Xirivella Municipal nº91

Reasfaltado de siete zonas del municipio

En los últimos meses se ha puesto en marcha la mejora del pavimen to y la accesibilidad en siete áreas de la ciudad: zona del mercado,

plaza San Enrique, Elcano, pla za San Francisco de Paula, plaza Maestro Serrano y los polígonos de Zamarra y Virgen de la Salud.

Se ha cambiado los juegos, que están adaptados a per sonas con diversidad funcio nal, y el caucho.

COL·LECCIÓ ‘IMATGES PER AL FUTUR’

Les fotografies d’esta secció pertan yen a la col·lecció Imatges per al fu tur.Este arxiu es va crear en diferents fases, entre els anys 2006 i 2008, amb la finalitat de recopilar el ma terial fotogràfic de la localitat com a testimoniatge de la nostra memòria col·lectiva, i preservar així una part importantíssima de la història con temporània del municipi. L’arxiu es tà format per una selecció d’imatges fotogràfiques que els veïns i veïnes

del poble han facilitat a l’Ajuntament de Xirivella perquè siguen utilitza des en projectes o publicacions no lu cratius, de caràcter cultural, històric, educatiu, d’investigació i estudi, de conservació i difusió de la història gràfica local.

Imatges per al futur de Xirivella, compta en l’actualitat amb 1.759 fotos, aportades per 48 col·leccions particu lars. Este arxiu pot ser consultat prèvia sol·licitud per escrit.

Reasfaltado de siete

Manuel Ángel Conejero, una bomba creativa

El missatge de pau del Rei En Jaume arriba al Congrés

Abre al público el skatepark

Tornada a l’escola i a la normalitat

CIM, segon premi en el Certamen de Bandes de València

Un verano distinto

a José Corbacho

Carrer núm. 6 del antic i desaparegut barri de Sant Josep guarnit durant la celebració de les festes patro nals de la Mare de Déu de la Salut.

2021 se cierra con un remanente de más de siete millones de euros

Cerca de cuatro millones se destinarán para inversiones como la redacción de un nuevo PGOU, la mejora de la red de agua potable, del asfaltado y del alumbrado público

El Ayuntamiento de Xirivella ha cerrado el ejercicio conta ble de 2021 con un remanen te de tesorería que supera los 7 millones de euros. Del cierre de las cuentas también destaca la reducción del periodo medio de pago, que se sitúa en 13,1 días, y el nivel de deuda viva, que ba ja al 34,9 %, lejos del 110% per mitido. Además, el consistorio cuenta con una capacidad de fi nanciación de más de 3,5 millo nes de euros. “Uno de nuestros objetivos en esta legislatura ha sido reducir la deuda munici pal sin desatender el manteni miento y las mejoras de la ciu dad. Con las cuentas públicas saneadas vamos a realizar po tentes inversiones a muy cor to plazo. Esa es nuestra hoja de ruta: garantizar la solidez fi nanciera y el bienestar ciuda dano para que Xirivella crezca a todos los niveles”, asegura el alcalde Michel Montaner.

De los 7.013.684,03 euros que han aflorado de remanen te de tesorería, 3,9 millones se van a destinar a inversio nes para este año 2022, según han pactado los dos socios de

gobierno, PSOE y PODEM, y el grupo Compromís. De este acuerdo destaca por su impor tancia la redacción de un nue vo Plan General de Ordenación

Urbana, para ello se destina rá medio millón de euros y su pondrá una nueva reestructu ración urbana en la ciudad, que hasta ahora se sigue rigiendo con el PGOU del año 1987.

PRINCIPALES INVERSIONES

Los remanentes también van a permitir seguir con la mejo ra de la red de suministro de agua potable, con una aporta ción de 450.000 euros. Asimis mo, se ha destinado una parti da de 650.000 euros para as faltado y adecuación del firme, otra 300.000 euros para mobi liario urbano, una de 150.000 para la mejora de las aceras en la Avenida de la Paz, 50.000 para ajardinar la zona del IES Gonzalo Anaya y 20.000 para reordenar la zona de La Closa.

Se continuará con varias iniciativas por las que se ha apostado en los últimos años como son la modernización del alumbrado público, para ello se

EL DATO

500.000

euros se han destinado a la elaboración de un nuevo PGOU

450.000 euros para la mejora de la red de agua po table

650.000 euros serán pa ra asfaltado y adecuación del firme

300.000

euros para mo biliario urbano

destinarán 250.000 euros, y la potenciación de los carriles bi ci con la redacción de dos nue vos proyectos y la ejecución de un tercero.

También se va a sustituir las emisoras de la Policía Local y a dotar de un nuevo vehícu lo a Protección Civil. En depor tes, se va a renovar el césped del fútbol 8 del polideportivo Ramón Sáez, con un coste de 200.000 euros. Otros 70.000 euros irán para las gradas del campo de fútbol del Barrio de la Luz.

Destaca la reducción del periodo de pago a 13,1 días y del nivel de deuda viva, que se sitúa en el 34,9%

La distribución del rema nente fue aprobada en el pleno extraordinario de mayo con los votos favorables de los partidos de gobierno, PSOE y PODEM, y de Compromís. “Durante to da la legislatura los resultados económicos han sido satisfac torios y nos han permitido una capacidad inversora importan te. Junto a la acción municipal, hay que destacar también las

importantes ayudas del Estado y de la Generalitat, así como la supresión de las reglas fiscales que han supuesto un importan tísimo balón de oxígeno”, argu menta Águeda Ferrandis, con cejala de Hacienda.

Karin Jansen, portavoz de PODEM, destaca “la buena ges tión económica del equipo de gobierno, que permite disponer de una importante cantidad de dinero para invertir en pro yectos como la ejecución de los huertos sociales, la conexión ci clista con la Avenida del Cid, la eficiencia energética y la mejo ra de las zonas verdes”.

Según Ricard Barberà, por tavoz de Compromís: “con es tas inversiones hemos conse guido que Xirivella gane en efi ciencia en la gestión del agua, reduciendo pérdidas y moles tias al vecindario por averías. Avanzamos hacia una ciudad más amable con ampliación de carriles bicis y señalización de pasos de peatones para perso nas con déficit cognitivo”. En la parte negativa, “hay un retra so importante en la construc ción de la escuela-almacén de la brigada de obras que tendrá que impulsarse con las próxi mas inversiones de la Diputa ción de València. Así se lo he mos hecho saber al equipo de gobierno”.

XIRIVELLA RECIBIRÁ MÁS DE UN MILLÓN DE EUROS DEL PLAN DE INVERSIONES 22-23 DE LA DIPUTACIÓN.- La Diputación de València ha publicado el Plan de Inversiones 22-23 con un pre supuesto total de 140 millones de euros que se re partirá entre 264 ayuntamientos. Xirivella tiene una consignación en este plan de 1.027.972 euros.

CATORZE NOUS FUNCIONARIS.- En el últims mesos s’han dut a terme diversos processos se lectius de personal per a treballar en l’Ajun tament. S’han ocupat catorze places de perso nal en diferents àrees: urbanisme, contracta ció, serveis socials, policia local, neteja, gabinet d’informació...

EL PLE MUNICIPAL PROPOSA A MANUEL FER NÁNDEZ MARTÍN COM A JUTGE DE PAU.- El Ple Municipal ha proposat a Manuel Fernández Mar tín com a nou jutge de pau de Xirivella. La pro posta s’ha elevat al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana perquè confirme el seu nomenament .

Renovados 17 parques

Durante los meses de verano se han reformado 17 parques a los largo de toda la ciudad. Se han cambiado todos los juegos y renovado el caucho. Los nue vos parques están adaptados

para personas con discapaci dad funcional y son aptos pa ra niños y niñas de 0 a 12 años. Además, en el caso del parque Clara Campoamor se han ins talado dos tirolinas de 35 y

20 metros respectivamente. Las obras han tenido un cos te de 320.000 euros, de los que 260.000 provenían de los re manentes de 2020 y 60.000 de la Diputación de Valencia.

Nuevo alumbrado en Barrio de la Luz, Els Oficis y Ciudad Ros Casares

Durante los últimos meses se están realizando los trabajos de renovación del alumbrado en el parque industrial Els Oficis pa ra implantar 167 luminarias nuevas de tecnología LED. Ello supondrá una rebaja de emi siones anual de 20 toneladas de CO2 y un ahorro económico to tal de unos 20.000 € al año.

Los trabajos han continua do en la Ciudad Ros Casares, en el entorno del Centro Comercial Gran Turia y del Polideportivo Barrio de la Luz, junto al vial de servicio paralelo a la V-30.

La renovación completa tiene un presupuesto de 165.000 euros.

Viaja gratis en Cercanías y un 30% más barato en el resto de transporte público

Renfe y la Generalitat Valencia na han puesto en marcha va rias campañas para promover el transporte público y paliar los efectos de la inflación durante el último trimestre del año.

De esta manera, los trenes de Cercanías y Media distancia de Renfe serán gratuitos hasta el 31 de diciembre.

Para adquirir el abono los usuarios deben registrarse pre viamente en renfe.com o en las App de Renfe y Renfe Cercanías.

El abono no tiene coste, pe ro para adquirirlo debe abonar se una fianza (10 euros en Cer canías y 20 en Media distancia) que se devolverá al finalizar los 4 meses de validez del abono,

siempre que se haya realizado un mínimo de 16 viajes.

Si el abono de la fianza se ha realizado con tarjeta, se devol verá automáticamente. En el ca so de que se haya hecho en me tálico, habrá que cumplimentar una solicitud específica para su devolución

A VALÈNCIA DESDE 0,56 €

En esa misma línea la Genera litat Valenciana ha publicado una reducción de las tarifas de la tarjeta SUMA (que integra Metrovalencia, MetroBus, EMT y Renfe-Cercanías) de un 30% hasta el 31 de diciembre de 2022

Con esta nueva rebaja los tí tulos SUMA 10 pasan de 8 a

5,60 euros para una zona; de 12 a 8,40 euros en dos zonas; y de tres zonas se reduce de 20 a 14 euros. SUMA mensual pasa a costar 24,5 euros para una zona y 37,1 para tres, mientras que el SUMA Mensual Jove de una zo na costará 20,8 euros y de tres 31,55 euros.

El descuento adicional se añadirá a las reducciones exis tentes para Tuin Jove, Familia Acogedora y Familia Numero sa General y Especial. Los títu los mensuales Gent Major y Mo bilitat para tres zonas pasarán a costar 6,80 euros. En el caso del título Mobilitat Anual se ha pre visto reintegrar los importes co rrespondientes.

que puedes viajar a València por solo 0,56 euros?

Con la tarjeta SUMA 10, que pasa de 8 a 5,6 euros, puedes subir a Metro bus y conec tar con la EMT o el metro sin pagar ni un céntimo más.

Pl. Alqueria Nova.

Pl. Montealegre.

En el parque Clara Campoamor se han instalado dos espectaculares tirolinas.

Parque Clara Campoamor.

Pl. Andrés Segovia.

Carrer de l’Art Major de la Seda.

Pl. Ovidi Montllor.

les emissions i

l’eficiència energètica

Xirivella ha aprovat el Pla d’Acció pel Clima i la Energia Sostenible, amb el qual pre tén disminuir les emissions de CO₂ almenys en un 40% i aug mentar l’eficiència energètica en 27 punts en 2030. Per a això ha dissenyat un total de 26 ac cions, algunes de les quals ja han començat a desenvolu par-se, que compten amb un pressupost de 2,1 milions d’eu ros executable fins a 2030.

Les accions s’han elaborat partint dels resultats d’un es tudi previ que situa al trans port com el punt més crític, ja que representa el 37% del con sum energètic i el 45% de les emissions totals del munici

pi. Li segueix el sector residen cial, el sector serveis i final ment l’industrial, mentre que les infraestructures i serveis municipals suposen un 4% del total del consum i emissions de la localitat.

Per a l’àmbit domèstic es destinaran més de 640.000 eu ros a la bonificació fiscal en lli cències d’obres per a millores de l’eficiència energètica. Tam bé es fomentarà el canvi de dis positius de consum de gasoil i fuel per gas natural i de les cal deres de gasoil per les de bio massa.

En el sector serveis s’incen tiva la compra d’energia ver da certificada i l’adhesió de les

empreses al projecte “Green Commerce”. Mentre que en la indústria es dona suport a la substitució d’instal·lacions con sumidores d’energia per altres més sostenibles i es promocio na l’ús de la cogeneració.

Pel que respecta al trans port, s’instal·larà una xarxa de punts de recàrrega de vehicles elèctrics per a fomentar el seu ús i es continuarà implemen tant el Pla de Mobilitat Urba na Sostenible per a reduir sen siblement l’impacte en el medi ambient.

A més, es pretén que el 27% de l’energia la produïsca el mu nicipi a través de fonts renova bles.

SE REFUERZA LA SEÑALÉTICA EN LA ESCOLETA MUNICIPAL.Se ha implantado un paso de ce bra sensorizado y luminoso jun to a la Escoleta Municipal para au mentar la seguridad peatonal.

SESSIÓ PLENÀRIA DEL CONSE LL LOCAL D’INFÀNCIA.- Al mes de juny es va celebrat l’última sessió plenària del CLIX del curs 2021-22. Els membres del CLIX traslladaren al govern municipal les propostes sobre mobilitat se gura per a la infància.

Parque Dolores Ibárruri.

Pl. Enric Soler i Godes.

Pl. de la Petanca.

En la plaza San Francisco de Paula se ha instalado un imponente castillo medieval.

Pl. Comare Rosario Soler.

Pl. Federico García Lorca.

Pl. Mestre Serrano.

Pl. José Iturbi.

Pl. Marqués de Llanera.

Durant Setmana Europea de la Mobilitat es va reclamar un carril bici que connecte Xirivella i València per l’avinguda del Cid

Per una mobilitat sostenible

Xirivella va celebrar la Setmana Europea de la Mobilitat entre la conscienciació i la reivindicació.

Va arrancar la SEM amb el concurs de dibuix escolar. Van participar més de 200 alum nes de Xirivella. Totes les per sones participants rebran un regal, però el premi gran, una bicicleta plegable, va ser per a les tres guanyadores: Lola Var gas Giménez, de 5é CEIP Rei En Jaume; Daniela Gavari Sánchez, de 5é B CEIP Miguel de Cervan tes; i Zoe Rodrigo Cardos, de 5é B CEIP Gregori Mayans

El dijous 22, dia sense co txes, va ser jornada de portes obertes en tota la xarxa de Me trobús i es van lliurar els pre mis del concurs de dibuix.

El dissabte, una bicimani festació reivindicativa va de manar un carril bici a l’avingu da del Cid que connecte Xirive lla i València.

L’endemà es va celebrar la Fira de la Mobilitat a la plaça Gerardo Garcés.

Les activitats de la SEM es tancaren el 2 d’octubre amb la Runcàncer Xirivella.

