mossèn Josep Serra Cavallé, rector des del 1966 fins al 2009, qui se’n va fer càrrec. Els diumenges, però, no podia fer els tocs de les tres esglésies alhora. Llavors, els veïns Pere Jané Ferret i Joan Solé Figueras es van oferir per tocar l’avís que es feia una hora abans de la missa i el que es feia mitja hora abans. El mossèn, quan arribava, tornava a tocar quinze minuts abans i les últimes batallades en començar la celebració. L’ any 2009, quan mossèn Serra es va jubilar, el seu successor també era rector d’una altra parròquia i ja no vivia al poble. Llavors, el consell pastoral parroquial es va reunir i va decidir establir torns per poder tocar les campanes abans de la missa dels dissabtes a la tarda i abans de la missa del diumenge. Per a les celebracions ordinàries n’hi ha prou amb una persona, però per la Festa Major són

146

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 146

21/7/20 13:49

uns quants els qui pugen al campanar. A banda, Josep Anton Figueras Tuset és qui s’encarrega de fer el toc de difunts quan mor un veí o veïna. Actualment, el Grup de Campaners de Banyeres està format per Josep Cortiada Coll, Carles Ferràs Roda, Joan Figueras Solé, Josep Anton Figueras Tuset, Pere Jané Figueras, Antonio Joyanes, Jordi Ràfols Vilanova, Joan Sanahuja Anglada, Joan Urgell Rodríguez, Isa Venvota Juliachs i Josep Maria Vilanova Figueras. També van formar part del grup de campaners de la parròquia Federico Muñiz i Joan Sanahuja Tuset.

147

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 147

21/7/20 13:49

PRIORAL DE SANTA MARIA DE SANTA OLIVA L’ actual temple de Santa Maria es va construir entre els segles xii i xiii. Joan Latorre documenta que d’aquest període es conserven la façana de l’església, extremadament senzilla, i els finestrals inferiors del campanar que la corona. El cloquer, de cadireta, es divideix en dos cossos. L’inferior s’aixeca com una continuació de la façana. Té la mateixa amplada, però els carreus utilitzats en la construcció són de menors dimensions que a la part baixa del mur. Al centre s’obren dos senzills finestrals de mig punt, bessons, sense cap decoració i de tradició romànica. El parament de la part superior del campanar, en canvi, és molt irregular. De menors dimensions, ocupa l’amplada dels finestrals inferiors. Combina carreus i pe-

dres de diferents mides, tots ells col·locats sense seguir un patró definit. Ocupa l’amplada dels dos finestrals inferiors. Està centrat i presenta un acabament a dues aigües. Al bell mig s’hi troba un únic finestral apuntat, molt més petit i de tradició gòtica. La resta de l’edifici es va construir durant el segle xvi. A l’ull inferior esquerre del cloquer s’hi conserva l’única campana del temple. S’hi pot accedir des d’un petit terrat, protegit per una barana metàl· lica. Originàriament, la parròquia depenia del monestir de Sant Cugat. Més tard va passar a mans de l’ardiaca de Vilafranca i, després al bisbat de Barcelona. Finalment, l’any 1957, la majoria de les parròquies del Baix Penedès es van incorporar a l’arquebisbat de Tarragona.

148

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 148

21/7/20 13:49

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 149

21/7/20 13:49

PARRÒQUIA DE SANT SALVADOR DEL VENDRELL L’historiador local Salvador Arroyo documenta que l’actual temple de Sant Salvador es va construir entre 1732 i 1784, amb l’objectiu de substituir l’església existent. La base del campanar es va aixecar entre 1739 i 1749, de planta quadrada i pràcticament massissa, que arriba fins a l’arrencada de la coberta. Avui a la façana s’hi obre un balcó i l’esfera del rellotge. A partir de 1763, les obres van continuar sota la supervisió de diferents mestres d’obres. El projecte es va modificar diverses vegades, fins que es va decidir seguir el model neoclàssic, de planta octogonal, que fra Josep de la Concepció havia aplicat en la construcció del campanar de Vilanova i la Geltrú, acabat l’any 1670. Amb aquest canvi de disseny es va renunciar a aixecar una torre a cada banda de la façana, com s’havia previst originalment, i es van concentrar els esforços a acabar el cloquer actual. Cap a 1777 s’enllestia la cel·la de les campanes i, entre 1782 i 1784, es va edificar la torratxa superior i la cúpula. A la sala de les campanes s’obren vuit finestrals de mig punt de diferents mides: els frontals es troben completament oberts,

mentre que els de les cantonades estan parcialment tapiats, reduint considerablement l’ull de la finestra, que resulta més estret i esvelt. Repartides en les diferents obertures hi pengen cinc campanes. Les més antigues van ser foses pels germans Rosés a Silla, València, l’any 1941. S’anomenen Anna, Roser i Salvadora, respectivament. Un any més tard s’hi va afegir l’Elvira, i el 2002 l’Adela, fosa per Abel Portilla. La cel·la de l’últim pis, envoltada d’una magnífica barana de pedra, tot i ser vuitavada només presenta quatre obertures de mig punt. Les de les cantonades (de menor amplada) són cegues. Una cornisa denticulada dona suport a la cúpula on s’obren quatre ulls ovalats. El dia 6 d’agost de 1784 es va hissar al capdamunt del campanar una figura penell que representa l’arcàngel sant Rafael. Al Vendrell se’l coneix com l’àngel de Tobies, ja que segons la Bíblia va ser qui va guiar-lo i acompanyar-lo. El van fer, a Vilanova i la Geltrú, el mestre argenter Josep Romeu i el seu ajudant Josep Dalmau. És de coure i ha estat sotmès a diferents restauracions, però sempre ha retornat al seu lloc. De fet, és l’únic àngel pe-

nell del Penedès que encara és al seu lloc. Avui en dia, també se’n poden veure a Vilanova —instal·lat l’any 1705, perdut el 1936 i reposat el 1996—, a Vilafranca —col·locat el 1775 i renovat l’any 1998— i a Albinyana —fet el 1866 i substituït per una còpia el 1990. Aquell mateix any 1784 es van traslladar la maquinària i les campanes horàries del campanar antic al nou. De fet, l’antiga torre es va mantenir dempeus i en ús durant tot el procés constructiu i no es va ensorrar fins al 1786. Avui dia, la campana de les Hores i la dels Quarts segueixen a la torratxa superior informant del pas del temps. La primera data de 1717 i la segona va ser fosa el 1743 per Bartomeu Barnola. Una tercera campana històrica es troba instal·lada a l’interior del temple, a la porta d’accés al campanar. Es tracta de la campana del sometent, anomenada Maria Dolors. La va fondre Jaume Guitart l’any 1895 i actualment està esquerdada. Per aquest motiu, els campaners van promoure la seva restauració i la van col·locar en aquest lloc. La consueta de mossèn Aumatell ja distingeix que determi-

150

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 150

21/7/20 13:49

nats tocs de campanes els feien els escolans i que la resta eren responsabilitat del campaner, una figura que, a la segona meitat del segle xx, ja havia desaparegut i havia estat substituïda pel sagristà. La degradació progressiva del campanar i les campanes va motivar la creació dels Amics del Campanar del Vendrell, els quals, més endavant, es van convertir en els Campaners de l’Àngel de Tobies. Aquest grup de vendrellencs s’ha ocupat de la recuperació progressiva del campanar. La primera intervenció va consistir en la reparació de les campanes, enllestida al juliol de 1997. L’estiu següent van rehabilitar l’escala interior i van baixar l’àngel penell del capdamunt per la seva restauració. L’any 2014, els mateixos campaners es van encarregar de la seva electrificació. Es va instal· lar un sistema per fer els tocs diaris de manera automàtica, però que permet fer tots els senyals manuals tradicionals sense problemes. Actualment, el grup està format per Vicenç Cabré, Joan Güell, Xavier Mercadé, Felip Nin i Fernando Zapata.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 151

21/7/20 13:49

RECULL DE CAMPANES DOCUMENTADES BAIX PENEDÈS*

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

1350 aprox.

L’Arboç

Sant Julià

Quarts

Desconegut

1605

Masllorenç

Sant Ramon de Penyafort

Maria

Desconegut

1620

Bonastre

Santa Magdalena

Magdalena

Desconegut

1621

L’Arboç

Sant Julià

Hores

Atribuïda a Francesc Carmini

1717

El Vendrell

Sant Salvador

Hores

Desconegut

1738

Bellvei del Penedès

Santa Maria

Maria

Josep i Lluís Mestres

1738

Bellvei del Penedès

Santa Maria

Sant Joan i Sant Just

Josep i Lluís Mestres

1743

El Vendrell

Sant Salvador

Rosalia (Quarts)

Bartomeu Barnola

1769

Albinyana

Sant Bartomeu

Jaume Mestres

1772

Cunit

Sant Cristòfol

Petita

Ramon Pomerol

1773

Banyeres del Penedès

Santa Eulàlia

Eulàlia

Jaume Pallés

1800

Sant Jaume dels Domenys

Sant Jaume

Gran

Felicià Tarantino

1824

Llorenç del Penedès

Sant Llorenç

Magina

Desconegut

* En aquest quadre, a banda de les campanes inventariades durant l’etapa de documentació, s’han afegit les que

van documentar Jaume Claramunt, Montserrat Massana i Jordi Valls, l’any 1996, en el llibre Campanars i campanes de l’Alt i el Baix Penedès.

152

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 152

21/7/20 13:49

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

1842

Llorenç del Penedès

Sant Llorenç

Mitjana

Desconegut

1855

Masllorenç

Sant Ramon de Penyafort

Ramona

Ysidre Pallés

1871

La Bisbal del Penedès

Santa Maria

Gran

Ysidro Pallés e hijo

1876

La Joncosa

Sant Miquel

Petita

Fco. Buenaventura Pallés Armengol

1878

Bonastre

Santa Magdalena

Magdalena Manuela

Buenaventura Pallés Armengol

1878

Bonastre

Santa Magdalena

Mitjana (1)

Buenaventura Pallés Armengol

1883

Albinyana

Sant Bartomeu

Gran

Ramon Pomerol

1895

La Joncosa

Sant Miquel

Gran

Juan Dencausse

1895

El Vendrell

Sant Salvador

Maria Dolors (sometent)

Jaume Guitart

1912

Cunit

Sant Cristòfol

Immaculada Concepció

Moisés Díaz

1940

Banyeres del Penedès

Santa Eulàlia

Maria Dolors

Viuda de Murúa

1941

El Vendrell

Sant Salvador

Anna

Rosés Hermanos

1941

El Vendrell

Sant Salvador

Roser

Rosés Hermanos

1941

El Vendrell

Sant Salvador

Salvadora

Rosés Hermanos

1941

L’Arboç

Sant Julià

Montserrat Carme

Hijo de Esteban Barberí

153

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 153

21/7/20 13:49

RECULL DE CAMPANES DOCUMENTADES BAIX PENEDÈS

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

1941

L’Arboç

Sant Julià

Teresa de Jesús Infant

Hijo de Esteban Barberí

1942

L’Arboç

Sant Julià

Honorata

Hijo de Esteban Barberí

1942

L’Arboç

Sant Julià

Juliana

Hijo de Esteban Barberí

1942

El Vendrell

Sant Salvador

Elvira

Desconegut

1948

Santa Oliva

Santa Maria

Maria

Talleres Cronos

1978

Bonastre

Santa Maria Magdalena

Mitjana (2)

Desconegut

1988

La Bisbal del Penedès

Santa Maria

Maria

Desconegut

2002

El Vendrell

Sant Salvador

Adela

Abel Portilla

2005

Segur de Calafell

L’Assumpció

Núria

Desconegut

2005

Segur de Calafell

L’Assumpció

Assumpta

Desconegut

2005

Segur de Calafell

L’Assumpció

Carme

Desconegut

2005

Segur de Calafell

L’Assumpció

Amparo-Joaquín

Desconegut

Desconeguda

Llorenç del Penedès

Sant Llorenç

Gran

Desconegut

154

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 154

21/7/20 13:49

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 155

21/7/20 13:49

CONCA DE BARBERÀ • • • • • • • • • • •

Parròquia de Santa Maria de Conesa Parròquia de Santa Maria la Major de Montblanc Parròquia de la Transfiguració del Senyor de Pira Parròquia de Santa Coloma Verge i Màrtir de Santa Coloma de Queralt Parròquia de Santa Maria de Sarral Parròquia de Sant Salvador de Vilanova de Prades Parròquia de Sant Martí de Vilaverd Parròquia de Santa Maria de Barberà de la Conca Parròquia de Sant Jaume Apòstol de la Guàrdia dels Prats Parròquia de Sant Joan Evangelista de Lilla Parròquia de Santa Maria de Solivella

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 156

21/7/20 13:49

SANTA COLOMA Santa Coloma de Queralt SANTA MARIA Conesa

SANTA MARIA Solivella TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR Pira SANT JAUME La Guàrdia dels Prats

SANTA MARIA Sarral

SANTA MARIA Barberà de la Conca

SANTA MARIA LA MAJOR Montblanc SANT SALVADOR Vilanova de Prades

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 157

SANT JOAN Lilla

SANT MARTÍ Vilaverd

21/7/20 13:49

PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE CONESA L’ església es va començar a construir l’any 1335 per substituir-ne una d’anterior d’estil romànic. Les obres es van allargar fins al 1347, però es van acabar sense haver completat el projecte inicial. Cinquanta anys més tard, el 1399, els jurats de la vila van contractar el mestre de cases montblanquí Pere Cirol per aixecar el campanar. Un projecte que havia de costar 4.500 sous de Barcelona. La pedra, les eines i el morter, que no s’incloïen en la quantitat estipulada, anaven a càrrec de la vila. Segons l’Ajuntament de Co-

nesa, el campanar, d’estil gòtic, té una planta quasi quadrada (5,35 per 5,05 metres) i una alçària de 29 metres. És una torre sòbria i esvelta, feta de carreus petits i regulars. Les seves quatre façanes llises només estan interrompudes per dues senzilles cornises, l’una a l’altura de la coberta de la nau i l’altra a la base dels merlets. Aquesta segona té a cada cantonada uns sobresortints acanalats de pedra que recullen l’aigua de la pluja. Centrat a la part superior de cada cara s’hi obre un petit finestral apuntat, típic de l’estil gòtic, en cadascun dels quals

penja una campana. La més antiga data de 1423. L’Antònia va ser fosa l’any 1733, i el 1998 se’n van afegir dues més. La sala de les campanes està coberta amb una volta de creueria. L’ element més destacat del campanar, que el fa únic a tota la Conca de Barberà, és el fet que el terrat estigui protegit per merlets, cosa que li dona un aire de castell. Sembla que ja des dels seus inicis se li va donar la funció de torre de defensa, ja que la construcció dels merlets estava inclosa en el contracte de construcció del campanar.

158

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 158

21/7/20 13:49

159

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 159

21/7/20 13:49

PARRÒQUIA DE SANTA MARIA LA MAJOR DE MONTBLANC

L’ arxiver montblanquí Josep M. Porta documenta que l’església es va començar a bastir a principis del segle xiv per substituir-ne una d’anterior d’estil romànic, les restes de la qual són visibles al paviment del presbiteri. La construcció de l’edifici, molt ambiciós i de grans dimensions, va avançar lentament fins a l’any 1632, moment en què, tot i restar visiblement inacabat, les obres es van aturar per sempre. Tot apunta que s’havia projectat un campanar monumental, del qual només se n’hauria construït la base, als peus de la nau i a l’extrem oposat de la porta principal. Avui dia, en aquest espai hi ha una petita escala de caragol que condueix a les terrasses de sobre les capelles. Actualment l’església té tres campanars ben diferenciats. El principal es troba sobre les capelles de la capçalera del temple. Consisteix en dos murs que tanquen l’espai entre els contraforts de l’absis, en els quals s’obren sis finestrals, quatre en un i dos en l’altre. Antigament una teulada protegia els campaners de les inclemències del temps, però durant la restauració de 1999 es va

retirar. És un campanar únic al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, ja que es tracta d’una estructura provisional que es va construir per acollir temporalment les campanes mentre duraven les obres del temple, que no es va acabar mai. Una mica més amunt, al nivell de la teulada de la nau, s’aixeca el segon campanar: una petita espadanya d’un sol ull. Avui és buida, però fins a l’esclat de la Guerra Civil acollia la campaneta utilitzada per cridar a missa diària. El tercer és un espadat que corona la façana de l’església. A l’ull inferior, de majors dimensions, hi havia la campana de les hores, i al superior, més petit, la dels quarts. Totes dues estaven connectades al rellotge mecànic que hi havia instal·lat just a sota, en un recambró a la terrassa que hi ha sobre la porta principal. Des de l’any 1986 es troben al cloquer principal, juntament amb la de Pa i Nous i la Reina dels Àngels. La campana horària, també anomenada de Crist Rei, és una de les nou més antigues que s’han pogut documentar. Va ser fosa l’any 1510 i presenta una epigrafia molt rica. El 1986

l’empresa valenciana de Salvador Manclús va baixar-la del seu lloc original; la va dotar d’un eix i un contrapès metàl·lic; li va afegir un electromall i un motor de volteig, i la va situar al campanar principal. Actualment, el motor de volteig ha desaparegut i la instal·lació automàtica es basa en un electromall modern. L’ any 2016 l’empresa Carvajal Corredera d’Alcoletge li va afegir un braç metàl·lic perquè els campaners la puguin ventar manualment. La seva corona, que està aïllada del jou metàl·lic per un bloc de fusta, presenta una decoració vegetal. Una mica més avall, al terç, s’hi llegeix una llarga i interessant inscripció distribuïda en tres filades: «:HS vincit XHS regnat XHS imperat XHS ab omni malo nos defendat amen: Ave Regina: celorum: / aquesta canpana fonc feta lany: mil: D: X: comencas e[ss]ent co[ss]ols e Negre e P Griyo e Mateu Beli[ss] en acabas / e[ss]ent co[ss]ol Micer Iaume Tarega i Gaspar Borroda i Endomer». El professor José Sánchez Real reconstrueix i tradueix el text d’aquesta manera: «Crist venç, Crist regna, Crist

160

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 160

21/7/20 13:49

161

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 161

21/7/20 13:49

impera, Crist ens protegeixi de tot mal amén. Ave Reina dels Cels. Aquesta campana fou feta l’any mil cinc-cents deu. Es va començar essent cònsols Negre, Pere Griyo, Jaume Tàrrega i Mateu Belissen. Es va acabar essent cònsol Misser Jaume Tàrrega i Gaspar Borroda i Endomer». Els dos punts (:) de la transcripció del text original en realitat són dues estrelles (en algun punt són tres) emmarcades per un rombe cadascuna. A redós de la inscripció i a la zona del mig de la campana hi apareixen una sèrie d’imatges, algunes de les quals es troben en molt bon estat de conservació. Destaca la Mare de Déu amb el nen, dempeus, vestida amb robes molt riques. La figura està emmarcada per dues columnes i un dosser, i està voltada d’estels. També es pot veure una representació de l’eccehomo amb la creu i la resta d’instruments de la passió; l’arcàngel Sant Miquel, traspassant amb una llança el diable, en la forma d’un drac vençut, i l’escut de Montblanc. Al centre, tant de la cara interior com de l’exterior, hi ha una gran creu amb pedestal formada per un conjunt d’estrelles. Al peu del crucifix hi ha la tau, símbol de l’arquebisbat de Tarragona i de sant Antoni Abat; i la petxina,

símbol de sant Jaume i dels pelegrins que fan el camí de Sant Jaume. Al bell mig de la campana, apareix una sanefa que imita una cinta decorativa lligada amb un petit llaç. Finalment, al peu s’hi pot trobar una altra sanefa molt interessant, tot i que força malmesa, sobretot als llocs on, al llarg de la història, ha estat colpejada. Aquest instrument és indissociable de la campana dels Quarts. És la més petita del conjunt actual i data de 1625. De la seva epigrafia destaca la representació de la Mare de Déu de Montserrat i una creu que ocupa tota la cara interna. La campana de Pa i Nous, també coneguda com la de Sant Joan Baptista, de Vespres o del Treball, és l’única que encara està situada al seu lloc original. Fosa a Reus per Jaume Mestres l’any 1814, va ser l’única de les vuit campanes que hi havia a l’absis de l’església que va sobreviure a la Guerra Civil. L’ any 1986 Salvador Manclús va substituir la seva instal·lació original per una de moderna, igual que la que va col· locar a la campana de Crist Rei, i també la va electrificar. També es va aprofitar l’ocasió per canviar la instal·lació original per una de metàl·lica, igual que la de la campana de Crist Rei, i electrificar-la. Avui dia el seu motor de

volteig ha desaparegut i s’acciona automàticament mitjançant un electromartell. L’ any 2016 se li va acoblar un nou braç metàl· lic per permetre el volteig manual. Prop de l’instrument hi ha les restes del jou i contrapès de fusta originals. La corona és llisa i arrodonida. Al terç hi ha la següent inscripció: «Fou feta al mes de maig del any 1814 a espensas de mols devots de esta vila». La tipografia, tot i que està força erosionada, és molt rica. A tall d’exemple, la lletra o es mostra com una cara i la lletra l forma part de les parets d’una casa. A la cara interna, just a sota de la inscripció, apareix un medalló amb la Mare de Déu del Roser, que es pot reconèixer pel rosari que l’envolta. A banda i banda de la imatge hi ha dos escuts coronats molt deteriorats, on s’intueixen quatre barres i, potser, la flor de lis de Montblanc. En un nivell inferior, es troba el segell del fonedor. S’hi llegeix la següent inscripció, que envolta un sant Jaume a cavall: «Me fesit Jaume Mestres campane de Reus». Presideix la cara externa una gran creu feta de motius vegetals i franquejada per dues imatges il·legibles de sants. Del punt central on s’uneixen els dos braços del crucifix, sorgeixen quatre rajos llargs i

162

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 162

21/7/20 13:49

punxeguts, que s’allunyen en diferents direccions. L’ any 1998 es va completar el conjunt amb la campana Reina dels Àngels, fosa a Holanda per Eijsbouts i donada per l’exalcalde Josep Abelló i la seva esposa Àngels Cabestany. L’últim campaner de Montblanc va ser Maties Pàmies Ribas, que es va encarregar de fer voltar la campana de Pa i Nous fins a l’any 1986, quan es van recol·locar i electrificar les campanes de la parròquia. Trenta anys més tard, el 2016, coincidint amb la celebració extraordinària de les Festes de la Mare de Déu

de la Serra, un grup de montblanquines i montblanquins inquiets es van proposar recuperar el toc manual de les campanes. L’ objectiu era poder-les repicar i ventar acompanyant la processó de la imatge de la Verge de la Serra i donar-li la benvinguda a l’església de Santa Maria. Passades les festes, els Campaners de Santa Maria de Montblanc continuen fent els tocs manuals amb motiu de festivitats assenyalades, com ara Nadal, Pasqua o Corpus. Avui dia el grup està format per: Laura Anglès Requena, Judit Albalat Gao, Jaume Àvila

Larroya, Núria Besora Serra, Gerard Bosch Romero, Immaculada Bové Vidal, Aina Casanovas Cervelló, Iban Casanovas Cortés, Judit Cervelló Lladó, Pau Cervelló Lladó, Jordi Cervelló Porta, David Ferran Anglès, Josep M. Ferran Maronda, Joel Folch Carratalà, Toni Lladó Sans, Ànnia Mateu Besora, Josep Mateu Besora, Aniol Martínez Albalat, Jesús Martínez Casanelles, Ramon Palau Folch, Sergi Romero García, Arnau Sans Bové, Martí Sans Bové, Josep M. Sans Esplugas, Gabriel Serra Cendrós i Agustí Solé Llort.

163

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 163

21/7/20 13:49

PARRÒQUIA DE LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR DE PIRA L’ església parroquial de Pira es va construir entre els anys 1862 i 1865. No obstant això, el campanar no es va poder aixecar fins a l’any 1930. Es tracta d’una torre molt sòbria amb tres cossos ben diferenciats. La base és quadrada. El segon cos, en canvi, té les cantonades rebaixades. S’obre un finestral de mig punt a cadascuna de les cares principals i, a cadascun dels xamfrans, un altre, lleugerament apuntat, molt més petit i esvelt, que recorda una espitllera. El cos superior, de menors dimensions, torna a ser de base quadrada amb un gran ull a cada cara, envoltat d’un balcó perimetral. El conjunt està coronat per un acabament piramidal recobert de teules vidriades, a la punta del qual hi ha un penell metàl·lic i una creu. La seva campana més destacada és la Salvadora, fosa l’any 1753, molt abans que comencessin les obres del temple actual. Al terç superior, la següent inscripció ressegueix el perímetre de la campana: «Sal-

vator mundi [miserere] nobis anno 1753», un text que es podria traduir de la següent manera: «Salvador del món, tingueu pietat de nosaltres, any 1753». A la cara interna apareix la imatge d’un papa que podria ser sant Pere, ja que sembla que sostingui una clau amb la mà esquerra. A l’exterior apareix una gran creu superposada a una estrella de quatre llargues puntes, que neix del punt on s’uneixen els dos braços. L’estudi comparatiu d’aquesta figura amb les que es poden veure a la Penc-penc de Valls, la Maria Bàrbara de Tarragona i la de Pa i Nous de Montblanc fa sospitar que també va ser fosa per Jaume Mestres de Reus o algú de la seva família. La campana assenyala tant les hores com els quarts, mitjançant dos martells mecànics connectats a la maquinària del rellotge, que data de 1930. Un martell colpeja el faldó, com és habitual, per assenyalar les hores. L’altre ho fa més amunt, al terç, per indicar els quarts. Com que depenent

del lloc on es pica el so pot variar una mica, d’aquesta manera es poden simular dues campanes amb un sol instrument. Aquesta pràctica no és recomanable, ja que augmenta el risc de trencament. Segons consta a l’inventari de 1924, la Salvadora estava acompanyada de dues campanes més: la Santa Bàrbara i la Santa Maria Antònia, perdudes durant la Guerra Civil. L’any 1999 se’n va incorporar una de nova, anomenada Teresina. A Pira, l’encarregat de tocar les campanes és l’agutzil municipal. Des de la postguerra fins a l’adveniment de la democràcia se’n va encarregar Josep Amill. El va succeir Jordi Capdevila Civit. Tots dos s’encarregaven tant dels tocs civils com dels religiosos. Quan Capdevila es va retirar, es va decidir que l’agutzil només s’encarregaria dels senyals públics i que la parròquia es cuidaria de la resta. Actualment, l’agutzil és Joaquim Rodríguez Martínez i el campaner Eduard Palou Civit.

