TOSSA DE MAR
PRESENTACIÓ Benvolgudes, benvolguts La Festa Major d’Estiu, ja ha arribat. La Festa Major dedicada a Sant Pere, Patró dels Pescadors, és una de les festes més estimades de la Vila. No cal dir que ens recorda el passat mariner de Tossa. L’arribada de la Flama del Canigó com a preludi de la Revetlla de Sant Joan, enceta el programa de la Festa Major que arriba al seu punt àlgid el dia de Sant Pere. La processó de Sant Pere des de l’Església fins la Platja Gran és l’única que se celebra a la Costa Brava. Hem pensat un programa farcit d’actes per a tothom amb el segon Festival de Rumba i Música Catalana, la Fira del Disc de vinil, el concurs de fendit per recuperar els jocs d’abans, la Trobada de Puntaires, les ballades de sardanes, l’exposició de l’escultor J. Martí Sabé, ell concert de grups locals, les atraccions infantils, la Travessia de Sant Pere, el castell de focs artificials i el tradicional “Toquen a córrer” de la Mare de Déu dels Socors. Tant la processó de Sant Pere com el ”Toquen a córrer” o “Ses Nou Sardanes”, són dues de les tradicions més arrelades de la vila. Aprofito l’avinentesa per agrair a tots els col·lectius, particulars i entitats la seva col·laboració en la programació d’enguany, també voldria agrair a Sebastià Taberner que ens hagi deixat la magnífica fotografia de la portada I només dir-vos que us desitjo una bona Festa Major de Sant Pere a tothom. Molt bona Festa Major de Sant Pere! • Gisela Saladich Alcaldessa
3
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
PRESENTACIÓ Enguany, des de l’Àrea de Cultura, dediquem el programa de la Festa Major d’Estiu a la Vil.la romana dels Ametllers. Hi hem fet obres de millora: hem restituït els vidres que assenyalaven les canalitzacions de l’aigua i que estaven malmesos, hem col·locat una escala nova, hem tancat perimetralment el recinte per així evitar el vandalisme, hem canviat totes les fustes de la part urbana de la vil.la, i hem millorat el cablejat elèctric. Hem pensat que dedicar-li el programa d’aquesta Festa Major, era una manera més de difondre el seu coneixement. Voldria fer un recordatori especial pel Dr. Albert López Mullor (a.c.s.), arqueòleg recentment traspassat i que també va aportar els seus coneixements en les excavacions de la Vila dels Ametllers. Agraeixo al nostre benvolgut convilatà, arqueòleg, i historiador Sr. Mario Zucchitello les belles paraules dedicades a la seva memòria. També vull agrair especialment a Lluís Palahí, arqueòleg de la UdG, i autor de la tesi de la Vil·la romana dels Ametllers, l’article creat expressament per aquest programa. Aprofito l’avinentesa per avançar-vos que de cares a l’octubre tenim previst fer un dia dedicat a la vil·la romana: FELIX TURISSA, que serà un petit homenatge a la vil·la romana dels Ametllers. Desitjar- vos que gaudiu dels actes de la Festa Major d’Estiu de Sant Pere. Bona Festa Major de Sant Pere. • SR. SERGIO BRUNA REGIDOR DE CULTURA
4
TOSSA DE MAR
PRESENTACIÓ Estimats tossencs i tossenques, ja tenim aquí la Festa Major d’Estiu! Any rere any, quan preparo aquestes línies per vosaltres tinc un parell de coses molt clares... Sant Pere és un moment molt esperat per tots i des de Festes treballem de valent per superarnos any rere any. És per això que enguany he volgut dedicar-me en cos i ànima a preparar tot un seguit d’activitats per tal d’aconseguir que tots vosaltres estigueu d’allò més contents amb la Festa Major d’Estiu! Però anem per parts perquè no perdeu detall de les activitats que hem preparat des de l’Àrea de Festes! Podreu trobar des de la Festa del dia de Sant Antoni, la segona edició del Festival de Rumba i Música Catalana, la consolidació de la Nit Tossenca com a revetlla de Sant Pere, els Focs artificials que any rere any se superen, les Fires d’atraccions per tots els nens i nenes de Tossa, la festa infantil de Sant Joan... tot un seguit d’activitats que tenen un nexe en comú: són fetes per tots vosaltres perquè les gaudiu de valent! Enguany em toca però, centrar-me en una de les activitats en la que més hem treballat perquè hi creiem i sabem que és una aposta de futur per Tossa, el Festival de Rumba i Música Catalana. S’ha creat un programa d’activitats perquè gaudim durant tot el cap de setmana del Festival amb diferents concerts a indrets emblemàtics de la nostra vila com són l’Església de la Vila Vella, la Plaça Espanya i la Platja Gran. També tindrem una fira del disc de vinil durant el dissabte i diumenge al Passeig Mossèn Cinto Verdaguer i el que és més important, totes les activitats són amb entrada gratuïta! Cal agrair també la col·laboració dels nostres esponsors, que han cregut en el Festival tant com nosaltres, la Brava Beer i l’Hotel Diana. Però, què me’n dieu del gran concert a la Platja Gran? Justament el dissabte
dia 24 de juny a partir de les 18:30h a la Platja Gran començarà l’activitat principal del Festival. El gran concert enguany, comptarà amb artistes de renom en el món de la rumba catalana com són els Ai Ai Ai, Dijous Paella i els Gertrudis! A banda d’ells, tal com indica el nom, també hi haurà música catalana, i aquesta la posaran els increïbles Doctor Prats! Un grandíssim cartell perquè gaudim del Festival! Com us he dit, hem treballat moltíssim per oferir-vos el millor, i el millor, per si no ho sabeu, moltes vegades ho tenim a casa nostre! És per això que enguany repetim el format de la Nit Tossenca com la nit dels nostres artistes, perquè són molt bons i es mereixen tenir el seu espai durant la Festa Major! Només em queda esperar que us agradin totes les activitats que hem preparat de tot cor per tots vosaltres i que gaudim plegats de la Festa Major d’Estiu... la nostra festa, la que més ens agrada! • IGNASI SALLÉS CANTENYS REGIDOR DE FESTES
5
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
1934. La Vil·la romana dels Ametllers
DAVID MORÉ AGUIRRE ARXIVER MUNICIPAL
6
TOSSA DE MAR
7
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
El passat 28 d’abril en motiu del “Tossa, Flor de Mar” s’inaugurava a la Casa de Cultura una exposició titulada ‘Les plantes medicinals de Tossa dibuixades per Mn. Soler de Morell’. Josep Soler de Morell Ysamat (Barcelona, 27/6/1880-8/5/1965), va
8
ser un sacerdot catòlic i erudit local. Ordenat de prevere el 1907, fou beneficiat i organista de Tossa de Mar des de 1911. Es dedicà a la història i a la pintura, amb una extensa obra de gran realisme, dedicada sobretot a paisatges i racons tossencs. El seu fons
TOSSA DE MAR
documental es conserva a l’Arxiu Municipal de Tossa, i la seva col·lecció de dibuixos a carbó està exposada permanentment a la sala d’actes de la Casa de Cultura de Tossa. Publicà El Pelegrí de Tossa o Vot del Poble de Tossa (Vic, 1935) i diversos articles
sobre tradicions i història local. Una placa en commemoració de les seves noces d’or sacerdotals es troba a la façana del Casal Parroquial al carrer de Sant Antoni. Bon amic del Dr. Ignasi Melé Farré (1859-1928), descobridor de la vil·la romana dels Ametllers
9
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
el 1914, a la seva mort en va assumir el seu llegat i es va dedicar a difondre la importància de l’establiment romà de Tossa. En aquest context, cal situar la publicació el maig-juny de 1934 al número 139 de la revista Minerva,
10
portaveu del Club Excursionista Minerva de Barcelona, de l’article “La vil·la romana Turissa i els seus mosaics”. Atès el seu general desconeixement, creiem convenient reproduirlo a continuació. •
TOSSA DE MAR
11
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
12
TOSSA DE MAR
13
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
14
TOSSA DE MAR
15
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
16
TOSSA DE MAR
17
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
18
TOSSA DE MAR
19
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
En record de l’arqueòleg
Albert López Mullor
L’Albert tenia un caràcter afable, optimista, obert i generós, talment que s’oferí de reprendre amb nosaltres, de manera totalment gratuïta, les excavacions sistemàtiques de la vil·la romana dels Ametllers, els resultats de les quals van ser publicats tot seguit en revistes especialitzades i, definitivament, l’any 2001, en un estudi monogràfic. Foren anys de gran i cordial activitat, de vivències i records que veieren la participació també d’uns quants joves arqueòlegs, deixebles de l’Albert. Excavacions a la Vil·la romana dels Ametllers, De dreta a esquerra: Albert López Mullor i Mario Zucchitello
El 6 d’abril d’enguany ens ha deixat l’Albert López Mullor, arqueòleg, doctor en Geografia i Història, professor associat de la Unitat d’Història Medieval del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana. Entre els molts càrrecs recordo el de conservador del Museu Arqueològic de Barcelona, cap d’Investigació i Documentació del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Participà a les excavacions d’Empúries fins a l’any 1982. Va ser autor de prop de 400 publicacions i va dirigir les excavacions de més de 30 jaciments arqueològics d’època prehistòrica, romana i medieval. Ha estat un dels primerencs introductors a Espanya de l’Arqueologia de l’Arquitectura, que va aplicar a la casa Saragossa de Lloret en un treball multidisciplinari, en el qual vaig col·laborar per la part històrica, i publicat el 2007.