Alegaciones al Plan de Movilidad Metropolitana de València

La Generalitat Valenciana abrió el periodo de alegaciones al Plan de Movilidad Metropo litano de la Ciudad de Valencia en el que se incluyen impor tantes actuaciones para Xiri vella, como la llegada del me tro, el metroTRAM, una pasa rela ciclopeatonal y un carril BUS-VAO. Una vez estudiado el proyecto, el Ayuntamiento ha mostrado su inquietud por la ubicación de la nueva pasarela que cruzará el río y que, según el PmoMe “se localizaría en pa ralelo al actual puente de Roda lia”. Por ello, el Ayuntamiento de Xirivella plantea la opción de desplazar en dirección noroeste sobre el cauce del Turia el futuro puente po livalente del metroTRAM, transporte público y vehícu los no motorizados. Con ello se conseguirá ensamblar co rrectamente las necesidades de movilidad a ambos lados

del río, reduciendo los tiempos de desplazamiento en todas las modalidades de transporte y facilitando el acceso de usua rios al nuevo servicio.

Complementariamente, y tras recabar la opinión de la Federación de Asociaciones de Vecinos de Xirivella, el Ayunta miento plantea las siguientes alegaciones:

1. Que el PMoME haga refe rencia al enclave de Xirivella en un nudo de comunicaciones en tre la A3 y la V30, ambas de ti tularidad estatal, y que se defi na un modelo de comunicación concreto entre la Administra ción central y autonómica que implique la consulta e informa ción al Ayuntamiento de Xiri vella en las medidas o acuerdos que se vayan adoptando.

2. Que la futura pasarela ci clopeatonal se sitúe lo más cer ca posible del actual puente que da entrada a la A3.

3. El establecimiento de una línea de bus lanzadera hasta la estación de Faitanar.

4. Que se habilite un carril bici hasta la estación de metro de Faitanar.

5. Si van a construir una es tación intermodal, que se ten ga en cuenta que la que hay proyectada en el PMoMe se en cuentra en un embudo de in fraestructuras hidráulicas ne cesarias para el drenaje de aguas provenientes de lluvias torrenciales del Barranc de la Saleta

6.La Linea C3 es anticuada y debe modernizarse.

7.Que la futura línea de me tro T14 no termine en el Barrio del Cristo, como queda previs to en el PMoMe, sino que con tinúe hasta el Aeropuerto de Manises.

8.La creación una red de transporte eficaz que llegue a los polígonos industriales.

Reasfaltado de siete zonas del municipio

También se ha mejorado la accesibilidad de algunos tramos

El pasado mes de julio se puso en marcha la mejora del pavi mentado y la accesibilidad en siete áreas de la ciudad: zona del mercado, plaza San Enrique, Elcano, plaza San Francisco de Paula, plaza Maestro Serrano y los polígonos de Zamarra y Vir gen de la Salud.

Los trabajos comenzaron en las zonas industriales y poste riormente se trasladaron al cas co urbano. La primera zona que se ha terminado en la ciudad fue la de la plaza San Enrique du rante el mes de agosto.

Posteriormente se reasfal taron las zonas del mercado

Conoce las nuevas herramientas

digitales

En septiembre se puso en mar cha ‘Xirivella e-participa’. Se trata de un proyecto financiado por la Conselleria de Participa ción, Transparencia y Calidad Democrática, y la Diputación de València, con el que se pretende dar a conocer los mecanismos de participación de Xirivella y facilitar una mayor implicación de la ciudadanía en las políticas públicas a través del uso inte ractivo de las herramientas TIC (Tecnologías de la Información y la Comunicación).

‘Xirivella e-participa’ tam bién busca incrementar la pre sencia e implicación de adoles centes y jóvenes en procesos

Avanza la construcción del Anillo Verde Metropolitano

-en la que se rematan de esta forma las obras que se han lle vado a cabo los últimos meses para redistrubuir el suminis tro del agua y el alcantarilla do, como previa a la construc ción del futuro colegio Gregori Mayans- y la de Elcano, en am bas además se ha aprovechado para mejorar la accesibilidad de algunos cruces, que ahora están a cota cero.

En los próximos meses con tinuarán los trabajos en las otras zonas.

En total, esta actuación tie ne un presupuesto de 415.000 euros.

El pasado 15 de septiembre se presentaron los tramos IV y V del Anillo Verde Metropolita no, un carril bici circular de 56 kilómetros de longitud (de los cuales ya hay 30 en servicio) que envolverá toda el área me tropolitana de València.

Estos dos tramos, que esta rán finalizados en unos 20 me ses, permitirán circular desde Xirivella hasta Godella, Roca fort y Massarrojos.

g

Renovamos 281 luminarias del alumbrado público

Se ha iniciado una fase más de modernización del alumbrado público con tecnología LED en la que se están sustituyendo 281 puntos de luz situados en la Ave nida de la Paz, Parque Dolores Ibárruri, Avenida Constitución, plazas de Rafael Alberti y Buena vista, Parque Clara Campoamor, calle Constantí Llombart y pla za de Alqueria Nova. Con esta in tervención, que tiene un coste de 150.000 euros Xirivella, ahorra rá unos 35.000 euros anuales en la factura de la luz.

g

El Foro Jove traslada sus propuestas al Ayuntamiento

ESO

talmente más vulnerables. Para ello, se llevarán a cabo talleres formativos en herra mientas digitales para la par ticipación.

El pasado mes de mayo, el Foro Jove, formado por alumnado de 3º de ESO, trasladó sus propues tas al equipo de gobierno. Las más votadas fueron:

g Aumentar el ocio.

g La llegada del metro.

g La instalación de puntos de recarga para dispositivos móvi les en los parques.

g Un campo de voleibol.

g Una zona chill out.

g Más sombra en las zonas de portivas.

g Salas para hacer trabajos en grupo.

g Cine de verano para jóvenes.

g Eventos de videojuegos.

g Campos de césped.

participativos de ámbito mu nicipal y minimizar el impac to negativo que puede supo ner la incorporación de las TIC para los grupos sociales digi

Plano de las zonas en las que se va a reasfaltar.

Así ha quedado la plaza San Enrique.

En esta actuación también se ha mejorado la accesibilidad.

Asfaltado de la calle Valencia.

El Congrés dels Diputats i la seua presidenta, Meritxell Ba tet, han fet pública una carta en la qual l’alumnat del CEIP Rei En Jaume demana als po lítics més diàleg i que ajuden a aconseguir la pau a Ucraïna. “És cert que potser som molt xi cotets per a poder entendre els arguments polítics i econòmics dels quals parlen els experts, però hi ha alguna cosa que sí que entenem: la violència no soluciona mai res”, denuncien en el seu escrit els més de cent xiquets i xiquetes que han par ticipat en este projecte.

“Si nosaltres som capaços de parlar i arribar a acords, per què ells no poden fer-ho?”, es pregunta l’alumnat

Batet ha agraït el missat ge i els ha donat l’enhorabona per esta iniciativa. “Des de les institucions hem d’assumir la responsabilitat de llegar a les i els joves de hui, els homes i do nes de demà, una societat justa i un món en pau en el qual pu guen construir una vida dig na”, ha afegit la presidenta del Congrés.

El missatge de pau del Rei

En Jaume arriba al Congrés

Més d’un centenar d’estudiants demana als polítics que “s’esforcen per a aconseguir la pau, que usen el diàleg i ajuden altres països a aconseguir-lo”

¿Saps...

que en el Rei En Jaume con viuen diària ment alum nes de més de trenta nacio nalitats dife rents? A més, es dona la cir cumstància que entre ells hi ha alguns d’Ucraï na i de Rússia, fins i tot hi ha alumnes que te nen en la seua pròpia famí lia ascendència dels dos països i són un exem ple de respecte i convivència.

En el centre confessen es tar sorpresos “per la reper cussió de la carta, però no tant en si pel missatge de l’alum nat, perquè si per alguna cosa es caracteritza el Rei En Jau me és per l’educació en valors i el respecte entre persones de diverses cultures”, argumenta José Valenciano, director del centre fins al curs passat.

El missatge de pau va nàixer en classe de religió. “En co mençar les classes sempre dedi quem uns minuts a parlar amb l’alumnat sobre les seues in quietuds i molts em pregunta ven sobre la guerra a Ucraïna”, sosté Olga Ferrandis, professo ra de religió del CEIP Rei En Jau me. A partir d’ací, es va dissen yar una dinàmica en la qual van veure imatges de diversos con flictes per a parlar de la guerra en general i l’alumnat expres

sava les seues impressions i les seues propostes. “Una d’eixes propostes va ser la que final ment duguerem a terme. Em deien: “si nosaltres som capaços de parlar i arribar a acords, per què ells no? Hem de dir-li-ho”, afig Olga Ferrandis.

Amb eixa idea van co mençar este projecte que ha involucrat al voltant d’un cen

tenar d’alumnes entre primer i sisé de primària. “Van es criure frases i van fer dibui xos sobre el que volien que feren els polítics. Una vega da fet, volíem que arribara el més amunt possible, a aquelles persones que poden fer alguna cosa sobre este tema. Ho en viàrem al Congrés, a Atenció al ciutadà, i la veritat és que no esperàvem que arribara a la presidenta del Congrés. Ha sigut una gran sorpresa”, con fessa la professora, que també valora positivament una altra de les conseqüències que ha tingut esta iniciativa: “veure on ha arribat el seu missatge els ha fet adornar-se del que són capaços de fer com a ciuta dania i fins a on poden arribar. Els ha conscienciat de la seua responsabilitat com a ciuta dans”, conclou la professora.

25 ANYS D’ESCOLA EN VALENCIÀ.- El Guaix de l’Horta Sud ha reconegut els 25 anys d’escola en va lencià del CEIP Ramón y Cajal. El reconeixement el va rebre, en nom de la comunitat educativa, la mes tra Alaine Segovia i la regidora Encarna Martí.

BONA SORT, DIRECTOR.- En l’últim Consell Esco lar del curs 2021/22 s’acomiadarem de José Valen ciano, històric director i cap d’Estudis del CEIP Rei En Jaume, marxa a un altre municipi després de 31 anys a Xirivella.

TROBADA D’ESCOLES EN VALENCIÀ.- El CEIP Rei En Jaume va participar un any més en la Tro bada d’Escoles en Valencià, que en esta edició es va celebrar a Quart de Poblet el passat dia 7 de maig.

FOTONOTÍCIA

Tornada a l’escola i a la normalitat

El nou curs està marcat per la nova llei educativa i, després de dos anys, per un inici sense les restriccions de la pandèmia

Les aules d’Educació Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat, FP Bàsica, cicles formatius de grau mitjà i superior tornaren a omplir-se el passat 12 de setembre. En total, es te curs estudien 2.242 xiquets i xi quetes en els set centres d’Educa ció Infantil i Primària de la locali tat, més els 86 de l’Escoleta Infantil, que ha ocupat totes les places dispo nibles. Als quals hi ha que sumar els 1.299 de Secundària i el Batxillerat, FP Bàsica, Cicles Formatius de grau mitjà i superior, que al tancament d’esta edició no hi havia dades ofi cials.

L’inici de les classes, que des prés de dos anys no estava condicio nat per les restriccions de la pandè mia, va transcórrer amb normalitat a Xirivella. Un curs marcat per la im plantació de la nova llei educativa, la Lomloe.

En el cas de Xirivella, el nombre màxim d’alumnes en les classes de tres anys es manté en 23 en tots els centres escolars de Xirivella, que va baixar per al curs passat de 25 a 23.

CALENDARI ESCOLAR

Pel que fa al calendari escolar, el curs acabará el 21 de juny de 2023 en In fantil, Primària, Secundària, Batxi llerat, FP básica, cicles de grau mitjà i superior, i en Ensenyament d’idio mes. En el cas de la formació de per

sones adultes, el curs va començar el 19 de setembre i acabarà el 16 de juny.

Respecte als festius, la Conselle ria ha establert els següents dies: 12 d’octubre, 1 de novembre, 6 de des embre, 8 de desembre, del 23 de des embre al 6 de gener, del 6 d’abril al 17 d’abril i l’1 de maig. A eixos dies, cal sumar els tres festius locals, que el Consell Escolar Municipal ha pro posat el 31 d’octubre, el 5 de desem bre i el 17 de març.

ANAYA.- Enguany comença la nova branca acadèmica que converteix l’IES Gon zalo Anaya en un institut pioner en la província de València. Serà el primer en oferir el Cicle Superior de Gestió de l’Aigua, una rama formativa que permetrà noves eixides laborals alhora que aportarà talent al bon ús dels recursos hídrics. El 12 de setembre es fa fer un acte inaugural del nou curs.

Aumentan las ayudas del bono escolar, que se amplía a 2 años

La ayudas para el bono es colar para la adquisición de material se ha amplia do para el curso 2022-2023. En total se va a destinar una partida de 168.970 eu ros, lo que supone un au mento del 45% con respec to al año anterior. Además de este incremento, la sub vención también se ha am pliado por primera vez al alumnado de 2 años de la localidad. De esta manera, se incluyen las aulas de 2 años que oferta actualmen te la educación pública en los CEIP Antonio Machado, Rei En Jaume y Vicent Tos ca, así como l’Escoleta Mu nicipal Mestra Cati Alon so, y también en los centros autorizados de educación

RENOVAT EL PROGRAMA D’AULA COMPARTI DA PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I LA IN CLUSIÓ EDUCATIVA.- Un any més s’ha renovat amb l’IES Gonzalo Anaya i el Ramon Muntaner el Progra ma d’Aula Compartida (PAC) per al curs 2022/2023.

45%

se ha incre mentado la partida para esta subven ción con res pecto al año pasado.

EL DATO infantil del municipio. El bono escolar se ha incre mentado en 10 euros en cada uno de los tres tra mos existentes. Ello supo ne que las ayudas a Educa ción Primaria y ESO suben un 50%, de 20 a 30 euros. Las destinadas al alumna do de 2 a 5 años aumentan un 30% y pasan de 30 a 40 euros. Y, por último, se in crementa un 25% las ayu das para estudiantes de Bachillerato, Formación Profesional Básica y ciclos formativos de Grado Me dio presenciales, que reci birán 50 euros frente a los 40 del curso anterior.

El plazo de solicitud de las ayudas terminó el pa sado 20 de septiembre.

MENCIÓ ESPECIAL PER A INGRID EN LA FINAL DEL CERTAMEN DE VIVA VEU.- Ingrid, del CEIP Mi guel de Cervantes, va rebre una menció especial en la final del Certamen de Viva Veu. També ens repre sentà en la final Victoria, del CEIP Antonio Machado.

CONCURS LITERARI LES PENYETES.- El passat mes de juny es van entregar els premis als millors treballs de narrativa i poesia presentats al con curs literari Les Penyetes. Pròximament se publi caran en un llibre.

FOTONOTÍCIA

ARRANCA EL CICLE SUPERIOR DE GESTIÓ DE L’AIGUA DE L’IES GONZALO

HOMENATGE DE L’IES RAMON MUNTANER A LA DIRECTORA AMPARO NEVADO.- El 12 de se tembre, coincidint amb l’inici del curs, l’Institut Ramon Muntaner va retre homenatge a la directo ra Amparo Nevado, que fa faltar recentment. En companyia de la seua família, el cos docent i l’alum nat expresaren l’estima personal i professional que deixa enrere.