164

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 164

21/7/20 13:49

165

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 165

21/7/20 13:50

PARRÒQUIA DE SANTA COLOMA VERGE I MÀRTIR DE SANTA COLOMA DE QUERALT Segons l’historiador Josep Maria Carreras, al voltant de l’any 1300 es van començar a recollir fons per tal de construir una nova església que substituís un temple primitiu. No obstant això, fins al 1331 no apareix documentació relativa a les obres. Segons mossèn Joan Segura Valls, fins vora l’any 1587 no es va completar la coberta de l’edifici. Just sobre la clau de volta del presbiteri, s’alça el campanaret, una joia de dimensions reduïdes, planta octogonal i estil gòtic molt treballat. A cada cara s’hi troba un petit finestral apuntat, estret i llarg, decorat per un senzill calat. Una motllura perimetral ressegueix la part superior d’aquestes obertures. Vuit gàrgoles evacuen l’aigua del seu petit terrat, coronat per una creu i un penell. Una porta amb decoració lobulada encarada al mur de tancament de la nau permet accedir a l’interior, on només hi ha espai per a una o dues persones. Fins a l’esclat de la Guerra Civil espanyola aquest campanar acollia la campana que tocava l’àngelus al matí i convocava a rosari al vespre, però des d’aleshores resta buit. Des de dins s’observa una

bonica volta de creueria, on vuit nervis parteixen de les respectives mènsules esculpides i conflueixen en una senzilla clau de volta llisa. L’ església actual està adossada al perímetre de l’antiga muralla medieval. El campanar major, que s’alça sobre una capella als peus de la nau, a tocar del portal del Vicari, podria ocupar l’espai d’una primitiva torre de defensa. Mossèn Joan Segura documenta que l’any 1605 el cloquer estava en construcció i que el consell de la vila discutia la necessitat de cobrir-lo, encara que fos provisionalment, per evitar que el campaner es mullés quan tocava a temporal. Consta que, tot i que la torre estava inacabada, ja hi havia algunes campanes instal·lades. Les obres es van completar definitivament l’any 1649. La seva planta és quadrangular, amb deu metres per costat, i fa quaranta metres d’alçària. El mur interior de la base s’obre a la nau del temple, sostinguda per una imponent arcada. Des del replà, la coberta, s’accedeix a la sala del rellotge, la sala de campanes i el terrat. Al cos superior, a cadascuna de les cares de la torre s’hi

obren dos finestrals coronats per arcs apuntats, uns arcs decorats a l’interior amb una delicada traceria i, a l’exterior, emmarcats per una senzilla motllura. L’interior de la sala de campanes està cobert per una volta de creueria. El terrat està protegit per una balustrada d’estil barroc, als extrems de la qual hi ha quatre gàrgoles animals. Coronen la torre dues arcades apuntades de pedra que es creuen al centre i que, tradicionalment, sostenien les campanes del rellotge. La decoració exterior del cloquer és molt sòbria. Fet de petits carreus tallats regularment, unes senzilles cornises a diferent nivell trenquen la monotonia dels murs. La campana horària té una història singular, recollida per mossèn Joan Segura. Sembla que durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) els aliats francesos van fer donació d’un canó a la vila de Santa Coloma de Queralt per tal de defensar-se dels atacs de l’exèrcit de Felip IV i el comte duc d’Olivares. L’ any 1643, però, la vila va cedir-lo a Cervera, que va retornar-lo el 1649, una vegada ja havia passat el perill. Va ser llavors quan el consell de la vila

166

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 166

21/7/20 13:50

167

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 167

21/7/20 13:50

va decidir fondre’l per fabricar una nova campana horària, que s’havia d’instal·lar al campanar, una vegada acabat. L’ encarregat de l’operació va ser el fonedor Pere Bosch de Vic, que també va fabricar, al mateix moment, la campaneta dels quarts. Totes dues es van col·locar inicialment a les arcades de la part superior. En la restauració de 1988, però, la de les Hores es va baixar a la cel·la de les campanes. Per qüestions estètiques, la campana Coloma Josefa Anna, fosa per Salvador Manclús de València l’any 1950, va ocupar el seu lloc a dalt del terrat, tot i que està esquerdada i en desús. L’ epigrafia de la campana de les Hores és molt rica. A la part superior es pot observar com les nanses tenen una decoració antropomòrfica. Just a sota, es llegeix la següent inscripció, dividida en tres línies, en què les paraules estan separades per una flor de lis: «Ave Maria gratia plena Dominus tecum S. Coloma ora pronobis esent / iurats los magnifichs senyos Andrev Ferer Ioan Robio Ioseph Albareda / y obrer de la iglesia Magi Vinyals Pere Bosch de Vich me a feta 1649». El fragment en llatí es podria traduir per: «Ave Maria, plena de gràcia, el Senyor és amb Tu. Santa Coloma pregueu

per nosaltres». Destaca entre les paraules «esent» i «Ave Maria» el que semblen tres petites campanetes, de la mida d’una lletra, col·locades l’una al costat de l’altra. Com a curiositat, cada lletra n del text apareix girada sobre un eix horitzontal. Segons el doctor Francesc Llop, president dels Campaners de la Catedral de València, això és un fet comú en les campanes d’aquesta època. Una mica més avall, alternades arreu del perímetre, apareixen unes imatges molt erosionades que costen d’identificar. Al mig de la cara exterior es pot veure una gran creu. Avui dia al campanar hi ha un total de sis campanes en ús: La Grossa i la Petita, fetes a Alemanya l’any 1996; la Pia i la Francesca, fabricades per Arcadi Guixà a Monistrol de Montserrat l’any 1988, i finalment la de les Hores i la dels Quarts, foses per Pere Bosch l’any 1649. Totes menys la dels Quarts són als finestrals de la cel·la i presenten una instal·lació moderna. L’instrument està dotat de batall contrapesat, típic del centre i l’est d’Europa, i està suspès en una biga metàl·lica que actua com a eix. No tenen contrapès i bandegen automàticament gràcies a una roda situada al jou, que està connectada a un motor. Com-

pleten la instal·lació uns electromartells. La Campana Grossa es va instal·lar l’any 1996, gràcies a la deixa testamentària d’uns veïns del poble. Es va fabricar a Alemanya a la històrica foneria Bachert. Presenta una corona molt angulosa i sense decoració. Al terç superior una inscripció emmarcada per cordons recorda els donants: «R.O.V. 1912/95 I R.O.T. 1913/92 Desc. en pau Sta. Coloma Q. 1996». Al mig de la cara interna, segueix: «A vós us prego senyor / escolteu el clam d’aquesta pagesia / que us invoca». Finalment, al mig peu, es pot llegir la tornada de l’Himne Eucarístic que va compondre mossèn Francesc Tàpies, que es canta cada any per la Festa Major. «Bons colomins. Ressoni el cant a Déu present en l’Hòstia Santa». La tipografia és molt senzilla, sense cap floritura. A l’exterior presideix, al centre, una gran creu i, al mig peu, la marca del fonedor, «A. Bachert / Heilbronn», i la data, «1996». A banda, es conserven, tot i que fora de servei, les campanes Coloma Josefa Anna, Pia Josefa Montserrat i Joana Eduarda Antònia, fabricades per Salvador Manclús. Fins a l’esclat de la Guerra Civil, el campaner era Josep Garriga. Quan l’any 1950 es van instal·lar

168

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 168

21/7/20 13:50

les noves, el rector va confiar aquesta tasca a Jaume Casajoanes a canvi de les propines que es donaven per tocar en els batejos i els enterraments. Casajoanes se’n va cuidar fins que va marxar a viure a Barcelona. Les campanes van seguir tocant-se manualment fins a finals dels anys vuitanta, en què es van electrificar.

169

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 169

21/7/20 13:50

PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE SARRAL El campanar de l’església de Sarral, construït al segle xviii, va ser dinamitat amb trilita el dia 12 de gener de 1939, en plena Guerra Civil. Mossèn Antoni Morell Jansà documenta que la torre actual es va començar a construir l’any 1955, utilitzant pedra d’un antic convent de Ciutadilla, i es va donar per acabada dos anys més tard. D’estil més aviat neoclàssic, la seva decoració és molt senzilla. Té base quadrada i dos cossos superiors vuitavats. En el central hi ha quatre esferes del rellotge, situades a les quatre cares principals. Al superior s’hi obren vuit finestrals de mig punt, un per cada mur on hi ha les campanes. El conjunt es completa amb un terrat protegit per una barana de pedra. El dia 30 d’agost de 1957 es van beneir i instal·lar cinc campanes a la torre. Tres d’elles eren reaprofitades: les dues que hi havia al rellotge de l’ajuntament, Salvadora i Damiana Florentina, datades de l’any 1948, i una que l’any 1939 havia donat la família Vidri amb la intenció de col·locar-la a l’ermita dels Sants Metges, dedicada a sant Cosme i sant Damià. Les altres es van comprar a l’empresa de Salvador Manclús,

a València. S’anomenen Maria Isidra Montserrat, Vicenta Antònia Maria Rosa i Maria Teresa, i eren les més grans del conjunt. Salvador Manclús es va encarregar també d’instal·lar-les totes cinc i d’electrificar-les. D’aquesta manera, el campanar de Sarral va ser el primer de la província que es va automatitzar. L’ any 2008, amb motiu de l’Any Jubilar de Sant Fructuós, es va instal·lar la campana Fructuosa, fabricada per l’empresa Barberí-Rifer a Riudellots de la Selva. La Maria Isidra Montserrat, tot i que avui dia està esquerdada i en desús, és la més gran de totes. Conserva l’estructura metàl·lica original de 1957, formada per un jou, corbat cap amunt, un contrapès i una roda de volteig continu. El capçal està format per un marc sinuós que ressegueix la forma d’una creu situada al centre. Les seva corona és arrodonida i sense decoració. Al terç s’hi poden trobar diferents filades de cordons i una garlanda vegetal. Al mig, a la cara interior, s’hi poden llegir els noms amb què va ser beneïda: «Maria Isidra Montserrat». Aquest ritual, conegut popularment com a bateig, consta dels

següents passos: unció amb l’oli consagrat, aspersió amb aigua beneïda, perfum d’encens, la imposició de tres noms i l’elecció d’uns padrins. Un tracte equiparable al de les persones, que denota la importància que les generacions passades donaven a les campanes. Just a sota hi ha el següent text: «Costeada por la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. / Damian Rosanes Gine Miguel Mateu Castella Ramon Gine Tares / Juan Sans Vinade Juan Roca Civit Jose Amoros Vinade / Manuel Molas Padreny Ramon Rosanes Vinade / Sarreal 21 de septiembre de 1957». La resta de la decoració és típica d’una campana industrial fosa en sèrie. Al lateral dret apareix l’anagrama de Maria i, a l’esquerre, la marca del fonedor: «Fundicion / de / Salvador Manclús / C. Industria 27 / Valencia». A l’exterior, presideix una gran creu. La seva germana mitjana, Vicenta Antònia M. Rosa i M. Teresa, presenta unes característiques molt similars, exceptuant que recentment ha estat restaurada. Se l’ha dotat d’un jou i un capçal tradicionals de fusta, d’un motor de volteig i d’un electromall.

170

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 170

21/7/20 13:50

Mossèn Morell recull la llegenda relativa a una de les campanes destruïdes durant la Guerra Civil. Diu que era tan antiga que segurament pertanyia a la primitiva església romànica. Tenia la inscripcions «Christus vincit: Christus regnat: Christus imperat» i s’utilitzava per cridar al rosari. Sembla que tenia un so de tanta qualitat que fins i tot els monjos de Poblet la cobejaven. Consta que l’abat va demanar-la repetides vegades al batlle de Sarral, fins al punt d’arribar a oferir a canvi tota la plata que cabés dins el vas de la campana. Tot plegat sense èxit, perquè diu la llegenda que la resposta sempre va ser la mateixa: «El gust que té Poblet també el té la vila de Sarral», és a dir, allò que mereix Poblet, bé ho mereix Sarral.

171

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 171

21/7/20 13:50

PARRÒQUIA DE SANT SALVADOR DE VILANOVA DE PRADES L’ església de Sant Salvador es va començar a construir l’any 1773 i deu anys més tard, el 1783, s’acabaven les obres del campanar. Es tracta d’una torre de base quadrada que es torna octogonal a partir del nivell de la coberta i presenta un acabament piramidal. D’estil neoclàssic, la seva decoració és molt sòbria i es concentra, majoritàriament, al cos superior. En aquest nivell s’hi obren quatre finestrals de mig punt on hi havia les campanes. Actualment només en queda una, la Montserrat, instal·lada a l’ull de la façana principal. Just a sota, al cos central, hi ha l’esfera del rellotge. A causa de la mala qualitat de la fàbrica del campanar, a finals del segle xx s’hi va haver de fer una important intervenció, inaugurada el 14 d’octubre de 1995. Abans de la Guerra Civil hi havia tres campanes, la més gran de les quals, anomenada Bàrbara, deien que se sentia des del monestir de Poblet. La campana Montserrat va ser fosa a Madrid el 1930 per Constantino Linares. Originalment estava situada al finestral que dona a la teulada. Segurament per aquest motiu es va salvar de ser destruïda, ja que,

si l’haguessin defenestrat com les altres, hauria fet un forat al sostre de l’edifici. Acabada la guerra, per estètica i sonoritat, la campana es va traslladar al finestral de la façana, on es troba ara. A conseqüència d’aquesta intervenció, l’instrument està girat respecte de la seva posició original. El crucifix mira a l’interior de la cel· la, quan tradicionalment sempre mira a l’exterior, mentre que a la cara externa hi ha les inscripcions, ara difícils de llegir. Presenta una estructura de fusta: contrapès, jou i braç, tot plegat lligat amb tirants de ferro. L’ epigrafia de la campana és molt senzilla. La corona és llisa, angulosa i sense decoració. A la cara externa, al terç apareix una senzilla inscripció: « Virgen de Montserrat ora pro nobis », que significa: «Verge de Montserrat pregueu per nosaltres». Una mica més avall hi ha la marca del fonedor: «Fundición / de / Constantino de Linares Ortiz / (corona) / proveedor de la Rl Casa / Madrid Carabanchel Bajo». Al mig peu es pot llegir: «Recuerdo de la misión de Vilanova de Prades año de 1930». Antigament, s’encarregava del toc de campanes el sagristà de

la parròquia. Més tard, des de l’any 1949 fins al 1994, se’n va fer càrrec el rector, mossèn Joan Pardo Martínez. Quan aquest es va retirar, van cuidar-se de tocar a missa i a difunts Carme Espasa Llaveria i més tard el seu fill, Salvador Conesa Espasa. Avui dia la campana disposa d’un electromall automàtic que permet fer tots els tocs. Conesa, encara avui, s’encarrega d’activar-los i, en cas d’avaria, torna a tocar manualment mitjançant una corda lligada al batall. Antigament s’havien voltat les campanes, però Salvador Conesa sempre ha tocat a batallades. El dia 13 d’agost de 2014 es va celebrar una jornada de portes obertes al campanar, en què els visitants van poder veure i experimentar de primera mà els tocs manuals. La iniciativa, impulsada per l’Ajuntament de Vilanova de Prades, la Parròquia de Sant Salvador i el campaner Jordi Cervelló Porta, es va produir com a pas previ a la restauració de la campana, que es va estrenar el dia 3 d’agost de 2018. Des d’aquest moment, la Montserrat pot repicar i ventar manualment les principals festes del poble.

172

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 172

21/7/20 13:50

173

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 173

21/7/20 13:50

PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ DE VILAVERD La professora Anna Isabel Serra Masdéu situa la primera referència de l’església de Sant Martí de Vilaverd a l’any 1193, en una butlla del papa Celestí III dirigida a l’arquebisbe de Tarragona. Aquesta primitiva església romànica hauria arribat, amb algunes modificacions, fins al dia d’avui. Serra recull que a finals del segle xvii els jurats de la vila, Gabriel Òdena, Magí Miró i Joan Cartanyà, van encarregar una campana al mestre Joan Morató de Valls, que els va costar divuit lliures. Més tard, en ple segle xviii, el baró de Maldà visitava Vilaverd i criticava el mal estat de l’església. En un dels seus comentaris afirma que les campanes «per falta de campanar, quedàban penjadas dintre de una porxada». Si s’observa la façana, s’intueix que antigament hi havia una teulada a doble vessant que tenia el punt més elevat justament on avui s’obre l’òcul. Més amunt, el tipus de pedra canvia fins a l’arrencada dels arcs dels finestrals. A partir d’aquest punt s’utilitzen diferents tipus de material (maó, pedra irregular, etc.) per completar la façana. Tot plegat fa pensar que el cloquer actual és una modificació o reedificació duta a terme després de

la visita del baró. Actualment, el campanar té planta rectangular, amb tres úniques obertures d’arc de mig punt sobre la porta d’accés al temple, i està cobert per una teulada moderna. L’ull esquerre va estar tapiat fins a la restauració de finals del segle xx. El més singular, però, és el fet que a la part dreta de la torre s’alça, formant un angle de 90 ° amb la façana, una espadanya amb dos finestrals més, l’un a sobre de l’altre, destinada a les campanes del rellotge. Joan Rosich Andreu documenta que, l’any 1930, mossèn Josep M. Sabaté Casas va iniciar una campanya per substituir les dues campanes existents, en molt mal estat, per unes de noves. Van ser beneïdes un any més tard, el 14 d’abril de 1931, mentre es proclamava la Segona República. Aquestes campanes van tenir una vida curta, ja que un escamot se les va endur en plena Guerra Civil, a finals de 1936. Ja al final del conflicte, el 12 de gener de 1939, un obús va caure al campanar, el va enderrocar parcialment i va fer caure les campanes del rellotge, que encara hi eren. Durant la postguerra, la dels quarts i la de les hores es van col·locar al campanar principal per substituir les

que s’havien perdut. Poc temps després, el 1943, es va restaurar l’espadat del rellotge. A l’ull superior s’hi va col·locar la campana de la Fàbrica Vella, donada pel seu propietari, Francesc Solé Plana. Al finestral inferior, per tocar les hores, s’hi va col·locar el topall d’un vagó de tren. L’ any 1957, essent rector mossèn Àngel Bergadà Escribà, es van adquirir les dues campanes actuals, beneïdes pel cardenal Benjamín de Arriba i Castro el 13 d’abril de 1958. L’una es va dedicar a la Mare de Déu de Montgoi i l’altra a Sant Martí. La seva estructura, jou i contrapès són metàl·lics. Estan dotades d’un cigonyal que permetia voltejar-les manualment sense massa esforç. Avui dia, però, estan immòbils i només es toquen de manera automàtica mitjançant uns electromartells moderns. Les va fondre Fernando de Villanueva Sáenz al seu taller de Villanueva de la Serena, a la província de Badajoz, utilitzant el material de l’antiga campana de les hores. L’ antiga campana dels quarts va tornar a l’espadat del rellotge per substituir el topall de tren. Des d’aleshores aquesta toca les hores i la de la Fàbrica Vella els quarts.

174

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 174

21/7/20 13:50

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 175

21/7/20 13:50

ALTRES CAMPANERS DE LA CONCA DE BARBERÀ

Parròquia de Santa Maria de Barberà de la Conca

Parròquia de Sant Jaume Apòstol de la Guàrdia dels Prats

Al voltant de l’any 1947, la parròquia de Barberà va encarregar a Miquel Soler i al seu fill Anton Soler Ribes, originaris d’Alacant, que s’ocupessin de fer els tocs de campanes de l’església. Deu anys més tard, el 1957, va succeir-los Miquel Soler Ribes, fill de Miquel i germà d’Anton, que se’n va encarregar amb l’ajut dels seus fills, Emili Soler Portoles i Núria Solé Portoles. Avui dia, Núria Solé continua la tradició familiar. Cada diumenge puja al campanar a fer un repic amb les dues campanes per cridar a missa. Quan mor un veí o veïna, també s’encarrega de fer el toc de difunts, tocant a batallades molt lentes, ara la gran, ara la petita. Els dies de festa (Nadal, Pasqua i Festa Major), amb l’ajuda del seu fill, Josep Amorós Soler, «revolten» les campanes, és a dir, les voltegen completament. Antigament, també havia fet el toc de foc, tot repicant molt ràpidament a batallades la campana gran.

Els últims quatre campaners de la Guàrdia eren, a la vegada, agutzils i campaners. Abans de la guerra està documentat que se n’encarregava Joan Solé Batlle i, després, el seu fill, Jaume Solé Martí. Acabat el conflicte, l’any 1941, va ocupar el càrrec Josep Pere Francesch, a qui va ajudar el seu fill Ermengol, ja de ben petit. Quan va morir el seu pare, l’any 1964, Ermengol Pere Campanar va succeir-lo com a agutzil campaner. Una vegada jubilat, va continuar voluntàriament tocant les campanes fins a la seva electrificació.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 176

21/7/20 13:50

Parròquia de Sant Joan Evangelista de Lilla

Parròquia de Santa Maria de Solivella

Al llarg del segle xx, els encarregats de donar corda al rellotge i fer els tocs de campana eren els alcaldes pedanis del poble. Els dos darrers van ser Ricard Rovira Girons i, després, Ramon Moix Ribé, que se’n va cuidar fins que es van automatitzar els tocs i el rellotge. L’ any 2014 un grup de vilatans van recuperar el repic manual de campanes que es fa cada any amb motiu de la Festa Major, que se celebra a l’agost. Se n’encarreguen Aina Casanovas Cervelló, Iban Casanovas Cortés, Judit Cervelló Lladó, Pau Cervelló Lladó, Jordi Cervelló Porta i Glòria Rovira Calero. Glòria Rovira, actual alcaldessa pedània, és filla de Ricard Rovira i, de petita, ja tocava les campanes per ajudar-lo.

Ja abans de la Guerra Civil era agutzil campaner Josep Sans Iglesias, conegut com Sastret Flavià. Va ocupar el càrrec durant quaranta anys i es va fer famós a causa d’un accident que va patir el dia 1 de novembre de 1949. Mentre esperava el retorn de la comitiva del Viàtic, tenia la campana del Sagrat Cor asseguda. En un descuit se li va escapar i la campana va començar a voltejar. Instintivament, va pujar al finestral per tal de recuperar la corda, que havia quedat enredada al braç, amb tan mala fortuna que la campana el va llançar al buit. Agafat ben fort a la soga, va tornar a entrar, però va quedar lligat i atrapat entre l’instrument i la paret. El seu successor va ser Josep Bordera Jorba, que va ser agutzil fins a l’any 1972. Temporalment se’n va encarregar Ramon Sanahuja Esqué, fins que va ocupar el càrrec Josep Iglesias Torrellas, que fou agutzil campaner fins a l’any 1979. Enric Capdevila Torres se’n va cuidar des de l’any 1979 fins al 1989. Des d’aleshores fins avui dia, l’agutzil és Josep M. Anglès Foraster. Actualment, les campanes estan completament electrificades i ha desaparegut la figura del campaner.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 177

21/7/20 13:50

RECULL DE CAMPANES DOCUMENTADES CONCA DE BARBERÀ

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

1423

Conesa

Santa Maria

Antiga

Desconegut

1510

Montblanc

Santa Maria la Major

Crist Rei

Desconegut

1625

Montblanc

Santa Maria la Major

Quarts

Desconegut

1649

Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma Verge i Màrtir Hores

Pere Bosch

1649

Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma Verge i Màrtir Quarts

Pere Bosch

1678

Rojals (Montblanc)

Sant Salvador

Maria del Claustre

Desconegut

1733

Conesa

Santa Maria

Antònia

Desconegut

1753

Pira

Transfiguració del Senyor

Salvadora

Atribuïda a Jaume Mestres

1814

Montblanc

Santa Maria la Major

Pa i Nous

Jaume Mestres

1846

La Guàrdia dels Prats (Montblanc)

Sant Jaume Apòstol

Sant Pere Ermengol

Josep Pomerol

1869

Rojals (Montblanc)

Sant Salvador

Maria

Josep i Ramon Pomerol

1916

Solivella

Santa Maria

Sagrat Cor de Jesús, Aurora

Esteve Barberí

1930

Vilanova de Prades

Transfiguració del Senyor

Montserrat

Constantino de Linares Ortiz

1939

Sarral

Santa Maria

Sant Cosme i Sant Damià

Desconegut

1944

Lilla (Montblanc)

Sant Joan Evangelista

Helena Bàrbara Gemma

Manuel Rosés Vidal

178

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 178

21/7/20 13:50

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

1944

Lilla (Montblanc)

Sant Joan Evangelista

Marta Maria Josepa

Manuel Rosés Vidal

1945

Vallfogona de Riucorb

Santa Maria

Maria Bàrbara

Desconegut

1948

Sarral

Santa Maria

Damiana Florentina Joana

Desconegut

1948

Sarral

Santa Maria

Salvadora

Desconegut

1950

Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma Verge i Màrtir Coloma Josefa Anna

1950

Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma Verge i Màrtir

1950

Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma Verge i Màrtir Pia Josefa Montserrat

Salvador Manclús

1955

Forès

Sant Miquel Arcàngel

Miquela

Fernando de Villanueva Sáenz

1956

Lilla (Montblanc)

Sant Joan Evangelista

Mare Vedruna

Salvador Manclús

1957

Vilaverd

Sant Martí

Maria de Montgoi

Fernando de Villanueva Sáenz

1957

Vilaverd

Sant Martí

Martina

Fernando de Villanueva Sáenz

1957

Sarral

Santa Maria

Maria Isidra Montserrat

Salvador Manclús

1957

Sarral

Santa Maria

Vicenta Antònia M. Rosa M. Teresa

Salvador Manclús

1958

Rojals (Montblanc)

Sant Salvador

Isidra

Salvador Manclús

1968

Blancafort

Santa Maria Magdalena

Magdalena

Manuel Rosas

Joana Eduarda Antònia

Salvador Manclús Salvador Manclús

179

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 179

21/7/20 13:50

RECULL DE CAMPANES DOCUMENTADES CONCA DE BARBERÀ

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

1968

Blancafort

Santa Maria Magdalena

Petita

Manuel Rosas

1972

Solivella

Santa Maria

Maria

Talleres Cronos

1988

Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma Verge i Màrtir Francesca

Arcadi Guixà

1988

Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma Verge i Màrtir Pia

Arcadi Guixà

1996

Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma Verge i Màrtir Gran

Bachert

1996

Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma Verge i Màrtir Petita

Bachert

1998

Conesa

Santa Maria

Maria

Desconegut

1998

Conesa

Santa Maria

Mn. Tomàs Capdevila Desconegut

1998

Montblanc

Santa Maria la Major

Reina dels Àngels

Eijsbouts Astensis

1998

Pira

Transfiguració del Senyor

Teresina

Desconegut

1998

Vallfogona de Riucorb

Santa Maria

Cristòfora

Desconegut

1998

Vallfogona de Riucorb

Santa Maria

Maria

Desconegut

2000

Solivella

Santa Maria

Concepció

Barberí-Rifer

2008

Solivella

Santa Maria

Tots els Sants

Barberí-Rifer

180

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 180

21/7/20 13:50

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

2014

Senan

Santa Maria

Maria

Barberí-Rifer

desconeguda

La Guàrdia dels Prats (Montblanc)

Sant Jaume Apòstol

Maria

Desconegut

181

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 181

21/7/20 13:50

MONTSIÀ • • • • • • • •

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 182

Parròquia de Sant Miquel d’Alcanar Parròquia de l’Assumpció de Maria d’Amposta Parròquia de Sant Llorenç de la Galera Parròquia de la Santíssima Trinitat de Sant Carles de la Ràpita Parròquia de Sant Jaume Apòstol de Sant Jaume d’Enveja Parròquia de Santa Bàrbara, de Santa Bàrbara Parròquia de Sant Bartomeu Apòstol de la Sénia Parròquia de Sant Lluc Evangelista d’Ulldecona

21/7/20 13:50

ASSUMPCIÓ DE MARIA Amposta

SANTA BÀRBARA Santa Bàrbara SANT LLORENÇ La Galera SANT BARTOMEU La Sénia

SANT LLUC Ulldecona

SANT JAUME Sant Jaume d’Enveja

SANTÍSSIMA TRINITAT Sant Carles de la Ràpita

SANT MIQUEL Alcanar

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 183

21/7/20 13:50

PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL D’ALCANAR Agustí Bel Beltran documenta que l’actual església parroquial es va començar a construir en temps de mossèn Miquel Reverter, que va ser rector d’Alcanar entre 1568 i 1606. D’aquest període en destaquen la façana i el campanar, d’estil renaixentista. Durant els diferents conflictes militars que van assotar la població al llarg del segle xix, el temple es va convertir en un fortí. N’és testimoni la torrella de guaita que hi ha a la part superior dreta de la façana. A l’extrem oposat s’alça el cloquer, de base quadrada. Aquesta es troba perfectament integrada al parament del mur, format per carreus regulars ben afilerats. Una senzilla cornisa a mitja altura marca l’amplada del campanar, i una mica més amunt hi ha l’esfera del rellotge, centrada respecte a l’eix vertical de la torre. A partir del nivell de la coberta, tot i que sobresurt lleugerament la base quadrada, la planta es transforma en vuitavada. El ma-

terial dels murs canvia, reservant els carreus de bona qualitat a les cantonades i utilitzant-ne de més irregulars en els paraments. La part superior de la construcció la conforma la sala de les campanes, on, a cada cara, s’obren vuit finestrals de mig punt sense cap mena de decoració. En aquest nivell de l’edifici es recupera l’ús de carreus de pedra regulars perfectament tallats i alineats. Una cornisa escalonada serveix de base a una barana d’obra, altre cop feta de materials menys nobles, coronada per les vuit «ninetes» del campanar, unes bitlles de pedra blanca col· locades una a cada cantonada. Maria Teresa Tosas recull la llegenda popular que, per poder fer pujar les pedres fins a l’arrencada del cos de campanes, va caldre construir una rampa des de la torre del carrer Nou, passant per sobre les capelles laterals, fins a la coberta del temple. Avui dia s’hi conserven tres campanes. La més gran, anomenada

Bàrbara, va ser fosa per Antonio Guillén l’any 1807. Actualment està instal·lada en una estructura moderna formada per un eix, elevat al centre, i un capçal metàl·lics. El contrapès està foradat amb forma de creu tetralobulada. A l’eix es poden veure dues rodes, la primera corresponent a una primitiva electrificació. La segona, més gran, correspon a l’automatització actual i està connectada a un motor. En un dels laterals hi colpeja un electromall. La campana mitjana està dedicada a sant Miquel i data de 1868. Com la seva companya, presenta una instal·lació metàl·lica moderna, connectada a un motor de volteig. Finalment, Enrique Lange exposa que la més petita, anomenada Verge del Remei, va ser refosa l’any 1997 a Cantàbria pels germans Portilla. Aquesta és l’única de totes tres que conserva un eix i un contrapès de fusta tradicionals. Es toca mitjançant un electromall.

