abcdefg hcatalo gotipog raficop uvwxyz
humanistes
caattààle cat ca lleg ttip ipppo ipo oggrà grrrààfi ficc
romanes antigues
venecianes
E
l Renaixement és un nom que s’aplica a l’època artística, i per extensió cultural, que dóna començament a l’Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI. El terme procedeix de l’obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, però fins al segle XIX aquest concepte no rep una àmplia interpretació històrico-artística. El nom “renaixement” es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme simbolitza la reactivació del coneixement i el progrés després de segles de predomini d’un tipus de mentalitat dogmàtica establerta en l’Europa de l’Edat Mitjana. Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l’ésser humà, l’interès per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme. Una revolució com aquesta, en la que es va voler que tothom adquiris i es divulgués culturalment cal destacar la importància de la impremta amb tipus mòbibles impulsada per Guttenberg on molts d’aquells impressors que van apendre l’ofici a Magúncia es van desplaçar cap a Itàlia on el Renaixement va agafar més importància, es allà on aquests impressors agafen tota la tècnica de la impremta alemana però descarten la utilització de la lletra germànica anomenada “Textura” i començen a utilitzar una lletra descendent de la Carolingia, molt més agradable i lleugera a la vista, arrodonida, basada en els manuscrits de la época. I és així com neixen les primeres lletres anomenadas venecianes o humanistes.
venecianes
4
filet de la e inclinat
poc contrast
30º
serifs robustos
característiques de la lletra
30º
forma bàsica modulació oblicua
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 1234567890!@#$%^&*()¡¿ canvi en la forma itàlica
no tenen un canvi important
centaur Tipografia dissenyada per Bruce Rogers per a al Metropolitan Museum el 1914 i publicada per Monotype el 1929. Està basada en les lletres tallades pel tipògraf del segle XV Nicolas Jenson. La versió itàlica va ser creada el 1925 per Frederic Warde que originalment va anomenar Arrighi i va ser treta del tipus Itàlica realitzat per Lluís degli Arrighi, un escrivà del segle XVI. Les majúscules van ser creades més lliurement. Aquesta bella i elegant tipografia, molt bona per a llibres, també pot ser utilitzada en textos més curts i titulars.
5
catàleg tipogràfic
romanes antigues
ABdefgo descendents llargues
característiques de la lletra
forma bàsica
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 1234567890!@#$%^&*()¡¿ canvi en la forma itàlica
no tenen un canvi important
c atull Dissenyada pel tipògraf alemany Gustav Jaeger el 1982 per a la fosa Berthold, es va fer molt popular per ser la tipografia utilitzada per Google per al seu logotip a partir de 1999. Per a la seva realització es va basar en alguns dissenys que Frederic Goudy realitzar per Monotype Corporation. La seva forta influència cal.ligràfica amb un gran contrast entre els gruixos dels traços juntament amb els peculiars serifs, fa que tingui una aparença molt singular i que sigui fàcilment reconeguda. Gràcies a la gran alçada de la “x” és apropiada tant per a text com per exhibició.
venecianes
6
“cuando diseño no considero el aspecto técnico y comercial, si no que en los sueños y los deseos de la gente para quien esta enfocado el proyecto u objeto.”
He triat aquesta marca perquè per mi es de les més represntatives. Que vui dir amb això? Doncs si ens fixem bé la marca podria pasar perfectament per una dura i robusta mecana. Demostra mecanització, tal com es fa la cervesa, una sensació de popular, de classe obrera, una perfecta simulació del que sería un producte assequible per a tothom. La pregunta és: Després de tot el esmentat Perquè esta aquesta classificada com a humanista? La resposta es simple i clara. No només mostra el seu caràcter caligràfic en el filet de la e, o certs remats manuscrits en la n, sinó
7
catàleg tipogràfic
també en el seu significat, una cervesa de producció manual, cuidada i elaborada artesalment amb aquest gust humà que degut a la digitalització de casi tots els processos s’ha perdut. Tot i aixi aquesta marca podria i de fet deuria estar classificada com una lletra mecanitzada, però tot i aixi la meva excusa es trova en el sentit, és el hibrid perfecte que genera aquesta marca, agafa tota el sentit robust i de confiança amb la potència de la mecana, en canvi, s’humanitza gràcies a l’estil manuscrit que tan caracteritza a les lletres venecianes.
romanes antigues Bona marca i bona utilització de la lletra, els traços manuscrits humanitzen la marca i fan que la música que despren sigui més propera, gràcies també a les petites lligadures que es generen.
Una marca dedicada a productes especialment destinats a la montanya i alpinisme. Que millor que composar-la amb una veneciana per demostrar aquesta força humana que es requereix.
Manualitat, puresa i dedicació es el que despren aquesta marca gràcies a la humanització de la marca composada en una “antique”
venecianes
8
Es increible com amb una tipografía ben utiltzada una portada de un llibre pot donar a entendre el seu contingut.
La tipografia ens genera un estil antic clàssic dels primers tipus mòbils, fet que fa que aquesta textura i contorn de la forma distorsionat guanyi força història i contingut, és un avis que ens esta dient en el nostre subconscient: “Eh! que aquí hi ha molt de viscut.