Un verano distinto

Para centenares de niños y ni ñas y sus respectivas familias, el de 2022 ha sido un verano úni co y diferente. El Ayuntamiento de Xirivella ha organizado alre dedor de una decena de activi dades gratuitas dentro del Plan Corresponsables, financiado por el Ministerio de Igualdad, para facilitar la conciliación familiar en este periodo en el que los más pequeños no tienen clases.

El amplio abanico de acti vidades se ha adaptado a cada tramo de edad, desde los 0 a 14 años, combinando la parte lúdi ca con la educativa. De esta ma nera, ha habido talleres, cursos, aulas de psicomotricidad, ludo teca, excursiones e incluso cam pamento de verano.

El programa arrancó en ju nio con un taller para mejorar el rendimiento académico ¡Apren demos a estudiar! En él las per sonas participantes aprendie ron técnicas de estudio para me jorar sus capacidades.

En la Biblioteca Central se celebraron unos talleres lite rarios durante los meses de ju lio y agosto dirigidos a niños y niñas de 7 a 12 años. La Esco leta Infantil Mestra Cati Alon

so abrió en para niñas y niños de 0 a 2 años con una aula de psicomotricidad que dio servi cio hasta el 31 de agosto. La Ca sa de Cultura albergó una ludo teca creativa del 27 de junio al 29 de julio para niñas y niños de 3 a 12 años.También se organi zó un taller de batucada, de 8 a 12 años.

La juventud de 12 a 14 años participó masivamente en l’Es tiu Jove, con actividades mati nales y vespertinas. Por las ma ñanas hubo campus tecnológico (robótica, programación y dise ño 3D) y otro campus de cultura urbana (creación rap, produc ción musical y danza urbana). Por la tarde, cada día se llevó a cabo una actividad distinta den tro del programa ‘Tu tries’: foto grafía con el móvil, hip hop dan ce, cómic Manga, cocina salu

APRENDER A ESTUDIAR.- Las actuaciones del Plan Corresponsables combinaban for mación con entretenimiento. En el caso de estas fotos, corresponden al taller sobre técni cas de estudio y mejora de las capacidades.

CAMPAMENTO DE VERANO.- Medio centenar de jóvenes de Xirivella vivieron una experiencia inolvidable en el campamento de verano celebrado en La Serra na en Buñol. Siete días de actividades, con un monitor 24 horas y en pensión completa de la que volvieron cansados pero emocionados.

El Plan Corresponsables fue presentado a los

en la Casa de la Dona.

dable, videojuegos, juegos de mesa… A todo ello, se sumó un concurrido evento Zombi y un concierto de rap.

Durante el mes de agosto se celebraron talleres ‘Summer Camp’ para niñas y niños de 3 a 14 años. Cada semana se dedi có a una temática (creatividad, océanos, talentos, animales y ciencia y tecnología), que aca

El passat 28 de juny es va con memorar el Dia de l’Orgull LGT BI i l’Ajuntament va publicar un vídeo per tal de reivindicar un municipi on tot el món puga viu re com més li agrade, estimant a qui vulga, construint el se model de felicitat. “Xirivella t’estima tal i com eres” era el lema, per què les diferències ens fan per sones úniques.

La Casa de la Dona ha traslladat alguns dels seus tallers a un es pai natural i a l’aire lliure, propi ci per al benestar i l’augment de l’autoestima. El projecte “Con viure per a Ressorgir” treballa la integració i l’apoderament de les dones amb activitats saluda bles i col·lectives en un ambient afectiu, lúdic i social. Una activi tat finançada pel Pacte d’Estat Contra la Violència de Gènere.

baron cada viernes con una ex cursión relacionada con la te mática (Ocenogràfic, Bioparc, Ciutat de les Arts i les Cièn cies…).

El Plan se cerró con un cam pamento gratuito de una sema na para 50 niñas y niños de 6 a 14 años. El campamento se lle vó a cabo en La Serrana, en Bu ñol, en dos turnos: uno del 15 al

21 de agosto y otro del 22 al 28 de agosto.

Era la primera vez que se de sarrollaba este plan en Xirive lla y el balance ha sido más que positivo. Además, las activida des también han servido pa ra detectar las necesidades de la ciudadanía y con esta infor mación diseñar la campaña del próximo verano.

i autoconeixements

La Casa de la Dona organit za tallers de creixement perso nal amb l’objectiu de conèixer i explorar la creativitat interna i l’auto-coneixement. Algunes de les activitats també es fan a l’aire lliure, com la que s’ha dut a ter me este estiu a la platja per dis minuir l’estrès, augmentar l’es tat d’ànim i reforçar el benestar.

ESTIU JOVE.- Para los jóvenes de 12 a 14 años se organizó l’Estiu Jove. Música, zombies, dibujo, juegos, talleres de robótica, de fotografía, de cocina saludable... Hubo actividades para todos los gustos.

SUMMER CAMP.- Durante cinco semanas, los niños y niñas de Xirivella abordaron varias temáticas en el ‘Summer Camp’, to das ellas acabaron con una excursión. En las imágenes, la visita al Oceanogràfic y al Bioparc.

AULA DE PSICOMOTRICIDAD.- También ha habido oferta para conciliar para las familias con menores de 0 a 2 años. En es te caso, la Escoleta Municipal albergó una aula de psicomotricidad.

RESSORGIR

Escaneja el codi per a vore el vídeo

Ya está abierto el plazo de ins cripción para la Escola Matine ra municipal, sin incremento de precios, con plazas ilimita das y diferentes modalidades que se adaptan a las necesida des de las familias. Como no vedad se incluye a la Escoleta Municipal.

Los precios son:

Bono 1 asistencias:

-25,74 euros.

Bono quincenal:

-Un menor:23,40 euros.

-Dos: 32,75 euros.

-Tres: 46,27 euros.

-Cuatro: 58,22 euros.

Bono mensual:

-Un menor:46,80 euros.

-Dos: 65,50 euros.

-Tres: 92,55 euros.

-Cuatro: 116,45 euros.

�� El servicio de Esco a Ma t i nera funciona entre las 7 y las 9 de la mañana de los días lec tivos, incluye el desayuno y no promueve actividades que re quieran un esfuerzo físico o mental del alumnado.

Más información en los Ser vicios Sociales municipales.

Este curso continúa el progra ma contra el fracaso escolar puesto en marcha el año pasa do en el centro de atención La Closa. A través de este progra ma se atenderá al alumnado que por varios motivos haya sido expulsado de los distintos institutos de Educación Secun daria de la localidad. Median te talleres, charlas y activida des adaptadas al alumnado, un equipo de educadoras sociales tratará de reconducir las con ductas negativas para que pue dan retomar la enseñanza con mejores resultados.

El 1 de octubre comienzan las actividades extraescolares

El plazo de inscripción estará abierto durante todo el curso

El próximo 1 de octubre comen zarán las actividades extraes colares en los centros educati vos de Xirivella. Todas las ellas, a excepción de las ludotecas, se realizan dos días en la semana.

El alumnado solo podrá asistir a las actividades ofrecidas en su centro escolar y se necesita un mínimo de 10 alumnos pa ra formar el grupo. Las activi

2. 3.

El CEIP Rei En Jaume va acollir de nou l’Escola d’Estiu del 27 de juny al 29 de juliol amb acti vitats adreçades a xiquets i xi quetes d’Infantil i Primària. Un any més este servei va tindre una gran demanda i es va am pliar les places inicials. Conci liació per a les famílies i diver sió per als més menuts.

dades serán de lunes a viernes, de 17 a 18:30 horas, excepto del CEIP Miguel de Cervantes, que será de 16:30 a 18 horas.

En cuanto a los precios, van de los 21 euros al trimestre de un menor que acuda entre uno y tres días por semana hasta los 97,2 euros para cuatro her manos que acudan cuatro días por semana.

Activitats

El periodo de inscripción estará abierto durante todo el curso y puedes apuntarte te lemáticamente en: bit.ly/3kW qKBc; o presencialmente, me diante recogida de las instan cias en Servicios Sociales (C/ Cervantes,22) y posterior re gistro al ayuntamiento.

Toda la información, en el cartel de esta página.

EXTRAESCOLARS

FORMA DE PAGAMENT

PROCEDIMENT D'INSCRIPCIÓ

Tres opcions per a realitzar-hi la inscripció: 1.

Telemàtic, mitjançant el codi QR o en l'enllaç:

bit.ly/3kWqKBc

Presencialment, mitjançant recollida de les instàncies en Serveis Socials (C/Cervantes,22) posterior registre a l'ajuntament.

Presencialment al centre "La Closa"(C/Mestre Serrano, 58) els dies 19 i 20 de setembre, en horari de 18.00 h a 19.00 h.

El termini d'inscripció romandrà obert al llarg de tot el curs escolar, sempre que hi haja places disponibles.

HORARI D'ACTIVITATS

DADES D'INTERÉS

Les activitats comencen l'1 d'octubre finalitzen al mes de maig.

El pagament s'efectua el primer trimestre per mitjà de fulls d'autoliquidació.

El segon i tercer trimestre es pagaran per domiciliació bancària.

Totes les activitats, a excepció de les ludoteques, es realitzen dos dies a la setmana.

L'alumnat només podrà assistir a les activitats oferides en el seu centre escolar.

Mínim 10 alumnes per a formar-ne grup.

En Infantil el grup serà com a màxim de 15 alumnes en Primària de 20 alumnes.

No es tindrà en compte l'ordre d'inscripció (per tant, s'hi podran inscriure durante el període assenyalat, indistintament).

BUTLLETÍ INFORMATIU MUNICIPAL SERVEIS SOCIALSXIRIVELLAcrònica12 CEIP MIGUEL DE CERVANTES L'oferta per a este centre és: Taller creatiu Xiquirritme Jocs de taula Psicomotricitat Dilluns dimecres Dilluns dimecres Dimarts dijous Dimarts dijous Robòtica Ball modern Escacs Teatre Dilluns dimecres Dilluns dimecres Dimarts dijous Dimarts dijous INFANTIL PRIMÀRIA Escanea el código para realizar la inscripción telemática

En cas que se sobrepassen les places oferides, estes s'adjudicaran per sorteig amb la participació de l'AMPA.

HORARI D'ACTIVITATS

De dilluns a dijous, de 17.00 h a 18.30 h

HORARI D'ACTIVITATS

SEÑORA DE

Se mantienen los precios de la Escola Matinera

SECUNDARIA Programa para combatir el fracaso escolar

JAUME Gran participació en Escola d’estiu

Música, focs, humor i molta diversió

Xirivella recuperà enguany les seues festes majors en el seu format tradicional i ho ha fet durant un mes, del 24 d’agost al 24 de setembre, amb més de 70 actes organitzats pel con sistori i les diferents clavaries i associacions.

El programa d’actes va tin dre el seu punt àlgid en les fes tes majors, del 2 al 17 de setem bre. Hi hagué música per a tots els públics i gustos com l’ac tuació de l’orquestra La Tribu, el tribut a Queen i el musical Operación Tributo, també hu mor amb Maestrissimo i amb Xavi Castillo, un espectacle iti nerant amb focs, cordaes, acti vitats per als joves en el Barra có Jove i també per als més xi cotets com la V Marxa de colors o el concert de la Billy Boom Band, a més d’unflables, tallers i la fira.

Xirivella ha viscut un mes intens de festa, des del 24 d’agost fins al 24 de setembre

L’acte del pregó va còrrer de la mà del Cercle Instructiu Musi cal, que enguany está celebrant el seu primer segle de vida.

Les festes arribaren a tots els barris de la localitat, des de Sant Ramon al Barri de la

Llum, passant per Avinguda de la Pau, zona centre o Vicentica la Serrana.

Unes festes en les quals tam bé s’ha recuperat, després de

dos anys de parèntesi a causa de la pandèmia, una de les da tes més especials per a tots els veïns i veïnes de la localitat: la Nit dels figues. Es tornà a poder

sopar i compartir als carrers de la localitat en la nit més llar ga de l’any a Xirivella, que en guany es completà amb una festa remember amb destacats

La nit del pregó es va rematar amb una actuació: Operación tributo, el musical.

L’orquestra La Tribu posá Xirivella a ballar durant quatre hores, en les

Scura Plats inundà Xirivella de foc i pólvora. La gent participà del correfocs.

Els coeters de Xirivella, que estan d’aniversari, féren dos cordaes de gran nivell. Castells de focs artificials.

dj’s fins a les 6 del matí a la plaça Gerardo Garcés.

Als actes organitzats pel consistori, es van sumar els que van preparar els clava ris de Sant Ramon Nonat, de la Mare de Déu de la Sa lut, del Crist de la Llum, l’As sociació Cultural de Coeters de Xirivella i l’Associació de

Veïns de l’avinguda de la Pau per a conformar un mes de festes en la localitat.

El resultat ha sigut unes festes cíviques, sense inci dents importants i que han comptat amb la participació massiva de la població, que ha acudit a cadascú dels ac tes programats.

S’han celebrat més de 70 actes dels quals ha participat activament la població

quals va repassar tots els éxits del moment.

Així d’espectacular lluïa la plaça Gerardo Garcés amb les llums dels telèfons enceses durant el tribut a Queen.

Diu la Billy Boom Band que ells agraden a menuts i grans, a Xirivella quedà demostrat.

Xavi Castillo repassà 30 anys de carrera.

Maestrissimo és un prodigi de música i d’humor. El públic va omplir la plaça.

CIM, per molts anys més

El Cercle Instructiu Musical va ser l’encarregat de pregonar les festes en l’any del seu centena ri. Martín García, president del CIM, va donar el pregó.

En la seua intervenció, Mar tín García va fer un recorre gut pels cents anys del CIM. Un viatge pel temps carregat de moments feliços i emotius. El president del CIM va reivin dicar el paper de la música i la importància de les bandes mu sicals com vertebradores dels pobles, així com el caràcter fa miliar i obert de la banda de la nostra ciutat. També es va re cordar a les personalitats que han destacat durant estos an ys i que han marcat la història del CIM.

L’acte va comptar amb la participació de dos quintets de vent que van amenizar la vetla da i que demostraren com sona de bé la banda del Cercle Ins tructiu Musical.

Abans de l’acte, el president del CIM va ser rebut a l’Ajunta ment per membres de la corpo ració, les autoritats locals, re presentants de la Generalitat Valenciana, així com alcaldes d’altres localitats. Martín Gar cía va signar en el llibre d’or del consistori en nom del Cercle Instructiu Musical.

A més, el CIM també va rea litzar una exposició a la Casa de Cultura durant les festes, on recollia imatges i objectes de la seua història.

Martín García, president del Cercle Instructiu Musical de Xirivella, va ser l’encarregat de pregonar les festes amb motiu del centenari de la institució

Fernando Rodrigo, director del CIM, el alcalde Michel Montaner i Martín García, president del CIM.