184

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 184

21/7/20 13:50

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 185

21/7/20 13:50

PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ DE MARIA D’AMPOSTA Mossèn Ramon Font Peig documenta que les obres de l’església actual es van iniciar l’any 1773. Els treballs, a causa dels problemes econòmics, les desavinences entre els promotors i els diferents conflictes bèl·lics, van patir diverses aturades i es van allargar fins a finals del segle xix. Mossèn Font exposa que l’any 1860 el temple ja es trobava obert al culte, tot i que no estava acabat. Un dels temes pendents era la construcció del campanar, que no consta com a finalitzat fins al 1871. En un principi, el projecte contemplava la construcció de dues torres simètriques, l’una a cada extrem de la façana. No obstant això, només es va arribar a aixecar la de la dreta, d’estil neoclàssic. El cos inferior combina l’arrebossat de la façana amb carreus ben escairats al basament, a les cantonades i a la cornisa superior, corresponent al nivell de la coberta del temple. Tot just al damunt apareix un fris amb elements florals que emmarca l’esfera del rellotge, una decoració que destaca respecte del conjunt de l’edifici per la seva estètica, més pròpia del Modernisme. El

cos superior, d’obra vista, correspon a la sala de campanes. Presenta planta quadrada, tot i que amb les cantonades rebaixades. La decoració és, de nou, classicista i juga amb el degradat. Les pilastres dels angles, en lloc de sobresortir, penetren en l’interior del mur. A les quatre cares, els finestrals de mig punt s’emmarquen en un degradat rectangular. Corona la torre una cúpula sinuosa que recorda els acabaments d’alguns campanars austríacs, recoberta d’escates ceràmiques de colors i un penell a l’extrem superior. Durant la Guerra Civil el cloquer va resultar molt afectat pel foc d’artilleria i va ser restaurat l’any 1940, moment en què es van instal·lar quatre campanes noves, foses l’any anterior pels germans Rosés de Silla. D’aquestes quatre, avui dia encara se’n poden trobar tres: l’Assumpció, la Mitjana i la dels Quarts. L’ any 2001 es va col·locar la més petita, la Santíssima Trinitat, fosa per la indústria Packard a Annecy, França. Totes les campanes presenten la mateixa instal·lació, que recorda la tradició catalana, instal·lada probable-

ment l’any 2001. El jou, recte, i el contrapès són de fusta i estan lligats amb llargs tirants de ferro. Una roda metàl·lica col·locada a l’eix i connectada al motor de volteig permet ventar les campanes automàticament. La instal· lació es complementa amb un electromall que permet fer tocs com el de l’àngelus o de l’oració. De totes elles, la més singular és la dedicada a la Santíssima Trinitat. La seva corona és angulosa i sense decoració. Al terç apareix una sanefa vegetal. Al mig de la cara interna presenta una gran creu de Malta, que recorda el passat templer de la ciutat. Just a sota, es llegeix la inscripció: «Santissima Trinitat / Parroquia Archiprestal de l’Assumpcio / Amposta». Al centre de la cara exterior apareix el logotip de l’Any Jubilar de l’any 2000 i, a sota, «Pasqua any 2001». Al lateral dret es pot veure la marca del fonedor, «Paccard Annecy France», i a l’esquerre, la marca de l’empresa instal·ladora, «Ermec», de Badalona. Consta que fins a l’automatització de les campanes, la brigada municipal i els sagristans de la parròquia les feien voltar completament.

186

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 186

21/7/20 13:50

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 187

21/7/20 13:50

PARRÒQUIA DE SANT LLORENÇ DE LA GALERA És habitual que algunes torres de defensa, una vegada fora d’ús, es reutilitzin com a campanars, cosa que succeeix, per exemple, a Alfara de Carles, possiblement a Mont-roig del Camp i, també, a la torre de l’Arquebisbe de Tarragona. No és tan habitual que tota l’església sencera es traslladi a l’interior, com és el cas de la Galera. D’acord amb Miquel Baylach i Joan Ramon Ferreró, la torre de defensa que acull l’església es va construir entre 1339 i 1342 gràcies a l’impuls del veguer i els consellers de Tortosa. L’ edifici presenta una planta quadrada de catorze metres i mig de costat, té una alçària de vint metres i està coronat per una sèrie de merlets perimetrals. Es va mantenir en funcionament fins a l’any 1390, en què el veguer de Tortosa la va clausurar. José Arasa documenta que, després d’anys de treballs per tal de convertir les antigues ins-

tal·lacions militars abandonades en un recinte de culte, la nova església es va consagrar el dia 16 d’agost de 1771. L’ edifici culmina amb un ampli terrat d’uns dos-cents metres quadrats de superfície, tancat perimetralment per uns merlets que fan un metre i mig d’alçària. Els que estan situats a la cantonada dreta de la façana principal, just sobre l’esfera del rellotge, es van transformar en un campanar d’espadanya de doble ull, simètric i coronat a dues vessants. A la carena de la seva teulada hi ha les restes d’algun tipus de motiu ornamental de pedra, possiblement una creu. En una postal dels anys trenta, publicada per Pilar Rodríguez i Miquel Baylach, es pot observar que la campana mitjana estava situada al finestral de la dreta, la gran a l’esquerre i, al seu costat, entre dos merlets, hi havia la petita. Totes presentaven instal·lacions tradicionals de jou i

contrapès de fusta. A la imatge es veuen Andreu Soler, Marià Múrria i Vicent Ferré tocant les campanes. Avui dia, a la Galera es conserven tres campanes, possiblement les mateixes que apareixen a la fotografia dels anys trenta. La gran, dedicada a sant Llorenç, i la mitjana, dedicada a santa Cinta, es van fondre l’any 1857. Si es compara l’epigrafia dels dos instruments es pot veure fàcilment que les va fabricar la mateixa persona, segurament Santore. La petita va ser fosa a Barcelona al taller d’Ysidre Pallés. Joan Ramon Ferreró i Miquel Baylach testimonien que, al mes de desembre de 1977, l’empresa de Salvador Manclús va despenjar-les i les va dotar de la instal·lació actual: jou corbat i contrapès de ferro, electromalls i motors de volteig continu. Actualment, la més gran és al finestral de l’esquerra, i les altres dues, una sobre l’altra, al de la dreta.

188

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 188

21/7/20 13:50

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 189

21/7/20 13:50

PARRÒQUIA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT DE SANT CARLES DE LA RÀPITA L’ església de la Santíssima Trinitat es va construir entre els anys 1941 i 1947. A l’esquerra de la façana s’hi aixeca el campanar. Es tracta d’una torre de planta quadrada en què els cossos superiors són gradualment més estrets que els inferiors. A la part superior hi ha les quatre esferes del rellotge, una a cada cara, i just a sobre d’una àmplia cornisa es troba la cel·la de les campanes. Aquí és on es concentra la major part de la decoració, formada a partir d’elements d’ordre clàssic: pilastres, capitells, entaulaments, frontons i finestrals de mig punt. Una gran creu corona el conjunt. Les tres campanes que conserva estan suspeses cadascuna en un finestral. La més gran s’anomena Trinitat i va ser instal·lada pels Talleres Cronos de Roquetes l’any 1950. La seva estructura és metàl·lica i no disposa de corona, sinó que està collada directament a l’eix mitjançant una sèrie de caragols que travessen l’instrument. Les campanes més significatives, però, són les altres dues. La mitjana va ser fosa a Barcelona per Isidre Pallés, l’any 1868. En un moment de la seva història se li va serrar la corona i actu-

alment està collada directament al jou de contrapès, d’idèntiques característiques que el de la Trinitat. En ambdós casos, el capçal, fet en sèrie, és rodó i al centre hi ha retallada una gran creu tetralobulada. La seva decoració és molt simple i està formada, bàsicament, per diferents filades de cordons i sanefes. Destaca la imatge de diferents sants. A la cara interior es reconeix sant Roc, vestit de pelegrí amb el seu gos. En un lateral apareix la marca del fonedor: «Construida / por / Ysidro Palles / e hijo / Barcelona», emmarcada per una garlanda floral circular. Just al peu del logotip apareix la data: «1868». Al terç superior, apareix la següent inscripció gravada toscament: «1 / Maria / Agustina 1950». El fet que l’any 1950 es gravés un nom nou i una nova data és símptoma que la campana devia provenir d’un altre temple. Segurament va ser requisada durant la Guerra Civil i, en no reclamar-la els legítims propietaris, va ser instal·lada a la nova església de la Santíssima Trinitat. En el moment de col·locar-la es devia tornar a beneir amb una nova advocació.

La campana petita és encara més antiga i valuosa. També va ser fabricada a Barcelona, en aquest cas per Miquel Buxaderas, l’any 1792. A diferència de les seves companyes, conserva la nansa original, que està lleugerament decorada. Al terç s’hi pot llegir una senzilla inscripció: «Mefesit en Barna 1792 Miquel Buxaderas» és a dir, «em va fer, a Barcelona, l’any 1792, Miquel Buxaderas». Completen l’epigrafia les imatges de diferents sants: es poden reconèixer fàcilment sant Antoni de Pàdua, que sosté en una mà un lliri i en l’altra l’infant Jesús, i la Puríssima, dreta sobre un monstre i coronada d’estrelles; una altra estampa mostra dos joves lligats a una columna central, martiritzats en una foguera davant la mirada dels botxins; també hi trobem la imatge d’un sant indeterminat. Finalment, a l’exterior, apareix una creu. Sota la paraula «Buxaderas» hi ha gravat, toscament, el següent text: «Maria / de / la Rapita / 1950». De la mateixa manera que la campana mitjana, segurament aquest instrument va ser requisat durant la Guerra Civil, recuperat durant la post-

190

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 190

21/7/20 13:50

guerra i tornat a beneir el 1950. Aquest cas no és un fet aïllat, com demostra la publicació a La Vanguardia, el dia 23 de juliol de 1939, d’un llistat amb la descripció de setanta-dues campanes trobades a l’edifici del Seminari de Barcelona: instruments que s’havien confiscat arreu de l’Estat durant el conflicte bèl·lic.

191

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 191

21/7/20 13:50

PARRÒQUIA DE SANT JAUME APÒSTOL DE SANT JAUME D’ENVEJA L’ actual església parroquial, d’estil neoromànic, es va construir a principis del segle xx. A la part superior de la façana s’hi troba un petit campanar d’espadanya amb tres ulls. Dos, de majors dimensions, són bessons i estan situats a la base, l’un al costat de l’altre. El tercer, molt més petit, es troba a la part superior, sobre el pilar que separa els primers. Avui dia a la parròquia només hi ha dues campanes, situades als finestrals més grans del cloquer. Tot i que l’una és lleugerament més gran que l’altra, són pràcticament bessones. Van ser foses l’any 1942 a València per Manuel Rosés. Tant el jou com el capçal són metàl·lics. El primer eleva la campana de tal manera que l’eix de rotació se situa pràcticament al terç superior de l’instrument. D’aquesta manera no cal que el contrapès sigui tan pesant. El capçal pràcticament és un marc de ferro que a l’interior re-

talla la forma d’una creu grega tetralobulada. Als dos extrems superiors hi ha un espai circular destinat als pesos, que equilibren la instal·lació. Finalment, a l’eix hi ha un cigonyal manual, que és dels pocs que avui dia encara estan en perfecte estat de funcionament. A la sagristia de la parròquia es conserva una fotografia d’època en què les campanes de l’espadat presenten una instal·lació tradicional amb jou i contrapès de fusta. Es desconeix si es tracta dels mateixos instruments que hi ha actualment. La campana gran, dedicada a Crist Rei, té una nansa senzilla sense cap mena de decoració. Al mig de la cara interna hi ha una senzilla creu. A la cara exterior s’hi troba la següent inscripció gravada: «Jesucristo Rey / 1942 / siempre agradecidos los / padrinos / Cristóbal Peris Beltran / Maria Aloy Costa». Al lateral dret s’hi pot trobar el Sagrat Cor

al centre d’una petita creu i, al lateral esquerre, la marca del fonedor: «Fundicion / de / Manuel Roses Vidal / hijo de M. Roses Santos / Valencia». Completen la decoració diferents filades de cordons i sanefes repartits a diferent altura. La campana de Sant Jaume, la seva germana petita, presenta una iconografia molt similar, tot i que el text de les inscripcions canvia. En aquest cas es pot llegir: «San Jaime / en memoria de / Alfonso Fabre / su esposa Sara / 1942». Consta que cada any uns dies abans del dia 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume, la comissió de festes fa un «retruc» de campanes per anunciar l’inici de les celebracions. Per fer-ho, des d’una habitació al peu del campanar, estiren les cadenes dels cigonyals i les fan voltejar completament totes dues. Avui dia aquest és l’únic toc manual que es fa.

192

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 192

21/7/20 13:50

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 193

21/7/20 13:50

PARRÒQUIA DE SANTA BÀRBARA, DE SANTA BÀRBARA El temple actual es va començar a construir l’any 1894, tot i que no es va obrir al culte fins al 1903. Més tard, el 1911 es va acabar el campanar. D’acord amb Guillem Gaya Sol, es tracta d’una torre de planta rectangular de trenta-cinc metres d’alçària. La part més interessant és el cos superior, on es troba la cel·la de les campanes. És un exemple de l’arquitectura eclèctica i historicista pròpia de la Renaixença. A cadascuna de les cares s’hi obre un finestral apuntat de tradició gòtica, on es troben instal·lades les campanes. Als xamfrans, s’eleven unes columnes circulars coronades, al nivell del terrat, per uns capitells florals. El terrat està protegit per una barana perimetral d’obra calada. A la façana, sota l’ull on hi ha la campana petita, es pot veure l’esfera del rellotge. La Maria Teresa Bàrbara és la campana més gran del campanar. Va ser fosa l’any 1925 pels germans Rosés a València. Actualment presenta una estructura molt moderna: un jou metàl·lic gairebé rectangular que eleva la campana, de tal manera que l’eix de rotació queda pràcticament al centre de l’instrument. Com a capçal, té un senzill contrapès

format per un marc trapezoidal amb una creu al mig. Una petita roda connectada mitjançant corretges a un motor de volteig continu permet giravoltar-la i un electromall extern complementa el ventall de tocs possibles. L’instrument està ricament decorat, començant per la corona. A l’espatlla i al terç superior se succeeixen diferents sanefes que combinen elements vegetals i geomètrics. Al terç, a més, s’intercalen diferents tipus d’àngels amb corones, de les quals pengen garlandes florals acabades amb una medalla. Al mig de la cara interna es pot veure una gran imatge d’un sant sobre un núvol amb una custòdia a la mà. Envolta la figura la següent inscripció: «Santa Barbara». Als laterals s’hi van gravar, una vegada la campana ja estava acabada, els noms dels padrins: «Madrina / Señora / Doña Maria Teresa Martinez / Anido Baldrih» i «Padrino / Excmo. Sr. / D. Severiano Martinez Anido». L’ any 1925, en plena dictadura del general Primo de Rivera, el general Martínez Anido ocupava el càrrec de subsecretari de governació. Al mig peu se succeeixen una sèrie d’imatges: una

torre coronada per un ocell i franquejada per dos lleons rampants; l’anagrama de Maria; la representació del Sagrat Cor, i l’anagrama de Jesucrist (JHS). Al peu es pot llegir, emmarcada per dues parelles de cordons, la següent inscripció: «Año 1925 siendo alcalde D. Federico Espuig de Jesus y cura parroco D. Elias Milian Albalat». Just a sota, s’hi troba una última garlanda de la qual pengen flors. Al lateral dret es pot veure una gran custòdia envoltada per dos àngels i, a l’esquerra, la marca del fonedor: «Valencia / Fundicion de campanas de Roses Hermanos / Cano. Transits junto Ctra. Madrid». La inscripció envolta l’escut espanyol. Una gran composició vegetal-floral ocupa la cara exterior de l’instrument. La campana més petita s’anomena Jesús, Maria i Josep. Data de 1901 i, durant les obres de construcció del campanar, es va col·locar provisionalment en una petita espadanya al punt més alt de la façana, just on ara hi ha la creu. La tercera campana, la Gregòria, va ser fosa l’any 1981 en substitució de l’única que es va perdre durant la Guerra Civil.

194

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 194

21/7/20 13:50

Conten els veïns que el darrer campaner, Domingo Rodrigo Gómez, va morir de forma accidental mentre tocava la Maria Teresa Bàrbara. Sembla que es va despenjar el batall de la campana i, instintivament, va treure el cap pel finestral, mentre la campana encara voltava, per veure si algú havia pres mal, amb tanta mala fortuna que l’instrument, en girar, el va empentar i el va llançar daltabaix. La caiguda li va provocar la mort.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 195

21/7/20 13:50

PARRÒQUIA DE SANT BARTOMEU APÒSTOL DE LA SÉNIA L’impressionant campanar de la Sénia, d’estil barroc, es va acabar l’any 1764. La base és molt sòbria i té planta quadrada. Al cos central, a la façana que mira a la plaça, s’hi pot veure un rellotge solar i l’esfera del rellotge mecànic. El més interessant del conjunt és el cos superior on hi ha la cel·la de les campanes. En aquest punt es produeix un canvi en el parament, que passa a ser de carreus regulars ben tallats. La planta es manté quadrada, però amb les cantonades arrodonides, als peus de les quals hi ha un floró. A cadascuna de les cares s’hi obre un finestral de mig punt flanquejat per pilastres i emmarcat per una sèrie de motius ornamentals en degradat. L’interior de la cel·la està coronat per una cúpula. A l’exterior, una balconada de ferro n’envolta el coronament. Avui dia hi ha quatre campanes, pràcticament idèntiques, si-

tuades una a cada finestral. Les va instal·lar l’any 1993 l’empresa barcelonina Telmec SA, avui desapareguda. Totes presenten la mateixa estructura: jou recte i contrapès de fusta, lligats amb tirants de ferro, i una roda connectada a un motor, que permet brandar-les automàticament. Cadascuna disposa, també, d’un electromartell. La més gran de totes s’anomena Pallerols. El seu nom prové de la Mare de Déu de Pallerols, copatrona de la Sénia, venerada en una ermita a la muntanya. La corona de l’instrument presenta nanses llises i anguloses. A l’espatlla apareix la numeració «492/1» i al terç superior una sanefa amb motius florals i vegetals. Al mig de la cara interna apareix un simpàtic rodolí: «Pallerols me diuen 100 robes peso / i si algú no s’ho creu que em sospeso». I al peu: «Essent rector

Mn Suñe». A l’exterior apareix l’escut del Lions Club Internacional de grans dimensions i, al mig peu, la següent inscripció: «El Club de Leones - la Senia / presidit per / Jose Garcia Lucas / fa donacio al nostre poble / de la campana major amb el nom de / Pallerols». Al faldó de cadascun dels quatre instruments s’hi repeteix la següent llegenda: «Beneida a la Senia el dos de maig de MCMXCIII», així com la marca de l’instal·lador, «Telmec SA / Barcelona». Les altres tres campanes s’anomenen Sant Bartomeu (porta el número 492/2), Sant Gregori (amb la referència 492/3) i Sant Roc (amb el registre 492/4). Hi ha una cinquena campana, situada en un petit espadat a l’absis del temple, que no s’ha pogut documentar per la dificultat d’accés. Fa anys que les campanes de la Sénia estan automatitzades i no es toquen a mà.

196

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 196

21/7/20 13:50

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 197

21/7/20 13:50

PARRÒQUIA DE SANT LLUC EVANGELISTA D’ULLDECONA L’historiador Joan Fuguet Sans exposa que el comanador hospitaler d’Ulldecona, Berenguer de Montpaó, va ser el promotor de la construcció d’aquesta església gòtica. Les obres van començar l’any 1373 i es va consagrar el 1421, tot i que l’edifici mai no es va arribar a acabar. La torre campanar s’alça entre dos contraforts als peus de la nau, a tocar de la porta principal. La seva base és quadrada i presenta el mateix parament, de carreus regulars escairats, que la resta del temple. Pràcticament no hi ha elements decoratius ni obertures, exceptuant l’esfera del rellotge, centrada a la part superior. Una cornisa motllurada separa la base del cos superior, l’únic que s’eleva per sobre de la coberta de l’edifici i que acull la cel·la de les campanes. Sembla que el cos superior del campanar va ser reconstruït al llarg del segle xix, cosa que corroboraria la inscripció que es pot llegir en un dels seus murs: «Año 1848». Unes postals realitzades pel fotògraf francès Lucien Roisin a principis del segle xx mostren que la torre estava coronada per una cúpula, també de pedra. Segons Joan Vidal Mariné, res-

ponsable del manteniment del campanar, aquesta estructura es va retirar posteriorment per tal de crear un terrat on es pogués instal·lar un cos de guàrdia militar. Avui dia, a la cel·la hi ha dues campanes. La més gran és la Maria de la Pietat. Va ser fosa l’any 1949, i el 1972 Salvador Manclús va col·locar-la a l’estructura metàl·lica actual, típica d’aquella època. L’únic element diferencial que s’hi observa és que la roda de l’eix és dentada i que el moviment que genera el motor de volteig continu es fa a través d’una cadena i no de corretges de cuir. Actualment la campana està completament automatitzada i només es fa sonar voltejant-la o colpejant-la amb un primitiu electromall. La corona no té cap mena de decoració. Al terç superior hi ha una sèrie de cordons, així com una garlanda vegetal. Al mig de la cara interior s’hi pot llegir: «Maria de la Piedad / se refundio en agosto de 1949 / siendo cura ecónomo Don Lorenzo Homs». La primera línia del text envolta l’anagrama coronat de Maria. Aquest símbol és idèntic al que apareix a la campana Sebastiana

de Riudoms, fosa l’any 1944 per Manuel Rosés Vidal. Les dues campanes també presenten una gran similitud en el tipus de lletra, les garlandes i la composició epigràfica, cosa que fa pensar que podrien ser obra del mateix taller. Al mig peu apareix un fragment del Salm 88: «Misericordias Domini in aeternum cantabo PS 88 1». En català: «Senyor, cantaré tota la vida els teus favors». Completen la decoració diferents cordons i una sanefa al peu. En un altre dels finestrals, l’any 1981 es va col·locar una altra campana. La seva instal·lació és idèntica a la de la Maria de la Pietat, però pràcticament no presenta inscripcions. A l’interior es pot llegir: «Deum laudo / vivos voco mortus plango», és a dir, «Lloo Déu, convoco els vius i planyo els morts». Al mig peu exterior s’hi pot llegir la data: «Julio 1981». Fora del campanar, en un espadat prop del presbiteri, hi ha la campana més petita i més nova. S’anomena Maria dels Àngels, tot i que es coneix com la «Campana de la Vida». Aquest sobrenom prové del fet que toca als batejos i als casaments. Es va fabricar a València, als tallers de

198

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 198

21/7/20 13:50

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 199

21/7/20 13:50

Salvador Manclús, l’any 2004, amb motiu de les Festes Quinquennals que se celebren en honor a la Mare de Déu de la Pietat. Al mig de la cara exterior es llegeix la següent inscripció: «Santa Maria dels Àngels / 2004 / Any de Quinquennals / Ulldecona». Al centre de la cara interior apareix una gran creu i, en un lateral, la marca del fonedor: «Fundicion / de / Salvador Manclus / C. Industria 37 / Valencia». El petit espadat, d’acord amb la inscripció de l’arrebossat, es va construir l’any 1913. El més interessant, però, del campanar d’Ulldecona, són els timbres que el coronen. A principis de la Guerra Civil, l’any 1936, un escamot va destruir totes les campanes que hi havia a la torre. A causa d’això, el rellotge va emmudir i els veïns es van quedar sense cap eina per donar l’alarma en cas d’atac. Per aquest motiu, aquell mateix any es van comprar dues campanes noves a l’empresa Blasco y Liza de Roquetes. Per tal

d’evitar que algú les pogués tornar a requisar, els van donar forma de timbre amb l’objectiu de diferenciar-les de les campanes tradicionals i, d’aquesta manera, poder conservar-les. Els timbres estan col·locats en una barra metàl·lica vertical, l’un d’amunt de l’altre, i assegurats amb diferents tirants metàl·lics. Cadascun és colpejat per un dels martells del rellotge. Pràcticament tenen les mateixes dimensions i no presenten cap mena de decoració ni epigrafia, exceptuant la signatura de l’instal·lador: «Blasco y Liza / Roquetas Tarragona / septiembre 1936». Per poder recuperar els tocs de campanes civils, com per exemple el del treball o d’alarma, es va instal·lar una sirena que encara es conserva just sota els timbres. Conten els veïns que el toc de la sirena es va mantenir fins a l’any 1964, quan va ser silenciada degut a un incident. Aprofitant una visita del tinent general Rafael García Valiño, que viatjava

acompanyat del ministre Manuel Fraga Iribarne, l’Ajuntament va dedicar al tinent general un carrer acabat d’urbanitzar. Sembla que durant els parlaments es va accionar la sirena que anunciava l’hora de tornar a la feina, cosa que va provocar el pànic entre els assistents a l’acte, que l’associaven, encara, als bombardejos. Per aquest motiu es va desconnectar. Fins aquell moment tocava cada dia a les nou, la una, les tres de la tarda i les set del vespre. Després d’anys muda, a principis dels anys vuitanta es va tornar a activar fins que un nou incident va obligar a desconnectar-la definitivament. Sembla que una matinada, enmig d’una gran tempesta, va caure un llamp al campanar i la va fer sonar, sense que ningú pogués aturar-la. Joan Vidal explica que van estar treballant més de dues hores sota la pluja fins que van aconseguir-ho. Des d’aquell moment ningú no s’ha plantejat arreglar-la.