9
catàleg tipogràfic
romanes antigues No se el perquè de l’autora dels llibres, però si que se el meu. Helen Dunmore utilitza en tots els seus llibres diferents tipografies per el títol de la obra editada, des de llibres infantils, passant per poesia i com es aquest cas, per novel·la, en canvi per el seu nom sempre conserva una humanista que reforça donant-li a la lletra aquest estil “antique” tan característic dels primers tipus movibles. Suposadament per a mi l’autora no només utilitza una veneciana per el seu nom sino que també la segueix utilitzant des de el primer llibre que va editar. Una escritora que agafa el paper per començar a escriure, una escritora propera, una escritora de la vella escola que si pogués pasaría els seus escrits directament al lector per fer aquests més propers. I a mesura que aquests llibres van sortint adquireixen més aquests sentit, ya que en tots ells els composa amb la mateixa humanista, donant a entendre que ella no canvia, manté el seu estil, vol transmitir que potser és el últim que treura potser no, però que de totes formes en aquest es manté tot el que ja savia més el que ha aprés.
venecianes
10
romanes antigues
garaldas
S
ón aquelles lletres q que van conviure molt de temps en el Renaixement juntament amb les Venecianes. A diferència de les esmentades estàn m més cuidades i són una mica més tècniques allunyant-se cada cop més de les formes caligràfiques o m manuscrites. El seu nom deriva dels dos grans tipògrafs —eentre altres coses— de la época Claude Garamond i Aldo Manucio. Tenen una mica més de contrastt i es poden considerar les primeres lletres que duran fo orma a moltes futures famílies tipogràfiques. També se las anomena “Old face” o d’estil antic. Aquestes trovaran una linia en la eevolució del temps que comença a Itàlia i s’acaba a Inglatterra.
geraldes
12
contrast mig
filet de la e recte
ABdefgo característiques de la lletra
forma bàsica
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 1234567890!@#$%^&*()¡¿ canvi en la forma itàlica
no tenen un canvi important
warnock Aquesta tipografia dissenyada per Robert Slimbach el 2000 per a Adobe va ser creada en honor a John Warnock, cofundador d’Adobe Systems amb un esperit visionari que va aconseguir els majors avenços tecnològics en els sistemes de publicació i programari de disseny. La família està completament equipada amb capitulars i caràcters cirílicos i grecs, amb una impressionant varietat de pesos i mides òptics. Es tracta d’una família clàssica molt flexible i funcional que també li aporta una especial elegància al text gràcies a les seves traços d’origen cal.ligràfic.
13
catàleg tipogràfic
30º
serifs cuidats
romanes antigues
filet de la e recte
contrast mig
ascendents no coincideixen amb caixa alta
30º descendents més curtes
característiques de la lletra
forma bàsica modulació obliqua
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 1234567890!@#$%^&*()¡¿ canvi en la forma itàlica
no tenen un canvi important
granjon Dissenyada el 1928 per George William Jones, es va usar de base un tipus tallat per Claude Garamond utilitzat en un llibre imprès per la Parisian Jean Poupy el 1592. Com en aquell temps hi havia moltes altres Garamond en el mercat, Jones va decidir cridar al seu tipus Granjon, tret de l’impressor i tipògraf francès del segle XVI Robert Granjon, famós sobretot per la bellesa dels seus tipografies itàliques, moltes vegades combinades amb les romans de Garamond. El resultat és una tipografia per text fina i clàssica, amb delicats traços que la fan molt agradable a diferents mides.
garaldes
41
“el diseño es un lenguaje y lo principal es cómo usas ese lenguaje”.
Que millor que la marca Schweppes per representar a les garaldas. ës una marca que té molta història, nascuda el s.xviii si no recordo malament. Realment agafa tota la historicitat de les garaldes —recordem que aquestes provenen de les venecianes— i adquireix un important respecte i experiència gràcies a aquesta. La lletra té uns remats molt lleugers, casi podría passar per una novedosa incisa, però te les insinuacions justes per passar per una geralda. De fet crec que és el seu sentit històric que ens fa deduir una preciosa garalda ben modulada.
15
catàleg tipogràfic
Trenca la monotonia amb una linia base en diagonal que puja ascendentment, cosa que reforça la seva força, energicitat i dinamisme. Fins i tot podem observar com lleugerament genera una prespectiva creixent tractada de tal forma que sembla que auqesta hagi de sortir de la composició. Cal analitzar també que esta composada en una forma obliqua (no itàlica), reforçant aixi la tensió i el dinamisme.
romanes antigues
Història, proper i fiabilitaat desprèn la marca, contrasta molt gràcies a la utilització ab bstracte de la marca amb el logottip.
A un país petit com Andorra una garalda li proporciona tradició, respecte i calidesa.
garaldes
16
Utilitzant una garalda sempre ens aportarà un gran sentit històric i de respecte, com si de una persona anciana es tractés.
Clàssicisme, antiguitat i sobretot historicitat desprén aquesta coverta que podria provenir de 1944.
17
catàleg tipogràfic
Respecte, adult, seriositat, sempre trovarem garaldas on es vol oferir un caràcter de superioritat però humana. En aquesta cas s’ha utilitzat per generar un cert respecte i tradició, fins i tot potser demostrar una cara democràtica més conservadora, però que trenca en pintar “representative” en diferents colors.
garaldes
romanes antigues
Qui millor exemple per representar el caràcter històric. “Temps” que complementa més a la història? O dit d’una altre forma, que complementa més a història que el temps. La portada sempre il·lustra els Títols, subtítols i gran part amb una garalda molt elegant, molt semblant a la Times New Roman, com totes les “old face” (sobretot amb les garaldes i les de transició) de vegades costa trovar una classificació única i concreta, però centrant-nos en aquest dubte, la lletra definitivament no és una transicional. El perquè, és molt simple, la revista no vol mostrar aquest apartat de noblesa, més tècnic, destinant a un públic concret. Jo crec que vol representar la història com un poder assequible a tothom i que de fet hauria de desplaçar-se per la ment de tota la societat. Així que finalment la revista acaba adquirint una “història popular” destinada a la cultura i l’entreteniment de la societat com en temps passats.
