Edita: Ajuntament de Xàtiva Regidoria de Cultura Festiva
Alcalde-President: Roger Cerdà
Regidora de Cultura Festiva: Maria Beltrán
Coordinador: Pablo Camarasa
Textos:
Vicent Molins, Xavier Aliaga i Víllora, Luis Matèu, Antoni Martínez Revert, Pablo Camarasa, Adrià Pina, Isaïes Blesa, Vicent Gabriel Pascual Montell, Rafael Armengol, Leticia Camarasa, Joan Ramos, Agustí Garzó, Pep Gimeno “Botifarra”, Sergio Rubio Tormo, Sara Atienza, Antoni Marzal, Ruth Cebrián, Víctor M. Torres, Àngela Mas Terol, Lucía Perucho, Iván Català
Fotos oficials Reina de la Fira i Cort d’Honor: Estudio Federico
Agraïments:
Antoni Martínez Mollà, Dolores Tormo, Andrés Alfaro Hofmann, Família Alfaro, Família Juan Tormo, Luis Matèu, Sevak Asatrián, Filibert Pons, Sergio Rubio, José María Yturralde
Coberta: Cartell de la Fira d’Agost de Xàtiva de 2024, adaptació de l’obra d’Andreu Alfaro per al cartell de 1995
Imprimeix: MIC Editorial
Dipòsit legal: V-2684-2024
ISBN: 978-84-88091-89-5
Tirada: 1000 exemplars
LLIBRE DE LA FIRA 2024
I Andreu Alfaro per fi va fer el cartell de la Fira de Xàtiva
Cartells en Fira en l’era del disseny i la il·lustració
la identitat visual: L’ús de la tipografia en els cartells de la Fira de Xàtiva
de
Els cartells de Fira des de la mirada de la Bauhaus
De la “Mascarada tràgica” i el “Luxe, calma i voluptuositat” al “Kitsch, aldarull i deliri”. Pintar la Fira, ahir i hui
De com lligar la música i el disseny a
A través de l’objectiu: Una mirada fotogràfica a la Fira de Xàtiva
La unió de l’art i la fotografia en la Fira de Xàtiva
Les ciutats i els pobles de la Comunitat Valenciana mantenen vius molts costums que ens han llegat les generacions que ens han precedit i formen part d’un gran patrimoni compartit per tots els valencians. Des que començàrem una nova etapa des de la Generalitat l’any passat, estem treballant des del primer moment amb il·lusió per a construir entre tots, una societat orgullosa de la seua cultura i les seues tradicions, un llegat que cal preservar, difondre i transmetre als jóvens.
La Fira de Xàtiva torna a la ciutat i com és costum des de sempre, moltes persones s’hi acostaran per a prendre part activa en esta trobada única que cada any, durant segles, escriu una nova pàgina de la seua història.
Cada nova generació, des dels seus inicis, ha fet seua la Fira, convertint-la en una manifestació comercial, cultural i social viva i dinàmica que cada any guanya en poder de convocatòria. La seua capacitat per a atraure a gent de totes les edats i procedències és una de les seues característiques més peculiars i també la raó que explica el seu èxit. A l’agenda de molta gent, d’ací i d’allà, no pot faltar cada mes d’agost una visita a la Fira, un passeig entre les parades, un esmorzar típic, una o moltes compres o una nova mirada a qualsevol dels monuments que la ciutat oferix a la contemplació dels visitants, orgullosa del seu passat i del patrimoni que custodia.
La Fira mostra cada any la realitat vital, acollidora i diversa, antiga i moderna d’una ciutat que ha forjat una personalitat pròpia al llarg dels segles. Els actes culturals, esportius i socials que hi tenen lloc coincidint amb estes jornades, competixen per captar l’atenció dels milers de persones que cada dia s’acosten a una ciutat que en cada edició brinda nous al·licients que encara fan més atractives estes jornades irrepetibles.
Xàtiva donarà enguany la benvinguda a tots els visitants que acudiran a la seua Fira amb l’esperit hospitalari de sempre i renovarà una tradició que la ciutat custodia amb un enorme orgull.
Des d’ací vull fer arribar la meua salutació més cordial i els meus millors desitjos als xativins i a totes les persones que s’uniran a ells amb motiu de la Fira de 2024.
Carlos Mazón President de la Generalitat
Estimades xativines i xativins, benvolgudes visitants...
És un gran honor per a mi, com a alcalde de Xàtiva, donar-vos la benvinguda a la Fira d’Agost 2024, un dels esdeveniments més esperats i significatius de la nostra ciutat. La Fira d’Agost no és només una festa, sinó una expressió viva de la nostra història, la nostra cultura i la nostra identitat. Per això, hem volgut avançar en la promoció de la Fira d’Agost com un dels principals atractius turístics de la nostra ciutat, aprofitant la nostra presència anual a la Fira Internacional de Turisme de Madrid, Fitur.
Aquest any, la Fira d’Agost arriba amb més força que mai, oferint un programa ple d’activitats per a tots els gustos i edats. Des dels tradicionals concerts i espectacles fins a les activitats esportives i gastronòmiques, hem treballat amb dedicació per assegurar que hi haja alguna cosa especial per a cada un de vosaltres. Volem que gaudiu d’uns dies inoblidables plens d’alegria, diversió i convivència.
Prompte se n’adonareu d’una de les principals novetats d’enguany. Fa uns anys, apostàrem decididament per la sectorització de la nostra Fira. En la present edició, anem a donar un gir a la zona comercial, recuperant el Reial de la Fira com l’espai on històricament s’havien instal·lat les paradetes amb més sabor firer, aquelles que caracteritzen la nostra festa gran i la fan única, al mateix temps que potenciem la Glorieta com un important focus d’oci i restauració al cor de la Fira de Xàtiva.
Un dels objectius principals d’aquesta edició és potenciar la sostenibilitat i el respecte pel nostre entorn. Hem implementat diverses mesures per reduir l’impacte ambiental de la Fira i fomentar la consciència ecològica entre els assistents. Creiem fermament que és possible gaudir d’una festa gran i, al mateix temps, cuidar del nostre entorn. Així, us convidem a tots a participar activament en aquestes iniciatives i a col·laborar perquè la nostra Fira siga més verda i sostenible.
A més, volem fer de la Fira d’Agost un esdeveniment més inclusiu i accessible. Hem treballat per eliminar barreres i assegurar que totes les persones, independentment de la seua condició, puguen gaudir plenament de les festes. Per això, hem adaptat diversos espais i activitats per garantir l’accessibilitat i la inclusió de tothom, així com per fer de la nostra una festa referent en tolerància i seguretat, de manera especial en allò tocant a la protecció contra la violència contra les dones.
No podem oblidar-nos de la importància cultural de la Fira d’Agost. Enguany, Xàtiva celebra el centenari del naixement de l’insigne poeta Vicent Andrés Estellés, dedicant-li l’edició 2024 del Festival de la Cançó com a homenatge de la ciutat que ell tant va estimar.
Finalment, vull agrair a totes les persones i entitats que han fet possible aquesta edició de la Fira d’Agost, el treball de les quals ha fet possible que el nombre d’expositors i firers s’incremente un 20% respecte l’edició anterior. El vostre treball i dedicació són fonamentals per a l’èxit de les nostres festes. Gràcies també a tots els visitants que ens acompanyeu, ja que la vostra presència dóna vida i sentit a la nostra Fira.
Us desitge a totes i tots una Fira plena d’alegria, amistat i bons moments. Que la Fira d’Agost 2024 siga un reflex de la millor versió de la nostra estimada Xàtiva.
Visca la Fira d’Agost i visca Xàtiva!
Roger Cerdà Boluda
Alcalde de Xàtiva
La Fira d’Agost de Xàtiva és un esdeveniment emblemàtic que cada any ens ompli d’alegria i amb el qual celebrem la nostra rica cultura i tradicions. Aquesta de 2024 promet ser una edició inoblidable, plena de moments emocionants i descobriments sorprenents. Des de les actuacions en viu i els esdeveniments culturals fins a les delicioses parades de menjar i les noves oportunitats de compra, cada racó de la fira està preparat per a oferir una experiència enriquidora i divertida per a tota la família.
Enguany, estem especialment emocionats de presentar un cartell excepcional que ha sigut creat per l’escultor valencià de prestigi internacional Andreu Alfaro. La seua obra no sols és un símbol de la creativitat i la mestria que el caracteritzen, sinó també un reflex del prestigi i la projecció internacional de la nostra fira.
Andreu Alfaro, conegut per la seua capacitat per a fusionar la simplicitat i l’elegància en les seues escultures, aconsegueix transmetre en aquest cartell l’energia i l’esperit que fan de la Fira d’Agost un esdeveniment tan especial.
A més, enguany, la Fira d’Agost presenta una emocionant novetat: la reestructuració de la zona comercial. Amb l’objectiu d’oferir una experiència de compra més còmoda i atractiva, s’ha dut a terme una remodelació que promet millorar significativament la distribució i accessibilitat dels comerços.
Aquesta nova organització no sols facilita el recorregut, sinó que també incrementa l’oferta de productes i serveis disponibles, per a oferir una experiència única a qui ens visita.
Convide a tots i a totes celebrar, junt amb la Reina de la Fira d’Agost 2024, Àngela Agustí, la seua Cort d’Honor i els acompanyants, una fira que de segur viuran d’una manera molt intensa.
En definitiva, Fira’t Xàtiva. És a dir, Fira’t cultura, tradició, música, festa, teatre, atraccions, comerç... La Fira de Xàtiva convida a submergir-se en una experiència completa que comprén tots aquests elements. És una crida a viure intensament la setmana del 15 al 20 d’agost, a gaudir de cada aspecte que la fa única i especial.
Una celebració en la qual es conjuga la tradició i la modernitat, l’art i el comerç, en un ambient festiu i acollidor. No dubten a gaudir de la Fira d’Agost de Xàtiva, on cada detall ha sigut acuradament pensat per a oferir-los una experiència memorable.
María Beltrán
Regidora de Cultura Festiva
La Fira d’Agost a Xàtiva es celebra per privilegi reial de Jaume I des de l’any 1250, havent sigut declarada Festa d’Interès Turístic Nacional.
Compta amb multitud d’actes tradicionals i lúdics com els concursos de tir i arrossegament, la fira del bestiar, nombroses atraccions mecàniques, focs artificials, competicions esportives, concerts musicals de tot tipus: pop-rock, clàssics, tecno, heavy metal, etc; sessions de teatre d’adults i infantil, exposicions de pintura, fotografia i escultura, atractius gastronòmics i altres actes lúdics diversos. Dins de les competicions esportives destaquen la carrera de motos més antiga d’Espanya en circuit urbà i la carrera ciclista en ruta. En sis dies, a la via pública principal de Xàtiva i els seus voltants, es combinen atraccions de fira, amb parades comercials i de diverses activitats en un anar i vindre de la nombrosa gent que acudeix a aquesta cita puntualment per una tradició heretada des de ben antic, de pares a fills.
PROGRAMA DE LA FIRA D’AGOST 2024
DEL 12 AL 13
DE JULIOL
II TORNEIG FUTBET FIRA D’AGOST XÀTIVA
Per equips femení i masculí, equips contra equips
Des de les 8.00 h del dia 12 fins a les 23.30 h del dia 13.
Organitza: Falla Sant Jaume Col·labora: Ajuntament de Xàtiva, Consell Esportiu Municipal Pavelló municipal de voleibol Hi haurà servei d’entrepans
DEL 27 DE JULIOL AL 4 D’AGOST
XLV TORNEIG ORYSOL ITF M15 CIUTAT DE XÀTIVA
Organitza: Club de Camp Bixquert Col·labora: Consell Esportiu Municipal Dia 4 d’agost a les 18.30h aproximadament, gran final
DIUMENGE 28 DE JULIOL
10h PRESENTACIÓ DE LA 71a EDICIÓ DEL TROFEU DE VELOCITAT FIRA D’AGOST AMB ESMORZAR MOTER
Comptarem amb la presència de pilots de renom
Organitza: Club Moto Ruta Xàtiva, Ajuntament de Xàtiva
Col·labora: Associació Cultural Falla
Sant Feliu
Albereda Jaume I
DIMECRES 31 DE JULIOL
20.30h PRESENTACIÓ OFICIAL REINA DE LA FIRA 2024, ÀNGELA AGUSTÍ BORDERA i de la seua Cort d’Honor Pati de la Casa de Cultura
22.30h 52é FESTIVAL DE BANDES DE MÚSICA
A les 22h desfilada amb pasdobles des de davant l’Ajuntament fins al Gran Teatre
Sctat. Musical La Nova de Xàtiva
Sctat. Musical La Primitiva Setabense En acabar la desfilada, concert al Gran Teatre
Patrocina: Ajuntament de Xàtiva
DIJOUS 1 D’AGOST
Dia de Sant Feliu, Patró Canònic de Xàtiva
7h BENEDICCIÓ I REPARTIMENT de les canyes per a la romeria a Sant Feliu 8h MISSA EN HONOR AL PATRÓ en l’ermita de Sant Feliu En acabar, esmorzar popular
22h GRAN CONCERT DE SANT FELIU Colla de Dolçainers, Dolçaineres i Percussió La Socarrà de Xàtiva Participa: Ensemble de Metalls
Organitza: Ajuntament de Xàtiva Plaça de Calixt III, La Seu
DIUMENGE 4 D’AGOST
9h XVI MATINAL MOTERA
Organitza: Penya Motera la Ferro, Xàtiva
Col·labora: Ajuntament de Xàtiva
Regidoria de Cultura Festiva i Club Moto Ruta Xàtiva
Informació: 667560707
Estació d’Autobusos (C/ Ximén de Tovia, s/n)
22.30h CONCERT A LA MARE DE DÉU DE LA SEU per la Societat Musical la Nova de Xàtiva
Organitza: Ajuntament de Xàtiva Regidoria de Cultura Festiva Plaça de Calixt III, La Seu
24h DANSES A LA MARE DE DÉU DE LA SEU per l’Escola de Danses de Xàtiva amb la participació d’altres grups de danses i l’acompanyament musical de la Colla de Dolçainers, Dolçaineres i Percussió La Socarrà Plaça de Calixt III, La Seu
En finalitzar la dansà, cant d’albades a l’altar major de la col·legiata
DILLUNS 5 D’AGOST
Festivitat de la Mare de Déu de la Seu, patrona de la ciutat
8h MISSA A LA MARE DE DÉU DE LA SEU Església Col·legial Basílica de Santa Maria, La Seu
12h MISSA ABACIAL Concelebrada a intenció de tota la ciutat
Església col·legial basílica de Santa Maria, La Seu
20h PROCESSÓ GENERAL DE LA MARE DE DÉU DE LA SEU
Església Col·legial Basílica de Santa Maria, La Seu
Carrers de volta de la ciutat
DEL 7 AL 17 D’AGOST
20h XXXVIII OPEN FRONTENNIS FIRA D’AGOST 2024
Dia 14, Semifinals de consolació
Dia 15, Semifinal quadre principal
Dia 16, Final de consolació
Dia 17, Final
Els partits es realitzaran cada dia de 20h a 22h
Organitza: Club San Patricio
Col·labora: Consell Esportiu Municipal Pistes del Club San Patricio (Bixquert)
DEL 9 AL 11 D’AGOST
9.30h XLII TROFEU FIRA D’AGOST DE TIR OLÍMPIC
Dia 9 a les 17.30h primera tanda
Dia 10 a les 17.30h segona tanda
Dia 11 a les 9h final i lliurament de trofeus
Organitza: Club de Tir Olímpic La Costera
Col·labora: Consell Esportiu Municipal Camp de Tir La Plana
DIUMENGE 11 D’AGOST
8.30h V TORNEIG DE TRUC (8h acreditacions)
Organitza: Falla Tetuan
Col·labora: Ajuntament de Xàtiva, Regidoria de Cultura Festiva
Informació: 651537041 - 697145530
Estació d’Autobusos (C/ Ximén de Tovia, s/n)
DIMARTS 13 D’AGOST
19 a 21h ENTRADA DE CAVALLS AL RECINTE DE LA FIRA DEL BESTIAR
DIMECRES 14 D’AGOST
Des del dimecres 14 i fins al dia 20 d’agost horari d’atraccions: d’11 a 14.30h i de, 18 a 2.30h
9h OBERTURA DEL RECINTE DE LA FIRA DEL BESTIAR
Fira de bestiar cavallí, asinal i mular Exposició de cavalls P.R.E. Inaugura Àngela Agustí Bordera com a Reina de la Fira 2024 i la seua Cort d’Honor (El recinte tancarà portes a les 22.30h)
12h CONCURS SOCIAL DOMA CLÀSSICA
Organitza: Centre Hípic La Font del Saladrar Col·labora: Ajuntament de Xàtiva. Regidoria de Cultura Festiva Recinte Fira del Bestiar
14h MASCLETÀ
Dispara: Pirotècnia Tamarit
Patrocina: Restaurante Moncho “Mascletà pels drets de les dones i contra la violència de gènere” Jardí de la Pau
19h EXHIBICIÓ DE DIFERENTS TIPUS DE DOMA EN PISTA COBERTA
Organitza: Centre Hípic La Font del Saladrar Col·labora: Ajuntament de Xàtiva. Regidoria de Cultura Festiva Recinte Fira del Bestiar
19h ESPAI GASTRONÒMIC
GASTRO ROD-ARTE
Inauguració espai gastronòmic de cuina internacional sobre rodes (food trucks)
Actuació musical en directe de versions i música a la carta 20h Grup CICCO TIÑONE
Organitza: Ajuntament de Xàtiva, Regidoria de Cultura Festiva Reial de la Fira
20h CERCAVILA I ACTUACIÓ DE LA MUIXERANGA DE XÀTIVA LA SOCARRÀ Col·labora: Ajuntament de Xàtiva Regidoria de Cultura Festiva Reial de la Fira
22:30h ACTE INAUGURAL DE LA FIRA D’AGOST DE XÀTIVA 2024 Nomenament oficial d’Àngela Agustí Bordera com a Reina de la Fira i de la seua Cort d’Honor Acte institucional accessible per a persones sordes (ILSE) Tot seguit: Espectacle musical “CANÇONS OBLIDADES” Mònica Grau i Pep Gimeno Amb la Coral Polifònica Ciutat de Xàtiva, la Societat Musical La Primitiva Setabense, la Societat Musical La Nova de Xàtiva i l’Escola de Danses de Xàtiva Piano i arranjaments: Pau Cháfer Dirigit per Andrés Valero
Producció: Ajuntament de Xàtiva
Col·laboren: Impresión21, Grupo Palacios, Ulsan Motor concessionari Kia Xàtiva, Decathlon, Adexa, Coca-Cola, Jardí Bioverd SL, Smartt Mobiliari i FamaLiving Xàtiva, Recreativos Saetabis, Recuperaciones La Cañada Entrada gratuïta, obertura de portes una hora abans
Camp de Futbol La Murta
En acabar:
Castell de Focs Artificials
Dispara: Pirotècnia Aitana
Patrocina: Hinojosa Packaging Xàtiva Voltants del Camp de Futbol La Murta
24h AL RAS FESTIVAL (Espai Jove)
NIT DJ amb:
DJ Pablo Grimaltos
DJ Kike Samit
DJ Patri Hernán
DJ Xarly Martínez
Organitza: Ajuntament de Xàtiva Regidories de Cultura Festiva i de Joventut
Col·labora: Associació de DJ Xàtiva
Instal·lació: Punt Violeta
Auditori Jardí de La Pau
Obertura de portes a les 23h
2h NIT D’ALBADES
Cantada d’albades tradicionals a l’estil de Xàtiva
Amb els cantadors i cantadores: Fernando Ferrer, Llorenç López, Pilar Cuenca, Toni Guzmán, Jacint Hernández i Josep Manuel Cháfer
Participa: Colla de Dolçainers, Dolçaineres i Percussió La Socarrà Ajuntament de Xàtiva, Regidoria de Cultura Festiva
Col·labora: A. C. Festes Carrer del Puig Plaça de Sant Pere i voltants
DEL 15 AL 20 D’AGOST
ESPAI DONA’T A CONÉIXER (espai de promoció)
Lloc: davant de l’Oficina d’Informació de la Fira d’Agost
(Carpes fixes 1, 2, 3 i 4)
D’11 a 14h i de 19 a 22h
ESTIMA’M BÉ (dirigit a gent jove per a fomentar les relacions sanes de parella)
Fotoreclam (photocall) Estima’m bé NO ÉS NO. Per una fira lliure d’agressions sexistes
Fotoreclam (photocall) No és No
Organitza: Ajuntament de Xàtiva Regidoria de Dona i Igualtat
Albereda de Jaume I - avinguda de Selgas
(Carpa fixa 5)
De 10 a 14h i de 18 a 00h
TURISME LA COSTERA
Mancomunitat de Municipis La Costera-Canal Activitats informatives i promocionals turístiques de la comarca
Col·labora: Ajuntament de Xàtiva
Regidoria de Cultura Festiva
(Carpa fixa 6)
De 10 a 14h i de 18 a 00h
ADEXA
Associació d’empreses i empresaris de Xàtiva i la Costera
Activitats informatives i promocionals empresarials de Xàtiva i la Costera
Col·labora: Ajuntament de Xàtiva
Regidoria de Cultura Festiva
ESPAI CORRESPONSABLE
ANIMACIÓ INFANTIL (de 3 a 11 anys)
D’11 a 13.30h (activitats i jocs infantils)
Organitza: Ajuntament de Xàtiva
Regidoria de Dona i Igualtat
Lloc: glorieta de José Espejo
ESPAI GASTRONÒMIC
ROD-ARTE
MÚSICA, GASTRONOMIA I ART
Atractives gastronetes (food trucks) de cuina internacional
De 12 a 16h i de 19 a 1h
Animacions musicals de 20 a 1h
Lloc: glorieta de José Espejo
DIJOUS 15 D’AGOST
Primer dia de la Fira del Bestiar
Des del dijous 15 fins al dimarts 20 d’agost, horari fix d’obertura de parades i estands espai firal: de 9.30 a 15h i de 18 a 2.30h
9h OBERTURA DEL RECINTE DE LA FIRA DEL BESTIAR
Fira de bestiar cavallí, asinal i mular
Exposició de cavalls P.R.E.
(El recinte tancara portes a les 22.30h)
10 a 14h XLVII CONCURS DE TIR I ARROSSEGAMENT
Proves d’una, dues i tres haques en diferents categories
Puntuable per a la Lliga de la Federació
Valenciana de Tir i Arrossegament
Organitza: Penya Tir i Arrossegament de Xàtiva
Patrocina: Ajuntament de Xàtiva
Regidoria de Cultura Festiva
Recinte Fira del Bestiar
10h a 14h PARTIDA SIMULTÀNIA
D’ESCACS A 25 TAULERS
Amb la participació d’un gran mestre dels escacs
Organitza: Club d’Escacs La Primitiva Setabense, de Xàtiva
Col·labora: Ajuntament de Xàtiva, Regidoria d’Esports
Reial de la Fira, Albereda de Jaume I
10h 71a EDICIÓ DEL TROFEU DE VELOCITAT FIRA D’AGOST
80 cc GP i sèries, clàssiques B i C i supermotard
Organitza: Club Moto Ruta Xàtiva
Col·laboren: Ajuntament de Xàtiva, Regidoria de Cultura Festiva i Consell
Esportiu Municipal
Instal·lació Punt Violeta
Circuit urbà, amb eixida i arribada a l’Av República Argentina
Accessos pels carrers Carlos Sarthou, República Argentina, Pintor Guiteras i Baixada de l’Estació
Venda d’entrades al mateix recinte
11 a 14h DÓNA’T A CONÉIXER (espai de promoció) AXATEA
Jornades informatives de serveis i activitat que ofereix l’associació de pares i mares de persones amb TEA
Davant de l’Oficina d’Informació de la Fira d’Agost
12h EXHIBICIÓ DE DIFERENTS TIPUS DE DOMA EN PISTA COBERTA
Organitza: Centre Hípic La Font del Saladrar
Col·labora: Ajuntament de Xàtiva, Regidoria de Cultura Festiva
Recinte Fira del Bestiar
12h INAUGURACIÓ DE LES EXPOSICIONS DE FIRA
EXPOSICIÓ DE PINTURA
PREMI NACIONAL DE PINTURA
JUAN FRANCÉS FIRA D’AGOST 2024
Sala de les Columnes
69é SALÓ LOCAL DE FOTOGRAFIA:
blanc i negre, color i Fira
Organitza: AFSA
Pati cobert
MOSTRA D’ARTISTES DE LA PINTURA I L’ESCULTURA DE XÀTIVA
Col·laboren: Assoc. Pintors a l’Aire Lliure, Assoc. Pintors Josep de Ribera, Assoc. Esculturae
Sala d’exposicions 1a planta
Totes les exposicions es podran visitar fins al 15 de setembre
Patrocina: Ajuntament de Xàtiva Regidories de Cultura Festiva i de Cultura
13h ANIMACIÓ MUSICAL AL REIAL
Colla de Dolçaines i Percussió La Socarrà
Organitza: Ajuntament de Xàtiva, Regidoria de Cultura Festiva
Albereda Jaume I, Reial de la Fira, Av de Selgas
14h MASCLETÀ
Dispara: Pirotècnia Valenciana
Patrocina: Consval
Jardí de la Pau
17 a 20h XLVII CONCURS DE TIR I ARROSSEGAMENT
Proves d’una, dues i tres haques en diferents categories
Puntuable per a la Lliga de la Federació
Valenciana de Tir i Arrossegament
Organitza: Penya Tir i Arrossegament de Xàtiva
Patrocina: Ajuntament de Xàtiva Regidoria de Cultura Festiva Recinte Fira del Bestiar
19h EXHIBICIÓ EQÜESTRE
Alumnat del Centre Hípic La Font del Saladrar
Organitza: Ajuntament de Xàtiva Regidoria de Cultura Festiva i Centre
Hípic La Font del Saladrar
Col·labora: Federació Hípica de la Comunitat Valenciana Recinte Fira del Bestiar
19.30h TEATRE INFANTIL I FAMILIAR WELCOME & SORRY
Cia: Ganso & Cia
Idioma: gestual
Gènere: teatre comèdia clown
Públic: familiar
Acte accessible per a persones sordes (format visual)
Patrocina: Congelados Ángela i CocaCola
Col·legi Martínez Bellver
20h EXHIBICIÓ DE FITKID I CUBBÀ
Classe d’exhibició (Masterclass)
Organitza: Acrodance Xàtiva
A càrrec de Vicen i Sonia Solves Reial de la Fira
20.30h, ESPAI GASTRONÒMIC
GASTRO ROD-ARTE
Espai gastronòmic de cuina internacional sobre rodes (food trucks) Actuació musical en directe de versions i música a la carta
PEDRO JD
Organitza: Ajuntament de Xàtiva, Regidoria de Cultura Festiva Reial de la Fira
23h CONCERT MACROORQUESTRA
NIT DE FESTA
‘‘MÓNACO PARTY’’
Organitza: Ajuntament de Xàtiva, Regidoria de Cultura Festiva Entrada gratuïta fins a completar l’aforament
Instal·lació Punt Violeta
Obertura portes 1 hora i mitja abans de començar
Camp de Futbol La Murta
23h XXVII FESTIVAL DE LA CANÇÓ
ANDREU VALOR
A MAMAR TOTS ELS VERSOS!