Michel Montaner durant el pregó.

Membres de la corporació municipal.

Abans de l’acte del pregó, el CIM va ser rebut a l’Ajuntament, on va signar al llibre d’or de la localitat.

Part de la directiva del Cercle Instructiu Musical.

Inauguració de l’exposició del CIM a la Casa de Cultura.

El poble, protagonista

A banda dels espectacles mu sicals i artístics, a les festes es van programar un ventall d’ac tivitats on el protagonista era la ciutadania, que va respondre en massa a totes elles.

Un dels actes més especials per a Xirivella és la Nit de les fi gues, que per fi es va poder ce lebrar. La població tornà a eixir al carrer a sopar i a compartir. Una nit que es va allargar fins a les 6 de la matinada a la plaça Gerardo Garcés.

ÈXIT DEL PAELLEANDO Més de 4.000 persones acudi ren al Paelleando, que es re cuperà amb força després dels anys de la pandèmia. Tantes ganes tenia la gent que les pla ces s’esgotaren en un matí.

També es posà el cartell de complet en la Marxa de colors, que ja està més que consolidada com una de les fites fonamen tals de les festes.

L’entrepà gegant, el passeig ciclista, el festival d’associa cions, els balls de saló, el cam pionats de truc, els unflables per als xiquets i xiquetes, la fi ra... demostraren que Xirive lla tenia ganes de gaudir de nou d’unes festes completes.

Més de 4.000 persones participaren en el Paelleando.

Paella, bon oratge, música, ball i molt bona companyia... un pla inmillorable per a passar el dia.

Una festa per a totes les edats. Des de majors a joves gaudiren del Paelleando. L’única condició és tindre ganes de passar-ho bé.

Tornà la Nit de les figues després de dos anys. A més d’una persona se li va juntar la nit amb el dia següent.

Els participants reberen els ingredients i un barret.

Una vegada més, el treball de ‘Foro festa’ va ser fonamental en l’organització.

Passeig ciclista.

Metres i metres d’entrepà amb embotit de Xirivella. Gran treball de Xiricompra.

La gent de Xirivella demostrà el ritme que té este poble.

Festival d’Associacions. Una mostra de la nostra riquesa cultural.

Colors, disfresses, música, bromera... la Marxa de colors és una bogeria de festa de la qual participa tota la família.

La gent menuda gaudí de la fira i de les atraccions de la ciutat infantil.

Campionat de truc.

Bàsquet, gimnàstica, frontennis... també hi ha espai per a l’esport dins de la programació festiva de la localitat.

Barri de la Llum i Vicentica la Serrana

Festa i devoció

La ciutadania va poder mos trar la seua devoció per la Ma re de Déu de la Salut i pel Crist de la Llum, patrons de la locali tat. Misses, processons i ofrenes carregades de sentiment. Feia dos anys que la imatge no hi ha via processionat durant les fes tes majors de la localitat per les restriccions sanitàries.

Les festes arrancaren en la plaça de l’Ermita el dia 2 de se tembre amb el pregó a la Ma re de Déu de la Salut, que en es ta ocasió va oferir Luis Garrido com a pregoner i comptà amb l’assistència de la fallera major de València.

Paelles, sopars de faixa, orquestra, musical, festa de la bromera, unflables... al Barri de la Llum i la plaça Vicentica la Serrana.

Les nits més joves al Barracó

El Barracó Jove, situat al parc Clara Campoamor, va ser de nou el punt de trobada de la joventut.

Al seu voltant es programa ren sis dies de festa per a tots els gustos: una scape room, un concurs de djs, una nit de rock, altra de rap, una última d’in tèrprets... amb el plat fort de la Nit de les figues. S’esgotaren to tes places per a les paelles/to rrades joves i la posterior festa fluor, que després va continuar a la plaça Gerardo Garcés.

Cal destacar el bon am bient que hi va haver a tots els actes.

NO SIGUES FIGA.- Es va dur a terme la campanya per re duir els riscos de l’alcohol: es fe ren test amb alcoholímetres i donàren regals als que donen menys de 0,2. També oferiren combinats sense alcohol i repar tirem botelles d’aigua i menjar.

Multitudinaria Nit de les figues.

Festa fluor. Concurs de djs.

Nit de rap. Gala Interpreta.

Nit de rock.

Scape room de Stranger Things.

Festes de Sant Ramon...

El barri de Sant Ramon i els seus clavaris tornaren a marcar l’inici de les festes al municipi.

Orxata per a tots i totes!

Ni la pluja va poder amb la festa de la bromera.

La millor manera de passar la calor d’este estiu.

Finalistes del

...i d’avinguda de la Pau

Xirivella i Mislata, units a l’avinguda de la Pau.

Les festes d’avinguda de la Pau tanquen un mes de festes a Xirivella.

El veïnat va participar activament en totes les propostes festives que es van organizar: xocolatada, festa de la bromera, sopars...

També van gaudir d’espectacles nocturns de música i humor.

CONTRA

Una dècada dels Coeters de Xirivella

L’Associació de Coeters de Xi rivella està d’aniversari. Deu any de passió pels coets i de recuperació de les nostres tradicions. Per tal de repas sar tots estos anys parlem amb Antonio Gilabert, secre tari dels Coeters de Xirivella-Quin balanç feu d’esta dècada?

-Només podem dir que creiem que hem aconseguit l’objectiu que ens vam plan tejar fa deu anys, recuperar una tradició cultural que es tava perduda a Xirivella, la cordà, un acte únic i exclusiu del poble valencià i que, per desgràcia, i un poc de deixa desa per part de les adminis tracions, cada vegada és més complicat de mantindre.

-L’associació naix en l’any 2012 recuperant una tradició de Xirivella. Per què vos decidireu a crear l’associació i recuperar la cordà?

-Tot va sorgir quan diver sos socis fundadors als qui els apassiona esta activitat es van plantejar que als ca rrers de Xirivella es torna ra a viure la cordà, la qual co sa antigament requeria úni cament comprar uns coets i ajuntar-se per a cremar-los, hui dia requereix multitud de tràmits i requisits admi

nistratius que només són viables de fer a través d’una associació cultural.

-Com heu viscut les dos cordaes d’enguany? Supo se que haurà sigut espe cial, la primera a Xirivella després de la pandèmia i a més coincidia amb l’ani versari

-La veritat és que teníem unes ganes boges de tornar a la normalitat, com en tan tes altres coses, tots hem vol gut passar pàgina a esta tra gèdia que ha suposat la pan dèmia. Ajuntar-se, no sols la nostra associació sinó tants i tants amics d’uns altres po bles que viuen la passió per la cordà ha sigut molt emo cionant. El fet que coincidira amb el nostre dècim aniver sari ens ha omplit d’orgull per consolidar una tradició.

que Xirivella té una llarga trajectòria en la celebració de cordaes?

Hi ha textos periodístics que ja parlen d’estos espectacles celebrats al nostre poble al segle XIX. L’Associació de Coeters ha recuperat esta tradició.

-Conta’ns com han sigut les dos cordaes de festes.

-Enguany hem reunit més gent que cap edició anterior, els nostres amics de Mani ses, Picanya, Xeraco, Bétera, Paterna, L’Eliana, La Pobla de Vallbona… han estat amb no saltres, donant-nos suport i gaudint dels coets. L’impor tant és ajuntar-se i viure eixe moment tan intens que supo sa encendre un coet i tirar-lo perquè estiga amb nosaltres fins que acaba la seua vida amb un tro.

-Què diferencia la cordà de Xirivella de la d’altres po bles?

-També heu estat dispa rant en altres municipis. Ex plica’ns

Escaneja el codigo per a vore les cordaes d’enguany

-La cordà de cada poble és única, des de la zona de dis par fins a les característiques dels coets, la manera de cre mar-los i acabant pels partici pants. En el cas de Xirivella es tem orgullosos de fer una cor dà amb un coet de qualitat i sense grans excessos quant a quantitats. És una cordà per a gaudir del coet.

-Si alguna cosa té bonica la nostra associació és el fet que hem tornat a posar a Xirivella en el circuit de cordaes. Xirive lla ja està novament en el ma pa del foc. Allí on es fa cordà tens la seguretat que si vas et rebran amb els braços oberts i et trobaràs amb amics de la resta de poblacions. No vull esmentar cap poble perquè la llista seria llarguíssima, però valga com a mostra d’on hem sigut presents enguany: Bo cairent, Manises, Xeresa, Bé tera, Paterna, Benissanó, Al daia i Alaquàs.

-Quanta gent formeu hui dia l’associació?

-Hem tancat este exercici amb 37 socis entre socis, socis consorts i socis júnior. Aprofi tem l’ocasió per a animar a tot aquell que vulga unir-se que ens contacte, no es penedirà i serà rebut com un més dins de la nostra associació.

¿Saps...

PUNT VIOLETA.- La Nit de les figues es va ins tal·lar al costat de la plaça Gerardo Garcés, un punt violeta per conscienciar, informar i ajudar a víctimes d’agressions sexistes.

UNES FESTES SEGURES.- Han sigut unes festes sense incidents importants gràcies al civisme i el respecte de la gent, i també el treball de la Policia i Protecció Civil.

NETEJA.- Altre treball fonamental és el del servei de neteja. El seu esforç en esdeviments amb tanta participació com la Nit de les figues, el Paelleando o la Marxa de colors mereix este reconeixement.

fotonotícia

“Hem aconseguit l’objectiu que ens vam plantejar fa deu anys, recuperar una tradició que estava perduda a Xirivella, la cordà”

Xirivella arrasa en els Miracles de Sant Vicent

L’Altar de Sant Vicent de Xiri vella ha tornat a coronar-se en guany en el concurs de Mira cles de Sant Vicent Ferrer. Han arrsat: primer premi en el con curs de Miracles de Sant Vi cent Ferrer 2022; Boro Franco Samper ha sigut reconegut com a millor actor; Ricardo Fran co Samper, tercer millor actor i Medalla Argentada a la sego na millor pronunciació en llen gua valenciana; Mireia Rome ro García ha sigut guardona da com segona millor actriu i Medalla Argentada a la segona millor pronunciació; i Carmeta Calabuig Montroi, tercera mi llor actriu i Medalla Daurada a la millor pronunciació; tam bé s’ha endut el premi al millor adreç i a la millor direcció a Ro sa i Encarna Martí Camps.

“Esperàvem fer un bon pa per, però tal vegada no tant”, as segura el grup sense amagar el seu somriure de satisfacció. “La veritat és que eren tres escenes

molt potents, sobretot una en la qual Carmeta li talla el cap a la seua germana, això va impac tar”, apunta Alejandra.

És la segona vegada conse cutiva que guanyen el primer premi, també ho feren l’any 2019, abans de la pandèmia. Quin és el secret? Difícil des tacar una característica d’es te grup: talent, treball, esforç... tot sense oblidar el bon am bient. Claudia, Greta, Noa, Tel ma, Alejandra, Carmeta, Inés, Mireia, Boro, Ricardo i An drés no poden amagar que són amics. Tot són bromes, anècdo tes i rialles. “Jo abans de vindre no coneixia a ningú i ara som molt amics”, reconeix Boro i se sumen la resta.

El talent queda demostrat en les seues actuacions, “però això només no val”, puntualit za Inés, que continua argumen tant: “pots fer-ho molt bé, però si no transmets a la gent el que està passant, no val de res. Jo

Anècdotes

Cada actuació és una font d’anècdotes. Com quan Ricardo caiguè de tos, pegantse amb el cap contra l’escenari: “Jo tenia por per si amb el colp se li oblidava el text”, bromeja el seu germà Boro. O l’actuació a València amb un vent infernal, o l’estrés darrere de l’escenari amb el canvi de vestuari...

puc plorar, però si la gent no sent eixa angoixa no funciona”.

Darrere de l’èxit hi ha mol tes hores de treball i assajos. “En esta edició, per la pandè mia començàrem més tard, al mes de gener, però normalment ho preparem des d’octubre-no vembre”, assegura Mireia. A pe sar de tindre menys temps, tre ballaren dur per arribar prepa rats. “És un moment que també disfrutem. A mi m’agrada molt eixos primer dies en els quals només fem que repassar el text”, diu Andrés.

El text, l’escenografia, el ves tuari, la col·locació a l’escena ri... tot ha de coincidir i les en carregades de fer-ho són Rosa i Encarna Martí, les directores. “Són exigents, però no pot ser d’una altra manera. També és cert que després et reconeixen quan ho fas bé. Són fonamen tals”, assenyala Carmeta.

Tot i això, “per molt prepara da que vages és impossible que

quan ixes a l’escenari no et po ses nerviosa”, reconeix Claudia. “Després ixes i tot canvia -afig Noa-, tot va rodant a poc a poc”. “També ens ajudem molt entre tots”, sosté Telma.

Prompte començaran amb els assajos per a l’any que ve amb l’objectiu de sumar el ter cer premi consecutiu, “però sobretot de passar-ho bé, que també és important”, conclou Ricardo.

Si algun xiquet o xiqueta vol formar part de l’Altar pot telefonar al: 679 46 80 93

MULTITUDINÀRIA SETMANA DE LA GENT MAJOR.- La Setmana de la Gent Major tornà a les seues dates tradicionals, al mes de maig, i ho va fer amb un èxit de participació. Les ca minades, les actuacions, la gimnàstica, el festival... van comptar amb una gran assistència. Posà el colofò una excursió a Nàquera amb més de 500 persones.

L’Altar guanya el primer premi, set reconeixements individuals i els guardons a millor adreç i millor direcció

Les germanes Martí Camps.

GENT

Manuel Ángel

Conejero, una bomba creativa

Manuel Ángel Conejero Tomás es un hombre polifacético, inclasifi cable, culto y complejo. El currí culum de este xirivellero es casi inabarcable. Ha sido actor, cate drático de Filología inglesa, tra ductor al español de la obra de Shakespeare, director general de Teatros Nacionales, director artístico de Els Teatres de la Ge neralitat Valenciana, director del Palau de la Música… y ahora se dedica a la formación de actores en la Fundación Shakespeare.

Para repasar su trayectoria quedamos con él en las instala ciones de la Fundación Shakes peare en Valencia. Acaba de fi nalizar la clase, todavía están los actores recogiendo sus cosas en tre abrazos y felicitaciones. “Ese es el espíritu que quiero ver en su personaje. Muy bien”, anima Manuel Ángel a uno de los alum nos, que asiente con la cabeza y esboza una ligera sonrisa de sa tisfacción. El alumnado se despi de del maestro con muestras de respeto casi reverencial, un re conocimiento que sigue sorpren diendo a Conejero: “yo no he pla nificado este éxito, no sé de dón de viene este respeto a mi figura -reflexiona en voz alta al acomo darse en su silla-. Yo siempre le pregunto a la gente que viene a inscribirse por qué lo hacen y me dicen: “porque he leído en Inter net que usted es el mejor”. Cierta mente yo no soy el mejor, segura mente sea el más entusiasta por que no me he fatigado todavía y comencé en 1960”.