18
caaattààl ccat àle lleeg eg tiipo ipppo oggrrrààfi ficc
romanes modernes
trancicionals
L
letres amb una elegància i noblesa increibles. Són les primeres que van ser dissenyades a partir de retícules i quadricules, aixi que no fa falta dir la tècnica que s’havia de utilitzar per crearles. La primera lletra, la “Roman du Roi” va ser creada per el fonedor-grabador Philippe Grandjean a partir d’un encàrrec del famós rei Lluis xvi. La seva complexitat és elevada, amb uns serifs fins, una modulació casi inexistent i un alt contrast entre astes. Són les primeres lletres considerades neoclàssiques. Normalment es clàssiciquen com a romanes modernes, tot i que molts les posen dins de les romanes antigues o fins i tot ni en un grup ni en un altre sino en un propi. El seu nom reforça aquesta personalitat, ja que son lletres que contenen característiques de les antigues com de les modernes.
transcicionals
20
alt contrast
filet de la e recte
gotes
serifs més estilitzats
característiques de la lletra
forma bàsica
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 1234567890!@#$%^&*()¡¿ canvi en la forma itàlica
no tenen un canvi important
life Tipografia dissenyada per Francesco Simoncini el 1965 que barreja elements de les tipografies antigues i transicionals. Va ser pensada per a usar en suports on la qualitat d’impressió és baixa com a diaris. Aquest estil innovador i versàtil substituir les tipografies utilitzades en aquest moment pels diaris. Els seus caràcters estan inspirats en la Times New Roman de Stanley Morrison, producte d’una època de canvi i experimentació.
21
catàleg tipogràfic
romanes modernes recte o casi recte
característiques de la lletra
forma bàsica
modulació quasi vertical
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 1234567890!@#$%^&*()¡¿ canvi en la forma itàlica
no tenen un canvi important
bell Tipografia dissenyada per Richard Austin el 1788 quan treballava per a la John Bell’s British Type Foundry. Està inspirada en les tipografies modernes d’aquella època com la Didot francesa, accentuant les seves formes verticals i el contrast dels pals fins i gruixuts. Es va usar per imprimir el diari publicat per Bell “The Oracle”. Stanley Morison la va considerar com la primera tipografia moderna anglesa i en 1931 es la va recomanar a Monotype per realitzar una reconstrucció. Per aquest facsímil es va utilitzar com a base les matrius que tenia en poder seu la fosa Stephenson Blake & Co La versió digital va ser desenvolupada sota la supervisió de Robin Nicholas.
transicionals
22
“el diseño es el método de juntar la forma y el contenido. El diseño es simple, por eso es tan complicado.”
Real com ella mateixa, la marca alemana en contes de continuar amb la tradició geomètrica manté la seva tipogràfica neoclàssica. De fet el antic logotipic atribuit a les SS, ja que aquest realitzava els uniformes Nazis, estava composat per una lletra geomètrica. Així que es podría dir que per desvincular-se d’aquesta idea nacionalista es va redissenyar la marca amb una tipografía que es desvinculés totalment del sentit anterior. Sorprenentment canvia una figura més moderna per una més clàssica, doncs vol donar a entendre que la marca te una certa cualitat, perdent potser
23
catàleg tipogràfic
una mica el caracter humà que tindria una geralda, però obtenint-ne una mica d’aquesta d’humanitat que li mancava gràcies a que avans estava realitzada amb una freda geomètrica.
romanes modernes La marca real de electrodomèstics, una marca que ue desprèn elegància com els seus productes. No volen humanitat ja que el que fabriquen és purament robòtica.
Qualitat de la informació, rei de la informació i fredor amb el medi on s’imparteix. Wikipedia no obtindria tanta seriositat i credibilitat si no estigués composada amb una lletra Real. Cal destacar que esta feta amb una tipografia de lliure disposició creada per el sistema operatiu Ubuntu
transicionals
24
Esta utilitzant una real per demostrar la història en el temps amb un significat més fred i per fer perdre el caràcter humà
S’utilitza una real per monotitzar tota la composició com si fos un imprès en tipografía de la época, es a dir, tan sols es una recreació de una impressió tipogràfica per parlar de història. Trenca aquesta monotonia amb els esclops i el doble sentit, clum significa manaces o “torpe”
25
catàleg tipogràfic
El món, la hitòria i la cualitat es generen amb lletres reals. Potser és per el seu nom “Real” que es per el que estat composat aquest llibre, no només vol mostrar seriosistat sino també la part “Real” del món amb aquest doble sentit.
romanes modernes
La pregunta és: Perquè National Geographiccno utilitza una geralda? El cas de National Geographic és especial, no només vol un caràcter històric, també vol un producte real i elegant des de una perspectiva fins i tot menys humana, com si l’home en aquell instant no hi fos, de fet sempre hi és, vol fer entendre que darrera de les precioses instantanies que fan els seus magnífics fotografs i equips tècnics, no estan, són ausents, de fet es el que busquen la majoria de especialistes documentals, s’amaguen, esperen hores, utilitzen artefactes de tal forma que ni ells mateixos es puguin trobarfins que per fi surt aquell animaló tan buscat. Això volen representar també amb les seves cobertes composades amb una Real. També volen representar que la seva qualitat no es assequible a tothom sino que requereix un aspecte tècnic que no pot assolir qualsevol.