Cent d’Estellés 1924-2024
Un repertori farcit de sorpreses
Organitza: Ajuntament de Xàtiva Regidoria de Cultura Festiva
Col·labora: Generalitat Valenciana Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació; Xarxa.val; Sempre teua. La teua llengua
Patrocina: Inelcom i Hotel Montsant Plaça de Calixt III, la Seu
24h AL RAS FESTIVAL (Espai Jove) NITS DE DJ’S
Hugo Medina
ILL. César
DJ Bruno Mateu
Carlos Llácer
Organitza: Ajuntament de Xàtiva, Regidories de Cultura Festiva i de Joventut
Col·labora: Associació de DJ Xàtiva
Instal·lació Punt Violeta, Punt arc de Sant Martí i UPCCA
Auditori Jardí de La Pau
OBERTURA de portes a les 23h
DIVENDRES 16 D’AGOST
Segon dia de la Fira del Bestiar
9h OBERTURA DEL RECINTE DE LA FIRA DEL BESTIAR
Fira de bestiar cavallí, asinal i mular Exposició de cavalls P.R.E. (El recinte tancarà portes a les 22.30h)
9.30h XLII CONCURS OBERT DE DIBUIX I PINTURA INFANTIL I JUVENIL A L’AIRE LLIURE
Organitza: Associació d’Ames de Casa Tyrius, Xàtiva
Col·laboren: Aspromivise i Ajuntament de Xàtiva. Regidoria de Cultura Festiva
Patrocina: Coca-Cola, Hiper Asia i Adexa Jardí del Bes
10 h a 14h XLVII CONCURS DE TIR I ARROSSEGAMENT
Proves d’una, dues i tres haques, en diferents categories
Puntuable per a la Lliga de la Federació
Valenciana de Tir i Arrossegament
Organitza: Penya Tir i Arrossegament de Xàtiva
Patrocina: Ajuntament de Xàtiva
Regidoria de Cultura Festiva
Recinte Fira del Bestiar
10 a 14h i de 18 a 24h DÓNA’T A CONÉIXER (espai de promoció)
Associació Valenciana de Solidaritat amb Àfrica (AVSA)
Jornades informatives de serveis i activitats que ofereix l’associació
Coneix millor què passa amb les persones que necessiten emigrar i com afrontar aquesta realitat
Davant de l’Oficina d’Informació de la Fira d’Agost
11 a 14h EXHIBICIÓ DE KICK-BOXING
A càrrec del centre esportiu
THE MECHANIC TEAM
Exhibició monitorada per Dani Moscardó Albereda de Jaume I
12h EXHIBICIÓ DE DIVERSOS TIPUS DE DOMA EN PISTA COBERTA
Organitza: Centre Hípic La Font del Saladrar
Recinte Fira del Bestiar
13h ANIMACIÓ MUSICAL AL REIAL Xaranga Tercio de Birres
Organitza: Ajuntament de Xàtiva, Regidoria de Cultura Festiva
Albereda Jaume I, Reial de la Fira, Av Selgas
14h MASCLETÀ
Dispara: Pirotècnia Tamarit
Patrocinen: McDonald’s i Limpiezas
Tudela, Adexa Jardí de la Pau
17 a 20h XLVII CONCURS DE TIR I ARROSSEGAMENT
Proves d’una, dues i tres haques
Puntuable per a la Lliga de la Federació Valenciana de Tir i Arrossegament
Organitza: Penya Tir i Arrossegament de Xàtiva
Patrocina: Ajuntament de Xàtiva, Regidoria de Cultura Festiva
Recinte Fira del Bestiar
19h EXHIBICIÓ DE DIVERSOS TIPUS DE DOMA EN PISTA COBERTA
Organitza: Centre Hípic La Font del Saladrar Recinte Fira del Bestiar
19.30h TEATRE INFANTIL I FAMILIAR NASFERATU.Agransmals,estranysremeis
Companyia: Ameba Teatre
Idioma: Castellà
Gènere: teatre de l’absurd
Públic: infantil i familiar
Col·labora: Congelados Ángela, Coca-Cola
Col·legi Martínez Bellver
20h ESPAI GASTRONÒMIC
GASTRO ROD-ARTE
Espai gastronòmic de cuina
internacional sobre rodes (food trucks)
Tast del millors vins del celler Ladrón de Lunas
21h Actuació musical en directe de versions i música a la carta JESÚS CIGES
Organitza: Ajuntament de Xàtiva, Regidoria de Cultura Festiva Reial de la Fira
20.30h CLASSE D’EXHIBICIÓ DE ZUMBA (masterclass)
«Al ritme firer»
Organitza: Avanza Fitness A càrrec de Yan Espinosa Reial de la Fira
21h CONCERT NIT JOVE:
LIA KALI – THE TYETS – LA FÚMIGA
Producció: Ajuntament de Xàtiva i Pro21
Instal·lació Punt Violeta Punt arc de Sant Martí UPCCA
Entrada: preu general 15 €, en notikumi com o enfiraxativa.com, i en taquilla del Camp de Futbol La Murta el mateix dia del concert a 20 €
Obertura de portes una hora abans Camp de Futbol La Murta
22h UNA FIRA DE CINE
Projecció de la pel·lícula A TODO TREN 2 Projecció del documental del Fons Internacional Valencià de Solidaritat
Organitza: Ajuntament de Xàtiva, Regidoria de Cultura Festiva
Col·labora: Associació de Veïns i Veïnes
Barri Nord-Oest
Pista poliesportiva av. Ausiàs March, al Barri Nord-Oest
23h TEATRE A LA PLAÇA DE LA SEU
WIN WIN
Companyia: La Negra
Amb: Mireia Pérez i Carlos Amador
Idioma: valencià i castellà
Qualificació: teatre per a persones adultes
Gènere: comèdia
Patrocina: Inelcom i Hotel Montsant
Plaça de Calixt III, la Seu
23h NIT D’ORQUESTRA (propostes locals)
Actuació de:
CARA B
Grup de versions pop rock dels anys 80 Jardí El Palasiet
24h AL RAS FESTIVAL (Espai Jove)
NIT DJ amb:
Mark
Ernest Mossan
DJ Ciber
DJ Robres
Organitza: Ajuntament de Xàtiva, Regidories de Cultura Festiva i de Joventut
Col·labora: Associació de DJs Xàtiva
Instal·lació Punt Violeta i Punt arc de Sant
Martí
Jardí de la Pau (auditori), obertura de portes a les 23h
DISSABTE 17 D’AGOST
Tercer i últim dia de la Fira del Bestiar
9h OBERTURA DEL RECINTE DE LA FIRA DEL BESTIAR
Fira de bestiar cavallí, asinal i mular
Exposició de cavalls P.R.E. (El recinte tancara portes a les 22.30h)
10 a 14h XLVII CONCURS DE TIR I
ARROSSEGAMENT
Proves d’una, dues i tres haques, a les diferents categories
Puntuable per a la Lliga de la Federació
Valenciana de Tir i Arrossegament
Organitza: Penya Tir i Arrossegament de Xàtiva
Patrocina: Ajuntament de Xàtiva, Regidoria de Cultura Festiva Recinte Fira del Bestiar
10h TORNEIG AUTONÒMIC D’ESCACS PER EQUIPS
Categories infantil i sénior
Format tots contra tots
En finalitzar, lliurament de premis i trofeus
Organitza: Club d’Escacs La Primitiva Setabense de Xàtiva
Col·labora: Ajuntament de Xàtiva, Regidoria d’Esports
Centre Social de Majors (c/ Abú Masaifa, 9B)
10.00 a 14.00 h i de 18.00 a 00.00 h, ESPAI DONA’T A CONÉIXER (espai de promoció)
Associació Valenciana de Solidaritat amb Àfrica (AVSA)
Jornades informatives de serveis i activitats que ofereix l’associació
Coneix millor què passa amb les persones que necessitem emigrar i com afrontar aquesta realitat
Davant de l’Oficina d’Informació de la Fira d’Agost
11.30h DESFILADA EQÜESTRE PER LA CIUTAT
(Eixida des del recinte de la Fira del Bestiar)
12h ESPECTACLE EQÜESTRE AL REIAL DE LA FIRA
Organitza: Centre Hípic La Font del Saladrar Acte institucional accessible per a persones sordes (ILSE)
13h LLIURAMENT PREMIS DEL XLII CONCURS DE DIBUIX I PINTURA
INFANTIL I JUVENIL A L’AIRE LLIURE I INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ
Exposició d’obres guanyadores, fins el 31 d’agost
Col·laboren: Aspromivise i Associació d’Ames de Casa Tyrius
Patrocinen: Adexa, Coca-Cola, Hiper Asia Casa de Cultura, Saló d’Actes 1ª planta i sala entresòl
13h ANIMACIÓ MUSICAL AL REIAL
Grup de Batucada Rytmus
Organitza: Ajuntament de Xàtiva, Regidoria de Cultura Festiva Albereda Jaume I
14h MASCLETÀ
Dispara: Pirotècnia Nadal Martí
Patrocina: Family Cash
Jardí de la Pau
18h TANCAMENT DEL RECINTE DE LA FIRA DEL BESTIAR
19h EXHIBICIÓ DE TAEKWONDO
A càrrec del centre esportiu: CLUB TAEKWONDO LA COSTERA
Exhibició monitorada per professorat del
centre
Albereda de Jaume I
19.30h TEATRE INFANTIL I FAMILIAR
MICE THE RAT CIRCUS
Companyia: Martini & Manzani
Idioma: sense text
Gènere: teatre-circ
Públic: familiar (majors de sis anys)
Acte accessible per a persones sordes (format visual)
Col·labora: Congelados Ángela, Coca-Cola
Col·legi Martínez Bellver
21h ESPAI GASTRONÒMIC
GASTRO ROD-ARTE
Espai gastronòmic de cuina internacional sobre rodes (food trucks)
Actuació musical en directe de versions i música a la carta
GEORGE M
Organitza: Ajuntament de Xàtiva. Regidoria de Cultura Festiva
Reial de la Fira
22h UNA FIRA DE CINE
Projecció de la pel·lícula CAMPEONEX
Organitza: Ajuntament de Xàtiva, Regidoria de Cultura Festiva
Col·labora: Associació de Veïns del Barri
Nord-Oest
Pista Poliesportiva Av Ausiàs March al Barri Nord-Oest
23h TEATRE A LA PLAÇA DE LA SEU L’ÚLTIMBALL
Companyia: L’Horta Teatre
Amb Carles Alberola i Alfred Picó
Idioma: valencià
Qualificació: teatre per a persones adultes
Gènere: comèdia
Col·labora: Generalitat Valenciana
Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació; Xarxa.val; Sempre teua. La teua llengua
Patrocina: Inelcom i Hotel Montsant Plaça de Calixt III, la Seu
23h GRAN CONCERT
JUAN MAGÁN I JUANJO GARCÍA
Producció: Ajuntament de Xàtiva
Entrades: 20 €
Venda a través de www.firaxativa.com o www.atenea360.com, i en taquilla el mateix dia del concert
Instal·lació Punt Violeta
Obetura portes 1 hora i mitja abans de començar Camp de Futbol La Murta
23h NIT DE CONCERT PER AL RECORD “HOMENATGE A BRUNO LOMAS”
SALMAGUNDÍ BAND
Amb artistes locals
Organitza: Ajuntament de Xàtiva
Regidories de Cultura Festiva i de Benestar Social Jardí El Palasiet
24h AL RAS FESTIVAL (Espai Jove)
Nit de grups
-EL MUNDO DE WAYNE
-DISOLUTO
Organitza: Ajuntament de Xàtiva, Regidories de Cultura Festiva i Joventut
Instal·lació Punt Violeta
Jardí de La Pau (auditori)
Obertura de portes a les 22.30h
DIUMENGE 18 D’AGOST
Una fira inclusiva, una fira sense soroll Dia Firer Asperger-TEA
Des de les 10 fins a les 13h i de les 18 fins a 22h, una fira sense soroll
10h INAUGURACIÓ JORNADA UNA FIRA
SENSE SOROLL
Amb la presència de:
Roger Cerdà, Alcalde de Xàtiva
Maria Beltrán, Regidora de Cultura Festiva
Àngela Agustí Bordera, Reina de la Fira d’Agost
Isabel Aguado, Presidenta d’AXATEA Pedro Tortosa, representant de les atraccions de la Fira d’Agost Oficina d’Informació de la Fira d’Agost
10.00 h a 14.00 h, I SIMULTÀNIA
D’ESCACS RUTA DELS BORJA
30 jugadors desafiaran al número 1 d’Espanya “GMSPIDERIBARRA”
Organitza: Club Escacs Xàtiva
Col·labora: Ajuntament de Xàtiva, Regidoria d’Esports Reial de la Fira, albereda de Jaume I
11h ACTIVITATS I TALLERS INFANTILS
Organitza: AXATEA
Patrocina: Ajuntament de Xàtiva, Regidoria de Cultura Festiva Albereda Jaume I (espai corresponsable)
13h ANIMACIÓ MUSICAL AL REIAL
Colla de Dolçaines i Percussió La Socarrà
Organitza: Ajuntament de Xàtiva, Regidoria de Cultura Festiva Albereda de Jaume I, Reial de la Fira, avinguda de Selgas
14h MASCLETÀ
Dispara: Pirotècnia Valenciana
Patrocina: Stil Conversion Jardí de la Pau
19h EXHIBICIÓ-TORNEIG D’ESGRIMA
Organitza: Club d’Esgrima Xàtiva
Col·labora: Consell Esportiu Municipal Reial de la Fira
19.30h TEATRE INFANTIL I FAMILIAR MAI PLOU A GUST DE TOTS
Companyia: Xarop Teatre
Idioma: valencià
Gènere: teatre musical amb titelles
Públic: familiar
Col·labora: Congelados Ángela, CocaCola
Col·legi Martínez Bellver
20h ESPAI GASTRONÒMIC
GASTRO ROD-ARTE
Espai gastronòmic de cuina internacional sobre rodes (food trucks)
Actuació musical en directe de versions i música a la carta
Grup CICCO TIÑONE
22.30 h, BROXX DJ
Organitza: Ajuntament de Xàtiva Regidoria de Cultura Festiva Reial de la Fira
21h FESTA-SOPAR DE PERSONES JUBILADES I PENSIONISTES
Amb la actuació de:
DJ MAYTE i GRUPO IMAGEN
Organitza: Ajuntament de Xàtiva
Regidories de Cultura Festiva i de Benestar Social
Entrada gratuïta amb invitació
Col·labora: Óptica Central, Tiaki Viajes i Gaes Xàtiva
Acte accessible per a persones sordes (ILSE)
Camp de Futbol La Murta
23h TEATRE A LA PLAÇA DE LA SEU EL MOBLE
Companyia: Albena Teatre
Amb Juli Disla i Sílvia Valero
Idioma: valencià
Qualificació: teatre per a persones adultes
Gènere: comèdia
Col·labora: Generalitat Valenciana Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació; Xarxa.val; Sempre teua. La teua llengua
Patrocina: Inelcom i Hotel Montsant Plaça de Calixt III, la Seu
23h NIT REMEMBER
«TORNEM ALS 90»
Amb: Raúl Platero, Coqui Selection, José Coll
Javi Patiño, Sagy B2B Vicente
Col·labora: Associació de DJs Xàtiva
Organitza: Ajuntament de Xàtiva
Jardí El Palasiet
24h AL RAS FESTIVAL (Espai Jove)
RAINBOW PARTY
La celebració vibrant de la cultura LGTBIQA+
Amb: DJ Salva Faus (Deseo54 i Activa FM) i l’orquestra Platino
Organitza: Ajuntament de Xàtiva Regidories de Cultura Festiva i de Joventut Instal·lació Punt Violeta i Punt arc de Sant Martí Jardí de la Pau (auditori), obertura de portes a les 23h
DILLUNS 19 D’AGOST
9.30h XIII TORNEIG DE TENNIS TAULA FIRA D’AGOST
Inscripcions des de les 9.30h Inici de la competició a les 10h Organitza: Tennis Taula Xàtiva Club i Consell Esportiu Municipal Reial de la Fira
10.15h XXXV TROFEU DE CICLISME
FIRA D’AGOST
Categories Élite / S23 – Rànquing RFEC
1.12.5 – Challenge CV
Organitzen: Club Ciclista Bicicletes Sanchis i Ajuntament de Xàtiva
Col·laboren: Consell Esportiu Municipal, Diputació de València, Generalitat Valenciana
Eixida i meta al carrer de la Baixada de l’Estació
10.30 a 13.30h DONA’T A CONÉIXER (espai de promoció)
JOC, Infojove i Consell de la Joventut a la Fira: informació per a les persones joves
Organitza: Ajuntament de Xàtiva
Regidoria de Joventut
Davant de l’Oficina d’Informació de la Fira d’Agost
13h ANIMACIÓ MUSICAL AL REIAL
Grup de Batucada Rytmus
Organitza: Ajuntament de Xàtiva, Regidoria de Cultura Festiva Albereda Jaume I 14h MASCLETÀ
Dispara: Pirotècnia Crespo
Patrocina: Excom, Carbónica Setabense, Talleres Paquito, Mancomunitat La Costera – Canal Jardí de la Pau
19.30h TEATRE INFANTIL I FAMILIAR
KARPATY
Companyia: La Troupe Malabó
Idioma: sense text
Gènere: teatre-circ
Públic: infantil i familiar
Acte accessible per a persones sordes (format visual)
Col·laboren: Congelados Ángela, CocaCola
Col·legi Martínez Bellver
20.30h ESPAI GASTRONÒMIC
GASTRO ROD-ARTE
Espai gastronòmic de cuina internacional sobre rodes (food trucks)
Actuació musical en directe de versions i música a la carta
Grup KISS
22.30 h, S GARI
Organitza: Ajuntament de Xàtiva
Regidoria de Cultura Festiva
Reial de la Fira
21h FESTA DE LES PAELLES
A les 19.00 h, comença el repartiment de condiments
Taules màxim de 10 comensals, aforament limitat
Accés al recinte exclusivament amb entrada personalitzada
23h Fi de festa amb l’orquestra LA ÓXIDO
Instal·lació Punt Violeta i UPCCA
Pàrquing pavelló voleibol
Patrocinen: La Fallera, MercaXàtiva, Ca Conxa, Óptica Central, Carbónicas
Gestió de tiquets-entrada del dia 24 de juliol al 10 d’agost a la plataforma www.atenea360.com
23h TEATRE A LA PLAÇA DE LA SEU
WAR BABY
Una sàtira antibel·licista
Companyia: Yllana
Amb: Marcos Ottone, Juan Ramos, Joe O’Curneen, Fidel Fernández i David Ottone
Idioma: gestual - Acte accessible per a persones sordes (ILSE)
Qualificació: teatre per a per a persones adultes
Gènere: comèdia
Patrocina: Inelcom i Hotel Montsant
Plaça de Calixt III, la Seu
23h GRAN CONCERT:
ANA MENA
Bellodrama Tour
Organitza: Ajuntament de Xàtiva
Producció: Ajuntament de Xàtiva
Entrades: 20 €
Venda a través de www.firaxativa.com o www.atenea360.com, i en taquilla el mateix dia del concert
Instal·lació Punt Violeta Obertura de portes una hora abans de començar
Camp de Futbol La Murta
23h NIT DE SAINETS (propostes locals)
AUTOESCOLA FITTIPALDI
Falla Sant Jordi
MICU I TUCU
Falla El Cid
GANES D’AGRADAR
Falla del Raval
AÇÒ ÉS AMOR A LA VALENCIANA
Falla Sant Feliu
Organitza: Ajuntament de Xàtiva Col·labora: Generalitat Valenciana Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació; Xarxa.val; Sempre teua. La teua llengua
Jardí El Palasiet
24h AL RAS FESTIVAL (Espai Jove)
Nit d’orquestra
HUMAN ORQUESTA
Bona música del pop-rock espanyol i internacional
Organitza: Ajuntament de Xàtiva
Regidories de Cultura Festiva i de Joventut
Instal·lació Punt Violeta
Jardí de la Pau (auditori), obertura de portes a les 23.30h
2h NIT DE CANT D’ALBADES
Cantada d’albades tradicionals a l’estil de Xàtiva
Amb els cantadors i cantadores:
Fernando Ferrer, Llorenç López, Jacint Hernández, Pilar Cuenca, Antoni Guzmán i Josep Manuel Cháfer
Participa: Colla de Dolçainers, Dolçaineres i Percussió La Socarrà Ajuntament de Xàtiva. Regidoria de Fira i Festes
Col·labora: Assoc. Cult. Festes de l’Hort de Mora
Plaça i barri de l’Hort de Mora
DIMARTS 20 D’AGOST
10h EXHIBICIÓ D’ESGRIMA
Organitza: Club d’Esgrima Xàtiva
Col·labora: Consell Esportiu Municipal Reial de la Fira
10.30h ESPAI DONA’T A CONÉIXER (espai de promoció)
CELEBRACIÓ DEL DIA MUNDIAL DE LA FOTOGRAFIA
Diverses activitats fotogràfiques per a commemorar l’efemèride
Organitza: AFSA, Agrupació Fotogràfica Setabense d’Aficionats i aficionades Albereda de Jaume I
13h ANIMACIÓ MUSICAL A LA FIRA
Xaranga Tercio de Birres
Organitza: Ajuntament de Xàtiva Regidoria de Cultura Festiva
Albereda de Jaume I, Reial de la Fira, avinguda de Selgas
14h MASCLETÀ
Dispara: Pirotècnia Hnos. Caballer
Patrocina: Mafercon, Hidronatur by plasvina, Carralero Clínica Dental Avanzada
Jardí de la Pau
19h XXII CONCURS INTERNACIONAL DE BEVEDORS I BEVEDORES D’ORXATA AMB FARTONS
Organitza: Xococap SL Col·labora: Fartons Polo
Patrocina: Ajuntament de Xàtiva Regidoria de Cultura Festiva Inscripcions a partir del dia 1 d’agost a Xococap (av. Jaume I)
Reial de la Fira
23h ACTE DE CLOENDA DE LA FIRA D’AGOST 2024
Acomiadament d’Àngela Agustí Bordera i de la seua Cort d’Honor
Espectacle de cloenda: THIS IS MICHAEL
Tribut a l’artista Michael Jackson. Col·labora: Impresión21, Ulsan Motor concessionari Kia Xàtiva, Decathlon, Adexa, Coca-Cola, Jardí Bioverd SL, Smartt Mobiliari, FamaLiving Xàtiva, Recreativos Saetabis
Entrada gratuïta
Acte accessible per a persones sordes (ILSE)
Obertura de portes una hora abans Camp de Futbol La Murta
En acabar:
Castell de Focs Artificials
Dispara: Pirotècnia Hnos. Caballer
Patrocina: Recreativos Saetabis, Inelcom i Hotel Montsant
Voltants del Camp de Futbol La Murta
CORT D’HONOR
SANDRA GARCÍA GOSALBES
PAULA BOLUDA BONORA
ANA GIRONÉS SORIANO
ANDREA CUQUERELLA TORTOSA
LA FIRA ÉS ART
Els orígens de la Fira tenen una clara vocació ramadera, en un indret concret intramurs de la ciutat. Però des de ben prompte, al voltant de la mateixa, van començar a produïr-se altres activitats. I, aquestes, en molts casos, anaven vinculades a la creativitat dels éssers humans. Lligada a l’activitat primigènia, arribarien comerciants que eren a la vegada artesans, persones que treballaven diferents materials per donar forma a objectes, cadascun dels quals era únic, i que podrien entendre’s com una forma d’expressió artística. Amb el temps s’afegirien altres disciplines com la música i el teatre, omplint els carrers xativins amb cançons, melodies i representacions teatrals. I en temps més recents, el disseny gràfic i la pintura es sumarien per atorgar color i per anunciar la festa. Arribaria, en últim lloc, la fotografia, encarregada d’immortalitzar els dies de Fira.
Atenent a cadascuna d’aquestes vessants artístiques, s’estructura el present llibre, ordenant-se per capítols els quals responen al disseny gràfic en primer lloc, la pintura acte seguit, la música en tercer lloc, la fotografia posteriorment, el teatre després i, per últim, l’artesania. Sempre, tots ells, amb una mirada des de la Fira.
Així, el primer capítol, el del disseny gràfic, s’obri amb Vicent Molins i la història del cartell anunciador de la Fira obra d’Andreu Alfaro. Segueix Xavi Aliaga, amb un recorregut pels cartells de Fira i, de manera més concreta, els realitzats en el segle XX. Continúa Luis Matèu, amb un anàlisi tipogràfic dels propis cartells, analitzant els tipus de lletra que s’han emprat al llarg dels anys. Per la seua banda Antoni Martínez Revert fa un breu repàs als cartells de Fira des dels seus començament per incidir en la construcció del que va realitzar Hernández Mompó i també en la creació de cartells que guanyarien el Premi Nacional Alimara.
El segon capítol, el dedicat a la pintura, conta amb les veus autoritzades d’Adrià Pina, que relata la seua relació amb Xàtiva a través de la pintura; i la participació d’Isaïes Blesa, que parla sobre els premis de pintura de la ciutat. També la de Vicente Gabriel Pascual Montell, qui fa un anàlisi de les pintures que s’han realitzat al voltant de la Fira. Tanca el capítol Rafael Armengol, qui també conta quines han estat les seues interaccions pictòriques amb Xàtiva i detalla com va el·laborar el cartell anunciador, sent originàriament una pintura.
El de la música és el tercer capítol, que comença amb un text de Leticia Camarasa sobre les diferents formes que ha tingut la música al llarg dels segles durant la Fira de Xàtiva. Continúa Joan Ramos, amb un relat que parla d’allò que el va inspirar per a crear el cartell de Fira de l’any 1985, i que guarda una estreta relació amb el món de la música. A continuació, Agustí Garzó incideix en com van impactar i quins van estar els resultats dels festivals que es van cel·lebrar durant uns anys en els dies de Fira baix el nom de Socarrat Festival. Per últim, Pep Gimeno “Botifarra” ens recorda unes dites de Fira.
El quart capítol és el dedicat a la fotografia. Obri el mateix Sergio Rubio Tormo amb un text al voltant de la història de la fotografia i com aquesta ha impactat en la Fira, convertint-se en part de la seua memòria visual. Segueix Sara Atienza, que parla de la importància de les activitats organitzades per AFSA en Fira i de com es busca adaptar-se a les tendències actuals i als dispositius del moment. L’última intervenció corre a càrrec d’Antoni Marzal, qui, amb les seues fotografies, il·lustra moments de les fires dels darrers anys.
El cinqué capítol és el dedicat al teatre. Comença amb Ruth Cebrián, qui fa un recorregut històric per les activitats teatrals desenvolupades en Xàtiva durant segles en el marc de la Fira. Continúa Víctor M. Torres, parlant des de la retentiva però en un plànol més contemporani. Tanca Àngela Mas Terol, amb el recordatori d’un excel·lent exemple d’espectacle gaudit durant la Fira de 1986: Slastic, d’El Tricicle.
L’últim capítol és el dedicat a l’artesania. Pep Gimeno “Botifarra” recorda oficis i activitats desenvolupades durant la Fira; Lucía Perucho parla de l’ofici del llibreter com a firer i memòria de la festa; per últim, i tancant el llibre, Iván Català parla dels garrots i els ventalls com a exemples d’artesania representativa de la Fira d’Agost.
És a través de l’art com es vertebra aquest llibre, el qual vol exercir, a la vegada, com a dipòsit de records de la Fira. Un dipòsit memorístic que ens permet narrar aquesta festivitat des de la seua creativitat.
DISSENY GRÀFIC
DISSENY GRÀFIC
I ANDREU ALFARO
PER FI VA FER EL CARTELL DE LA FIRA DE XÀTIVA
Vicent Molins
En 1995 l’escultor Andreu Alfaro era el triat per a fer el cartell de la Fira de Xàtiva. Una decisió política ho va evitar fins que, gairebé trenta anys després, aquest cartell ha tornat a veure la llum.
Andreu Alfaro, Premi Nacional d’Arts Plàstiques, mestre de la geometria, no pot entendre’s sense la seua relació amb la societat pública. Les seues línies, que s’expandeixen a vegades fins a un infinit, com buscant el centre d’una terra desconeguda, amb un enorme afany d’equilibri, van contribuir a situar la democràcia moderna valenciana. L’avanç autonòmic va trobar en Alfaro una d’aquestes mans expertes capaç de retorçar una realitat complexa per a interpretar-la amb simplicitat.
Quan Alfaro intentava explicar el seu vincle entre l’escultura i la ciutadania, parlava de l’èxit de les seues obres a partir de l’oportunitat que poguessin ser vistes al carrer. Que “els qui la veuen tots els dies trobin que és alguna cosa més que una escultura: commemora o parla dels mateixos ciutadans”, comptava en la seua conferència en l’IVAM, en 2004, amb el títol Què puc dir jo d’Alfaro, si soc Alfaro? En aquesta línia, durant els últims anys, la seua escultura Cercle berninià va ocupar el vestíbul del Palau de la Generalitat, com a símbol del vincle entre els ideals de la societat valenciana.
Ho va fer fins fa pocs mesos, quan el canvi polític en la Generalitat va suposar també, a mode de canvi escènic, la retirada del Cercle. En juny s’oficialitzava la seua reubicació: està a Xàtiva, primer en l’antic convent de Sant Domènec i, més tard, en el Centre Cultural Raimon.
Unit a aquest anunci, Xàtiva ha presentat un element que, amb menys dimensions que una escultura, conté el seu mateix volum. Andreu Alfaro, qui va morir en 2012, presentava el cartell de la Fira d’Agost del municipi per a aquest 2024. Un altre cercle, gairebé virtuós, que usant el poder de la línia continua retorçant-se fins a establir una mirada amb la ciutadania, la de la capital de la Costera.
La dissonància temporal té un motiu. Alfaro va fer el cartell per a la Fira de 1995. Absolutament igual que el que s’ha presentat ara, a excepció de l’any. Per a Alfaro, pot
intuir-se, regia aquest mateix principi que els veïns veiessin a l’estiu un element continuat i sentís que els parlava a ells.
Des dels vuitanta, cada any, per a cada Fira, Xàtiva encarregava el cartell anunciador a un artista valencià de rellevància. Per això entre el portfolio estan Artur Heras, Hernández Mompó, Manolo Valdés, Rafael Armengol, Joan Ramos, Manuel Boix, Juan Genovés, Josep Renau, Adrià Pina o Joaquín Michavila. Per això havia d’estar Alfaro. Alfaro havia fet ja el cartell. Feia temps que sobrevolava la possibilitat d’encarregar-li-ho i va anar 1995 quan tot va encaixar. Només hi havia un asterisc menor: eleccions locals el 28 de maig, just abans de l’estiu. Alfaro feia mesos que s’havia posat a la feina. Ho tenia a temps, en la vespra.
Fig. 01. Esbós del cartell amb parts retallables per provar diverses composicions.
Alfaro havia estat treballant, des del moment en que va rebre l’encàrrec, en diferents propostes, les quals van explorar, en un principi, elements geomètrics senzills que representaven en uns casos banderes i en altres, persones, però sempre amb la característica comú de l’ús de la línia. També va treballar sobre la figura de Felip Vè, plantejant-se moltes opcions. I, com que llavors ja havia explorat el barroc a Alemanya i estudiat l’art i l’arquitectura d’aquell periode, va decidir explorar formes identificatives del patrimoni xativí, com la representació d’un arc apuntat o voltes de nervadura pròpies del gòtic i comuns en Xàtiva.
A la fi, es va decantar per un disseny que parlava de la continuitat, amb un traç que donava forma al text i que, a partir del mateix es dibuixava, mitjançant un sinuós recorregut concèntric, un rostre alegre.
Però el 28 de maig es va produir una bolcada amb l’ajuntament de Xàtiva. El PP de Rus va arrasar amb el 47,19% dels vots. La nova corporació va decidir cancel·lar l’acord amb Alfaro. El cartell de l’escultor de les avantguardes, de Chillida a Oteiza
passant per Andreu Alfaro, el cartell del 95, no va veure la llum. Va quedar sepultat per la història. Més aviat, regalat: perquè el seu autor va decidir donar-l’hi a un dels seus grans amics, Joan Juan Barberà, qui el va custodiar fins als seus últims dies. Alfaro va decidir no utilitzar aquest cartell, tampoc tenir relacions laborals amb l’equip de govern.
Progressivament Xàtiva i Alfaro (el seu llegat) han anat acostant-se. En 2020 la mostra Alfaro a Xàtiva. Diàleg amb la història, comissariada pels arquitectes Fran Silvestre i Pablo Camarasa, va posar a parlar als alfaros amb l’arquitectura monumental. Ha acabat per resultar intuïtiu que el cartell sortís del desterrament.
Tant la família del desaparegut Joan Juan com la d’Andreu Alfaro van interpretar que el desig d’Alfaro no es veuria afectat, i que el cartell per fi faria possible la trobada original entre Xàtiva i Alfaro. Han cregut que contribueix a enriquir el patrimoni de la ciutat.
Com escriu el periodista i escriptor Xavier Aliaga en aquest mateix llibre de la Fira, el
Fig. 02. Dietari d’Alfaro amb estudis previs. Arxiu Andreu Alfaro.
Fig. 03. Dietari d’Alfaro amb estudis previs. Arxiu Andreu Alfaro.
04. Dietari d’Alfaro amb estudis previs. Arxiu Andreu Alfaro.
cartell “mostra a un Alfaro fidel a la seua geometria de línies amb la qual es construeix també part de la tipografia i, al mateix temps, amb un toc expansiu, el somriure plena el centre de la composició”.
Gairebé trenta anys després, per fi Xàtiva té al seu Alfaro.
Nota: Aquest article és una adaptació del text publicat a CulturPlaza el dia 29 de juny de 2024.
Fig.
CARTELLS DE FIRA EN L’ERA
DEL DISSENY I LA IL·LUSTRACIÓ
Xavier Aliaga i Víllora
Des que a finals del segle XIX, com en qualsevol altra celebració arreu del món, la Fira d’Agost de Xàtiva començara a publicitarse a través de cartells, la tipografia i l’estètica d’aquestes creacions han funcionat com un mirall de l’època a la qual pertanyen, en termes socials però també artístics. I també aporten informació sobre tendències ideològiques quan aquests cartells són encomanats per les autoritats de torn.
Tota aquella evolució, des dels primers cartells, bàsicament tipogràfics, amb molts pocs elements visuals, fins la combinació entre l’obra d’artistes plàstics consagrats amb la irrupció del disseny, a finals del segle XX, està ben fixada gràcies a l’exposició que es va fer en el Museu de Belles Arts, “Un segle de Cartells de Fira 1889-2000”, i el corresponent catàleg ben interessant dels comissaris de la mostra.
L’objecte d’aquest article és completar modestament aquella indagació explorant el cartellisme més recent. Abans, però, una mica d’antecedents. Dels cartells tipogràfics dels inicis passàrem a principis del segle XX a una estètica molt més elaborada, amb el moviment modernista com a revitalitzant estètic. A les dècades posteriors, veurem petjades de l’Art Nouveau cartellistes tan importants com Renau, per citar el cas més emblemàtic. Malauradament, l’estètica dels cartells gairebé no presenta elements distintius de la Fira d’Agost xativina. Ni tan sols trets genèrics valencians. Es tracta de cartells amb motius andalusos, amb la dona com a protagonista, que convertia el certamen xativí en una mena de rèplica de la Feria d’Abril sevillana.
En les dècades del 1940 i el 1950, el panorama canvia, sobretot a través d’un artista fonamental com “Vernia”, qui renova el cartell firer des del punt de vista estètic i conceptual afegint elements nous com la inspiració basada en el còmic. Nous llenguatges que prefiguren el que vindrà. Però tot i que en alguns moments els cartells introdueixen
1 PÉREZ ROJAS, Franciso Javier / ALCAIDE DELGADO, Francisco Javier. 2000. Col·lecció del Museu de l’Almodí, Ajuntament de Xàtiva, 2001.
2 PÉREZ ROJAS, Francisco Javier. “Cuando Verna dio color a la Fira”, Llibre de la Fira d’Agost de Xàtiva 2021, Ajunta ment de Xàtiva.
3 Aquest text tracta també de complementar, des del punt de vista de l’anàlisi estètic, l’article “Els cartells de fira del segle XXI” d’Àngel Velasco Berzosa (Llibre de Fira 2022).
Un altre salt es produeix amb l’arribada de la democràcia, amb una corporació que encomana cartells a artistes emblemàtics com Artur Heras, Manuel Boix, Antoni Miró, Adrià Pina, Michavila, Joan Genovés o Rafael Armengol, els quals apugen el nivell artístic a costa, en ocasions, de d’aigualir o difuminar la connexió amb la Fira. D’aquest període, en tot cas, queden cartells tan emblemàtics i rotunds des del punt de vista artístic com el
Els cartells del segle XXI
En aquest període3, com en unes altres èpoques, s’alternaran els cartells escollits a través de concurs amb els encàrrecs directes per part de l’Ajuntament buscant figures de renom. El resultat és una col·lecció de cartells irregular, amb una varietat de tècniques, inspiracions i estètiques segurament sense precedents. Que reflecteix l’enorme creativitat i creixement del disseny i la il·lustració a casa nostra.
Així les coses, cap al final de la dècada dels 90 ja s’apunta una tendència cap al cartell producte del disseny i les ferramentes informàtiques. És l’entrada en la roda de dissenyadors com Sergio Iborra o Ibán Ramon, els quals operen un gir tant des del punt de vista de la tipografia com de la presentació dels elements. Tot, sense renunciar a la impressió estètica, a la voluntat artística. La tallada de meló i les estrelles d’Artur Heras per a l’any 2000 serà com una mena de cant del cigne d’un visió que connectava arts plàstiques i cartellisme. Començava una altra era, la dels dissenyadors i il·lustradors.
Els primers anys de la dècada del 2000 no són especialment innovadors, però deixen alguns cartells significatius com el de l’any 2003, quan un aleshores molt jove il·lustrador xativí, Xavi Sellés, deixa el seu segell amb un cartell divertit, atrevit i amb personalitat, que posa l’accent en la diversitat humana de la Fira d’Agost. Els següents exercicis, el meló recupera protagonisme, segurament en excés, com a element icònic de la festa. Almenys la creativitat dels dissenyadors aconsegueix mostrar el fruit de diverses maneres, la més original, possiblement, la del cartell de 2007, obra de Luis Matèu Juan, en què les tallades construeixen el nom de la ciutat.
Fig. 02. Cartell de Fira obra de Joaquín Michavila, 1992.
Fig. 03. Cartell de Fira obra de Luis Matèu, 2007.
En tot cas, s’estaven obrint les portes a la creativitat i la diversitat. El 2008 Vicente Tormo apel·la a un símbol firer universal, el cavallet, element que equilibra un cartell apte per a qualsevol festa amb una composició cromàticament atractiva i una actitud geomètrica que, de manera involuntària o no, connecta amb el muralisme de Renau. Més atrevida pel que fa al concepte és l’aportació de Francisco Pons i el cartell de 2009, amb el qual representa un alienígenes -el que sembla un pare i un fill- amb forma de botija, un element que apareix també en el disseny. La tipografia, igualment imaginativa, acaben de donar-li el toc a una composició d’aquelles que es guarden en la memòria.
Un any després, Juan Daniel Sanz Sanchis repeteix com a cartellista de fira però millorant substancialment el que havia presentat el 20014: el cartell de 2010 mostra un cambrer bevent de la botija que porta en la safata. Composició dinàmica, colorista i original que, a més d’inspirar-se en el còmic, recupera una activitat històrica, la carrera de cambrers. Segurament, cal ser xativí per connectar amb segons quines coses.
Amb una estètica deutora del collage, també es podia considerar trencadora la proposta de Patricia Albiol Vila, qui traça una connexió històrica fent de Lucrècia Borja, botija en mà, protagonista de la Fira. Això, sumat al monocromatisme violeta, dona com a resultat el primer cartell que podríem considerar obertament feminista en la col·lecció firera. L’exercici següent repeteix una dona, Neus Peropadre Pérez, amb un cartell sobri, eficaç i molt firer -amb el ventall com a motiu-, que contrasta amb l’esclat de color proposat per Agustí Llopis, guanyador del concurs el 2013: la figura d’una dona jove, exuberant i moderna amb una tallada de meló al cap i una botija en l’altra constituïa un plantejament recurrent però bonic, amb una estètica molt d’il·lustració de publicacions de moda i tendències.
El 2014, Marta Andrés i Pablo Camarasa li fan una repensada a l’imaginari simbòlic: hi ha en el seu cartell molts elements identificatius, com el meló, el garrot o el ventall, però els presenten d’una manera singular, com si es tractara de l’esbós d’una instal·lació. Sensació subratllada pel joc subtil amb les ombres.
El cartell per encàrrec
El balanç artístic dels cartells escollits per concurs no és menyspreable, serveix per mostrar el talent sobretot de dissenyadors i il·lustradors, però amb el canvi de govern a l’Ajuntament de Xàtiva, el 2015, es decideix a fer un gir buscant enriquir la col·lecció amb propostes d’artistes plàstics de reconegut prestigi, com s’havia fet en altres moments. El primer és el xativí Ernesto Garcia Lledó, qui fuig conscientment dels tòpics associats a la festa amb una obra que posa en primer terme el rei que va atorgar el privilegi a la ciutat, Jaume I, al voltant del qual teixeix una obra rica en textures cromàtiques.
La tendència històrica continua amb Xavier Mariscal, el 2016, però ara amb un toc ben atrevit i que segurament va agradar més fora que dins de la ciutat: un Felip V cap per avall entre el còmic i la reproducció històrica. El fort de la composició, amb tot, siga tal vegada l’aconseguida i càlida paleta de colors. L’absència d’elements firers podia generar un cert neguit, certament, però l’explotació dels tòpics mostrava un total esgotament. I costa
4 Des de l’època de Renau, millorar prestacions en el segon cartell ha estat una constant dels i les artistes que han repetit.