200

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 200

21/7/20 13:50

RECULL DE CAMPANES DOCUMENTADES MONTSIÀ

Data

Població

1792

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

Sant Carles de la Ràpita Santíssima Trinitat

Maria de la Ràpita

Miquel Buxaderas

1807

Alcanar

Sant Miquel

Bàrbara

Antonio Guillén

1857

La Galera

Sant Llorenç Diaca

Llorença

Santore

1857

La Galera

Sant Llorenç Diaca

Maria Cinta

Atribuïda a Santore

1861

La Galera

Sant Llorenç Diaca

Petita

Ysidro Pallés

1868

Sant Carles de la Ràpita Santíssima Trinitat

Maria Agustina

Ysidro Pallés e Hijo

1868

Alcanar

Sant Miquel

Miquela

Desconegut

1877

Godall

Transfiguració de Jesús

Maria Immaculada Teresa de Jesús

Desconegut

1877

Godall

Transfiguració de Jesús

Transfiguració del Senyor

Desconegut

1901

Santa Bàrbara

Santa Bàrbara Màrtir

Jesús Maria Josep

Desconegut

1925

Santa Bàrbara

Santa Bàrbara Màrtir

Bàrbara

Rosés Hermanos

1936

Ulldecona

Sant Lluc Evangelista

Timbre Hores

Blasco y Liza

1936

Ulldecona

Sant Lluc Evangelista

Timbre Quarts

Blasco y Liza

1939

Amposta

L’Assumpció de Maria

Assumpció

Rosés Hermanos

1939

Amposta

L’Assumpció de Maria

Mitjana

Rosés Hermanos

201

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 201

21/7/20 13:50

RECULL DE CAMPANES DOCUMENTADES MONTSIÀ

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

1939

Amposta

L’Assumpció de Maria

Quarts

Rosés Hermanos

1942

Sant Jaume d’Enveja

Sant Jaume Apòstol

Jesucrist Rei

Manuel Rosés Vidal

1942

Sant Jaume d’Enveja

Sant Jaume Apòstol

Sant Jaume

Manuel Rosés Vidal

1949

Ulldecona

Sant Lluc Evangelista

Maria de la Pietat

Atribuïda a Manuel Rosés Vidal

1950

Sant Carles de la Ràpita Santíssima Trinitat

Trinitat

Rosés Hermanos

1981

Santa Bàrbara

Santa Bàrbara Màrtir

Gregòria

Desconegut

1981

Ulldecona

Sant Lluc Evangelista

Petita

Desconegut

1993

La Sénia

Sant Bartomeu Apòstol

Bartomeu

Telmec

1993

La Sénia

Sant Bartomeu Apòstol

Gregòria

Telmec

1993

La Sénia

Sant Bartomeu Apòstol

Pallerols

Telmec

1993

La Sénia

Sant Bartomeu Apòstol

Roc

Telmec

1997

Alcanar

Sant Miquel

Verge del Remei

Abel Portilla

2001

Amposta

L’Assumpció de Maria

Trinitat

Packard

2004

Ulldecona

Sant Lluc Evangelista

Maria dels Àngels

Salvador Manclús

202

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 202

21/7/20 13:50

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 203

21/7/20 13:50

PRIORAT • Parròquia de la Nativitat de Maria de Cabacés • Parròquia de Santa Maria de Cornudella de Montsant • Parròquia de Santa Maria de Falset • Parròquia de Sant Roc del Molar • Parròquia de Santa Magdalena de Pradell de la Teixeta • Parròquia de Sant Jaume d’Ulldemolins • Parròquia de la Nativitat de Maria de Capçanes • Parròquia de Sant Bartomeu del Masroig • Parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Torroja del Priorat

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 204

21/7/20 13:50

SANT JAUME Ulldemolins

NATIVITAT DE MARIA Cabacés

SANTA MARIA Cornudella de Montsant

SANT MIQUEL Torroja del priorat

SANT ROC El Molar

SANTA MAGDALENA Pradell de la Teixeta SANTA MARIA Falset

SANT BARTOMEU El Masroig NATIVITAT DE MARIA Capçanes

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 205

21/7/20 13:50

PARRÒQUIA DE LA NATIVITAT DE MARIA DE CABACÉS L’ edifici té el seu origen en un petit oratori començat a construir l’any 1149, del qual encara en són visibles algunes restes a la façana principal. L’ església va ser ampliada posteriorment i presenta una nau i capelles renaixentistes. Possiblement, l’últim element construït fou el campanar, d’acord amb la inscripció que apareix al fris superior: «JHS Maria 1603». Es tracta d’una torre molt senzilla i molt reformada, situada al lateral esquerre del temple. La seva planta és rectangular. La cara frontal i la posterior són les més amples i presenten dos finestrals de mig punt de diferents dimensions cadascuna, un d’ells avui dia cegat. Les laterals, en canvi, són més estretes i amb un sol ull. A la façana que mira a la plaça, just sota la campana petita, hi ha l’esfera del rellotge. El seu parament es troba arrebossat, a excepció d’uns carreus regulars i ben escairats situats a les cantonades, que arriben fins a línia d’imposta, on arrenquen els arcs de les finestres. Una cornisa dentada serveix de base a la cúpula que corona el cloquer, recoberta de teules i decorada amb quatre acroteris ceràmics,

amb forma de gerro, als extrems de la base. Al punt més alt s’hi troba un penell. L’ element més important del conjunt són les campanes. La més petita és la Maria Bàrbara, fosa per Bartomeu Barnola l’any 1762. Al terç superior, emmarcat per dos cordons, es pot llegir: « Maria Barbara orapro nobis». Just a sota, a la cara interna, hi ha una petita capelleta, d’ordre clàssic, que emmarca la figura de santa Bàrbara. La imatge està molt erosionada, però encara es pot intuir la presència d’una torre a la mà esquerra i la palma a la dreta. Més avall, es troba la marca del fonedor: «Bartomeu / Barnola / me fecit». Cal tenir en compte que la n de Barnola es troba al revés respecte d’un eix horitzontal imaginari. El text està decorat amb motius vegetals i, a sota, apareix la imatge d’una campana. Hi ha tres filades de cordons al mig de l’instrument, quatre més al mig peu i, finalment, dues més al peu. A la cara exterior apareix una gran creu, decorada amb motius vegetals, on destaquen els claus que van sostenir-hi Jesús. Al peu del crucifix es pot llegir la data de fosa: «1762». La Maria Bàr-

bara disposa d’una estructura de fusta moderna, jou recte i contrapès, tibada per tirants metàl· lics i dotada de coixinets a l’eix. El batall, modern, tampoc és l’original de l’instrument. La campana gran s’anomena Maria i està situada just sobre la portalada de l’església. La corona és llisa, però la resta de l’instrument està força decorat. Al terç, franquejat per dos cordons, es pot llegir la següent inscripció: «Sancta Maria mater Jiesv intercede pro nobis Jvan Bavtista / Tarantino me fecit anno 1828», que significa «Santa Maria, Mare de Jesús, intercediu per nosaltres (davant Déu). Joan Baptista Tarantino em va fer l’any 1828». Just a sota d’aquesta frase, una sanefa de grans medalles recorre el perímetre de l’instrument. Al mig de la cara interior destaca una gran creu i, a l’exterior, una gran custòdia. En un dels laterals apareix l’arcàngel Sant Miquel trepitjant un drac, que representa el diable. A l’altre, es pot veure un sant agenollat vestit de papa; al seu costat, santa Bàrbara coronada, sostenint la palma amb la mà dreta i flanquejada per un canó i una torre. Finalment, sobre les

206

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 206

21/7/20 13:50

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 207

21/7/20 13:50

dues primeres hi ha la imatge de la Puríssima, envoltada d’una aurèola de flames. Quatre filades de cordons decoren el mig peu, i una sanefa triangular el peu. Destaca que dins dels triangles es van intercalant la representació d’un gos, una persona, un gerro amb flors i un desert amb palmera i un arbre. La instal·lació també és moderna, de fusta, i el batall no és l’original. El mateix any 1828 Joan Baptista Tarantino va fondre una altra campana, anomenada Maria Bàrbara Miquela, per a Torroja del Priorat. Si s’observa l’epigrafia dels dos instruments es pot veure que es repeteixen les imatges dels sants, Miquel, Papa, Bàrbara i Puríssima, així com

la sanefa de medalles. L’instrument conserva la instal·lació i el batall originals. A la inscripció s’hi llegeix: «Sancta Maria Barbara et Sanct Michele orate pro nobis / Joannes Baptista Tarantino me fecit anno 1828»; és a dir, «Santa Maria Bàrbara i Sant Miquel, pregueu per nosaltres. Joan Baptista Tarantino em va fer l’any 1828». Antigament, els encarregats de tocar les campanes eren el rector i els escolans. Quan aquests van deixar de fer-ho, se’n va encarregar l’actual campanera, Anna Masip Rebull. Des de fa més de seixanta anys es cuida de fer els tocs, primer manualment i, els últims anys, activant els tocs automàtics. Masip conta que, tot i

que de petita també havia tocat alguna vegada, ningú li va ensenyar com fer-ho. Ella, que sempre ha viscut davant de l’església, de tant sentir-los va memoritzar-los de manera autodidacta. Actualment, encara que les campanes estiguin electrificades, el toc de difunts s’ha de fer de manera pseudomanual, prement uns polsadors. Cada vegada que es pitja un botó, sona una batallada. D’aquesta manera, prement-los successivament fa el toc de manera similar que si tibés de la corda. Quan són festes, però, encara es voltegen a mà. Per fer-ho possible, uns senzills passadors permeten retirar les baranes protectores dels finestrals.

208

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 208

21/7/20 13:50

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 209

21/7/20 13:50

PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE CORNUDELLA DE MONTSANT L’ arxiver reusenc Ezequiel Gort Juanpere documenta que l’actual edifici, d’estil renaixentista, es va començar a construir l’any 1594. És d’obra de Pere Blai i, segons Josep Lladonosa, de mossèn Jaume Amigó. Ja ben entrat el segle xvii, Gabriel Vallès, mestre de cases encarregat de l’obra, es va comprometre a acabar la coberta del temple i de la torre abans del dia 25 de juliol de 1625, festivitat de Sant Jaume, a canvi de quaranta lliures catalanes. Primer es va edificar un dels dos campanars, possiblement el que està situat a l’esquerra de la façana; i, més endavant, el segon, a la dreta. Tots dos cloquers tenen una alçària aproximada de vint-i-cinc metres. La façana és molt sòbria, feta de carreus de diferents mides: de majors dimensions i més regulars a les

cantonades de les torres i força més irregulars a la resta del parament. A la part central destaca la senzilla portalada renaixentista de 1615 i la rosassa. A banda i banda s’aixequen les dues torres de planta quadrada, dividides cadascuna en tres cossos. Els dos inferiors són integrats a la façana, mentre que el tercer sobresurt del nivell de la coberta. A la base només hi destaquen les cornises que la divideixen en dos nivells desiguals. A la part baixa s’hi obren dues finestres, l’una sobre l’altra, i a la central una tercera. Al campanar de l’esquerra, aquesta darrera finestra va ser modificada posteriorment per col·locar-hi l’esfera del rellotge. Els cossos superiors destaquen pel color diferent de la pedra i per la seva decoració, lleugerament més elaborada. S’hi

obren quatre finestrals de mig punt, centrats, un a cada cara i emmarcats per un degradat rectangular al mur. A banda i banda de l’ull, el rebaix de diferents àrees del parament ajuda a crear l’efecte de quatre pilastres adossades, dues al centre i dues a les cantonades. Una senzilla cornisa motllurada corona els campanars i serveix d’arrencada per a la coberta piramidal de teula. En el cas del cloquer esquerre, on hi ha les dues campanes i les matraques, aquesta piràmide està truncada per un petit llanternó o claraboia, probablement modern. Actualment, els tocs estan automatitzats mitjançant electromartells. Abans de l’electrificació de les campanes, determinats avisos els feia l’agutzil del poble, i d’altres, un col·laborador de la parròquia.

210

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 210

21/7/20 13:50

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 211

21/7/20 13:50

PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE FALSET Segons Jaume Ciurana, la primera pedra de l’edifici es va col· locar el dia 5 de juny de 1768, i a l’octubre de 1780 es va beneir, ja acabada. No hi ha gaires dades referents a la construcció del campanar, però sí que està documentat que l’any 1788 es treballava en la construcció de la seva escala. L’imponent torre, de quaranta-quatre metres d’alçària, es troba adossada a l’esquerra de l’ampla façana del temple. És d’estil neoclàssic, però conserva alguns elements propis del barroc. D’acord amb l’informe de l’arquitecte Joan Figuerola, que va restaurar-lo l’any 1999, en la seva construcció es van utilitzar alguns carreus provinents de l’enderroc parcial de la capella del castell. Aquests elements reaprofitats es troben repartits indistintament en els diferents paraments, així com als finestrals cecs dels cossos superiors. El campanar, tot estar integrat a l’edifici, presenta una entitat pròpia. La seva base és de planta quadrada, que es manté fins a l’arrencada del coronament de la façana. El sòcol i les cantonades són de pedra regular i els paraments de maçoneria queden dissimulats mitjançant un estucat

que imita les filades de carreus. Al següent nivell es produeix la transició a la planta octogonal. A la cara frontal s’hi pot veure l’esfera del rellotge, situada a la part superior i integrada enmig de les mènsules barroques de les cantonades i el sòcol del pis de campanes. El tercer i quart cos, on hi ha les campanes, estan revestits de carreus de pedra sorrenca. A la cel·la inferior, a les quatre cares principals, s’hi obren uns grans finestrals de mig punt. Al que mira a la façana s’hi troba la Maria; al que mira a la teulada hi ha la Maria Assumpta; al finestral orientat a la capçalera hi ha l’antiga campana del convent de les Germanes Vedruna, i a l’últim, la Bàrbara i la de Pau i Germanor, l’una sota de l’altra. Als xamfrans s’hi troben també quatre finestrals, més estrets i cegats d’origen. Flanquejant cadascuna de les vuit finestres, hi ha unes pilastres cantoneres d’ordre clàssic que sostenen un fris coronat per una cornisa sobrevolada. Aquesta cornisa serveix de base a la balconada superior que envolta el següent cos, també octogonal, però de menor diàmetre. La campana anomenada Maria és el Seny Major i, a la vegada, és

la més interessant. Segons la seva inscripció, va ser fosa l’any 1416, molt abans que es comencés a edificar el temple actual. Conserva una instal·lació de fusta tradicional: braç, jou i contrapès de fusta, lligats amb tirants de ferro. L’instrument està ricament decorat, començant per la corona, que presenta motius vegetals. Al terç, flanquejada per diferents filades de cordons, s’hi pot llegir: « Mentem santam espotaneam honorem Deo et patrie liveracionem Anno Domin milesimo CCCC XVI IHS ». Segons el professor Sánchez Real, la primera part del text s’hauria de traduir així: «Sono de manera piadosa i voluntària en honor a Déu i per alliberar la pàtria». La segona fa referència a la data en què va ser fosa: «Any del Senyor 1416». Finalment, «IHS» significa ‘Jesús’. Repartides resseguint el perímetre de la campana, just a sota de la frase anterior, apareixen diferents imatges de sants molt ben conservades: Jesús Ressuscitat, sortint del sepulcre, amb la creu i els instruments de la passió darrere seu; un home amb un nen al coll; sant Miquel, travessant el diable amb una llarga llança, i, finalment, una Mare de

212

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 212

21/7/20 13:50

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 213

21/7/20 13:50

Déu amb el nen. Enmig de les imatges s’intercalen petits escuts. Una segona inscripció amb la mateixa tipografia, però més petita, repeteix deu vegades: «Te Deum laudamus», que significa «Déu, et lloem». L’ onzena repetició es troba incompleta: «Te Deum laudamu»; i a la dotzena hi ha una repetició: «Te Deum te Deum laudamus». Segurament caldria interpretar la lletania sencera com la lloança divina repetida dotze vegades, un nombre simbòlic que representa la globalitat i la universalitat. Al mig, una cinta formada per elements florals embolcalla la campana amb un llaç que penja. Una sèrie de cordons completen la decoració al mig peu. En un altre finestral hi ha la Bàrbara, datada de l’any 1716. Al terç superior s’hi pot llegir: «Iesus Maria Ioseph et Santa Barbra ora prono[bis]», és a dir, «Jesús, Maria, Josep i Santa Barbara pregueu per nosaltres». Al centre de la cara exterior hi ha una gran creu, al peu de la qual es pot llegir la data: «1716». Completen la iconografia diferents sanefes i cordons, així com unes quantes representacions del Sagrat Cor. En un altre ull s’hi troba la campaneta de l’antic convent de les Germanes Vedruna, donada per la comunitat l’any 2005. S’ano-

mena Francisca Javiera Maria Dolores i Maria Sacramento, i va ser fosa per Salvador Manclús l’any 1956. És l’única del campanar que no es toca perquè no està electrificada. Les altres dues campanes que es poden observar a la sala són més modernes i formen part del conjunt que la parròquia va adquirir l’any 1999 i va instal·lar un any més tard. Es van fabricar a Holanda, a la foneria Eijsbouts Astensis. L’Assumpta presenta les següents inscripcions a la cara interna: «Eijsbouts Astensis me fecit anno MCMXCIX / Santa Maria Assumpta / vos sou l’honor més gran del nostre poble / Dedicada per tot el poble de Falset / a Santa Maria A.D. Jubilaeum 2000/ Christus - heri - hodie - semper / (Apadrinada pr Ramon i Mercè)». L’ altra està dedicada a la Pau i Germanor. S’hi llegeix: «Eijsbouts Astensis me fecit anno MCMXCIX / Santa Càndia patrona de Falset / Campana de pau i germanor / Augureu la pau a Jerusalem / Dedicada als ferits de la guerra - 1936 / A. D. Jubileum 2000». Totes dues presenten una instal· lació típica europea: jou i contrapès curt de fusta; roda i motor per brandar automàticament, i batall contrapesat. També disposen d’electromartell.

El pis superior, de menors dimensions, presenta un esquema molt similar al principal. Combina quatre finestrals de mig punt oberts a les cares principals i quatre de cecs als xamfrans. Com en el pis inferior, estan flanquejats per pilastres cantoneres clàssiques que sostenen la cornisa superior. Està envoltat per un balcó perimetral. La seva barana metàl·lica es troba interrompuda pels contraforts ondulats que sostenen l’últim nivell, en els quals s’obre un pas per permetre la completa circulació. Cadascun d’aquests contraforts estan decorats amb una esfera de pedra, anomenada, tècnicament, acroteri. Corona la torre una cúpula recoberta de teules vidriades, presidida per una gran creu metàl·lica. Aquest segon pis es coneix com el de les batzoles, és a dir, les matraques de Divendres Sant. Avui no es conserven, però segurament es trobaven en aquest nivell. Actualment s’hi troben dues campanes més, cadascuna en un finestral diferent. La primera està dedicada al Sagrat Cor. Al terç s’hi llegeix: «Uocor Maria congrego vivos et mortuos apello»; i al centre de la cara interna hi ha la marca del fonedor: «Ramon / Pomarol / Campane de Reus / me feu 1788».

214

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 214

21/7/20 13:50

A l’exterior presideix una gran creu. Està instal·lada en el que semblen el jou i el contrapès originals, als quals els falta el braç. Actualment està fixada i el batall ha estat substituït per un electromall, collat directament dins el vas de l’instrument. L’última campana la va fondre l’empresa Barberí-Rifer de Riudellots de la Selva l’any 2000. Està dedicada a la germana Alfonsa de la comunitat Vedruna. A la cara interna es troba la següent inscripció: «Gna Alfonsa / C. a. CH. / tot per amor / donant gràcies a Déu per la presència i el / servei de les gnes. carmelites Vedruna a Falset / 1850 - 2000».

215

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 215

21/7/20 13:50

PARRÒQUIA DE SANT ROC DEL MOLAR Segons Àngel Cubells, el campanar del Molar data de 1688, quan es va construir l’església actual. Presenta dos cossos clarament diferenciats. D’una banda, la base de planta quadrada, paraments arrebossats i pedra treballada a les cantonades, que s’alça fins a l’arrencada de la teulada. De l’altra, el cos de campanes. La fàbrica d’aquest nivell superior és el maó i presenta una decoració neoclàssica. Manté la planta quadrada, però amb les cantonades rebaixades. A cadascuna de les cares s’hi obre un finestral de mig punt coronat per una senzilla cornisa i flanquejat per dues senzilles pilastres que sobresurten del mur, cadascuna d’elles

amb una base i un capitell escalonat. El finestral de la façana acull la campana Bàrbara, fosa l’any 1940. La seva epigrafia és molt senzilla. A la cara interna es pot llegir: «Santa Barbara / Molar 1940 / Lucio Seguy y Lidia Gunon». A l’exterior hi ha un crucifix. La seva estructura és de fusta i segueix els paràmetres tradicionals: eix recte i contrapès. L’ull que mira a la nau del temple va ser reduït amb posterioritat per instal·lar-hi el rellotge, l’esfera del qual ocupa la seva meitat inferior. A la part superior s’hi troba la campana horària, fixada en una biga de fusta. Va ser instal·lada per les Manufac-

turas Blasco de Roquetes, tot i que segurament va ser fosa al taller dels germans Rosés a Silla, València. A l’interior s’hi pot llegir: «Año 1947» i «Campana para el reloj publico adquirida por el Ayuntamiento de Mola». Al mig s’hi troba l’escut vigent en aquella època. En un lateral hi ha la marca de l’instal·lador: «Manufacturas / Blasco / Roquetas (Tarragona)», i a l’exterior hi ha una gran creu. La torre està coronada per un terrat, protegit per un petit mur calat d’obra amb quatre acroteris ceràmics als extrems. Al centre s’hi alça un penell. Les campanes fa anys que estan automatitzades mitjançant electromartells.

216

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 216

21/7/20 13:50

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 217

21/7/20 13:50

PARRÒQUIA DE SANTA MAGDALENA DE PRADELL DE LA TEIXETA L’ església, d’estil neoclàssic, es va construir a finals del segle xviii. El campanar s’alça a la part dreta de la façana. Es tracta d’una torre de planta quadrada que a la part superior es converteix en vuitavada. A la façana principal, just al centre del cos de transició, hi ha l’esfera del rellotge. La cel· la de les campanes, de planta octogonal, presenta vuit finestrals de mig punt, dels quals els dels xamfrans són decoratius i no estan oberts. Avui dia, el que dona al presbiteri també està tapiat. Antigament hi havia tres campanes, però d’ençà de la Guerra Civil només es conserva la Magdalena, instal·lada al finestral que mira a la plaça i fabricada l’any 1844. Segurament conserva la instal·lació original: jou recte, contrapès i braç de fusta, tot subjectat per tirants metàl·lics. La corona, mig amagada dins la fusta, no presenta cap decoració. Al terç superior l’epigrafia es divideix en tres nivells. Al superior apareixen diferents petxines repartides al voltant del perímetre; al central, s’hi llegeix aquesta inscripció: «Campana de Santa Maria Magdalena any 1844»; i al nivell inferior apareix una sa-

nefa de flors de lis. Al centre de la cara interior apareix la imatge de santa Magdalena, titular de la parròquia, i a l’exterior presideix una gran creu. Completa l’epigrafia una sèrie de cordons al mig peu. La campana disposa de dos martells connectats amb el rellotge mecànic del pis inferior: l’un pica al faldó i l’altre a tocar de la inscripció del terç. Aquest fet, segurament, és conseqüència de la destrucció de les altres dues campanes, davant la necessitat de distingir entre el toc dels quarts i el de les hores. Com que la campana, en tocar, emet un acord de fins a dotze notes diferents, en colpejar-la en diferents nivells es pot arribar a simular el so de dos instruments. Cal tenir en compte, però, que aquesta pràctica augmenta el risc de trencament de l’instrument. Al finestral que mira a la nau del temple hi apareix un altre recurs singular. Es tracta d’un topall ferroviari col·locat cap amunt i colpejat per un martell similar als del rellotge. L’ús de materials reciclats com a campanes és molt habitual durant la postguerra, ja que era una manera fàcil i barata de substituir

les que s’havien perdut durant el conflicte. A l’ermita de Sant Joan de la Muntanya de Montblanc encara avui dia hi ha un d’aquests topalls. A Ulldemolins i la Fatarella es van utilitzar restes d’obús. A l’Arboç es va fer servir una biga de ferro, i sembla que a Vallfogona de Riucorb durant molt temps hi va haver una llanta de camió, avui desapareguda. Des d’abans de l’esclat de la Guerra Civil, els encarregats de tocar les campanes i donar corda al rellotge eren els agutzils municipals. Abans de 1936 ocupava el càrrec Pilar García, que va reprendre l’ofici en acabar el conflicte. La va succeir la seva filla, Pilar Pallejà García, fins que, als anys quaranta, la va rellevar Maria Vaqué Bru, que se’n va ocupar durant molts anys. La van succeir Jaume Cabré Solana i la seva esposa Antònia Barbarà Tortajada. Després d’ells, una successió d’agutzils campaners s’han encarregat de fer els diferents tocs de campanes i de fer el manteniment del rellotge. L’última va ser Rosa Serrano Ruiz, que va deixar el càrrec l’any 2008. A partir d’aquest moment, els agutzils s’encarreguen, exclusivament, de

218

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 218

21/7/20 13:50

fer el toc de difunts, i els feligresos de la parròquia s’ocupen de la resta de tocs, bàsicament l’anunci de la missa dominical. L’ actual agutzil municipal és Núria Vaqué Pinyol, i els campaners parroquials són el matrimoni format per Josep Cabré Just i Montserrat Mas Vaqué.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 219

21/7/20 13:50

PARRÒQUIA DE SANT JAUME D’ULLDEMOLINS L’ església de Sant Jaume és un dels majors exponents del Renaixement de les comarques tarragonines. El seu disseny és obra de mossèn Jaume Amigó, fill d’Ulldemolins i rector de Tivissa. Amigó és un dels principals tracistes de l’Escola del Camp, juntament amb Pere Blai, amb qui va treballar a l’església de la Selva del Camp, a la catedral de Tarragona i, potser, a Cornudella de Montsant. Segons Josep Lladonosa, les obres van començar el dia 3 d’abril de 1584 i es van donar per acabades l’any 1589. La construcció del campanar es va allargar uns anys més i no es va acabar fins al 1613. Es tracta d’una petita joia que integra diferents materials, dissenys estructurals i decoració. D’entrada, cal destacar que, a diferència d’altres casos, la façana té preeminència sobre el campanar, que emergeix, com si s’amagués buscant protecció, just darrere seu. La base de la torre és de planta quadrada. Presenta un mur fet de carreus ben escairats però irregulars. Estan col·locats a la cantonera de tal manera que simulen blocs de pedra de majors dimensions. Al tram superior d’aquest cos, que ja sobresurt

de la coberta, la pedra es troba molt més erosionada en relació amb la resta del parament. Aquí destaca l’esfera del rellotge, lleugerament descentrada, col·locada amb posterioritat. Corona aquesta primera part un senzill fris motllurat, que serveix de base a la sala de les campanes. El segon cos té planta vuitavada i utilitza el maó en la fàbrica. A cadascuna de les vuit cares s’obre un finestral de mig punt, amb una senzilla cornisa a l’arrencada de l’arc, emmarcat per un marc perimetral rectangular que sobresurt del pany de paret i coronat per un frontó triangular. A l’obertura de la façana s’hi troba la campana més antiga, la Jacoba, fabricada l’any 1963, i en una altra la Miquela, instal·lada l’any 1991. Completa el disseny renaixentista una cornisa dentada a la part superior. El tercer cos presenta una planta circular, també d’obra vista, poc corrent en els campanars de les comarques tarragonines. S’hi obren vuit grans òculs pseudoel·líptics, separats l’un de l’altre per elements decoratius rebaixats. Dues filades decoratives en dent de serra i una senzilla cornisa coronen el conjunt.