transcicionals
26
didones
L
letres creades a principis del s. xviii. El seu nom es deu als seus dos grans impulsadors Giambttista Bodoni a Itàlia i Firmin Didot a França. Són atribuides sobretot a l’estat francés. Com acostuma i acostumava a passar van ser molt utilitzidades per el Primer Imperi Frances, ja que les reals s’atribuien a la realesa i l’estat absolutista heredat per lluis XIV. Son lletres que sorgeixen igual que el primer imperi després de la Revolució Francesa de 1789. Son lletres molt estilitzades i el contrast entre les seves astes és màxim, de fet a cossos molts petits els traços prims són quasi imperceptibles.
d one did on s
28
romanes modernes
contrast exagerat
filet de la e recte
ABdefgo
alçada de x gran
característiques de la lletra
forma bàsica
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdeefghij f klmnñopqrstuvwxyz x 1234567890!@#$%^&*()¡¿ canvi en la forma itàlica
no tenen un canvi important
filosofia Dissenyada per Zuzana Licko i publicada per la fundició Emigri el 1996, la seva primera aparició va ser en el cartell que Massimo Vignelli va crear per a la promoció d’aquesta tipografia. En aquest cartell apareixia en lletres grans la frase “It’s Their Bodoni” (És la seva Bodoni). El seu origen part de l’admiració que Zuzana Licko tenia a la tipografia Bodoni, amb les seves línies netes i formes geomètriques. Tot i això, sovint no la podia utilitzar, per raons pràctiques a causa del seu fort contrast que la feia poc llegible en mides petits.
29
catàleg tipogràfic
modulació vertical
romanes modernes
contrast exagerat
hortizontal o lleugerament inclinats gotes
serifs filiformes o lleugerament curvats
característiques de la lletra
alçada de x gran
forma bàsica
modulació vertical
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdeefghij f klmnñopqrstuvwxyz x 1234567890!@#$%^&*()¡¿ canvi en la forma itàlica
no tenen un canvi important
walbaum Tipografia tallada originàriament per Justus Erich Walbaum a Weimar, allà per l’any 1800. Era la versió alemanya de les grans tipografies modernes europees com la Bodoni o la Didot, i comparteix moltes característiques amb elles com la tensió vertical, el gran contrast dels gruixos dels pals o les fines i rectes serifas. També posseeix caràcters molt diferents com l’absència de serif a la part baixa de la “b” o la curiosa cua asimètrica de la “Q”. Una de les més exclusives tipografies modernes, compta amb una gran bellesa i flexibilitat.
didones
30
“si un diseño no se siente bien en el corazón, lo que dice el cerebro no importa.”
Kingston, marca de tecnologia, pionera en el mercat, utilitza una versió que acaba sent certament hibrida, però que deriva d’una Didona. Conté una modulació recta, traços i astes molt contrastades. Una marca que ens sorpren amb una DIdona humanitzada, agafant un caràcter una mica manuscrit, moda tecnològica, exclusivitat de producte i glamour en el món informàtic. Una marca que desprèn respecte i història en la recent evolució tecnològica. El contrast de la marca em sembla genial, el cap; quadrat, línies rectes, simple, podríem deduir la tecnologia,
31
catàleg tipogràfic
la robustesa, la fiabilitat, en canvi la tipografia aporta; exclusivitat, evolució històrica dins del mercat i a la vegada una certa classe. No deu ser per que si que aquesta marca ha pujat com la espuma en un sector on l’evolució i la rapidesa de producte són constantment presents.
romanes modernes Coches freds, tècnics i reals, també contenen i desprenen molta elegància amb classe. Mercedes ha utilitzat una Didona per demostrar aquesta qualitat i exclusivitat, no tothom pot gaudir d’un Mercedes, segurament la seva composició del símbol amb el logotip ens genera aquesta sensació, distanciament i fins i tot d’una aura divina genera la marca excloent a tot “simle humà” dels seus productes.
Les Didones, molt relacioandes amb la moda, sino penseu en milers de marques de glamour i prestigi que n’utilitzen. En aquest cas Zara per no trencara amb la tradició utilitza una Didona també per aportar aquest glamour tan demanat en la moda, tot i que no es una marca exclusiva i inalcansable, tot i aixi han aconseguit generar aquest cert respecte de marca de moda.
didones
32
Com ja hem esmentat, sempre van relacionades tan amb les marques de la moda i en tots els productes que la rodejen. VOGUE, en caixa alta, ens reforça aquest caràcter de exclusivitat i glamour, de estilització. Es pot dir que trenca composant tots els destacats amb una lletra geomètrica, per donar-li un cert caràcter de popularitat però sense acabar de fer-les properes o “per a tothom” sinó que van destinades a un públic concret.
Un altre cop, no és una revista de moda o si, no ho sabem però ens genera aquesta sensació de exclusivitat, per comprar aquesta revista has de tenir una certa cultura i que hauras de vestirte de gala per llegir-la.