Fig. 04. Cartell de Fira obra de Xavier Mariscal, 2016.
trobar un símbol més xativí. Un altre artista de campanetes, l’il·lustrador Paco Roca, agafa el relleu el 2017, amb un cartell festiu i bonic, que juga amb referents medievals com el bufó i la princesa de conte. Amb el relleu del castell com a enganx local.
Per la seua banda, Mar Hernández Malota, el 2018, ret tribut a un dels racons més estimats de la ciutat, la Font del Lleó, que complia aquell any 200 anys. És un cartell també clarament d’il·lustradora i dissenyadora, que juntament amb el de Roca recupera l’essència de dècades anteriors. Un altre il·lustrador, Jorge Lawerta, portarà aquesta tendència el 2019 a l’extrem, amb un cartell modern i festiu que, per primera vegada, rep tribut a l’esmorzar firer. Un cartell del comboi que representa molt bé el signe dels temps i les orientacions del puixant disseny valencià.
L’any 2021, després del parèntesi pandèmic, el concepte fa un gir de 190 graus amb l’estudi de disseny Yinsen i les seues dues sòcies, María Pradera i Lorena Sayavera , les quals opten per un cartell senzill des del punt de vista cromàtic però molt pensat conceptualment en recuperar
l’estètica dels tradicionals socarrats. Pocs artistes havien conjugat amb tanta personalitat modernitat i tradició a l’hora d’afrontar el cartell.
Una creativitat que es desborda el 2022 amb Patricia Bolinches: anys després d’haver fet el cartell amb Beatriz Montañana, el 2004, la xativina millora exponencialment la proposta amb un sensacional tríptic, una botija cap per avall, la qual secciona i ompli consecutivament de sardines, garrots i gent. Tres composicions que difereixen també en l’atractiva i encertada combinació de colors. Un any després, un altre xativí, Cesc Roca, torna a un concepte més clàssic i colorista però que té el seu fort en una composició original, amb la Plaça de la Trinitat convertida en un immens gelat i, en segon terme, els imprescindibles cavallets. L’homenatge a la carrera de motos siga, tal vegada, l’element simbòlic més destacable.
I en aquest punt, arriben a un cartell molt especial, una obra fora de catàleg que correspon a un dels nostres artistes més importants, Andreu Alfaro. El cartell s’havia fet per a la Fira d’Agost de l’any 1995 i el canvi
Fig. 05. Cartell de Fira obra de Paco Roca, 2017.
Fig. 06. Una de les tres versions del cartell de Fira obra de Patricia Bolinches, 2022.
d’etapa política deixà l’obra en el calaix. Però ara es recupera i mostra un Alfaro fidel a la geometria de línies amb la qual es construeix també part de la tipografia i, alhora, amb un toc expansiu, el somriure que ompli el centre de la composició. Un cartell atípic que enriqueix la col·lecció amb la peça artística que li faltava.
Fig. 07. Una de les tres versions del cartell de Fira obra de Patricia Bolinches, 2022.
Fig. 08. Una de les tres versions del cartell de Fira obra de Patricia Bolinches, 2022.
EXPLORANT LA IDENTITAT
VISUAL: L’ÚS DE LA TIPOGRAFIA EN ELS CARTELLS DE LA
FIRA DE XÀTIVA
Luis Matèu
i arrelament. Són, tal vegada, els més reconeguts exemples aquells corresponents als cartells dissenyats per anys 1944, 1948, 1949, 1953, 1954, 1955, 1956, 1957, 1958, 1961, 1966 i 1967.
Però en aquestes dècades centrals del segle XX no sols destacaven aquests tipus de cartells descrits en el paràgraf anterior, sinó que també van ser comuns els dissenyats amb una forta influència del context social del moment, amb un ús de tipografies d’estètica austera i amb una força imponent, amb famílies serif rígides. Llavors, alguns
Durant el segle XX a Espanya, l’art de la tipografia manual va florir enmig d’una rica diversitat cultural i un context històric tumultuós. Malgrat els avanços tecnològics en la impressió, moltes impremtes i dissenyadors van optar per mantenir viva la tradició de la tipografia manual, creant obres d’art impreses que reflectien la identitat i la creativitat espanyola.
La tipografia manual espanyola del segle XX es va caracteritzar per la seua diversitat i el seu arrelament en les influències culturals locals. Des de les formes geomètriques i audaces de la tipografia modernista fins a les línies més tradicionals i ornamentadas de l’art barroc, els tipògrafs espanyols van explorar una àmplia gamma d’estils i tècniques.
Una fita important en la història de la tipografia manual a Espanya va ser la creació de l’Escola d’Art Tipogràfic a Barcelona en 1923. Aquesta institució es va convertir en un centre d’innovació i experimentació, atraient a talentosos dissenyadors i tipògrafs de tota Espanya i més enllà. Aquí, es va fomentar l’intercanvi d’idees i l’exploració de noves formes d’expressió tipogràfica.
Un dels noms més destacats en l’escena tipogràfica espanyola del segle XX va ser Josep Maria Pujol (1947-2012), conegut pels seus elegants dissenys tipogràfics que combinaven la influència modernista amb elements tradicionals espanyols. El seu treball reflectia un profund respecte per la història i la cultura de la nostra terra, al mateix temps que incorporava innovacions tècniques i estilístiques.
Un altre destacat exponent de la tipografia manual a Espanya va ser Enric Crous-Vidal (1908-1987), l’enfocament experimental de la qual i avantguardista ho va convertir en una figura influent en l’escena del disseny gràfic espanyol. Les seues tipografies, caracteritzades per formes abstractes i dinàmiques, van desafiar les convencions establertes i van posar de manifest el potencial creatiu de la tipografia com mig artístic. El primer va influir en artistes com Vernia, qui es va ocupar de la realització de diversos cartells de Fira, mentre què el segon influiria sobre figures com la d’Isaac, el treball del qual s’extendria fins a les darreries dels setanta.
04. Flash ND, d’Enric Crous-Vidal, 1953.
L’arribada dels 80 va portar un gran canvi respecte a la confecció del cartell de Fira: des del començament d’aquesta dècada van començar a contractar a coneguts artistes valencians que van donar lloc a una col·lecció de cartells única i d’inestimable vàlua i que en l’actualitat, i amb la recuperació del cartell d’Alfaro que engrossa aquesta llista, es pot afirmar que, part de la identitat de la Fira de Xàtiva es troba als seus cartells anunciadors.
Cada cartell amb el segell propi d’un artista valencià del moment, que a la vegada havia dissenyat una tipografia adequada per a l’encàrrec que portava entre mans. Començant amb Artur Heras, qui enceta i tanca aquesta llista de grans artistes, va generar dos tipografies completament diferents. La primera, molt semblant a l’Optima que hui ofereixen els Mac, mentre què la segona, corresponent a un original cartell que ja mostrava les seues intencions de distingir-se de la resta presentantse en format horitzontal, presentava una tipografia producte de la seua destressa com a il·lustrador. Una tipografia fresca i dinàmica, creada ex-profés per a l’ocasió, i que també, juntament amb l’imatge del cartell, va servir per donar forma al logotip de la commemoració del 750 aniversari de la Fira.
Però dins d’aquestos cartells que són en realitat obres d’art, podem crear una classificació atenent a la tipografia. Primer, trobem aquells en els quals destaquen lletres sans-serif i que són clarament identificables. És el cas del cartell de 1984, obra de Rafael Armengol, el qual contava amb una tipografia
Fig.
sans-serif en majúscules, amb una forta presència i que hui podriem identificar com “negreta”. Una tipografia manual similar a la Impact que ofereixen els programes d’edició de textos. Altre cartell amb una tipografia distintiva va ser el d’Adrià Pina, amb una clara Helvètica en minúscules.
Destaca una altra vessant quant a l’ús tipogràfic, encetada per Manuel Boix l’any 1983, amb una combinació de tipus de lletra, on Xàtiva apareix en majúscules dibuixades a mà i simulant una romana, i la resta del text en un tipus que sembla redactat a mà i que entra en concordància amb la del cartell d’Hernández Mompó o el que anuncia la Fira enguany, creat per Andreu Alfaro l’any 1995.
Per últim, destaquen les tipografies creades seguint l’estètica del propi cartell com és el cas de la del realitzat per Manolo Valdés Antoni Miró, la primera adaptant els colors del cartell a les lletres i la segona adaptant aquestes a l’espai escenificat en el cartell, que no és altre que el claustre de l’Almodí.
Al llarg del segle XX, la tipografia manual
digital i els canvis en els gustos estètics. No obstant això, el seu llegat perdura en l’obra de dissenyadors contemporanis que continuen explorant les possibilitats expressives de la tipografia manual, mantenint viva una tradició rica en història i creativitat. En el cas dels cartells de fira, si ben bé en el cas del cartell de Juan Genovés l’any 1994 trobem un primer cas, seria en la segona meitat dels noranta quan s’imposaria, quasi de manera definitiva, l’ús de la tipografia digital. En aquestos anys cal destacar l’emprada per Iban Ramón al cartell que va realitzar per a la fira l’any 1997, on va fer ús d’una tipografia de sans serif de
Ja en dates recents s’aprecia una preponderància de tipografies Sans Serif: Des de la Metxa, emprada per Cesc Roca al cartell de 2023 i que guarda certa relació amb aquella creada per Manolo Valdés, fins a la de l’any 2021 que podria recordar a una Elianto o una Bauhaus Apex. En 2022, Patricia Bolinches va fer ús d’una altra Sans Serif amb un pes considerable, quasi com si es tractara de negretes, com també va ocórrer en el cartell de 2017.
Fig. 05. Cartell de Fira obra de Manuel Boix, 1983.
Fig. 06. Cartell de Fira obra d’Ibán Ramón, 1998.
CAP A UN NOU CARTELL DE FIRA
Antoni Martínez Revert
Les impremtes han estat, des de sempre, relacionades i atentes especialment amb els esdeveniments que generen producte imprès i tenen una projecció social determinant, perquè la seua presència, a recer d’institucions cíviques, religioses i polítiques, determinarà la seua importància, capacitat i prestigi. Per a les impremtes de Xàtiva era un honor gestionar el llibre i la cartelleria de Fira.
L’experiència ens ha demostrat que l’èxit en l’acceptació de les propostes comercials culturals i polítiques, té més a veure amb el fet de saber-les anunciar que no amb el seu valor implícits.
Aviat es va exhaurir l’etapa prèvia al que és la publicitat aplicada, artística i científicament, al consum, la que en l’actualitat s’imposa al consumidor. Tanmateix l’esquema bàsic perviu inalterable, perquè en tota publicitat hi ha una informació sobre el producte o una apel·lació explícita al mateix, per mitjà de cartells, etiquetes, logos, etc., una argumentació explícita o implícita sobre les qualitats, avantatges, característiques, etc. que valoren el producte (uns arrossos, uns cereals, un concert o una obra de teatre) i una conclusió que se sobreentén o que de manera subtil o imperativa al·ludeix al seu ús, a la seua compra, a l’assistència a un acte o a l’aquiescència amb una idea.
En el procés inicial, es tractava el component informatiu de l’anomenat missatge econòmic. El component cultural, més suggestiu, s’ha desenvolupat després, i ho ha fet intensificant la referència a la imatge complexa de l’objecte, a la imatge “al·legòrica” i a la que l’individu té de si mateix, amb la seua sensibilitat, les seues aspiracions i el seu subconscient, fins a crear, per reiteració, uns models capaços d’orientar el comportament acrític de la societat: consum, moda, eleccions, etcétera.
La publicitat, igual que tot text escrit, la primera cosa que ha de perseguir és la llegibilitat, la precisió i la claredat en el missatge, tot això serà conseqüència o repercutirà en un específic tractament de la tipografia que haurà d’atendre altres aspectes més enllà de la grandària del cos utilitzat, ja que per a l’impacte visual i la seua interiorització és important l’elecció de la família de tipus, la
seua grossor, el contrast dels seus traços, els remats, la maquetació i distribució de l’espai, el suport, la jerarquització de la informació, el color, la relació text-imatge i la seua sintaxi… La publicitat, com l’entenem avui, no pren carta de naturalesa fins el segle XIX. El cartell, com un pas més en la publicitat naix el mateix segle i aviat evolucionarà en la seua complexitat fins a convertir-se, durant tot el segle XX, en un element plàstic determinant del paisatge urbà.
A finals del segle XIX, i associat a l’aplicació de la cromolitografia o litografia en color, naix el nou art del cartellisme. La publicitat i el cartell van aconseguir difusió i qualitat amb aquest mitjà, quan l’economia liberal ho exigia perquè havia de crear i satisfer una creixent demanda, provocada per uns avanços tecnològics en els sistemes de producció. Amb els cartells es va revolucionar l’art de la publicitat.
A principis del segle XX, l’allau de cartells que ompliren places i carrers de pobles i ciutats entre 1910 i 1940, assoliren un altíssim nivell artístic i un gran sentit de la plàstica, tant tipogràfica com de la imatge.
Amb la República i durant la guerra civil, el País Valencià comptava amb una ampla nòmina d’artistes-il·lustradors. S’aprecia una intuïtiva aplicació del que ara ve dirigit per la psicologia del client, la “idiosincràsia” de l’empresa, l’estudi de mercat i la franja social a la que es dirigeix la publicitat o la consigna escaient.
Cal ací fer esment de quatre cartellistes no sols per la seua incontestable vàlua sinó perquè amb relació al País Valencià van protagonitzar la millor etapa del cartellisme i van generar escola: Josep Renau (19071982); Artur Ballester (1890-1981); Manuel Monleón (1904-1976); i Amster Mauricio (1907-1980), grafista polonès que va exercir a Madrid, València i Barcelona.
Les modernes idees, dirigides a totes las classes populars atenien l’educació infantil, el naturisme, un nou concepte de la moral en relació a la sexualitat etc. i van utilitzar tots els mitjans que permetia el paper imprès. Era també un disseny de guerra que animava la reraguarda a la producció i la col·laboració, i al front a la lluita contra l’enemic.
ara dissortadament minvant, tant ací com en el marc democràtic europeu.
Cartells de la Fira de Xàtiva
A Xàtiva, la història del cartell de Fira s’inicia amb tres cartells anònims, realitzats a (1889-1893), dedicats conjuntament a la Fira i els bous. En la majoria de casos es
prioritza el component publicitari dels bous, agombolats per l’estètica andalusa que triomfava aleshores. Aquesta estètica predomina fins a l’any 1939, feta excepció de
delirant, i Josep Renau, el de l’any 1931, que ofereix la primera estilització de la imatge i un tractament exquisit del text.
En general els autors han anat incorporant motius firers que van quedant-se per a sempre, siluetes molt reconeixibles de la ciutat, com el castell, la Seu, els focs d’artifici, la berbena, el bestiar etc. i, òbviament, els escuts municipals van adaptant-se al règim polític del moment.
Durant el període del franquisme, de 1939 a 1975, va destacar sobre tots José García Tortosa “Vernia”. És el primer que empra definitivament el disseny als cartells i amb ell, per primera vegada, la protagonista del cartell no serà una andalusa, serà una valenciana – fallera qui ens òbriga la porta de La Fira (1944). Va realitzar 12 cartells relacionant les imatges, fins i tot metafòricament (1949), incorporant icones, com el palmito, il·lustrat amb motius firers (1948), el botijó (1954), el meló d’Alger (1955)... Tanmateix, serà el
Si atenem a les característiques de la majoria de cartells, fins fa 70 o 80 anys, podem constatar la utilització dels majors cossos en plom, 22, 40 i 52, amb números, majúscules i cursiva, així com la confecció de tipus de fusta i boixos de diversa grandària, però, especialment, cal parar esment en com es dibuixaven o es projectaven a trepa les lletres una per una, tot per tal de garantir la llegibilitat en les circumstàncies que exigeix un cartell. ¿Qui no recorda els cartells anunciadors dels cines de Xàtiva amb lletra pintada blanc sobre negre? La façana del cine Setabense esdevenia un cartell complet amb lletra a la part de dalt (lettering) i imatges als expositors de baix (quadrets). Les noves tecnologies han canviat radicalment els paràmetres del cartell i de la seua projecció pública.
Cartells en democràcia
Sobre com determinar qui ha de ser cada any l’autor o autora del cartell de Fira s’ha discutit molt però s’ha escrit poc. El concurs és més democràtic... la designació ofereix més seguretats... pot ser un punt de partida per als nous valors... en tractar-se de signatures reconegudes... Realment són poques les alternatives: o les autoritats responsables de l’àrea de cultura, degudament assessorades, encomanen el cartell a un artista, amb certes garanties, o convoquen un concurs, i, degudament assessorades, nomenen un jurat que oferesca també certes garanties, perquè entre tants aspirant molts en tenen “de garanties”.
L’Ajuntament només té dues opcions, a dit o per concurs, per tal d’oferir a la ciutadania el cartell de Fira, i les dues s’han posat alternativament en pràctica. En democràcia, votada ja la constitució, abans que les eleccions als consistoris arribaren a pobles i ciutats, era un plaer veure com els cartells que guanyaven els concursos, cucaven l’ull a l’ideari col·lectiu amb quatribarrades i siluetes de Jaume I (Jaime Rullán, 1977). Des de la constitució del primer ajuntament democràtic han passat 44 anys i pel que respecta als cartells anunciadors de la Fira s’han repartit, segons la majoria política en l’Ajuntament, en cadascuna de les dues modalitats.
Fig. 03. Cartell de Fira obra de Vernia, 1957.
Manuel Boix, Rafa Armengol, Joan Ramos, Enric Solbes, Antoni Miró, Manuel Hernández Mompó, Manuel Valdés, Miquel Calatayud, Adrià Pina, Joaquín Michavila, Ricard Huerta i Joan Genovés. El cartell de l’any 1995, que havia de fer Andreu Alfaro, per raons que s’endevinen polítiques, no va veure la llum.
connotatiu que té, mai sabrem si per acabar amb ell com a imatge firera per excel·lència.
Amb el canvi de govern municipal, la segona etapa, que arriba des de 1995 fins a l’any 2014, va acollir, amb una excepció, als guanyadors del concursos: Vicente Lorenzo, Juan Daniel Sanz, en tres ocasions, Sergio Iborra, en dues ocasions, Ibán Ramón, Justo R. R., Xavi Sellés, Patricia Bolinches – Beatriz Montañana, Martín Forés, Luis Matèu, Vicent Tormo, Francisco Pons, Patricia Albiol, Neus Peropadre, Agustí Llopis i Marta Andrés –Pablo Camarasa.
L’excepció, abans esmentada, va ser l’any 2000, perquè es tractava del 750 aniversari de la Fira, – recordeu que en tenim des
En aquesta concursal etapa alguns llibres de Fira encartaren uns quadernets força interessants que recollien les obres aspirants al premi anual del cartell de Fira. Amb molt de nivell, el disseny s’empodera i canvia les formes, actualitza les imatges, oblidant les inveterades icones, i aporta elements que manlleva a la publicitat televisiva. En repassar la quantitat d’obres reproduïdes, t’adones que el jurat no ho va saber veure.
En la tercera etapa (2015 – 2023), una altra vegada amb el canvi del govern municipal, es torna a l’oferta personal de l’Ajuntament que van acceptar Ernest García “Kalfry”, Xavier Mariscal, Paco Roca, Mar Hernández “Malota”, Jorge Lawerta, María Pradera – Lorena Sayaveras “Yinsen Studio”, Patricia Bolinches, i Cesc Roca. En aquest cas la decisió d’escollir l’autor mostra un
Fig. 04. Cartell de Fira obra d’Artur Heras, 1982.
Fig. 05. Cartell de Fira obra de Ricard Huerta, 1993.
enfocament nou, superada la transició, que apunta a una joventut preparada i d’una projecció contrastada.
El segle XXI, marcat pel disseny i per l’ascendent atenció al component tipogràfic, acull dos períodes, 14 anys de concurs i 8 anys d’assignació, i s’ha de concloure que ni formal ni en els referents temàtics s’ha canviat molt, fins al punt de coincidir en el tipus de cartell que es presenta, la qual cosa vol dir que la manera d’escollir l’autor o autora no incideix de manera determinant en el resultat. I ho corrobora el fet que amb els dos sistemes de selecció ens trobem, al meu parer, clar, amb cartells realment extraordinaris i altres que... anuncien la Fira.
Els nous temps demanen un nou cartell i seran els artistes els qui evitaran que el cartell de Fira esdevinga una relíquia del passat, perquè, com diu Àngel Velasco “són els mateixos creadors els que continuen apostant pel cartell com una de les formes d’expressió artística més atractiva i són els nous mitjans de comunicació qui estan ajudant indirectament al cartell a continuar tenint una destacada presència en el difícil i complex món de la creació artística”.
Nous temps per al cartell
Ja no estan les parets farcides de cartells, ni omplin els carrers dels pobles. Si algunes ciutats en tenen, formen part del mobiliari urbà i, com a molt, serveixen per a ser conscients que es tracta de la mateixa imatge i producte amb els quals t’han trepanat el cervell en les televisions i mòbils, d’ús ineludible, o premsa i ràdio si en llegeixes o n’escoltes. Les tanques que encara instal·len a l’albereda per a les eleccions, recialla de quan el cartell tenia espai a tot arreu i complia amb la seua finalitat, donen tristor més que ànims per a votar una formació concreta. Informació, intencionalitat formativa, manipulació, conductisme, etc. empren ara altres camins, però han perdut el caràcter social i col·lectiu que els donava la plaça i el carrer. Els cartells de Fira no són ja un tema per al debat social com ho van ser els anys passats.
Eren diverses les raons subjacents però els cartells de Fira generaven expectació i debat. Les raons podien ser de gust dispar, de caire estètic, polític, moral i, fins i tot, d’interpretació intencionada davant els cartells abstractes d’Hernández Mompó (1988) i de Joaquín Michavila (1992), difícils de veure per a una majoria, o davant del divertit cartell d’Artur Heras, (1982) on una A enorme, principi de tot, inici de vida, es relaciona amb les tradicionals icones de la Fira: els joguets, el ball, les atraccions, els bous, l’escurà, la botija, el garrot... tot a l’empara d’una nit esplèndida d’estiu. Mentrestant el poble es debatia entre l’A com la inicial d’Aixativa o l’A com inicial del nom de l’amic Adolfo García, recordat polític local que aleshores monopolitzava el poder consistorial. També el cartell de Joan Ramos (1985) va alçar una bona polseguera amb la desbocada majoret marcant el pas.
A més de perdre la passada incidència social, ha perdut també la finalitat informativa, perquè el cartell de Fira, dirigit al poble i la contornada no trobarà qui s’entere de noves que calor i Fira seran presents a Xàtiva del 15 al 20 d’agost. El text principal sovint és il·legible segons la mesura que exigeix el contacte visual, i menys si vols saber que la Fira se celebra per Privilegi de Jaume I, des de 1250. Com que és text d’obligado cumplimiento, s’espera però no es veu.
Fig. 06. Cartell de Fira obra de Yinsen Studio, 2021.
Tanmateix resta el color, la imatge, les imatges, la relació d’aquestes en un cartell, les connotacions, els simbolismes etc. tot el que una imatge pot oferir com obra d’art. La paraula art, com la literatura, la música, la pintura... ara abasten no un món sinó tots els mons. A més de superar la impossibilitat de definir l’art, sens planteja qui serà el creador, amb quins paràmetres haurà de treballar i com es pot fer arribar a un públic receptor tan divers. Com que els paràmetres són infinits per a l’art, caldrà acceptar tot tipus d’expressió artística o potser caldria acotar l’ampli ventall?
En tot cas, el que no pot perdre el cartell és la voluntat de comunicació vers el ciutadà que passeja o camina pel carrer, l’estímul – el famós crit a la paret– per tal de captar l’atenció. Per això s’empren sovint imatges fascinants, provocadores, treballades en la seua grandària, fonamental en funció dels espais, i, òbviament, amb l’acurat missatge insert en el discurs comercial, social o polític, estructurat en paraula i imatge, barreja de signes i símbols. Tret d’excepcions puntuals, els bons cartells són els que han sabut equilibrar el component tipogràfic amb icones de l’imaginari col·lectiu més o menys conscient.
Anecdotari final
Tot i això, de tot hi ha en les dues maneres d’aconseguir anualment el cartell de Fira. Algunes anècdotes esbiaixen la gestió dels dos tipus de selecció, però en cap cas les invaliden.
Jo vaig presenciar els intents de convèncer
Renau, que ja l’any 1931 havia realitzat un “modern” cartell de Fira, perquè, cinquanta anys després, ens lliurara un nou cartell per a la Fira de 1981 – llavors com a regidor de l’Ajuntament ja havia iniciat la meua col·laboració amb la gestió firera que capitanejava el recordat Ramiro Pla La vinguda de Josep Renau a València, i puntualment a Xàtiva, va fer que es mogueren tots els fils possibles per tal d’aconseguir un cartell seu. No va ser possible i, finalment, l’insigne artista va consentir-oferir la reproducció de la part central d’un esbós d’un mural destinat al Centre energètic de la ciutat alemanya de Halle, el títol del qual era L’ús pacífic de l’energia atòmica
context simbolista de pau i progrés, la seua obra, llavors ja universal, podien, en el context dels dies festius, esdevindre una invitació a gaudir de la Fira.
D’entre les gestions que vaig protagonitzar, sols contaré, a petició del coordinador, Pablo Camarasa, la del cartell de l’any 1988. Amb motiu de la realització de la carpeta de gravats Homenatge a Picasso (1984), vaig conèixer personalment Hernández Mompó, extraordinari artista i millor persona i vaig pensar que seria una sort per a la fira i un regal per a la ciutat que acceptara fer el cartell. Dissortadament, la malaltia que patia de temps s’havia agreujat de manera que allò no era possible. Les converses amb la seua germana van concloure quan ens va oferir reproduir un quadre molt festiu que havia pintat per a un banc de Saragossa, del qual va aconseguir el permís. La meua obsessió per la tipografia va fer la resta. Per al text que havia d’acompanyar la imatge vàrem convenir que es buscaria una tipografia el més semblant possible a la seua particular i
Fig. 07. Cartell de Fira obra d’Hernàndez Mompó, 1988.
grafòleg. Jo, sabedor de la capacitat que l’amic Mario Gomis tenia i té en imitar cal·ligrafies, li vaig demanar que fera d’artista falsificador i així es va confeccionar el cartell de l’any 1988. Mario Gomis era, aleshores, secretari de l’Institut Josep de Ribera en el qual hem compartit docència un muntó d’anys. El quadre original portava per títol Mercat de la Plaça Redona (1985) i és, en paraules de Francisco Javier Pérez Rojas i de José Luis Alcalde, “un quadre que introdueix amb els seus signes un univers dinàmic i festiu, dialogant amb les creacions de Vernia o Heras”.
Dels cartells a concurs mantindré silenci sobre alguna impròpia circumstància, per altra banda reiterada molt ocasionalment, però present en alguns jurats i tribunals que han de decidir sobre concessions i premis: sobre el criteri artístic, a vegades, preval allò de que el peix ja està venut.
El ben cert és que el cartell de Fira ha perdut el valor informatiu i perdent el carrer ha perdut la incidència social que tenia. Potser ha acabat venent el que ja no és a la venda, perquè aquelles fires mai no tornaran, és el moment de replantejar-se la seua continuïtat. O entestar-se a que el cartell siga una obra d’art d’aquelles que s’esperaven i es buscaven pel plaer de posseir-les, de penjar-les a la paret o de mostrar-les. En puritat, ja no seran cartells, tot i que seguirem parlant de cartells de Fira, seran obres d’art, més o menys celebrades, que l’Ajuntament haurà de difondre amb tots els mitjans al seu abast.
Amb barquetes, cavallets, nòries... palmitos, garrots, botiges... figues de pala, melons d’Alger, pomes de sucre... Entre els focs d’artifici i siluetes del skyline de Xàtiva amb la Seu i el castell s’enterboleix el record que el jovent ja no comparteix. Cal recuperar el component cultural que ha anant perdent-se.
El premi nacional Alimara
Vaja per davant que jo no hem considere un artista ni tampoc un dissenyador, per atent que estiga a la pintura i al disseny, però aquella experiència de l’any 85 pot ser profitosa per a algú del gremi, si més no, per la seua acceptació i reconeixement.
Havien passat sis anys de Fira democràtica i la publicitat del muntó d’actes, que sempre ofereix el teixit social de la ciutat, generava una abundantíssima cartelleria. Allò era i és un autèntic caos, cada entitat, associació o empresa anuncia al seu aire els seus actes o els que patrocina, aconseguint un conjunt tant variat com deplorable. Tanmateix, alguns anys entre el desori regnant es poden trobar joies de cartells “secundaris” per atendre teatre, esport, música... en general seguint els paràmetres del que cada any representa la Fira.
L’Ajuntament em va demanar que em responsabilitzara de l’organització de la Fira d’eixe any. Acordat que el cartell el faria Joan Ramos , vaig pensar que era el moment d’unificar uns criteris per a tota la publicitat. Pel que fa a la cosa pública, alguna cosa es va aconseguir, però a l’hora de fer ja sabem que la creativitat ens perd i molts van fer el que van voler. A qui no vaig poder influir va ser Ramos qui al cartell fa gala del tractament més horrible que es puga fer amb la tipografia i composició del text, si bé és veritat que
Fig. 08. Cartell de la Mostra de ball i cant de La Costera inclòs en la carpeta Premi Nacional Alimara, 1985.
la potència de la imatge no necessitava més que la paraula Xàtiva, horrible també en la seua resolució amb l’accent convertit en apòstrof, per a situar en l’espai i en ple agost, la imminència d’una fira que, al cartell, es presenta plena d’alegria, música, diversió i, sobretot, de la transgressió necessària per al gaudi de la festa. Exemple perfecte de com un bon cartell amb un imatge alliberada de tota informació, insertada en el lloc i el temps escaients pot “cridar” i connotar un munt de coses en el ideari cultural col·lectiu.
A nivell institucional sí que podia decidir sobre la cartelleria d’aquella fira, de manera que, després de diversos esborranys vàrem decidir – els cartells es van imprimir en la impremta Martín Impressors, de València – que empraríem fotografies o imatges reelaborades, trencades o esgarrades transversalment amb uns colors per a cada disciplina que es llegira paral·lelament, i per al text escollirem una celeste, tipografia de caire clàssic, amb els punts escaients per al format.
Els cartells degueren agradar a l’Ajuntament, perquè se’ls van endur a Fitur, supose que com a motiu decoratiu de l’estant. A Madrid, per a satisfacció general, hom va demanar la possibilitat d’exposar-los a Barcelona, a Montjuïc, al saló Rodatur i allà el jurat corresponent va decidir atorgar al conjunt de cartells de la Fira de l’any 1985 de l’Ajuntament de Xàtiva el Premi Nacional de disseny Alimara.
Fig. 09. Cartell de la Mostra de pintura Josep de Ribera inclòs en la carpeta Premi Nacional Alimara, 1985.
Fig. 10. Cartell del Concurs Tir i arrossegament inclòs en la carpeta Premi Nacional Alimara, 1985.
Si voleu rellegir fragments o ampliar reflexions i dades sobre el tema dels cartells, entreverats als llibres de Fira podeu recórrer a:
- Un segle de cartells. 1889-2000. Fira de Xàtiva. Francisco Javier Pérez Rojas i José Luis Alcaide. Ajuntament de Xàtiva. 2000.
- “Els cartells de Fira del segle XXI”. Àngel Velasco. Llibre de Fira 2022, pp. 26-29. Ajuntament de Xàtiva.
- El llibre de la Fira de Xàtiva. Antecedents, evolució, continguts i característiques. De 1848 a 2007. Vicent Soriano. Diputació Provincial de València, 2007.
- Llibres de Fira i cartellística. Neus Castellano, Robert Martínez. Ajuntament de Xàtiva. 2000.
- “Dissenyar llibres... de Fira”. Toni Martínez. Llibre de Fira 2010, pp. 75-83. Ajuntament de Xàtiva.
- “Estirant per penúltima vegada del llibre de la Fira”. Toni Martínez. LlibredeFira2009, pp. 75-88. Ajuntament de Xàtiva.
- “La impremta Bellver i els cartells per a la Fira”. Toni Martínez. Llibre de Fira 2008, pp. 59-67. Ajuntament de Xàtiva.
- Modernitat tipogràfica. Imatge i paraula Toni Martínez. Diputació de València. Museu Valencià de la il·lustració i la modernitat. MuVIM, 2016.
- LaimpremtaaXàtiva.Latipografiadeplom des de Blai Bellver fins als nostres dies. Toni Martínez. (Sobre cartells i imatges, pp. 210255). Mateu Editors. 2010.
ELS CARTELLS DE FIRA DES DE LA MIRADA DE LA BAUHAUS
Pablo Camarasa
L’escola de la Bauhaus va sorgir en un moment en què es va poder racionalitzar i abaratir la producció de béns, a l’hora que es buscava aconseguir una cultura del poble i per al poble. Tot allò va donar lloc a un centre educatiu on, i també influit pel clima nacionalista que s’estava vivint llavors, es va desenvolupar una estètica i un llenguatge estilístic propi.
L’objectiu del seu claustre era el de dur endavant el que definien com idees modernes, així com també fusionar les acadèmies d’art, les escoles d’arts i oficis i les escoles superiors d’art. El resultat va ser una transmissió de coneixement d’unes disciplines a altres que va desembocar en un salt de qualitat en diversos sectors, com ara, el gràfic, el qual es pot deduir que es va veure molt influit per la representació gràfica arquitectònica.
Per poder evaluar l’impacte que sobre les arts gràfiques va tenir la Bauhaus, es podrien destacar alguns dels seus professors, però en aquest cas, aquell que es podria considerar més rellevant per a la present proposta va ser l’austríac Herbert Bayer, qui va començar a l’escola com a deixeble de l’hongarès László Moholy-Nagy i del rus Wassily Kandinksy.
El treball de Bayer està hui reconegut per tota la comunitat artística, doncs a més d’haver estat professor a la Bauhaus, també va ser director de la revista Vogue i va adquirir un gran reconeixement dins del món del disseny gràfic i de la publicitat, però també va explorar altres disciplines. A dia de hui, alguns dels museus més importants del món guarden alguns dels seus treballs.
A l’abric de Bayer es va introduïr un laboratori de tipografia i disseny gràfic, i a les seues ordres es van incorporar tota una sèrie d’innovacions en el camp del disseny que es poden definir com de tall constructivista i funcional. Com ja s’ha assenyalat anteriorment, les tipografies emprades eren sans serif i es van imposar composicions tipogràfiques amb geometries molt marcades i rigoroses. A sovint el text es justificava per ambdós costats, plenant l’ample de columna. També es generava una diferenciació entre el tamany dels textos, buscant establir jerarquia visual.
Com a principals característiques del disseny gràfic que es va dur a terme a l’escola de la Bauhaus es poden destacar la manca d’elements considerats innecessaris, l’articulació i l’accentuació de pàgines com a símbols diferents o d’elements tipogràfics destacats sobre fons de colors plans.