La sala posee una ilumina ción cálida, un gran espejo, li bretas, apuntes, libros y fotos de ilustres antiguos alumnos y de los inicios del profesor Conejero. En los últimos años también ga nan cada vez más presencia las medicinas. “Estoy atacado por la salud. Estoy peleando. Pare ce que el cirujano va a dejarme muy bien pero estoy en una lu cha terrible y tengo momentos

que parece no voy a poder dar clase, pero empieza y me pongo disparado y se me olvida todo.”

Así comienza una conversa ción que rápidamente pierde el guion y se adentra por la vida y los pensamientos de un hom bre apasionado. Tan pronto rela ta una vivencia de la infancia en Xirivella como interpreta en in glés una escena de una obra que representó en Nueva York o re flexiona con profundidad sobre la vida, la muerte o la enferme dad. Todo ello mezclando caste llano, valenciano e inglés, según su complejo pensamiento le guía. Y a pesar del caos aparente, todo fluye con coherencia.

LA HUERTA

Nacido en Xirivella el 5 de mar zo de 1943, Conejero afirma que la huerta marcó su vida desde la infancia. Vivía en el centro neu rálgico de la vida social del pue blo, frente al casino, en la calle que hoy está dedicada a él y su hermano Vicente, la calle Ger mans Conejero Tomás. “Allí me impregné de una manera de fun cionar lingüísticamente que no es ordinaria y que la gente no va lora, pero que a mí me formó. Re cuerdo todavía algunas conver saciones con valor filosófico y que valdrían perfectamente pa ra un escenario. Un dia arruixant el carrer, ma tia Carmen la Ca rrasca i ma tia Carmen la Belloca tingueren una conversació com si fora d’una obra de Harold Pinter Lo que decían significaba mu chas cosas. Tenien un cap molt fort, una saviesa molt gran quan raonaven i discutien tirant-se co ses a la cara. Me quedé fascina do”, asegura con emoción.

Manuel Ángel continúa su re flexión: “en aquella huerta pa saba todo como teatralizado, les barraques, els cavalls, el hò mens parlant de si venia l’aigua hui… para mí era un espectácu lo. No era una cultura libresca,

¿SABEs...

...que las traducciones de Shakespeare al español hechas por Conejero son las que más ediciones tienen?

“Recientemente se ha publicado la edición 26ª de Hamlet que yo traduje, algo que no ha pasado nunca en España”, afirma Conejero.

“En Xirivella aprendí la manera de hablar de la huerta, su forma de decir mucho con pocas palabras”

“Siento que mi vida terminará pronto, pero que debo trabajar más, hacer más cosas”

“Con 17 años me escapé de casa para hacer cine”

Con 17 años Manuel Ángel to mó una decisión que cambió su vida. Se escapó de casa pa ra hacer cine. Así nos lo cuen ta: “Me escapé de Xirivella en octubre de 1960. Me fui a Ma drid. Mi hermana, a la que le debo todo en mi vida, unos días antes me había enseña do una revista, Fotogramas, y me dijo que había una película en la que llevaban tres meses buscando a un actor y todavía no lo habían encontrado. Pen sé que era mi oportunidad. El novio de mi hermana me lle vó a la estación. Recuerdo que por la escalera de casa, mi ma dre gritaba: “On vas? Loco! ”

Llegué por la mañana a Ma drid, me arreglé en un bar y me fui al Retiro. Allí me apren dí el texto. Después me fui a los estudios y me colé. Yo ha bía enviado unos días antes una foto que me hizo un veci no en la calle. Esa foto mía era la única referencia que tenían

pero era una sabiduría popular que yo agarré mucho. Todavía estoy explicando el valor de las palabras como lenguaje, no co mo idioma, y eso lo aprendí de la huerta. Allí las palabras tienen significación triple o cuádruple y aprendí que el idioma no sir ve para la significación gran de, sirve si se convierte en len guaje. El idioma son palabras y

de mí en la prueba. Una vez dentro, la gran Ana Mariscal me dijo: “¿Pero tú sabes dón de te has metido? Ah, tú eres el valenciano”. “Sí, soy el valen ciano y vamos a hacer la prue ba que tengo prisa”, le contesté de forma un poco borde. Hice la pruebe y cuando acabé dije ron: “Ya lo tenemos. Que vuel va el día 8 para firmar”.

En diciembre volví para fir mar. De un día a otro me cam bió todo, se fijaron en mí los periódicos y varios agentes. Me ofrecieron más papeles, pero me di cuenta de que todo era cine franquista raro y en tonces tuve la intuición de que mi vida no iba por allí. Les di je que aquello no me interesa ba, no me aportaba nada. Enri que Diosdado me dijo: “chiqui to, con ese carácter que tienes no vas a llegar a nada. ¿Qué es tás exigiendo? ¡Si hasta Vicen te Parra ha hecho el papel que estás rechazando!”

el lenguaje son esas palabras si tuadas en un ámbito determina do. Si trasladas esas palabras a un set o a un escenario sabes có mo se transforman, cómo cre cen, cómo significan muchas co sas a la vez. Eso lo he visto des pués en Inglaterra, cada palabra tiene siete significados.”

A esa cultura popular, Ma nuel Ángel agregó la de los li

Traductor de Shakespeare, profesor del agente 007, catedrático, actor, escritor, director de importantes teatros...

POBLE

Hablan sus alumnos: “A Manuel Ángel Conejero le debo mucho”

Manuel Ángel Conejero es un maestro de actores reconocido. Su libro El actor y la palabra es una referencia para todo el que se ini cia en la profesión. Por sus clases han pasado decenas de actores y actrices de gran talento como Da niel Craig, Enrique Arce, Sergio Peris-Mencheta, Nacho Fresne da, Alejo Sauras, Carmelo Gómez, Luis Merlo... “la lista es intermi nable -afirma Conejero-. Incluso ayudé a Antonio Banderas a con seguir su primer papel cuando es taba de director del Teatros Nacio nales”. Muchos de ellos han reco nocido la influencia del xirivellero en algunas entrevistas.

El agente 007 Daniel Craig ha recordado en alguna ocasión su estancia en Valencia en 1990. “Tengo muchos recuerdos de esta ciudad, ocupa un lugar en mi co razón. Tengo varios amigos aquí, como Manuel Conejero”, recono

bros: “Mi familia era muy humil de pero culta. Mis padres eran de procedencia rica pero fueron co mo desheredados cuando se ca saron y se dedicaban a vender en el mercado. Mi madre, Delfi na, era imperativa, muy podero sa, tenía un impacto muy gran de cuando hablaba. Mi padre, Vi cente, estaba loco con el teatro, había visto muchas obras en Pa rís, donde había estado viviendo. Mi abuela era maestra i en el po ble m’obligava a llegir Tolstoi, ma mare a Blasco Ibáñez i mon pare a Balzac… ”, rememora.

Manuel Ángel y su hermano Vicente ayudaban en el negocio familiar. “Eso me formó mucho. De madrugada trabajábamos y después nos vestíamos de seño ritos y nos íbamos al colegio. Era otra función de teatro, pel matí anava amb una camisa tacada de sang dels pollastres y después me ponía traje y corbata e iba al co legio de señoritos en los jesuítas de Valencia. Aquello era un des doblamiento de personalidad. Estudiamos mi hermano y yo, él era muy brillante, yo no tan to. Yo tenía una obsesión por la lengua castellana y la inglesa y lo demás no me importaba. Me lla maban la atención por ello, pero al final se dieron cuenta de que era artísticamente irreversible”. Manuel Ángel rememora sus no ches de estudio en La Closa con su hermano, con Eduardo Alon so, los hermanos García Alix, Ra món Andreu el Robisco…

EL TEATRO Y EL CINE

En esos años ya corría por sus venas el veneno del teatro. En tró a formar parte del Teatro Es pañol Universitario (TEU), don de José María Morera moldeó a aquel joven enamorado de las artes escénicas. “Yo con menos

cía en la presentación de una de sus películas en Valencia.

Nacho Fresneda afirmaba ha ce unos meses en la Cadena Ser: “A Manuel Ángel Conejero le debo mucho. Me dio muchas oportuni dades y creo que las aproveché. Lo exprimí durante tres años. Me en señó a amar el texto y todavía hoy aplico lo que él me enseñó enton ces. Cuando hago un texto me sa le lo que él me enseñó, me sale la madre de Bodas de sangre o Lady Macbeth… no me sale lo último que he hecho. Le estoy muy agradeci do. Sabe mucho de teatro, de Sha kespeare, de texto, de cómo trans mitir un mensaje… ha sido funda mental”.

Sergio Peris-Mencheta asegu ra: “el profesor Manuel Ángel Co nejero es mi maestro”, mientas que Enrique Arce recuerda sus inicios “en el Teatre Jove, con Ma nuel Ángel Conejero”.

edad de la indicada me metí en el TEU y comencé a protagoni zar todas las obras que se ha cían. Fue mi escuela”. Con esa se milla dentro, con 17 años se es capó de casa y se fue a Madrid a probar suerte en el cine.

Consiguió un papel en la pelí cula Hola, muchacho, de Ana Ma riscal, y aparecieron pronto más propuestas que Manuel Ángel re chazó: “yo no encajaba en ese ci ne franquista. Pensé que tenía que ir a formarme donde el tea tro existía y fui a por Shakespea re. Fui a la universidad, participé en debates teatrales y en el quin to año, cuando todavía me falta ban muchas asignaturas, ya no pude aguantar más y me fui a In glaterra. En el avión leí los sone tos de Shakespeare y pensé: “es to es mi vida. Quiero Shakespea re toda mi vida. ¡No sabía cómo no me lo habían enseñado antes!”

SHAKESPEARE

Se doctoró en filología moderna, ya que en Valencia no había fi lología inglesa. Posteriormente consiguió la cátedra. “Fui el nú mero 1 de España en las prime ras oposiciones que hizo Franco tras la Guerra”, señala orgulloso. Creó los estudios de Filología in glesa en Valencia y en esos tiem pos también organizaba debates internacionales. Un día, en una comida de esos debates, el direc tor del Instituto Shakespeare de Birmingham le dijo algo que da ría otro giro a su vida: “Manuel, ¿Por qué pierdes el tiempo ha ciendo estos congresos? ¿Cuán to tiempo hace que no se traduce Shakespeare al español?”, me di jo. “Mucho”, le contesté. “You must translate Shakespeare (Tú debes traducir a Shakespeare)”. “¿Por qué?” Le respondí. “Because, you are an actor (Porque tú eres un

De izquierda a derecha y de arriba a abajo: Conejero con Daniel Craig, Enrique Arce, Alejo Sauras y Peris-Mencheta.

“He hecho muchas cosas en la vida, pero todo es una significación de mí mismo que estalla en varias direcciones. Soy un complejo variable”

“Por mis manos han pasado grandes actores como Daniel Craig, PerisMencheta, Alejo Sauras, Enrique Arce... No soy el mejor maestro, pero sí el más entusiasta”

crònica

Alejo Sauras ha llegado a afirmar: “Aprendí gran parte de lo que sé de este precioso ofi cio de la mano del profesor Ma nuel Ángel Conejero”. Pero su in fluencia va más allá de la escena, como cuenta Jaime Pujol: “Cuan

actor)”. Me dejó de piedra por que él no sabía que yo era actor. “Pero ¿qué hacemos con el in glés?”, le contesté. “El inglés lo habla el portero de mi hotel y no puede hacer Shakespeare. Ha ga una escena y tráigamela ma ñana”. Así lo hice, vio la escena y me dijo: “no haga otra cosa en su vida”. Y le hice caso”.

A partir de ese momento creó un grupo de traducción -“no se puede traducir solo”, sostieneque ha convertido al español to da la obra de Shakespeare. “De él he aprendido todo, que no sé muy bien lo que es. Él se inventó la manera de escribir las partitu ras para que los actores interpre taran personajes, el texto salta a los ojos y le estalla al actor”.

UN COMPLEJO VARIABLE Todos estos trabajos los ha com binado con importantes cargos como el de director de Teatros Nacionales, director de TEATRE jove, director artístico de Els Tea tres de la Generalitat Valenciana o el de director del Palau de la Música. “Actor, escritor, traduc tor, profesor, catedrático… he si do muchas cosas, pero todo es una significación variada de mi personalidad que estalla en va rias direcciones. Cuando he teni do un cargo, siempre he sido un problema para los que me nom braban y me gustaba que fuera así. Yo creé el Palau de la Música y tenía conflictos políticos crea dos por mí mismo, por la bom ba cultural que creé. Para mí era importante que se notara que yo empujaba con entusiasmo. Siem pre he sido polémico. No se en tiende lo que hago y por qué lo hago. Me disparo yo mismo, es tallo en una personalidad varia da que me lleva a tener éxitos y fracasos de una manera conti

do estuve trabajando en el Palau de la Música, el director era Ma nuel Ángel Conejero, que nos pe día una cierta elegancia y me ha bitué a vestir con americana y corbata, y me apasionó”. Respeto y admiración al maestro.

nuada sin saber si vienen unos u otros. Me pongo en peligro cons tantemente. Soy un complejo va riable, quizá esa sea la definición que más se ajuste a mí”.

Ahora sufre los dolores de un cáncer de próstata. A sus casi 80 años las clases son su mejor me dicina, le reconfortan y le dan fuerzas. “La enfermedad ha he cho que la pasión sea más gran de cuando puedo disfrutarla. Me ha hecho sufrir muchísimo, pero me ha hecho valorar más lo que amo y hacer menos caso de lo que no amo. Estoy muy centrado en las personas a las que debo querer y hacerles entender que las necesito. Yo sé que no soy fá cil, ¡pero soy así, no está mal ser complejo, ser una bomba!”

Manuel Ángel ahonda en su carácter: “yo reconozco que soy complejo y difícil. También para la familia y los hijos, eso me ha ce tener una relación difícil, pero hay mucho cariño por mi parte. Y hay mucha dificultad para enten der dónde está mi cariño. Cuan do lo descubren, les encanta, y de pronto no me ven como una fiera. Soy una persona que amo mucho a las personas, pero hay que des cubrir dónde está la pasión. Eso hace mi vida muy complicada”.

A pesar de todo, no piensa en dejar de trabajar. Sigue con sus clases, prepara una nueva obra de teatro y ultima su próximo li bro, que llevará como título La mansedumbre del lobo: “Sé que mi vida terminará pronto, pero siento que debo trabajar más y hacer más cosas todavía. Hasta que muera tengo que hacer más, hasta el último hálito, necesito más arte, conocer mejor la be lleza, el amor, la divinidad, la ce remonia de la vida. Estoy deses perado por exprimir cada pala bra y cada momento”.

Este curso se ha ampliado la oferta de programas deporti vos municipales para 2022-23 con aerozumba y cardioboxing en los Programas de Adultos y la escuela deportiva de ajedrez.