33
catàleg tipogràfic
romanes modernes Realment adoro com aqui s’utilitza una elegant didona per compsar la majoria de les paraules en la composició, de fet s’utilitza en una i més important “World”. El Món és, formada amb aquesta paraula, contrasta així amb laboratori, una aspecte més nou. S’utilitza el contrast entre les dues tipografíes per generar aquests dos aspectes, una cosa respectuosa, amb molta història i clàssic a la vegada amb una especialitat amb pocs anys de vida comparada amb la experiència que té el planeta blau. La composició en caixa alta forma un estat encara més incòmode al ull humà, ja que produeix un efecte del que podriem considerar inalcansable, d’allò que no podem tocar ni palpar, rebaixant-nos a simples humans i deixan les tasques divines per a altres col·lectius.
didones
34
cat atààl at àle lleeg tipo ipppo oggrà grràfi ficc
mecanes o egípcies
mecanes
A
questes lletres són creades en gran part durant la Revolució Industrial que va tindre lloc en el segle xix. El seu nom es deu precisament a aquest fet, son lletres molt mecanitzades, molt dures visualment i criden molt l’atenció. També se les anomena egipcies ja que van sorgir durant els grans descobriments de l’antiga civilització. El conjunt i totes les revolucions socials i evolutives van fer que apareguessin aquestes lletres, tot i que en gran part va ser el naixement de la publicitat. Ja no interessava gaire que las lletres tinguessin una bona lectura, o simplement molt estilitzades i cuidades, , el que interessava era que cridessin l’atenció en aquells cartells del s.xix, que la gent es fixes amb ells. Les primeres lletres que consten d’aquest estil neixen a Anglaterra i es pot dir que gràcies a la seva forma trencadora del model antic es pot apreciar la evolució que va tindre la humanitat compresa en aquest segle. En un futur donaran lletres de pal sec.
mecanes o egípcies
36
ABdefgo característiques de la lletra
forma bàsica
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 1234567890!@#$%^&*()¡¿ canvi en la forma itàlica
no tenen un canvi important
serifa Dissenyada el 1967 per Adrian Frutiger per a la Fundició Bauer, aquesta tipografia està basada en la Univers, creada pel mateix Frutiger el 1954. Per aquesta raó la Serif és una de les tipografies egípcies més llegibles en tenir traços humanístics i una qualitat òptica fora de tot dubte que permet fins i tot usar-la en text de longitud mitjana. El seu caràcter harmoniós i robust la fa molt apropiada per a títols, subtítols o logotips. La tipografia Glypha, dissenyada uns anys més tard és una versió condensada d’aquesta.
37
catàleg tipogràfic
mecanes o egípcies
sense contrast o casi inexistent
filet de la e recte
ascendents no coincideixen amb caixa alta
vertical
alçada de x gran
serifs quadrangulars descendents molt curtes
descendent de la g molt curta
característiques de la lletra
forma bàsica
modulació vertical
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 1234567890!@#$%^&*()¡¿ canvi en la forma itàlica
no tenen un canvi important
museo slab És una tipografía dissenyada per Jos Buivenga per la Fundició exljbris, creada per ell mateix. Una tipografía única i novedosa, últimament s’utilitza molt en fins diversos i ha guanyat molta popularitat desde que aquesta va ser creada l’any 2008. Doncs no fa falta dir que serà una font que probablement de aqui no gaire se’n parlarà en ells llibres de tipografia.
mecanes o egípcies
38
“piensa más, diseña menos. “
M’encanta aquessta marca per poder-la comentar més extensament. Rolex la marca de excelència i elegància utilitza... Una lletra Mecana? Doncs si, el perquè es molt clar utilitza una lletra mecana per fer entendre la seva solidesa, solvència en els seus mecànics rellotges. Fiabilitat es demostra amb aquests remats quadrangulars que fan la seva contundència guanyi importància. Una solidesa que tracta molt be refinant totes les seves astes, creant unaespècie també de hibrid entre una real o didona. Conté alguna característica d’aquestes aumentant la diferència en-
39
catàleg tipogràfic
tre les seves astes, es pot apreciar molt bé en la “x” de caixa alta. Aixi que tot aquest conjunt esmentat més el simbol de la corona aporta la realesa i qualitat de la marca. Es podria dir que es una espècie de un cavaller traslladat a la noblesa del segle xviii
mecanes o egípcies
La gent sembla que ja no se’n recordi, però IBM, era la marca per exelència de equips informàtics. Va competir amb Apple durant molt de temps, aixi que no cal destacar la fiabilitat i perfeccionament de la marca, fet que la du a utilitzar una lletra mecana. També genera una certa accesibilitat, que no generaría si estigués composada amb una didona. La caixa alta genera contundència i resistència.
Són tipografíes molt relacionades al automòbil, ja que donen certa resistència i robustesa. En aquest cas genera molta pesadesa visual i al estar una mica axafada augmenta la solidesa de la marca
No només fabrica coxes i automòbils, genera molt més una part molt important, motors. Una egípcia li proporciona una tecnicitat i solidesa innates,
mecanes o egípcies
40
Automòbil i egípcia, com hem esmentat, sempre combinen i funcionen bé, sobretot en estructures robustes, en quest cas: un bús.
Quina contundència visual! la imatge combina perfectament amb la contundecia i fins i tot la proximitat de la composició, com genere aquest sentiment de que la mort ens arriva a tots siguem com siguem, rics, pobres, alts o baixos. També generen molt caràcter americà del segle xix.
