Els idus de març

la mort de juli cèsar i la fi de la república romana

Vivim temps molt convulsos, amb grans reptes immediats i futurs . El canvi climàtic és potser el més rellevant . De fet, la majoria d’experts asseguren que la pandèmia està relacionada amb els mateixos processos que han originat i agreugen la crisi climàtica i de biodiversitat . I la cultura, quin paper hi té o hauria de tenir, en aquest context?

Per Jon Hawkes, el paper de la cultura és cabdal, juntament amb la sostenibilitat ambiental, l’econòmica i la social . El títol del seu llibre ho deixa ben clar: The Fourth Pillar of Sustainability: Culture’s Essential Role in Public Planning (El quart pilar de la sostenibilitat . El paper essencial de la cultura en la planificació pública) . Segons ell, «la cultura no és la decoració afegida després que una societat hagi satisfet les seves necessitats bàsiques . La cultura és la necessitat bàsica: és la base de la societat» .

És mitjançant la cultura que donem sentit a la nostra existència i al medi on habitem, és gràcies a la cultura que trobem expressions comunes dels nostres valors i necessitats i amb les quals afrontem els reptes que presenta la nostra gestió continuada en el planeta . L’investigador i expert en canvi climàtic Andreu Escrivà afirma que «és un problema social, econòmic i polític, malgrat haver-se tractat principalment des del vessant ambiental, científic i tecnològic […] . Lluitar contra el canvi climàtic no és (només) posar plaques solars . És parlar d’equitat, de qualitat de vida i d’igualtat d’oportunitats» . Les decisions que poden ajudar-nos a afrontar els reptes plantejats sorgiran, necessàriament, des dels valors, i és la cultura qui els crea . Sense la cultura no som, literalment, humans .

Parlar de canvi climàtic alhora que de l’antiga Roma i de Juli Cèsar pot semblar un exercici de funambulisme . Tomaso Montanari, historiador italià de l’art, exposa, però, que la mirada al passat no s’ha de veure com quan ens mirem en un espill . No es tracta de veure’ns reflectits en el passat, es tracta de mirar el passat com quan mirem per una finestra . El que veiem són altres realitats que ens poden ajudar a imaginar-ne algunes de noves per al nostre present i futur .

Per què Roma? Doncs perquè, tot i que la seva història no concorda amb alguns dels valors de la nostra societat actual, res succeeix per casualitat . Si creiem en la igualtat de drets, en la llibertat i en el progrés per al conjunt de la població és de-

gut, en gran part, al fet que les lluites populars dels antics romans van generar conceptes i exemples de possibles realitats que, malgrat ser derrotades en el seu moment, van tenir un impacte posterior ben evident . Citant Mario Ascheri, «els romans van parlar molt de llibertat natural dels homes, les ciutats medievals italianes van proclamar llibertat i igualtat per a la població urbana, i les revolucions dels segles XVII i XVIII ho van proclamar per a tots els homes . Hi ha continuïtat» .

Populisme, autoritarisme, violència política, grups de poder a l’ombra, notícies enganyoses…, són conceptes que apareixen sovint als mitjans de comunicació i a les xarxes socials . Molts els trobem en els darrers segles de la República romana . Una època convulsa que tanca un segle de guerres civils . I entre tots els esdeveniments, la mort de Juli Cèsar als idus de març constitueix, sens dubte, el fet més rellevant, si considerem l’empremta que deixarà en la història . La bibliografia sobre aquest fet és immensa, les controvèrsies entre historiadors són també nombroses . Tanmateix, és innegable que encara avui dia fem servir expressions i conceptes heretats d’aquests fets històrics . El llegat polític, filosòfic, artístic i cultural d’aquella època encara ens commou .

Per què el festival Tarraco Viva? Conèixer el passat per comprendre el present .

Magí Seritjol

Director del festival Tarraco Viva