20
Vaig tenir la sort de conèixer-lo l’any 1979 de la mà del també arqueòleg Ricard Batista Noguera, en ocasió de les primeres prospeccions a la vil·la romana dels Ametllers, després de molts anys d’inactivitat. L’Albert, llavors jove arqueòleg de 26 anys, preparat i escrupolós, tot seguit s’uní a nosaltres en l’estudi del jaciment. Fruit d’aquella col·laboració primerenca va ser la publicació d’un opuscle (1980) i anys més tard una exposició de les troballes a la Casa de Cultura (“Tossa i els romans”, 1997). Ben aviat, ens férem amics. Una amistat sòlida i franca, que ultrapassava l’esfera de les afinitats culturals. De tant en tant venia a veure’m a Tossa amb la Maria, la seva estimada esposa, i, a vegades, també amb la filla Catalina. No fa gaire, em va prometre que tornaria...
El setembre de 1984, varem iniciar l’excavació del jaciment romà del mas Carbotí, l’estudi del qual es va publicar els anys 1985 i 1987. Hem d’agrair la gran labor d’Albert López a favor de Tossa que, gràcies a l’amistat i al plaer de la recerca científica i malgrat els escassos mitjans a disposició, ha permès la coneixença i la conservació d’una part important del nostre patrimoni arqueològic. Mai no em podia imaginar que un dia escriuria aquestes breus ratlles, essent l’Albert molt més jove que jo. Ens ha deixat un gran arqueòleg, un home de vasts coneixements i fi sentit de l’humor, un apassionat de Tossa, un mestre i un amic entranyable, el record del qual m’és inesborrable. Adéu Albert. Fins sempre. •
MARIO ZUCCHITELLO
TOSSA DE MAR
21
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
LLUÍS PALAHÍ I GRIMAL
LA VIL·LA ROMANA DELS AMETLLERS O VIL·LA VITALIS (TOSSA DE MAR)
La dels Ametllers és una de les vil·les més importants i en millor estat de conservació de les conegudes i excavades fins avui a les comarques gironines. Descoberta l’any 1914 pel metge i erudit Ignasi Melé, ell mateix hi va dur a terme els primers treballs d’excavació, a la zona productiva del conjunt. La descoberta, als anys vint, de tot un seguit d’estances pavimentades amb mosaics va fer que a partir de llavors la majoria d’actuacions i estudis se centressin en l’edifici de l’habitatge del propietari, a més de donar gran rellevància a la vil·la, que apareixerà a partir de llavors a la majoria d’obres de referència nacionals i internacionals que estudien el món rural romà o, fins i tot, l’art musivari, gràcies al conegut com mosaic de Vitalis. Als anys trenta l’Institut d’Estudis Catalans
22
va desenvolupar importants treballs al jaciment, però la guerra civil els va interrompre i ja no es reprengueren fins l’any 1978, quan R. Batista, A. López i M. Zucchitello impulsaren diverses campanyes de treballs que varen permetre netejar i documentar la vil·la. Va ser, però, a partir de l’any 2000, gràcies a un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Tossa de Mar i l’Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona que es va endegar l’excavació sistemàtica de l’indret, fet que ha permès analitzar documentar i recuperar, amb un projecte d’adequació i difusió, una bona part del jaciment. Seguint l’esquema distributiu de moltes vil·les litorals, especialment de la costa itàlica, el conjunt s’estructura en dos nivells
clarament diferenciats, situats al vessant oriental del turó de can Magí, a poc més de setanta metres de l’actual línia de costa. A la part baixa del turó se situen les instal:lacions industrials i productives, la pars rustica, en gran part excavada per Melé a principis del s.XX, i en la qual són visibles diversos grans espais dedicats al premsat del raïm i a l’emmagatzematge dels diversos productes produïts al fundus. A una terrassa situada a mitja alçada del turó, uns sis metres per damunt de la pars rustica se situa l’espai destinat a habitatge del propietari, la pars urbana, construïda en part al damunt d’una plataforma artificial avui majoritàriament desapareguda per l’erosió i els ensorraments del terreny.
TOSSA DE MAR Com veurem tot seguit, aquest esquema és el que tindria l’edifici bàsicament durant l’alt imperi (entre August i el s.III dC), però no l’original ni el que mantindrà en el baix imperi. Evolució de l’edifici La vil·la dels Ametllers té el seu origen al s.I aC. Aquesta és l’època de creació de moltes vil·les del nord est peninsular, però la majoria de vegades les referències a aquestes fases reculades es basen en nivells arqueològics i bossades de materials, amb escasses o cap estructura associada conservada. En el cas que ens ocupa, tot i l’estat fragmentari de les restes, aquests materials van associats a diversos elements i estructures que permeten definir parcialment la forma de la vil·la original. Aquesta es concentrava a la terrassa intermèdia del turó i ocupava ja una superfície considerable, a l’entorn dels 900 metres quadrats. S’hi distingia un nucli central, amb un edifici destinat a habitatge, de murs de pedres ben polides exteriorment, lligades
amb fang i arrebossades amb calç blanca, i tot un seguit d’instal·lacions productives on cal ressaltar un magatzem que hostatjava a la vegada sitges i dolia, destinades, probablement, les primeres als cereals i els segons al vi (aquesta és una característica no solament d’aquest jaciment sinó de la de la majoria d’establiments descoberts fins avui al municipi tossenc: la seva dedicació, que en determinats moments arribarà a ser quasi exclusiva, a la producció de vi). Per construir el conjunt d’edificacions va ser necessari retallar parcialment el vessant del turó creant un espai planer, aprofitant de fet la pròpia roca, modelada i adequada com a basament i fonamentació d’alguns dels murs de l’edifici i fins i tot com a nivell de circulació d’alguns espais productius. També va ser necessari construir un mur de contenció a la banda de llevant per tancar la terrassa, similar al que en època augustal va definir la gran plataforma ocupada per la pars urbana, i que de fet va suposar una ampliació de l’espai urbanitzable disponible.
En època augustal, si no ho era ja abans, la vil·la dels Ametllers esdevé el centre d’un gran fundus destinat a l’explotació del territori i dedicat essencialment a la producció de vi. Però al mateix temps es converteix també en un espai on el luxe i les comoditats són molt presents a la vivenda del propietari, construïda a imatge de les que llavors ja existien al llarg de gran part del litoral itàlic, tot aplicant el concepte d’otium,el plaer i el temps lliure, de gran importància per a les capes altes de la societat romana. Dins la nova vil·la, la zona productiva era separada de l’espai de vivenda i es concentrava en diversos edificis a la part baixa del turó. Prova de la importància econòmica de l’establiment és que la vuil·la disposava d’almenys quatre premses, disposades de forma simètrica a tramuntana i migdia d’un gran àmbit de treball. La terrassa intermèdia esdevé exclusivament una zona destinada a la vivenda del propietari, amb totes les comoditats i ostentació que la seva riquesa i categoria reque-
23
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
rien. Es basteix un edifici de nova planta, alçat al capdamunt d’una terrassa parcialment retallada a la roca del subsol, però que es va ampliar cap a llevant mitjançant la construcció d’un poderós mur de contenció que feia la funció de podi i emmarcava l’imponent edifici que s’alçava al capdamunt. A la vivenda hi predominaven els espais oberts amb dos grans jardins (un al nord i l’altre al sud), que actuaven com a eixos a partir dels quals s’estructuraven i disposaven les diferents estances. El pati nord es trobava envoltat per tres costats per un porticat i era presidit per una gran sala triclinar actualment totalment desapareguda, mentre que el jardí, un autèntic hortus, era ocupat per unes vinyes que combinaven una funció decorativa amb la merament productivam, constituint probablement la base de la reserva privada de vi del propietari Si el pati nord era presidit per una gran sala triclinar, destinada als grans apats i cerimònies amb convidats a l’estiu, a la part central de l’edifici n’existia una altra, amb un hipocaust per l’hivern lligat directament a un llarg porticat que presidia la façana de llevant de l’edifici i que s’obria al damunt de la pars rustica, però, sobretot, amb
24
una excel·lent vista i control de la badia. Al llarg de l’alt imperi l’edifici va patir diverses reformes, totes elles destinades a millorar les comoditats de la vil·la i el seu nivell de luxe, però també a potenciar la vessant productiva. Així, en un moment a cavall entre els s.I i II es va modificar el pati nord de la vil·la, substituint les vinyes que en formaven la decoració inicial per un nimfeu i una piscina de grans dimensions. Aquests dos elements, però, no eren solament ornamentals sinó que tenien una funció pràctica, ja que el nimfeu actuava com a punt d’origen de la distribució d’aigua de l’edifici. Aquesta, canalitzada un cop havia traspassat la piscina, travessava l’edifici de nord a sud on, després de passar per un punt de captació, devia acumular-se a una cisterna i aprofitar-se a la pars rustica. Durant el seu trajecte aquesta aigua alimentava unes petites termes i un conjunt de fonts situades al pati de migdia. Les termes eren en inici estructuralment molt simples i estaven composades per dues cambres. La primera, amb un hipocaust, feia les funcions tant de vestidor (apodyterium) com de
sala de banys calents (caldarium), mentre que la segona era completament ocupada per una piscina d’aigua freda (frigidarium). A la pars rustica es varen ampliar les instal·lacions productives construint un nou cos edificat a la banda de llevant que indica un augment en la producció del fundus. Però va ser a finals del s.II dC. o molt poc més tard quan es va fer una segona reforma important de caire sumptuari. Es varen ampliar les termes i es varen col·locar diversos paviments de mosaic a algunes cambres. L’ampliació de les termes va implicar el canvi de funció de les estances originals i la construcció de noves. L’antic caldarium es va reconvertir en simple vestidor, mentre que la piscina del frigidarium es cobria amb un mosaic i s’hi afegia una nova piscina d’aigua freda, més petita però més luxosa, també recoberta interiorment amb opus tessellatum. Per migdia s’hi varen afegir dues noves estances, una de les quals feia les funcions de sala tèbia (tepidarium) i l’altra va esdevenir el nou caldarium. Paral·lelament es va construir un nou triclini hivernal, a migdia de l’anteriorment existent.