Fig. 01. Edifici de l’escola de la Bauhaus a Dessau.
De manera recurrent s’empraven formes elementals i pocs colors, sent el negre comú a totes les composicions.
Entre els elements compositius, van proliferar línies, cercles i quadrats que servien per a conduir a l’espectador cap a la part informativa del cartell. També es va generar amb asiduitat un tipus de cartell amb una informació clara i directa, sense afegits, així com una combinació de text i fotografia.
D’aquesta escola és característica la cura per l’ús de la tipografia, generant inclús tipus que a hores d’ara continúen emprantse. Tasques de sistematització tipogràfica on destacava l’èmfasi per la claritat, buscant lletres llegibles per damunt de l’estètica. Alguns dels professors que més van treballar en tipografia van ser el propi Herbert Bayer -Ell va desenvolupar, per encàrrec de Walter Gropius, una nova tipografia, batejada com Universal-, però també Joost Schmidt, László Moholy-Nagy i Josef Albers, a la vegada que s’endinsaven en el camp de la comunicació gràfica generant material gràfic com cartells que encara hui serveixen com a referents.
Seguint aquest estel, sorgeix la idea de com haguera estat la comunicació gràfica de la fira en cas que, d’alguna manera, la Bauhaus haguera estat vinculada a la ciutat. Evidentment, l’estètica urbana també seria diferent, així com altres aspectes, però en aquest cas el plantejament es centra únicament en la fira i en els cartells anunciadors de la mateixa.
Aplicant les idees d’aquesta prestigiosa escola alemanya, els cartells de la fira reduïrien els seus dissenys a geometries senzilles i molt marcades, de la mateixa forma que la varietat de colors en cada cas quedaria concentrada a unes poques mostres. Entre aquestos, el negre s’empraria com una constant en cada any. Per altre costat, la tipografia sempre seria sans serif, i, evidentement, pròpia d’aqueixes creades a la Bauhaus, com la Futura o la Bayer .
Els cartells es caracteritzarien per una comunicació gràfica senzilla, amb composicions esquematitzades i una informació directa.
XATIVA FIRa D’AGOST per privilegi de jaume i 2017
Començant per l’any 2017 on és el text el protagonista, sense cap altre element distintiu. Podria servir com el cartell d’orige, a partir del qual aniran sorgint altres amb presència d’elements geomètrics. En aquest cas, les dimensions del cartell ja varien respecte a les habituals, guardant una forma que tendeix més cap al quadrat. La tipografia emprada, Bebas Neue , fent ús de majúscules, prescindeix de les serifes, i és allargada i de notable grossor. Els colors utilitzats són propis dels treballs bauhausians, el roig i el blau, a més del negre, que en aquest cas funciona com a fons.
A l’any 2018, els cànons de la Bauhaus donen lloc a un cartell on la tipografia, una reinterpretació de l’esmentada Universal, novament té una importància cabdal, doncs a més de transmetre el missatge, actúa com a part de la il·lustració. En aquest cas, es mostra com una mena de projecció, amb una ombra que permet entendre que cada lletra gaudeix de volum. La composició de cadascuna de les lletres és el sumatori de diferents geometries. Formes senzilles que en alguns casos es repeteixen.
Per altre costat, apareix per primera vegada un element no tipogràfic que ajuda a entendre el cartell: Tres volums rectangulars superposats entre ells donen lloc a la silueta del que hom pot interpretar que és el castell de Xàtiva. El negre és la tonalitat única en el cartell, el qual s’executa sobre fons blanc, atenent a la plasticitat bauhausiana.
Fig. 02. Proposta per al cartell de la Fira de l’any 2017.
XATIVA FIRA
D
’AGOST
del 15 al 20 per privilegi de jaume i
Fig. 03. Proposta per al cartell de la Fira de l’any 2018.
L’any 2019 es planteja un cartell horitzontal, trencant amb els esquemes habituals. El disseny es recolza en volums rectangulars i una tipografia sans serif, una Helvetica Neue amb un pes mitjà en uns casos i light en altres. Una esfera trenca amb la rigidesa dels rectangles per incorporar un element de tall més orgànic, tot inspirat en el treball de Herbert Bayer realitzat el 1923 amb motiu d’una exposició cel·lebrada a la Bauhaus.
FIRA
D’AGOST
Fig. 04. Proposta per al cartell de la Fira de l’any 2019.
per privilegi de Jaume I
fira d agost XÀTIVA, 15-20 AGO, 2021
05.
per al cartell de la Fira de l’any 2021.
El cartell de 2021 es basa en la repetició d’un element, el semicercle. Aquest, i per contextualitzar l’obra dins de la festa que es commemora, mostra forma de tall de meló d’alger i es representa enfrontat, girat i voltejat, sempre cobrint la mateixa superfície cada dos talls. En conjunt, quatre columnes i cinc fileres formen una composició rectangular que ocupa el centre del cartell, amb text per damunt i per baix on s’explica a quina festa fa referència.
La tipografia és una evolució de les plantejades, o creades, per Herbert Bayer, però mantenint el seu esperit sans serif i les característiques formes corbes. En el conjunt de la composició hi ha una variació respecte als cartells anteriors, precisament des del punt de la tipografia, doncs es fa ús d’un segon tipus, més arquitectònic, però que guarda com a punt en comú amb l’altra una clara verticalitat. Es tracta d’una tipografia pertanyent a la família DIN i creada per Albert Jan-Pool, hereua de les creades en temps de la Bauhaus. DIN és l’acrònim de Deutsches Institut für Normung (Institut Alemà de Normalització).
Fig.
Proposta
FIRA D’AGOST
Del 15 al 20 d’agost Per privilegi de Jaume I
La proposta per a l’any 2022 la conforma un cartell on el tradicional gaiato firer és el protagonista, amb dues peces enfrontades diagonalment donant lloc a una geometria de formes senzilles, línies rectes com a cos central i línies corves a la part superior i inferior, conformant aquest element de petjada tan forta a la fira de Xàtiva. Com si l’autor del cartell fóra Joost Schmidt, inspirant-se novament en els relleus d’Oskar Schlemmer, la festa més important de l’estiu xativí estaria representada per un disseny ben interessant.
La tipografia, si Schmidt haguera estat darrere del cartell, haguera estat realitzada a mà a partir, probablement, d’una quadrícula, però en aquest cas, i fent ús de les ferramentes digitals que la tecnologia posa al nostre abast (i que en temps del propi Schmidt encara no hi eren), seria, novament, l’esmentada DIN, ara amb diferents pessatjes, veient tipus més verticals front a altres més horitzontals, a excepció del 2022 on s’empraria la tipografia anomenada, precisament, Bauhaus.
Per a l’any 2023, novament la sandia seria la protagonista. Línies rectes i un cercle donen lloc a un cartell que guarda tota la teoria plàstica de l’escola alemanya de les primeres dècades del segle XX. Geometries clares i un llenguatge molt identificatiu, amb la representació d’un meló d’alger en l’esmentat cercle, i una tipografia pròpia de l’escola amb un pes molt fi.
L’últim cartell proposat, el de 2024, es basa en una de les representacions més icòniques de la Bauhaus, la del cercle, el triangle i el quadrat. La imatge original incopora tots tres elements sent el cercle blau, el triangle groc i el quadrat roig, colors aquests primaris. La proposta d’adaptació a la fira modifica aquestos colors per donar lloc, amb el triangle, a un ventall, característic de la fira; el quadrat es representa amb unes línies a la part superior i un rectangle a la part inferior central que permeten entendre que es tracta d’un castell; mentre què el cercle, amb una combinació de verd i roig indica que és un meló d’alger. La tipografia, novament, torna a ser aqueixa dissenyada per Herbert Bayer.
Fig. 06. Proposta per al cartell de la Fira de l’any 2022.
Fira de Xàtiva 2023
Fig. 07. Proposta per al cartell de la Fira de l’any 2023.
FIRA D’AGOST 2024
Per privilegi de Jaume I
XÀTIVA DEL 15 AL 20
Fig. 08. Proposta per al cartell de la Fira de l’any 2024.
Aquesta interpretació de la fira de Xàtiva baix una mirada bauhausiana demostra que tota la simbologia que gira al voltant de la mateixa, i que grans artistes com Artur Heras han emprat en els seus cartells anunciadors d’aquesta festa, s’adapta perfectament al llenguatge establit a Weimar primer i a Dessau i Berlin després, així com també és prova evident que les obres realitzades pels artistes que es van formar en aquesta escola continúen funcionant com a peces d’actualitat. I, a tot allò, per tancar el cercle, l’autor del cartell anunciador d’aquest any 2024, va estar també un gran admirador de la Bauhaus i va reflectir els seus conceptes al conjunt de la seua obra.
PINTURA
PINTURA
PINTURA A XÀTIVA
Adrià Pina
Anar a Xàtiva suposava passar el port de Càrcer, que no era com el port de L’Olleria però també era dificultós, i quan era un xiquet el viatge em semblava llarg. Nosaltres anàvem tots els anys a la Fira d’agost amb la família i llavors em cridava molt l’atenció la quantitat de llocs, de les anomenades “paradetes”, que hi havien, perque hi havia de tot a la venda. A la fira, sempre que anaves, sempre t’emportaves alguna cosa, o comprat, en forma de regal, o també en forma d’inspiració.
Per altre costat, de la ciutat, la Font del Lleó, sempre captava la meua atenció, perque era on es trobava la gasolinera, el punt de trobada, i a més algú m’havia dit que aquella font l’havien canviat de lloc, cosa que em pareixia sorprenent. Aquesta era una de les més importants, però em resultaven molt cridaneres totes les fonts de Xàtiva, les quals recorde perfectament com eren.
Altre aspecte que cal destacar és que Xàtiva sempre ha tingut una forta relació amb la pintura, començant per Josep de Ribera , que el considere un dels grans artistes, i per les activitats i concursos que s’organitzen.
La meua primera interacció artística amb Xàtiva va ser el concurs de pintura a l’aire lliure. No recorde l’edat que tindria, al voltant de catorze o quinze anys. De fet, no recorde qui em va portar, crec que serien els pares, perque arribaves pel matí i la participació durava 2 o 3 hores, així que passaves tot el dia. Molt probablement aniria acompanyat per la família.
Em vaig iniciar en la pintura als dotze anys, així que em vaig presentar a aquell concurs sent encara molt jove. Aquell dia vaig pintar, precisament, la Font del Lleó. No conserve aquella pintura perque hi havia que entregar-la al jurat que atorgava els premis i no recorde si et tornaven l’obra després, però si recorde perfectament que el concurs tenia lloc en la mateixa Albereda. Enfront de la Font vaig plantar el caballet i vaig començar a pintar.
Anys després em vaig retrobar amb Xàtiva presentant-me al premi de pintura, el qual gaudia ja llavors d’una gran notorietat, sent un dels premis més importants de València. El quadre que vaig presentar, a la fi, va estar envoltat d’una certa polèmica perque pareix ser que al Partit Comunista no li va agradar que apareguera representat el periòdic de
Fig. 01. Som el seu somni, d’Adrià Pina, 1977.
Fig. 02. I passaren els dies, d’Adrià Pina, 1978.
Franco caiguent sobre el muntó de fem, entenent-ho en un sentit contrari al que jo li havia donat, però quan pintes alguna cosa que porta una càrrega sobre algun tema, la gent ho pot interpretar d’una forma o d’una altra.
Considere que és important per a una ciutat com la de Xàtiva tenir un premi de pintura des del que pot anar adquirint obra per augmentar els seus fons plàstics, doncs permet a la vegada crear un patrimoni artístic. A més, quan jo em vaig presentar, el premi comportava una quantitat de diners que estava molt bé.
Presentar-se a un concurs de pintura també suposa una despesa per part de l’artista, doncs a banda de la creació de l’obra, cal comprar o fer un embalatge, contar amb un transport que el porte, perque solen ser quadres de gran format.
I seria l’any 1991 quan el meu camí professional i la ciutat de Xàtiva tornarien a creuar-se, en aquesta ocasió, amb motiu
En l’època en que jo vaig rebre l’encàrrec per fer el cartell, la ciutat ja havia contractat artistes amb molta cura, figures reconegudes del món de l’art. Anaven personalment a parlar amb cada artista i ells com a responsables, sabien a qui li ho encomanaven, coneixien l’obra de l’artista en qüestió. En el meu cas, van vindre al meu estudi, que llavors el tenia en una planta baixa en València, en el carrer 2 d’Abril, en el barri de Sapadors. Va ser enllà on em van encomanar el cartell, donant-me, des de l’inici, moltes facilitats, que crec que és allò correcte.
En aquell temps estava treballant sobre la temàtica dels cactus, elements verticals amb branques que reproduïen el cos central a una escala més reduïda, com el creixement dels fractals. Estava, sobretot, pintant cactus de llapiseres, així que el cartell va ser resultat de l’atracció que sentia per les fonts de Xàtiva i el treball que m’ocupava llavors,
Fig. 03. Font de la plaça de la Trinitat.
Fig. 04. Cartell de Fira obra d’Adrià Pina, 1991.
però no m’atreviria a dir que es tractava d’un plantejament premeditat, doncs és la materialització d’una idea que portes dins, i és complicat assegurar que el disseny va estar condicionat per una cosa o un altra.
De fet, quan vaig rebre l’encàrrec per a la confecció del cartell de la fira, pensant en quines coses m’inspiràven o em semblàven representatives de la ciutat, vaig pensar en les fonts i d’entre totes vaig escollir la font de la plaça de la Trinitat.
Si que cal afegir que l’encàrrec no comportava cap imposició, em van donar absoluta llibertat, així que ho vaig plantejar sense dubtes en eixe sentit. Pense, de fet, que tots els cartells d’aqueixa època tenien qualitat precisament per això, per la llibertat que ens donaven a l’hora de donar forma al cartell de la Fira, cosa que considere molt important, doncs crec que el resultat és millor si es treballa així.
Pense que un cartell es fa per a que es reconega des de lluny, al primer cop de vista, l’espectador deu saber de què es parla o a què es refereix. Hi ha que entendre també que un cartell no és un quadre, té que cridar l’atenció.
En el meu cas, vaig emprar una tipografia que també s’identifica en el conjunt de la meua obra, la famosa Helvetica, que sempre l’he utilitzat.
Quan dissenyaves aquest cartell, i en qualsevol altre cartell anunciador, tenies que tenir clar que calia deixar un espai per al text, per a la llegenda. A l’hora de col·locar la tipografia i com deixar-la en relació a la resta de la composició, era una cosa que m’agradava controlar també, per assegurarme que es quedava tot centrat.
Respecte al suport, crec recordar que ho vaig treballar sobre taula, encara que no estic del tot segur.
Xàtiva és una ciutat que sempre m’ha encantat, és una ciutat per passejar, una ciutat que em sembla perfecta per a viure. Les darreres exposicions que s’han organitzat, repartint per diferents indrets els espais expositius, crec que és un gran encert i m’agrada molt, perque eixes d’un lloc, vas caminant i gaudint de la ciutat, entres a altre espai i crec que és un projecte que li dóna molta vida a la ciutat. El vincle de Xàtiva amb la pintura, amb el món de l’art, es veu durant la Fira, però també a la resta de l’any.
Fig. 05. Cactus, d’Adrià Pina, 1985.
Fig. 06. Cactus, d’Adrià Pina, 1985.
LA PINTURA EN LA FIRA D’AGOST
Isaïes Blesa
Introducció
Segons el que va ser Regidor de la Fira d’Agost de Xàtiva en la dècada dels huitanta del segle XX, Ramiro Plá Pérez, la Fira d’Agost era el millor caos organitzat que es coneixia al mon sencer. Quin magnífic oximoron, en sentència del sempre recordat Ramiro Pla, un bon regidor de Fira, que solia expressarse amb socarroneria i certa retranca… però amb una disposició a treballar amb molta capacitat de solucionar problemes i molt de pragmatisme per a fer front als inconvenients quotidians de la preparació d’una Fira, pragmatisme après i ancorat en l’escola del dia a dia.
Així que, prenent com exordi del present treball aquell oximoron ramiroplanesc, -i en homenatge a dit regidor- farem un breu repàs d’un dels elements importants i significatius de la Fira d’Agost de Xàtiva: la pintura.
Hi ha que dir que els concursos de pintura emmarcats dins els actes de Fira comencen en l’any 1963 i continuen els mateixos fins l’actualitat. No obstant això, la casuística, les denominacions i les diferències, malgrat la seua continuitat, han estat la característica d’aquestes manifestacions artístiques al voltant de la pintura, expressades en els distints premis convocats per l’excm. Ajuntament de Xàtiva.
En l’any 2000 es va celebrar el 750 aniversari de la Fira de Xàtiva, i amb eixe motiu s’hi publicaren quatre volums relacionats amb la Fira i els seus cartells; els premis de pintura des de 1963 a 1999; amb la cartellística del Museu i, el quart, amb els concursos de fotografia. Per tant, hem de citar el tercer d’eixos volums com referència principal per a tenir una visió de conjunt -fins l’any 1999sobre la relació tan íntima entre els actes de la fira d’Agost i la promoció (inveterada) de la pintura i el recolzament institucional als artistes xativencs, pero no només a ells, sinò a artistes nacionals i internacionals, que participen en convocatòries tan importants com la Biennal “Josep de Ribera”, més que no siga estrictament de pintura, per tal com és un concurs basat en el gravat.1
La importància i necessitat de l’art
Però abans d’especificar concretament els certamens de pintura de la Fira d’Agost, m’agradaria fer un panegíric sobre la importància de l’art en general, i on hem d’inscriure necessàriament la pintura, i el seu impacte en la societat des de temps immemorials.
L’origen de l’art està lligat al de la pròpia humanitat. Va ser el sistema que els nostres ancestres van crear per a exterioritzar els seus pensaments i emocions i, des de la primera pintura rupestre fins a l’última peça contemporània, l’art ha servit com a mitjà, forma i font d’expressió humana. És un canal de comunicació universal que transcendeix les barreres lingüístiques i culturals. A través de diverses disciplines artístiques com la pintura, l’escultura, la música, el teatre, la dansa o la literatura, els artistes poden manifestar idees i emocions d’una manera única.
Al llarg de la història, l’art ha transmés creences, valors i experiències de diferents cultures i comunitats. Però, com contribueïx l’art a la societat actual? Existeixen moltes raons que expliquen per què l’art, -i la pintura com una de les manifestacions més importants- és un dels pilars essencials del desenvolupament social i econòmic d’un país.L’art, exerceix un paper fonamental en la forma en la qual les persones pensen, senten i es relacionen entre si, per això la seua influència sobre la societat és més que significativa.
Una de les aportacions més notables és la capacitat que té per a provocar canvis socials i polítics. Els artistes han utilitzat el seu art com a instrument de protesta i activisme, abordant temes com la desigualtat, la injustícia i l’opressió. Mitjançant les seues obres, han aconseguit cridar l’atenció sobre determinats problemes socials i generar consciència, mobilitzant a les persones cap al canvi i l’acció.
L’art també exerceix una altra important funció en la societat: la construcció d’identitats culturals. En representar
tradicions, costums i narratives locals, l’art enforteix el sentit de pertinença i preserva l’herència cultural. A més, en el cas concret de l’art contemporani, aquest desafia i reinterpreta les normes culturals establertes, qüestionant les idees preconcebudes i promovent la diversitat i la inclusió. I, per descomptat, no podem oblidar l’impacte econòmic del sector de l’art. Tant l’art com la cultura s’han convertit en motors clau per al turisme i el desenvolupament local en moltes regions. A més, el mercat de l’art en si mateix és una indústria en constant creixement, amb subhastes, galeries i fires que, cada any, mouen milions d’euros.
Un dels seus aspectes més destacats és l’efecte que l’art genera en el desenvolupament personal i emocional de les persones. L’art proporciona una via per a expressar i explorar emocions i experiències individuals. A més, estimula la imaginació, millora la capacitat d’empatia i promou la comprensió de diferents perspectives i realitats.
En l’àmbit educatiu, l’art té la capacitat d’actuar directament sobre el progrés cognitiu i creatiu dels individus, especialment en els xiquets. La participació en activitats artístiques alimenta la seua creativitat, millora les habilitats en la resolució de problemes i fomenta l’autoexpressió. Així mateix, l’art desenvolupa l’apreciació estètica i la capacitat d’anàlisi crítica, habilitats molt valuoses en diversos camps d’estudi i professions.
A través de l’art, els xiquets adquireixen nombrosos recursos que els ajudaran a abordar els desafiaments personals i laborals amb els quals es trobaran al llarg de la seua vida. Segons el Fòrum Econòmic Mundial, entre les cinc primeres habilitats que els exigiran als treballadors del futur, quatre d’elles estaran relacionades amb la creativitat: pensament analític i innovació; resolució de problemes complexos; pensament crític i anàlisi; creativitat, originalitat i iniciativa.
La importància de l’art resideix hui en dia en els nombrosos beneficis que aporta a la societat: inspira, promou el diàleg intercultural, qüestiona les normes socials, impulsa l’economia i contribueix al desenvolupament personal i emocional de les persones.
És una poderosa ferramenta que ens permet explorar la realitat en la qual vivim, i que ens convida a imaginar i construir un futur millor.
Dins de la seua clara vocació de contribuir al desenvolupament integral de la societat, l’Excm. Ajuntament de Xàtiva porta molts anys convocant concursos de pintura en l’àmbit de l’art i la cultura. En este sentit, destaca la seua aposta per l’art com a motor
Fig. 01. Mercado, de Robert Martínez ‘Leña’, 1967.
Fig. 02. Tierras, de Milagros Ferrer, 1970.
per al desenvolupament cultural basat en aspectes com els concursos de pintura, dirigits a artistes novells, però també de rellevància local, nacional o internacional, i la seua màxima difusió per a que donen visibilitat añs seus treballs.
La pintura en la Fira d’Agost
Ja hem avançat més amunt que la informació de la pintura durant la Fira d’Agost des de 1963 a 2000 pot trobar-se en la publicació referenciada. Només destacarem les moltes nomenclatures que van anar barrejant-se en els distints concursos convocats, per a posar de manifest la canviant casuística d’eixa classificació dispar, i que va obeir a diferents motivacions.
Així, durant els anys que podriem situar en el tardofranquisme, els concursos comencen amb el nom de Concurso Provincial de Pintura “Josep de Ribera”, dels quals hi va haver fins un número d’onze convocatòries, des de 1963 fins 1973. Tot seguit hi ha una nova denominació que s’intercala amb l’anterior, denominada Concurso Nacional de Pintura “Játiva”, de la qual hi ha fins a cinc convocatòries, de 1970 a 1974.
Ja en època de corporacions democràtiques, els primers anys s’hi mantenen les denominacions, però a partir de 1982, hi ha nova denominació: Mostra de Pintura “Josep de Ribera”, que arriba fins l’any 1989.
Acte seguit, i seguint la cronologia, aquesta denominació és substituïda en 1990 per la de: Premi de Pintura “Ciutat de Xàtiva”, que dura dos anys, sent relevada en pel nom de Premis de Pintura “Fira d’Agost”.
En l’any 1995 es produeix la renovació de corporació municipal que canvia del Partit Socialista, que havia governat la ciutat des de 1979, i que en eixe any passa mans del Partit Popular. Es canvia ja en eixe moment el nom, passant a denominar-se Premi Nacional de Pintura “Josep de Ribera”, per a passar els tres anys següents amb el nom de Premi Internacional “Josep de Ribera”. A partir de l’any 2000 i sense solució de continuitat, i fins 2016, alternen els nom de Premi Nacional de Pintura “Fira d’Agost” o Premi de Pintura “Fira d’Agost”.
A partir de l’any 2017, i en homenatge al pintor xativenc Juan Francés, el concurs de pintura de Xàtiva s’hi nomena “Premi Nacional de Pintura “Juan Francés” Fira d’Agost”. La família del pintor inclús va aportar una quantitat econòmica per a augmentar l’import del dit premi. I des d’aquestes pàgines volem fer un acte d’agraiment a la vídua, Sra. Rosemary Bellod i filla d’ambdós, així com al comissari Sr. Octavi Ballester pel seu recolzament al concurs de pintura de la Fira d’Agost de Xàtiva.
Caldria que destacarem la gran unanimitat respecte de l’homenatge a qi devia retre’s la principal nomenclatura dels premis de pintura per antonomassia de la Fira d’Agost, com és la figura històrica i reconeguda com un dels millors pintors mai haguts, com va ser el nostre paisà Josep de Ribera, el nom del qual sempre ha estat al capdavant dels certamens pictòrics convocats per les successives corporacions municipals hagudes a Xàtiva.
Fig. 03. El noble art de la falconeria, de Manuel Boix, 1970.
Fig. 04. Cardos, de Rafael Gómez Aranda, 1971.
La col.lecció de pintura de l’ajuntament de Xàtiva al llarg dels anys, fruit del concursos de pintura de la Fira d’Agost
Està clar que, més que els concursos de pintura començaren, com s’ha dit, en 1963, el que hi ha que destacar és que, en una societat democràtica com és la nostra, la tasca d’impuls i difusió cultural recau, en gran part, en institucions públiques (també privades, és clar). I les corporacions locals són un element important en eixe treball d’impuls i difusió, per tal com, en l’àmbit de les seues competències locals, pot apropar a un públic més ample eixa manifestació artística per antonomàssia que és la pintura.
I quin millor marc que la Fira d’Agost per a promoure un concurs on artistes novells, però també d’altres consagrats inclús en l’àmbit internacional, i que l’ajuntament de Xàtiva ha aconseguit consolidar una proposta amb fort arrelament, capaç d’atraure a propis i extranys.
Noms com Joaquín Tudela, Roberto Martínez “Leña”, Manuel Boix, Vicente Giner, Rafael Gómez Aranda, Antonio Saéz, Joan Ramos,
06. Escolteu el que us diu del panorama nacional el mateix
Milagros Ferrer, Francisco Mir, Adrià Pina, Rafael Solbes, Joan Verdú, José Ramón Blesa, Ricard Huerta, Ricard Vila, Ernest García Lledó “Kalfri”, Josep Camarasa, Arantxa Fenollosa, María José Pérez Vicente i molts i moltes més, han donat renom, ressò i difusió al concurs de pintura de la Fira d’Agost de Xàtiva.
Podriem parlar de moltes i molts més artistes, però crec que fent una visita als Museus de la Ciutat, poden descobrir-se els quadres que en algun moment guanyaren els distints concursos de pintura, i que ara formen part de la col.lecció de pintura contemporània de l’ajuntament de Xàtiva, gràcies a aquest principal esdeveniment que te lloc durant la Fira d’Agost.
Del passat, present i futur del concurs de pintura de la Fira d’Agost
Els concursos de pintura de la Fira de Xàtiva, independentment de la seua nomenclatura, representen una de les expressions més riques i variades de l’art local, fusionant creativitat i tradició en un esdeveniment que ressalta la vibrant cultura de la nostra històrica ciutat. Aquestos concursos, que se celebren anualment durant l’emblemàtica Fira d’Agost, s’han convertit en un espai on artistes de totes les edats i nivells d’habilitat poden mostrar el seu talent i la seua visió única del món.
Al llarg dels anys, els concursos de pintura han evolucionat per a incloure una àmplia gamma d’estils i tècniques, des del realisme fins a l’abstracte, permetent una diversitat d’expressions artístiques que enriqueixen
Fig. 05. Jo no sóc, de Joan Ramos, 1972.
Fig.
trobador, d’Adrià Pina, 1977.
l’esdeveniment. Aquesta pluralitat no sols fomenta la participació d’un major nombre d’artistes, sinó que també ofereix al públic una experiència visualment estimulant i educativa. Les obres presentades són un reflex de la inspiració que els paisatges, les tradicions i la vida quotidiana de Xàtiva proporcionen als artistes.
L’impacte d’aquests concursos va més enllà de la mera competència. Representen una plataforma important per a la promoció de l’art i la cultura local, brindant reconeixement i visibilitat als artistes emergents i consolidats. Per a molts, participar en aquests concursos és una oportunitat per a guanyar prestigi i obrir noves portes en el món de l’art. A més, els premis atorgats no sols són un incentiu material, sinó també un reconeixement a l’esforç i la dedicació artística.
L’entorn de la Fira de Xàtiva, amb la seua atmosfera festiva i la seua rica oferta cultural, proporciona un context ideal per a la realització dels concursos de pintura. La interacció entre artistes i espectadors en un ambient tan dinàmic crea una sinergia que enriqueix l’experiència de tots dos. Els visitants tenen l’oportunitat d’observar l’art creat, aprendre sobre les seues tècniques i processos, i que capturen l’essència de la
Fira i de la ciutat.
En un món cada vegada més digitalitzat, els concursos de pintura de la Fira de Xàtiva també juguen un paper crucial en la preservació de les formes tradicionals de creació artística. Fomenten l’ús de mitjans tradicionals com l’oli, l’aquarel·la i l’acrílic, assegurant que aquestes tècniques continuen sent valorades i practicades. Al mateix temps, la inclusió de categories per a tècniques mixtes i noves tecnologies mostra una obertura a l’evolució i la innovació en l’art.
En conclusió, els concursos de pintura de la Fira de Xàtiva són molt més que una simple competició. Són una celebració de l’art en la seua forma més pura i una manifestació de l’esperit creatiu de la comunitat. A través d’aquests concursos, Xàtiva no sols honra la seua rica herència cultural, materialitzada en la figura del pintor Josep de Ribera, i molts altres, sinó que també mira cap al futur, secundant i promovent els artistes que continuen donant vida a la ciutat amb els seus pinzells i la seua imaginació. Així, cada edició del concurs es converteix en un testimoniatge del poder de l’art per a unir, inspirar i transformar.
FONS DOCUMENTALS CONSULTATS
Arxiu Municipal de Xàtiva
LG-1968/2
LG-5404/3
LG-5404/4
LG-5404/6
LG-5974/2
LG-2014/2091
LG-5974/6
E/Le-2013-2233
LG-5707/15
LG-5412/4
LG-5166/10
LG-4634/3
LG-4634/6
LG-3101/6
LG-2839/6
LG-2840/9
FMR-PL/5-5
LG-1480/4
LG-5404/1
LG-5031/7
LG-2834/3
LG-4779/1
LG-5404/1
E/Le-2014-592
LG-5974/7
E/Le-2013-706
E/Le-2012-1026
LG-5411/4
LG-4634/1
LG-4634/7
LG-4634/16
LG-2834/3
LG-3585/9
LG-1968/3
LG-1480/5
Fig. 07. Entrada a Xàtiva, de Ricard Huerta, 1982.
DE LA “MASCARADA
TRÀGICA” I EL “LUXE, CALMA I VOLUPTUOSITAT”
AL “KITSCH, ALDARULL I DELIRI”. PINTAR LA FIRA, AHIR I
HUI
Vicente Gabriel Pascual Montell
Quan parlem de la Fira de Xàtiva ens venen al cap, immediatament, múltiples relacions conceptuals. Un dels camins que segueix la nostra ment és clar: Fira i cultura, Fira i art... A un nivell més profund, quan pensem en la Fira evoquem imatges que, en moltes ocasions, es troben mediatitzades per la creació artística. L’imaginari col·lectiu entorn la festa està construït sobre múltiples recursos visuals, i entre ells assumeix un important paper el medi pictòric. Ens centrarem en aquest camp, i tractarem d’analitzar com són les imatges amb què es construeix l’ideari comú de l’esdeveniment més popular de la ciutat.
Si buidem catàlegs, llibres, reportatges, notícies de premsa... relatius a certàmens, mostres i exposicions locals podrem agrupar un corpus significatiu, si bé de no massa ample (de fet, molt menys poblat del que cabria esperar), d’obres que d’una o altra forma representen la Fira. Totes elles, a grans trets, comparteixen codi visual (figuratiu, com és lògic), voluntat de versemblança i similars recursos temàtics.
Ací no pretenem de cap manera fer un catàleg de pintures i dibuixos centrat en aquesta temàtica: parlarem, més bé, de pocs exemples i amb certa profunditat, perquè allò essencial serà assentar unes basses interpretatives a partir de les quals analitzar com es pinta la Fira. La nostra reflexió es centrarà bàsicament en peces pictòriques, sense menysprear, per suposat, el cartellisme, el disseny o la il·lustració. Com indica el títol, el text tracta de com es “pinta”, no de com es “representa” la Fira: per a esbrinar aquest concepte es necessitaria molt més que unes poques pàgines, així com parlar d’aportacions tant fonamentals per a crear aquesta visió com són les proporcionades per la fotografia. No obstant, en línies generals, les nostres conclusions es podran estendre, fàcilment, a qualsevol medi de producció visual que retraten la nostra festa, des de l’estampa al cinema.
sempre podrem destriar fàcilment dos grups, diferenciats no per qüestions formals o estilístiques sinó pel caràcter en que es manifesta la temàtica, per dos formes diferents, a la fi, de pintar-la. Per a provar-ho, podem comparar les obres d’alguns mestres aproximadament coetanis que són, a nivell formal, absolutament oposats, i que pinten les fires d’uns anys pròxims, les dels 1960 i 1970, quan comença a evidenciar-se la pugna entre el model més tradicional i arrelat i les novetats que s’anaven introduint, canviant la seua fisonomia: resulten, en conjunt, absolutament representatives d’aquestes dos maneres de pintar.
L’any 1965 Juan Francés pintava un grup d’homes bevent aigua llimó entre les parades de l’Albereda.
Durant el segle passat es configuraren dos models bàsics a partir dels quals pintar la Fira. Ho podem comprovar fàcilment. Si prenem unes quantes obres d’artistes locals o forans que hagen treballat el tema, d’una cronologia ampla i amb medis pictòrics diversos, quasi
El tema, que en altres mans podria haverse convertit en una escena anodina de tint costumista, es transforma, mercè de l’atrevit contrapicat, de la pinzellada carregada de matèria, de la distribució de les taques de color – el blanc de les camises contra el dels envelats –, en una instantània vivaç i potent que recorda en allò formal als llenços del primer expressionisme alemany, urbans, dinàmics, sorollosos i vius, com la Fira mateixa. Els rostres durs, petris, més modelats amb l’oli que pintats, els colors ara foscos, ara tirant a agres, immediatament porten a la ment la pintura negra de Gutiérrez Solana. Una cosa similar ocorre en el seu Feriantes, pintat 10 anys abans i, amb tota seguretat, partint també del referent local. No obstant, ací Francés crea un ambient opressiu, angoixant, fent partícip a l’espectador de la discussió acalorada dels firers, per als rostres
Fig. 01. Tomando agua limón en la Feria,Juan Francés (1965).
dels quals, macilents i atrotinats, recorre al catàleg de tipus populars goyescos, com calcant-los d’una de les fosques mascarades o d’una equívoca romeria del pintor aragonès.