Originalment estava coronat per una cúpula, però consta que ben aviat va patir problemes estructurals, els quals, juntament amb l’efecte dels llamps, van acabar fent-la desaparèixer. Durant les últimes obres de restauració es va reconstruir el tambor superior i, el 1993, es va cobrir amb una estructura metàl·lica moderna dissenyada per l’arquitecte Xavier Climent, poc visible des de l’exterior, que recordava la cúpula original. Al desembre de 2016 aquesta estructura va ser substituïda per una nova cúpula metàl·lica, aquesta vegada sense obertures, culminada per un copulí i una creu. Tot plegat fou obra de l’arquitecta Emilia Juan-Dalac. La Jacoba és la campana més gran. No té corona i està collada directament a l’estructura metàl·lica que la sosté. El jou l’eleva de tal manera que l’eix de rotació es situa al centre de la campana. El capçal està perforat al centre i ressegueix la silueta d’una creu tetralobulada. Encara disposa del cigonyal original que permetia voltar-la manualment, tot i que fa molts anys que no es fa. Actualment s’activa automàticament per mitjà d’un electromall. Al terç

220

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 220

21/7/20 13:50

es pot llegir: «Jacoba / Ulldemolins, any del Senyor de 1963»; i al peu: «Canto alegries ploro tristeses alabo Déu recordo deures». Al centre de la cara interna hi ha una imatge del Sagrat Cor mig esborrada i a l’exterior presideix una creu. En un dels laterals hi ha la marca del fonedor: «Manufacturas Blasco Roquetas». La campana petita, Miquela, es va instal·lar l’any 1991. Va ser fabricada a Holanda i presenta una instal·lació típica europea: suspesa en una biga de ferro, s’eleva per sobre de l’eix de rotació, sense contrapès, amb una roda de grans dimensions que permet que es voltegi i un batall contrapesat. Completa la instal·lació un electromall. Al terç s’hi llegeix: «Eijsbouts Astensis me fecit». Al centre de la cara interna hi apareix el nom: «Miquela»; i al peu hi ha el següent text: «Ex donis Miquela Roig Oliver Maioricensis Ulldemolins MCMLXXXXI». A tall d’anècdota, Montserrat Parés relata que el dia 19 de juliol de 1936, l’endemà de l’aixecament militar, en arribar les notícies al poble, es va col·locar una bandera vermella dalt de tot del campanar i es van fer tocar les campanes en senyal d’alarma.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 221

21/7/20 13:50

ALTRES CAMPANERS DEL PRIORAT Parròquia de la Nativitat de Maria de Capçanes

Parròquia de Sant Bartomeu del Masroig

Parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Torroja del Priorat

L’últim agutzil campaner de Capçanes va ser Demetrio Pena Balart. Quan ell va deixar-ho fa uns trenta anys, i fins avui dia, es cuiden de tocar les campanes Senén Vallès Vidal i la seva esposa, Rosalia Pena Quintana, cosina de Demetrio Pena. Consta que, quan vivien al poble, també tocaven els fills del matrimoni: Senén Vallès Pena i Joan Antoni Vallès Pena.

Quan l’any 1944 es van instal·lar les actuals campanes, es va encarregar dels tocs, entre d’altres, Julián Folch Rius. Quan va ser gran, van ajudar-lo els seus fills, Josep Maria Folch Munté, Ricardo Folch Munté, Julián Folch Munté i Victorino Folch Munté. També se’n cuidaven, sobretot per les festes, els majorals del poble, com ara Francesc Vernet i Bartomeu Joanpere. Van seguir la tradició familiar Lluís Folch Rovira i Jaume Folch Rovira, fills de Victorino. Actualment, des que es va jubilar l’any 1996, se n’encarrega Ricard Folch Vernet. Les campanes no s’han electrificat mai. Els dies normals Ricard les toca des de baix a l’església, però els dies de festa repica des de dalt del campanar.

L’últim campaner de Torroja va ser Joan Pallejà Sentís. Quan Pallejà va deixar de pujar al campanar, a causa de l’edat, Maria Vall Cabré li va fer el relleu. Actualment les campanes es repiquen manualment per anunciar les misses i els difunts. De vegades, amb motiu de la festa de la Mare de Déu, el dia 15 d’agost alguns veïns pugen al campanar i les fan ventar.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 222

21/7/20 13:50

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 223

21/7/20 13:50

RECULL DE CAMPANES DOCUMENTADES PRIORAT

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

1416

Falset

Santa Maria

Maria

Desconegut

1634

Capçanes

Nativitat de Maria

Jesús Maria Pere

Desconegut

1717

Falset

Santa Maria

Bàrbara

Desconegut

1762

Cabacés

Nativitat de Maria

Maria Bàrbara

Bartomeu Barnola

1788

Falset

Santa Maria

Sagrat Cor de Maria

Ramon Pomerol

1821

Albarca (Ulldemolins)

Sant Vicent

Maria Bàrbara

Joan Baptista Tarantino

1828

Torroja del Priorat

Sant Miquel Arcàngel

Bàrbara Miquela

Juan Bautista Tarantino

1828

Cabacés

Nativitat de Maria

Maria

Juan Bautista Tarantino

1844

Pradell de la Teixeta

Santa Maria Magdalena

Maria Magdalena

Desconegut

1861

Capçanes

Nativitat de Maria

Nativitat

Ballesteros

1936 ap.

Pradell de la Teixeta

Santa Maria Magdalena

Topall de tren

Desconegut

1943

El Masroig

Sant Bartomeu

Bàrbara

Manuel Rosés Vidal

1944

El Masroig

Sant Bartomeu

Nostra Senyora de les Pinyeres

Manuel Rosés Vidal

1947

El Molar

Sant Roc

Hores

Manufacturas Blasco

1956

Falset

Santa Maria

Francisca Javiera M. Dolores Sacramento

Salvador Manclús

224

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 224

21/7/20 13:50

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

1961

Torroja del Priorat

Sant Miquel Arcàngel

Roser Montserrat

Desconegut

1963

Ulldemolins

Sant Jaume Apòstol

Jacoba

Manufacturas Blasco

1991

Ulldemolins

Sant Jaume Apòstol

Miquela

Eijsbouts Astensis

desconeguda Cornudella de Montsant

Santa Maria

Gran

Desconegut

desconeguda Els Guiamets

Sant Lluís

Maria Immaculada

Jaume Mestres

desconeguda Els Guiamets

Sant Lluís

Maria del Roser

Josep Pomerol

desconeguda Cornudella de Montsant

Santa Maria

Petita

Desconegut

225

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 225

21/7/20 13:50

RIBERA D’EBRE • • • • • •

Parròquia de Sant Joan Baptista d’Ascó Parròquia de l’Assumpció de Maria de Flix Parròquia de la Nativitat de Maria de Garcia Parròquia de Sant Martí de Ginestar Prioral de Sant Joan Baptista de Móra d’Ebre Parròquia de la Mare de Déu del Remei de Móra la Nova • Parròquia de Sant Bartomeu de Riba-roja d’Ebre • Parròquia de Sant Jaume Apòstol de Tivissa • Parròquia de Sant Jaume el Major de la Torre de l’Espanyol

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 226

21/7/20 13:50

SANT BARTOMEU Riba-roja d’Ebre ASSUMPCIÓ DE MARIA Flix

SANT JOAN Ascó

SANT JAUME EL MAJOR Torre de l’Espanyol

NATIVITAT DE MARIA Garcia MARE DE DÉU DEL REMEI Móra la Nova SANT JOAN Móra d’Ebre

SANT MARTÍ Ginestar

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 227

SANT JAUME Tivissa

21/7/20 13:50

PARRÒQUIA DE SANT JOAN BAPTISTA D’ASCÓ L’ historiador Joan-Hilari Muñoz Sebastià constata que l’actual església ja apareix citada, a mitjan segle xii, en diferents documents oficials. L’ edifici va perdurar fins ben entrat el segle xvi, en què l’augment demogràfic de la vila i l’increment de les conversions al catolicisme van fer necessària una ampliació. L’ any 1576 es va signar el contracte per construir una nova capçalera. D’estil renaixentista, s’havia d’aixecar adossada a la nau existent, substituint l’absis original. Les obres es van donar per acabades al voltant de 1580. El campanar d’espadanya, d’uns vint-i-tres metres d’alçària, s’eleva justament sobre el mur que tanca l’absis, formant una mateixa unitat constructiva. Tot plegat fa pensar que el cloquer es va haver de construir, necessàriament, en acabar les obres d’ampliació, ja que l’anterior capçalera va ser destruïda en aixecar l’actual. Els murs de l’espadat estan formats per carreus de pedra de diferents dimensions, alguns dels quals estan tallats irregularment. En un nivell inferior s’hi obren dos

grans ulls amb arcs toscament apuntats. Aquest primer cos està coronat per un senzill acabament a doble vessant, truncat per un tercer ull, més petit i irregular, que arrenca del pilar que separa els dos finestrals anteriors. Aquest segon nivell sobresurt del conjunt, acaba en doble vessant i està presidit per un senzill penell en el punt més alt. Avui dia, cadascun dels tres ulls acull una campana. Al finestral inferior dret hi ha la més antiga de totes tres. La dificultat d’accés i el fet que estigui girada dificulta l’estudi de les seves inscripcions. Al mig de la cara interna hi ha una gran creu. Al terç, envoltant perimetralment la cara exterior, apareix una inscripció, recollida parcialment: «Nuestro […] nti Esteban año 1873». Als dos laterals hi apareix la creu de Malta. Les altres dues són modernes. Van ser foses a València l’any 1985 per l’empresa de Salvador Manclús. Al terç s’hi llegeix: «Beato Pere Martir». A la cara interior, hi diu «Sans y Jorda / Asco año 1985», i just a sota hi ha la marca del fonedor.

La més petita està situada al finestral més alt. Al terç hi ha la següent inscripció: «Santa Paulina»; i, a la cara interna: «Asco año 1985». Una mica més avall hi ha el segell del fonedor: «Fundicion / de / Salvador Manclus / C Industria 7 / Valencia). Tots tres instruments presenten la mateixa instal·lació: jou i contrapès metàl·lics fets en sèrie, roda de volteig continu i electromalls. No hi ha constància de qui va ser l’últim campaner, ja que aquest ofici va desaparèixer com a molt tard l’any 1985, quan es va electrificar el campanar. D’acord amb les fotografies antigues recollides per Biel Pubill i Josep M. Raduà, a principis del segle xx hi havia un petit campanar d’espadanya d’un sol ull a mitja teulada. En aquella imatge es poden veure quatre campanes, tres al cloquer principal i una al secundari. En una altra imatge, datada del 1981, l’església només conserva una sola campana. El petit espadat de sobre la porta apareix molt mutilat i buit. Avui dia no en queda cap rastre.

228

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 228

21/7/20 13:50

229

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 229

21/7/20 13:51

PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ DE MARIA DE FLIX L’ edifici actual correspon al Renaixement. Tal com relata l’historiador Ireneu Visa, es va construir entre els segles xvi i xvii, aprofitant algunes estructures de la primitiva església gòtica, datada del segle xiii. Als anys cinquanta, després de la Guerra Civil, va patir una important restauració-transformació, en la qual es va afegir, entre d’altres elements, el campanar. En una fotografia, realitzada per Josep Salvany el 1915, es pot veure com en aquell moment hi havia un imponent cloquer d’espadanya amb cinc ulls que abastava tota la façana. A la base hi havia tres finestrals, mentre que els altres dos estaven superposats en el segon i tercer nivell. En una fotografia d’època es veuen les campanes dels ulls superiors suspeses en un travesser de ferro. També es poden observar les del nivell inferior, dotades d’un jou i un contrapès de fusta. El finestral central, tapiat, l’ocupa l’esfera del rellotge. D’acord amb l’historiador Pere Muñoz, quan l’església es va convertir en el mercat municipal, el campanar de cadireta es va desmuntar. Una vegada restablert el culte, es van iniciar les

obres de la torre actual, acabada l’any 1956. Es tracta d’una estructura de planta quadrada. El parament està revestit de carreus de pedra regulars i pràcticament no mostra cap mena de decoració. A la façana principal hi ha la porta d’accés i una finestra, ambdues emmarcades per un arc apuntat de tradició gòtica. Una mica més amunt hi ha l’esfera del rellotge i la cel·la de les campanes on s’obren vuit finestrals, dos a cada cara. El conjunt es completa amb un acabament piramidal d’on sobresurten el penell i el parallamps. Avui dia el cloquer acull sis campanes, de les quals destaquen les més grans, que són, a la vegada, les més antigues. La campana Jesús va ser fosa l’any 1638. La seva instal·lació és moderna, tot i que reprodueix la tradicional. Les nanses de la corona estan decorades amb el que semblen unes fulles o un trenat. A l’espatlla apareixen una sèrie de cordons i al terç superior es pot llegir la següent inscripció: «Iesus Maria Christus [Rex] venit in pace et Deus homo / factus est». En català es podria traduir per: «Jesús, Maria, Crist Rei vingué en pau i Déu es va fer home».

A la part mitjana superior es repeteix la imatge de la crucifixió, ricament treballada i envoltada per un marc quadrat decorat amb diamants als extrems. A la imatge, força gran, es distingeix la creu, la Verge a l’esquerra, vestida amb robes riques, i una altra figura a la dreta. Un gran ocell descansa sobre el tronc, just damunt del cap de Crist. Completen l’escena decoracions vegetals i florals. Al bell mig de la cara interior apareix una gran creu, el peu de la qual divideix la data per la meitat: «1638». A l’exterior es repeteix el crucifix. La campana de Crist Rei és la segona en antiguitat del campanar. D’acord amb la seva inscripció va ser feta a Flix l’any 1887. La seva estructura, tot i ser nova, segueix els patrons tradicionals. La corona és llisa, però la resta de l’instrument està ricament decorat amb sanefes i cordons. Al terç superior, una frase ressegueix el perímetre: «Christus vincit Christus regnat Christus imperat». Al mig de la cara interior destaca un gran requadre, decorat amb una sanefa, que emmarca la següent inscripció: «Siendo prior D. Juan Voltes / y alcalde D. Benito Galcera / Cele-

230

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 230

21/7/20 13:51

231

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 231

21/7/20 13:51

donio Ortiz me hizo en / Flix año de 1887». La cara exterior està presidida per una gran creu coronada per una petita custòdia, que enllaça, simbòlicament, la crucifixió amb l’eucaristia. A la base apareix la imatge d’un sant que costa d’identificar. Celdoni Ortiz, l’any 1890, també va fondre la campana de Sant Joan Baptista de Vinebre, que a diferència de la seva germana de Flix sí que conserva la instal·lació original. Les altres quatre campanes són:

la Verge del Remei, refosa per l’empresa de Salvador Manclús l’any 1959; la Maria Assumpta, fabricada el 2002 per Barberí-Rifer; la Concòrdia, i la Verge del Carme. A la Concòrdia s’hi llegeix: «Santa Maria ora pro nobis». En un lateral hi ha la imatge de la Mare de Déu del Roser i a l’altra les sigles «SEQ», que es podrien referir a la Sociedad Electroquímica de Flix, fundada l’any 1897. També s’hi pot trobar una inscripció més moderna gravada a

la cara exterior: «Concordia / Flix - Restaurada 1959». L’Assumpta pràcticament no té inscripcions. Al terç de la cara interna s’hi pot llegir: «Christus heri hodie semper»; al mig: «Maria Assumpta al cel»; i al mig peu: «Als inicis del tercer mil·leni / a major glòria de Déu / Pasqua 2000 / Flix». La seva estructura, idèntica a la de la Verge del Remei, correspon a la tradició europea: jou i capçal curt de fusta; roda i motor de mig volt, i batall contrapesat.

232

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 232

21/7/20 13:51

233

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 233

21/7/20 13:51

PARRÒQUIA DE LA NATIVITAT DE MARIA DE GARCIA L’ actual església de Garcia es va inaugurar l’any 1950 per substituir l’antic temple, en ruïna com a conseqüència de la Guerra Civil. Al petit campanar de torre, de base quadrada, només hi ha una campana, la Maria Magdalena, fosa l’abril de 1944 pels germans Rosés a Silla, País Valencià. Està situada al finestral que mira a la façana. La instal·lació és metàl·lica i presenta un jou lleugerament corbat i un contrapès quasi tan gran com la campana. És un capçal «orellut» amb un espai circular a cada extrem superior per als pesos que s’utilitzen per equilibrar el conjunt. Al centre hi apareix una obertura amb forma de creu grega tetralobulada. No disposa de corona i està collada directament a

l’eix, cosa que, segurament, perjudica el so de l’instrument. No consta que s’hagi voltejat en els darrers vint anys; tot i així, els coixinets i la resta de la instal· lació es troba, aparentment, en bon estat. Actualment es toca des de la base del campanar amb l’ajut d’una corda lligada al batall. Un martell està connectat al rellotge mecànic, encara en funcionament, que assenyala només les hores. La seva iconografia és molt senzilla. Al terç apareixen diferents filades de cordons, així com unes petites flors repartides al llarg del perímetre. A la cara interna es pot llegir, al mig: «Santa / Maria / Magdalena»; i al mig peu: «9 de abril de 1944», emmarcat per quatre cordons. Al lateral dret apareix

la marca de fàbrica: «Fundicion / de / campanas / de / Roses Hermanos / Silla (Valencia)», i a l’exterior, una gran creu. Com sol passar a moltes de les campanes foses els primers anys de la postguerra, al lateral esquerre hi apareix l’escut espanyol. D’acord amb la notícia publicada pel Diario Español el dia 14 d’abril de 1944, la campana va ser beneïda pel rector, mossèn Ignasi Mechó, el Diumenge de Pasqua, 4 d’abril, en sortir de l’ofici solemne. Els padrins van ser l’alcalde de Garcia, Jaume Escoda, i la senyora Enriqueta Homdedéu, benefactora de la parròquia. L’ actual sagristana campanera és Maria Gironès Morera, que s’ocupa de fer els diferents tocs de campanes des de fa una vintena d’anys.

234

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 234

21/7/20 13:51

235

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 235

21/7/20 13:51

PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ DE GINESTAR L’ actual edifici es va construir durant el segle xviii per iniciativa de l’orde de l’Hospital, amb l’objectiu de substituir l’església vella, que havia quedat petita, avui propietat de l’Ajuntament. El mestre d’obres, Joan Sentís, va ser l’encarregat de dirigir els treballs del nou temple, d’estil neoclàssic. Els treballs, però, es van veure estroncats just quan es començava a bastir la sala de les campanes de la torre campanar. La base és quadrada i pràcticament no té decoració. El parament està arrebossat i es situa en un segon pla respecte de la resta de la façana. Superat el nivell de la coberta es troba el segon cos, que amaga la sala del rellotge, l’esfera del qual mira a la plaça. És d’obra vista i és

on es manifesta la decoració amb el seu major esplendor. Els xamfrans estan rebaixats i cada cara està emmarcada per dues pilastres inacabades. Al següent nivell un terrat permet accedir als dos petits espadats que sostenen les campanes. L’un mira a la façana, que acull la Maria Immaculada Isidra, i l’altre a la teulada, on hi ha instal·lada la Martina Victòria. Totes dues van ser foses l’any 1941 i van ser instal·lades en una estructura de fusta composta de jou recte i contrapès. No tenen braç i no consta que els campaners les hagin voltat mai. En un campanaret de cadireta que culmina la façana hi ha la tercera, força inaccessible, anomenada

Victòria. Destaca la inscripció de la Martina Victòria, que recull algunes de les funcions associades al toc de les campanes: «Alabo al Dios / verdadero / llamo al pueblo / y convoco al / clero lloro a los / muertos ahuyento / las tempestades». Quan l’any 2002 va morir Sinto, Juan Vizcarri Navarro, campaner i sagristà de Ginestar, un jovenet d’onze anys, Edgar López Cortés, el va rellevar. Edgar va aprendre els tocs tradicionals del poble al costat de Sinto i, fins avui dia, s’encarrega d’interpretar-los, ja sigui per a les misses dominicals, les festes o els enterraments, ja que les campanes de la parròquia de Sant Martí no estan automatitzades.

236

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 236

21/7/20 13:51

237

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 237

21/7/20 13:51

PRIORAL DE SANT JOAN BAPTISTA DE MÓRA D’EBRE L’ església i el campanar de Móra d’Ebre han sofert importants transformacions al llarg de la història. Originàriament el temple era de factura romànica, però durant el Renaixement i el Barroc s’hi van fer diferents reformes. El cloquer actual es va iniciar a la segona meitat del segle xviii, d’acord amb els cànons del Neoclassicisme. Tenia planta rectangular i s’hi podien distingir tres grans cossos. A la base s’hi va instal·lar l’estudi o escola durant el període de 1792-1796. El segon presentava tres finestrals de mig punt a cadascuna de les cares més amples: el central cec i dos a les laterals. Una senzilla cornisa separava el cos central del superior. El tercer nivell no tenia coberta.

Al mig de cadascun dels murs s’obria un ull amb un arc de mig punt que sobresortia de la resta del parament. A causa de la Guerra Civil, l’església va quedar pràcticament destruïda i va haver de ser reconstruïda. Els treballs al campanar van concloure l’any 1953, com es pot llegir a la llinda d’una finestra de la seva base. Si es compara el campanar actual amb les fotos del que hi havia abans de la guerra, sembla que simplement es va eliminar el tercer cos i que es va cobrir el segon amb una teulada piramidal. També es van obrir els finestrals tapiats, de tal manera que ara n’hi ha tres en dues de les façanes i dos a les altres. També es pot observar que

es va arrebossar i emblanquinar tot el campanar, deixant l’obra vista només a les cantoneres. Els finestrals, flanquejats per pilastres clàssiques, presenten una decoració molt sòbria. Les tres úniques campanes de la parròquia es troben a la cara que mira a la nau del temple, l’una al costat de l’altra. La gran, situada al centre, està dedicada a sant Joan Baptista i va ser instal·lada per Manufacturas Blasco l’any 1954. La petita campana dels quarts, a la seva esquerra, no té cap mena d’inscripció. Finalment, la mitjana s’anomena Immaculada. Data, també, de 1954 i va ser fosa per la indústria Rosés de Castelló. L’ alçària aproximada de la torre és de trenta metres.

238

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 238

21/7/20 13:51

239

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 239

21/7/20 13:51

PARRÒQUIA DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI DE MÓRA LA NOVA El temple actual es va construir, de nova planta, després de la Guerra Civil. El campanar, de planta quadrada, s’aixeca al lateral esquerre del temple, lleugerament enretirat respecte de la façana. Tota ell està arrebossat i pintat de blanc. A la base s’hi obre una petita porta d’accés i a diferents nivells s’hi poden observar les espitlleres que il·luminen l’escala. Al capdamunt del primer cos s’hi troba l’esfera del rellotge. El segon cos presenta dos nivells idèntics amb tres obertures a cada cara, és a dir, en total vint-i-quatre finestrals bessons de mig punt. La coberta és piramidal i està coronada per un penell i una creu. Al paviment del segon pis hi ha escrita a mà la data «1955», en què es va culminar la torre. Les dues campanes estan situades als finestrals més alts del cloquer. La Maria del Remei, la més gran, al centre de la façana, està dedicada a la patrona de la parròquia, que apareix representada a la cara exterior. A l’interior, al mig, es llegeixen els següents versos: «Del Remei sou nomenada / puig vetlleu nostres

destins / beneiu nostra parroquia / empareu els moravins». Just a sota, al mig peu, apareix la marca del fonedor: «Barberi Fundidor / Olot». A l’exterior, sota la imatge, s’hi troba la informació relativa a l’instrument: «Maria del Remei / apadrinada per Remei Freixes Sanjuan / Beneida el dia 5 XII del 1954 any marià / Parroquia de la Ma de Deu del Remei Mora la Nova». Disposa d’un jou i d’un contrapès metàl·lics que haurien de permetre el volteig, tot i que no consta que s’hagi fet mai. La Dominica està fixada en una biga, en un dels finestrals que mira a la teulada del temple, cosa que no en permet el moviment. No disposa de jou ni contrapès. La seva nansa no presenta cap element decoratiu. La posició relativa de la biga i la nansa, dissenyada per integrar-se en un jou, fa que la campana es trobi girada un quart de volta. Les inscripcions que haurien de mirar a l’exterior es troben al lateral dret, just al punt on colpeja el martell dels quarts. Aquest fet provoca que s’estigui erosionant ràpidament part del text. Al terç, una

senzilla sanefa seriada combina formes geomètriques i elements vegetals. Al lateral dret hi ha una gran creu i, just al seu peu, es pot llegir: «Dominica / oppidum moranovensis / sub patrono Sancti Dominici ornavit me et appellavit». D’acord amb la traducció del professor Lluís M. Moncunill, el text significa: «El poble de Móra sota el patrocini de sant Domènec em féu decorosament i em nomena Dominica». Al lateral esquerre es veu la marca del fonedor: «Barberi Fundidor / Olot»; i al mig peu, la data: «Die VIII september MCMLVII». La històrica foneria Barberí tenia els seus orígens a Olot, tot i que l’any 1994 es va traslladar a Riudellots de la Selva, moment en què la marca va passar a ser Barberí-Rifer. L’ empresa va tancar definitivament la foneria l’any 2016. Cap de les dues campanes no ha estat mai automatitzada. Unes llargues cordes permeten tocar a batallades des del peu del campanar, tasca de la qual s’encarrega habitualment el rector.

240

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 240

21/7/20 13:51

241

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 241

21/7/20 13:51

PARRÒQUIA DE SANT BARTOMEU DE RIBA-ROJA D’EBRE L’ església de Sant Bartomeu és un notable exemple d’estil barroc. La professora Dolors Cabré Montserrat relata que l’obra del temple es va iniciar el 1769 i es va culminar un any més tard. Els treballs al campanar, però, es van allargar fins al 1790. La torre està situada a la part esquerra de l’edifici, als peus de la nau de l’Evangeli, i fa uns trenta metres d’alçària. Té planta quadrada de sis metres de costat. La part superior està dividida en dos cossos, separats per una cornisa motllurada, que presenten la mateixa planta. No obstant això, tenen les cantonades arrodonides. Al peu de cadascun dels xamfrans apareixen unes aletes barroques amb forma de voluta, encapçalades per rostres humans, i a cadascuna de les cares sobresurten dues pilastres. Les del cos superior tenen uns capitells més treballats en què es pot observar un rostre, del qual sobresurten unes banyes caragolades que recorden l’estil jònic. A cadascuna de les quatre cares del campanar s’hi obren uns finestrals de mig punt, sense cap mena de decoració, on pengen les campanes. A la cara frontal, just a sota de la campana antiga, hi ha l’esfera

del rellotge, que interromp una pintada, probablement anterior. A la banda esquerra es llegeix «R», a la dreta «A», a sota «144» i, més avall, «1933». Possiblement fa referència al nom del poble, Riba-roja, i a la data 14 d’abril de 1933, segon aniversari de la proclamació de la Segona República. Actualment el campanar acaba en una balustrada i un terrat, però originàriament s’hi alçava un tercer cos, de diàmetre inferior i culminat per una teulada piramidal, destruït durant la Guerra Civil. La campana més antiga i singular està dedicada a sant Bartomeu i santa Madrona. Va ser fosa per Felicià Tarantino l’any 1790 i està ricament decorada. A la corona, tot i que molt desgastada, s’hi pot apreciar el tors i la cara d’una persona. Una bonica sanefa decora l’espatlla i, al terç, es pot llegir el següent text, emmarcat per diferents filades de cordons: «Sante Bartolome et Santa Matrona orate pro nobis / Felisianus Tarantino me fecit anno D M 1790». És a dir, «Sant Bartomeu i Santa Madrona, pregueu per nosaltres [al Senyor]. Felicià Tarantino em va fer, any

del Senyor, de 1790». Sota del text es poden veure una sèrie de cordons i sanefes alternades. A la part central de la panxa de la campana, apareix una altra sanefa que recorre el perímetre del vas i emmarca, formant un rombe, les quatre grans imatges que hi ha a l’instrument. A la cara exterior hi ha una creu. A la cara interior, una custòdia. Al lateral dret, sant Maurici, representat com a soldat, envoltat d’àngels i amb aquesta inscripció al peu: «Sante / Maurisio / ora pr». Al lateral esquerre hi apareix un àngel trepitjant un dimoni vençut. És important destacar que la campana presenta una instal·lació que sembla original. El jou és recte i de fusta, però no té braç. El capçal presenta la part inferior de fusta i la part superior de pedra. El conjunt està ben lligat amb tirants de ferro. El batall és una barra que pràcticament no té bola a la part inferior. Encara hi ha una corda lligada per als tocs manuals. No obstant això, tot fa pensar que des de fa temps només es toca automàticament gràcies a un electromartell extern. L’ any 1963 l’empresa de Salvador Manclús va refondre la campana dedicada a sant Gre-

242

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 242

21/7/20 13:51

gori. Tal com es pot llegir a la cara externa, aquest instrument s’ha hagut de refer dues vegades: «Santa Barbara San Gregorio / rogad por nosotros / Se fundió en 1826 / se refundio en 1904 / se volvió a refundir en 1963 / siendo cura parroco / D. Vicente Beltran Nebot / Ribarroja de Ebro». Completen l’epigrafia un crucifix situat a la cara interna i, als laterals, una imatge de la Mare de Déu i el logotip del fonedor. La campana està restaurada i està dotada d’un jou i un contrapès de fusta, que segueixen els cànons tradicionals. El batall és contrapesat i una gran roda metàl·lica, associada a un motor, en permet el volteig automàtic. Completa la instal·lació un electromartell. Un procés similar és el que va patir la campana dedicada a santa Madrona. Fosa l’any 1790, va ser refeta per Salvador Manclús l’any 1989.