TOSSA DE MAR
Aquest era lleugerament més gran i, sobretot, disposava d’un nimfeu al seu interior, situat a la banda sud. Al s.III dC la vil·la travessa per importants dificultats, molt afectada per la seva situació costanera i la seva anterior orientació econòmica, basada clarament en la comercialització marítima de la producció. Les poques excavacions estratigràfiques que s’han pogut realitzar a la pars rustica demostren que almenys una part de les instal·lacions productives va ser abandonada, i atenent a la nova configuració de la vil·la en època baix imperial tot sembla indiar que en realitat l’abandonament de les estructures de la part baixa del turó va ser general. El mateix succeeix amb diversos espais de la vivenda. La gran piscina de la banda nord és abandonada i al llarg del baix imperi es convertirà en una gran zona d’abocament d’escombraries. De fet, la vil·la sortirà de la crisi del s.IIIdC amb una fesomia completament canviada. Gran part sinó tota la pars rustica de la part baixa del turó és abandonada i les seves instal·lacions traslladades a la zona de migdia de l’antiga vivenda, de tal manera que el pati de migdia perdrà la seva funció original i s’omplirà de magatzems i edificis industrials. El pati nord no tindrà una sort diferent, i tant la piscina com el nimfeu són abandonats i la zona convertida en un sector marginal. Però era necessari mantenir l’assortiment d’aigua que anteriorment es canalitzava a partir d’aquests dos elements i, per conservar-la, es va fer una nova canalització sud-nord que resseguia el vell porticat oriental del pati i que actualment es perd fora de la zona
excavada, però que devia connectar amb la surgència natural i la cisterna que anteriorment havien alimentat el nimfeu. La zona nord de la vil·la (fora de la part excavada i que actualment només ha estat objecte d’algun sondeig puntual) també es va convertir en un espai marginal, com ho demostra el seu ús com a zona d’enterraments (el sondeig realitzat va posar al descobert part d’una tomba coberta amb tegulae). La zona de vivenda es veié reduïda i concentrada a la zona central de l’edifici. Les termes s’abandonaren i es repavimentaren amb sòls d’opus signinum. Algunes de les estances de la banda oriental de l’edifici reberen nous paviments de mosaic, entre ells el famós mosaic de Vitalis que ha donat nom a la vil·la. Però, tot i lluny del luxe que havia tingut en època alt imperial, la vil·la seguirà funcionant amb unes certes comoditats (com ho demostren els mosaics) i amb un important vessant productiu durant almenys un segle més i, quan l segle V sigui abandonada, els habitants de l’entorn reaprofitaran part de les velles estructures per bastir les seves modestes cabanes. Entre els elements sumptuaris recuperats el més conegut és l’anomenat mosaic de Vitalis. Datat en època baix imperial, el mosaic representa una figura humana (de difícil adscripció, ja que en ocasions s’ha considerat una figura masculina que representava el propietari i en d’altres una figura femenina símbol del numen o esperit protector de l’indret) amb un fons arquitectònic. El mosaic porta una doble inscripció que resa SALVE VITALIS
FELIX TURISSA i EX OFFICINA FELICES, on s’aprecia tant el nom de l’indret (Turissa) com d’un possible propietari (Vitalis) i l’autor del mosaic (Felix). A aquest mosaic caldria afegir-ne dos més conservats de forma fragmentària, un d’ells amb decoració figurada i un tercer, complet, d’època alt imperial amb decoració d’escaquer en blanc i negre. Originalment hi havia mosaics a d’altres estances (entre elles les termes), com ho demostren la gran quantitat de petits fragments localitzats durant les diverses excavacions. L’excavació de l’any 2000 va posar al descobert un interessant conjunt escultòric a la zona del jardí. La majoria de peces són fragmentàries i algunes varen aparèixer parcialment cremades, però són una bona mostra de la rica decoració que va tenir la vil·la en època alt imperial. Totes les peces són en marbre i cal destacar una representació d’Hermes jove (al que solament li manca el cap), dues petites peces que servien com a brolladors de font (una representant un cranc i l’altra una granota) o un trapezòfor, o pota de taula de jardí, representant un felí. A aquestes peces cal afegir una gran quantitat de fragments tant d’escultures de figures humanes, com d’elements d’objectes i elements que devien ornar la vivenda. Totes aquestes peces varen ser acumulades a l’antic jardí en els moments finals d’existència de la vil·la o després del seu abandonament per ser cremades i convertides en calç, i només l’ensorrament accidental d’un mur al seu damunt les va salvar de la total destrucció. •
25
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
programa DIUMENGE 11 DE JUNY A PARTIR DE LES 09H. A LA TERMINAL D’AUTOBUSOS SORTIDA GUIADA ALS TRESORS DE SES CADIRETES: CAMÍ DE RONDA 12H. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT VICENÇ HOMENATGE A LA VELLESA. OFICI SOLEMNE,
A PARTIR DE LES 16H PLAÇA ANTIC HOSPITAL (16H INSCRIPCIONS; 17H. INICI DEL CONCURS) CONCURS DE FÈNDIT. ORGANITZA: COLLA “ELS ARREPLEGATS”
POSTERIORMENT, DINAR DE GERMANOR
INICI DELS ACTES DE LA FESTA MAJOR (DEL 22 DE JUNY AL 2 DE JULIOL)
DIMARTS 13 DE JUNY SANT ANTONI
DIJOUS 22 DE JUNY
A PARTIR DE LES 20H. AL CARRER SANT ANTONI FESTA DEL CARRER SANT ANTONI AMB EL DJ DICHA. COL·LABORA: RESTAURANT BERLIN I BAR LA GAMBA
DIJOUS 15 DE JUNY 12H. HOTEL DIANA DE TOSSA PRESENTACIÓ DEL FESTIVAL DE RUMBA I MÚSICA CATALANA DE TOSSA DE MAR. AMB LA COL·LABORACIÓ DELS TOSSENCS RUMBA TRES. CORPUS CHRISTI 17H. CONCURS DE CATIFES I ALTARS 18H. OFICI SOLEMNE DE CORPUS A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL. SEGUIDAMENT, PROCESSÓ DE CORPUS CHRISTI PELS DIFERENTS CARRERS DE LA VILA A CONTINUACIÓ, SARDANES A LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA.
A PARTIR DE LES 17H. A L’AV. CATALUNYA INICI DE LA FIRA D’ATRACCIONS FINS EL 2 DE JULIOL
DIVENDRES 23 DE JUNY REVETLLA DE SANT JOAN A PARTIR DE LES 18H. PLAÇA ESPANYA - INICI DEL II FESTIVAL DE RUMBA I MÚSICA CATALANA DE TOSSA DE MAR. CONCERT DEL GRUP SABOR RUMBERO. A PARTIR DE LES 21H. PER DIFERENTS CARRERS DE LA VILA ARRIBADA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ A TOSSA DE MAR. A CONTINUACIÓ, ENCESA DE LA FOGUERA DE SANT JOAN. ORGANITZA: FONDISTES DE TOSSA 22H. CARRER CAPITÀ MESTRES TRADICIONAL REVETLLA DE SANT JOAN. ORGANITZA: COMISSIÓ DE VEÏNS DE LA PLAÇA SANT JOAN
ELS ACTES ES FARAN AMB L’ACOMPANYAMENT DE L’ORQUESTRA “LA FLAMA DE FARNERS”.
DIVENDRES 16 DE JUNY A PARTIR DE LES 17H. AL CARRER NOU FESTA D’INICI DE TEMPORADA. ORGANITZA: BAR TROPS
DISSABTE, 17 DE JUNY
DISSABTE 24 DE JUNY – SANT JOAN DE 10H A 20H. AL PASSEIG MOSSÈN CINTO VERDAGUER FIRA DEL DISC DE VINIL 17:30H. CARRER CAPITÀ MESTRES FESTA INFANTIL DE SANT JOAN A PARTIR DE LES 18H. A LA PLATJA GRAN
19H. CASA DE CULTURA
GRAN CONCERT DEL II FESTIVAL INTERNACIONAL DE
INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ DE XAVIER ESPÍNOLA. OBRA
RUMBA I MÚSICA CATALANA DE TOSSA DE MAR. AMB
RECENT
ACTUACIONS DE: DIJOUS PAELLA, AI AI AI, GERTRUDIS
DIUMENGE 18 DE JUNY DE 10H A 14H. PASSEIG MOSSÈN CINTO VERDAGUER XVII TROBADA DE PUNTAIRES
I DOCTOR PRATS. AMB LA COL·LABORACIÓ DELS TOSSENCS RUMBA TRES.