41
catàleg tipogràfic
És curiós com Playboy utilitza per la seva capçalera una mecana, crida l’atenció i la fa més popular, un altre cop genera un sentiment americà.
mecanes o egípcies Bofetada a la cara, o per lo menys es com em sento jo despres de llegir el impactant “REMAKING THE WORLD”. Composat en caixa alta, si, però la mecana acava de donar-li aquesta potència visual, el sentiment de que realment vam canviar el mon, el vam referer. Dues estructures metàl·liques, una nòria i els edificis basants en el moviment que sorgeix juntament amb les mecanes, anomenada Arquitectura del Ferro. Mecànica, enginyeria i producció son paraules que despres aquest llibre sense ser esmentades. Condicions que es van reunir el l’espectacular evolució de la societat del s.xix
mecanes o egípcies
42
caat ccat atàle tààl àle lleeg tipo tiipo pogr po grààfic grà fic
pal sec
grotesques
S
orgeixen durant el s.xix i comparteixen un gran periode amb les mecanes. Principalemtn el únic tret característic es que aquestes estan formades a partir de mecanes, l’única cosa que se’ls hi fa es extreure’n els robustes serifes. De aqui prové el seu nom, ja que es deia que era la forma bàsica de la lletra i semblava que siguessin lletres nues, lletres despullades. En el segle xx es tornen a recuperar per les grans escoles suisses que fan d’aquestes versions més tècniques i cuidades visualment, anomenades neo-grotesques. Aquestes fins avui en dia han estat utilitzades de mil formes i en milions de dissenys.
grotesques
44
filet de la e recte
molt poc contrast
obliquo sense serifs
característiques de la lletra
alçada de x gran
modulació en traços corbs
forma bàsica
modulació vertical
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 1234567890!@#$%^&*()¡¿ canvi en la forma itàlica
no tenen un canvi important
vectora Per a aquest disseny, Adrian Frutiger es va inspirar en les tipografies sense serifs americanes de principis del segle XX, especialment la Franklin Gothic i la News Gothic, ambdues de Morris Fuller Benton. Aquesta modernització de l’estil neogrotesc creat per a la fosa Linotype consisteix en una tipografia elegant, monòtona i visualment equilibrada, amb una gran llegibilitat a mides molt reduïts gràcies a la gran alçada de la “x”. Les seves proporcions estretes economitzen molt l’espai i la consistència del seu disseny estenent per tots els pesos i variants, donant com a resultat una tipografia harmoniosa i funcional. Per això es converteix en una fantàstica opció tant per a textos llargs com en aplicacions més d’exhibició.
45
catàleg tipogràfic
pal sec
ABdefgo característiques de la lletra
forma bàsica
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopq f rstuvwxyz 1234567890!@#$%^&*()¡¿ canvi en la forma itàlica
no tenen un canvi important
grotesque Les tipografies sense serifs que es van fer al segle XIX eren conegudes com grotesques (Grotesque a Anglaterra i Grotesk a Alemanya) a causa de que es feien molt rares i inusuals a molts lectors. Les seves línies senzilles i netes la fan molt favorable per text i les versions condensades i esteses són més útils per a textos curts com publicitat o titulars.
grotesques
64
Una marca totalemnt neutre, de puresa, era de esperar que acabés utilitzant una lletra grotesca. El color blau l’acompanya amb aquest fi de busqueda per la pau i la tranquilitat. “Unicef” només vol dir, donar a entendre no vol imposar, segurament sense el símbol atribuiriem aquest sentiment de neutralitat però no aquest sentiment de pau que proporciona el símbol.
Pots dir “Unicef” i en el cap no et ve tan sols cap imatge, es com un sentiment de dir però sense afectar, i justament es aquest sentiment que fa que la marca guanyi una certa importància. És gràcies aquesta tipografía, si no m’equivoco una “Helvetica” fa que la marca finalitzi sent bona i que quan la vegis simplement et provoqui aquest sentiment de “Unicef”.
“El diseño debe seducir, educar y, quizás lo más importante, provocar una respuesta emocional. “
47
catàleg tipogràfic
pal sec Electrodomèstics Japonesos, freds, directes i estables. Trenca certa part de la composició amb les potens linies diagonals i la versió en obliqua per generar més dinamisme.
En aquest cas la marca alemana utilitza una lletra grottesca per aportar certa polivalèència, omés ens esta dient que no no es dedica a un sector con ncret en el mercat. No només es una marca domèstica, així que demostra aquesta neutralitat amb el logotip.
És una marca italiana, molt recent. Segurament va voler mostrar aquesta claredat a partir del seu logotip. Cal recordar que la marca es famosa per els seus texans, i que són els texans, una cosa neutre per home i dones, sense pretensió i el que és mes important, funcionalitat. També es coneguda pe les seves campañes de publicitat.
grotesques
48
El llibre i el seu conjunt, ens volen donar un missatge clar i concís, sense donar a entendre dobles sentits o mals entessos. Una composició totalment monotona que acaba trecant-se utilitzant la pilota del món com a punt ortogràfic.
Un altre cop, s’utilitza una grotesca per arribar directe on vol anar la tipografia, vol penetrar en la lectura del lector d’una forma clara i concisa, i la potència la guanya amb la lletra en negreta i lleugerament condensada.
49
catàleg tipogràfic
pal sec
“OH FUCK”, sense més, sense ninguna pretensió, sense buscar una penetració en el teu subconscient per fer canviar les teves idees, simplement “OH FUCK”. Això es el que vol aconseguir la revista The Economist. Ja no sabem que més dir, què més fer, com i·lustrar-ho, com generar d’una vegada el sentiment de... Simplement volem dir això, d’una forma clara i neutral, fins i tot poder freda amb un sentiment de despreocupació fins i tot, donant a entendre que “Nosaltres ja vam avisar”. Probablement veient aquesta portada en el teu quiosc penses: Té raó, tota la raó, segurament perquè es tan la informació que vol generar un canvi en la teva mentalitat que un cop et troves amb una informació purament funcional i directe sense ninguna pretensió ,consideres que si, tens raó. “Quien avisa no es traidor”
grotesques
50
pal sec
geomètriques
L
a forma, el color, la textura la nova búsqueda de totes aquestes originen les lletres geomètriques. Son lletres —la majoria—purament experimentals, com les avanguardes del s.xx, són lletres basades en les formes bàsiques (quadrat, trinagle i cercle). La majoria d’aquestes lletres neixen a la escola més experimental i impulsora d’avanguardes de la época , la Bauhaus, on s’arriven a fer autèntiques barbaritats fins que probablement no es fins el 1928 que Paul Renner diseña la famos Futura. És aquest últim fet el que proporciona una esperança per les lletres geomètriques ben dissenyades.