243

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 243

21/7/20 13:51

PARRÒQUIA DE SANT JAUME APÒSTOL DE TIVISSA L’ església parroquial de Tivissa és un cas únic i excepcional. Començada a construir durant el segle xiii en estil gòtic, a l’època del Renaixement se li van fer una sèrie d’ampliacions i modificacions per tal d’adaptar-la a les necessitats de la comunitat. Arribats al segle xix, mossèn Pere Rius va impulsar la construcció de l’església nova, un temple que, una vegada acabat, havia de substituir l’existent. La mort del rector, l’any 1894, va interrompre sobtadament el projecte. D’aquesta manera el temple antic va quedar inserit dins del nou, que mai va arribar a ser estrenat. El campanar de Tivissa es va aixecar durant l’ampliació del segle xvi, promoguda l’any 1550 per l’aleshores rector, mossèn Jaume Amigó, un reconegut tracista que va treballar conjuntament amb Pere Blai en molts projectes. La torre, d’estil renaixentista, s’aixeca als peus del temple, a la dreta de la façana. Verticalment es divideix en cinc cossos o nivells, tots ells fets de carreus regulars, perfectament escairats, de mida mitjana i petita. La base, de planta quadrada, no presenta cap mena de deco-

ració. Una petita finestra amb arc de mig punt s’obre al bell mig de la façana lateral. Una senzilla cornisa separa la part inferior del segon cos de la torre, també de planta quadrada i sense decoració. Una segona motllura, al punt on actualment arrenca la teulada, separa el segon cos del tercer. Aquí la planta del campanar passa de quadrada a vuitavada. A la base de les cares rebaixades s’hi troben quatre garites militars, una a cada cantonada, que segurament daten de finals del segle xix, ja que durant la Guerra Carlina de 1837 l’església es va convertir en un fortí. És en aquest moment quan es desmunta la cúpula que coronava el campanar i es substitueix per l’actual terrat, voltat de merlets triangulars. En aquest punt, segons Domènec Jardí, s’hi va instal·lar un canó. Al tercer cos del campanar, just per sobre de les garites, s’obren els sis finestrals, també de mig punt, on pengen les campanes. Les seves dimensions són irregulars. Els ulls dels dos xamfrans exteriors i el de la cara que mira a la teulada són de majors dimensions. En canvi, els de les altres tres cares són sensible-

ment més petits. Els dos xamfrans que miren a l’església són completament cecs. Avui dia s’hi poden trobar quatre campanes. Dues es van instal·lar durant la postguerra. La Mitjana pràcticament no té decoració, només una senzilla creu al mig, «Tivisa» al terç i «1940» al peu. La de Sant Jaume està una mica més treballada. Les nanses de la corona presenten una decoració zoomòrfica. Al terç s’hi pot veure: «Tivisa anno MCMXLV-XXV Julii»; i al mig de la cara interna: «Huius oppidi princeps patrone / tuae semper nos spe protege / proesentioe Sancte Jacobe». Als laterals s’hi pot veure una custòdia i la marca de fàbrica, que envolta l’escut de l’època: «Ctrs. Roses Hermanos / Silla (Valencia)». A l’exterior presideix una gran creu. Les altres dues van ser foses per Rifer l’any 2000. La Maria té una decoració molt senzilla, en què destaca la següent inscripció al mig de la cara interna: «Maria / Parroquia de Sant Jaume / Tivissa»; i al mig peu: «Christus heri hodie semper / A. D. Iubilaeum 2000». A l’exterior presideix la imatge de la Verge i, al peu, la marca del fonedor: «Rifer

244

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 244

21/7/20 13:51

/ Girona / Barberí». La decoració de la Josefa és pràcticament idèntica. Totes quatre campanes presenten la mateixa instal·lació, que data, probablement, de l’any 2000: el jou recte i el capçal curt, tots de fusta; una roda i un motor de volteig, i un batall contrapesat. Uns electromalls automàtics complementen el conjunt. El penúltim cos manté la planta octogonal, tot i que amb un diàmetre i una alçària menors. Petits finestrals de mig punt s’obren a cadascuna de les vuit cares. En relació amb la resta del conjunt presenta una major decoració: pilastres a les cantonades, coronades per una mena de capitells en degradació que sostenen un fris format per diferents motllures. A la part més alta, just on se suposa que arrencava la cúpula, es poden observar una sèrie de merlets fets de maons col·locats de forma esglaonada. Al centre del terrat s’aixeca un petit templet de planta quadrada, on es conserva una cinquena campana, possiblement la més antiga del conjunt.

245

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 245

21/7/20 13:51

ALTRES CAMPANERS DE LA RIBERA D’ EBRE

Parròquia de Sant Jaume el Major de la Torre de l’Espanyol Les campanes de la parròquia no estan electrificades. Unes llargues cordes permeten tocar-les a batallades des de baix a l’església, prop de l’altar. Actualment no hi ha cap campaner assignat, sinó que són les feligreses qui se n’encarreguen. Les campaneres més habituals són Josefina Jornet Montagut, Maria Montané Jornet i Maria Serra Jornet. El dejuni de la Festa Major, però, són els joves del poble qui pugen al campanar i fan voltar la campana petita mentre repiquen la gran.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 246

21/7/20 13:51

RECULL DE CAMPANES DOCUMENTADES RIBERA D’EBRE

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

1638

Flix

L’Assumpció de Maria

Jesús

Desconegut

1790

Riba-roja d’Ebre

Sant Bartomeu

Santa Madrona i Sant Bartomeu

Felicià Tarantino

1873

Ascó

Sant Joan Baptista

Antiga

Desconegut

1887

Flix

L’Assumpció de Maria

Crist Rei

Celedonio Ortiz

1890

Vinebre

Martiri de Sant Joan Baptista

Sant Joan Baptista

Celedonio Ortiz

1940

Tivissa

Sant Jaume

Mitjana

Desconegut

1941

Ginestar

Sant Martí

Maria Immaculada Isidra

Desconegut

1941

Ginestar

Sant Martí

Martina Victòria

Desconegut

1944

Garcia

Nativitat de Maria

Magadalena

Rosés Hermanos

1944

La Torre de l’Espanyol

Sant Jaume el Major

Maria Auxiliadora

Desconegut

1945

Tivissa

Sant Jaume

Rosés Hermanos

1954

Móra d’Ebre

Sant Joan Baptista

Immaculada

Rosés

1954

Móra d’Ebre

Sant Joan Baptista

Joana

Manufacturas Blasco

1954

Móra la Nova

Mare de Déu del Remei

Remei

Barberí

1957

Móra la Nova

Mare de Déu del Remei

Dominica

Barberí

1957

La Torre de l’Espanyol

Sant Jaume el Major

Roser

Manufacturas Blasco

247

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 247

21/7/20 13:51

RECULL DE CAMPANES DOCUMENTADES RIBERA D’EBRE

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

1959

Flix

L’Assumpció de Maria

Carme

Desconegut

1959

Flix

L’Assumpció de Maria

Concòrdia

Desconegut

1959

Flix

L’Assumpció de Maria

Remei

Salvador Manclús

1960

Vinebre

Martiri de Sant Joan Baptista

Bàrbara

Salvador Manclús

1963

Riba-roja d’Ebre

Sant Bartomeu

Bàrbara Gregòria

Salvador Manclús

1963

Vinebre

Martiri de Sant Joan Baptista

Sant Roc

Salvador Manclús

1985

Ascó

Sant Joan Baptista

Beat Pere Màrtir

Salvador Manclús

1985

Ascó

Sant Joan Baptista

Paulina

Salvador Manclús

1989

Riba-roja d’Ebre

Sant Bartomeu

Madrona

Salvador Manclús

2000

Tivissa

Sant Jaume

Josefa

Barberí-Rifer

2000

Tivissa

Sant Jaume

Maria

Barberí-Rifer

2002

Flix

L’Assumpció de Maria

Assumpta

Barberí-Rifer

Desconeguda

Móra d’Ebre

Sant Joan Baptista

Petita

Desconegut

Desconeguda

Tivissa

Sant Jaume

Petita

Desconegut

Desconeguda

Ginestar

Sant Martí

Victòria

Desconegut

248

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 248

21/7/20 13:51

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 249

21/7/20 13:51

TARRAGONÈS • • • • • •

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 250

Parròquia de Sant Joan Baptista del Catllar Parròquia de Sant Feliu de Constantí Parròquia de Sant Jaume de Creixell Catedral de Santa Tecla de Tarragona Parròquia de Sant Pere Apòstol de Torredembarra Parròquia de Sant Esteve Protomàrtir de Vila-seca

21/7/20 13:51

SANT JOAN El Catllar SANT FELIU Constantí

SANT ESTEVE Vila-seca

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 251

SANTA TECLA Tarragona

SANT JAUME Creixell SANT PERE Torredembarra

21/7/20 13:51

PARRÒQUIA DE SANT JOAN BAPTISTA DEL CATLLAR L’ església del Catllar és un dels millors exemples del Neoclassicisme acadèmic del segle xviii. Anna Isabel Serra documenta que va ser dissenyada per l’arquitecte tarragoní Joan Antoni Rovira i que el projecte va haver de ser visurat per la Real Academia de Bellas Artes y de San Fernando de Madrid. Obtingut el vistiplau de l’acadèmia, les obres van començar l’any 1875 i es van inaugurar solemnement el dia 31 d’agost de 1790. El campanar, d’acord amb l’estudi del professor Delfí Dalmau, fa uns quaranta-cinc metres d’alçària i destaca per sobre de l’església i la població. Té una base de planta quadrada, sense cap mena de decoració, que s’eleva fins a l’altura del carener de la nau central. Això ja el diferencia de la majoria dels campanars, en què el cos inferior arriba fins a la base de la teulada. La torre es troba lleugerament enretirada respecte del pla de la façana i s’alça als peus de la nau lateral dreta. Una senzilla motllura dona peu a l’estructura de transició de la planta quadrada cap a la vuitavada, sobre la qual s’aixeca el segon cos, ja completament octogonal. En aquest nivell, el cloquer

presenta una decoració clàssica molt sòbria. A cada cara, els carreus dels extrems sobresurten lleugerament formant un marc rectangular. Quatre finestrals de mig punt s’obren al centre dels paraments, intercalant un mur cec amb una obertura. L’ull és estilitzat, llarg i estret, i de l’ampit, sostingut per unes petites mènsules decoratives, creix una motllura fins a l’arrencada de l’arc de mig punt. En aquest lloc apareix una cornisa escalonada. El tercer cos, de menor diàmetre, està més treballat. Seguint el mateix patró anterior s’alternen panys de paret cecs amb els finestrals. En els xamfrans apareixen uns medallons decorats amb motius vegetals. Els finestrals, similars als anteriors, però de menors dimensions, també presenten garlandes vegetals ornamentals. Davant de cadascun dels ulls apareix una balustrada coronada per un acroteri en forma de gerro a cada extrem, que s’integra amb l’arrencada de les pilastres massisses de les cantonades. Al capdamunt, una prominent cornisa serveix de base a una petita cúpula sinuosa, en la qual s’obren quatre grans òculs el·líptics, recoberts, també, de garlandes. Aquest darrer tret

es pot interpretar com més propi del barroc que no pas del classicisme. La majoria de les campanes es troben al segon cos, una a cada obertura. Dues d’elles les van fondre els germans Rosés de Silla l’any 1945 i porten el nom dels patrons de la vila, una dedicada a sant Joan Baptista i l’altra a sant Nicasi. L’ any 2012, el fonedor Abel Portilla en va fer dues més, amb motiu del bicentenari de la festa votada de Sant Nicasiet. Com a curiositat, la parròquia va decidir trencar la tradició i no imposar-los cap nom. Presenten exactament la mateixa epigrafia i només es poden distingir pel número de fabricació, per les dimensions i la nota. Totes quatre campanes presenten la mateixa instal·lació, possiblement de l’any 2012: jou recte i contrapès de fusta; roda metàl·lica i motor de volteig, i electromall. Les quatre campanes tenen batalls tradicionals sense contrapesar. Al cos superior s’hi amaga, al finestral de la façana, l’instrument més singular del conjunt. Es tracta d’una curiosa combinació de campana i timbre que s’utilitza per assenyalar els quarts, probablement més antiga que la

252

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 252

21/7/20 13:51

resta. Dos semiarcs metàl·lics s’eleven des dels murs del finestral per unir-se creant un suport per a la campana, que puja per dins del vas fins al lloc on hi hauria d’haver l’argolla del batall. A la part superior, en lloc de corona, té una peça cilíndrica de fusta que fa de suport al timbre que té a sobre. La campana presenta tres filades de sanefes, separades per cordons, al terç superior, i una altra al mig peu. A la cara interna es pot llegir l’únic text que hi ha, la marca del fonedor: «Victor Rigau / Reus». El tipus d’epigrafia permet suposar que es va fondre a finals del segle xix o a principis del segle xx. El timbre no té cap mena de decoració. Avui dia el conjunt s’utilitza per assenyalar els quarts mitjançant dos electromalls automàtics. Cadascuna fa tants tocs com pertoqui a cada moment (un, dos, tres o quatre) amb un decalatge de segons entre una campana i l’altra. D’aquesta manera es produeix un diàleg entre totes dues.

253

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 253

21/7/20 13:51

PARRÒQUIA DE SANT FELIU DE CONSTANTÍ L’ església de Sant Feliu es va construir entre els anys 1734 i 1744, tot i que no es va beneir fins al dia 11 de novembre de 1749. Mossèn Joaquim Claver documenta que les obres es van aturar abans d’alçar el campanar, del qual només s’havia construït la base fins al nivell de la teulada del temple. Disset anys més tard, es van reprendre els treballs, i la torre es va enllestir l’any 1770. La seva base, de planta quadrada, emergeix darrere la decoració de la façana. El segon cos, de planta vuitavada, presenta uns xamfrans més estrets que no pas les quatre cares principals, on s’obren els diferents finestrals de mig punt. Emmarcant els quatre ulls es troben concentrats els elements decoratius. A la façana principal, al centre de l’estructura de transició, hi ha l’esfera del rellotge i, en un dels xamfrans, n’hi ha un altre de solar. L’últim cos, de diàmetre més reduït, també presenta quatre finestrals de mig punt, flanquejats per aletes als xamfrans. Una cúpula amb nervis de pedra, recoberta de ceràmica vidriada, cobreix l’estructura, coronada per un penell i un parallamps. Avui dia l’església es troba tris-

tament afectada per problemes estructurals greus, que ja van comportar el seu tancament al culte l’any 2016 i, recentment, l’ensorrament d’un tram de volta proper al campanar. Al segon cos de la torre hi ha les campanes, una a cada finestral. La més significativa és la Llúcia, la més antiga que s’ha documentat fins ara de les que va fabricar la família Pomerol. Ramon Pomerol signa la seva obra a Vila-Seca, cosa que indica que en un inici el taller familiar estava en aquella població. Pocs anys més tard, el 1781, la foneria ja apareix documentada a Reus, on es va mantenir activa fins a principis del segle xx. La corona de l’instrument és llisa. Al terç apareix la següent inscripció: «Vocor Lucia congrego vivos et mortuos appello / Agnus Dei miserere mei qui passus es pronobis miserere nobis». Una traducció aproximada seria: «Em dic Llúcia, reuneixo els vius i m’adreço als morts. Anyell de Déu, tingues pietat de mi, tu que has mort per nosaltres, tingues pietat de nosaltres». La primera part del text és força comuna en l’epigrafia de les campanes, mentre que la pregària apareix en el

llibre de remeis medicinals que va escriure, al segle xv, el científic valencià Jeroni Cortés. A la cara interna apareix una gran creu i, a l’externa, la marca del fonedor: «Raimundus Pomarol / de Vilaceca / fecit / die 2 / mensis septembris / 1773». Actualment la campana presenta una instal· lació que no és l’original: un jou metàl·lic corbat, un petit contrapès perforat amb una senzilla creu al centre i una petita roda de volteig. En el moment de l’estudi, l’instrument no disposava de batall, la instal·lació de volteig estava inutilitzada i només es podia tocar automàticament, mitjançant un electromartell. La més significativa, a banda de la Llúcia, és la campaneta petita. Prové de l’antic col·legi que les germanes carmelites de la Vetlla del pare Palau tenien al poble. Després de la Guerra Civil es va traslladar a la parròquia. No té inscripcions i la seva decoració es resumeix en tres cordons al peu. Té una instal·lació moderna similar a la de la Llúcia i, en el moment de l’estudi, es tocava mitjançant un electromall extern. L’ any 1986 es va instal·lar una nova campana, fabricada a València, als tallers de Salvador

254

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 254

21/7/20 13:51

255

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 255

21/7/20 13:51

Manclús. S’anomena Reina dels Màrtirs i commemora els cristians morts en l’esclat de la Guerra Civil. A l’interior, al terç, es pot llegir: «Reginae Martirum»; al mig: «In quinquagesimo inmolationis / anniversario sacerdotum turmae / testimonio fidei / in festo Sancti Felicis martiris / 1986 / Ioanne Paulo II papa reginante / Raimundo Torrella archiepiscopo / Petro Llagostera Parocho / laus Deo». A l’exterior presideix una gran creu i, en un lateral, apareix la marca del fonedor. La més nova, dedicada a sant Nicolau, es va incorporar l’any 1998 i va ser fosa a Holanda per l’empresa Eijsbouts Asten-

sis. Al terç presenta la següent inscripció: «Eijsbouts Astensis me fecit anno MCMXCVIII». A la cara interior, al mig, s’hi pot llegir: «Glòria al Pare el Fill i l’esperit Sant / a Sant Nicolau / Donada per Feliu Nicolau i Rivalt / i Joan Marti Guivernau / a l’any XIX del pontificat de Joan Pau II / arquebisbe Mons. Lluís Martinez i Sistach primat de les Espanyes. / Rector Mn. Pere Llagostera i Tous, / Parròquia de Sant Feliu de Constantí 1998». És l’única campana del conjunt que té un jou recte i un contrapès de fusta. En el moment de l’estudi es tocava mitjançant un electromall, tot i disposar de

motor de mig volt. A diferència de les seves companyes, el batall és contrapesat. Al mes de març de 1874, es va instal·lar al campanar un aparell de telegrafia òptica igual al que hi havia al terrat del Pretori a Tarragona. Aquell mateix any també se’n va col·locar un a l’església de Montbrió del Camp. L’ objectiu d’aquesta instal·lació era advertir l’arribada de partides carlistes en el marc del conflicte successori a la Corona espanyola, conegut com a guerres carlines. Totes aquestes infraestructures van quedar obsoletes i es van desmantellar definitivament a finals de segle.

256

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 256

21/7/20 13:51

257

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 257

21/7/20 13:51

PARRÒQUIA DE SANT JAUME DE CREIXELL La parròquia de Sant Jaume es va erigir l’any 1559. Si s’observa la bella portalada, d’estil clàssic, hi apareix la data: «1622». El campanar es va construir posteriorment i s’enllestí el 1771. S’aixeca a l’esquerra de l’edifici, al peu de la nau. D’acord amb l’arquitecte Joan Figuerola, es tracta d’una torre d’estil barroc tardà popular. La base és de planta quadrada, però quan sobrepassa la cornisa del temple es converteix en vuitavada. S’hi obren, només, quatre finestrals de mig punt, pràcticament sense decoració. Els xamfrans són cecs, a excepció del que dona a la teulada, on apareix l’esfera del rellotge. Aquest segon cos està coronat per una senzilla cornisa motllurada i un fris llis, interromput a les cantoneres per carreus. El més destacable del cloquer, però, és el coronament que va afegir-hi, l’any 1917, l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol (1879-1949). Jujol va dissenyar una imponent cúpula sostinguda per quatre grans arcs parabòlics. A cada cantonada va col·locar, sobre un podi, quatre estàtues de grans dimensions a mode de pinacles. Les imatges representen sant Francesc d’As-

sís, sant Domènec de Guzmán, sant Joan de Malta i sant Lluís, rei de França. Montserrat Duran afirma que per dissenyar els rostres d’aquests sants, Jujol va obtenir els motllos a partir d’unes escultures custodiades al Museu Diocesà de Tarragona. La cúpula combina l’ús del maó, la pedra artificial i una estructura metàl· lica. Als nervis exteriors, a diferent altura, sobresurten pedres incrustades, i a les quatre cares, prop del coronament, s’obre un gran òcul el·líptic. Al punt més alt del campanar, a banda del parallamps, hi ha un penell dissenyat per l’arquitecte tarragoní, que representa un lleó que fuig de la creu. Durant anys, aquesta peça es va extraviar, però en una de les últimes restauracions de la torre va ser reposada. Com a curiositat, el campanar de Creixell ha esdevingut un punt de referència per als pescadors, que l’utilitzen per orientar-se. La campana Petita de Creixell, fosa l’any 1868 per Josep i Ramon Pomerol, es troba en un finestral que mira a la teulada de l’església. Això va salvar-la de ser llançada daltabaix durant la darrera guerra. La instal·lació metàl·lica actual està composta

de jou corbat, contrapès rodó, amb una gran creu grega tetralobulada retallada, i roda a l’eix. Segurament, aquesta estructura data de 1979, moment en què Salvador Manclús va fondre i instal·lar la campana del Santíssim Sagrament, que presenta una instal·lació idèntica. Recentment, l’estructura on pengen les dues campanes s’ha modernitzat afegint una nova roda de volteig de diàmetre molt superior a l’original i un nou motor. La corona de la campana petita presenta una decoració antropomòrfica, en què destaquen diferents cares. Al terç superior apareix la següent inscripció, parcialment reconstruïda: «Me hicieron Jose y Ramon Pomerol any 1869 y Ci el que [h]an dispu / esto hacer y las pagan los vecinos de esta poblacion pue[st] o hemos / resuelto en la reunion que al efecto se ha […]». Al mig de la cara interior apareix una gran creu, i a l’exterior una imatge inaccessible difícil d’identificar. Cal suposar que, originalment, la campana devia mostrar el crucifix a l’exterior, tal com era tradició. Diferents cordons al centre i al mig peu completen l’epigrafia de la campana.

258

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 258

21/7/20 13:51

La campana del Santíssim Sagrament, fosa per Manclús, presenta una decoració molt senzilla. A la cara interna, al mig, es pot llegir: «El poble de Creixell / al Santissim Sagrament / 1979». A l’exterior presideix una gran imatge de la custòdia i, en un lateral, hi ha la marca del fonedor: «Fundicion / de / Salvador / Manclus / C. Industria 37 / Valencia».