Són figures potents, de plasticitat rotunda, però sobretot vívides, d’expressivitat colpidora, un crit a recordar que, rere les llums, la bullícia i el goig de la Fira s’oculten les vides dels qui la fan possible, firers que en moltes ocasions arrastren desarrelaments, desventures i misèries poble a poble. La tristesa intrínseca d’aquests tipus carnavalescs es fa evident en la seua representació del venedor de bufes,
sols un any posterior a la primer pintura comentada: els volums escabrosos del seu rostre trasllueixen una potent amargor, accentuada pel contrast amb els brillants colors dels globus. Arquetipus misèrrims, de pobresa extrema, en ambients obscurs i opressius, del que encara quedava molt en les fires dels anys 1960, baix el miratge de la pantalla acolorida que composen les bombetes refulgents del Reial.
De la mateixa forma, el llenç d’Artur Heras, Noche y carros, presentat al concurs de Fira l’any 1963 i conservat en els fons del museu municipal, juga amb el mateix món referencial, des d’unes característiques formals similars (la pintura pastosa, sòlida, generosament distribuïda amb amples colps d’espàtula), però treballat mitjançant un lèxic ben diferent. Ací la figura humana queda completament suprimida, si bé es recrea una idèntica sensació de sordidesa: un racó oblidat de la Fira, lluny de l’enrenou i les lluminàries, silenciós i esmorteït, on s’amuntonen les tartanes amb les veles brutes, i on la inclusió del cotxet polsós resulta fins i tot grotesca.
Les obres de Francés i Heras enllacen amb una particular tendència pictòrica de postguerra, una pintura matèrica, basta i potent en la seua aplicació, que remet al dramatisme expressionista, de tendència formal abstracta i d’arrel temàtic social. La Fira que presenten ambdós pintors no és l’aldarull campal, brillant i dinàmic que pot identificar qualsevol visitant, sinó una experiència quasi atabaladora, que estremeix, en ocasions tendent a allò caricaturesc. És el mercat nocturn, udolant, terreny dels pobres, dels bohemis, d’animació passional i potent, o
Fig. 02. Feriantes, Juan Francés (1955).
Fig. 03. El vendedor de globos, Juan Francés (1968).
Fig. 04. Noche y carros, Artur Heras (1963). Imatge cortesia del Museu de Belles Arts de Xàtiva.
és l’espai del silenci, del repòs hermètic i aïllant, abstret a qualsevol interacció. Fins a quin punt capten el sentir de la Fira? Per a dictaminar-ho caldria asseverar que en té, d’una, cosa que difícilment algú està en disposició de dir. Identificar les fires musques de Francés i Heras amb el cosmos firer suposaria caure en tòpics sobreactuats de novel·la negra. Allò incontestable és que reflecteix una de les parcel·les que composa el mosaic calidoscòpic que és la Fira.
postures elegants, molt adients al desimbolt costumisme sorollesc que caracteritzà la seua obra.
El llenç Carros, de José Zafra García, presentat al premi anual de pintura en 1980 i hui en els dipòsits del Museu de Belles Arts de la ciutat, conjuga fins a cert punt amb el quadre de Giner:
En l’hemisferi formal i connotatiu oposat es situen les representacions dels artistes lluministes, representants de la gran via convencional de la pintura valenciana en el segle XX. Entre ells sobresurt Vicente Giner, qui representà la Fira en distintes ocasions: és molt característica de la seua manera de fer el llenç pintat pels 2000, tan sòlidament emmarcat en la pintura hereva de Sorolla practicada assíduament en el segle passat que podria haver estat executat en qualsevol moment de la centúria, que tradueix a l’oli una estampa del Real en l’any 1975.
En un racó de la zona dedicada al mercadeig d’animals, rere les tartanes i en companyia de les seues haques, els firaires han muntat el seu campament provisional. Protagonitzen l’escena dos grups de persones que dins la representació pictòrica dels firers han rebut poca atenció (tot el contrari que ocorre amb el camp de la fotografia): les dones i les criatures. No es cau en el recurs fàcil de refocil·lar-se en la seua pretesa marginalitat: el pintor capta les actituds de la manera més domèstica i familiar possible, creant figures i
també representa un angle dels marges de la Fira, acotat per les carretel·les dels fireres, posant de nou la seua atenció en les dones, ací també captades mentre executen feines quotidianes, mentre cuinen. No obstant, a nivell formal una i altra obra es troben en les antípodes: contra l’execució llepada, preciosista, que es recrea en els detalls anecdòtics, de Giner, Zafra capta el tema a base de grans pinzellades soltes, definint zones de color juxtaposades, amb una tècnica valenta, ràpida, traspuant tot un evident record impressionista. Però, més enllà del component tècnic, les intencions d’ambdós obres són ben similars: cerquen transmetre un moment característic i confidencial, quasi íntim, de la Fira, recorrent a uns recursos que potencien la sensació d’instantaneïtat. Ambos obres es plantegen, essencialment, com a miratges brillants.
La Fira, ací i en altres recreacions de tall costumista, es troba lluny de tota misèria, de tota indigència, de tot estigma, al contrari que ocorre amb els foscos personatges de la pintura d’arrel més social, que identificàvem amb Francés. La Fira, en aquestes representacions, s’imbueix d’idealisme classicista, d’un hel·lenisme atemporal compartit amb les obres de Leighton, AlmaTadema o Matisse: aquesta via referencial és, encara hui, una de les més potents a l’hora de captar l’assumpte.
Fig. 05. Ambiente de feria del 75, Vicente Giner (ca. 2010).
Fig. 06. Carros, José Zafra García (1980).
Una mediterraneïtat sempiterna ho amera tot en aquestes pintures, fins a tal punt que, a força d’idealització, costa reconèixer el tema. No trobarem la multitud, el soroll continuat i estrident ni l’aclaparament que caracteritza la Fira, ans al contrari, és representada com un mercat calmós, ple d’actituds suaus, de claredat lluminosa: tampoc busqueu efectes de la calor bofegant que sol caracteritzar Xàtiva del 15 al 20 d’agost.
En l’elecció del referent (una imatge del passat), en les actituds dels personatges, en la composició plaent, inclús en la pròpia tècnica pictòrica, del llenç de Giner trobem un dels trets principals d’aquesta mena de pintures: el component rememoratiu, la recreació, la Fira com a element del passat que és revisitat des del present. La nostàlgia, a la fi. Nostàlgia d’un passat que no va existir. Si Francés o Heras exacerbaven l’expressivitat, els aspectes foscos, tèrbols, de la Fira, Giner lloa un color i una vitalitat pausada que no es troben menys accentuats. Fins a quin punt són reals aquests trets? Fins a quin punt figurats? És que en la Fira del passat mai ha hagut cridòria, calor? Ací queda clar com es cerquen els referents en certa tradició visual, inclús anterior al moment que es vol representar, posant la mirada bàsicament en les imatges fotogràfiques i cinematogràfiques de la primera meitat del XX. Com interpretar aquest desig de tradició? Sense cap dubte, denota una evident insatisfacció. La rememoració del passat pot actuar com un refugi front una situació adversa (entengui’s, ací, una transformació radical de la festa en les darreres dècades), de la mateixa forma que pot esdevenir una rèmora immobilista tant a nivell estètic com conceptual.
forma eficient ja no la Fira d’avui, sinó inclús una suposada projecció visual que condense la seua idea.
En quin punt ens deixa aquesta reflexió? El missatge pot semblar desolador, però res més lluny de la realitat, perquè dins d’aquestes dos corrents existeixen vies de renovació molt actives, que han estat desenvolupant-se almenys des dels anys 1980 i 1990. La posada al dia de la visió més social de la Fira ha vingut de la mà, especialment, del format fotogràfic: els resultats del saló anual solen donar bon conter de com es cerca un realisme més objectiu, natural i ponderat, més veraç, a la fi, i més tendent a l’optimisme i l’estilització. Sense menysprear les aportacions del medi a la renovació del costumisme firer , sembla evident que els passos més engegantits per a la transformació d’aquesta perspectiva han estat donat per la pintura, i més bé per les arts gràfiques , que en gran mesura han heretat el seu paper, sotmetent els models a una intensa depuració formal i connotativa.
Dèiem que, dins del corpus temàtic d’obres que pinten la Fira, aquestes dos vies, és a dir, l’opció que podem definir com més social i la més idealista o classicista, conformen els models més potents, defineixen els camins més trillats. Ambdues, hem pogut veure, presenten problemes de contingut clars (siga un excessiu gust pel dramatisme, siga un tradicionalisme il·lusori): tal i com es presenten, el seu esgotament conceptual és un fet consumat. S’aprecia amb facilitat, a la fi, que cap de les dos vies pot representar de
Bona part dels recursos que actualitzen aquest repertori visual són de caire estilístic: una plasticitat renovada, més transformadora que mimètica; un cromatisme alterat, en que prevalen les funcions expressives; un gust per la modificació de les formes, ara tendent al joc amb superfícies planes, ara a la mutació o l’exageració dels rostres i la gestualitat fins aproximar-los a la caricatura. El canvi en les marques d’estil va acompanyat, per suposat, de la corresponent ampliació en els medis materials i tècnics emprats, incorporant els propis del moment. S’eixamplen els horitzons de la pintura tradicional amb l’assumpció de processos més propers a la il·lustració o al disseny gràfic, a l’hora que l’oli sobre llenç deixa pas a la incorporació de noves tècniques, entre les que destaquen els procediments digitals. A dia de hui, el gran camp d’experimentació, que recull i hereta els fonaments de la tradició pictòrica firera, és el cartellisme. Els reclams han abandonat les elegants figures femenines de tall al·legòric pròpies de les primeres dècades del XX i les recreacions folkloristes dels anys centrals del segle per cercar imatges més representatives, més obertes, més pròpies del nostre temps.
La transformació de la mirada tradicional cap a la Fira des del medi pictòric s’ha operat per diferents camins i des d’anys enrere, de forma que hui ja presenta un recorregut consolidat. Una de les dreceres més interessants, i que més atenció ha rebut, és la corrent que parteix dels vells elements que identifiquen la Fira, els seus símbols oficiosos, per a figurarla: són represos, més que ressignificats, amb llenguatges visuals actuals, o són adaptats a escenaris, situacions, accions o personatges del moment.
Eixos elements, en la seua representació, defugen de l’anacronisme, queden integrants en la visió actual no com a artefactes rememoratius d’altre temps sinó com a instruments presents, corrents, de plena vigència: completament acceptats amb el seu valor kitsch, definint un costumisme assumit des de l’auto-ironia. La representació de la botija, del garrot, de la tallada de meló d’Alger, inclús del propi escenari urbà, reapareixen periòdicament en la majoria de creacions visuals entorn la Fira, citant desembarassadament tots els elements tòpics propis d’eixos dies, amb una evident intenció de comicitat paròdica.
Les noves representacions visuals, pictòriques i gràfiques, de la Fira, amb la seua vistositat cromàtica, la seua mudança formal, el goig que transmeten, no perden de vista el referent meridional sobre el que en gran mesura es basteix el seu ideari consuetudinari, mantenint eixe cert atavisme classicista en perpetu heretatge i continua transformació, tant propi de les nostres societats costaneres que alguns crítics, més agosarats que doctes, han definit com «mediterraneïtat moderneta», i que fàcilment identifiquem en la majoria d’obres actuals que representen la Fira.
conceptual, tant allunyades entre elles? No pot entendre’s si no és comprenent que quan es representa una parada o un personatge s’està condensant una manera concreta de veure, de sentir o d’imaginar la Fira.
Eixes dos vies, tal i com s’han presentat en les obres més tradicionals, es poden considerar clausurades: en moltes ocasions resulta difícil encaixar la seua tria temàtica, la seua forma de plasmar-los, en les sensibilitats actuals. Aquest fet no resta valor ni a dites propostes estètiques ni a les obres que les il·lustren, perquè, sense entrar a considerar els seus encerts, són fonts d’informació que ens ajuden a comprendre el moment històric i artístic en què es desenvolupen.
Les tendències pictòriques actuals, s’ha pogut apreciar, han tendit a caminar a partir d’aquestes posicions, especialment de la segona, la més atàvica i arrelada a la tradició local, a l’hora que es desenvolupen lliurement dins les corrents estilístiques i els procediments tècnics actuals. Les darreres representacions de la Fira evidencien la vitalitat de la que encara gaudeix el tema
Ara bé, segueix surant el dubte que es plantejava més amunt: alguna d’aquestes formes tant diferents de capturar la Fira representa millor la seua substància? En ocasions la resposta de compromís, la més senzilla i poc problemàtica, pot ser la més apropiada: totes i ninguna. La Fira, eixe esdeveniment caleidoscòpic, dinàmic, camaleònic, no pot ser definit per una imatge, una proposta: la seua essència es destil·la a partir del punt d’encontre que proporcionen les distintes mirades al seu entorn.
Al llarg dels anys s’han configurat dos formes predominants de pintar, i més amplament de representar, la Fira, una de caire més social, especialment centrada en la població firera més desprotegida, i altra d’arrel idealista. Són dos tendències que es podrà destriar en qualsevol tipus de representació de la Fira que es desitge analitzar, si bé ací ens hem centrat en el medi pictòric. Representant un mateix objecte, com poden trobar-se, a nivell
UNA PINTURA PER AL CARTELL DE FIRA
Rafael Armengol
Si ben bé no vaig visitar la Fira de Xàtiva de xiquet -ja què els mitjans per anar des de Benimodo al nostre abast no eren els de hui en dia, així com travessar el port de Càrcer, que tampoc era gens senzill-, vaig conéixer la Fira de ben jove i vaig tenir una primera presa de contacte quan encara era estudiant de l’Acadèmia de Belles Arts a València, essent alumne de primer o segon any, a començaments dels seixanta, probablement al mateix any seixanta o l’any seixanta-u, als meus vint anys, doncs vaig participar al Concurs de Pintura a l’aire lliure que es cel·lebrava en el context d’aquest esdeveniment, a l’Albereda.
En aquella ocasió, per tal de poder participar a l’esmentat concurs, vaig anar amb ciclomotor. Vaig carregar el llenç i la maleta de pintura en la cistella del mateix ciclomotor i vaig anar conduint des de Benimodo fins a Xàtiva un matí d’agost.
Si no m’equivoque, vaig rebre algun premi, encara que no recorde què vaig pintar, però segurament seria alguna vista de la pròpia
fira, algun barracó o alguna cosa semblant. Tampoc sabria dir on està hui aquell quadre, encara que en algun lloc té que estar, doncs aquelles obres es quedàven en Xàtiva. No sols vaig participar jo; en altres ocasions també ho van fer altres pintors com Manolo Boix i altres amics que també esdevindrien artistes.
L’any 1984 vaig rebre l’encàrrec per a dissenyar el cartell anunciador de la Fira d’Agost. Artur Heras ja havia fet un cartell per a la mateixa i a més d’Artur jo tenia amistat amb Joan Juan Barberà i Joan Ramos, que llavors éren el meu principal vincle amb la ciutat de Xàtiva, així que vaig acceptar la proposta.
El cartell pot llegir-se com un recull de diverses sèries, fent al·lusió a la sèrie de L’Horta a la part inferior, a les línies rojes, blaves i verdes que realitze emprant el “caixó” i que permet vincular el cartell amb les sèries on s’aplica aquesta tècnica i, a ambdues, s’afegeix una vista del castell. Normalment quan reps l’encàrrec d’un nou treball, penses en allò en
Fig. 01. Carabassera, de Rafael Armengol, 1977.
que estàs treballant en eixe moment. Llavors estava endinsat en la sèrie de L’Horta i la fira, com a escenari on es troben comerciants del bestiar i també de la venda de ferramenta per al treball del camp, vaig pensar que podia veure’s ben contextualitzada per aquesta esmentada sèrie.
El que vaig pintar és una carabassera, una planta que produeix carabasses durant l’estiu, així que vaig decidir que aquesta representava bé, des d’un punt de vista del camp, la festa de la Fira de Xàtiva. Vaig pensar en un producte de l’horta en relació amb el temps en que apareix i té lloc la fira, l’estiu.
La idea o l’objectiu del cartell era el de transmetre que el camp on hi era la carabassera es trobava molt prop del castell , en una ubicació que podria ser la de la pròpia Albereda i el Reial de la Fira, o els camps que hi havien justament per davant.
La inclusió de la planta va ser un recurs que es sumava a la tècnica i a la representació del castell, que en aquest sentit actuava com
l’element que permetia relacionar, de manera directa, l’obra en qüestió amb Xàtiva, sent un dels elements més representatius de la ciutat i més fàcilment identificable per la gent.
Per la seua banda, el fons el vaig executar, aplicant, mitjançant l’ús d’una plantilla, una capa de roig, una capa de verd i una capa de blau, aconseguint així la trama de línies que es poden veure representades.
Les lletres del cartell estàn realitzades directament sobre el quadre i les vaig fer en diferents fases. Una vegada tenia el fons amb les línies tricolors, vaig donar pas a la incorporació del text. Aquest el vaig fer primer dibuixant sobre paper cadascuna de les lletres, retallant-les i col·locant-les sobre el suport amb la finalitat de reservar l’espai a l’hora de tirar un color per tal de reservar el tò. Vaig abocar el color que volia obscurir. Una vegada ja s’havia obscurit, llevava les lletres i es quedava el text com si fóra imprés i més clar.
Així, el cartell que va anunciar la Fira d’Agost de l’any 1984 el vaig treballar com una pintura, sobre un llenç com a suport.
Fig. 02. Francesca Battista Sforza, de Rafael Armengol, 2000.
Fig. 03. Federico di Montefeltro, de Rafael Armengol, 2000.
el cercle cultural de la ciutat. He visitat Xàtiva en nombroses ocasions, sobretot quan encara vivia Joan Juan, amb qui tenia molta amistat, una persona molt preocupada per la pintura i molt vinculada amb tota l’escena cultural. De fet, he acudit molt per motius d’actes culturals al llarg dels anys, i també he actuat com a membre del jurat del Premi de Gravat Josep de Ribera.
Per altre costat, i de la mà de Joan Ramos, vaig cel·lebrar una exposició individual a la Galeria Tàbula. També, posteriorment, vaig exposar a la Galeria La Tira les sèries de Giorgione/ Tiziano i Quattrocento. Precisament, dues obres d’aquesta darrera sèrie van formar part de l’exposició de Lallumdelesimatges, sent exhibides a La Seu. Recentment, vaig tenir l’oportunitat de viure una exposició nomenada L’entrellat del color que va ocupar diferents espais del casc antic.
Xàtiva és per a mi un focus d’activitat cultural amb vinculació evident entre cultura i societat.
MÚSICA
MÚSICA
LA MÚSICA EN LA HISTÒRIA DE LA FIRA. UN VIATGE SONOR A TRAVÉS DEL TEMPS
Leticia Camarasa
La Fira de Xàtiva, una celebració arrelada en la rica història i cultura valencianes, és molt més que un esdeveniment comercial. És un gresol de tradicions, un punt de trobada on la música, tradicionalment, ha exercit un paper fonamental al llarg dels segles. Des dels ritmes ancestrals que ressonaven en les antigues places fins a les melodies contemporànies que animen els carrers, la música ha estat l’ànima d’aquesta festivitat. No és cap bogeria afirmar que la música ocupa un lloc destacat com a expressió artística de primer ordre, doncs és un art viu que enriqueix els sentits i alimenta l’ànima.
I, com ho fa? Es converteix en el fil conductor que uneix a la ciutadania. Bandes de música locals, cors, grups folklòrics i músics que toquen pels carrers es congreguen per a oferir les seues interpretacions, cadascuna una obra d’art en si mateixa. Les melodies tradicionals, transmeses de generació en generació, s’entrellacen amb composicions contemporànies, creant un mosaic sonor que reflecteix la diversitat i la riquesa cultural de la nostra terra valenciana.
La música en la Fira de Xàtiva transcendeix les barreres del temps i de l’espai, connectant el passat amb el present. En cada nota, s’escolta el ressò de les generacions que han passat abans, un testimoniatge de la història compartida de la comunitat. Des dels antics cantessis medievals fins a les composicions més recents inspirades en la vida moderna, la música en la fira és un reflex de l’evolució i la permanència de la cultura local.
Però és més que un simple entreteniment; és una forma d’art que commou, inspira i transforma. En les seues notes, es troben les emocions més profundes i els anhels més íntims de la gent. La música parla un llenguatge universal que transcendeix les paraules, comunicant emocions que van des de l’alegria desbordant fins a la melancolia més profunda.
A més, la música en la Fira és un espai de trobada i celebració, on les diferències es dissolen i la comunitat s’uneix entorn d’una passió compartida. En els concerts a l’aire lliure, en les actuacions de carrer i en els balls populars, persones de totes les edats i procedències es reuneixen per a gaudir de la màgia de la música en un ambient de companyerisme i alegria.
La música en la Fira de Xàtiva és molt més que una sèrie de notes i ritmes; és un art que alimenta l’esperit i enriqueix la vida dels qui tenen la sort d’experimentar-lo. En aquest escenari únic, la música es converteix en un vehicle per a expressar la identitat cultural, celebrar la tradició i fomentar la creativitat. És un recordatori de la bellesa i la importància de l’art en les nostres vides, i un tribut a la rica herència cultural de la regió valenciana.
En els seus orígens, la Fira de Xàtiva era un mercat centrat en el bestiar on mercaders de tota la regió es congregaven per a comprar i vendre animals i per a intercanviar béns i establir relacions comercials. En aquest ambient bulliciós, la música exercia un paper crucial. Els trobadors recorrien els passadissos entre els llocs, entonant cançons d’amor i aventura, mentre que els joglars delectaven a la multitud amb les seues habilitats musicals i teatrals.
Amb el pas del temps, la Fira de Xàtiva va evolucionar, però la música tradicional va continuar sent una part integral de l’experiència. Durant el Renaixement, els sons de la vihuela i la flauta omplirien l’aire,
Fig. 01. Detall de músics d’una imatge pertanyent al Còdex de Las cántigas de Santa María, segle XIII, Reial Biblioteca del Monestir de San Lorenzo de El Escorial.
acompanyant a les dames i cavallers dels Fenollet, els Bru, els Soler, els Sanç i membres de tantes altres famílies que passejaven pels seus carrers. Les danses populars animaven les places, amb els seus ritmes contagiosos que convidaven a joves i majors per igual a unir-se a la celebració.
En el segle XIX, la Fira de Xàtiva va adquirir un caràcter més festiu, amb la incorporació de bandes de música i cors que interpretaven peces tradicionals valencianes. L’arribada del ferrocarril va portar amb si nous influxos culturals, enriquint encara més el repertori musical de la fira. Els sons de la dolçaina i el tabalet es barrejaven amb les melodies d’acordions i guitarres, creant una simfonia de sons que reflectia la diversitat i vitalitat de la regió.
La dolçaina, amb el seu timbre penetrant i la seua capacitat d’omplir l’espai amb el seu so distintiu, és encara avui l’ànima de moltes celebracions a la regió valenciana. La seua melodia alegre i festiva convidava a la gent a ballar i celebrar, creant una atmosfera de goig i companyerisme. Juntament amb el tabalet, que marca el ritme amb el seu pulsante percussió, la dolçaina formava una parella dinàmica que animava els carrers de Xàtiva durant la fira, i que per sort ha perdurat fins als nostres dies, recorrent, sota el sol abrasador, l’Albereda.
Aquests instruments no sols són portadors de música, sinó també d’història i tradició A través de les seues notes, es pot escoltar el ressò de generacions passades, que han celebrat la vida i la comunitat en aquesta terra fèrtil. La dolçaina i el tabalet són testimonis silenciosos dels canvis i les transformacions que han ocorregut al llarg del temps, però també són guardians de l’essència mateixa de la Fira de Xàtiva. La dolçaina i el tabalet no són sol instruments musicals; són símbols d’identitat cultural i orgull local. La seua presència en la celebració és un recordatori de la rica herència cultural de la regió valenciana i de la importància de preservar i celebrar les nostres tradicions més preuades.
En el segle XX, la Fira de Xàtiva va experimentar una revitalització, i amb ella, un ressorgiment de la música tradicional. Grups folklòrics locals es van convertir en protagonistes de la celebració, portant amb si les antigues danses i cançons que havien estat transmeses de generació en generació. La música de la Fira de Xàtiva es va convertir en un símbol d’identitat cultural, un recordatori de les arrels i la història compartida de la comunitat.
Hui en dia, la Fira de Xàtiva continua sent un vibrant aparador de la música tradicional valenciana. Bandes de música, cors, grups folklòrics i artistes llistes de carrers omplen els carrers amb les seues interpretacions, creant un ambient festiu i acollidor que atreu a visitants de tot arreu. Des de les dolces melodies de la Jota de Xàtiva cantada per Pep Gimeno “Botifarra”, i les albades que també aquest gran artista canta a la plaça de Sant Pere, fins als ritmes enèrgics de l’electrònica del Parc de la Pau, la música continua sent el fil conductor que uneix el passat amb el present en aquesta celebració única.
La música ha estat i continua sent un element indispensable en la història de la Fira de Xàtiva. A través de les seues melodies i ritmes, es preserva la memòria col·lectiva de la comunitat, se celebren les tradicions ancestrals i es fomenta un sentit de pertinença i orgull cultural. En un món en constant canvi, la música tradicional de la Fira de Xàtiva és un recordatori de la importància de mantenir vives les nostres arrels i honrar la nostra història. La música en la Fira de Xàtiva és molt més que una sèrie de notes i ritmes;
Fig. 02. Dolçaina i tabalet.
és un art que alimenta l’esperit i enriqueix la vida dels qui tenen la sort d’experimentar-lo. En aquest escenari únic, es converteix en un vehicle per a expressar la identitat cultural, celebrar la tradició i fomentar la creativitat. És un recordatori de la bellesa i la importància de l’art en les nostres vides, i un tribut a la rica herència cultural del nostre patrimoni.
Fig. 03. Danses al Reial de la Fira de Xàtiva.
LA MÚSICA I EL DISSENY A TRAVÉS DELS RECORDS
Joan Ramos
Vaig arribar a Xàtiva quan tenia onze anys. Llavors la fira, tal i com jo la vaig entendre, era un esdeveniment on venia gent, firers, a vendre productes com melons, ocupant un gran espai a l’Albereda, però allò que més em cridava l’atenció era la gran quantitat de gent que venia de la comarca, i de punts més llunyans com, per exemple, Albacete, que es desplaçava per passar estones durant els dies de la fira a Xàtiva.
La gent imitava, agafava exemples d’allò que es feia en les fires i, durant aquells primers anys després d’instal·lar-nos, si no recorde mal, la persona encarregada era un mestre d’escola, del llavors col·legi conegut com Los Padres, anomenat López Sellés, qui va contribuir a una millora de la qualitat de les activitats que es realitzaven. A més, en els llibres de fira recollia i publicava entrevistes dels protagonistes de la fira, donant-los visibilitat. Recorde també que els cartells, o les cobertes dels llibres, eren encarregades de manera recurrent a un pintor d’ací anomenat Vernia.
Des del punt de vista de la pintura, quan jo era jove ja s’organitzava un premi de pintura, i en aquells temps el jurat apostava molt per escenes costumistes o, podriem dir, tradicionals. De fet, els pintors que es presentaven, normalment s’adaptaven a aquests gustos i, llevant de casos excepcionals com el d’Artur Heras, on s’aprecia una profunditat en l’obra que va més enllà dels altres guanyadors d’anys successius, tots es movien en un costumisme clàssic. Això canviaria als setanta, on el jurat, del que començarien a formar part figures com Felipe Garín, Alfons Roig, Vicente Aguilera Cerni i inclús artistes com Andreu Alfaro, Manolo Boix o l’esmentat Artur Heras, començaria a premiar altre tipus de pintura.
Eixe canvi també es veuria reflectit al cartell, que començaria a contar, sobre tot a partir dels huitanta, amb artistes valencians que començaven a destacar o ja destacaven en el panorama de llavors (novament Artur Heras, Manolo Boix, Rafa Armengol...). En el meu cas, va ser l’any 1985 quan vaig rebre l’encàrrec per tal d’ocupar-me del disseny del cartell anunciador per a la Fira. El treball que vaig presentar va generar molta controvèrsia. Em van reprendre i em van dir que no m’haurien
d’haver permés que presentara un disseny tan atrevit. Però, per a mi la justificació era lògica i vinculada a la fira. De fet, em vaig inspirar en la meua sogra i en les tradicions del moment.
Abans d’explicar-ho, m’agradaria puntualitzar que el meu pare, encara que professionalment es va dedicar a altra cosa, també va adquirir habilitats com a músic. De fet, tocava l’oboè, i per això, el vincle entre fira i música per a mi va sorgir des de ben prompte, quasi des de la nostra arribada a Xàtiva, doncs prenia molta atenció a aquesta disciplina artística.
L’Albereda era, com encara ho és, l’espai protagonista de la Fira, encara que hi han espais vinculats a aquesta avinguda que han canviat o han deixat de servir a la mateixa. Hi han dos exemples que cal destacar, doncs, a més de servir com a medidor social, ja que dividia les classes socials, van ser un exemple
Figs. 01 i 02. Paisatges, Joan Ramos, ca. 1970.
de la importància de la música durant els dies de la fira. Ambdós eren espais situats un al costat de l’altre: el Casino Setabense (actual Casa de la Cultura) i el Cercle Mercantil (situat a l’antic palau dels Sanç Alboi, en el número 9 del carrer de Montcada), també conegut com el Comerç, i tots dos amb eixida no sols pel carrer Montcada sinó també per l’Albereda.
Les persones que anaven al Casino era gent amb possibles i sols accedien socis o fills de socis (fins que complien els 18 anys, quan llavors devien fer-se socis si volien continuar entrant). Per altra banda, la clase mitjana anava al Comerç. En el Casino Setabense anava la gent molt ben vestida, de tratge i corbata i si no portaves aquest tipus de roba, no podies entrar. Per altra banda, en el Comerç, no hi havien normes tan restrictives. El que si que hi havia, podriem dir, era una certa “rivalitat”.
Jo vaig tenir l’oportunitat d’entrar a un i a altre. Al Casino pel meu pare, que era una persona molt de carrer i sempre estava
amb uns i altres i es va fer soci. Al Comerç, gràcies al meu sogre, el pare de Rosa, de manera que vaig poder conéixer de primera mà les activitats que s’organitzaven a tots dos.
En el Casino portaven a gent molt bona, de fet, va ser enllà on vaig descobrir a Nino Bravo També recorde que va cantar Bruno Lomas, encara que normalment contractaven bandes o agrupacions de músics per a que la gent puguera ballar i no sempre eren cantautors. D’igual manera, podies trobar música i festa al Comerç, on també la gent anava a ballar.
I en aquest context, una de les coses que recordava era que, en aquells dies de fira, sobre tot les dones dels carrers de dalt, o més allunyats del Reial on es cel·lebrava pràcticament tot (Sant Josep, Sant Pasqual, Sant Cristòfol, Sant Agustí, el Raval...), baixaven a l’Albereda per participar d’aquestes festes i balls -i a vegades sols per passejar- vestides amb el vestit de les seues noces. A mi em semblava allò el cabaret on anava Toulouse-Lautrec, amb roba d’època,
Fig. 03. El músic que es rendeix, de Joan Ramos, 1995.
Fig. 04. Ramos com Toulouse-Lautrec, de Joan Ramos, 1992.
inspirar per dissenyar el cartell, inspirant-me i recordant un poc a l’esmentat ToulouseLautrec, amb la representació d’una majorette, una animadora de cabaret i la lliga a la vista, una escena que em permetia lligar amb un espectacle musical i que s’endinsava en alguns dels meus records.
El meu cartell, malgrat tota la controvèrsia que va generar, va estar premiat a Barcelona, cosa que va suposar que, aquelles persones que es van mostrar en contra del mateix, no els quedara més remei que acceptar que havia funcionat.
Fig. 05. Cartell de Fira obra de Joan Ramos, 1985.
XÀTIVA VOLIA TINDRE UN FIB O UN SONORAMA
Agustí Garzó
Durant els anys 2000, 2001 i 2002 i dins de la Fira d’Agost es va organitzar el Socarrat Festival i el Bram seguint els models d’èxit de Benicàssim i d’Aranda de Duero.
Començaven a fer-se famosos fins i tot entre aquells que mai hi acudirien als festivals noms com Sonorama, Viña Rock o, sobretot, Benicàssim (Benicàssim, perquè FIB encara no era una denominació oficial el seu primer any, el 1995). I només feia cinc o sis anys, en el millor dels casos, que eixos esdeveniments funcionaven. Era un fenomen que estava començant a consolidar-se amb passes de gegant i al qual Xàtiva, quasi al mateix temps que altres municipis valencians com Borriana o Benidorm, va voler sumar-se en el moment oportú: abans de la proliferació quasi delirant de festivals que va vindre molt pocs anys després i que va convertir l’oferta en un inabastable catàleg de cites musicals que es contraprogramen les unes a les altres. Així va nàixer per a la Fira d’Agost de 2000, l’ambiciosa Fira del 750 aniversari, el Socarrat Festival. Pronunciat així: féstival. Per allò de com n’és de cool fer-ho en anglés. Ho tenia tot a favor. Però va ser flor d’un dia (més bé de tres anys: el primer, el segon i un tercer amb un altre nom i una altra filosofia). Va deixar una reguera de deutes, polèmica, incompliments, desprestigi, desorganització, insuficients espectadors... I també un grapat de concerts memorables.
L’Ajuntament de Xàtiva va decidir festejar els 750 anys del privilegi de Jaume I (1250) que va donar origen a la Fira impulsant l’ambiciosa edició de l’any 2000. Entre els seus ingredients especials, un festival que aspirava a ser el Benicàssim de l’interior, tal com va declarar el seu principal impulsor, el regidor de Fira i Festes del moment, un tal Marcos Benavent el malnom del qual, anys després i davant dels jutjats, li donaria una descomunal fama. Els organitzadors pensaven, tanmateix, que el Sonorama (Aranda de Duero, Burgos) era un possible model a seguir en Xàtiva. El consistori va donar suport al Socarrat amb una partida del voltant de sis milions de pessetes (36.000 euros). També l’IVAJ li donava suport. El festival, però, havia de completar el finançament amb la venda d’entrades.