geomètriques
52
ABdefgo de go formes geomètriques
característiques de la lletra
trau obert
forma bàsica
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 1234567890!@#$%^&*()¡¿ canvi en la forma itàlica
no tenen un canvi important
chalet Finalment va resultar que tota la història d’Albert René Chalet és un engany, fet per Andy Cruz i Ken Barber (els veritables autors de la Casa). Ken es va inspirar en totes les fonts de pal sec clàssiques i Chalet va néixer. Una font que reuneix diferents estils de lletres de pal sec. Creada el 1996 a Estats Units per aquests creadors de House Industries.
53
catàleg tipogràfic
alçada de x gran
modulació vertical
pal sec
ABdefgo característiques de la lletra
forma bàsica
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 1234567890!@#$%^&*()¡¿ canvi en la forma itàlica
no tenen un canvi important
insignia Realitzada pel famós dissenyador gràfic britànic Neville Brody, va ser creada originalment per a la capçalera de la revista Arena el 1986 i publicada per Linotype el 1989. Les seves formes geomètriques denoten una certa influència de la Nova Tipografia de la Bauhaus dels anys 30. Es tracta d’una lletra fàcilment reconeixible gràcies a l’alternança de formes arrodonides amb altres rectes i agudes, posseint uns rematades creuats en la “E”, “B”, “P”, “R”, “H” o “K” i un serif horitzontal a la part superior de la “A”. La seva aparença suggereix tecnologia i progrés amb un cert aire retro. Té una versió alternativa amb modificacions d’algunes lletres com la “E”, “F”, “J”, “P”, “R”, etc. Molt útil per a aplicacions d’exhibició com a titulars i publicitat.
geomètriques
45
Una marca més, alemana, que utilitza una lletra geomètrica, així com les lineals humanes s’utilitzen i tenen molta importància a Anglaterra, aquestes tenen molta importància en el pais germànic. Aporten molta fredor a la marca però alhora funcionalitat i perfeccionament. Són tècniques i racionals com la marca, també són molt actuals i que millor que una marca relativament nova utilitzi unes formes geomètriques per la seva marca. Cal destacar també que al ser roba esportiva potser vol generar aquesta mena de perfeccionament de la forma i la tècnica amb una certa
55
catàleg tipogràfic
distància humana, de fet, qui adquireixi la resistència de qualsevol corredor de marató o la força de un llançador de pes? normalment el que fan es bastant inhumà. Estàn molt relacionades en les avanguardes, així que adidas indirectament ens esta dient el seu orígen i el seu fi. Tot en caixa baixa, que juntament amb les dues “a” i les dues “d” fan que la geomètria acabi de reseltar la marca.
pal sec Una altre marca alemana que utilitza una lletra geomètrica per complir amb la tradició. Siginifica “de color blanc com la neu”, potser també vol destacar aquesta fredor de la neu combinant amb el blau i el blanc que dona sensací de puresa.
Hi ha una certa cultura a Suïssa per utilitzar lletres geomètriques igual que a Alemanya, Alemanya sobretot en rellotgería. Torna a demostrar aquest sentiment de moda i luxe com les didones, però amb una certa novetat, potser no demostra tanta història tot i tindre-la. Vol demostrar aquesta tecnicitat i perfeccionament com les formes geomètriques com els seus rellotges.
geomètriques
56
Relacionat en esports i modes modernes, i si a sobre li afegim aquest sentit fred propi de la neu la utilització d’aquesta, en aquest cas, era molt probable que fos una lineal geomètrica. En aquest cas es podria definir com; fred, tècnic, esportiu i fins i tot un cert nivell de prestigi. Cal destacar que les formes geomètriques complementen perfectament amb la naturalitat de les muntanyes.
Cercle cromàtic, molt estudiat en les avanguardes i també a la famosa Bauhaus. Segurament s’ha utilitzat per donar un caràcter de modernitat, de evolució. Un encaix perfecte entre una lletra geomètrica i la pròpia geometria del cercle amb l’estudi de les avantguardes. Segur que no t’esperes un llibre sobre el Renaixement.
57
catàleg tipogràfic
geomètriques
pal sec
Una perspectiva d’evolució? Una crítica avantguardista? És el que podem deduir en una composició com aquesta . “Supercapitalism” Composat amb una lletra geomètrica que proporciona sentiment avantguardista, sentiment de crítica fins i tot inconformista. Veritablement canvia el sentiment de fredor en aquest cas, de fet es el contrari, ens proporciona fins i tot una invitació per unir-nos en aquesta gran revolució que proporcionarà el contingut d’aquest llibre. Reforça un sentiment de racionalitat que sempre acompanya a les lletres geomètriques, una tecnologia sofisticada. De fet pot donar una espècie de revolució que pot acabar com una perfecta forma geomètrica bàsica. A més de serietat es una aportació de actualitat, de un sentiment que està avui en dia, al carrer, al autobús o al metro, es un sentiment de carrer que se sent al carrer.