Tienes toda la información sobre los programas deporti vos (actividades, precios, hora rios…) en: https://bit.ly/3R5X pmD

Abre al público el skatepark

Está situado en el parque Clara Campoamor

50.218 personas han accedido a las piscinas de verano duran te el periodo estival. La del po lideportivo Ramón Sáez ha re gistrado 35.182 accesos, mien tras que la del polideportivo del Barrio de la Luz, 15.036.

El pasado 5 agosto se abrieron al público las nuevas instalacio nes del circuito skatepark situa do en el parque Clara Campoa mor, una zona para usuarios de monopatines, patines y bicicle tas BMX.

�� El skatepark tiene unal on gitud de 30 metros, 17 metros de ancho y las plataformas más al tas l l egan a l os 2,5 metros. Cuenta con barandillas de acero

Triomfal temporada de l’esport femení

Campiones en frontennis, futbol, bàsquet, handbol i kid fit

L’esport femení a Xirivella està de mo da. Així ho demostren les dades de la temporada passada, on van tindre un gran resultat en diverses disciplines i categories.

Les xiques del Club Frontennis Xi rivella continuen fent història amb altra temporada per al record. El pal marés de la temporada 21/22 és acla parador: campiones de Liga DH, cam piones de Copa DH, subcampiones de Copa DH, primera del Ranking DH Li dia Simón Riera , campiones de Lliga Primera Divisió, campiones de la Copa Primera Divisió, segona del Ranking Primera Divisió Raquel Frías. A això s’ha de sumar que este estiu Lidia Si món s’ha proclamat campiona d’Euro

pa i campiona d’Espanya de Paleta de Goma.

En futbol, l’equip femení de categoria amateur de l’Sporting de Xirivella CF es va proclamar campió de la lliga Va lenta de 2a Regional. En handbol, Maika Ferrándiz i Paula Gómez es proclama ren subcampiones d’Espanya en la ca tegoria Infantil d’Handbol amb el Club Handbol de Mislata. En bàsquet, Aitana Ruiz Navarro és campiona d’España en categoria cadet amb el Valencia Basket. En fit kid, Adriana Clavel Fernández es proclamà campiona d’Espanya en ca tegoria individual, subcampiona en BIG I i subcampiona en show dance. Adria na representarà Espanya en el campio nat europeu d’octubre.

patinables y la zona de las acro bacias está construida con ma dera, un material de menor im pacto y que evita lesiones.

DEMOSTRACIÓN

El 6 de septiembre se llevó a ca bo una exhibición de riders ro ller y scooter en el nuevo skate park a cargo del Club Valencia Royals. En esta actividad se pu sieron a prueba las instalacio

nes, y quedó patente la espec tacularidad y versatilidad del recinto, en el que pueden prac ticar tanto principiantes como personas con mayor experien cia al combinar zonas de menor dificul tad con otras que requie ren mayor destreza. Además, también se ha tenido en cuenta la seguridad.

El skatepark ha tenido un coste de 123.250 euros.

EXHIBICIÓN EN EL SKATEPARK.- El pasado 6 de septiembre el Club Valencia Royals realizó una espectacu lar demostración de patinaje de roller y scooter en el skatepark, y exprimieron al máximo las múltiples posi bil idades que ofrecen l as nuevas instal aciones. “Por fin tenemos en l a provincia de Val encia un skatepark en condiciones, que cumple con las demandas de los que patinamos. No es un skatepark de catálogo, todos los elementos tienen una utilidad y va a permitir a todos los patinadores de todas las modalidades crecer, for marnos, aprender y competir”, aseguraba Jesús, del Club Valencia Royals el día de la exhibición.

que el skatepark era una de las instalaciones más demandadas en las últimas consultas ciudadanas?

¿SaBEs...

Sporting de Xirivella CF.

Lidia Simón.

Adriana Clavel.

Aitana Ruiz.

BUTLLETÍ INFORMATIU MUNICIPAL ESPORTSXIRIVELLAcrònica28 Maika Ferrándiz i Paula Gómez.

La Casa de Cultura complix 35 anys

El 7 de juny es compliren 35 an ys de la inauguració de la Ca sa de Cultura de Xirivella, una i nfraestructura fonamental en l’organització d’activitats cultu rals, formatives i associatives. Amb la seua posada en marxa, el 1987, Xirivella deixava enre re molts anys de desert cultural.

L’edifici es va obrir al públic amb una exposició del pintor castellonenc Juan Ripollés, amb assistència de Carmen Alborch, aleshores directora general de Cultura de la Generalitat Valen ciana, i d’Antoni Asunción, presi dent de la Diputació de València.

Des de la seua inauguració, i amb la formació d’un equip de professionals encapçalat pel seu director i gestor cultural, San Fran, la vida cultural de Xirivella ha anat progressant, més enllà de les iniciatives privades, (Cer cle Instructiu Musical, grups de teatre amateurs, falles,etc).

Edificada sobre el solar de l’antic ajuntament, al carrer ma jor, la Casa de Cultura va alber gar en principi el Centre d’Infor mació Juvenil, la Biblioteca In fantil i la d’adults.

Un edifici de nova planta in dispensable, però que per les seues dimensions prompte es va veure que era insuficient.

Amb l’obertura de tallers creatius i amb la consolidació d’una programació estable, es va convertir en el motor cultu ral de Xirivella, a més d’un cen tre de recursos i assessorament

per a col·legis col·lectius i enti tats locals.

Posteriorment, i amb l’ober tura de l’Auditori Municipal en 1988, es varen completar les in fraestructures culturals més bà siques. El ritme de creixement del municipi a finals dels anys 80 obligava la creació de noves instal·lacions municipals per a donar servei a una població que, ja en aquell moment, rondava els 25.000 habitants.

“Durant estos trenta-cinc anys Xirivella ha sabut gene rar nombroses activitats per a d iferents públics i hem acon seguit posar el municipi en el m apa cultural nacional i inter nacional amb la reconeguda la Mostra Internacional de Pa llasses i Pallassos”, reflexiona San Fran, creador i director de la cita clown durant les prime res 27 edicions.

ACTES CULTURALS

NÚVOL BLANCA

Sergi Juesas actuà el passat 4 d’abril al Cen tre Ernest Lluch

INDIANA BONES I EL MISTERI DELS MONS TRES D’ÍTACA

Pere Mira va represen tar l’obra el 7 d’abril a la biblioteca central

FAMÍLIA NORMAL

El 8 d’abril gaudirem d’esta comèdia a l’Audi tori municipal

SCHUBERT EN EL BOSQUE

Una obra de teatre fami liar que vam vore el 10 d’abril a la Geardo Gar cés

EL PAÍS QUE VA

FASCINAR A JEAN DIEUZAIDE

La mostra fotogràfica sobre la societat valen ciana dels 50 als 70 va

estar a la Casa de Cul tura del 4 al 30 de maig

CUENTOS

BUFONESCOS

Escoltàrem les diver tides històries de Juan Gamba el passat 12 de maig a la bibliotecas

EN LA VIÑETA

Juan Gamba també pro tagonitzà per la nit el Sopar de dijous a la Ca sa de Cultura

MARRR

El 15 de maig presen ciàrem este espectacle que va ser ajornat pel mal oratge en el mes de març

LA MALETA MENJA LLIBRES

Preciós contallibres a càrrec de Sergi Jue sas que va estar al Cen tre Ernest lluch el 16 de maig

El CIM, segon premi en el Certamen Internacional de Bandes de València

Competia en la Segona Secció

El passat 16 de juliol, el Cercle Instructiu Musical de Xirivella va aconseguir el segon premi en la Segona Secció del pretigiós Certamen Internacional de Ban des Ciutat de València després d’una gran actuació.

“Voliem mostrar la nostra millor cara en el Certamen. Fins arribar a eixe dia, ens hem for mat durant mesos. Aconsegui rem una sonoritat excel·lent, i eixe ja era el premi. La prepara ció venia de part dels millors di rectors i compositors de l’àrea internacional, tot organitzat pel

Juliol, mes de l’òpera

Juliol va ser el mes de l’òpera a Xirivella. Co mençà el divendres 15, amb la retransmis sió a l’Auditori de l’òpe ra Nabucco, de Verdi, des del Teatro Real. El dia gran va ser dime cres 20. Pel matí hi ha gué un taller de carac terització d’òpera per

LA CELESTINA

Un guardonat especta cle que visità l’Auditori municipal el 20 de maig

CATAPLUM

Dins de Xirivella al ca rrer gaudirem d’un es pectacle de circ al ca rrer el passat 5 de juny

VINCENT

La vida de Vincent Van Gogh, segons L’últim toc

a xiquets i xiquetes en tre 6 i 12 anys, i per la nit, a la plaça Gerardo Garcés més de 500 per sones presenciaren la

teatre. Es va represen tar el 10 de juny a l’Au ditori

LA MALETA DE JORDIET

Jordiet ens va mostrar els secrets de la seua maleta el passat 15 de juny a la biblioteca mu nicipal

TALLERS MUNICIPALS

Del 16 al 30 de juny, l’alumnat dels tallers

nostre director Fernando Rodri go Serral, com per exemple Cris tóbal Soler, director titular del teatre de la Zarzuela que a dirigit pràcticament totes les orques tres d’Espanya i actualment am baixador de la música per tot el món. Ha sigut un 2n premi me reiscut, tant com el reconeixe ment de compositors, directors i autoritats en el món musical que no se’ns oblidarà mai. Xirivella té una gran banda de música de la qual podem sentir-nos molt orgullosos”, sosté Martín Gar cía, president del CIM.

...que el CIM ha fet més de 100 dies d’assajos abans de participar al Certamen? La banda arribà molt preparada i es va notar al Palau de les Arts Reina Sofia.

representació de El tu tor burlat, de Martín i Soler, a càrrec del Palau de les Arts. Una nit que va ser molt especial per

artístics municipals mostraren el seu art.

RECITAL POÈTIC

Aula de la paraula va oferir un recital poètic el 17 de juny a la Casa de Cultura

MÚSICA AL CARRER

El CIM va oferir dos concerts, 21 i 28 de juny, dins del programa ‘Mú sica al carrer’

a un dels músics, el pia nista de Xirivella José Jaime Hidalgo, que va sentir l’estima del seu poble.

CLUB DE LECTURA EN VALENCIÀ

Raquel Ricart va com partir una jornada amb el Club de Lectu ra en valencià el 29 de juny.

FESTÍN DE PALABRAS Vicente Cortés protago nitza este variat i diver tit espectacle que arri bà a Xirivella el 30 de juny

José Corbacho: “M’il·lusiona formar part del món clown per un dia”

“He seguit des de la distància la Mostra de Pallassos i Pallasses de Xirivella, és molt reconeguda i per ella ha passat gent que m’apassiona com Pepe Viyuela, Pepa Plana, Leo Bassi...”

Xirivella acollirà del 14 al 30 d’octubre la XXIX edició de la Mostra Internacional de Pa llassos i Pallasses amb més d’una vintena de companyies i artistes. Un dels còmics que for marà part de la Mostra serà José Corbacho amb el seu espectacle Ante todo mucha calma. El cone gut i polifacètic humorista reco neix: “quan em van dir d’anar a la Mostra de Pallassos de Xiri vella em va fer molta il·lusió. Jo l’havia seguit com oient des de la distància, no hi havia participat, però és una mostra molt recone guda pel món clown i per on ha passat gent que a mi m’apassio na com Pepe Viyuela, Pepa Pla nas o Leo Bassi... que són refe rents de l’humor per a mi més enllà del món dels pallassos. Serà un gran honor ser pallasso oficial per un dia amb el permís del respectable”.

“Estar en la Mostra em carrega de responsabilitat, serà una actuació més especial”

-Estarà a Xirivella amb l’es pectacle Ante todo mucha calma, un títol que coneixent la seua trajectòria, podríem dir que la calma no és una de les virtuts que més el caracteritza.

-Sempre he pensat que la iro nia forma part de l’humor i de la comèdia, en aquest cas la gent que em coneix ja sap que molt tranquil·let i molt calmat no soc. Tot i que també tinc etapes a la meva vida. No sempre vaig pel carrer vestit amb vestits de culots ni fent el gamberro com acostumo a fer a la tele. Així i tot, sí que volia jugar amb la ironia, sobretot pels temps que corren que són de tots menys calmats.

També fa referència al disc d’un grup que a mi m’agrada molt i que s’ha retirat ara, Siniestro Total, que m’agradaven molt de gira perquè combinaven l’hu mor amb la música. Per tot això em va semblar un títol divertit.

-Aleshores, hem d’esperar un espectacle tranquil?

-No! Qui vinga a veure l’es pectacle veurà que a mi el que m’agrada és que en els 80 mi nuts que dura el monòleg, si aconseguim riure tres vegades per minut, millor que una. Per tant, que no hi hagi calma du rant l’espectacle.

-La seua participació en la Mostra de Pallassos li dona la raó a sa mare, que quan vos tè era un xiquet li deia que feia molt el pallasso?

-Això és una de les coses que més il·lusió em fa, formar part per un dia del món clown. Tam bé perquè em fa reviure la me va infantesa quan la meva ma re em deia: “sempre estàs fent el pallasso”. Igualment em recor da la meva adolescència, quan la paraula pallasso es feia servir en to pejoratiu, malauradament encara passa. Hi havia gent que em deia “no hagas el payaso”, so bretot a l’escola em deien: “Cor bacho, pallasso!”. Fins i tot al col·legi recordo una topada amb un altre nen. Jo era un hàbil ex trem esquerre i ell em va fotre una entrada i em va dir: “¿Qué pasa, payaso?” I jo li vaig dir: “Perdona, pero payaso no es un insulto”. Vaig guanyar-me una hòstia, però volia defensar l’or gull del terme, perquè crec que el pallasso i el clown va més en llà de la imatge que tenim, que ja és meravellosa. Per mi, que per un dia m’adoptin com a pallas so de veritat en fa molta il·lusió. També he de dir que em carrega de molta responsabilitat i ja no sé si he de fer el monòleg com el

LA DADA

30

d’octubre és el dia que ac tuarà Jo sé Corbacho amb el seu es pectacle An te todo mucha calma a l’Au ditori Muni cipal.

“Ante todo mucha calma és un títol irònic. No hi ha calma. Si fem riure tres vegades per minut, millor que una”

faig sempre o d’una altra mane ra. De sobte, l’actuació a Xirive lla es fa més especial del que és una actuació normal.

-Finalment s’ha guanyat la vida fent el pallasso.

-Totalment, tampoc pen sis que ningú confiava molt. La mateixa família o els mateixos col·legues, quan jo començava a guanyar-me la vida en la com panyia La Cubana, que tam bé són pallassos encara que no duguin nas vermell, fins i tot la meva família va canviar la ca ra. “Calla, que igual esto va en serio”, deien quan veien que en traven dinerets a casa fent el pallasso. Per mi eixa és la me va gran sort, poder-me dedicar a una cosa que m’agrada, quan això passa i et pots guanyar la vida així potser sigui una de les raons més importants amb la qual pots arribar a la felicitat, si és que aquest concepte existeix.