DIUMENGE 25 DE JUNY A PARTIR DE LES 09H. A LA TERMINAL D’AUTOBUSOS
11H. PASSEIG MOSSÈN CINTO
SORTIDA GUIADA ALS TRESORS DE SES CADIRETES:
CONCERT DE FINAL DE CURS. ORGANITZA: ESCOLA
SANT ESTEVE DE CAULÈS
MUNICIPAL DE MÚSICA DE TOSSA
DE 10H A 20H. AL PASSEIG MOSSÈN CINTO VERDAGUER FIRA DEL DISC DE VINIL
26
TOSSA DE MAR
27
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
A PARTIR DE LES 17H. ESGLÉSIA DE VILA VELLA – ESPAI
12:45H. DAVANT LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DELS
LA BRAVA
SOCORS
COMIAT DEL II FESTIVAL DE RUMBA I MÚSICA CATALANA
AUDICIÓ DE SARDANES
DE TOSSA DE MAR.
19H. PASSEIG MOSSÈN CINTO VERDAGUER
CONCERT DE RUMBA I MOLTES ACTIVITATS MÉS
AUDICIÓ DE SARDANES
DIMARTS 27 DE JUNY
22:30H. CARRER SOCORS TOQUEN A CÓRRER SES NOU SARDANES
21H. ESGLÉSIA VELLA DE VILA VELLA
A CONTINUACIÓ, TRADICIONAL CORRE AIGUA AMB
FESTIVAL FESTALONIA. ESPECTACLE DE CULTURA RUSSA
L’ASSOCIACIÓ DE MÚSICS DE TOSSA
(MÚSICA CLÀSSICA, DANSA…). ORGANITZA: FESTALONIA
*PER MANTENIR LA TRADICIÓ, ES PREGA QUE DURANT EL
DIMECRES 28 DE JUNY REVETLLA DE SANT PERE
“TOQUEN A CÓRRER”, NO ES TIRI AIGUA ALS BALLADORS. EN ACABAR, CORREAIGUA DE COMIAT DE FESTA MAJOR PELS CARRERS: SOCORS, ESTOLT, SANT JOSEP, TARULL,
18H. REPIC GENERAL DE CAMPANES ANUNCIANT LA
LA GUÀRDIA I PLAÇA ESPANYA. SOL·LICITEM A TOTS ELS
FESTA MAJOR D’ESTIU
VEÏNS D’AQUESTS CARRERS LA SEVA COL·LABORACIÓ
19H. PASSEIG MOSSÉN CINTO VERDAGUER
TIRANT AIGUA AMB MÀNEGUES, CUBELLS, REGADORES,
PREGÓ DE FESTA MAJOR A CÀRREC DE MARC RIBAS
ETC. ALS PARTICIPANTS DEL CORRE AIGUA
EN ACABAR EL PREGÓ, ENCESA DE TRACA D’INICI DE FESTA MAJOR
FI DE FESTA MAJOR
*En cas de mal temps, els actes es realitzaran a l’Edifici La
DES DEL DIVENDRES 7 AL DIUMENGE 9 DE JULIOL
Nau.
DURANT TOT EL DIA. PLATJA GRAN
A PARTIR DE LES 17H. AV. CATALUNYA
XIV TORNEIG DE FUTBOL PLATJA “VILA DE TOSSA”
LA NIT TOSSENCA. NIT DE CONCERTS DE GRUPS LOCALS
DIJOUS 29 DE JUNY SANT PERE CO-PATRÓ DE LA VILA
DIVENDRES 7 DE JULIOL 19.00H. A LA CASA DE CULTURA CENTENARI DEL FAR DE TOSSA. INAUGURACIÓ DE LA
12H. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT VICENÇ
JORNADA “L’OBRA PÚBLICA I ELS SEUS PROFESSIONALS
OFICI SOLEMNE EN HONOR DE SANT PERE AMB
(S.XVIII-XX). BIOGRAFIES, PROJECTES, IMPACTE
ACOMPANYAMENT D’ORQUESTRA. SEGUIDAMENT,
MODERNITZADOR”.
TRADICIONAL PROCESSÓ DE SANT PERE A LA PLATJA
22.30H. AL FAR DE TOSSA
GRAN
CENTENARI DEL FAR DE TOSSA. CONCERT D’HAVANERES
13:30H. PLAÇA DE L’ESGLÉSIA
A CÀRREC DEL GRUP LA VELLA LOLA.
AUDICIÓ DE SARDANES
ORGANITZA L’AJUNTAMENT DE TOSSA I EL CENTRE
19H. PASSEIG MOSSÈN CINTO VERDAGUER
D’ESTUDIS TOSSENCS.
AUDICIÓ DE SARDANES *ELS ACTES DEL DIA SERAN AMENITZATS PER LA COBLA LA
DISSABTE 8 DE JULIOL
FLAMA DE FARNERS
CENTENARI DEL FAR DE TOSSA. AL LLARG DE TOT EL
DISSABTE 1 DE JULIOL
DIA- CONFERÈNCIES A L’ESPAI COLOMER. A PARTIR DE LES 19H. ALS CARRERS COMERCIALS DE LA
19H MUSEU MUNICIPAL DE TOSSA
VILA
INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “J. MARTÍ SABÉ, LA
SHOPPING NIGHT. ORGANITZA: UNIÓ DE BOTIGUERS DE
FORMA EN EVOLUCIÓ” ESCULTURA
TOSSA
22:30H. PLATJA GRAN CASTELL DE FOCS ARTIFICIALS
DIUMENGE 2 DE JULIOL MARE DE DÉU DEL SOCORS
DIUMENGE 9 DE JULIOL A PARTIR DE LES 09H. A LA TERMINAL D’AUTOBUSOS SORTIDA GUIADA ALS TRESORS DE SES CADIRETES: CAMÍ DE RONDA
9:30H A LA PLATJA GRAN DE TOSSA
12.30H. AL FAR DE TOSSA
IV CAMPIONAT DE LA SELVA – NATACIÓ EN AIGÜES
CENTENARI DEL FAR DE TOSSA. PRESENTACIÓ DEL
OBERTES XIV TRAVESSIA DE LA BADIA DE TOSSA DE MAR.
LLIBRE “EL SUBLIM I EL QUOTIDÌÀ DELS FARS DE
ORGANITZA: UA TOSSA
CATALUNYA. PAISATGE, TÈCNICA, CULTURA I SOCIETAT A
12H. CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DELS SOCORS
PARTIR DELS ÀLBUMS DE VISITES”, QUADERN D’ESTUDIS
OFICI SOLEMNE AMB ACOMPANYAMENT D’ORQUESTRA
TOSSENCS, NÚM. 14, DE DAVID MORÉ AGUIRRE.
28
TOSSA DE MAR
29
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
AGENDA
2017 25/02 - 30/04: Cuina del Bacallà 11/03: Ressaca del Carnaval 27/04 - 07/05: Tossa Flor de Mar 14/05: Mitja Marató 26/05 - 28/05: II Fira d’Indians
01/06 - 30/06: Els fideus a la Cassola 03/06: Diada del Pescador - Havaneres 04/06: Diada del Pescador - Sardinada 15/06: Corpus Christi 24/06: II Festival de Rumba i Música Catalana 28/06: La Nit Tossenca 29/06: Sant Pere Festa Major d’Estiu 01/07: Castell de Focs artificials 02/07: Toquen a córrer 07/07 - 09/07: Centenari del Far 08/07: Shopping Night 14/08: Festa de les Colles de Carnaval 26/08: Rua de Carnaval a l’estiu 27/08: Premi Internacional de Pintura Ràpida 01/09 - 30/09: La Cuina del Cim i tomba 09/09: Triatló 10/09: Botiga al Carrer 30/09 - 01/10: Felix Turissa. Fira Romana 12/10 - 15/10: Fira Medieval Tot l’any: Cuina tradicional Tossenca Tot l’any: Tossa Dolça 08/12 - 10/12: Fira de Nadal
30
TOSSA DE MAR
31
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
Premis Jocs Florals Premis Poesia adults 1r Premi a: 2n Premi a: Accèssit a: Accèssit a:
Jaume Fonalleras Codony Carmelo Sallés Fernàndez Carmen Tenedor Sallés Enric Badal Valls
Pseudònim :Dolors Moliner Pseudònim: La Miloca Pseudònim: Tenko Pseudònim: Violí de pau
Premis Narrativa adults 1r Premi a: 2n Premi a: Accèssit a: Accèssit a:
Rosa Maria Gil Tort Mercè Mundet Torres Rosa Bragulat Rabassa Iolanda Solà Soto
Pseudònim: Bastanist Pseudònim: Luïsa Torres Pujol Pseudònim: Es noi de bordo Pseudònim: Pumuky
Premi Poesia Infantil 1r Premi a:
Anna Castelló Mundet
Pseudònim: Rateta
Premi Narrativa Infantil 1r Premi a:
34
Xavier Valencia Lou
Pseudònim: Pichi
TOSSA DE MAR
ASSOT PRIMER PREMI POESIA ADULTS PSEUDÒNIM: DOLORS MOLINER AUTOR: JAUME FONALLERAS CODONY Allà d’on jo vinc les barques porten el nom dels fills de cada casa: Toni, Sebastià, Pere, Rosa… Algunes parlen dels seus amos, que amb orgull les encarregaren amb el fruit d’unes bones pescades d’estiu. D’altres s’anomenen com la mare, la germana, la dona… noms que es repeteixen en cada portal perquè formen part de la memòria familiar de cada casa. Rosa com l’àvia Roseta, Maria com la filla estimada, Antònia com la dona que els va fer somniar i mai varen haver… Un codi sentimental escrit en colors brillants a la banda esquerra de proa, comandant cada varada, vigilant cada tempesta, augurant la bona pesca per assegurar un hivern sense angúnies. Des del meu poble no es veuen les postes de sol. La corona de muntanyes que l’envolta amaga l’espectacle diari i el sol es colga entre pins un parell d’hores abans que es faci fosc. Per compensar-ho cada dia veiem les millors albades de la Mediterrània. A tocar de l’illa, el sol s’enfila discret mostrant els primers raigs del nou dia. No és ni vermell ni groc ni blanc, és esclatant de llum, brillant i rotund sobre les daurades i manses onades que l’albada asserena per completar l’espectacle. Primer és un raig, després una mitja lluna tombada i de cop, la rodona incandescent es retalla sobre el mar en una simfonia
de daurats que reverbera sobre l’onatge. Ja és de dia, i a poc a poc la vil·la va prenent color, desterrant la fosca per unes hores i estrenant un nou dia en una cadència que es repeteix des de fa segles, amb diferents protagonistes però amb el mateix paper per interpretar, sobreviure sobre una terra eixuta i una mar a voltes brava i d’altres maternal i proveïdora. Al meu poble les mans pacients dels homes han omplert de feixes els turons que l’envolten. En dies de sol i vent, quan la mar no es deixa, s’han quedat en terra per anar al tros. Dia a dia i any a any han bastit una arquitectura de feixes on plantar-hi vinya, avellanes, algun presseguer i també figueres. Des del poble fins a la carena, la natura ha esdevingut un jardí, i cada feixa, entre lilàs i mareselves, pot explicar el somni d’un home. Cada tros té un nom, i tots ens parlen de la duresa de la terra, la manca d’aigua i la tossuderia dels pescadors en terra. La gent d’allà no coneix descans a l’hora de procurar-se la vida. Haver nascut en aquell racó de món, d’una bellesa insòlita i un isolament secular, no ha estat cap avantatge fins fa quatre dies. Abans, durant molts segles, els homes i les dones i fins i tot els seus infants, han conegut
35
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
UNA TERRA DIFERENT SEGON PREMI POESIA ADULTS PSEUDÒNIM: LA MILOCA AUTOR: CARMELO SALLÉS
Sorgida de terra humida
Aquest verd tant intens
on es barregen aigües cristal·lines
amb troncs i arrels
arribades de torrents i bardisses
dins un cercle que et transmet
l’espera un mar, amb braves roques i groguenca
fa que aquesta terra, sigui diferent.
