Falles de Sant Josep 2019 La Vall d’Uixó Laura, Carolina, Alejandra, Estefanía, Noa, Irene, Natalia i Sheila; com ja vos vaig dir, no anava a intentar que tot el món pensara que us conec de tota la vida. Més prompte pot ser que hagués ficat la pota intentant adornar el poc que sé de vosaltres, o omplint aquest temps de lloances a la vostra evident bellesa. Per tant, sols vos diré que espere que els nostres camins, després d’aquesta nit, es tornen a creuar; ja siga al món faller o fora d’ell. Us estaré observant des de la meua posició d’humil faller per tal de gaudir d’aquest que serà un any que mai oblidareu. Estic segur. Jo no crec que ningú dels que estem ací tinga la fórmula definitiva de les Falles perfectes a la Vall, però segurament que cadascú tenim dades i informació. I, si fórem capaços de contrastar eixes dades, eixa informació, amb les del faller veí, les sorpreses estarien assegurades, ja que segurament els resultats no distarien molt els uns dels altres. Per tant, què més dóna el camí que cada faller seguisca per fer del març el millor mes de l’any? Què importa si fa 30 anys que eres faller, o si és el primer any que et fiques un mocador i mai has sentit parlar de bunyols d’argent o d’or? Què importa si eres un fervent devot de la Geperudeta, o si t’atrau més la tradició pagana de celebrar l’arribada de la primavera? Que cadascú cree la seua idea del que són les Falles. Que cadascú les visca a la seua manera. Compartim-la, comentem-la, deixem d’imposarla. Segurament el camí serà més llarg, però serà més gratificant. Perquè en la vida el que importa és el camí que es recorre, no el destí al qual ens dirigim. I en la Vall el destí de les Falles és incert, però tan sols depén de nosaltres.
Tornant a parlar de Falles, què hi ha més faller que criticar el que no es veu correcte, ironitzar amb els problemes quotidians, o fer veure una injustícia? Doncs no fer-ho! A la Vall, les Falles ens hem quedat estancades a causa de la passivitat general. Seguim acomplexats i tenim la idea que, com vivim en un poble de bous, ocupem el lloc que ens toca. Però, senyors, la culpa de l’estancament de les Falles com a festa a la Vall no la tenen les festes taurines, ni tan sols l’Ajuntament... I mira que aquest últim és un recurs prou utilitzat per a excusarnos! Les Falles a la Vall es queden estancades en el moment en què tractem que tots actuen com nosaltres pensem que és correcte, s’estanquen en el moment en què es pot jutjar el sentiment faller d’una persona basant-se en el seu currículum fester o en el preu de la seua indumentària. S’estanquen quan tractem de comparar-nos contínuament amb altres festes de la localitat, s’estanquen si pensem que tot està inventat i que aquesta és la forma definitiva de fer falles. I com va dir recentment un faller al qual admire: “Els fallers hauríem de tractar de deixar un món millor del qual ens vam trobar”.
Carolina, Laura; us desitge el millor per aquest any que heu començat a viure ja. Ignoreu els estandards, els escuts i les insígnies. Gaudiu de les persones i de les seues formes de fer Falles.
Ací a l’escenari hi ha 8 formes diferents d’entendre les Falles, on estan vostés hi ha una forma de fer falles per cadascun dels assistents. Ací, a “l’atril”, només una. Laura, Carolina; escolteu totes les formes de fer falles que tingueu possibilitat; el vostre càrrec, enguany, vos brinda eixa oportunitat. Escolteu a cada faller i la seua forma d’entendre les Falles, després escolliu quina és la que més us convenç, convertiu-la en vostra, adapteu-la a vosaltres, i abraceu-la. O, directament, creeu la vostra pròpia. Potser, en un temps, aquesta nova visió del món faller us deixe de ser vàlida; doncs canvieu-la, ja que com en la vida mateixa, es tracta de canviar, cremar etapes, evolucionar.
Fallers de la Vall, els que esteu ací des de l’inici i els que viureu enguany les vostres primeres falles: Feu Falles! Feu Falles a casa, feu Falles al carrer, feu Falles al Nadal, feu Falles mentre gaudiu d’una bona taula durant qualsevol festa al poble o fora d’ell. Feu Falles a l’estiu a la platja, feu Falles al treball, a l’escola. Feu Falles fins i tot quan no tingueu ganes de fer Falles. Perquè, al final, fer Falles no és més que viure; i viure és més que fer Falles. Bona vesprada, i moltes gràcies. 42