-L’obra es va estrenar l’any 2019, des d’eixe moment han passat moltes coses. La huma nitat ha viscut una pandèmia i, en el seu cas, fins i tot farà a Xiri vella l’espectacle amb un renyó que no tenies el dia de l’estrena.

-Jajaja. Així és. Fa poc, des prés d’un espectacle va vindre un espectador a dir-me que no sabia que m’havien trasplan tat un renyó i em va preguntar: “Llavors, ara quants renyons tens? Un o dos?”. I ara en tinc tres! Mai he sigut una persona molt terrenal, però ara definiti

vament soc una persona trirre nal. Em van deixar els dos meus i em van posar un de la meva ger mana, que és el que funciona. La meva germana és la intel·ligent de la casa, és matemàtica, i des que tinc el seu renyó sé fer equa cions de segon grau...

-No sols ha canviat el món, sinó que l’espectacle crec que també ha variat.

-Sí. Vaig començar Ante to do mucha calma l’any 2019, però entre pandèmia, trasplanta ments i hòsties, el món ha can viat molt i l’espectacle també. A més, a mi m’agrada molt anar ac tualitzant els espectacles, que hi hagi una base, però si vaig hui a Xirivella i a la setmana següent a Almeria, m’agrada que hi hagi coses diferents. Hi ha gent que ve a veure’m i em diu que no li he canviat el nom a l’espectacle i és un altre monòleg. Així és que des del 2019 faig un espectacle amb el mateix títol, però el contingut és diferent.

-Vostè quasi sempre ha treba llat al costat d’altres companys, canvia molt estar sols?

-Actuar sol canvia molt, pero era una cosa que sempre m’ha seduït. Quan era jove m’encan tava veure a una persona so la en l’escenari comptant co ses. Admirava a la gent que te nia la capacitat d’explicar coses d’una manera molt simple amb només un micro com feia Gila o Pepe Rubianes. Jo no ho havia fet mai. Quan vaig deixar La Cuba

na vaig fer diversos espectacles de monòlegs, però sempre amb companyia. Sempre he pensat que algun dia m’agradaria fer això sol i arribà el moment.

-Quins són els avantatges i quins els inconvenients?

-Quan estàs acompanyat sempre tens algú a qui mirar o amb qui compartir als came rinos. Aquí surts a l’escenari i si no funciona no pots repar tir culpes, no pots dir: “hoy he mos estado un poco flojos...”. Hi ha un grau més de responsabi litat, però, per altra banda, tens una llibertat absoluta. Fas el que et doni la gana i l’únic res pecte que has de tindre és al públic que ha anat a riure i ha de sortir amb eixa sensació. Un minut abans d’eixir dius: “què hi faig aquí?” però quan estàs a l’escenari no vols estar a cap al tre lloc que no sigui eixe.

-Parlant de llibertat, supose que la llibertat que dona un tea tre no es troba en altres àmbits.

-I tant! Al teatre trobes una lli bertat en la qual l’únic límit és el pacte no explícit que tu tens amb la gent que va allí. També dic que jo al teatre soc bastant blanc, al

guna vegada se m’escalfa la boca, però no és habitual. A un teatre pots ensenyar uns pits, però a les xarxes socials no pots ensenyar un mugró. Això no obstant tam bé et diré una cosa...

-Diga’m.

-Les xarxes o la televisió són empreses privades i saps que algú pot venir i dir-te que no veu apropiat un determinat es quetx. Tu el defenses i si conti nua dient que ell no el faria, ja et penses si vols continuar o no amb el programa o vols repen sar-ho, a mi, com a tots, m’ha passat, però mai m’ha quedat la sensació que m’han censurat. La qüestió és que hi ha una perso na que ha dit que no li agrada i a més és la que paga, benvinguts al món real! Probablement, a to tes les feines passa. No m’ima gino una persona que treballi a una carnisseria que vulgui ta llar la carn d’una determinada manera i el seu superior li digui que aquesta carn així no i el tre ballador pensi que l’estan cen surant. Tot és bastant relatiu.

-Ens veiem a la Mostra.

-Quin honor! Estic nerviós, pallasso per un dia... vull plorar.

Humor fet a Xirivella

El món clown de Xirivella tor narà a estar present a la Mos tra una edició més, com ha si gut d’una o altra manera des del seu inici. Dones Clown de Xirivella, Escola de Pallassos Los Hijos de Augusto, Asso ciació Més Riure Xirivella… participaran en la 29a. edició.

L’espectacle que obri la programació és el de Dones Clown de Xirivella Los 60 son nuestros, dirigit per Amaia Prieto. “L’espectacle parla de les vicissituds de ser dona en esta època i amb més de seixanta anys. Està ideat per elles, per això és tant diver tit, perquè són pallasses par lant de les coses que els afec ten. El públic empatitza molt des de la tendressa, la tonte ria i l’admiració. És molt po tent”, ens diu la seua direc tora. Amaia treballa amb les Dones Clown des de fa més de huit anys. Ángela Rubio, Cari Díaz, Elena Plaza, Elia Gimenez, Gene Sanabria, Isa bel Rubio, Luisa Carballo, Mari Espinosa, Vicen Lagu na, Xelo Díaz… conformen les Dones Clown, “una famí lia de deu dones meravello ses”, assenyala Amaia.

Amaia, integrant de l’Es cola de Pallassos Los Hijos de Augusto amb Jesús Jara, tam bé participará per quint any consecutiu en les Clownfe rencies, una activitat per a l’alumnat de 4t d’ESO de Xi rivella que parla de relacions, igualtat i gènere des de la vi sió clown. “Parlem d’un con tingut seriós com és la pre venció de la violència de géne re, amb tó humorístic, que és com millor s’arriba als joves, però també amb possitivitat. No es tracta de dir: “Ves amb compte, que pots ser un mal tractador! O ves amb compte que pots ser una víctima! Es tracta de detectar quines co ses pots fer per no arribar a eixe punt”, adverteix Amaia, que du un lustre oferint estes conferències en la Mostra.

L’Escola de Pallassos Los Hijos de Augusto també parti parà el 28 d’octubre en la Ve lada descontrolada, “un es pectacle d’impovissació amb cinc pallassos en el qual tam bé estarà el grup d’Esglai Tea tre de Quart de Poblet”. Per últim, també impartiran el 22 d’octubre el curs Clown para la utopía

“D’alguna manera em guanye la vida fent el pallasso.

Eixa és la meva sort, poder dedicarme a una cosa que m’agrada”

Somos el gobierno de tod@s, no de unos pocos

g PSOE

Volvemos a la tarea con mayor energía , entusiasmo, y dispuestos a ir a por todas.

Multitud de proyectos en marcha y muchos más verán la luz en pocos meses. Las cosas cuestan más de lo que quisiéramos pero llegan. No ha sido fácil, y aun que quien gobierna pierde el derecho a la queja y su obligación es afrontar lo que viene, es justo reconocer que lo sucedido durante estos cuatro años es inédito.

Trabajando con ahínco , con responsabilidad y con disciplina hemos conseguido el mayor volumen de inversiones de los últimos 20 años. Destacamos en en el ámbito educativo la gestión pública y gratuita de la escoleta municipal que ahora incluirá también escola mantinera. En deportes un nuevo skate park, arreglo de los frontones y en breve el cambio del cés ped de los campos de fútbol siete. En cultura, una programación de altísimo nivel que incluye también las bibliotecas municipales. Hemos renovado casi la totalidad de parques de la localidad y casi el 100 por cien de las luminarias lo que supone un importante ahorro energético. Hemos redactado los proyectos de accesibilidad de todo el municipio y comenzare

mos a ejecutar la zona de San Ramón y el Monte de Piedad. Se ha realizado un trabajo ingente en igual dad, y no nos olvidamos nunca de que todos y todas debemos tener las mismas oportunidades. Y todo es to lo hemos hecho sin subir la presión fiscal. Nos me recemos tener una Xirivella cada día mejor y en eso estamos lo socialistas.

Pero la ciudadanía está viviendo una situación complicada fruto de la guerra de Ucrania. Son innu merables las medidas que el Gobierno de España ha puesto en marcha para darle la vuelta a esta situa ción. Eso sí, son medidas dirigidas a proteger a las fa milias y a los trabajadores. La prioridad de los so cialistas no es defender los intereses de las eléc tricas o de los bancos, ni tampoco rebajar los impuestos de los más ricos, ni hacer política para una minoría a costa de una mayoría social. El go bierno de los socialistas es el gobierno de la gente.

Ahora damos a un paso más a nivel local y cuan do Uds. lean este escrito habremos propuesto al Ple no una rebaja del IBI y del Impuesto de Vehículos. No sotros no somos el PP diciendo que NO a todo

El grupo municipal socialista está a la faena, tra baja y defiende los intereses de todos y todas.

A propòsit de la SEM

g PODEM

Acabem de celebrar la Setmana Europea de la Mobi litat. Una setmana reivindicativa i de conscienciació sobre la importància de l’ús dels mitjans de transport sostenibles, personals o col·lectius, i de l’esforç que se’ls ha d’exigir a les administracions públiques per tal que la ciutadania que opte per desplaçar-se en tren, bus, a peu, en bici o patinet ho puga fer de manera ràpi da, segura i econòmica.

Un bon moment també per fer balanç dels quasi 8 anys que du Podem al capdavant de les polítiques de Mobilitat Sostenible de l’Ajuntament de Xirivella, al temps que for mant part dels governs del Botànic i d’Espanya.

El primer aspecte que ens agradaria destacar d’es te període és la unitat d’acció dels col·lectius veïnals i el govern de Xirivella a l’hora de traslladar conjun tament a les diferents administracions competents, de manera presencial o a través de mocions i al·lega cions, l’exigència de solucions a l’aïllament que venim patim des de fa dècades. Aquesta estratègia ha sigut sens dubte fonamental per tal de situar Xirivella en el mapa de les necessitats peremptòries i per a que mol tes d’elles s’hagen vist materialitzades en fets.

La primera d’elles, i que ja gaudim, és la integració tarifària del nostre transport públic amb el de la res ta de l’àrea metropolitana. Amb la targeta Suma per fi podem viatjar en bus o tren a un preu molt reduït, que inclou transbord amb l’EMT o el Metro.

El segon a destacar, i no menys important, és l’arri bada de la xarxa de metro a Xirivella recollida per pri mera vegada en un document oficial, el Pla de Mobili tat Metropolitana (Pmome), i que suposa l’imprescin dible primer pas per a que el puguem vore fet realitat. Però volem que es faça tenint en compte les necessitats del nostre municipi i és per això que recentment la nos tra regidora Karin Jansen ha presentat al·legacions en nom de l’Ajuntament recollint totes les demandes ciu tadanes per tal que, entre altres coses, Camí Nou con tinue sent la nostra arteria vertebradora per on circule el transport públic. Igualment, reclamem que la passa rel·la per a vianants i ciclistes sobre el llit del Túria, que també hem aconseguit que quede recollida en el Pmo me, es construïsca junt a l’actual pont de l’A3 i no per la part sud del municipi com es planteja al seu esborrany.

El conveni signat fa mesos amb Adif per a l’elimi nació de la línia C4, ens permetrà ampliar el parc Pa blo Iglesias i poder accedir a ell a peu pla gràcies a l’eli

gmpspv@xirivella.es Pspv-Psoe Xirivella

XirivellaPsoe

CONTACTA CON NOSOTROS: Camí Nou, 90.

Horario: de lunes a viernes, a partir de las 19 horas

minació de les vies, i a més, dins el paquet de compen sacions s’inclou també la construcció d’un tunel en la C3 que ens permetrà prolongar la Av. Desemparats fins a connectar-la amb el poliesportiu.

No han sigut anys propicis per a grans inversions però així i tot hem promogut un desenvolupament im portant de la nostra xarxa de carrers ciclables com la premiada reforma de Camí Nou per tal de convertir-la en via 30, la connexió peatonal i ciclista des del nostre nucli urbà amb Picanya, Alaquàs i Aldaia per la Ron da per l’Horta i el polígon; el pas per Xirivella de l’Ane ll Verd Metropolità; la licitació i per tant, imminent execució del carril bici en la Avinguda del Cid o les re cents actuacions vinculades tant a la mobilitat soste nible com a l’oci saludable de la nostra joventut, com ara el Skate Park i el Pump Truck.

Queden moltes coses per millorar, com les frequèn cies i la qualitat del servei de bus i tren, però sens dub te estem en el bon camí. Seguim.

CONTACTA’NS: Teléfon: 607 689 094 96 313 50 50 (Ext. 2206) gmpodem@xirivella.es @podemxirivella

Parlem de festes, joventut, medi ambient i els nostres barris

g COMPROMÍS

Després de l’estiu tornem amb ganes de con tar-vos moltes coses. Comencem per les festes.

L’alcalde, també regidor de Joventut sembla ben acomodat en una versió rància del pa i circ per als joves, sense cap pretensió ni interés de crear una joventut formada, crítica, amb ferramentes perquè ella mateixa puga avançar en la seua au tonomia i contribuir al futur de Xirivella. Omplir el barracó jove està bé, però aconseguir que els joves foren els protagonistes de les festes amb una implicació real estaria molt millor.

El Pla de Mobilitat Metropolitana de València, PMoMe, marcarà el futur del nostre poble. Com promís hem treballat este estiu per defendre els interessos de Xirivella i hem presentant diverses al·legacions per a millorar-lo. Entre altres coses demanem un pont o passarel·la segur i accessi

ble per a anar a peu o en bicicleta fins a l’avin guda del Cid, perquè amb els 2,3 metres d’ample de la vorera actual no en tenim prou. I també una visió coordinada i compartida de totes les admi nistracions que no pose en perill la futura arri bada del metro.

Ens sorprèn la sistemàtica passivitat i desinterés de l’equip de govern, especialment del PSOE, a l’hora de defendre els interessos de Xirivella pel que fa a les amenaces d’ampliació de la V30 i el port. Més si som conscients de la urgència cli màtica i d’avançar cap a una transició ecològi ca on deixem d’estar-nos de paraules i apliquem mesures efectives als nostres barris.

I parlant de barris, també hem posat damunt la taula la necessitat d’aconseguir que el solar del Paquillo servisca per a dotar el barri de Sa marra de les dotacions que necessita: esporti ves, zones verdes, un aparcament digne...