ginesta. Aquesta és una terra Una terra frondosa
si té un despertar tranquil
amb branques de suro tenebroses
quan arriba la vesprada
amb una identitària i llarga riera
xiuxiueja una brisa molt gentil.
que acumula sa sorra arreu de ses caletes. Diuen que és una meravella Camins amb una història al darrera
el recinte emmurallat
amb masies i eres
mireu des del xalet d’en Bram
vinyes i mel d’abella
els espectaculars espadats.
amb platges de colors, definits només per poetes. Hi ha sa banyera de ses dones Envoltada d’aigües turqueses
és observada per un pi
existeixen els camins de rondes
et gires i te n’adones
que desestressa i calma
que és un bon destí.
l’ànima més malèvola. Segut en una pila de sorra contemplant un paisatge que et deixa sense alè tocat per un gregal trapasser al cap d’una estona, et reflexiona la vida sencera.
36
TOSSA DE MAR
37
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
tossa Premi Accèssit Poesia Adults Pseudònim: TENKO Autora: Carmen Tenedor Sallés
El blau del cel Il·lumina el dia, i a l’aire es flaira la salabror de la mar, i ses muralles senyorials, guarden dins seu, la història de la vila, la seva vida i els seus encants. La badia plena de barques, a punt de sortir a la mar, els pescadors preparen les xarxes, i les poteres; per pescar calamars! Lluny són aquells dies que a la subhasta, es venia el peix; els pescadors en paneres els posaven i les dones cridaven; qui vol comprar peix! Ses dones a la platja, ses xarxes anaven remendan, mentre els homes ses barques, anaven preparant. Tot evoluciona i no es pot parar, l’enyorança d’aquells dies en el meu cor, queda desat.
38
Tossa flor de mar, Tossa vila estimada, coneguda arreu del món i per tots anomenada. Poetes i pintors, de tu, enamorada i per grans actors, visitada i apreciada. El blau del mar de les teves platges, les cales envoltades per bosc, els teus monuments, els teus paisatges, t’envolten i et roben el cor. Tossa flor de mar, la ginesta t’engalana, és Tossa de Mar; la meva vila estimada. Poble de moltes tradicions religioses i arrelades; de gent de bon cor, que intenten amb molt d’esforç; que no siguis malmenada, conservant la teva essència a la costa catalana.
TOSSA DE MAR
39
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
Corrandes de Tossa de Mar (per a ser cantades públicament) Accèssit Poesia Adults Pseudònim: Violí de pau Autor: Enric Badal Valls Que tinguem tots un bon dia! Benvinguda, gent de pau! Cantarem amb alegria sota els pins, vora el mar blau. Gent nascuda en aquest poble, gent de Tossa, gent de mar; gent senzilla, amable i noble, nostra història hem de contar
40
Tornada: La-ra-la lai-la, La-ra-la lai-la … L’edat mitjana ja corre i s’emmuralla el mont Guardi, s’hi basteix una alta torre per a que tothom l’esguardi. Tota Tossa castigà fa molts anys una gran pesta sant Sebastià els en lliurà i encara avui se’n fa festa.
Tornada: La-ra-la lai-la, La-ra-la lai-la La-ra-la lai-la, La-ra-la là! La-ra-la lai-la, La-ra-la lai-la La, La-ra-la, La-ra-la Là!
Tornada: La-ra-la lai-la, La-ra-la lai-la …
Ja hi vivien els ibers al quart segle abans de Crist, els indígenes primers el mar tenien ben vist.
Pagesia i pescadors pagaran sens cap descuit delmes a abats i senyors fins ben entrat el XVIII.
No eren pas uns ignorants, tenien alfabet escrit i encara els soldats romans no els havien conquerit.
Quan el rei Carles III ho permet als catalans, les Amèriques van fer navegants i comerciants.
Tornada: La-ra-la lai-la, La-ra-la lai-la …
Tornada: La-ra-la lai-la, La-ra-la lai-la …
Van conviure dins l’imperi comerciant peix, oli i vi, tot pensant amb bon criteri: “Més val viure que morir”
Com a “indians” pocs van tornar, el més ric, Tomàs Vidal, que per Déu gràcies donar dels pobres feu l’Hospital
En Vitalis, ric romà, una vil·la se’n va fer; al segle XX l’excavà el senyor Ignasi Melé.
Carboners i mestres d’aixa, nanses, suro o salaó, amb el temps van anar de baixa: adéu a la tradició!
TOSSA DE MAR
Tornada: La-ra-la lai-la, La-ra-la lai-la …
Ai, mare que això no para! D’on arriba tanta gent? L’edificació es dispara fent hotels i apartaments.
Entre Tossa i Sant Feliu veient aquesta mar blava, el senyor Agulló escriu el nou nom de “Costa Brava”.
Tornada: La-ra-la lai-la, La-ra-la lai-la …
D’artistes i de pintors Tossa n’és punt de trobada, amb tots els seus bells colors l’ànima els té captivada!
Peix i marisc en pesquem al nostre mediterrà; amb molta traça cuinem cimitomba i bacallà.
Tornada: La-ra-la lai-la, La-ra-la lai-la …
Per sant Pere celebrem d’estiu, la Festa Major; de treballar no parem fins que arriba la tardor
Volent oblidar els neguits entre tanta brutal guerra, refugiats i perseguits venen a la nostra terra.
Tornada: La-ra-la lai-la, La-ra-la lai-la …
El senyor André Lewin a Tossa filma “Pandora”; són mitjans del segle XX i tothom se n’enamora.
Llevador i es Codolar nosaltres sabem on són, Mar Menuda, Platja Gran les millors platges del món.
Tornada: La-ra-la lai-la, La-ra-la lai-la …
Cala Bona i Cala Pola Salions i Santa Maria, Futadera i Giverola per sempre m’hi quedaria
L’Ava Gardner i en Cabré tenen una relació, i en Sinatra gelós ve: Vola més de pressa, avió!
Tornada: La-ra-la lai-la, La-ra-la lai-la …
La premsa internacional parla molt d’aquest sarau: campanya sensacional pel nostre paradis blau.
Totes aquelles persones que al nostre poble han estat, prop del mar, vora les ones, se n’han ben enamorat.
Tornada: La-ra-la lai-la, La-ra-la lai-la …
Hem cantat la melodia amb aquest oreig suau respirant tots l’harmonia de Tossa, vila de pau.
Augmenta molt el turisme aquí i al nostre país; ajuda a esquerdar el franquisme: trenquem ja aquest món tan gris.