El primer Socarrat es va programar en el poliesportiu les Pereres per al dia 15 d’agost (una sola jornada, fet que hui sorprén). El
cartell impressionava: Dover, Los Planetas, Chucho (ex Surfi’n Bichos); Australian Blonde, La Habitación Roja, Fangoria, Los Sencillos, Undershakers, Los Fresones Rebeldes... Fangoria era la recentment creada nova marca d’Olvido Gara, és a dir, Alaska: aleshores —i fins ara—, juntament amb el músic Nacho Canut. A tots ells es va sumar una clara aposta per una formació local alhora que emergent en àmbits musicals més amples: Big Score. Los Planetas estaven en un moment creatiu esplèndid. La Habitación Roja era un grup que caminava fermament cap al lloc que assoliria només uns pocs anys després. Alaska ja feia anys que era un mite. I què dir de Dover? El grup de rock cantat exclusivament en anglés de les germanes Amparo i Cristina Llanos arribà a Xàtiva en plenitud, amb el nou disc Late at night (triple disc de platí en febrer de 2000, amb 300.000 còpies venudes) pegant per tot arreu. El seu concert fou inoblidable, amb vora 4.000 veus corejant els seus temes.
Però el primer Socarrat no va funcionar. O no massa. L’entrada única costava 3.000 pessetes (18 euros). L’organització, en mans de Producciones y Comunicaciones 2000, SL, va fer càlculs i esperava vendre 10.000 localitats. La xifra final d’assistents, però, es va quedar en uns 4.500. Tot i un inici tan poc esperançador, semblava que la idea era molt bona. I es podia millorar. Però la productora del festival va desaparéixer. La gestió del segon Socarrat, el de 2001, passava a mans de Red Melon, SL. I després de prendre bona nota d’allò què va ocórrer l’any anterior, decidí que doblaria l’aposta. Així, duraria dos dies (17 i 18 d’agost) i en les Pereres s’habilitaria
Fig. 01. Antonio Vega al Socarrat Festival. Fotografia de Perales Iborra per al Levante-EMV del 20 d’agost de 2001.
una zona d’acampada que es podria fer servir durant tota la Fira (del 15 al 20) i no només per als dies dels concerts. Pel que fa al cartell, novament molts al·licients. Pel que feia a grans noms, s’anunciaren Antonio Vega, Nacho García Vega, Los Secretos, Fangoria, McNamara, Sexy Sadie, Lagartija Nick, Lois Lane o Los Piratas. El preu de l’entrada era de 3.500 pessetes (21 euros) un sol dia i de 5.500 pessetes (33 euros) l’abonament per a les dues jornades.
El segon Socarrat, a més a més, tingué l’encert de distribuir molt millor els concerts en zones ben diferenciades. L’escenari Socarrat era el principal. També estaven La Boite, La Cocina, Disco Inferno i el Club A. C. Clarke. En tots ells van actuar una vintena de grups i solistes entre formacions locals (tant valencianes com estrictament de Xàtiva i el seu voltant), grups indie emergents o fins i tot autors inclassificables com el ja aleshores veterà Bustamante (no confondre amb David Bustamante). La llista era ampla
i llarga: Alcohol Jazz, Mastretta, Profesor Angel Dust, Nosoträsh, Doctor Divago, Telephunken, Baby Horror, Aston, Dar Ful Ful, Los Magnéticos, Digital 21, Niños Mutantes, Cooper, El Hombre Burbuja, Euro Trash Girl, The Jadme, Brain’s Collapse, Samplers, Panadero Desconocido, Mi Hermana Pequeña o Los Lentejas. Alguns d’ells, anys després, han esdevingut formacions ben reeixides.
La premsa va parar prou atenció al festival xativí. Radio 3, de Radio Nacional de España, va fer un fort seguiment fins i tot amb connexions en directe com a mitjà oficial. I el diari El País li dedicà un més que sorprenent espai, per extens, en les seues planes de l’edició general. TVE feu alguna breu menció, i Canal 9 i Ràdio 9 també es feren ressò. Així com els rotatius locals Las Provincias i Levante-EMV, que en alguns casos es van emportar la informació del Socarrat de les planes comarcals a les generals. Les agències de notícies Efe i
Fig. 02. Un dels concerts que va tenir lloc durant el primer Socarrat Festival. Fotografia de Diego Moya per al Levante-EMV del dia 21 d’agost de 2001.
Europa Press emeteren notes del festival que mitjans de tot l’estat publicaren. Del primer Socarrat, El País destacà en una doble plana de l’edició general les actuacions de Dover i La Habitación Roja amb una gran fotografia del concert de Fangoria. Al segon (2001) li va dedicar també prou d’espai. El desenfado de McNamarayFangoriatriunfaenelSocarrat (El País, Carlos Arnáiz). El cronista del diari destacà que «Antonio Vega, Nacho García Vegay LosSecretospierdenaudienciaante laarrolladorapegadadelosconciertosdela carpa de La Boite». Segons un extracte de la crònica, «el Socarrat de Xàtiva evocó en su segunda jornada el espíritu y la música de los años ochenta. Los protagonistas fueron sin duda Fabio McNamara y Alaska que representaron una seria competencia paralosgruposquetocaronenelescenario principal: Antonio Vega, su primo Nacho GarcíaVegayLosSecretos. Sobre las 10 de la noche empezaba la marcha en La Boite con las actuaciones de LosMagnéticos...».
En Levante-EMV, Lina Soler contà que l’ambient era prou animat. «La zona de acampada estaba casi completa, y la mayoría de campistas, despiertos ya a media mañana por causa del calor, aprovecharon para desplazarse a la ciudad y conocer la feria». Del primer dia del festival, la cronista destacà les actuacions de Lois Lane, Digital 21 i Lagartija Nick l’escenari Socarrat mentre que «en La Boite Cooper demostró su buen hacer con canciones pop brillantes, y Sexy Sadie repasósusmejorestemas». Ressaltà també la gran acollida d’ Euro Trash Girl. «Fueron sin lugar a dudas una de las sopresas de la primera jornada. Cabrá no perderle el rastro a este grupo de Xàtiva», concloïa. També va contar la periodista el fet què l’organització investira a Alaska com a padrina del festival. Aquest fet portà El País a dedicar-li una entrevista a plana sencera: «Mi talento ha influido en toda la música del siglo», fou el titular. Pel que fa a Las Provincias, en una gran prèvia dedicada al festival destacà que el muntatge comptava amb 120.000 vats de so i 500.000 de llum. El periòdic assenyalava que en la zona d’acampada s’havia detectat la presència de festivalers procedents «de Madrid, Barcelona, Sevilla y el País Vasco». A més dels valencians, clara majoria.
Els concerts de Nacho Gª Vega i Antonio Vega tenien el seu morbo. Els mitjans especulaven amb la possibilitat que, tan a prop, els dos cosins farien un gest per ressuscitar —tot i que fora només per un moment— Nacha Pop, el grup inventat per tots dos el 1978 i dissolt el 1988. No res. Segons Levante-EMV, Antonio Vega feu el seu concert. I Nacho García Vega, el seu. Si entre bambolines es varen saludar o van sopar junts, això no es traslladà als escenaris. Cap dels dos feu menció de l’altre. Ni del seu passat comú en Nacha Pop. Curiosament, la mítica formació dels Vega va tornar el 2007. Antonio Vega va morir en 2009. Una de les altres curiositats del Socarrat de 2001 fou la seua coincidència amb un altre esdeveniment musical de moltíssima ressonància: el concert de Julio Iglesias al camp de futbol la Murta la nit del 17 d’agost, amb més de 10.000 espectadors i entrades entre els 18 i els 108 euros (de 3.000 a 18.000 pessetes), aquestes últimes les exclusives cadires VIP de davant de l’escenari.
Però el festival de 2001 tampoc va tindre èxit. L’organització esperava 12.000 assistents. La cosa es va quedar en 8.000. El director, José Antonio Rivas, va admetre el fracàs tot i que, de nou, musicalment el Socarrat deixà un gran sabor de boca entre molta gent. Davant els mitjans, Rivas fou molt crític. (La organización del Socarrat muestra su decepción por la poca asistencia de público (Levante-EMV). «Sorprendido y decepcionado», així es va mostrar Rivas. «Esperábamos unas 4.000 personas más de las que asistieron, en un certamen que en dos días reunió a lo mejor del pop nacional», digué. A més a més, l’associació cívica Corcó feu un intent de boicot al Socarrat. Pujats damunt del sostre d’un autobús, un total de huit grups van tocar davant del poliesportiu durant unes hores i reuniren unes 500 persones. El motiu era criticar que l’any anterior el Socarrat havia generat un dèficit de huit milions de pessetes i nombrosos impagaments, entre ells a firmes locals. Era un desficaci, segons Corcó, que amb eixe forat en 2001 es programara un nou festival amb l’ajuda econòmica de l’Ajuntament de Xàtiva i sense massa control de les finances per part de l’administració.
Rivas es queixà, sí. A ell, però, també li van ploure les crítiques. El director de la productora valenciana Criminal Records,
Fig. 03. Concert organitzat per l’Associació Cultural Corcó durant la fira de 2001. Fotografia de Diego Moya publicada en el Levante-EMV el dia 21 d’agost de 2001.
Álvaro García, feu una nota de premsa on detallava la desorganització i, pitjor, que els seus grups (Doctor Divago, Mr. Smoke, Vida en Marte i Landy) no varen cobrar, tot i que tocaren per la irrisòria quantitat de 50.000 pessetes (300 euros). Red Melon (Rivas) va arribar a dir-los que a canvi de cobrar poc podrien consumir en la barra del festival, proposta inapropiada que García rebutjà. El director de Criminal parlava d’escenaris encara sense muntar quan ells van arribar, de males condicions en general per als músics, de presses, de desatencions... I assegura que en vegada dels 30 minuts per banda pactats, els ho van reduïr a 15 minuts. «Mis grupos pudieron tocar apenas cuatro temas», es queixava. Criminal Records feu una crida «a la SGAE, al Ayuntamiento de Xàtiva, al Instituto Valenciano de la Juventud y a Radio 3 para que sepan a qué tipo de personas están ayudando a lucrarse a costa de los músicos». La carta és d’octubre de 2021, quan García ja s’havia cansat de deixar missatges al contestador de Red Melon per reclamar els diners. Per què en l’oficina ja no hi havia presencialment ningú.
El Socarrat tingué un epíleg, el rockeríssim Bram. Va començar de manera prometedora: I Festival de Música, Art i Expressió. El cartell el formaven Barricada, Atzukak, Banda Hachís, Desechos, Betagarri, Insania i La Polla Records. En un segon escenari tocarien grups locals com Xperiment, The Jadme, Satiba, Lentejas, Maltrago, La familia Colirio i Mi Hermana Pequeña. Organitzava l’empresa Xateba Art, SL. La idea era un festival
alternatiu però professionalitzat. Es feu, fins i tot, una roda de premsa de presentació a la Fnac de Sant Agustí, a València, amb un concert d’Uzhuaïa. L’entrada del Bram costava 19 euros. La durada, dotze hores (de les sis de la vesprada fins a les sis del matí del 17 al 18 d’agost). El Bram reúne a més de 3.500 personas (Las Provincias, J. Abietar). La ressenya destaca que el públic ha gaudit dels grups principals i de les formacions locals i que el festival transcorregué sense incidents. Això sí, la Policia Local va detindre a una persona per venda il·legal d’entrades, afig el diari. Sense tants problemes com el Socarrat (i sense tant de rebombori mediàtic, més aviat molt poc) ja no hagué un segon Bram. Curiosament, coincidint amb la celebració del Bram naixia a Alcoi el Mediàtic Festival. I de nou, Benicàssim com a referència: NaceelFIBdelamontaña(El País) Amb una espectacular pluja d’estreles —Coti, Zucchero, Loquillo, Amaral, Bunbury, Andy y Lucas, Dover, Rosendo, Celstas Cortos, Barricada, Los Tigres del Norte, Los Planetas, La Cabra Mecànica, Tahúres Zurdos, Enemigos, Raimundo Amador, Mojinos Escozíos...— el Mediàtic feu honor al seu nom amb un ampli ressò als mitjans estatals. Però tot i reunir unes 20.000 persones en alguna de les convocatòries, oferí només dos edicions més a Alcoi: les de 2003 i 2004. I unes poques més a Alacant, on es traslladà. En els pressupostos participatius d’Alcoi de 2023 es va rebutjar la proposta d’uns veïns d’esperonar l’ajuntament per ressuscitar el Mediàtic.
El millor resum-epitafi del Socarrat és de Xavier Aliaga. Uns anys després, en un reportatge en premsa —Socarrat, un festival en l’oblit (Levante-EMV. Extra de Fira de 2008)— deia que «en el moment d’aparéixerelSocarratjaesparlavad’eclosió festivalera, però no s’arribava ni de lluny a la hiperinflació actual [la del 2008, que encara no era la del present]. Com altres festivals indies d’Espanya de dimensions mitjanes, podria haver sobreviscut amb la filosofia de premiar les bandes nacionals cada volta més ignorades pels grans certàmens com el FIB», explicava. Per a afegir: «A Xàtiva pesaren altres factors com l’excesiva proximitat al festival de Benicàssim o el context d’un mes d’agost saturat d’activitats com la mateixa Fira. El tòpic de la calor també va actuar: a
fòrums i pàgines d’internet [no existien les xarxes socials] es qualificava el Socarrat com el festival més calorós d’Espanya, amb el dèficit afegit de no contar, com en Benicàssim, del complement impagable de la platja», concloïa.
DITES DE FIRA
Recollides per Pep Gimeno “Botifarra”
El dia quinze d’agost és dia de fira en esta ciutat. Un prou espabilat, aigües gelades venia “Cavallers, a qui l’ofegue?” Deia pegant un gran crit El de deu, per huit diners l’entregue, i el de huit, a sis. Repetia entusiasmat: “Xè, a qui li mesure un altre?”. El de sis el done a quatre, i el de quatre fou donat. Ho digué tantes vegades, que un xusco de prou saber, s’arrima cap a l’aiguader i li diu: “un de bades”. I l’industrial, que era un canyot en més nucs que té un problema li contesta amb molta flema: “ara se t’ha trencat el got”.
El campanar de la Seu ara a Fira es vol casar. No vol quedar-se maxuxo, ni soldat de a peu. El maxuxo no té ganes, totes li pareixen nanes perquè ell la vol alta i bonica per a regalar-li a la xica el rellotge i les campanes
La Fira de Xàtiva la més antiga qui sà, on diuen que un faraó una haca allí comprà.
A la fira no vages si no tens diners, que veuràs moltes coses i no compraràs res. ***
On vas? A la Fira D’on vens? De la Fira
En agost porta la Fira de Xàtiva celebrada on gran i bona i apreciada molta alimanya es mira. Però si no tens diners ni en eixa, ni en altra fira no es menester que molt mires perquè no compraràs res.
FOTO GRAFIA
FOTO GRAFIA
A TRAVÉS DE L’OBJECTIU: UNA MIRADA FOTOGRÀFICA A LA FIRA DE XÀTIVA
Sergio Rubio Tormo
“Els límits de la fotografia no es poden predir. En aquest camp tot és tan nou que fins a la cerca ja condueix a resultats creatius. La tècnica és, òbviament, la que va obrint el camí per a això. L’analfabet del futur no serà l’inexpert en l’escriptura sinó el desconeixedor de la fotografia”.
László Moholy-Nagy, En Sobre la fotografía de Walter Benjamin
El segle XIX s’entén com un període de trencament, un punt d’inflexió en l’esdevindre de la història, ja que va suposar un important impuls en el món occidental en multitud d’aspectes que determinaren l’evolució de la societat i el seu progrés cap a una tendència cada vegada més tecnificada, industrialitzada i mecanitzada.
No debades serà en aquesta centúria on tindran lloc alguns dels canvis més importants de la nostra societat, des dels nous enfocaments polítics, que encetarien el camí de les democràcies censatàries i la fi dels absolutismes, fins els determinants canvis tecnològics que provocaren allò que històricament es va denominar Revolució Industrial i que canviarà per sempre el sistema econòmic, social i cultural. Però, a més, aquesta revolució tecnològica tindrà una important repercussió en el món de l’expressió plàstica i que començarà a gestar-se en els anys vint d’eixe segle.
I és que no es pot entendre l’evolució i aparició dels diferents moviments artístics que començaran a succeir-se i acaparar el panorama cultural occidental a partir del segle XIX i, sobretot, durant el segle XX, coneguts com els -ismes i les avantguardes, sense tindre en compte l’impacte que va suposar l’aparició de noves tècniques d’expressió i plasmació de les idees i la realitat, com ara la fotografia i, més avant, la pròpia tècnica cinematogràfica que revolucionarà, no sols el món de l’art, sinó també el de la comunicació.
Sense que siga la pretensió d’aquest article fer un assaig sobre la història de la fotografia i els seus orígens, sí resulta necessari ocupar unes línies per a explicar l’interessantíssim context en el qual es va produir el descobriment i perfeccionament d’aquesta nova eina d’expressió artística. I remarquem el qualificatiu d’artístic quan ens referim a la fotografia, encara que no sempre ha estat aquesta la seua
impressió. De fet, la fotografia en els seus inicis va estar una tècnica injuriada per un important sector del cercle artístic, el qual criticava fortament que s’incloguera aquesta com una altra forma d’expressió artística, donada la seua excessiva objectivitat i la suposada falta de participació de l’artista. Sense oblidar, evidentment, que també s’hi va generar el temor de que la fotografia acabés suplantant la pintura, tal i com demostrava un article publicat en el setmanari satíric francés La Carticatura Provisoire (1839) i que explicava que “hay un rumor sordo de que, gracias a este instrumento, desaparecerán de golpe y como por arte de magia los paisajistas, los retratistas, los pintores decoradores y todos los demás artistas”.
En la mateixa línia, escrivia Baudelaire sobre la fotografia, en 1859, relegant-la a un paper secundari com a recolzament dels pintors: “Si se permite que la fotografía supla al arte en algunas de sus funciones pronto, gracias a la alianza natural que encontrará en la necedad de la multitud, lo habrá suplantado o totalmente corrompido. Es necesario, por tanto, que cumpla con su verdadero deber, que es el de ser la sirvienta de las ciencias y de las artes, pero la muy humilde sirvienta, lo mismo que la imprenta y la estenografía, que ni han creado ni suplido a la literatura″.
Fig. 01. Caricatura satírica d’Honoré Daumier. El peu resa: “Nadar elevant la fotografia a l’altura de l’art″, en al·lusió al fotògraf francés Fèlix Nadar, autor de les primeres fotografies aèries des d’un globus aerostàtic.
No obstant, altres autors com el famós fotògraf László Moholy-Nagy s’adonaren bén prompte, i molt encertadament, que les possibilitats de la fotografia eren quasi infinites i inabastables com a eina de producció artística i que seria molt difícil definir quina seria la evolució d’aquesta tècnica en el futur: “No es pot insistir amb major fermesa en el fet que no ens preocupa el més mínim saber si la fotografia produeix o no produeix art. No serà l’opinió dels historiadors de l’art, sinó únicament les seues pròpies lleis les que determinaran la línia de la seua evolució″.
Quant al naixement de la fotografia, hem de situar-lo en la ciutat de Paris durant el primer terç del segle XIX i tindrà diferents protagonistes amb una participació també distinta. Sens dubte quan pensem en els orígens de la fotografia ens ve a la memòria el nom de Louis Daguerre i el seu famós daguerrotip, una tècnica d’impressió fotogràfica sobre planxa metàl·lica que va estar la veritable impulsora d’aquest nou invent, donant-lo a conèixer arreu del mon. Però el daguerrotip no havera estat possible sense les investigacions del científic Nicéphore Niépce, autèntic autor de la primera fotografia de la qual es té constància, en l’any 18261.
Nicéphore Niépce va nàixer en 1765, en una família burgesa acomodada de la borgonya francesa. Després de passar per l’exèrcit i contraure el tifus, va decidir dedicarse, junt al seu germà, a la investigació científica, patentant nombrosos invents. Ja en 1796, durant un viatge a Alemanya s’interessà per la litografia, la qual cosa el
portà a estudiar diferents maneres de fixar imatges en diferents suports mitjançant les alteracions químiques. Així, entre 1819 i 1824 aconseguirà impressionar els seus primer fotogravats, denominats Heliografies. La tècnica emprada per Niépce combinava una càmera obscura perfeccionada per ell mateix amb una placa coberta d’una pàtina fotosensible i un temps d’exposició d’aproximadament 8 hores.
Poc després Niépce i Daguerre entraran en contacte i començarà un període de perfeccionament de la tècnica que donarà com a resultat, ja després de la mort de Niépce, l’aparició del daguerrotip, el qual popularitzarà mundialment la fotografia i donarà lloc a nous avanços tècnics, de la mà d’altres noms propis que han protagonitzat la història de la fotografia i les diferents tècniques emprades durant els seus inicis, com el dibuixos fotogènics d’Hippolyte Bayard, el calotip de William Fox Talbot o el col·lodió humit de Frederick Scott Archer, fins l’aparició a finals del segle XIX de la pel·lícula fotogràfica de Kodak i, per fi, l’accés a la fotografia als aficionats, baix el lema de: “usted apriete el botón, nosotros hacemos el resto″.
I serà en aquest moment quan, realment, la fotografia es convertirà en el veritable reflex del dia a dia de les persones, del batec de la societat, testimoniant tots i cadascun dels esdeveniments que es consideraven d’interés. Documents gràfics, visuals, carregats de contingut i d’informació valuosíssima perquè ens ajuda a construir visions d’un passat canviant però reconeixible. Gràcies a la fotografia podem saber de manera fidedigna com era el nostre entorn abans, quines eren les modes de la època, quin tipus d’activitats culturals es realitzaven o com es vivien les nostres festivitats.
Evidentment, la Fira ha estat des dels inicis de la popularització de la fotografia un dels temes d’interés per al fotògraf, tant professional com aficionat. És per això que aquesta tècnica es converteix en un important testimoni de la nostra festa principal, ajudant-nos a entendre com ha anat evolucionant a través dels temps
1 Encara que no es sap amb certesa la data exacta, la historiografia coincideix en situar-la entre 1826 i 1827.
Fig. 02. Vista des de la finestra de Le Gras, Nicéphore Niépce, ca. 1826.
mitjançant aquests documents fotogràfics. Són moltes les fotografies que es conserven de diversos aspectes de la Fira d’Agost, en diferents anys i tant en fons públics, com l’arxiu municipal de Xàtiva, com en col·leccions fotogràfiques privades. I és que difícilment hi haurà una família xativina que no conserve entre els seus records algun àlbum amb fotografies de la Fira d’Agost. Records visualment fidedignes, irreemplaçables i carregats de nostàlgia, però també d’informació molt útil per a la preservació de la memòria col·lectiva d’una societat.
Són molts els fotògrafs xativins que han centrat els seus interessos en retratar aspectes de la nostra Fira d’Agost. Tants que fins i tot es podria fer un interessant estudi sobre l’evolució de la fotografia en Xàtiva, la societat i ambient cultural que l’envolta, els seus autors i protagonistes. Cal destacar importants i substanciosos fons fotogràfics locals que han tractat, entre tants altres temes, la Fira de Xàtiva com a focus principals dels seus objectius, com ara l’ arxiu Sisternes-Marbau , l’ estudi Cuenca , la saga de fotògrafs de la família Garcia Molina, Patiño , l’estimat i prolífic professor i fotògraf Antoni Marzal , etc. Una llista extensa de ciutadans als que mai agrairem prou els seus esforços i el magnífic treball de testimoniatge gràfic que han llegat a la nostra ciutat.
En el segle XX, i fruit de la popularització i democratització de la fotografia, així com del gran interés i fascinació que suscitava,
comencen a aparéixer les primeres agrupacions fotogràfiques d’aficionats, també conegudes com Foto-Clubs. En la nostra ciutat, aquesta figura vindrà representada per l’Agrupació Fotogràfica Setabense d’Aficionats, A.F.S.A. Aquesta agrupació fotogràfica naixerà oficialment l’1 de juliol de l’any 1954, fruit de l’activitat d’alguns joves aficionats a la fotografia amb una forta inquietud cultural, com ara José Sisternes, José Crespo Sanchiz o Adolfo Garcia Jover.
Des dels seus inicis l’activitat cultural d’AFSA ha estat intensa, amb els lògics alts i baixos d’una institució que compleix 70 anys de vida, però sempre amb una presència notòria en la vida social i cultural de Xàtiva. L’organització d’exposicions, conferències, concursos... seran una constant al llarg dels anys, tal i com demostra, per exemple, el Saló Local de Fotografia, el qual s’organitza pràcticament de manera ininterrompuda2, des de 1954.
Molt prompte la Fira d’Agost es convertirà en un dels camps d’actuació de l’agrupació fotogràfica AFSA i es farà coincidir amb
2 En algunes ocasions, i per raons òbvies, el concurs va haver de suspendre’s, com va esdevindre l’any 2020 com a conseqüència de la situació d’emergència sanitària ocasionada per COVID-19.
Fig. 03. Celebració de la Fira del Bestiar en la plaça de Sant Pere. Arxiu Municipal de Xàtiva, X-802.
Fig. 04. Façana de l’estudi fotogràfic d’Adolfo Garcia, en el carrer Montcada. Arxiu Municipal de Xàtiva, Fons Garcia Molina
les dates de celebració de la festa local, la realització del seu concurs principal i més conegut, el Saló Nacional de fotografia Ciutat de Xàtiva. Aquest concurs de fotografia de caràcter nacional ve celebrant-se des dels inicis de la creació d’AFSA, concretament des de l’any 1956, i la data sempre s’ha fet coincidir amb la Fira d’Agost de Xàtiva, donada la seua major repercussió. Així mateix, i vist l’èxit que any rere any recollia el concurs, s’han anat creant altres salons, retrospectives o concursos específics de caràcter local, dedicats a diferents aspectes com la Setmana Santa o, dins del Saló Local de Fotografia, el premi especial Fira d’Agost, el qual proposa el tema de la Fira com a protagonista principal per a aquest concurs específic.
Fig. 05. Saluda del President i Junta Directiva d’AFSA, anunciant la constitució de l’Agrupació. Juliol de 1954. Arxiu Municipal de Xàtiva, Le-5395-6. Com veiem, la Fira d’Agost de Xàtiva representa tot un mosaic vibrant de tradició, cultura i celebració que ofereix una oportunitat única per a capturar moments inoblidables a través de la lent d’una càmera. Al llarg de l’any, esdeveniments com la Fira d’Agost, la Setmana Santa i les Falles omplin els carrers d’aquesta històrica
ciutat amb colors, sons i emocions que reflecteixen la rica herència i la passió de la seua gent.
La fotografia es converteix en una eina poderosa per a immortalitzar aquests instants efímers, permetent als fotògrafs transmetre l’essència de la Fira de Xàtiva. Des dels actes oficials programats per les corporacions locals, fins les escenes de caràcter popular de festa i celebració, cada imatge conta una història que ressona en l’ànima de la comunitat . Les fotografies de la Fira de Xàtiva no sols documenten esdeveniments, sinó que també capturen l’energia i l’esperit de la celebració, oferint una finestra al cor de la cultura local.
En el context de les festes, els fotògrafs tenen l’oportunitat d’explorar diverses tècniques i enfocaments creatius. La fotografia de retrat pot destacar les expressions i emocions dels participants, mentre que les preses de paisatges urbans emmarquen la interacció entre les festivitats i l’entorn arquitectònic de Xàtiva. La fotografia d’acció, d’altra banda, és ideal per a capturar el dinamisme de les desfilades i actuacions, congelant en el temps eixos moments fugaços d’alegria i fervor.
Fig. 06. Firers preparant el dinar en el solar conegut com el Campet de Dalt, on actualment se situa el Gran Teatre. Ca. 1970. Arxiu Municipal de Xàtiva, Fons Ramon Garcia.
A més, en una era digital on les imatges es comparteixen instantàniament en xarxes socials, la fotografia de les festes de Xàtiva també juga un paper crucial en la promoció turística de la ciutat. Les imatges captivadores no sols atrauen a visitants, sinó que també enforteixen el sentit d’identitat i orgull entre els residents. Cada fotografia
es converteix en un ambaixador visual que pot inspirar a uns altres a descobrir i experimentar les celebracions de Xàtiva en persona.
En definitiva, la relació entre la fotografia i la Fira d’Agost de Xàtiva implica molt més que una mera documentació d’esdeveniments. És una forma d’art, i també un testimoni gràfic, que captura l’essència de la societat xativina, preserva tradicions i emociona als qui l’observen. Ja siga a través d’una càmera professional o un simple telèfon mòbil, cada clic de l’obturador és una oportunitat per a celebrar i compartir la riquesa cultural d’aquesta Ciutat. Així, les imatges no sols narren històries del present, sinó que també asseguren que la memòria de les festes de Xàtiva perduren per generacions.
Fig. 07. Fotografia de les atraccions de la Fira, en format ull de peix, 2017. Autor: Alfredo Garcia.
LA UNIÓ DE L’ART I LA FOTOGRAFIA EN LA FIRA DE XÀTIVA
Sara Atienza
La fotografia és una disciplina artística que cada cop està més arrelada a Xàtiva. Com a producció artística, com a mitjà d’expressió de molts xativins, ha trobat un escenari ideal en una ciutat amb un ric patrimoni digne de ser fotografiat, però també amb un lloc on es celebren esdeveniments com la fira de Xàtiva. Cada any, la Fira de Xàtiva organitza nombroses activitats , algunes de les quals es vinculen directament a la fotografia.
Si quan es parla de Xàtiva com a ciutat d’artistes, la gent s’imagina artistes plàstics com pintors, cal afegir també a fotògrafs, doncs des de l’aparició de la fotografia són uns quants els qui han adquirit un notable reconeixement en diferents camps: Adolfo Garcia, Antoni Marzal, Eduard Francés... transcendint fronteres en alguns casos i arribant a convertir-se en embaixadors de marques.
La història de la fotografia en la Fira de Xàtiva es remunta a dècades enrere, quan els primers concursos fotogràfics es van organitzar com a part de festivitats locals. Des de llavors, aquests concursos han evolucionat i s’han expandit, convertintse en un esdeveniment destacat que atreu a la capital de La Costera tant a aficionats com a professionals de la fotografia, sent particularment reconegut el “Saló de fotografia Ciutat de Xàtiva”, que enguany celebra la seua 69 edició.
Un dels aspectes més destacables d’aquests esdeveniments és l’àmplia gamma de temes que abasten. Des de la bellesa natural dels paisatges que envolten Xàtiva fins als retrats íntims de la vida quotidiana, cada imatge convertint-se en testimoni del nostre temps. I, centrant-nos en la fira, aquesta ha creat un marc on els treballs fotogràfics poden ser exposats i reconeguts amb diferentst temes -blanc i negre, color i fira-, a més d’aprofitar la celebració del dia mundial de la fotografia que té lloc el 19 d’agost.
Per als participants, exposar en el marc de la Fira de Xàtiva és un honor molt cobejat. A més del reconeixement i l’exposició del seu treball, són dies festius on també l’alegria de mostrar la seua creativitat és compartida amb els ciutadans que s’acosten a gaudir de les fotografies.
Respecte al concurs de fotografia Ciutat de Xàtiva, aquest va estar creat per AFSA, l’associació de fotografia més important de la ciutat, i any rere any ha anat adquirint un major reconeixement entre professionals i aficionats d’aquest sector.
En aquest sentit, i seguint amb AFSA, també ha organitzat altres concursos, en alguns casos més específics, com el dut a terme l’any 2022 baix el títol “I Marató fotogràfica Fira de Xàtiva”. Aquest va ser un concurs que va acotar, com a zones de participació, àrees de la mateixa fira, les quals es podien consultar tant en la pàgina web que es va posar a disposició de les persones interessades, com també en els panells informatius distribuits pel Reial de la Fira. Els participants tenien també un temps específic per poder realitzar la fotografia, i aquest devia ser entre el 19 d’agost i el 20 d’agost.
Per evitar una abultada participació per part d’una única persona participant, es va reduïr el número de fotografies aportades per cadascú a dos. Quant a la temàtica, aquesta va quedar completament oberta, donant l’opció d’escollir qualsevol tema lliure.
La presentació de les fotografies es va fer única i exclusivament a través d’Instagram. El 21 d’agost, es van comunicar a través de les xarxes socials d’AFSA les fotos seleccionades com a les millors d’aquesta primera marató
Fig. 01. Logotip d’AFSA.
fotogràfica. El premi va consistir en la subscripció a AFSA durant 1 any i un premi econòmic de 100 euros per a cadascun dels temes. Qualsevol persona podia participar en aquesta marató, però no es van acceptar fotomuntatges ni cap altra alteració digital més enllà dels filtres permessos per la xarxa Instagram a la fotografia. Totes les imatges presentades havien de ser inèdites, sense drets de tercers sobre les obres presentades, baix la responsabilitat de cada participant.
Aquest nou plantejament s’obria a un públic més jove i a una plataforma, Instagram, que que ja llavors gaudia de repercussió mundial. La visibilitat que atorgava aquesta finestra digital, establia un nou paradigma quant a difusió i, en paral·lel, reconeixia el paper de les noves tecnologies com a escaparat, també, cultural.
I ací, en el punt de l’acceptació de les noves tecnologies com a ferramenta d’expressió creativa, la telefonia mòbil, transformada en smartphone i, per tant, en una càmera fotogràfica d’excel·lent resolució en molts casos i a l’abast del gran públic, la fira
de Xàtiva ha augmentat considerable i exponencialment el número de testimonis que deixen constància de moments concrets i que, probablement com ocórre amb aquelles imatges, hui guardades per l’Arxiu Municipal, d’altres èpoques, tal vegada en el futur siguen de gran utilitat per contextualitzar les fires d’aquestos temps que ens ha tocat viure. De fet, és probable que, degut a l’enorme quantitat de captures que es fan diàriament, puguen servir per a reconstruir episodis concrets d’una manera més precisa.
Fotografies que, en dècades allunyades a l’actualitat, serviran per veure quina era la disposició de la fira cada any , però també de les persones que acudien , o dels firers que repetien un any i un altre; també de com la fira anava colonitzant nous emplaçaments , com el Jardí del Bes o el de l’ Avinguda Juan Francés ; l’estat de les façanes dels edificis que enfrontaven l’ Albereda ; la plaça del Mercat o els patis de les escoles on es celebren altres activitats transversals que enriqueixen l’oferta en aquestos dies.
Fig. 02. Imatge de la pantalla d’un mòbil amb el que s’ha fet una fotografia.
A més de convertir-se en un testimoni, o si es vol, en un document que podrà ser referència històrica en el futur, hi ha un altre exercici que és conseqüència de la proliferació de les càmeres en les butxaques de la gent i que sorgeix a vegades de manera espontània, i en altres ocasions intencionada, però sempre sense cap propòsit econòmic o com a resposta a un concurs: el d’intentar capturar un moment concret que ens sembla bonic, emotiu o simplemente perque volem crear un record, en aquest cas de la fira, a través d’un mòbil o, per als més apassionats, d’una càmera réflex.