ATENCIÓ ALS VEÏNS I VEÏNES: De 10 a 13 h (excepte dimarts)

Dimarts: de 17 a 19 h

cita prèvia telèfon: 663 42 65 39

Podéis leer este artículo en castellano en nuestra web xirivella@compromis.net www.xirivella.compromis.net

RECLAMAMOS SOLUCIÓN DEFINITIVA EN LA CLOSA tras

fachada de un inmueble,

desprendimientos

CONSEGUIMOS LA INSTALACIÓN DE BANQUILLOS DE FÚTBOL 8 EN EL POLIDEPORTIVO MUNICIPAL, EVITANDO NUESTROS MENORES SE MOJEN Y PASEN FRÍO, NUNCA ANTES SE HABÍASOLICITADO POR NINGÚN PARTIDO POLÍTICO EN XIRIVELLA

CONSEGUIMOS LA EJECUCIÓN SUBSIDIARIA DEL AYUNTAMIENTO , ANTE EL ABANDONO DE SOLARES POR LA PROPIEDAD SALVADOR CASTILLO Y ACTUACIÓN PROPIEDAD EN LOS ANGELES, SIENDO ÚTILES PARA LOS VECINOS

CONSEGUIMOS POR PRIMERA VEZ EN XIRIVELLA IMPLANTAR Y AUMENTAR LAS CUANTÍAS DEL BONO ESCOLAR EN ALUMNOS DE 2 AÑOS INTEGRANDO A LAS ESCUELAS INFANTILES POR PRIMERA VEZ EN EL CONSEJO ESCOLAR MUNICIPAL nunca antes ni con PSOE, ni con PP se había logrado.

GRACIAS A NUESTRA INICIATIVA, CONSEGUIMOS

DE GOBIERNO SE COMPROMETIERA A MODIFICAR La Actual Ordenanza en Xirivella de Impuestos de Vehículos para personas con movilidad reducida bonificación del 100% a las mismas

EXIGIMOS AL EQUIPO DE GOBIERNO CUMPLIR CON LA LEY, APROBANDO LOS PRESUPUESTOS EN PLAZO ANTES DEL 31 DE DICIEMBRE DEL AÑO EN CURSO, FACILITANDO EL CONTROL PRESUPUESTARIO. NUNCA ANTES SE HACÍA EN XIRIVELLA HASTA NUESTRA LLEGADA

LAS FAMILIAS

CONSEGUIMOS SE RENOVARA EL CONTRATO DE JARDINERIA DESPUÉS DE CASI TRES AÑOS CADUCADO, DENUNCIANDO ESTA SITUACIÓN INSISTENTEMENTE

PRESENTAMOS Y FUE APROBADA POR UNANIMIDAD UNA MOCIÓN PARA RETRANSMITIR LOS PLENOS EN DIRECTO Gracias a CIUDADANOS ahora los compromisos quedan grabados, también un BUZÓN DE LA CIUDADANÍA para que el pueblo pregunte directamente al Alcalde o Concejales, NO CREADO TODAVÍA

Ciudadanos

MOCIÓN INSTALACIÓN PURIFICADORES AIRE EN LOS COLEGIOS DURANTE LA PANDEMIA RECHAZADA

INSTALACIÓN CAMARAS DE SEGURIDAD CIUDADANA en zonas estratégicas de Xirivella (Ermita, Avd Constitución y el Raval de la Closa) financiadas con Fondos Europeos. RECHAZADA

TELÉFONS D’INTERÉS EN EL RECORD

AJUNTAMENT

Ajuntament / Oficina Informació

96 313 50 50

Oficina Informació barri de la Llum 96 383 06 57

Centre Social Polivalent (Serveis Socials) 96 383 02 79

Centre Cívic Ernest Lluch 96 383 64 24

Agència Desenvolupament Local 96 383 64 24

Casa de la Dona 93 133 21 21

Casa de Cultura 96 133 46 49

Servei de Psicologia Comunitària i Educativa (Gabinet Psicopedagògic)

El día de la patrona

Acabamos de vivir las fiestas patronales y populares de Xirivella.

96 133 34 19

Biblioteca Ausiàs March I (Central) 96 383 54 24

Biblioteca Ausiàs March II (Sant Ramon) 96 383 54 70

Agència de lectura Barri de la Llum 96 383 54 24 Centre Jove 96 383 25 79

Oficina de Consum 96 370 02 34

Servei Municipal d’Esports 96 370 99 63

Poliesportiu Municipal Ramón Sáez 96 383 12 86

Poliesportiu Barri la Llum 96 211 00 14

Piscina Coberta 96 370 99 63

Piscina Municipal d’estiu Ramón Saéz 96 359 54 17

Piscina Municipal d’estiu Barri La Llum 96 359 54 17

Camp Futbol B. la Llum 627 055 919

SIR (Servei Intervenció Ràpida) 655 90 90 13

Aigües de l’Horta 96 38 38 378

Aigües de l’Horta (Avaries-24h) 900 203 101

Plataforma Afectats per la Hipoteca Horta Sud 673 598 530

Planificació Familiar 96 317 86 93

Canal WhatsApp municipal 673 515 854

URGÈNCIES

Policia Local 96 383 50 50

Comissaria CNP Xirivella 96 313 63 80

Protecció Civil 96 383 62 96 Emergències 112 Creu Roja 96 359 08 58

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

Centre de Salut 96 317 86 90

Urgències 96 317 86 71

Centre de Salut del barri de la Llum 96 192 50 10

Centre de Salut Sexual i Reproductiva Xirivella 96 379 25 78

Hospital General 96 313 18 00

La Fe 96 124 40 00

Ambulàncies 96 350 01 00

COL·LEGIS I INSTITUTS

CEIP Antonio Machado 96 256 61 70

CEIP Gregori Maians 96 256 65 70

CEIP Miguel de Cervantes 96 256 65 80

CEIP Ramón y Cajal 96 256 65 90

CEIP Rei En Jaume 96 120 54 20

CEIP Vicente Tosca 96 256 66 00

CP Ntra. Señora de la Salud 96 313 58 83

Escola de Persones Adultes Enric Valor 96 120 68 95

Centre Infantil La Closa 96 383 10 91

IES Gonzalo Anaya 96 120 60 75

IES Ramon Muntaner 96 120 60 80

IES Misericòrdia 96 120 60 85

EOI (extensió Quart de Poblet) 96 383 64 24

ALTRES

AENA (aeroport)

902 404 704

Renfe 902 320 320

Estació autobusos 96 346 62 66

Iberdrola 900 225 235

Correus 902 197 197 96 379 36 20

Servef (Alaquàs) 96 150 65 11

Jutjat de Xirivella 96 350 02 99

Jutjat de Mislata 96 383 38 75

Reg. Propietat (Xirivella) 96 313 27 89

Inform. Cadastral 902 37 36 35

Taxis Xirivella 96 383 66 11

Mancomunitat (Multes) 96 157 20 11

PARRÒQUIES

N. Senyora de la Salut 96 379 26 80

Sant Francesc de Paula

96 379 35 25

Sant Vicent i Sant Ramon 96 379 22 39

S. Crist de la Llum 96 379 33 72

Como todo en esta vida, todo es cambian te y me gustaría dar a conocer en este artículo de historia local cómo se disfrutaba antes de la Festividad del día de la Virgen de la Salud.

La festividad de la Virgen de la Salud se ce lebra, como bien sabemos, el 8 de septiembre, día que es festivo en muchas poblaciones ya que casi todas las Vírgenes encontradas cele bran su festividad ese día.

En Xirivella, el día empezaba con la mi sa de Descoberta (a las 05;30 h de la maña na) donde se rememora cómo fue encontra da la Virgen bajo una campana. En la iglesia la Virgen está en su camarín y tiene una cortina delante tapándola y cuando son las 05:30 h, y al son del volteo de campanas la cortina sube poco a poco hasta que se ve la Virgen por com pleto, debajo de una campana, a continuación se canta:

“Al mati, cap al llevant, quant naix el dia, les campanes van diguent:

!Alabat siga el nom teu, Santa maria, Mare deu.”

Al finalizar la misa se cantaban, como tam bién pasa en la actulidad, los Gozos a la Virgen de la Salud. Una persona que cantó estos Go zos a la Virgen hasta que se murió fue mi bis abuelo, El Tio Guardo el Sabater. Cantos que cuentan la leyenda de cómo fue encontrada la Virgen de la Salud. Ahora también se canta el Himno de la coronación de la Virgen.

A esta misa, hace muchísimos años venía gente de Valencia ciudad y de las poblaciones de alrededor, pues se le pedían y se le piden muchos favores a la Virgen de la Salud, sobre todo relacionados con tema de salud, incluso era tan grande la afluencia que se reforzaba la línea de tranvía (el 21) que llegaba a Xirivella el 8 de septiembre. También la gente llegaba en carros, tartanas y a pie.

“Demá enganxarem el carro; si plou, ficarem la vela,

RACÓ CULTURAL

i antes qu’es fasa de dia ja estarem en Xirivella. I estarem a Xirivella, a misa de descubrir; almorsarem en ca el Maño, pataca, tres botifarres, un plat de olives partides, tot mesclat en un bon vi.”

Una vez se salia de misa, se iban a la huer ta de Xirivella, donde habían higueras, a co mer higos, rosquilletas y anís.

En la calle Mayor se ponían las turrone ras, puestos donde se vendían cirios para asistir a la procesión de la tarde y otros ob jetos relacionados con el día de la Festividad.

Como día grande, en las casas se hacía co mida de fiesta, es decir una buena paella, me lón y los dulces típicos de este día que no fal taban en las mesas de Xirivella, coques fines, coques de sagí, rollitos de anís, rollitos enca rados, coquitos y tortas cristinas de almen dra, acompañado todo por un licor dulce.

Por supuesto, raro era la casa que ese día no tenia su gerra de botifarres en oli, produc to típico de Xirivella y más en las fiestas en honor a la patrona.

Llegada la tarde se celebraba la Solemne Procesión de la Virgen de la Salud, recorrien do diversas calles del municipio hasta que volvía a la iglesia.

Desde el mismo día 8 hasta ocho días des pués, tanto gente de Xirivella como de otras localidades venían a visitar a la Virgen a su camarín, actualmente todavía se mantiene dicha costumbre. Pasados esos ocho días la Virgen, tanto ahora como antes, es traslada da a su ermita en procesión a la cual asisten los cofrades de la cofradía de la Virgen.

Como se puede ver hay cosas que han cam biado en el tiempo pero otras se han mante nido hasta la actualidad, todas estas costum bres y tradiciones son lo que hacen la identi dad de un pueblo y su historia.

Sigamos haciendo pueblo, sigamos ha ciendo historia.

Por Rosana Andrés Membrillas

Coneixes els clubs de lectura de les biblioteques?

CLUBS DE LECTURA

INFANTIL “Amig@s del sr. Búho Sabelotodo”

g Edat: de 6 a 8 anys

g Reunions quinzenals

g Coordina: Mª Amparo Mar tínez

g Lloc: Biblioteca Central i Bi blioteca del barri de La Llum Lectures, diversió i apreneta ge. Tenim tres grups en actiu, dos en la biblioteca central i un altre en la biblioteca del barri de La Llum.

CLUB DE LECTURA JUVENIL

g Edat: de 10 a 12 anys

g Reunions mensuals

g Coordina: Loli Guerrero

g Lloc: Biblioteca del Centre

Cívic Ernest Lluch

Si t’agraden la fantasia, les històries de terror i les grans aventures, aquest és el teu Club. T’esperem!

CLUB DE LECTURA

EN VALENCIÀ

g Edat: a partir de 16 anys

g Reunions mensuals

g Coordina: Biblioteca i Ofici na de Promoció del Valencià

g Lloc: biblioteca central Trobades amb autores i au tors, escapades literàries i bona companyia... t’apuntes?

AULA DE LA PARAULA. Ta ller de poesia

g Edat: a partir de 16 anys

g Reunions quinzenals

g Coordina: David Vid

g Lloc: Biblioteca del Centre

Cívic Ernest Lluch

Descobrix els nostres au tors i autores i aprén a re citar poesia, a perfeccionar la teua dicció, a vocalitzar, a respirar per a parlar... i per dràs la por a eixir davant del públic. A més a més, ofe rim recitals a càrrec de les persones participants.

Places limitades Contacta amb la teua biblioteca per telèfon 963835424 o per correu biblioteca@xirivella.es

NACIMIENTOS

Marzo: Nathanael, Mu hammed Zorain, Toni.

Abril: Erik, Constanti no, Amparo, Saray, Anto nio, Erik, Francisco Javier, A hlam, Xinluo, Blanca, Ayman, Diarrah, Antone lla, Lucía, Eni Jackeline y Naoki.

FALLECIMIENTOS

Eladio Antón Antón 90

José Verdú Tomás 84

Mª Teresa Benito González 63

Manuel Martínez González 83

Rafaela López Laguna 88

Mª de la Salud Cubells Dura 81

Jaime Romero Meco 85

Gregoria Victoriana

León Maroto 91

Ezequiel López Quevedo 92

Angustias Valenciano Pernías 93

Petra Ferreros Mateo 82

Encarnación Giménez Baeza 89

Saturnino González Astorga 86

Andrés Olid Jumilla 76

Carmen Cubells Navarro 90

Manuel Gálvez Peláez 92

Mª Teresa Benacloche Martínez 94

Mayo: Ayeshia, Eira, Yago, Aitana, Hamlet, Triana.

Junio: Enzo, Noa, Sofia Ga briela, Eros, Elba María, Ji mena, Noah, Izan, Nazareth Jireh y Mateo.

Julio: Lucas, Sara, Kylian, Elisabeth Georgieva, Pablo, Marina, María del Carmen,

RELACIÓN DE NACIMIENTOS DEL 26/03/2022 AL 18/09/2022

Thiago, Lina, Maya, Nahia, Alejandro y Adrián.

Agosto: Manuel, Lucía, Ro meo, Ismael, David Gabriel, Gael, Paco, Liam, Sofia, Kevin William, Enzo y Santiago. Septiembre: Cintia, Adria na, Fabrizio, Azlaan, Lucía, Coral, e Ian Abdiel.

RELACIÓN DE FALLECIMIENTOS DEL 26/03/2022 AL 18/09/2022

Mª Teresa Vicente Igual 86

Saturio Carrión Martínez 89

Isabel Sánchez García 97

Vicente Jover Royuela 84

Francisco Fernández-Getino

M iguel 68

Deogracias López Contreras 61

Mª Asunción Ferrer Domingo 103

Aurelia Blasco Alcaide 89

Dolores Reyes Trujillo Martín 71

Ángel Moreno Sánchez 77

Carmen Lozano Castro 95

Miguel Aparicio Aparicio 90

Francisca Boix Sanchis 92

José Alegre Guillén 90

José Vicente Simó Serra 61

Teofila Díaz Morales 76

Dolores Aradilla Aguirre 109

Encarnación Roig Martínez 91

José Arévalo Torralbo 89

Juan José Robles Hernández 87

María Dolores Martínez Gil 64 Concepción Pérez Juan 98

Amparo Bort Leyva 93

José Albert Casasús 76

Lidia Rosario Estévez Lladró 40

Avelino Moreno Rodríguez 72

Ana López Montero 99

M aría Julia Villalba Gargallo70

Juliana Cantero Rebenaque 91

María Jesús Lacalle Bayo 67

Victoria Soria Jareño 83

Isidra Alarcón Ruiz 85

Matilde Serna Gascón 97

Esteban Muñoz Baguena 41

José Ezequiel Ángel Gramaje 66

José Rame Martín 92 Isabel García González 72 Amparo Pérez Gasent 82