EL FESTIVAL DEL 2021
ELS IDUS DE MARÇ la mort de juli cèsar i la fi de la república romana Vivim temps molt convulsos, amb grans reptes immediats i futurs. El canvi climàtic és potser el més rellevant. De fet, la majoria d’experts asseguren que la pandèmia està relacionada amb els mateixos processos que han originat i agreugen la crisi climàtica i de biodiversitat. I la cultura, quin paper hi té o hauria de tenir, en aquest context? Per Jon Hawkes, el paper de la cultura és cabdal, juntament amb la sostenibilitat ambiental, l’econòmica i la social. El títol del seu llibre ho deixa ben clar: The Fourth Pillar of Sustainability: Culture’s Essential Role in Public Planning (El quart pilar de la sostenibilitat. El paper essencial de la cultura en la planificació pública). Segons ell, «la cultura no és la decoració afegida després que una societat hagi satisfet les seves necessitats bàsiques. La cultura és la necessitat bàsica: és la base de la societat». És mitjançant la cultura que donem sentit a la nostra existència i al medi on habitem, és gràcies a la cultura que trobem expressions comunes dels nostres valors i necessitats i amb les quals afrontem els reptes que presenta la nostra gestió continuada en el planeta. L’investigador i expert en canvi climàtic Andreu Escrivà afirma que «és un problema social,
econòmic i polític, malgrat haver-se tractat principalment des del vessant ambiental, científic i tecnològic […]. Lluitar contra el canvi climàtic no és (només) posar plaques solars. És parlar d’equitat, de qualitat de vida i d’igualtat d’oportunitats». Les decisions que poden ajudar-nos a afrontar els reptes plantejats sorgiran, necessàriament, des dels valors, i és la cultura qui els crea. Sense la cultura no som, literalment, humans. Parlar de canvi climàtic alhora que de l’antiga Roma i de Juli Cèsar pot semblar un exercici de funambulisme. Tomaso Montanari, historiador italià de l’art, exposa, però, que la mirada al passat no s’ha de veure com quan ens mirem en un espill. No es tracta de veure’ns reflectits en el passat, es tracta de mirar el passat com quan mirem per una finestra. El que veiem són altres realitats que ens poden ajudar a imaginar-ne algunes de noves per al nostre present i futur. Per què Roma? Doncs perquè, tot i que la seva història no concorda amb alguns dels valors de la nostra societat actual, res succeeix per casualitat. Si creiem en la igualtat de drets, en la llibertat i en el progrés per al conjunt de la població és deP R E SE N TAC IÓ
11