259

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 259

21/7/20 13:51

CATEDRAL DE SANTA TECLA DE TARRAGONA L’ actual catedral de Tarragona té el seu origen al segle xii. Tal com es recull en la monografia dedicada al pla director de la catedral, es va començar a construir l’any 1172. Iniciada en estil romànic, a poc a poc es va anar transformant per adaptar-se als cànons del gòtic. Tot i que es va consagrar el dia 4 de juliol de 1331, l’edifici mai no es va acabar del tot. El campanar no es va començar a aixecar fins a l’època de l’arquebisbe Jimeno de Luna (1317-1327). Representa un nou canvi sobre el projecte inicial i es va construir sobre la capella de Sant Oleguer, bastida a finals del segle xii a la dreta del presbiteri. La torre és sostinguda per quatre monumentals pilastres, flanquejades per columnes que sostenen els diferents arcs de la volta. El primer cos que es va afegir va ser la sala dels monjos. Té planta quadrada i està coberta per una volta lleugerament apuntada. Per tancar aquest espai, es van construir dos nous murs perpendiculars als del creuer i del presbiteri, que ja existien. El parament combina carreus encoixinats de pedra blanca, possiblement reutilitzats, amb d’altres de pedra de més groguenca. S’hi

obren un gran finestral gòtic i un altre, més estret, de factura romànica. El següent cos, que ja sobrepassa la coberta del temple, es va aixecar entre 1327 i 1334. Comprèn la sala dels rellotges al nivell inferior i la sala de les campanes al superior. A la primera s’hi conserven els dos darrers rellotges mecànics de la seu, l’un datat del 1510 i l’altre del 1882. En aquest espai, la planta de la torre canvia de quadrada a vuitavada mitjançant quatre grans trompes situades a les cantonades. Una bonica volta amb arestes arrenca d’una cornisa amb vuit mènsules, que representen caps humans, i va a parar a una anella de pedra que fa de clau de volta. Aquesta clau està decorada amb l’escut del canonge obrer Hug de Cervelló, encarregat de vetllar per la construcció de la torre des del seu inici. La sala de les campanes presenta una composició similar a l’anterior, tot i que té molta més alçària. A les seves parets s’hi obren set finestrals gòtics amb esplandit, dividits per un mainell i decorats amb calats. La vuitena cara amaga l’escala d’accés. A l’interior de l’espai es poden veure vuit pilastres, una a cada cantonada, coronades per un capitell decorat

amb tres escuts: el del capítol de la catedral, el de l’arquebisbe Joan d’Aragó i el del canonge Cervelló. Aquests capitells són la base d’on arrenquen els nervis d’una volta amb arestes similar a la de la sala dels rellotges, també coronada per una anella decorada amb l’escut dels Cervelló, que actua com a clau de volta. En un principi, les campanes es trobaven col·locades dins de la sala en una estructura de fusta dividida en dos pisos. Després d’anys de polèmica, el 1777 es van traslladar als finestrals, se’n va destruir quasi tota la decoració i se’n va deformar l’amplada per abastar els senys, és a dir, les campanes grans. En el procés de restauració realitzat entre els anys 2000 i 2002, es van tornar a traslladar les onze campanes a l’interior de la torre, en una estructura de fusta similar a l’original. El campanar culmina en un terrat, al centre del qual s’alça un petit templet sostingut per quatre potents pilars i cobert per una estructura de fusta i teules a quatre aigües. Aquesta estructura acull la campana horària, la Capona, i està coronada per un penell on hi ha instal·lada la campana dels Quarts. A finals del segle xx es

260

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 260

21/7/20 13:51

261

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 261

21/7/20 13:51

van afegir els pinacles amb florons que el coronen. A banda de la torre principal, hi ha dos petits campanars més. L’un a la part superior del cimbori, on es troba la Vedada, i un petit espadat al creuer on hi ha la campana del viàtic, la Maria Bàrbara. Les quatre campanes més antigues de la cel·la són la campaneta del Senyal i les tres rocabertines. La primera, segons l’estudi dels Campaners de la Catedral de València, es devia haver fos durant el segle xiii. De dimensions molt reduïdes, actualment no té batall. Fins a l’última restauració del campanar, estava situada en un finestral i servia per fer senyals als campaners des de baix al temple. Quan es ventava, tocava amb una biga de fusta que la feia sonar. Una petita bala de canó situada com a contrapès del braç la retornava a la seva posició original. Al terç es pot llegir «Ave IHS M», és a dir, «Ave Jesús i Maria». Al mig es repeteixen quatre escuts capitulars; al mig peu es troba un escut en què es representa l’escena de l’anunciació de l’àngel a Maria, i a la part inferior, una campana. Avui dia està ressituada a l’interior de la sala de les campanes, tot i que en desús. Les rocabertines s’anomenen així perquè van ser foses en èpo-

ca de l’arquebisbe Guillem de Rocabertí. La més antiga i una de les més grans és la Fructuosa, fosa a peu de torre l’any 1313. Una ferma corona manté subjectat l’instrument al jou. Al terç comença una inscripció formada per lletres gòtiques molt treballades, que els Campaners de la Catedral de València transcriuen així: «An M CCC XIIIQ D Rcbtio v’gis alm Tecle facta fuit capan sb eius honore / Mentem sactam spotaneam honorem Deo et prie liberacionem». El professor Lluís M. Moncunill proposa reconstruir el text de la següent manera: «Anno MCCCXIII quo Domino Rocabertino Gullielmo praesul virginis almae Tecle facta fuit campana sub eius honore / Mentem sanctam spontaneam honorem Deo et patriae liberationem». I el tradueix com segueix: «L’ any 1313, essent arquebisbe Guillem de Rocabertí, es féu la campana de l’excelsa Verge Tecla en honor seu / sono de manera piadosa i voluntària en honor a Déu i per a alliberar la Pàtria». Uns potents tirants de ferro subjecten el conjunt, campana i contrapès, al jou de fusta. El capçal, allargat i de grans dimensions, està format per blocs de fusta i pedra intercalats. Avui dia està situada a l’interior de la cel·la, al nivell inferior de l’es-

tructura de fusta. Conserva el jou i el capçal original. Des del seu trasllat a l’interior del campanar resta immòbil, ja que, tot i estar preparada per ventar manualment, topa amb les parets. Es toca automàticament amb un electromall i, per les festes, manualment a batallades. La Maria Assumpta és quasi bessona de l’anterior i, actualment, està col·locada just al seu costat. No obstant això, va ser fosa un any més tard, el 1314. A l’espatlla s’alternen els escuts de la família Rocabertí i del capítol de la catedral. I al terç es pot llegir: «Año Mº CCºC XIIIIº in mense madii Dñs G archieps Terracoñ me fecit fieri / Vicit leo de tribu Iuda radix David Alleluia XPS vincit XPS regnat». El professor Moncunill la tradueix de la següent manera: «L’ any 1314, en el mes de maig, el senyor Guillem, arquebisbe de Tarragona, em va fer. Venç el lleó de la tribu de Judà, de les arrels de David, Al·leluia! Crist venç, Crist regna». La segona part de la frase s’inspira en el text de l’Apocalipsi 5,5: «No ploris: ha triomfat el lleó de la tribu de Judà, del rebrot de David». La tipografia de la campana és extremadament rica. En destaca la figura de l’anyell de Déu que hi ha al principi. Fructuosa i Assumpta també es coneixen com a Senys Majors, ja que són les més

262

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 262

21/7/20 13:51

grans de la sala, o bé Pabordes. Degut a les seves dimensions, són necessàries dues persones per durles a seure; per això, hi ha dues palanques perpendiculars a l’eix, cadascuna amb una corda. Avui dia, però, només es pot ventar i dur a seure l’Assumpta. També conserva l’estructura original de jou i contrapès. La tercera rocabertina és la Clàssica, situada al nivell superior de l’estructura de fusta. Immòbil des de l’última reforma del campanar, actualment es toca només amb l’ajut d’un electromall, o bé a batallades. A l’espatlla s’hi troben

els escuts del capítol i dels Rocabertí i, al terç, apareix un text senzill: «Vox Domini sonat», és a dir, «Sona la veu del Senyor». Entremig de la inscripció es pot veure la imatge de la crucifixió. Un segon grup de campanes van ser foses al llarg del segle xviii. La Vedada, fosa per Joan Sorelló el 1728, es troba al campanaret del cimbori. És l’única que no s’ha electrificat mai i que mai no ha deixat de tocar. Assenyala la consagració de la missa conventual, l’àngelus del matí, migdia i vespre, i acompa-

nya el toc de difunts en cas que traspassi un canonge, l’arquebisbe, el rei o el papa. Té una forma més tubular que la resta. L’ epigrafia de l’instrument, a banda de la marca del fonedor, mostra una creu flanquejada per la inscripció «Ave Maria» i amb la data als peus, «1728». Té un braç i un capçal curt de fusta i es toca des de les escales del presbiteri amb una llarga corda. La Prima de 1753 està instal·lada al segon nivell de l’estructura, dins de la cel·la. Juntament amb la seva germana, la Prima de 1859, convocava els canonges als resos de primera hora. Al terç s’hi pot llegir: «Ave Maria sin pecado concebida». Al mig s’alternen diferents creus i la tau, símbol de la catedral, així com la data, «1753». Al peu apareix la marca del fonedor: «Ysidorus Fages me fecit Barcinone», Isidre Fagès, de Barcelona. Com la resta de les campanes del segon nivell està immòbil i només es pot tocar a batallades o mitjançant un electromartell. La Maria Bàrbara va ser fosa a Reus per Jaume Mestres l’any 1772. És la campana que convocava la comunitat de preveres i que anunciava el viàtic. Està situada en un petit espadat sobre la nau del creuer i es toca mitjançant una corda que baixa fins a davant de la capella de la Presen263

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 263

21/7/20 13:51

tació. És l’última campana que s’ha restaurat al temple, però habitualment no s’utilitza. No està electrificada. Al terç s’hi llegeix la següent inscripció: «Tota pulcra es Maria macula non es in te», que segons el professor Moncunill significa «Puríssima sou Maria i no hi ha taca en vós». Al mig de la cara exterior hi ha una gran creu, al peu de la qual es troba la data: «Any 1772». Envoltant l’instrument apareixen les imatges de sant Pere, sant Miquel, la Immaculada, sant Antoni de Pàdua i sant Domènec. A la cara interna hi ha la marca del fonedor: «Me fesit Jaume Mestres campane de Reus», que envolta un sant Jaume a cavall. Completa el grup la Tecla, fabricada el 1777 i situada al nivell inferior de l’estructura, al costat de la Maria Assumpta. És una de les poques que es pot tocar a batallades i que també es pot ventar. Un electromall permet el toc automàtic. Al terç es troba la següent text: «Iesus sanctum et terribilis nomen eius laudate eum in cymblis bene sonantibus Tecla Eulalia Barbara». D’acord amb la traducció de Lluís M. Moncunill, la primera part de la frase fa referència al Salm 99: «Jesús, sant i terrible és el seu nom»; i a continuació fa referència al Salm 150: «Lloeu-lo amb címbals ben afinats». Al mig apareix la marca del

fonedor: «Iaume Palles de Granollers me feu lo any 1777», i una gran creu. Al mig peu es poden trobar diferents imatges de sants. Durant el segle xviii es van instal·lar quatre campanes més. La més antiga és la Prima de 1859, fosa per Josep Pomerol. L’ any 1867 es van fondre la Sorda (I) i la Clàssica (II). Són pràcticament idèntiques i tenen la mateixa iconografia: «LDO Mariae sin labe conceptae. Laus et honor. Josephus Pomarol / fecit an MDCCCLXVII Tarragone non mar». D’acord amb el professor Moncunill, es tradueix de la següent manera: «Déu omnipotent sigui lloat, a lloança i honor de Maria, concebuda sense pecat original. Josep Pomarol em va fer a Tarragona el 7 de març de 1867». Completen l’epigrafia les imatges de la Immaculada, sant Pere, santa Tecla, sant Pau i l’escut del capítol de la catedral. La Miserere, la més gran del nivell superior, data de 1892. Com les altres tres, des de principis del mil·lenni, està immòbil i només es pot tocar a batallades o mitjançant un electromall. En una de les cares, al mig, apareix la imatge d’un àngel i del Sagrat Cor, envoltades per la inscripció: «Cor Jesu sacratissimum miserere nobis», és a dir, «Cor sacratíssim de Jesús, tingueu pietat de

nosaltres». A l’altra cara hi ha la marca del fonedor: «Fundida en Reus / por / R. Pomerol e hijo / año 1892». Al peu es pot llegir: «Christus vincit Christus regnat Christus imperat laudate eum in cymbalis bene sonantibus», la traducció del qual seria «Crist Venç, Crist Regna, Crist Impera. Lloeu-lo amb campanes ben afinades». La campana més moderna del cloquer tarragoní és la Sorda (II), fabricada a Reus per Josep Pomerol l’any 1905. Les campanes horàries es troben al terrat del campanar. Dins del templet hi ha la Capona, fabricada l’any 1511. A diferència de la resta de les seves compa-

264

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 264

21/7/20 13:51

nyes, està fixada i no té contrapès. La seva corona està collada directament en un entramat de bigues de fusta que la subjecten. És la campana de majors dimensions de la catedral. Com a campana pública s’hi poden trobar els escuts de la ciutat, del capítol de la catedral i de l’arquebisbe del moment, Gonzalo Fernández de Heredia, format per cinc castells. Al terç superior es pot llegir la següent inscripció: «Mentem sanctam spontaneam honorem Deo et Patrie liberationem». Al principi i al final de la frase apareix un caràcter curiós que sembla una petita muntanya coronada per una creu de tres braços, o bé una creu amb la base molt ampla. Segons el professor Lluís Maria Moncunill, la traducció seria: «Em fan sonar santament i voluntària en honor a Déu i per l’alliberament de la Pàtria». El text continua: «Tecla colit Chistum diro regnante Nerone», que significa «Tecla donà culte a Crist imperant el diví Neró». A la línia inferior, la inscripció continua, encapçalada pel mateix símbol que en el cas anterior: «Sancte Paule Apostole luminare mundi intercede pronobis ad Dominum», és a dir, «Sant Pau Apòstol, llum de les nacions, intercedeix per nosaltres». Al mig hi ha dues grans creus, situades

en cares oposades, amb una base triangular. Sota una d’elles hi apareix: «An:salv:MDXI» (any de la Salvació 1511); sota de l’altra: «Ant:Fenodi:M:F» (em va fer Antoni Fenodi). En l’espai que hi ha entre les dues creus, en una banda es pot llegir «Iesus» i a l’altra «Christus», és a dir, Jesucrist. Al faldó de la campana es repeteix dotze vegades l’exclamació de lloança a Déu: «Te deum laudamus». Completa la iconografia, a banda dels escuts mencionats, una imatge de sant Pau molt ben conservada, una altra de la Mare de Déu entronitzada i una última que costa d’identificar pel seu mal estat. Al penell del capdamunt hi ha la campana dels quarts, datada de l’any 1512. S’hi troben els escuts de Tarragona i de la catedral, però no el de l’arquebisbe, que ja havia mort. El següent text ressegueix el perímetre del terç: «Luminare orbis Terrae beatus Apostolus Paulus», és a dir, «Pau, apòstol, llum del món». Els últims campaners professionals de la catedral van desaparèixer als anys seixanta, moment en què es van electrificar algunes campanes. Anys més tard, a finals dels vuitanta, l’Associació dels Amics de la Catedral va encarregar al soci Albert Magarolas un estudi per a la recuperació

dels tocs manuals de la catedral. Magarolas va comptar amb el suport del Parc de Bombers de Tarragona i del canonge arxiver mossèn Salvador Ramon, així com la col·laboració de diferents persones que de petits havien ajudat els últims campaners, com ara Francesc García, Cristóbal Conesa i Tomàs Yago. Avui dia El Grup de Campaners de la Catedral de Tarragona s’ha consolidat i està format per: Judit Albalat Gao, Jordi Aguilar Navarro, Mònica Alija León, Joan Aragonès Margalef, Alfons Arimany Pérez, Maribel Barrio Castillo, Laura Carreto Martín, Manel Carreto Poveda, Jordi Cervelló Porta, Pau Cervelló Lladó, Xavier Conesa Barrio, Cristóbal Conesa Santacana, Juanjo Cuartielles Escobedo, Víctor Doblas Miguel, Míriam Durán Rodero, Salvador Gibert Llorens, Salvador Gibert Mirón, Juan López Sánchez, Albert Magarolas Aixalà, Pau Magarolas Navarro, Lídia Marqués Gibert, Elena Martín Puig, Aniol Martínez Albalat, Jesús Martínez Casanelles, Andreu Muñoz Virgili, Jordi Pasqual Medrano, Samuel Pacheco Papiol, Sílvia Redecillas Herreria, Sergi Riba Bravo, Francesc Sáez Sánchez-Guerrero, Josep M. Sierra Rofes, Jordi Sierra Llaberia i Artur Tomàs Mercadé. 265

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 265

21/7/20 13:51

PARRÒQUIA DE SANT PERE APÒSTOL DE TORREDEMBARRA L’ actual temple parroquial de Sant Pere és el resultat de la contínua transformació d’un edifici començat l’any 1235 i reformat el 1558, el 1677 i, finalment, entre 1771 i 1774. L’ actual campanar es troba als peus de la nau, flanquejat per la portalada principal i la lateral. Sembla que l’any 1763 ja es treballava en la seva construcció i que no es va acabar fins al 1778. És d’estil barroc. La torre presenta una base de planta quadrada i combina l’ús de carreus de pedra ben escairats amb un parament decorat amb un esgrafiat que els imita. Si s’observa la torre des de la plaça, a la base s’intueixen les restes del que podria haver estat la façana del temple primitiu. A la part superior d’aquest primer cos, a la cara que mira a la plaça i la que mira al carrer de Joan Güell, s’hi obre una esfera del rellotge. Les marques que apareixen al mur, al voltant de les esferes, fan pensar que es van instal·lar després d’acabar la torre. Una senzilla cornisa motllurada marca una etapa de transició cap al següent nivell, ja de planta octogonal. En aquest espai intermedi es poden observar, a les cantonades, quatre acroteris de base ampla i una piràmide esvelta a la part superior.

Una segona cornisa similar a l’anterior dona pas a la sala de les campanes, ja plenament vuitavada. Unes senzilles pilastres, coronades per uns petits capitells, flanquegen les vuit cares d’aquest nivell i sostenen el fris superior, que aguanta la balustrada del tercer cos. Els quatre xamfrans no presenten cap obertura i són més estrets que les cares principals, on es troben els quatre finestrals, un a cadascuna. Al voltant dels ulls de la cel·la, on pengen les campanes, és on es concentra la major part de la decoració d’aquest pis. La balustrada superior envolta el següent pis de la torre. Té unes característiques similars a l’anterior, tot i que és de menor diàmetre i alçària. A les quatre cares principals s’hi obren uns finestrals de mig punt amb esplandit, oberts a la balconada. Els xamfrans són molt més estrets. A la part superior de cadascun d’ells s’hi obre un òcul pseudoel·líptic. Uns contraforts ricament decorats amb volutes i motllures sostenen, a les cantonades, aquesta torrella superior. Segons Raül Flores, antigament hi havia un trespol de fusta

que permetia habitar aquest pis. Actualment, però, tot l’interior del campanar, des de la cel·la fins al pinacle, és un mateix espai buit. Un segon fris, sostingut per unes petites pilastres que arrenquen de la part superior dels contraforts, coronades per una petita motllura, coronen aquest tercer cos. A diferència del que passava a la cel·la, a les cares principals s’hi obren uns petits òculs i, a cada xamfrà, la boca d’un canó de pedra. A les cantonades presenten unes noves pilastres que sostenen la cornisa superior, que serveix de base al gran pinacle que culmina la torre. A la base de cadascuna de les seves arestes, s’hi aixeca un altre petit pinacle amb coronament piramidal i, a la punta del campanar, s’hi troba un penell amb les claus i la tiara de sant Pere. Avui dia, a la torre hi ha quatre campanes. La dels batejos va ser fosa l’any 1884 per Bonaventura Pallés Armengol, de Barcelona. L’ any 1945 Manuel Rosés Vidal, que tenia el taller a València, va instal·lar la Concepció Josefa Rosalia. Finalment, l’any 2005 se’n van col·locar dues de noves, l’Adriana i la Rosalia, fetes per Barberí-Rifer l’any 2005. L’ Adri-

266

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 266

21/7/20 13:51

267

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 267

21/7/20 13:51

ana presenta la següent epigrafia. Al terç s’hi llegeix «Sant Adrià», acompanyat de la imatge del sant. Al mig, «Vot de poble 5 de setembre / Parròquia de Sant Pere Apòstol de Torredembarra. Juliol 2005 / In memoriam Antoni Morell Jansà, pvre. 975-2004». A la cara exterior hi ha una petita creu i la marca del fonedor: «Barberi / Girona / Rifer». La Rosalia, al terç mostra una imatge de la santa amb la següent inscripció: «Santa Rosalia / Festa del Quadre 15 de juliol / Apostolat de l’Oració / Parròquia de Sant Pere Apòstol de Torredembarra juliol 2005». A la cara externa, al mig, hi ha una gran rosa i la marca del fabricant. Totes les quatre campanes tenen una ins-

tal·lació moderna, possiblement de 2005, i en funcionament. Es toquen de manera automàtica mitjançant motors de mig volt i electromalls. També hi ha unes matraques, fidel reproducció de les originals, que es conserven a l’interior del temple. S’utilitzen per cridar als oficis de Divendres Sant, i avui dia és l’únic toc que es fa a mà. La referència més antiga que recull Raül Flores sobre els campaners de Torredembarra es remunta a la Guerra del Francès (1808-1814). Pasqual Lorenti Guinette, soldat italià de l’exèrcit napoleònic, va desertar, es va quedar a viure a Catalunya i va traduir el seu cognom Lorenti al català: Llorenç. Després, va ob-

tenir del governador de Tarragona la plaça de carter, agutzil, sereno i campaner de Torredembarra. El seu gendre, Josep Galofré Roig, va heretar el càrrec de campaner. Van seguir la tradició familiar el fill de Josep, Josep Galofré Llorens, i el seu net, Josep Galofré Roig. Amb la mort d’aquest darrer, el rector va proposar a Josep Boronat fer-se’n càrrec. Com que treballava a torns, ell i la seva esposa, Josepa Guasch Valls, van repartir-se la feina. Quan Josep Boronat va morir, Josepa Guasch, amb l’ajuda de les seves filles, Magdalena Boronat Guasch i Rosina Boronat Guasch, va continuar amb l’ofici fins a l’any 1974, quan es va automatitzar el campanar.

268

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 268

21/7/20 13:51

ALTRES CAMPANERS AL TARRAGONÈS

Parròquia de Sant Esteve Protomàrtir de Vila-seca Durant la postguerra, el campaner de Vila-seca era Joan Clavé. Anys més tard, es va encarregar de tocar les campanes Josep Maria Clavé Gené, que per incompatibilitat laboral va passar el relleu al seu cunyat, Josep Ramon Morell Palau. Tots ells repicaven i ventaven, a mig volt, les campanes. Quan Josep Ramon Morell no va poder combinar la seva feina amb els tocs, el va succeir, fa més de quaranta-cinc anys, la seva dona, Rossita Clavé Gené. Ella les va tocar a mà fins que es van electrificar, a principis dels anys vuitanta. Des d’aleshores es cuida de la programació i activació dels tocs automàtics.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 269

21/7/20 13:51

RECULL DE CAMPANES DOCUMENTADES TARRAGONÈS

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

1313

Tarragona

Catedral de Santa Tecla

Fructuosa

Desconegut

1314

Tarragona

Catedral de Santa Tecla

Maria Assumpta

Desconegut

1315 ap.

Tarragona

Catedral de Santa Tecla

Clàssica Rocabertina

Desconegut

1511

Tarragona

Catedral de Santa Tecla

Capona

Antoni Fenodi

1512

Tarragona

Catedral de Santa Tecla

Quarts

Atribuïda a Antoni Fenodi

1728

Tarragona

Catedral de Santa Tecla

Ave Maria - Vedada

Joan Sorelló

1753

Tarragona

Catedral de Santa Tecla

Prima (1)

Isidre Fages

1769

La Canonja

Sant Sebastià

Tota Pulchra

Desconegut

1772

Tarragona

Catedral de Santa Tecla

Maria Bàrbara

Jaume Mestres

1773

Constantí

Sant Feliu Màrtir

Llúcia

Ramon Pomerol

1777

Tarragona

Catedral de Santa Tecla

Tecla

Jaume Pallés

1781

Perafort

Sant Pere Apòstol

Maria Josep Petra Antònia

Ramon Pomerol

1831

Molnàs (Tarragona)

Sant Cosme i Sant Damià

Maria Bàrbara

Desconegut

1859

Tarragona

Catedral de Santa Tecla

Prima (2)

Josep Pomerol

270

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 270

21/7/20 13:51

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

1867

Tarragona

Catedral de Santa Tecla

Clàssica (2)

Josep Pomerol

1867

Tarragona

Catedral de Santa Tecla

Sorda (1)

Josep Pomerol

1869

Creixell

Sant Jaume

Petita

Josep i Ramon Pomerol

1884

Torredembarra

Sant Pere Apòstol

Batejos

Buenaventura Pallés Armengol

1889

La Canonja

Sant Sebastià

Sebastiana

Ramon Pomerol e Hijo

1892

Tarragona

Catedral de Santa Tecla

Miserere

Ramon Pomerol e Hijo

1905

Tarragona

Catedral de Santa Tecla

Sorda (2)

Josep Pomerol

1945

Torredembarra

Sant Pere Apòstol

Concepció Josefa Rosalia

Manuel Rosés Vidal

1945

El Catllar

Sant Joan Baptista

Joana

Rosés Hermanos

1945

El Catllar

Sant Joan Baptista

Nicàsia

Rosés Hermanos

1948

Vila-seca

Sant Esteve Protomàrtir

Bernarda

Manuel Rosés Vidal

1948

Vila-seca

Sant Esteve Protomàrtir

Estefania

Manuel Rosés Vidal

1948

Vila-seca

Sant Esteve Protomàrtir

Pineda

Manuel Rosés Vidal

1948

La Canonja

Sant Sebastià

Maria Assumpta

Manuel Rosés Vidal

271

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 271

21/7/20 13:51

RECULL DE CAMPANES DOCUMENTADES TARRAGONÈS

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

1979

Creixell

Sant Jaume

Santíssim Sagrament

Salvador Manclús

1986

Constantí

Sant Feliu Màrtir

Reina dels Màrtirs

Salvador Manclús

1996

Els Pallaresos

Sant Salvador

Gran

Desconegut

1998

Constantí

Sant Feliu Màrtir

Sant Nicolau

Eijsbouts Astensis

2000

La Canonja

Sant Sebastià

Alba

Arcadi Guixà

2000

La Canonja

Sant Sebastià

Stella Maris

Arcadi Guixà

2005

Torredembarra

Sant Pere Apòstol

Adriana

Barberí-Rifer

2005

Torredembarra

Sant Pere Apòstol

Rosalia

Barberí-Rifer

2008

Perafort

Sant Pere Apòstol

Montserrat Josep Oriol Agustina

Barberí-Rifer

2012

El Catllar

Sant Joan Baptista

Anònima (1)

Abel Portilla

2012

El Catllar

Sant Joan Baptista

Anònima (2)

Abel Portilla

2013

Puigdelfí (Perafort)

Sant Sebastià

Llúcia

Barberí-Rifer

Desconeguda

El Catllar

Sant Joan Baptista

Campana i Timbre dels quarts

Victor Rigau

Desconeguda

Vila-seca

Sant Esteve Protomàrtir

Mercè

Desconegut

272

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 272

21/7/20 13:51

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

Desconegut

Constantí

Sant Feliu Màrtir

Antiga campana de la Vetlla

Desconegut

Els Pallaresos

Sant Salvador

Petita

Desconegut

Puigdelfí (Perafort)

Sant Sebastià

Sebastiana

Ramon Pomerol

Desconegut

Tarragona

Catedral de Santa Tecla

Senyal

Desconegut

273

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 273

21/7/20 13:51

TERRA ALTA • • • • • •

Parròquia de Sant Miquel de Batea Parròquia de Santa Maria Magdalena de Caseres Parròquia de Sant Andreu Apòstol de la Fatarella Parròquia de l’Assumpció de Maria de Gandesa Parròquia de Sant Joan Baptista d’Horta de Sant Joan Parròquia de Sant Llorenç del Pinell de Brai

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 274

21/7/20 13:51

SANT ANDREU La Fatarella

SANT MIQUEL Batea

SANTA MARIA MAGDALENA Caseres

ASSUMPCIÓ DE MARIA Gandesa

SANT LLORENÇ El Pinell de Brai

SANT JOAN Horta de Sant Joan

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 275

21/7/20 13:51

PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL DE BATEA L’ església parroquial de Sant Miquel es va construir entre 1764 i 1770. Les obres del campanar es van allargar dos anys més, fins a 1772. La torre s’aixeca lleugerament enretirada, a l’extrem esquerre de la façana. La planta del cos inferior és quadrada, mentre que la del superior, a partir de l’arrencada de la teulada, és vuitavada. A cadascuna de les vuit cares del segon cos s’hi obre un finestral de mig punt, destinat a acollir una campana, encara que avui dia només dos estan ocupats. Vuit pilastres encapçalades per un capitell d’ordre compost marquen la transició a cadascun dels murs de la cel·la de les campanes. La torre, que té una alçària aproximada de quaranta metres, culmina amb una balustrada i un terrat. L’ any 1942 la família Bau-Carpi va fer donació d’una campana nova a l’església parroquial de Batea, dedicada a la Mare de

Déu del Portal, patrona de la vila. Dinou anys més tard, al mes de juliol de 1961, va ser refosa a Logronyo per l’empresa Hijos de B. Perea i tornada a instal·lar en un sistema de jou i contrapès metàl·lics. Un mes més tard, l’Ajuntament va acordar fer donació d’una segona campana a la parròquia. Aquesta va ser fosa a València per l’empresa de Salvador Manclús i està dedicada a sant Miquel. Al mig peu, una inscripció llatina fa referència a la seva funció a l’hora de convocar els fidels: «Filii venite audite me Dominus adest et vocat vos». Recentment, les dues campanes han estat restaurades per l’empresa Rifer, que ha instal·lat un batall contrapesat en cadascuna i les ha col·locat en una estructura de fusta de tipus europeu, és a dir, de jou recte i contrapès curt. Un electromall i un motor de mig volt permeten fer els diferents tocs de manera automàtica.

276

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 276

21/7/20 13:51

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 277

21/7/20 13:51

PARRÒQUIA DE SANTA MARIA MAGDALENA DE CASERES Segons Carles Sánchez, l’actual església parroquial, avui molt transformada, es va edificar durant el segle xiii. Passat un temps, segurament a finals del segle xiv, el temple va patir la primera modificació important amb la construcció d’una nova capçalera, poligonal i coberta amb volta de creueria. Al llarg del segle xvi va patir noves ampliacions, moment en què es van afegir les capelles laterals. A causa de la Guerra Civil espanyola, l’edifici va quedar molt malmès, però cap al final del conflicte, al setembre de 1938, es va reconstruir i es va restaurar. El campanar s’aixeca als peus del temple, a la façana oposada a l’entrada principal. El cos inferior sobresurt lleugerament del pany de paret. A l’interior amaga l’escala de caragol que permet accedir-hi. El cloquer

destaca molt poc respecte del conjunt del temple i està conformat bàsicament per la cel·la de les campanes, de planta rectangular. A les dues cares més amples, orientades a la capçalera i als peus del temple, s’hi obren dos finestrals bessons. Als costats més estrets se n’hi obre un de sol, de majors dimensions. En un d’aquests darrers, el que mira a la portalada, és on penja l’única campana del temple. S’anomena Anna Maria Casimira i va ser fosa a Barcelona l’any 1940. Majoritàriament els murs de la torre estan fets amb petits carreus de pedra ben escairats, encara que en diferents punts s’observa l’ús de maons. A la coberta de la torre, al punt central i més elevat, sobre una pilastra quadrada d’obra vista s’alça una creu metàl·lica força recarregada.