41
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
Un nom a cada barca PRIMER PREMI NARRATIVA ADULTS PSEUDÒNIM: BASTANIST AUTORA: ROSA M. GIL Allà d’on jo vinc les barques porten el nom dels fills de cada casa: Toni, Sebastià, Pere, Rosa… Algunes parlen dels seus amos, que amb orgull les encarregaren amb el fruit d’unes bones pescades d’estiu. D’altres s’anomenen com la mare, la germana, la dona… noms que es repeteixen en cada portal perquè formen part de la memòria familiar de cada casa. Rosa com l’àvia Roseta, Maria com la filla estimada, Antònia com la dona que els va fer somniar i mai varen haver… Un codi sentimental escrit en colors brillants a la banda esquerra de proa, comandant cada varada, vigilant cada tempesta, augurant la bona pesca per assegurar un hivern sense angúnies. Des del meu poble no es veuen les postes de sol. La corona de muntanyes que l’envolta amaga l’espectacle diari i el sol es colga entre pins un parell d’hores abans que es faci fosc. Per compensar-ho cada dia veiem les millors albades de la Mediterrània. A tocar de l’illa, el sol s’enfila discret mostrant els primers raigs del nou dia. No és ni vermell ni groc ni blanc, és esclatant de llum, brillant i rotund sobre les daurades i manses onades que l’albada asserena per completar l’espectacle. Primer és un raig, després una mitja lluna tombada i de cop, la rodona incandescent es retalla sobre el mar en una simfonia
42
de daurats que reverbera sobre l’onatge. Ja és de dia, i a poc a poc la vil·la va prenent color, desterrant la fosca per unes hores i estrenant un nou dia en una cadència que es repeteix des de fa segles, amb diferents protagonistes però amb el mateix paper per interpretar, sobreviure sobre una terra eixuta i una mar a voltes brava i d’altres maternal i proveïdora. Al meu poble les mans pacients dels homes han omplert de feixes els turons que l’envolten. En dies de sol i vent, quan la mar no es deixa, s’han quedat en terra per anar al tros. Dia a dia i any a any han bastit una arquitectura de feixes on plantar-hi vinya, avellanes, algun presseguer i també figueres. Des del poble fins a la carena, la natura ha esdevingut un jardí, i cada feixa, entre lilàs i mareselves, pot explicar el somni d’un home. Cada tros té un nom, i tots ens parlen de la duresa de la terra, la manca d’aigua i la tossuderia dels pescadors en terra. La gent d’allà no coneix descans a l’hora de procurar-se la vida. Haver nascut en aquell racó de món, d’una bellesa insòlita i un isolament secular, no ha estat cap avantatge fins fa quatre dies. Abans, durant molts segles, els homes i les dones i fins i tot els seus infants, han conegut
TOSSA DE MAR
la fam i la misèria. Saben que és esgarrapar a la mar l’escàs tribut per sobreviure, domesticar una terra esquerpa per fer-la produir verdures, hortalisses i fruites, recórrer carenes i sots a la recerca d’aglans, avellanes, bolets i móres. Del bosc, els homes del meu poble, també van saber treure’n el profit de l’escorça dels suros. Despullaven l’arbre i en venien aquesta per terres llunyanes. Al bosc també hi havia els carboners. Cremaven fusta d’una manera sàvia per les cuines, estufes i petits obradors. Els carboners venien de fora, de terres llunyanes on l’hivern vesteix de neu les muntanyes i hi fa impossible qualsevol feina. Aquests homes de sutge i foc baixaven des de les muntanyes i solcaven el país fent carbó en els llocs de sempre, aturant-se en les clarianes conegudes, trepitjant camins ancestrals i refent després la ruta cap a casa en arribar el bon temps. Sempre ha estat dur, però l’abraçada de l’arc de sorra de la Mar Gran no deixa anar fàcilment els seus fills cap a terres més pròsperes. Com a molt, i quan les coses s’han posat més difícils, els ha deixat sortir una temporada, fent-los prometre que tornarien al cap d’uns mesos o al cap d’uns anys. Fou així com molts dels vilatans s’embarcaren en els llaüts, per vendre sal de Torregrossa i repartir-la per tota la costa fins els
salins de l’Escala. Fou així també que d’altres de més agosarats s’embarcaren en grans vaixells cap un lloc llunyà i misteriós anomenat Montevideo. Una ciutat llegendària que calia travessar tot un oceà per anar-hi, però que recompensava als qui arribaven amb futur i fortuna. Un capital per forjar una riquesa i poder tornar a l’arc maternal de la Mar Gran que els esperava. Els que es quedaven, vells, infants i dones, tots bescantats de les oportunitats del nou món, sovint patien l’altre cara del mirall en la mateixa platja de la Mar Gran. La feina d’anar a tirar l’art cada dia convocava els més pobres a escenificar la trista coreografia de la misèria. Dos immensos caps de corda amb una baga per passar-hi el muscle i una gran bossa de xarxa per tensar. Dues barques preparaven l’ormeig i un cop enllestit aquest, al centre de la badia, gent de tota edat estirava amb força, platja endins, per aconseguir una collita de peix que desprès es repartia. Poca cosa més que el que calia per passar el dia, i esperar l’endemà per tornar a buscar-se la vida. La mar grumeja els homes però no els enfita, no fos cas que s’oblidessin de qui mana. Així fou durant molts segles. I així ho recorden els més grans, ara que tot canvia i res s’assembla. Barques i homes d’un temps passat que no tornarà, homes i mar i una terra eixuta. El meu poble. •
43
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
JOCS I CANÇONS DE QUAN ANAVEM A L’ESCOLA SEGON PREMI NARRATIVA ADULTS PSEUDÒNIM: MERCÈ MUNDET TORRES AUTORA: MERCÈ MUNDET TORRES “Todo en la vida es como una canción...” deia la cançó
I canta aquesta cançó”
que -finalment- va cantar Masiel, i és una gran veritat.
I aquesta:
Si, és ben cert que la música en general i les cançons
“¡Pom, pom! ¿Quién hay? El cartero.
en particular, ens acompanyen al llarg de la nostra
¿Hay carta para mí?
vida. Entre els esdeveniments que vivim i la música que
No, hasta luego.”
escoltem s’estableix una forta relació de reciprocitat:
I encara aquesta:
si escoltem una cançó ens venen a la memòria fets
“Rey, rey ¿Cuántos años viviré?
o etapes de la nostra vida i a l’inrevés, quan pensem
Soy pequeña y no lo sé.
en un període de la nostra vida passada o en un dia
Que uno, que dos, que tres,...”
concret del passat hi apareix la música. Potser, però,
O aquesta:
aquest fet es dóna amb més força a la infantesa. Els
“Soy la reina de los mares
nens canten i juguen al mateix temps i d’aquí en treuen
Y ustedes lo van a ver, tiro mi pañuelo al suelo y lo
bons records per al seu futur.
vuelvo a recoger.”
Si parlem de cançons de la primera etapa de la nostra
Que n’era de difícil saltar sense entrebancar-se amb la
vida podem dir que no tothom recorda les mateixes
corda! I, és clar! Si fallaves havies de fer rodar la corda
encara que comparem dues persones que han anat
i això no agradava a ningú...
juntes al col·legi: memòria i interès van units i el que
Més senzill era fer una rotllana agafant-nos de les
causa impacte en una persona, deixa indiferent l’altra i
mans i mentre donàvem voltes, cantar:
això val també per a les cançons...
“Al corro de la patata, comerermos ensalada, naranjitas
Les primeres cançons i els primers jocs amb altres
y limones,
nens tenen per a mi un referent: el pati del col·legi
lo que comen los señores.
de les monges (Colegio Maria Auxiliadora), ara Casa
¡Achupé!, ¡Achupé!
de Cultura. Tan petit com és en realitat i, en canvi,
¡Sentadita me quedé!
en el meu record és ben gran! Hi havia espai per als
“El patio de mi casa
til·lers, les palmeres, els rosers i altres plantes, els
es particular,
gronxadors, la imatge de Maria Auxiliadora – “Es Maria
cuando llueve se moja como los demàs.
Auxiliadora, dulce faro de la mar”- i fins i tot per a una
¡Agachaté!
tortuga: la Primavera. Tot això hi cabia i, a més, els
¡Y vuélvete a agachar! Que los marineritos
nens i les nenes.
se pasean por el mar. Chocolate, amarillo, corre, corre,
Jugàvem a saltar a la corda, que és un joc que es presta
que te pillo. Estirar, estirar,
molta a acompanyar-lo de les
Que la nina va a pasar...”
cançons que marquen el que s’ha d’anar fent: “A la barrejada qui no entra, para; A la barrejada, qui no
I llavors una nena saltant amb una sola cama anava
surt, perd”
passant per dins de la rotllana tot cantant:
O també: “Si la barqueta es tomba,
“Desde pequeñita me quedé,
nena no tinguis por. Alça la corda enlaire,
me quedé.
44
TOSSA DE MAR Algo ressentida de este pie. Hay que andar,
caldo, els fruits de les malves eren panets, hi havia
que es cosa muy bonita, hay que andar,
unes fulles que semblaven bledes,...
que es cosa singular. ¡Un, dos, tres.!”
Les baletes també eren un gran joc. Féiem un foradet a terra (gua) i movíem les baletes amb
Els estius les monges oferien un servei de casal i
un graciós moviment dels dits. Es tractava de
hi venien algunes nenes de fora perquè els seus
fer quatre moviments acompanyats d’aquestes
pares també feien temporada treballant a hotels o
paraules: “Txives, pie, tute i gua.”
botigues o bé perquè la família estiuejava. Prop del racó on hi havia els lavabos del pati hi havia un gran
Els nens xutaven la pilota. Algunes nenes, també.
cercle de fustaque girava al voltant d’un eix central.
Altres agafàvem la pilota amb les mans i la fèiem
Mentre fèiem voltar aquell gronxador les nenes
botar contra la façana de casa tot cantant i fent els
d’aquí
gestos que indicava la cançó:
cantàvem a les de fora: “La niñas de Inglaterra hablan mucho de la guerra,
“Cada mañanita, cuando me levanto, me lavo,
pero cuando sus padres les hablan
me peino.
de la guerra se espantan.”
Me crucé de brazos, bajé al jardín, cayó un clavel, con mis manitas, lo recogí.”