Fotografiar un lloc en un moment específic és capturar l’essència mateixa de l’instant. Més que simplement registrar un paisatge o una escena, implica immortalitzar la interacció entre la llum, l’atmosfera, els elements i les emocions en un determinat moment i espai. Aquest art va més enllà de la mera tècnica fotogràfica; requereix sensibilitat per a percebre la singularitat del moment i habilitat per a plasmar-la amb la càmera.
En primer lloc, la llum juga un paper fonamental. Depenent de l’hora del dia, la localització o les condicions meteorològiques, la llum pot transformar completament l’aparença d’un lloc, atorgant-li diferents matisos, ombres i textures, com per exemple quan el sol penetra entre les fulles dels plataners de l’Albereda.. Fotografiar en el moment adequat, quan la llum és més suau o dramàtica, pot realçar la bellesa de l’entorn i afegir profunditat a la imatge. A més, el moment concret també pot capturar l’atmosfera única d’un lloc . El Reial de la fira, o l’albereda bulliciosa durant el dia, pot transmetre una energia diferent a la mateixa avinguda en calma durant altre moment de l’any. La presència de persones, animals en el cas de l’espai destinat a la fira del bestiar, o les parades en el marc pot afegir vida i narrativa a la fotografia, creant una connexió emocional amb l’espectador.
D’altre costat, l’elecció del moment precís també pot ser una forma d’expressió artística. Un fotògraf pot buscar capturar un moment fugisser, com el destell d’un somriure o el moviment d’una fulla al vent, que reflectisca la bellesa efímera de la vida. O pot optar
per congelar el temps en un moment de quietud, creant una sensació de serenitat i contemplació.
En resum, l’art de fotografiar un lloc en un moment concret implica més que simplement pressionar l’obturador; és una forma d’expressió creativa que ens permet capturar l’essència mateixa de l’experiència humana i la bellesa efímera del món que ens envolta.
Aquest és sols un testimoni del paper que juga la fotografia a la fira, que, evidentment, en aquesta segona part més digital, és extensiu a la resta de moments de l’any, doncs fem fotografies de pràcticament tot el que ens passa i envolta, però, la diferència és el marc, és l’ull amb que es mira i l’estat d’ànim que ens envaeix durant els dies de fira. La fusió entre fotografia i art en la Fira de Xàtiva és una celebració de la creativitat, la diversitat i la passió per la imatge. Cada clic d’obturador és un testimoniatge del poder de la visió humana per a inspirar, emocionar i connectar a través de fronteres i cultures. A Xàtiva, l’art de la fotografia troba la seua llar, i els fotògrafs troben un lloc per a compartir la seua visió amb el món.
ELS ULLS DE LA FIRA
Fotografies d’Antoni Marzal
Sobre Antoni Marzal no cal fer massa presentacions, doncs tothom sap que és una persona afable, sempre disposada a ajudar i partícep de moltes de les coses que ocorren a la nostra ciutat.
A banda d’un gran mestre, també és un gran fotògraf. Joan Ramos una vegada el va batejar de manera afectuosa com “el notari de Xàtiva”, per la seua capacitat d’anar a tots els esdeveniments que es donen a la ciutat i captar-los amb el seu objectiu per mostrarnos la seua particular mirada.
Membre d’AFSA, a banda de “cobrir” els actes que tenen lloc al llarg de cada any als diferents espais culturals xativins, també s’ha ocupat d’immortalitzar els dies de festa i, particularment en aquest cas, els dies de Fira.
Les seues fotografies il·lustren la vida en Xàtiva i són un testimoni fidel de com vivim i gaudim de la nostra ciutat. Aquest és sols un xicotet recull d’algunes imatges que els ulls d’Antoni Marzal, els ulls de la fira, han deixat per a la posteritat.
TEATRE
TEATRE
UN ESCENARI IMPROVISAT
Ruth Cebrián
La llarga tradició de la fira de Xàtiva ha abarcat una gran quantitat de sectors des de la seua constitució gràcies a un privilegi atorgat per ni més ni menys que Jaume I, tal i com reflexa sempre el cartell anunciador de la fira.
Des de la compra venda de bestiar, activitat que va propiciar la celebració de la Fira, fins a les atraccions, tal vegada el sector al qual més gent relaciona l’actual fira, han estat moltes les activitats que s’han anat afegint al plantejament original. Amb els animals també van arribar mercaders que venien accessoris per al treball del camp i per al mateix bestiar. Amb el temps, s’afegirien llocs de venda de menjar i també d’utensilis per a cuinar, treballar el camp i altres. En dècades més recents, des de mitjans del segle XX, les activitats artístiques van anar adquirint una major importància. Primer va ser la música, doncs encara que no he trobat constància de en quin moment s’incorpora, es pot pensar que, tractant-se d’uns dies festius, aquesta acompanyaria des de temps ben antics a les activitats que es reunien al voltant de la plaça de Sant Pere, emplaçament original de la fira, com ja s’ha comentat en tants i tants articles. Després s’afegirien el cartelisme, ja al segle
XIX, i després la pintura, al segle XX, a la que va precedir la fotografia, una disciplina artística més jove però que gràcies a AFSA i a particulars que van desenvolupar l’ofici de fotògraf a Xàtiva, va adquirir notorietat fins a obrir-se un lloc als actes firers.
Però, i el teatre? Si atenem a la programació que queda arreplegada als programes de Fira custodiats a l’Arxiu Municipal, veiem que no sempre s’han realitzat representacions teatrals. De fet, aquestes s’han consolidat a les darreries del segle XX i començaments del XXI, on, a més, han colonitzat diferents indrets de la ciutat, expandint, o ajudant a expandir, l’oferta lúdica de la festa per barris que fins al moment no havien estat partíceps de la mateixa. Així, es pot atribuir al teatre aquest mèrit integrador.
Per altra banda, es pot pensar que un art tan expressiu i arrelat, el de la representació i escenificació, que tants testimonis va deixar des de l’edat mitjana i moderna, com aquelles primeres representacions documentades i dutes a terme en la casa del senyor d’Estubeny, al carrer de Sant Domènec1, s’haja vinculat als actes lúdics que han acompanyat la Fira
1 RUBIO TORMO, Sergio. “El Coliseu de Xàtiva o la Casa de Comèdies. Una aproximació a l’administració financera de l’Hospital Major de Pobres”. Falles a Xàtiva 2017, pp. 159-162.
Fig. 01. Gravat de la representació de La Farce de Maître Pathelin durant l’Edat Mitjana.
al llarg dels segles. De fet, si ben bé la fira se celebrava originàriament a novembre, segles després va passar a celebrar-se a l’agost, i la temporada de comèdies començava a principis de juny, cosa que fa pensar que inclouria també els dies de fira.
Durant l’Edat Mitjana, les representacions teatrals s’integraven en la vida social i religiosa de la regió. Aquest període va veure un floriment del teatre popular i religiós, que va jugar un paper crucial en l’educació, la moralització i l’entreteniment de la població.
Cal assenyalar la importància d’una convivència de cultures cristiana, musulmana i jueva. Aquesta diversitat cultural, a ben segur va influir en les manifestacions artístiques i teatrals dutes a terme. Les representacions teatrals medievals, com ja s’ha adelantat, estaven marcades per un fort component religiós, reflectint la centralitat de l’Església en la vida quotidiana.
En el context de la Corona d’Aragó i altres territoris cristians, entre les representacions teatrals es trobava el teatre litúrgic, que es realitzava dins de les esglésies i estava directament vinculat amb les festivitats religioses. Els drames litúrgics, com els “misteris”i “miracles”, escenificaven episodis de la Bíblia i la vida de sants, ajudant a educar una població majoritàriament analfabeta sobre els preceptes de la fe cristiana. Un exemple destacat és el “Misteri d’Elx”, una representació que recrea l’Assumpció de la Verge Maria i que ha perdurat fins a l’actualitat.
També estaven els autos sacramentals, obres teatrals que es representaven tant dins com fora de les esglésies i se centraven en l’exaltació de l’Eucaristia i altres sagraments. Aquestes eren utilitzades com a eines d’ensenyament i moralització, dramatitzant conceptes abstractes de la doctrina cristiana.
Fora de l’àmbit estrictament religiós, existien també representacions teatrals durant festivitats populars i mercats. Aquestes
Fig. 02. Representació del Misteri d’Elx, 1928.
incloïen farses i comèdies que, encara que sovint tenien un to més lleuger i humorístic, no estaven exemptes de missatges morals. Els joglars i trobadors jugaven un paper crucial en la difusió d’aquestes representacions, portant històries i cançons de poble en poble.
Hi ha constància de que a la segona meitat del segle XVIII, al pati de l’Hospital, tenien lloc representacions teatrals, fent ús d’una estructura de corrala2. L’explotació per part d’aquesta institució de l’activitat teatral els va dur a executar una estructura de fusta extramurs, a la dreta de la porta de Sant Francesc (un teatre, o escenari, que prompte quedaria exposat a conflictes, doncs com a estructura provisional, i de fusta, va estar acusada de poder provocar un foc donada la seua proximitat a les cases del carrer de Sant Francesc. El regidor Agulló va alertar d’aquest perill justificant que es va executar com a estructura temporal i havia adquirit un caràcter permanent, també, en aquest sentit, destacant la perfecció constructiva de la mateixa3.
1 GONZÁLEZ BALDOVÍ, Mariano. Civitas populusque Saetabis. Diplomatari inèdit de Xàtiva, 1306-1944. Xàtiva: Ajuntament de Xàtiva, 2023. 17760601
GONZÁLEZ BALDOVÍ, Mariano. Civitas populusque Saetabis. Diplomatari inèdit de Xàtiva, 1306-1944. Xàtiva: Ajuntament de Xàtiva, 2023. 17790508
En aquest sentit, l’aspecte interessant és el de l’explotació del teatre a mans de l’Hospital, doncs és aquest el protagonista, com a escenari, del present article. Com a introducció per a qui no el conega, l’edifici de l’Hospital de Xàtiva, també conegut com l’Hospital Major o l’Hospital Reial de Pobres Mendicants, va acollir a una institució històrica situada al cor de la ciutat de Xàtiva, front a la Seu i, en el moment de la seua construcció, front a l’església de Santa Maria, en la que els Borja van construir dues capelles i que llavors ja era considerada com l’edificació religiosa més important de la ciutat.
Fundat a l’edat mitjana, aquest hospital és un dels més antics de la regió i es va establir amb el propòsit d’atendre els pobres i malalts de la ciutat i els seus voltants. Inicialment, la seua funció principal era proporcionar assistència sanitària i allotjament als pelegrins, pobres i malalts. La institució va ser finançada per donacions particulars I per la Corona d’Aragó, consolidant-se com un pilar fonamental en la xarxa d’hospitals medievals.
Durant els segles XV i XVI, l’hospital va experimentar una sèrie de reformes i ampliacions que van millorar les seues
instal·lacions i capacitat d’atenció. En aquesta època, es van construir noves ales i es van millorar els serveis mèdics, adaptant-se a les necessitats creixents de la població.
Al llarg del segle XIX i XX, l’hospital va continuar la seua tasca assistencial, encara que va enfrontar els desafiaments propis dels canvis socials i polítics. Eventualment, amb la modernització dels sistemes de salut i la creació de noves infraestructures mèdiques, l’Hospital Reial de Xàtiva va perdre la seua funció original i va ser tancat com a hospital, encara que a hores d’ara continúa funcionant com a ambulatori i com a Centre de desintoxicació, a més d’acollir altres usos com la seu de la Mancomunitat.
Com ja s’ha esmentat abans, d’aquesta institució depenia el teatre, i per aquest motiu, en el seu claustre, originàriament conformat per arcs de mig punt com els que encara es conserven en el vestíbul, es va improvisar un espai que funcionaria com a corrala i on es representarien obres de teatre. Hi ha documentació que fa referència a aquesta activitat en el segle XVIII, doncs és una obra, la del Comedión de Carmelo, la que ens ajuda a situar la celebració
Fig. 03. Plaça de Calixte III.
de representacions teatrals durant els dies de fira ja en el segle XVIII, ja que a l’Arxiu Municipal de Xàtiva es conserva un document on es va anotar la recaptació de les funcions, representades el 15, el 16 en dos sessions i el 18 d’agost. També hi han altres testimonis que permeten assegurar que en el segle XVII ja es celebraven representacions d’obres de teatre, doncs és sabut que llavors participaven dones actrius.
És en la centúria del 1700 quan es té constància d’unes representacions a la plaça, front a la porta d’accés de l’Hospital, davant d’un marc incomparable com és la façana que mescla el gòtic flamíger amb el renaixement, i a esquenes d’un edifici, llavors en construcció, com és el de La Seu, en el que les capelles construides pels Borja encara romanien en peu. I, encara que de manera interrompuda, el teatre ha perdurat en aquest escenari improvisat, de Fira en Fira, fins a l’actualitat.
Es pot afirmar que va ser durant el segle XX quan es va produïr l’expansió del teatre durant els dies de fira, augmentant la seua oferta i començant a col·laborar en companyies teatrals cada cop més prestigioses, fins a generar un cartell ben atractiu per a propis i aliens.
En anys recents, han estat nombrosos els espectacles duts a terme fent ús, a més a més, de les noves tecnologies. Cada fira, davant de l’imponent Antic Hospital, es desplega un escenari improvisat que sembla fondre’s amb la majestuosa façana històrica. La il·luminació juga un paper crucial, projectant llums de colors que ballen sobre les intrincades formes arquitectòniques de l’edifici. Els tons càlids i envoltants creen una atmosfera màgica, ressaltant cada detall i transportant els espectadors a un món de somni. Els equips de so també s’han incorporat a algunes de les representacions, amb sons que es barregen amb el murmur de la multitud, creant una simfonia única que omple l’aire.
L’audiència, hipnotitzada per la combinació de llum i so, s’endinsa en la història que es desenvolupa davant d’ells. Actors talentosos, com Carles Alberola, Alexandra González, Bruno Tamarit, Lucía Poveda i altres, han
donat vida a personatges fascinants, mentre que el teló de fons de la façana històrica afegeix una profunditat i una textura úniques a cada actuació.
Moltes són les representacions celebrades en aquest segle XXI i seria molt complicat numerar-les totes. Per destacar-ne algunes, l’any 2016 es va dur a terme la representació de “La carta 1931-1941”, de la companyia Últim Toc-Malatesta. L’any 2018 es van representar les obres “Las princesas del Pacífico” per la Companyia La Estampida; “Cinc actrius lligen Rodoreda”, d’El Far Projectes Teatrals; “Caries” per la Companyia Teatre del Poble Valencià, i “Separeu-vos junts” per la Companyia La Dependent. Va ser també interessant la programació de l’any 2019, amb la participació d’Arcturus, qui va portar a la plaça de la Seu “Re Cordis (Tornar a passar pel cor)”, interpretada per Alberto Amarilla.
I l’any 2023 la llista de representacions va estar conformada per Albena Teatre, capitanejada per Carles Alberola al front de “Waterloo”; “Els Villalonga”, una comèdia familiar de L’Horta Teatre amb la participació dels Lucía Poveda, Bruno Tamarit i Alfred Picó; “Empoderades, si no sofri no estic tranquil·la”, presentada per la companyia Estoyrara, amb Ángela Conde i Paloma Giménez, una altra comèdia que va formar part del cartell; i “Baby Boom. El musical del destapament”, una producció de la companyia Egos Teatre i Els Marquesets, amb artistes com Alexandra González i Rubén Montañá.
Com s’ha dit, son aquestes tan sols una mostra, no esmentada per ser una representació millor que altra, sinó per visibilitzar el paper d’un espai tan imponent de la pròpia ciutat de Xàtiva transformat, temporalment, en un dels millors teatres del territori Valencià. En aquest escenari improvisat, el passat i el present s’entrellacen en una dansa captivadora, creant un espectacle que transcendeix el temps i l’espai, deixant una impressió inoblidable en totes les persones que tenen el privilegi de presenciar-ho. Però, és aquest espai un escenari improvisat que no es pot entendre sense conéixer els seus precedents ja nomenats i que tant lluny es remunten. El teatre medieval va deixar un llegat durador en la cultura i les tradicions de la ciutat. Així, la influència d’aquestes primeres formes
teatrals es pot rastrejar en les festivitats populars i en el teatre valencià posterior. La combinació d’elements religiosos i profans, juntament amb la participació activa de la comunitat, va establir les bases per a un teatre que, encara que evolucionat, manté viva l’essència d’aquells primers segles.
A títol particular, la història del teatre a Xàtiva no queda únicament monopolitzada per l’antic Hospital, com hom podrà imaginar -doncs hi han documents que deixen constància de representacions teatrals a altres indrets o documents com un de l’any 1791 on el regidor Joseph Antoni Cebrià va sol·licitar la construcció d’una casa de comèdies en la plaça d’Aldomar, la qual proposava que es construira sobre uns terrenys destinats a magatzem de palla4, fins arribar a l’actualitat, on, en el mateix marc de la fira, es fan representacions teatrals a patis d’escoles com la del Martínez Bellver o en els Jardins del Palasiet-, però si que es pot afirmar que, en el context de la fira d’Agost, és tal vegada l’espai escènic més popular. Començant a l’interior, baix un claustre, eixint del recinte emmurallat, per tornar fins a instal·lar-se provisionalment davant de la façana més imponent de la ciutat, fins a l’actualitat, on la mateixa arriba a integrar-se en moltes de les representacions que es porten a terme.
1 AMX LG-652.
EL TEATRE A LA FIRA D’AGOST
Víctor M. Torres
“Allà
on hi ha talent i art, no hi ha vellea ni soledat...”
Anton P. Txekhov
Per a la gent de la meua generació, nascuts a la fi dels 50 i principis dels 60 del passat segle, les possibilitats de veure teatre a la nostra ciutat durant la nostra adolescència i joventut era poc més que missió impossible. Les propostes teatrals que ens arribaven de fora i es programaven en l’antic gran Teatre de Xàtiva, es reduïen, si no em falla la memòria, a uns pocs espectacles de “varietés” i a alguna representació esporàdica d’alguna obra de teatre. Com a molt podíem assistir algun sainet del Grup de Sant Pere i una vegada a l’any pujar fins a l’Hort de Sant Onofre i quedar extasiats per la bellesa de la posada en escena en aquell paratge de la Passió que posaren en peu en alguns anys este grup. Cal recordar que era una època de mitjans tècnics i econòmics molt precaris, però malgrat eixos contratemps el treball que realitzaven estos enamorats del teatre era molt notable i la resposta del públic unànime. Fins a mitjans dels 70 no recorde haver assistit a cap representació teatral a Xàtiva. Del primer espectacle al que vaig assistir a l’antic Gran Teatre, només recorde l’escenografia, uns grans troncs d’arbre i el segon va ser una magnifica versió de “Godspell” un musical de Stephen Schwartz i
John-Michael Tebelak. El temps ha esborrat de la meua memòria el nom de la companyia, però la seua proposta era irresistible, fresca i ens va fer vibrar. Amb este panorama no ens quedava altra que, si volíem veure teatre ens havíem de desplaçar a València, Madrid o Barcelona. Quants records i quantes obres, però sempre menys de les que ens haguera agradat assistir… De Barcelona recorde el muntatge d’un espectacle que portava per títol “Opera” de Sergi Belbel o la tan aclamada “Mar i Cel” de Dagoll Dagom. Poder veure a Madrid a una Nuria Espert en un muntatge com “Un Altra Fedra si us plau” de Salvador Espriu no tenia preu i com no, ser un dels privilegiats espectadors que va poder assistir a l’espectacle “Jesucrist Superstar” de Camilo Sesto i que va marcar l’inici de la meua vida en el teatre. “El Superstar” va ser el primer muntatge que vaig dirigir en 1976, que es va representar més de 50 vegades per tota la comunitat Valenciana i que es va programar en la Plaça de la Seu un 17 d’agost de 1976 amb més de 4000 espectadors que van abarrotar la plaça i carrers adjacents. Espectacle que després han muntat molts altres grups ací a Xàtiva, va ser com una xicoteta escola on molts joves descobrirem la nostra vocació i futur professional al Teatre.
A València tants teatres; El Principal, El Princesa, l’Olímpia, El Rialto, l’Escalante, el Talia… tantes obres: “Equus” de Peter
Fig. 01. Representació de Jesucrist Superstar protagonitzada per Camilo Sesto.
Shaffer, “Flowers” de Lindsay Kemp, “Cyrano de Bergerac” d’Edmond Rostand, “Doña Rosita la Soltera” de Lorca, “Les amargues llàgrimes de Petra von Kant” de Rainer Werner Fassbinder, “Història d’un cavall” de León Tolstoi, “Les Comèdies Bàrbares” de Valle-Inclán, (7 hores de pur, i ininterromput Teatre), “El diluvi que ve” de Pietro Garinei i Sandro Giovannini, “Faust” de Goethe, I veure a un Marcel Marceau en un espectacle unipersonal sense música, sense text, sense escenografia, sense canvis de vestuari que als seus 80 anys era capaç de posar en peus tot un Teatre Principal en una ovació eixordadora de més de 20 minuts després de dos hores de bellesa no te preu... I en eixir de cada funció, de cada teatre amb el cor desbocat per l’emoció i el desig de ser un Juan Ribó, Jose M. Flotats, José Sacristán, Lola Herrera, José Mª Rodero, Francesc Orella, Juan Diego, José Pedro Carrión, i tants altres. Sempre la mateixa pregunta mentres tornava a casa: Per què a ma casa, a la meua ciutat no es programava teatre? , Per què Xàtiva era quasi un desert teatral? I dic “quasi” perquè de tant en tant alguna falla, alguna Societat musical o algun grup local posava en peus un sainet o alguna comèdia costumista.
A la fi van arribar els daurats 80, els nous aires van agranar l’arena del desert i la Fira de Xàtiva es va transformar en una finestra teatral al món. Si la plaça de la Seu, la Plaça del mercat, l’estació d’Autobusos, la Glorieta José Espejo, el pati del Col·legi Attilio Bruschetti, el pati del Martínez Bellver pogueren parlar ens comptarien quant talent ha trepitjat les seues pedres, quant públic han vist riure, emocionar-se, plorar, gaudir, extasiar-se amb propostes de Companyies com: Els Joglars, Dagoll Dagom, Tricicle, Vol Ras, El Micalet, Albena, L’Horta Teatre, La dependent, Bambalina Teatre, Companyia Arden Produccions, L’Om-Imprebís, Pluja Teatre, Pont Flotant, Pot de Plom, Xarxa Teatre, Produccions Scura, La troupe Malabó, Saga Produccions, Bullanga Companyia teatral, Maracaibo Teatre, Teatre de l’home dibuixat, Visitants, Teatre de la Caixeta... i moltes més que segur que perdonaran la meua falta de memòria.
Vaig tindre consciència que Xàtiva despertava d’un llarg i àrid somni, un dia d’agost de 1981 quan sobre l’escenari de la Plaça de la Seu un home prim i flexible, un mim de nom Stewy ens va fer somiar, amb els únics recursos del
Fig. 02. Marcel Marceau durant una actuació.
Fig. 03. Actuació d’Els Joglars.
cos i la música, ens va fer volar i creure en la llibertat amb l’espectacle Juan Salvador Gavina. Durant els minuts que va durar aquella proposta, vam perdre la noció del temps i del lloc, estàvem a Xàtiva? A París? A Milà? Què importava… com amb tan pocs recursos, és pot crear tanta bellesa…
Cadascuna d’estes companyies que ens han visitat, han omplert de llum els nostres carrers i han col·laborat a posar a Xàtiva en el mapa teatral de La nostra Comunitat i del món. Per als qui portem el Teatre en la sang, tots estos espectacles han sigut part fonamental de la nostra formació com a espectadors i “Teatrers”. Han sigut espills d’excel·lència on mirar-se per a continuar formant-nos, creixent com a creadors i com a persones que creiem que, amb l’art, amb el Teatre podem canviar el món.
El Teatre a la fira ha sigut per a molts de nosaltres una primera escola, una de les poques oportunitats per a acostar-nos a este art ancestral, esperem que es continue programant tot tipus de Teatre, perquè les noves generacions es continuen infectant-se amb el seu verí...
SLASTIC: TEATRE CÒMIC
D’ALT NIVELL
A LA FIRA DE XÀTIVA
Àngela Mas Terol
Si ben bé no es pot afirmar que haja estat la millor representació teatral de tall còmic de les organitzades amb motiu de la fira de Xàtiva, doncs el teatre és una forma d’art i per tant es tractaria d’una opinió subjectiva -i, a la vegada han estat moltes les companyies que han representat obres de primer nivell durant els dies en que es cel·lebra la fira al llarg dels anys-, si es pot dir, des d’un punt de vista artístic, que la posada en escena i la creativitat dels seus integrants, van portar a Xàtiva un dels millors espectacles mai vistos a la capital de La Costera.
Era l’any 1986 i durant la fira, a l’estació d’autobusos, s’havia programat l’espectacle Slastic, obra dirigida per Juan Esterlich i protagonitzada per tres joves intèrprets que tan sols set anys abans havien constituit una companyia de teatre còmic anomenada El Tricicle: Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir.
Malgrat la seua actual popularitat, que es remunta a dècades enrere, quan van visitar Xàtiva no feia massa temps que havien signat el seu primer contracte professional. Eren molt joves (sols Carles superava la trentena) i llavors la seua trajectòria havia evolucionat ràpidament gràcies al seu talent, amb una
popularitat podriem dir encara incipient (atenent al què els arribaria després).
El Tricicle va nàixer un 1 de novembre de 1979. Originàriament, els seus components éren Joan Gràcia, Carles Sans i Miquel Rimbau, tots tres estudiants d’expressió corporal a l’Escola de Teatre El Timbal de Barcelona. L’estiu següent van anar a Menorca, a una estada organitzada per la Societat de Mim de l’illa i va ser enllà on van conéixer al darrer integrant, Paco Mir, encara què no s’incorporaria al grup llavors.
A la seua tornada a Barcelona, novament en l’Institut de Teatre, coincidirien tots quatre, fent cadascú una cosa diferent i compaginant l’activitat teatral amb altres treballs que els proporcionaven ingressos. Mir es va sumar a l’equip amb un altre integrant, Rafa del Cazo, tots dos com a substituts.
Seria l’any 1981 el que marcaria un abans i un després en la companyia, doncs van rebre una proposta des d’El Timbal per a participar en el festival de mim de Barcelona. Dels membres originals, dos (Joan i Carles) van escollir una proposta divertida, mentre que un (Miquel) apostava per una cosa més seriosa. Aquestes desavenències van dur a
Fig. 01. Paco Mir, Carles Sans i Joan Gràcia, components d’El Tricicle.
que l’equip perguera un component, Miquel, i es veiera davant l’obligació de parlar amb un substitut per a què passara a ser un principal. I dels dos substituts, Paco Mir va ser qui va agafar el telèfon. Així naixeria el que després tothom coneixeria com El Tricicle.
L’any 1982 signarien aquell primer contracte amb la representació Manicomic, la qual s’estrenaria al Teatre Villarroel de Barcelona. Aquesta obra no era sinó una recopilació dels seus millors sketches des de la fundació de la companyia l’any 1979. Un any després apareixerien per primera vegada a televisió de la mà del que hi era, probablement, el programa mes vist, l’Un, dos tres, imitant a una altra celebritat, Julio Iglesias i la seua cançó “Soy un truhán, soy un señor”.
Seria l’any 1984 quan estrenarien el seu primer espectacle creat com a tal. El van batejar com a Exit i l’escenari del mateix era el hall d’un aeroport i l’interior d’un avió, amb un fum de personatges que, a la fi, eren tots ells tres. Van potenciar, des d’un punt de vista irònic i humorístic, el comportament de les persones en aquestos espais fent ús del teatre de gestos, que acabaria convertint-se en la marca d’El Tricicle.
I, tan sols dos anys després, donarien forma a Slastic, una altra obra que, continuant amb el teatre de gestos, ara es feia ressò del món de l’esport i particularment de situacions hilarants al voltant del mateix. Atenent a la crítica que s’ha encarregat de repassar la trajectòria d’aquesta benvolguda companyia, és el seu espectacle més destacable, amb 935 representacions per tot arreu i amb més
d’un milió d’espectadors. De fet, per tal de commemorar el seu 25è aniversari, el van escollir per a tornar a representar-lo a mode d’homenatge.
Des d’un punt de vista de la crítica teatral, el nom de l’espectacle, Slastic, pot ser un relfex intencionat de la paraula Slapstick, un tipus de comèdia física molt habitual entre els còmics americans, amb exemples tan destacats com Charlie Chaplin, Buster Keaton, Harold Lloyd, Mabel Normand o Mel Brooks, entre altres, consistent en bromes exagerades d’humor físic recolzant-se en la farsa, els colps i el dolor, sempre exposant que no hi han conseqüències reials, fent ús de bromes que busquen crear un efecte còmic en els espectadors, sobrepassant els límits del sentit comú.
Així, el que van portar a Xàtiva l’any 1986 va ser una funció que girava al voltant d’una marca d’articles esportius inventada que el que pretenia era servir d’excusa per a parlar de l’esport i a partir del mateix desenvolupar tot un conjunt de gags ben divertits que satiritzaven el món de l’esport, i concretament de disciplines esportives com el ciclisme, el boxeig, l’esquí, els escacs, el tennis...) evitant sempre caure en la competitivitat o la negativitat. A més, una característica d’El Tricicle en pràcticament tots els seus espectacles ha estat la vinculació amb el públic, i aquest va fer allò mateix amb les persones asistents a aquella representació, fent-les partíceps de l’espectacle i generant un diàleg no verbal que va trascendir el propi temps en què es va dur a terme l’obra, la qual contava amb una durada d’hora i mitja.
Fig. 02. Moment del show Slastic.
Fig. 03. Moment del show Slastic.
L’espai escollit, com ja s’ha dit, va ser l’estació d’autobusos i aquesta es va plenar de gent de Xàtiva i altres llocs que es van desplaçar fins a Xàtiva per tal de gaudir d’aquest espectacle. L’escenari era senzill però propi d’un teatre ben el·laborat: vares de fusta que, disposades horitzontalment, feien com una paret. Per dant, una graderia també de fusta servia per a gags determinats. En funció de l’esport (un ring per al boxeig, una porteria per al futbol...) apareixien uns o altres elements.
Les noves tecnologies tenen la propietat de, a més de mostrar-nos allò més actual, també servir com a bagul de records, i en YouTube, fa uns anys, des del canal de Xàtiva en Vídeos, es va pujar una part de la funció de Slastic que es va representar a la fira de l’any 1986. Quelcom que ho vega, sentirà les contínues rialles d’aquells que van tenir la sort de gaudir d’un espectacle de teatre de comèdia sensacional dins del context de la fira xativina, una excel·lent branca de les arts escèniques al servei de la ciutadania i els visitants d’aquesta festa.
Fig. 04. Moment del show Slastic.
ARTE SANIA
ARTE SANIA
ARTESANIA I OFICIS
EN LA FIRA
Pep Gimeno “Botifarra”
Hi ha una llarga llista d’artesans que han participat, al llarg del temps, en la fira de Xàtiva.
Una part important a la fira, la de la venda de bestiar, portava fins a Xàtiva gent de Beneixida, Carlet i de la Ribera, així com també de l’Horta Nord, que feien un viatge amb els animals, amb els seus carros per tal de vendre i comprar animals. Inclús venien de Dénia, perque recorde haver anat a cantar a Dénia i una volta un home molt major es va acostar i em va preguntar d’on era. Quan li vaig dir que de Xàtiva, em va dir: “Calor i mosques”. I aquell calor i mosques feia referència al periode de l’any en què venien amb els animals a vendre i comprar des de la Marina.
Cal dir que era una fira llauradora, molt tradicional, amb un costum instaurat de comprar i vendre a les parades. Venien persones des de Senyera a vendre llegons i aixades fetes per ells, que éren ferrers i ferradors, que éren els qui ferraven els animals.
De començaments de segle es conserva una fotografia a l’Arxiu Municipal de Xàtiva en la que es pot veure la Ferreteria Molina en el seu primer emplaçament, quan els arbres que hi han davant éren prims com un dit, i entre aquestos apareixen parades de garroters i aladres, els forcats, desmuntats. La gent anava i comprava els dos forcats i després ho montava en l’esteva, el timó, el giralt... tot portat per la gent de Jalance i Jarafuel.
També hi havien raspalls, que eren d’una brossa anomenada raspallera, que es criava molt pels màrgens i que no sé si està en extinció perque fa molt de temps que no la veig. Una brossa prou alta on al mig es col·locava la creponera amb la finalitat que tinguera més cos el raspall. Durant els dies de fira, es venien moltes raspalleres.
Venien els venedors de garrots de la Vall d’Aiora, de Jalance, de Jarafuel i de Zarra. També venien els del test, allò que té a veure amb escurar: orinals, cassoles, perols... que venien de Canals. Altres que venien éren els torroners de Xixona. Recorde que la meua iaia, quan veia en la televisió a gent de les danses que portàven la rodina, em deia que éren torroners. A última hora, es posaven davant de l’edifici on es troba Hisenda actualment.
Venia gent que treballava el coure i el llautó. Posaven a la venda calderes de fer la “porquejà”, poals de pou, graelles... També baixava gent de Castella que baixaven les gaspatxeres, paelles grans i fondes, amb un braç llarg per a fer el gaspatxo, més populars cap a Moixent, Navalón i Almansa.
Tal vegada l’element més popular entre els productes que es venien als llocs de la fira era el test, la pedra, que deia m’auelo. Un orinal de pedra, porcelana... Hi han fotografies molt boniques a l’Arxiu d’un firer ben gros que venia aquestes coses. Recorde que totes anaven protegides en palla per evitar que es trencàren durant el seu transport.
Fig. 01. Reial de la Fira a començaments del segle XIX. Font: Biblioteca Nacional.
Altre lloc característic de la fira de llavors era el dels carboners. I, curiosament, una família de carboners, el tio Aurelio el carboner, la tia Carmen la carbonera i el tio Alberto el carboner, oriunds del carrer Sant Agustí, i, de manera particular el tio Aurelio, quan arribava la fira, venia cavalls de cartró, que els feien al costat de la seua casa -de fet, la meua mare en contava que l’accés al Refugi de la Guerra Civil, quan el van tancar, per obstruir-lo, havien emprat motles de cavallets de cartró apilats-. També venia carros de joguet, de fusta, que eren una virgueria, juntament amb els cavalls de cartró.
Aquestos firers que pujaven des de Dénia, també portàven joguets. La pansa, en Dénia, va generar molta riquesa, doncs la portàven a Estats Units i a Anglaterra. Aquesta, devia transportar-se en caixonets, i es feien caixetes molt boniques -encara conserve alguns envoltoris de primers de segle-, de temps del modernisme, on les dones encara portaven el “polisó”. Hi havien fusters que es dedicaven a fer les caixetes i quan la pansa va caure en decadència, aquestos fusters, com que necessitàven seguir treballant, es van dedicar a fer joguets de fusta. Fabricàven pianos i cadires xicotetes.