278

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 278

21/7/20 13:51

279

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 279

21/7/20 13:51

PARRÒQUIA DE SANT ANDREU APÒSTOL DE LA FATARELLA L’ església de Sant Andreu es va començar a construir l’any 1628 i es va donar per acabada l’any 1769, tal com es pot llegir a la façana principal. El campanar s’alça al lateral dret del temple. És de factura renaixentista i presenta tres cossos diferenciats. La base és de planta quadrada amb parament de carreus regulars. La decoració és pràcticament inexistent, exceptuant alguna motllura senzilla. En un dels murs laterals, a la part superior, s’hi obre l’esfera del rellotge. El segon cos allotja la cel·la de les campanes. A cadascuna de les cares s’hi obre un finestral de mig punt flanquejat per una pilastra estriada, coronada per un capitell motllurat a cada banda. A les cantonades, els xamfrans estan arrodonits i s’integren en el fris superior, que fa de base d’una prominent cornisa. L’últim nivell presenta moltes similituds amb el segon, tot i que és de dimensions més reduïdes i té una decoració lleugerament més sòbria. La torre està acabada amb un coronament piramidal, recobert de teules vidriades, i culmina amb una creu de ferro forjat. La majoria de campanes van ser destruïdes durant la Guerra Civil. L’única que va sobreviure

es va esquerdar quan els soldats franquistes la van fer repicar per celebrar la caiguda de Castelló, l’any 1938. El campaner d’aleshores, Josep Ruana, va recollir un cap d’obús que havia trobat pel terme, el va convertir en una campana i el va instal·lar a la torre. Per fer-ho, va soldar-li una argolla a la punta i, a l’interior, hi va afegir un batall. L’ any 1963 la campana-obús es va traslladar a l’espadat de l’ermita de Sant Francisco i l’empresa de Salvador Manclús va refondre l’esquerdada per fer-ne una de nova, anomenada Misericòrdia. A l’interior, al terç, s’hi llegeix: «Laudetur Jesus Christus»; i al mig: «Año 1963 / Fatarella agradecida / canta las misericordias / del Señor». A l’exterior hi ha un gran crucifix i, als laterals, una custòdia i la marca del fonedor: «Fundicion / de / Salvador Manclus / C. Industria 27 / Valencia». L’ any 1979 Salvador Manclús va fondre una nova campana, anomenada Andrea, i es van electrificar totes dues. Al mig de la cara interna de l’Andrea es pot llegir: «Mare de Misericòrdia / pregueu per nosaltres / Any 1979». Una creu similar a

la de la Misericòrdia presideix l’exterior, i en un lateral apareix la marca del fonedor. Tots dos instruments presenten garlandes vegetals decoratives i diferents filades de cordons. El 2011 l’Associació de Campaners de la Fatarella va promoure l’adquisició de dues noves campanes, la Montserrat i la Sant Francisco, que va fabricar el fonedor càntabre Abel Portilla. La campana de Sant Francisco deu el seu nom a una de les tradicions més arrelades del poble, la romeria a l’ermita de Sant Francisco, que se celebra el dissabte després de Pasqua des de fa més de tres-cents anys. Presenta un contrapès i un jou de fusta, lligats a la campana per uns tirants de ferro. La nansa no té decoració. A la part interna de l’espatlla hi apareixen tres torres que representen l’escut de la vila. Al terç superior s’hi troben diferents filades de cordons i una sanefa feta amb peces triangulars. Al mig de la cara de dins hi ha una imatge gran de sant Francesc i, als seus peus, la següent inscripció: «Sant Francisco / ora pro nobis». A l’exterior presideix una gran creu amb dues aliances entrellaçades al tronc i, al mig

280

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 280

21/7/20 13:51

281

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 281

21/7/20 13:51

peu, s’hi pot llegir: «La Fatarella 2011». Als laterals apareixen dos logotips: a l’esquerra el dels Campaners de la Fatarella i, a la dreta, la marca de fàbrica del fonedor, «Hermanos Portilla / Gajano Cantabria», i la seva signatura autògrafa, «Abel Portilla / me fecit / Nº 16». La Montserrat presenta una iconografia molt similar, presidida per una imatge de la Mare de Déu de Montserrat a la cara interior. Just a sota de la imatge s’hi llegeix: «Verge de Montserrat / patrona dels catalans / ora pro nobis». La resta de la iconografia és pràcticament idèntica a la campana de Sant Francisco. A l’exterior hi ha una creu flanquejada per dues aliances amb la data als peus, «La Fatarella 2011», i als laterals, el logotip

dels campaners de la Fatarella i la marca del fonedor, «Abel Portilla / me fecit / Nº 17». El campanar de la Fatarella pràcticament no està electrificat, només el toc del rellotge. Els tocs manuals combinen el repic, amb l’ajuda d’un pedaler modern, i el manteig o volteig de les campanes. El pedaler és un banc amb pedals que permet a una sola persona repicar tantes campanes com faci falta, utilitzant els peus i les mans. Era un sistema molt estès a casa nostra, però actualment pràcticament perdut. L’ any 1979 es va retirar l’últim campaner de la Fatarella, Miquel Daura. En aquell moment es va electrificar el campanar, tot i que es va mantenir el costum de tocar les campanes manualment amb motiu de la romeria a l’er-

mita de Sant Francisco, que se celebra la vuitada de Pasqua. L’ any 2011 els descendents de Miquel Daura van decidir consolidar un grup estable de campaners i recuperar el campanar, renovant els jous de les campanes i instal·lant-ne dues de noves, la de Sant Francisco i la Montserrat. Actualment el grup el formen: Celestino Gironès Rius, Josep Ruana Cabús, Josep Ruana Daura, Benvingut Ruana Suñe, Jesús Ruana Suñe, Núria Ruana Carrero i Aida Ruana Ferre. En total, cinc generacions de la família Ruana, acompanyats per Celestino Gironès, que, tot i l’electrificació del campanar, mai no va deixar de tocar amb motiu de la romeria i, des de 2011, torna a encarregar-se dels tocs manuals ordinaris de la Fatarella.

282

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 282

21/7/20 13:51

283

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 283

21/7/20 13:51

PARRÒQUIA DE L’ASSUMPCIÓ DE MARIA DE GANDESA L’ actual temple de l’Assumpció és fruit de l’ampliació d’una antiga església romànica documentada al segle xiii per Ricard Ramos, de la qual encara es conserva la portalada principal. Segons l’actual rector, mossèn Jordi Centelles, l’any 1690 van començar els treballs de reforma de l’antic edifici. La transformació de l’antic temple va incloure l’edificació d’un nou i monumental campanar, inaugurat el dia 18 d’octubre de 1705. Es tracta d’una obra neoclàssica d’uns quaranta-tres metres d’alçària. Situat a la dreta de la façana, entre la portalada principal i la lateral, la seva base té una planta quadrangular i mostra un parament de carreus irregulars. Al nivell de la teulada, una cornisa i un fris llis marquen la transició cap al segon cos. Presenta unes amples cantonades arrodonides i dues pilastres adossades a cada cara. Al centre de cadascun dels

murs s’hi obre una senzilla finestra quadrangular d’ordre clàssic, excepte a la façana lateral de la torre, en què l’obertura original ha estat ampliada per instal· lar-hi l’esfera del rellotge. Al següent cos s’hi troba la sala de les campanes. Al centre de cadascuna de les façanes hi ha un finestral coronat per un arc de mig punt, flanquejat, com al nivell inferior, per dues pilastres clàssiques una mica més senzilles. Cada ull acull una de les campanes de l’església: la Maria Assumpció, la Verge de la Font Calda, la Santa Anna i la Maria de la Nativitat. Totes elles van ser foses a Silla l’any 1942. Els murs dels xamfrans presenten un tractament pla. A la part superior, vuit petits òculs el·líptics situats perimetralment completen la decoració d’aquest nivell. El darrer cos, envoltat per una balustrada amb acabaments es-

cultòrics a cada extrem, presenta una planta circular i està coronat per una cúpula. Està reforçat per quatre contraforts i s’hi obren quatre finestrals més, també de mig punt, emmarcats per una senzilla cornisa. Eugeni València i Jaume Escudé recullen que, com passava a moltes poblacions en temps de conflicte, durant la primera Guerra Carlina (1833-1840) s’instal·là al campanar una guarnició permanent formada per un sergent i quatre voluntaris. A través de diferents tocs de campana anunciaven l’arribada de l’enemic i, si passava de llarg, la direcció per on s’allunyava. Mossèn Centelles documenta que l’any 1983 el cos superior va ser restaurat, motiu pel qual va caldre desmuntar-lo pedra a pedra, ja que els impactes d’artilleria de la passada Guerra Civil l’havien deixat en molt mal estat.

284

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 284

21/7/20 13:51

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 285

21/7/20 13:51

PARRÒQUIA DE SANT JOAN BAPTISTA D’HORTA DE SANT JOAN Joan Fuguet documenta que l’actual temple de Sant Joan es va començar a construir al segle xvi i que no es va acabar fins a principis del segle xvii. Sembla que, en aquest moment, s’afegeix o es reforma el campanar espadat de la façana, en el qual s’incorporen elements decoratius propis del Renaixement. El cloquer s’aixeca sobre el coronament original de la façana, acabat en dues vessants. La seva base està reforçada lateralment per dos petits contraforts, afegits posteriorment, i en el parament s’utilitzen carreus de pedra de diferents mides, tot i que el conjunt, a mesura que s’eleva, es va regularitzant. L’ espadanya es divideix en dos cossos. A l’inferior s’obren tres grans ulls bessons, de mig punt i amb esplandit. Una sèrie de frisos i motllures, sostinguts per mènsules, actuen com a element de transició al nivell superior, més estret. A la part superior hi ha dos finestrals simètrics, no tan grans com els anteriors, i sobre el pilar que els separa n’hi ha un tercer, encara més petit. El conjunt està coronat per una cornisa sinuosa i una parella d’acroteris. Avui dia cadascun dels cinc ulls estan ocupats per una cam-

pana. Al nivell inferior hi ha les més grans. Dues d’elles, dedicades a la Mare de Déu dels Àngels, van ser foses l’any 1941 pels germans Rosés de Silla, al País Valencià. La tercera s’anomena Bàrbara Immaculada i és la més gran del conjunt. A la base del segon cos hi ha les mitjanes. A l’ull esquerre hi ha la més antiga del cloquer, dedicada a Jesús, Maria i Josep. Al seu costat s’hi troba l’Anna Maria i, al finestral més alt, la Mònica. La Bàrbara Immaculada, l’Anna Maria i la Mònica van ser foses a Itàlia l’any 2015. Totes tres presenten una decoració pràcticament idèntica. Al terç superior hi ha una sanefa floral on es pot llegir la marca del fonedor: «Fonderie / ECAT / Mondovi - CL». Al mig de la cara interna hi ha el nom de la campana i a sota s’hi llegeix «Horta de Sant Joan - 2015». A l’exterior hi ha una creu grega inserida dins d’una circumferència, i a cada lateral hi ha un medalló amb decoració vegetal. La Jesús Maria Josep presenta una decoració molt més interessant. Al terç s’hi pot llegir: «Iesus Maria Ioseph et berbum [sic] caro factum est». Just a sota d’aquesta inscripció, distribuïdes arreu del

perímetre de la campana, hi apareixen diferents imatges, algunes més ben conservades que altres. S’hi pot reconèixer la Mare de Déu, l’eccehomo, sant Pere i un arcàngel, entre d’altres. Al mig de la cara externa presideix una gran creu, decorada amb motius vegetals, al peu de la qual es pot llegir la data: «1734». Els instruments restants són pràcticament idèntics i es van instal·lar durant la postguerra. A la cara interna, al terç, s’hi troba la data, «Año 1941», i al mig peu: «Horta a su iglesia Maria de los Angeles». Als laterals apareix l’escut de l’època i la marca del fonedor: «Fundición / de / campanas / de / Roses Hnos. / Silla (Valencia)». A l’exterior presideix una gran creu. Completen la decoració una sèrie de garlandes vegetals i cordons. La principal diferència entre les dues campanes bessones és que, al mig de la cara interna, en una hi apareix l’anagrama de Maria i en l’altra la imatge de la Mare de Déu dels Àngels. Les campanes d’Horta de Sant Joan no s’han automatitzat mai. Habitualment es toquen manualment mitjançant una corda lligada als batalls. L’ actual campaner és el sagristà de la parròquia.

286

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 286

21/7/20 13:51

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 287

21/7/20 13:51

ALTRES CAMPANERS DE LA TERRA ALTA Parròquia de Sant llorenç del Pinell de Brai Les campanes de El Pinell de Brai estan automatitzades. No obstant això, es manté viva la tradició de voltejar-les manualment cada any amb motiu de la romeria a l’ermita de Santa Magdalena. La festa se celebra, des de 1955, el segon dissabte després de Pasqua. El divendres, a partir de les dotze del migdia, els joves del poble venten, és a dir voltegen, la campana gran sense parar, fins a les deu del vespre. El toc es reprèn a les sis de la matinada i no acaba fins ben entrada la nit. Es tracta d’un toc iniciàtic i identitari del poble: no es considera pinellenc o pinellenca de ple dret aquell qui encara no hagi ventat mai la campana.

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 288

21/7/20 13:51

289

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 289

21/7/20 13:51

RECULL DE CAMPANES DOCUMENTADES TERRA ALTA*

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

1734

Horta de Sant Joan

Sant Joan Baptista

Jesús Maria Josep

Desconegut

1796

El Pinell de Brai

Sant Llorenç

Bàrbara

Tarantino

1886

El Pinell de Brai

Sant Llorenç

Maria Magdalena

Desconegut

1936 ap.

La Fatarella

Sant Andreu

Obús

Josep Ruana

1940

Caseres

Santa Maria Magdalena

Anna Maria Cassimira

M. Mestres

1941

Horta de Sant Joan

Sant Joan Baptista

Maria dels Àngels (1)

Rosés Hermanos

1941

Horta de Sant Joan

Sant Joan Baptista

Maria dels Àngels (2)

Rosés Hermanos

1942

Gandesa

L’Assumpció de Maria

Maria Assumpció

Rosés Hermanos

1942

Gandesa

L’Assumpció de Maria

Maria de la Nativitat

Rosés Hermanos

1942

Gandesa

L’Assumpció de Maria

Santa Anna

Rosés Hermanos

1942

Gandesa

L’Assumpció de Maria

Verge de la Fontcalda

Rosés Hermanos

1945

Bot

Sant Blai

Assumpció

Rosés Hermanos

1945

La Pobla de Massaluca

Sant Antoni

Campana del Senyor

Manuel Rosés Vidal

1954

Bot

Sant Blai

Roser

Rosés Hermanos

1957

Vilalba dels Arcs

Sant Llorenç

Sebastiana

Salvador Manclús

* En el present quadre s’hi inclouen, a banda de les campanes estudiades directament, l’inventari realitzat per Eugeni València i Jaume Escudé, l’any 1999. 290

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 290

21/7/20 13:51

Data

Població

Parròquia

Nom

Fonedor/instal·lador

1961

Batea

Sant Miquel

Micaela

Salvador Manclús

1961

Batea

Sant Miquel

Nostra Senyora del Portal

Hijos de B. Perea

1963

La Fatarella

Sant Andreu

Misericòrdia

Salvador Manclús

1964

Corbera d’Ebre

Sant Pere Apòstol

Sant Pere

Salvador Manclús

1965

Corbera d’Ebre

Sant Pere Apòstol

Santa Madrona

Salvador Manclús

1966

Prat de Comte

Sant Bartomeu

Salvador Manclús

1979

La Fatarella

Sant Andreu

Andrea

Salvador Manclús

1990

El Pinell de Brai

Sant Llorenç

Magda

Abel Portilla

1990

Vilalba dels Arcs

Sant Llorenç

Sebastiana

Salvador Manclús

1995

Arnes

Santa Maria Magdalena

Bàrbara

Desconegut

1995

El Pinell de Brai

Sant Llorenç

Llorença Magdalena Antònia Cristòfola

Paccard

2011

La Fatarella

Sant Andreu

Montserrat

Abel Portilla

2011

La Fatarella

Sant Andreu

Sant Francisco

Abel Portilla

2015

Horta de Sant Joan

Sant Joan Baptista

Anna Maria

ECAT

2015

Horta de Sant Joan

Sant Joan Baptista

Bàrbara Immaculada

ECAT

2015

Horta de Sant Joan

Sant Joan Baptista

Mònica

ECAT

291

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 291

21/7/20 13:51

292

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 292

21/7/20 13:51

Agraïments

Aquest llibre no hauria estat possible sense l’impuls i el suport de la Diputació de Tarragona, així com la confiança que Maria Adzerias Saperas i Albert Morelló Baiget, des de la direcció de Còdol Educació, han dipositat en el projecte. La iniciativa no hauria vist la llum sense la inestimable col· laboració de la cúria de l’arquebisbat de Tarragona i la cúria del bisbat de Tortosa. L’ agraïment es fa extensiu a cadascuna de les parròquies que hi han participat, així com als ajuntaments. Amb aquestes ratlles també es vol fer un reconeixement especial a totes aquelles persones que generosament han compartit una estona del seu temps, obrint les portes de casa seva, de les seves institucions, dels seus coneixements i, sobretot, de la seva passió: ajuntaments, arxius, biblioteques, hemeroteques, mossens, regidors, agutzils, sagristans, feligresos, historiadors locals, arxivers, bibliotecaris, agutzils i campaners. De tots ells caldria destacar la tasca ingent de documentació i divulgació que realitzen els Campaners de la Catedral de València. La seva base de dades, <http://www. campaners.com>, és un tresor de valor incalculable a l’abast de tothom. Moltes gràcies, també, a Coia Escoda i Mercè Toldrà, que han volgut compartir la seva investigació inèdita sobre les campanes del Baix Camp. Mereix una menció especial la Confraria de Cam-

paners i Carillonistes de Catalunya, que aplega la majoria de campaners i campaneres del país i treballa per donar a conèixer i protegir el món de la campana a Catalunya. D’altra banda, aquest llibre no seria el mateix sense les magnífiques fotografies de Ramon Cornadó Serra, el qual, amb la seva mirada, ha obert una finestra per on es poden observar els detalls, sovint amagats, d’un món immens i valuosíssim: la comunicació mitjançant tocs de campanes. A través de les seves imatges també s’ha pogut posar cara a aquelles persones que fan bategar els instruments més antics de les nostres contrades, alguns dels quals ja fa uns quants segles que formen part del nostre paisatge sonor. Moltes gràcies als correctors que han revisat els diferents aspectes d’aquest llibre: Carme Casanelles Moix, que n’ha repassat la redacció; Lluís M. Moncunill Cirac, que ha supervisat les traduccions llatines i les referències a la litúrgia, i Antoni Obiols Jornet i Joan C. Gavaldà Bordes, assessors en temes arquitectònics i artístics. Finalment, voldria agrair, molt sincerament, la paciència i el suport de Judit Albalat Gao, de la resta de la meva família i dels meus amics. Immers en l’emocionant tasca d’investigació i redacció, no els he prestat tota l’atenció que mereixen. A tothom, de debò, moltes gràcies! 293

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 293

21/7/20 13:51

Arxiu Comarcal del Baix Ebre Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà Associació Cultural Baixa Segarra Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus Biblioteca Comarcal Conangla i Fontanilles de Montblanc Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa Biblioteca Pública Municipal de Cambrils Biblioteca Pública de Tarragona Biblioteca Pública Terra Baixa del Vendrell Campaners de la Catedral de València Campaners de la Fatarella Campaners de l’Àngel de Tobies del Vendrell Campaners de l’Arboç Campaners de Banyeres del Penedès Campaners de Lilla Campaners de Reus Campaners de Santa Maria de Montblanc Capítol de la Catedral de Tarragona Capítol de la Catedral de Santa Maria de Tortosa Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya Generalitat de Catalunya - Agència Catalana de Patrimoni Cultural Grup de Campaners de la Catedral de Tarragona La Plana Ràdio Televisió de Catalunya - Delegació de Tarragona

Gonzalo Abajo Monje Maria Adzerias Saperas Jordi Albalat Gao Judit Albalat Gao Lali Albareda Lliró Anna Alcayde Josep Agustí Alcoverro Mn. Josep Maria Alegret Bellmunt Joan Alepuz Chelet David Álvarez Ortiz Mn. Joan Francesc Amigó Bartra Ramon Anglès Ferraté Fina Anglès Soronellas Josefa Arbona Ortí Mn. José Luis Arin Roig Gerard Baiget Dolcet Miquel Bielsa Segura Alfredo Blanc Jovani Mn. Josep Bofarull Veciana Sílvia Bonet Rofes Glòria Boquizo Pla Mn. Antoni Bordàs Belmonte Josep Boria Torà Josep Bové Martorell P. Joan Brulles Cañellas Josep Bundó Teixidó Teresa Burrull

294

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 294

21/7/20 13:51

Assumpció Cabré Cabré Josep Cabré Just Mn. Ignasi Cabré Mas Joana Cabré Pallejà Mn. Joan Cañas Coch Enric Capdevila Torres Margaret Carbó Elias Pere Carrión Molero Pau Casals Monlleó Àngels Casamitjana Robert Maria del Carme Casanelles Moix Josep Maria Castán Estivill Mn. Miquel Lluís Castillejo Brull Mn. Jordi Centelles Llop Jordi Cervelló Porta Mn. Ivan Cid Pegueroles Rossita Clavé Gené Mn. Joaquim Claver Caselles Salvador Conesa Espasa Cristóbal Conesa Santacana Ramon Cor Caballé Juan José Cuartielles Escobedo Mn. Joan Curieses García Isabel Debat Saltó Joan Debat Saltó Magdalena De Mas Bernardos Lluís Dolcet Bodro

Montserrat Domingo Batlle Gna. Maria Escoda Mateu Coia Escoda Múrria Mn. Eduard Falcó Masdéu Biel Farrer Serra Josefa Feliu Boqué Josep Maria Ferré Matas Mn. Pere Fibla Palazón Mn. Pere Joan Figueras Roca Josep Anton Figueras Tuset Maria Mercè Figuerola Cañellas Mn. Josep Maria Folch Masdeu Ricard Folch Vernet Mn. Ramon Font Peig Gaspar Fonts Barberà Xavier Fortuny Torres Carles Freixas Dalmau Cèlia Gallimó Colomines Mn. Josep Maria Garcia Panisello Rubén García Perdomo Mn. Miguel Gasulla Martí Joan C. Gavaldà Bordes Guillem Gaya Sol Mn. Josep Pau Gil Llorens Teresa Giné Llaveria Maria Gironès Morera Celestino Gironès Rius

295

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 295

21/7/20 13:51

Rosalia Gras Minguella Mn. Simó Gras Solé Roser Gual Sastre Joan Ibarz Capdevila Mn. Emili Igual Febrer Antònia Joanpere Ollé Josefina Jornet Montagut Filomena Jornet Solé Mn. Alexis Keith Cañadas Enrique Lange Ebri Alfonso Carlos Llaberia Rebull Olga Llaó Casanova Josep Lleixà Ralda Josep Llorach Domingo Josep Llurba Nogués Edgar López Cortés P. Joan Anton López Salinas Albert Magarolas Aixalà Esteve Magriñà Ferrando Josep Maria Margalef Balagué Mn. Xavier Margalef Jornet Jasmí Margalef Rabascall Neus Marimon Perelló Montserrat Mas Vaqué Esteve Masalles Feliu Anna Masip Rebull Joan Marlès Alemany

Anna Martí Cartaña Marta Martí Jardí Jorge Martínez Cabrera Mercè Martínez Rodríguez Pasqual Martínez Sabadell Mn. Josep Mateu Guarro Mn. Magí Mejías Sendra Eloi Menasanch Sevil Xavier Mercadé Pascual Joan Baptista Minguet Gil Artur Miró Palau Carles Miró Vall Carme Moix Fabregat Lluís M. Moncunill Cirac Maria Montane Jornet Mar Morelló Adzerias Albert Morelló Baget Jaume Muixí Gebellí Marc Navarro Ambel Ramon Nebot Dueso Salvador Nogués Vallverdú Antoni Obiols Jornet Antonio Ollés Molías Mn. Jose Antonio Omedes Cerdán Mn. Joan Maria Padrell Benet Mn. Albert Palacín Artiga Marcel Pallejà Blay

296

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 296

21/7/20 13:51

Eduard Palou Civit Salvador Pàmies Llorens Ramon Pardo Cocinero Rosalia Pena Quintana Ermengol Pere Campanar Mn. Antoni Pérez de Mendiguren Cros Misailà Petru Ovidiu Josep Maria Porta Balanyà Maria Teresa Poy Girona Xavier Prades Moreso Rosalia Pulido Joan Olga Rada Bas Marisa Riba Mn. Vicenç Ribas Canals Maria Robert Mercadé Carles Roca Fontanet Mn. Joan Roig Montserrat Mn. Xavier Roig Rovira Ernest Roig Tomàs Maria del Carme Rosich Roig Jordi Rovira Busquets Benvingut Ruana Suñé Mn. Dámaso Ruiz Tintoré Mn. Adam Safianczuk Mn. Creu Sáiz Ruiz Mn. Jordi Salvadó Estivill

Eudald Salvat Mestre Lluïsa Sánchez García Carmen Sensat Aleu Gabriel Serra Cendrós Maria Serra Jornet Rosa Serres López Jordi Sierra Salzench Antoni Solé Bru Núria Solé Portoles Josep Solé Roig Mn. Anastasio Soriano Pradas Jacint Subirats Rebull Mercè Toldrà Dalmau Ramon Tort Rossell Maria Vall Cabré Francesc Vallès Castellví Gerard Vallès Roquer Senén Vallès Vidal Eva Vallespí Suñé Miquel Valls Primitiva Vaqué Bru Francesc Vaqué Capdevila Joan Vidal Mariné Mn. Emilio Vives Cristina Voltas Francisco Amparo Zaragoza Beltrán

297

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 297

21/7/20 13:51

CRÈDITS Edita Diputació de Tarragona Passeig de Sant Antoni, 100. 43003 Tarragona cultura@dipta.cat - www.dipta.cat Direcció de la col·lecció Pilar Casas Rom Servei de Cultura de la Diputació de Tarragona Disseny de la marca Núria Rubio Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona Coordinació Marifé Merchán Servei de Cultura de la Diputació de Tarragona Text Jesús Martínez Casanelles - Còdol Educació Fotografies Ramon Cornadó Correcció lingüística Mercè Guitart Ribas Disseny gràfic i maquetació Estudi Claris Impressió Editorial Mic © de l’edició: Diputació de Tarragona © del text: Jesús Martínez Casanelles © de les fotografies: Ramon Cornadó Dipòsit legal: ISBN: 978-84-15264-80-4 Tots els drets reservats

ORIG_TRIPA-CAMPANES.indd 298

21/7/20 13:51

port_CAMPANES 23mm llom.pdf

23/7/20

16:35

EL MÓN DE LES CAMPANES A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA

El món de les

CAMPANES

a la demarcació de Tarragona

CMY

ISBN 978-84-15264-80-4

El món de les

CAMPANES

a la demarcació de Tarragona

port_CAMPANES 23mm llom.pdf

CMY

23/7/20

16:35

port_CAMPANES 23mm llom.pdf

CMY

23/7/20

16:35

port_CAMPANES 23mm llom.pdf

23/7/20

16:35

EL MÓN DE LES CAMPANES A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA

El món de les

CAMPANES

a la demarcació de Tarragona

CMY

ISBN 978-84-15264-80-4

El món de les

CAMPANES

a la demarcació de Tarragona