I també: “Las niñas de Barcelona
O fèiem el que ens manaven les companyes de joc:
no saben fregar los platos, en cambio las de Tossa, los friegan de cuatro en cuatro.”
“Te, chocolate, café. ¿Qué me manda usted?”
I elles ens contestaven: I si plovia i no podíem sortir cantàvem: “Las niñas de Barcelona sí saben fregar los platos, en cambio las de Tossa
“Que llueva, que llueva, la Virgen de la cueva. Los
friegan uno y rompen cuatro.”
pajaritos cantan, las nubes se levantan. Que sí, que no,
Quan sortíem del col·legi corríem a veure si a can
que caiga un chaparrón, que rompa los cristales de
Cruz havien matat pollastres. Per a nosaltres era
la estación.”
tot un esdeveniment veure els pollastres plomats i penjats a la paret del pati, la paret que separava
I amb el temps vam començar a aprendre francès,
l’entrada de la casa i els horts, on hi veiem créixer
a 6è d’EGB, dos anys abans d’aprendre a escriure
les patateres.
en català! Si, vam començar a estudiar català a 8è, amb el llibre Guiatge d’Artur Martorell. A cada lliçó
Després anàvem a jugar pels camps de can Minguet
hi havia un apartat per als barbarismes, que calia
i altres camps. Ens divertia jugar a botigues, a fireta
repassar bé. El llibre té les tapes de color verd, un
o al joc del cordill, amb un tall de fil de llana al que
color que invita a l’esperança...
fèiem un nus per unir els dos caps i ens passàvem d’unes mans a altres tot fent diferents figures. Quan
Tornant al francès, cada lliçó del llibre, de l’Editorial
jugàvem a botigues al safareig de can Minguet, que
Anaya, acabava amb una “chançon”:
era entre la casa i l’edifici de Correus, teníem a l’abast un munt de plantes i flors que recollíem per
“Sur le pont d’Avignon On y danse, on y danse Sur le
a vendre: les tiges de flors de nit eren ossos per al
pont d’Avignon
45
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
On y danse tout en rond. »
nus per unir els dos caps; al paldet, amb un tros de rajola,… Per al paldet anaven molt bé les marques que
O d’altres menys conegudes com aquesta, que ens
hi havia al paviment del porxo d’entrada a l’edifici.
servia per recordar els números: També apreníem a ballar sardanes. Quantes vegades “Un kilomètre à pied
ha sonat “L’Hostal d’en Coris”
Ça use, ça use,
Mestres a la pista de l’actual Casal de Joves! Potser
Un kilomètre à pied
per això és una de les meves sardanes preferides.
de Ramon Rosell
Ça use les souliers ! El curs 1976-1977 van tenir la sort d’estrenar, pels Deux kilomètres à pied
pèls, el nou edifici de l’escola! Sembla com si fos
Ça use, ça use,
ahir i en canvi aquest curs es compleixen els 40 anys!
Deux kilometres à pied
Aleshores hi havia un únic edifici, el que ara s’anomena
Ça use les souliers !
edifici blau.
Trois kilomètres à pied… »
I aquell curs a classe de religió Mn Manuel Vega ens ensenyava tot un repertori de cançons, com la de Crist
Alguna de les cançons feia referencia als personatges
Redemptor del món. Va ser en aquestes classes que
del llibre, com la Monique, que era una noia rossa amb
vam tenir l’oportunitat de començar a aprendre una
dues cuetes:
altra llengua: l’italià, amb Santa Lucia, una bonica cançó d’origen napolità:
1. Monique va à l’école Mironton, ton, ton mirontaine
“Sul mare luccica l’astro d’argento. Placida è l’onda; prospero è il vento. Venite all’agile Barchetta mia!
Monique va à l’école
Santa Lucia, Santa Lucia.
Mais elle n’aime pas ça ! Con questo zeffiro così soave, 3. Monique sort de l’école Mironton, ton, ton mirontaine
oh! com’è bello star sulla nave! Su passagieri venite
Monique sort de l’école
via!
Mais elle aime bien ça !
Santa Lucia, Santa Lucia.” Català, castellà, francès, italià,… quatre llengües en
Una bona manera de treballar “la forme négative et les
les nostres cançons !
prepositions”! Hi ha cançons per a donar i vendre…i algunes també Llavors ja feia uns anys que a Tossa només hi havia un
van acompanyades d’algun joc. Només cal fer una mica
col·legi, les Escuelas Nacionales. A l’escola s’hi accedia
de memòria i de seguida apareixen: “¿Dónde están las
directament després de les escales del final del carrer
llaves?”, “Pito, pito, gorgorito”,
dels Tapers, per un pontet sobre el torrent, ja que
“Jaume petaume” i “En Pere de la Cullera”,
llavors no hi havia el carrer del Bou que ara el cobreix
aquestes dues per fer enfadar a qui té aquest nom…;
totalment. L’edifici era més petit ,sense l’ampliació que
“Frère Jacques”, “Un, dos tres, pajarito inglés”, “Dos
es va fer molts anys després a la banda esquerra quan
palomitas en un palomar”, “Nació un niño sin cabeza”;
servia de parvulari. L’espai que va passar a ser carrer
“La cabra, la cabra” i “Los ratones de mi casa” que ens
i l’espai que va guanyar l’edificació formaven part del
semblaven una mica agosarades…; “Un avión pasa por
pati, que era molt més gran del que ara és.
los aires”, ¿Quién se ha cagao?”,…
A l’hora d’esbarjo jugàvem a “l’escondite”; a la goma
Recordar-les és també recuperar el nostre passat de
elàstica, amb una gran goma a la que havíem fet un
nens.
46
“Antón Pirulero”,
TOSSA DE MAR
TEMPS ERA TEMPS PREMI ACCÈSSIT NARRATIVA ADULTS PSEUDÒNIM: ES NOI DE BORDO AUTORA: ROSA BRAGULAT
b nostàlgia com m’han quedat impregnats els
posaven amb un tocadiscos a la part de darrera
cinc sentits a la meva ment.
l’església, per poder anar a aprendre a contar i
La olor de “GALLARITUS” (eren galetes amb formes, animals, persones que tenien un forat amb fil per poder penjar) es sentia per tot el carrer Sant Antoni i la Guardia el dia de rams, quan en Ramon Aragay es feia un fart de ferne perquè tots els nois i noies portéssim un o dos penjats de les nostres palmes o palmons,
ballar ses sardanes, l’avia no ens deixava anar a ballar perquè deia que era lluny de casa i sa meua germana i jo les ballaven dins l’habitació amb la finestra oberta de vat a vat, sobretot recordo una sardana en particular anomenada “L’AVI RAU” una peça molt divertida per saltar com boges que es el que fèiem.
encara que alguns ens els menjàvem abans
Part de la
d’arribar a l’església.
anys,viscuda a dalt de vila, a l’ultima casa
El color groc intens de la ginesta florida que creixia per tot el voltant des Cap de Tossa i per dins de dalt de vila, que donava el to daurat tant característic , d’aquí el nom de Cap d’Or. El gust de la tonyina fregida que portava l’avi acabada de pescar i tallada en el local que tenien els pescadors davant mateix de mar, a la cantonada del passeig.
meva infantesa, fins els set
(antic hospital) on vivíem amb el meu avi Pere tota la família, en aquestes cases hi vivien els pescadors, ja que des da allà mateix podien veure com estava el mar, si feia temporal o bonança i decidir si sortien a pescar o no. Una casa acollidora , amb la porta de l’entrada de color verd, un pati petit a la entrada, dues habitacions al replà i un wàter sense dutxa ni banyera per tota la casa, unes escaletes
El tacte suau del meu osset de peluix, que la mare
petites i estretes que donaven a la planta de
me va comprar amb molts d’esforços i treballs
dalt on es trobaven , un petit menjador, cuina
perquè jo no parava de demanar un osset que
i dues habitacions mes i sobretot l’eixida
camines, i que es meu germà venia de puntetes
amb un safareig molt gran, que ens servia de
a treure-me’l a la nit mentre jo ja dormia.
banyera l’estiu, els mesos d’hivern els recordo
El so que ressonava i entrava per la finestra de casa de ses sardanes, que un dia per setmana
molt mes freds que ara, potser perquè nomes teníem la vora de foc del menjador per tota la casa, els dies que tocava banyar-nos eren de
47
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
lo mes divertit, s’emplenava un cossi de llauna
que passaven de pares a fills, la mare encara
amb aigua calenta davant la vora de foc.
feia esperit d’herbes molt bo per fer fragues,
En passàvem moltes d’estones en aquell menjador calentonet, desprès de sopar i abans
amb una olor forta però per mi agradable, hi posava mata de mata, ruda, romaní, esperit
d’anar a dormir, l’avi ens explicava contes del
de 96º i una bola de alcanfor, tot dins d’una
que tinc mes record era un que explicava amb
ampolla de vidre ben tapada i el deixava a
molta traça que jo li deia “Trencapins, passa-
fora la terrassa a sol i serena durant 40 dies,
rius i aplana muntanyes “, anècdotes de quan
desprès ja es podia fer servir.
estava presoner en el temps de guerra, de la pesca i moltes coses mes que ens deixava
Vivíem molta gent ( avis, oncles i nosaltres
bocabadats a tots plegats, no ens calia res
cinc) i sense gaires comoditats però recordo
mes.
una època molt feliç de sa meua vida.