I, dins d’aquesta part més lúdica de la fira, altre ofici que ja formava part de la fira llavors és el dels firers d’atraccions. Recorde, a la plaça de la Bassa, les barquetes, que els mateixos firers espentàven a mà.
Per altre costat, en la fira s’aprofitava per comprar aliments. Així, la gent comprava aliments com cigrons torrats; portaven melons, que es col·locaven davant dels hostals, l’hostal del Sol i del Lleó, que em semblàven enormes; també portàven cocos, hi havien moltes parades amb aquesta fruita.
Recorde, quan era xiquet, que en la pujada de la plaça de la Bassa, hi havien muntanyes d’alls enormes, tant per a llavor, com per a vendre, encara que més destinades a llavor, ja portades des de Palma per a sembrar. Els alls que portàven de Palma, per a la “cama llarga”, per exemple.
A la fira també es venia aigua de cibà i mel. Feien un aixarot amb aigua per a vendre a la fira que estava ben bò. D’igual manera, era molt popular menjar xufes, i també es venien cacaus, tramussos... probablement els aliments més típics de la fira de Xàtiva.
I, encara que no era un ofici com a tal, també era molt representatiu de la fira l’home que venia les figues de pala, el tio Pepe, de malnom “El machero”, un home que tota la vida les havia venut davant de la font del Lleó.
Per últim, però no menys important, als oficis es vinculava el folclore. Dins d’aquest, els cadirers, i particularment la tia Tereseta la Cadirera, Teresa Montaner, eren versadors. Abans s’estilava molt la versà en la fira.
En dies de fira era típic que els llauradors i jornalers es juntaren per comprar i vendre ramat i collites, i per la nit, el tio Pepe Carrutxa, el tio Ricardo Xiquillo i el tio Rafael Manga feien la versà en la fira dels animals. Llavors les dones no podien anar a veure-la, cosa que va no canviar fins a la Guerra Civil.
Aquesta ocorria durant la fira -la fira “forta”, la que té lloc entre els dies 15, 16 i 17, quan es produïa la compra-venda d’animals i de les collites- i cantaven per la nit en l’espai que hui ocupa el Gran Teatre, i en aquell mateix lloc, es compràven i venien collites de cara a setembre-octubre.
Fig. 02. Lloc de venda de test a la Fira, 1924.
Fig. 03. Lloc de venda de garrots a la Fira, 1924.
La versà era com un fandango i venia moltíssima gent com el tio Pere el de las Vacas, d’Énguera, un home molt famós que després de la Guerra es va tenir que exiliar i se’n va anar a viure a Còrdova -on en els anys 80, i després de comprovar que era tan gran poeta i tenia tan gran memòria, li van fer un homenatge i va assitir com a representació local el que llavors era batle d’Énguera, un home anomenat Enrique Sánchiz-. Venia també Julio Real, el tio Torró, el tio Catarro i altres versadors. Era com si fóra un concurs, seien en rogle i el voltant estava de gom a gom perque molta gent s’acostava a sentirlos cantar. Anaven acompanyats de guitarra, i començaven a versar. Els participant no podien riure, no podien fer-se escoltellets -o consellets, com diuen en Genovés- i qui guanyava no rebia cap premi material però era l’orgull de guanyar, de ser proclamat el millor versador.
Eixe testic el van prendre els gitanos. Després de la guerra, on es troba el Moncho, organitzaven unes “juergues” a les què acudien tots els gitanos de Xàtiva i altres indrets veïns, però com a que en aquell nou context les versades estaven prohibides, van començar amb el flamenco.
I les albades, que venen de l’Horta de València, van començar a Xàtiva en els anys setanta en el carrer Puig i després li van donar pas a l’Hort de Mora. En aquells moments venien una parelleta de xiquets a versar. Després ens vam afegir el tio Ricardo Xiquillo, que llavors era ja molt major, el meu cosí Enrique Garcia, un servidor i altra gent.
En els anys 70, quan encara era secció femenina, va començar Sebastià Garrido, el tio Pasqual Soro i la tia Carmen Bru, d’on naixeria l’Escola de Danses. L’any 1978 va
acabar la secció femenina i va començar ja l’Escola de Danses.
Són aquestos alguns dels records que guarde sobre la nostra Fira, encara que de menut no ho podia veure tot. De fet, quan era xiquet, la glorieta nova, la de Selgas, es tancava amb un canyís per la balaustrada del Moncho i sols podia entrar la gent amb possibles, així que hi han algunes coses que sé de paraula però no de memòria.
Fig. 04. Albereda de Xàtiva durant la Fira de 1924. Fig. 05. Accés a l’actual Jardí del Bes durant la Fira de 1924.
EL FIRERLLIBRETER: CUSTODI DEL CONEIXEMENT DE LA FIRA
Lucía Perucho
En la bullícia i l’emoció d’una fira com la de Xàtiva, entre les parades d’artesania, les de joguets, els llocs de menjar, les atraccions i els espectacles, es troba un refugi tranquil on els amants de la literatura tenen el seu santuari: la parada del llibreter. Aquest humil ofici, que sovint passa desapercebut entre tot el moviment firer, exerceix un paper vital en la preservació i difusió del coneixement en aquests esdeveniments culturals. D’igual manera, entre aquest eixam pot distingirse el lloc de llibres vells. Ací, entre taules repletes de volums a vegades lleugerament deteriorats i pàgines groguenques, se celebra un intercanvi únic d’històries, coneixement i memòries. Des del punt de vista del firer, vendre llibres usats en la Fira no és només un negoci, és una experiència que respira vida nova en obres antigues i connecta als amants de la literatura amb el passat.
El comerç de llibres vells en les fires és un món fascinant que atreu a col·leccionistes, bibliòfils i curiosos per igual. Els llibres usats tenen una màgia especial, una pàtina d’història que els fa únics. Des d’edicions antigues de clàssics de la literatura fins a llibres descatalogats i rareses literàries, cada volum té una història que contar i un nou amo que espera descobrir-lo.
Primerament cal parlar del llibreter. Aquesta figura que ha estat habitual a la fira de Xàtiva no és sols un venedor de llibres, sinò un custodi del coneixement i un embaixador de la cultura. La seua parada està adornada amb llibres que abasten gèneres, temes i èpoques, creant un paisatge literari que convida als visitants a explorar mons desconeguts i descobrir noves idees. Des de clàssics de la literatura fins a les últimes novetats editorials, el llibreter ofereix una àmplia selecció que satisfà els gustos i preferències de tota mena de lectors.
Però el treball del llibreter va més enllà de simplement vendre llibres. Recorde a Carles i Cristina, de La Costera, capaços de recomanar lectures basades en els interessos i gustos individuals de cada client. Amb passió i coneixement, guiàven als visitants a través dels expositors, compartint anècdotes sobre autors, històries darrere dels llibres i recomanacions personals que enriquien l’experiència de compra i fomentàven una major estima per la literatura.
En general, a més de ser guardians del coneixement, els llibreters també són promotors de la cultura local i regional. En les fires, sovint ofereixen una selecció especial de llibres escrits per autors locals o que tracten temes rellevants per a la comunitat. D’aquesta manera, contribueixen a l’enfortiment de la identitat cultural i al foment del talent literari local.
I si parlem de l’ofici del llibreter en la fira de Xàtiva, que a més de la parada de La Costera incloia, i inclou, d’altres amb continguts més genèrics (així com també ocórre en totes aquelles fires en les quals participen), també és una celebració de la comunitat i l’intercanvi cultural. Els llocs de llibres no sols són llocs de transacció comercial, sinó també punts de trobada on els lectors poden parlar d’allò que els agrada; compartir les seues experiències, recomanar els seus llibres favorits i participar en esdeveniments culturals improvisats com a xerrades, comentaris breus de llibres o recomanacions de lectures entre persones que a vegades no tenen massa relació o, directament, no es coneixien fins a eixe moment.
La meua primera interacció amb aquestes parades es remunta a la infància, quan els còmics s’amuntegaven en la meua taula de nit. Mortadelo y Filemón, Zipi y Zape, Pepe Gotera y Otilio, Rompetechos, 13 Rue del Percebe i altres, en un temps en què em cridava l’atenció la varietat de tintes emprades en cada cas o la qualitat del paper, però que encara no distingia, o no entenia que allò es devia a l’antiguitat de la publicació en qüestió, aquestos còmics convertien aquestes parades en punts de parada obligatòria.
Fig. 01. Parada de venda de llibres.
Recorde perfectament una fira de les darreries dels noranta, a la caseta que van llogar els esmentats llibreters de La Costera, situada llavors enfront de l’edifici de Correus, una taula plena de llibres, superposats, però tots amb el títol ben visible. Un d’ells va captar la meua atenció o, més bé, em va captivar, doncs no feia massa temps que havia llegit una història lligada a aquell exemplar. El text era de color blau, amb la pintura d’un pirata amb una pota de pal tirant d’una corda a la coberta. El títol del mateix era Long John Silver, escrit per Bjorn Larsson, i baix el títol, un subtítol deia: La increíble historia de “Pata de Palo” contada por él mismo. Era la biografia d’aquell pirata que tant em va encissar mentre llegia L’illa del Tresor de Robert Louis Stevenson.
Com tots els anys feia, calia elegir alguna cosa per firar-me i aquell llibre va ser la meua el·lecció. En el moment de la compra el vaig fullejar per damunt, buscant noms de personatges coneguts entre les seues pàgines, però va ser una ullada ràpida i no vaig trobar res. Ja en casa, el que si vaig veure, va ser que el llibre tenia quatre-centes pàgines. Abans havia llegit algun altre llibre
un poc més extens, però pensava que encara era massa llarg per a mi. Quan vaig començar, aquella idea preconcebuda es va quedar en res. Les novel·les d’aventures sempre m’havien agradat; El corsari negre, Els tigres de Mompracem... I aquella història biogràfica sobre un pirata tan carismàtic com John Silver El Llarg em va produïr hores d’entreteniment. També, i en honor a la veritat, he de dir que l’argument i el llenguatge d’aquell spin-off em van semblar més complexos que el de L’Illa del Tresor.
La compra de llibres en cada fira es va convertir en una constant, buscant entre les nombroses paradetes aquelles que venien llibres, situades algunes d’elles front a les escales del parc de la Pau que comuniquen amb el col·legi Gozalbes Vera, i altres al Reial de la Fira, prop de l’esmentada oficina de Correus. En les primeres, novel·les històriques, westerns i inclús llibres vells que semblaven de segona mà, eren les que per a mi resultaven més atractives.
Recorde una altra vegada, també a la parada de La Costera, arribar amb el desig de comprar un llibre però no contar amb un
Fig. 02. Còmic de Mortadelo y Filemón, de F. Ibáñez. Fig. 03. Long John Silver, de Björn Larsson.
alt (ni mitjà) pressupost per fer-ho després d’haver esgotat part dels estalvis pujant a les atraccions. D’entre el que hi havia, sols vaig poder assumir la compra d’un llibre titolat Prohibit de ploure els dissabtes, de Maite Carranza, amb una coberta en la què es veia a un xiquet asomat a una finestra des de l’interior d’una casa un dia de pluja. Era molt curt I em recordava a una companya d’escola doncs sabia que ella el tenia i, de fet, el portava, o l’havia portat, a classe. Allò em va fer dubtar a l’hora de comprar-ho, perque llavors m’agradava comprar llibres que imaginava com únics, mai llegits pels meus amics o companys d’escola. Però no hi havia cap altre que s’adaptara als diners que portava a la butxaca, així que el vaig comprar.
de Maite Carranza.
Però no sols em cridaven l’atenció aquells llibres que pensava que m’agradaria llegir; en els dies de fira, i com a conseqüència de l’absència de super-informació com la que tenim hui gràcies a internet, els meus ulls es detenien en publicacions un tant envellides sobre història, ciència i altres temes que em
semblàven extranys o desconeguts com esoterisme... Malgrat la meua edat, cobertes colorides, forrades amb plàstics transparents, amb algunes marques pròpies de l’ús, i del pas del temps, convertien aqueixes publicacions en un atractiu reclam. Mai vaig comprar cap per a mi, però si per als meus pares. Recorde com si fora hui anar en companyia de la meua tia, un dia calorós de fira pel matí, i parar en una d’aquestes parades situada a les rodalies de la font del lleó, en direcció al Parc de la Pau, i comprar un llibre de gran format però prim, amb una cridanera coberta de lletres daurades, que versava sobre la història de Roma. El títol, precisament era Roma i era el catorzè volum d’una col·lecció que devia ser molt més extensa i centrada en grans civilitzacions de l’antiguitat.
Fig. 05. Arqueología de las ciudades perdidas: Roma, Vol. 14, col·lecció editada per Salvat.
És cert que, a grans trets, no es pot afirmar que aquestos firers llibreters es dediquen específicament a la difusió de la cultura i literatura locals; cal reconèixer que això no els reportaria les vendes que estimen fer per poder mantenir el seu negoci. Però si, en casos puntuals, han venut, o posat a la venda, llibres d’història local, com aquell meravellós catàleg que es va fer al voltant de l’exposició Xàtiva: Els Borja, Una projecció europea, i que va tenir lloc a la ciutat durant l’any 1995, o el llibre de
Fig. 04. Prohibit de ploure els dissabtes,
Monasterios setabitanos, obra del cronista de la ciutat Carlos Sarthou i que vaig poder adquirir ara fa uns anys.
Perdre’s front a aquestes parades era, i encara és quan el temps m’ho permet, una de les coses que més m’agrada fer durant els dies de Fira. Els amants de la lectura coneixen bé la sensació de detindre’s front a una parada de llibres i perdre’s en un vast univers de coneixement i narratives. És com embarcar-se en un viatge espacial, on el temps es distorsiona i les preocupacions terrenals s’esvaeixen davant la immensitat de les històries que esperen entre les estrel·les literàries. L’olor de paper i tinta impregna l’aire, embolicant a tota persona que es deté a contemplar els llibres exposats en una atmosfera familiar i acollidora. Cada llibre una galàxia per descobrir. Els títols resplendeixen en les portades, convidant amb les seues promeses d’aventures, aprenentatges i emocions.
El temps es converteix en un concepte abstracte. Han passat minuts, hores o dies des que vas iniciar la teua travessia? És difícil discernir-ho quan estàs immers en les pàgines d’un bon llibre. La noció del temps s’esvaeix
mentre et submergeixes en les històries que es despleguen davant teu. Una novel·la et transporta a mons distants, on les estrelles brillen amb intensitat i els herois desafien les lleis de l’espai i el temps. Un assaig et porta a explorar els confins del coneixement humà, revelant secrets de l’univers que t’envolta.
La varietat d’opcions és aclaparadora, però també emocionant. Cada filera (perquè, encara que no ho he dit abans, els llibres s’exposen com si fóren fitxes de dominò) ofereix una nova possibilitat, una nova galàxia esperant ser explorada. T’aventuraràs en les profunditats del cosmos amb una epopeia de ciència-ficció o exploraràs les meravelles de la Terra amb un llibre d’història? Et perdràs en les intrigues polítiques d’una novel·la d’intriga o exploraràs els misteris de l’ànima humana amb un clàssic de la literatura universal? Les opcions són infinites, i cadascuna promet un viatge únic i inoblidable a través de l’espai literari.
Però passar temps en una parada de llibres no és només trobar noves històries per a gaudir; també és un acte d’autodescobriment.
A mesura que explores els volums geomètricament distribuits sobre la taula, descobreixes quins temes et fascinen, quins estils d’escriptura et captiven i quines perspectives amplien la teua comprensió de l’univers. Et trobes reflexionant sobre la vida, l’amor, el destí i tot el que jeu més enllà dels confins de la teua realitat, tot a través de les paraules impreses en les pàgines que sostens a les teues mans.
No obstant això, fins i tot enmig d’aquesta meravella literària, hi ha una sensació de melancolia al final. Eventualment, el temps còsmic reclama el seu domini sobre tu i has d’abandonar l’estand de llibres, almenys per un temps. Però eixes amb les mans plenes de tresors, amb històries noves que esperen ser explorades i compartides. I encara que el la normalitat del dia puga reclamar la teua atenció una vegada més, saps que sempre pots tornar a perdre’s en aquest estand de llibres, navegant entre les estrel·les de la imaginació quan necessites un respir, una fuita o simplement una mica de sorpresa en la teua vida. Perquè en una parada de llibres, mai estàs realment perdut; més bé, estàs trobant noves constel·lacions en cada pàgina que tornes.
Fig. 06. Xàtiva, Els Borja: Una projecció europea, Catàleg de l’exposició, Vol. 01.
És deveres que en algunes d’aquestes parades no hi ha cap mena de dubte respecte a que es tracta de llibres de segona, tercera (o, inclús quarta mà, com vaig llegir una vegada a un article d’Àngel Cano), però el comerç d’aquestos llibres va més enllà de la compra-venda entesa com un negoci més. És un acte de preservació cultural, un esforç per mantenir viva l’herència literària de generacions passades. Molts dels llibres que es troben en aquestes parades són tresors oblidats, obres que han resistit el pas del temps i que mereixen ser redescobertes per les generacions futures. En rescatar aquests llibres de l’oblit, els venedors de llibres usats exerceixen un paper crucial en la conservació del patrimoni literari de la humanitat.
A més, el comerç de llibres utilitzats en les fires és un homenatge al valor intrínsec dels llibres com a objectes físics. En un món cada vegada més digitalitzat, on la majoria de la lectura es realitza en pantalles, els llibres usats ens recorden la bellesa i la singularitat de tenir un objecte tangible a les nostres mans. Des de l’olor de paper antic fins a la sensació de passar les pàgines amb cura, cada llibre vell és una invitació a submergirse en un món de sensacions que només els amants de la literatura poden apreciar plenament.
Serveixca el present article per reivindicar el paper del llibreter a la Fira de Xàtiva, I també a altres fires, doncs juga un paper fonamental en la difusió de la cultura i el coneixement. La seua dedicació i pasió pels llibres creen un ambient acollidor i enriquidor que inspira als visitants a explorar el bast univers de la literatura. En un món on les paraules a sovint entren en competició amb les imatges i els sons, i més en un ambient com la fira de Xàtiva, on cal afegir la diversió de les atraccions i de les parades de joguets, el llibreter segueix sent un defensor inquebrantable del poder transformador de la paraula escrita que reivindica l’art de la literatura.
GARROTS I VENTALLS
Iván Català
L’artesania dels bastons o garrots i ventalls és molt més que la simple elaboració d’objectes utilitaris; és un art arrelat en la història i la cultura de nombroses societats al llarg del temps. Aquests elements, lluny de ser mers accessoris funcionals, són expressions de la creativitat humana i testimonis de l’enginy i la destresa dels artesans que els creen. Des de temps ancestrals, els bastons i ventalls han estat símbols d’estatus, elegància i poder, adornant les mans de reis i reines, nobles i plebeus per igual. En aquesta introducció, explorarem la profunda connexió entre l’artesania dels garrots, també anomenats bastons, i dels ventalls i l’art, destacant la seua bellesa estètica, la seua meticulosa elaboració i el seu paper com a portadors de significat cultural i històric.
Els oficis artesans dels firers evoquen un món perdut en el temps, on les habilitats manuals i la creativitat s’entrellacen per a donar vida a objectes únics i plens d’encant. Des de temps immemorials, les fires han estat espais d’intercanvi comercial i cultural, on els artesans han desplegat la seua destresa per a delectar als visitants amb les seues creacions. En aquest vast univers d’oficis ancestrals, destaquen aquells dedicats a l’elaboració d’objectes de fusta, com els garrots o bastons i els ventalls, que evoquen la tradició i el mestratge de generacions passades.
La Fira de Xàtiva és un escenari perfecte per a submergir-se en la riquesa d’aquests oficis artesans. Aquest esdeveniment, arrelat en la història de la ciutat, atreu a visitants de tot arreu amb el seu encant heretat de temps medievals i la seua atmosfera festiva. Acompanyant a les acolorides atraccions i la bullícia de la multitud, es troben els llocs dels firaires, on s’exhibeixen i venen una àmplia varietat de productes artesanals.
Un dels oficis més emblemàtics en la fira de Xàtiva és el de l’elaboració de garrots o bastons de fusta, amb llocs que des de fa ja anys se situen en el tram de l’Albereda que discorre entre Carlos Sarthou i la Baixada de l’Estació. Aquests objectes, més que simples eines per a caminar, són veritables obres d’art tallades amb cura i atenció al detall. Els artesans que es dediquen a aquesta labor dominen antigues tècniques
de tallat i poliment, transmeses de generació en generació, que els permeten transformar un tros de fusta en un elegant complement.
Cada garrot conta una història , des de la selecció acurada del tipus de fusta fins als motius ornamentals gravats en la seua superfície. Alguns porten incrustacions de metall o ivori, uns altres estan decorats amb intricats relleus que representen escenes de la naturalesa o símbols de la cultura local. Però més enllà de la seua bellesa estètica, els garrots són un testimoni de l’habilitat artesanal i l’amor per la tradició que caracteritza als firers de Xàtiva.
El procés d’elaboració d’un garrot de fusta és tot un art que requereix d’habilitat, paciència i una minuciosa atenció al detall. Encara que els mètodes poden variar lleugerament d’un artesà a un altre, m’agradaria descriure els diferents passos, o els més importants, d’aquest fascinant procés.
Tot comença amb la selecció acurada de la fusta adequada per al garrot. Es prefereixen fustes dures i resistents, com el roure, la noguera o l’olivera, que garanteixen la solidesa i durabilitat necessàries per a aquest objecte i l’ús del mateix. Una vegada triada la fusta, es procedeix al tall i la preparació. En aquest punt, es talla la fusta en la grandària desitjada i es realitza un procés de desbastament i escatat inicial per a donar forma al bastó en brut.
Fig. 01. Parada de venda de gaiatos/bastons.
Amb la forma bàsica del garrot establerta, l’artesà entra en la fase de modelatge i tallat. Utilitzant eines especialitzades com a cisells, gúbies i llimes, s’esculpeixen els detalls i es perfeccionen els contorns del bastó, creant la textura i els patrons desitjats. Aquest és un procés que requereix destresa i precisió, on cada cort conta per a donar vida a la visió de l’artesà.
Una vegada completat el tallat, el garrot passa a l’etapa de poliment i acabat. Aquí, s’utilitza paper d’escata de diversos gruixos per a suavitzar qualsevol irregularitat en la superfície i ressaltar la seua lluentor natural. En alguns casos, s’apliquen olis o vernissos per a protegir la fusta i realçar el seu color i reixat, afegint un toc final d’elegància al bastó.
Depenent de l’estil i disseny del garrot, es poden agregar elements decoratius en la fase de decoració. Des d’incrustacions de metall fins a gravats o pintures, aquests detalls poden realçar la bellesa del bastó i afegir un toc personalitzat al disseny final, convertint cada garrot en una veritable obra d’art única.
Si el garrot inclou accessoris com a empunyadures de metall o puntes de goma en l’extrem, aquests es munten i asseguren segons les preferències de l’artesà i les necessitats de l’usuari. Finalment, el garrot passa per una inspecció final per a garantir que compleixca amb els estàndards de qualitat i acabat requerits. Qualsevol ajust o retoc necessari es realitza en aquesta etapa per a assegurar que el bastó estiga llest per al seu ús.
En resum, l’elaboració d’un garrot de fusta és un procés meticulós que combina habilitats artesanals amb un profund coneixement dels materials i tècniques de treball de la fusta. El resultat final és un objecte funcional i estèticament atractiu que reflecteix el mestratge i la cura dedicats per l’artesà en la seua creació.
Dins del món de la venda de garrots cal destacar a Joaquín Martínez, màxim exponent de Bastones Martínez, qui, amb les seues participacions a la Fira de Xàtiva, han estat portant fins a la capital de La Costera garrots per a grans i menuts, mantenint aquest noble art.
Un altre ofici destacat en aquesta fira és el de l’elaboració de ventalls, un art que ha perdurat al llarg dels segles i que continua captivant amb la seua gràcia i delicadesa per un costat i, per un altre, ajuda a combatre encara que siga un poc, les altes temperatures de l’estiu xativí. Els ventalls, confeccionats a mà amb materials com la fusta, tela i encaix, són molt més que simples accessoris de moda; són símbols d’elegància i sofisticació, que evoquen l’esplendor d’èpoques passades.
Els artesans que es dediquen a l’elaboració de ventalls en la fira de Xàtiva dominen tècniques que es remunten molt enrere en el temps de plegat i acoblament, que els permeten crear peces úniques i personalitzades. Cada ventall és un exercici artístic en si mateixa, adornada amb motius florals, geomètrics o figuratius, que reflecteixen la creativitat i el talent del seu creador a la vegada que són un espill de l’estètica cultural costumista valenciana.
L’elaboració d’un ventall és un procés meticulós que requereix habilitat artesanal i atenció al detall. Comença amb la selecció acurada dels materials: fusta lleugera per a les varetes i tela per al drap. Les varetes es tallen en tires primes i se suavitzen les vores per a evitar estelles. Es dibuixa un disseny detallat en paper, que servirà com a guia durant el muntatge.
Si es desitja, es pinta a mà o s’imprimeix un disseny en la tela del ventall. Aquest disseny pot ser des de simples patrons geomètrics fins a complexes escenes pintades a mà.
Fig. 02. Parada de Bastones Martínez, fotografia de Javier Mesa Reig.
Després, les varetes es munten en el drap del ventall, distribuint-les uniformement al llarg de la vora superior. S’apliquen reforços en els extrems de les varetes per a evitar danys en la tela.
El drap es plega acuradament al voltant de les varetes i es cus en el seu lloc, assegurant que el ventall s’obri i tanca suaument, sense arrugues. Es poden agregar detalls decoratius, com a encaixos o borles, per a donar-li un toc final al ventall. Finalment, es revisa acuradament el ventall per a assegurar-se que estiga ben construït i s’apliquen capes finals de vernís o segellador per a protegir-ho i millorar la seua durabilitat. Així, el ventall tradicional està llest per a ser utilitzat o exhibit com una obra d’art funcional que combina la bellesa estètica amb la utilitat pràctica.
Hi han diferents tipus de ventalls, com són els de baralla o reversibles (anomenats així perque poden obrir-se tant cap a l’esquerra com cap a la dreta); els ventalls de violí, rivetats amb plomes o lluentons; i els ventalls indis, per als que s’empren fustes d’alta qualitat i, en alguns casos, inclús s’el·laboren amb ivori, destacant per la seua elegància.
Però més enllà de la tipologia i la destresa tècnica, allò que es pot considerar que distingeix als artesans que acudeixen a la fira de Xàtiva, és la seua passió per preservar la tradició i mantenir viva la flama dels oficis artesans. En un món cada
vegada més dominat per la producció en massa i la tecnologia, aquestes mans hàbils i creatives representen un vincle inavaluable amb el passat, recordant-nos la importància de valorar i donar suport a les arts tradicionals.
En la Fira de Xàtiva, els oficis artesans dels firers no sols són una font de productes únics i de qualitat, sinó també una finestra al passat, que ens convida a reconnectar amb les nostres arrels i a apreciar la bellesa i l’autenticitat del fet a mà. En un món ple de pressa i superficialitat, aquests artesans ens recorden la importància de detenir-nos, admirar i valorar el treball artesanal que hi ha darrere de cada objecte, i de celebrar la creativitat i el mestratge que han passat de generació en generació, deixant una petjada indeleble en el nostre patrimoni cultural.
Fig. 03. Parada de venda de ventalls.
SOBRE ELS AUTORS
Vicent Molins, periodista i director creatiu d’Agència Districte, va estudiar Geografia en l’Universitat de València. La seua versatilitat professional l’ha conduit a treballar per a diversos mitjans de comunicació com ValenciaPlaza/CulturPlaza o El Confidencial, així com també per a entitats públiques i privades desenvolupant diferents tipus de projectes on la ciutat i la ciutadania juguen sempre un paper clau.
Xavier Aliaga i Víllora, llicenciat en periodisme i escriptor. Ha estat col·laborador d’El País i el suplement cultural Quadern, formant part del planter d’El Temps de les Arts en l’actualitat. Ha fet guions de televisió i comunicació cultural, a més d’haver participat a programes de tv i ràdio. Com a escriptor, ha publicat sis novel·les i una novel·la breu, amb el reconeixement de la crítica en forma de premis com el de la Crítica dels Escriptors Valencians en tres ocasions, el Premi Andrònima, el Joanot Martorell o el Pin i Soler.
Luis Matèu, diplomat en disseny gràfic per l’EASD, resideix des del 2008 a Shenzhen, Xina, on ha treballat per a ChinaSize i on va co-fundar Homwo, una empresa de productes per a la llar amb un disseny d’influència valenciana. Mai ha deixat la seua vessant gràfica i ha guanyat diversos premis, com el del cartell de Fira de l’any 2007.
Antoni Martínez Revert, llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, és doctor en enginyeria gràfica per la Universitat Politècnica de València. Ha exercit la política, el teatre, la literatura i altres disciplines creatives, havent treballat per la recuperació de l’obra Ibn Hazm El collar de la coloma o havent escrit la biografia de Pep Gimeno “Botifarra” La veu de la memòria. Pep Gimeno Botifarra.
Adrià Pina, artista plàstic naixcut a L’Alcùdia, va començar a formar-se en l’Escola de Belles Arts de València. Abans, ja havia començat a aprendre al taller de Manuel Boix. L’any 1977 va guanyar el Concurs de Pintura de Xàtiva i l’any 1991 va dissenyar el cartell anunciador de la Fira. La seua obra es troba a museus de Nova York, Seúl, Barcelona, Madrid o Perpinyà.
Isaïes Blesa, llicenciat en història i doctor per la Universitat de València, ha estat el director de l’Arxiu Municipal de Xàtiva, exercint la notable i invaluable tasca d’ordenació i catalogació del fons documental existent a la ciutat. Ha desenvolupat investigacions publicades en forma de llibre com Un nuevo municipio para una nueva monarquía.
Vicente Gabriel Pascual Montell, graduat en Història de l’art per la Universitat de València i estudiant de doctorat en l’actualitat. Ha publicat diversos treballs d’investigació al voltant de l’art i el patrimoni, sent l’autor del llibre El convent de Sant Francesc de Xàtiva. Arquitectura, patrimoni i societat, el qual va estar guardonat amb el Premi d’Assaig i Investigació Carlos Sarthou l’any 2019.
Rafael Armengol, artista plàstic, llicenciat en Belles Arts per l’Acadèmia de Sant Carles de València, és acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles en l’actualitat. Amb una trajectòria que va començar amb Manuel Boix i Artur Heras, a hores d’ara la seua obra ha estat exposada en nombroses ciutats i forma part de col·leccions de tot arreu.
Leticia Camarasa, llicenciada en música amb especialitat en instruments de vent-fusta pel Liceu de Barcelona, s’ha format amb músics com Thomas Indermühle a Palma de Mallorca, Spyros Kontos a Corfú o amb Washington Barella a Berlin. Ha estat membre de l’Orquestra de la Universitat de València i actualment forma part de l’Orquestra de Navarra.
Joan Ramos, artista plàstic resident a Xàtiva, amb una dilatada trajectòria. Va ser el director creatiu de la Galeria Tàbula i simultàniament ha estat il·lustrador de nombroses publicacions. La seua pintura ha estat reconeguda amb diferents premis, com el Premi Nacional Alimara. Ha col·laborat i col·labora de manera altruista i amb la seua obra, amb diferents associacions locals.
Agustí Garzó, llicenciat en periodisme, va començar treballant en el setmanari Noticia-7 per passar, posteriorment, a treballar per al diari Levante-EMV durant 25 anys. Ha exercit com a crític teatral a El temps de les Arts. Ha estat corresponsal dels diaris El País i El Mundo, i va ser el director-fundador de la revista l’Aladroc.
Pep Gimeno “Botifarra”, cantaor tradicional valencià de notori reconeixement que, a banda, treballa de manera incansable per tal de recuperar cançons i dites transmesses fins ara de manera oral. Exerceix com a tècnic de costums a l’Arxiu Municipal de Xàtiva.
Sara Atienza, graduada en ADE i màster en màrqueting i finances per ESIC, ha treballat per diverses multinacionals i actualment és cap del departament de comunicació de l’estudi d’arquitectura de Fran Silvestre Arquitectos i de l’escola de postgrau MArch Valencia. Coordina sessions de fotografia i video i dirigeix diversos comptes de fotografia a Instagram.
Sergio Rubio Tormo, llicenciat en història de l’art per la Universitat de València i màster en patrimoni cultural, especialitzat en conservació preventiva del patrimoni. Tècnic d’arxius en l’Arxiu Municipal de Xàtiva i autor d’articles relacionats amb la història de Xàtiva, la gestió documental i els fons de l’Arxiu Municipal, on també ha coordinat algunes exposicions.
Antoni Marzal, mestre d’escola de professió, ha exercit com a fotògraf per afició, però la seua trajectòria l’ha dut a ser una de les figures dins del camp de la fotografia més reconegudes a Xàtiva. Els seus temes de preferència són les activitats culturals i festives, parant esment en el Corpus de Xàtiva, la Fira d’agost, la Setmana Santa, les Falles i Festes populars dels carrers xativencs.
Víctor M. Torres, diplomat en art dramàtic, fundador i director d’El Teatre de la Lluna a Xàtiva, ha estat una persona fortament involucrada en la difusió d’aquesta disciplina artística en Xàtiva. Ha exercit com a professor d’iniciació a l’expressió dramàtica en diferents centres educatius.
Ruth Cebrián, arquitecta i doctora per la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, el seu camp de treball ha estat el patrimoni cultural i la recuperació de la memòria arquitectònica. Com a aficionada, ha exercit i estudiat el teatre.
Àngela Mas Terol, és llicenciada en filologia catalana per la Universitat de València. Ha treballat en diferents àmbits educatius a Catalunya i ara a València i des de sempre ha mostrat interés per altres disciplines com la genealogia i el teatre.
Lucía Perucho, graduada en educació primària, ha treballat en diversos centres educatius, exercint actualment en Canals. Ha estat involucrada en diverses activitats socio-culturals de Xàtiva, com la Junta Local Fallera.
Iván Català, llicenciat en història per la Universitat de València i màster en història contemporània i món actual per la Universitat de Barcelona, ha treballat per a l’Ajuntament de Llutxent, d’on és, i actualment exerceix com a professor d’història dins del sistema d’ensenyament valencià.
FULLS PUBLICITARIS
Homenatge al teorema de Pitàgores, de José María Yturralde.