Per anar a dormir l’avia ja ens tenia preparats
Jugàvem amb els amics, al carrer, a mar, a
uns peücs de ganxet de llanes que li sobraven
sa placeta, no necessitàvem gaires coses per
de fer jerseis, eren molt suaus i gustosos que
divertir-nos, doncs amb imaginació en teníem
ens ajudaven a entrar dins dels llençols freds,
prou.
que no faltes tampoc l’ampolla d’aigua calenta que servia per tot, pel llit, per un mal d’esquena i per prevenir els constipats recordo que ens pintava l’esquena i la planta dels peus amb ioda amb una ploma ( suposo que de gallina ) deia que el ioda ens reforçava per tot l’ hivern, però si ens constipàvem també
teníem les
cataplasmes o el vicks vaporub ben untat al pit amb un coto calentó, els remeis casolans amb herbes era el que abans es feia servir i
48
Temps passat, però mai oblidat. Pinzellades de la vida Viscudes a aquesta vila Bonica i tranqui-la A mans d’una família D’aquí de tota la vida.
TOSSA DE MAR
Els meus records ACCÈSSIT PREMIS NARRATIVA ADULTS PSEUDÒNIM: PUMUKY AUTORA: IOLANDA SOLÀ SOTO Sempre he estat de l’opinió que la vida és molt més que divertir-se i passar-ho bé,per mi la vida és gaudir de totes aquelles coses tant ‘’poc importants’’ que fem cada dia. Viure és valorar tot allò que tenim i molt especialment la família. Avui en dia la societat ha experimentat canvis notables respecte les èpoques passades,ha anat canviant a marxes forçades,en unes coses per a bé i en d’altres no tant: la incorporació de la dona al món del treball, l’inici de l’escola dels infants des de ben petits,la múltiple oferta d’activitats extraescolars pels nanos més grans, els avis tenen la opció de tenir una residència a la seva llar de jubilats,etc... Si anem sumant totes aquestes coses un dels conceptes més importants per mi, la FAMÍLIA, queda desbancat. Potser la meva manera de pensar és molt tancada però què maco era asseure’m davant la llar de foc de casa la meva besàvia i sentir aquelles històries que et feien saltar les llàgrimes més d’una vegada. Recordo quan cada matí marxava cap a l’escola amb la meva germana. Conservo tants records d’aquell trajecte! El paisatge s’ha transformat força en pocs anys,el que ara és l’Avinguda Ferran Agulló era una carretera petita de dos sentits emmarcada per una gran filera de xiprers vorejant tot el que és l’Horta Rossell. Quan plovia era com una riera que baixava des de la Terminal fins el ‘’cruce’’ i teníem feines i treballs per travessar-la. Recordo amb malenconia aquell gran eucaliptus que teníem davant de l’escola,al cantó del Mas Padró i la palanca de fusta per travessar tot el torrent. Doncs bé,durant aquest recorregut fèiem quatre parades cada dia a casa la meva besàvia,tant quan anàvem cap al col·legi com quan tornàvem. Sempre la cridàvem des del carrer i ella sortia al seu balconet i ens deia: -Puja,puja! Però a la tarda quan sortíem de l’escola ja no ens quedàvem a baix
sinó que pujàvem directament,i mentre ho fèiem per l’escala ja es sentia l’oloreta d’eucaliptus del pot amb aigua que ella posava al damunt de la seva estufeta. Ens preparava unes torrades amb oli i sal a la vora del foc,cruixents i toves alhora,o unes pomes al forn en aquella safata d’alumini que encara quan me’n recordo de la flaireta que feien em ve una salivera... La veritat és que tot el que feia era boníssim. Moltes d’aquestes tardes assegudes a la vora de foc amb ella i la meva germana són imatges que encara estan ben vives dins la meva memòria, i la història que tot seguit us explicaré és la que ella ens relatava tot sovint: ‘’Al gener de l’any 1900,quan tot just començava el segle XX,va arribar al món una nena a la que li van posar per nom de Francisca, ’’Quica’’. Com molt bé podeu pensar les dificultats i contratemps per mantenir una família de dotze germans com aquesta més els seus pares no eren pas poques. Van haver de viure uns anys molt durs i amarats de pobresa. El pare era picapedrer i la mare es feia càrrec dels seus dotze fills. La desgràcia va arribar a la seva família quan en qüestió de pocs anys van morir nou germans i els seus pares. Quedaven així tres germans: l’Eugenio,la Teresa i la Quica, sols i desemparats. Realment era una situació molt complicada. Us podeu imaginar quina opinió de la vida els podia quedar a tres criatures que havien perdut el més important per a ells? La família. És a partir d’aquí que comença una vida trista i plena de dolor marcada pel fet de la seva separació forçosa. L’Eugenio va ser acollit per uns cosins dels pares i va marxar a un poblet a la vora de Plasència. La Teresa se’n va anar amb la seva padrina que com no tenia fills i estava ben situada es podia fer càrrec d’ella. I la Quica, la més petita, va ser recollida per uns altres cosins
49
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
germans dels seus pares. Quan ets petit no saps entendre perquè els teus pares són al cel i els teus germans no els pots tenir a prop teu, ja que és l’únic vincle familiar que et queda. La meva besàvia va haver de plorar molt i aguantar moltes pallisses dels seus pares polítics,però dins de tota aquesta amargor hi havia alguns dies que vivien com ells haurien volgut. L’Eugenio s’escapava de casa i marxava caminant a buscar a la Quica que vivia en un poblet a uns quants quilòmetres de distància. Quan ells dos es trobaven era un mar de llàgrimes i llargues abraçades. Tots dos reemprenien el camí en direcció a Plasència a buscar l’altra germana,la Teresa. Per fi podien estar tots tres junts! S’abraçaven,ploraven i en aquelles poques hores tenien el que sempre havien desitjat tant: estar plegats en un mateix lloc. Per desgràcia aquells instants d’efímera felicitat s’acabaven perquè els seus ‘’pares’’ s’adonaven de llur absència i marxaven amb el burro a buscar-los. Quan na Quica veia marxar els seus germans no podia evitar esclatar a plorar i cridar amb força i sentiment que no se n’anessin,com si allò pogués fer que no et prenguessin aquella part de tu mateix,l’única cosa que et quedava a la vida. Però la realitat era molt crua i tornar a casa seva era com reiniciar una llarga condemna en una presó. La Teresa els va deixar al cap d’uns anys en caure malalta de tuberculosi,i malgrat tot la Quica i l’Eugenio van continuar fent les seves escapades ara amb més ganes que mai doncs sempre havien estat molt units i només quedaven ells dos. El cicle de la vida no s’atura mai,els anys van anar passant i la meva besàvia va conèixer uns senyors a Plasència que tenien terres per cultivar i va
50
marxar a treballar a casa d’ells. Quan va arribar l’estiu se la van emportar a Barcelona i desprès a Tossa, on va fer de minyona. Un d’aquests estius ens els que solien venir va conèixer un noi,en Josep,que fou el seu marit. Per fi una espurna de felicitat. Tingueren dos fills, en Ramon i la Teresa, als quals també explicava aquesta història. El seu estimat germà va venir a Tossa quasi cada estiu per poder plegats. Fins que va morir.’’ Totes aquestes històries tant tristes que explicava la meva besàvia a la vora d’aquell càlid foc no eren contes ni relats agradables i misteriosos,eren trossets de vida,d’una via crua i dura on els valors tradicionals de la societat tenien una gran rellevància. Estic orgullosa de poder afirmar que en part gràcies a ella la família és per a mi un eix bàsic de la meva vida. Que n’és d’important poder tenir amb tu les persones que més estimes i que poc que ho valora la gent a vegades. Que n’és de bonic sentir-te estimat i acollit! Aquell tres germanets haguessin donat la seva vida per poder viure tots plegats,en una mateixa llar,amb els seus pares i germans tot escoltant històries a la vora del foc,aquelles històries reals que jo he escoltat. La meva besàvia va morir l’any 1982 i per mi i la meva família va ser una gran pèrdua. Però són molts els bons records que guardo d’ella i cada cop que hi penso m’omplo de goig i admiració per haver tingut la sort de conèixer una persona tant forta que va saber superar amb èxit les nombroses dificultats que li havia anat teixint una vida injusta. A la meva besàvia Quica.
TOSSA DE MAR
CATALUNYA, LA SELVA, TOSSA PRIMER PREMI POESIA INFANTIL PSEUDÒNIM: RATETA AUTORA: ANNA CASTELLÓ MUNDET Catalunya té una comarca, una comarca que es diu la Selva. A la Selva hi ha un poble, un poble que es diu Tossa. A Tossa hi ha una muralla, una muralla que envolta Vila Vella. A Vila Vella hi ha un far, un far des d’on es veu la platja. A la platja hi ha sorra, sorra que la riera ha portat de la muntanya. A la muntanya hi ha cases que tenen camps, per on volen ocells i creixen flors.
51
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
EL CONTE DEL DRAC, LA PRINCESA I EL CAVALLER PRIMER PREMI NARRATIVA INFANTIL PSEUDÒNIM: PICHI AUTOR: XAVI VALÈNCIA LOU
Hi ha un drac que viu a Vila Vella. El drac s’emporta a la princesa volan. El cavaller agafa la princesa i li dóna un petó mentre volava. El drac s’emporta a la princesa a dinar a una roca. Diu el germà del cavaller que juguin a pilota. Truquen per telèfon a Sant Jordi, i diu que la princesa a matat el drac amb una pedra. L’ha matat perquè el drac no volia a la princesa. Al final es queden el cavaller jugant amb la princesa a pilota. Dormen perquè és de nit i l’endemà es casen.
52
TOSSA DE MAR
53
FESTA MAJOR D’ESTIU 2017
Producció editorial:
54