58
catàleg tipogràfic
pal sec
humanistes
A
vans de comentar aaquest estil de lletres cal destacar que les últimes dos esmentades mess aquesta tercera, son les que form men el grup de les pal sec, totes són n originaries del segle passat p el xx, que vui dir amb això, a són lletres que tote tes comparteixen segle aixi q que cada una té im mportància en n un pais o un alttre; per exemple les que comentarem tenen n molta presènciaa a Anglaterrra mentres que less Geomètriques tenen molta im mportància en els paisos germànics com Aleemanya amb la Baauhaus, les Neo-Grotesques, molt importantss a Suissa, etc... Són lletres qu ue es basen en romanes antigues però agafant la forma de les de pal sec, es a dir que conserven c cert grau de contrrast entre astes, traços caaligràfics, traus en la “g” i sob bretot on es pot veure un na clara diferència es en la verssió en cursiva, ja que es ba basa en les antigues itàliques utilitzades a Itàlica,
humanistes
60
ABdefgo característiques de la lletra
forma bàsica
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 1234567890!@#$%^&*()¡¿ canvi en la forma itàlica
no tenen un canvi important
myriad Aquesta tipografia va ser dissenyada per Robert Slimbach i Carol Twombly juntament amb Freed Brady, Christopher syle i el personal de disseny d’Adobe l’any 1992. Posseeix una llegibilitat, calidesa i comoditat propis de les tipografies sense serifs humanistes però combinades amb subtils formes geomètriques i un color monòton. El seu ajust precís, extensos parells de kerning i les formes clares i netes la converteixen en una opció excel lent per a text. A finals dels anys 90 es va ampliar la família creant la Myriad Pro Se li van afegir caràcters grecs, cirílicos i centreeuropeus, figures Old Style i diversos pesos i amples que li proporcionen una àmplia gamma de colors per al disseny més exigent.
61
catàleg tipogràfic
pal sec traços modulats
rectes
traços modulats
característiques de la lletra
petits remats engruixits
g amb descendent i normalment trau
forma bàsica
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 1234567890!@#$%^&*()¡¿ canvi en la forma itàlica
no tenen un canvi important
fontin sans Aquesta tipografia dissenyada per Jos Buivenga és una versió sense serifs de la Fontina, també desenvolupada per ell i que compta amb petits serifs a la part superior i una aparença més caligráfica. La Fontina Sans té unes proporcions clàssiques que la fa molt càlida, amigable i tremendament llegible. A més té una extensa família, amb versions en Bold, Itàlia, Bold Itàlia i capitulars, a més d’un complet joc de lligams. Es pot descarregar gratuïtament des del seu web, podent fer servir tant per a fins personals com comercials.
humanistes
26
Quantes persones actualment tenen facebook? De fet la pregunta sería una altre: Quantes persones ha registrat facebook l’últm any? No es pot posar en dubte que facebook és actualment una gran marca, però a que s’ha degut aquest fet? Intentem composar aquesta marca amb una, per exemple, freda geomètrica o amb una nutre grotesca. De ben segur que no hagués funcionat tan bé. Aquesta lletra l’humanitza, no nomñes vol dir “Facebook” de una forma de pau, sinó vol fer entendre que som una empresa humana, i no només nosaltres, sinó també tota la gent que
63
catàleg tipogràfic
hi ha al darrera, no són simples robots o gent desconeguda, no, són humans com tú i com jo, com tot el món. Hi pots trovar els teus amics, enemics, familiar, persones de totes classes formes i mides, però al fi i al cap són això; persones. Es increible la humanitat que agafa els traços corbs de la “a” i la “b” que acaben de fer més propera una marca lleugerament controlada i beneficiada. Qui sap, si facebook hagués estat composada amb una “Helvetica” el éxit que podría haver adquirit, i no clal esmentar si estigués composada amb una didona en caixa alta
pal sec Molt relacionada amb companyies aèries i transports públics, ja que generen aquesta proximitat i confiança en una lletra que produeix alhora modernitat.
No te solament un caràcter popular, sino que també últimament s’utilitza en productes de alta qualitat. És una possible forma de fer entendre que per poder accedir-hi no fa falta ser un multimilionari, tot i que aixi sigui.
Està molt relacionat amb empreses i organitzacions originaries a Anglaterra, ja que va tindre molta importància aquest éstil de lletra, com la Gill Sans d’en Eric Gill.
humanistes
64
Últimament està molt de moda, de fet s’ha començat a popularitzar en els últims anys de disseny gràfic. Tenen molt bona lectura, ofereixen un caràcter no tan geomètric i funcional com les dues altres i ademés, ofereixen a la lectura un aspecte molt agradable. Segurament la revista utilitza en la seva capçalera aquesta humanista per oferir modernitat propera
Com ja hem esmentat abans, són lletres molt relacionades i utilitzades a nivell britànic. Tot allò relacionat o que guardi relació amb la capital anglesa te molts punts per anar composat amb una lineal humanista. London més Design, i afegint que és una edició de 2010; són factors que fan que en la coberta s’hagi utilitzat una lletra d’aquest estil.
65
catàleg tipogràfic
humanistes
pal sec
Mike Magnuson és un músic, ciclista i escriptor, que de fet segons ell només es dedica a fer música. No se si ell sap perquè el seu dissenyador utilitza una lletra humana, però el seu dissenyador segur que ho sap. Proporciona una visió encara més humana tan a per la imatge com per la lletra. Destacar també que les dues es complementen perfectament, diríem que ninguna de les dos es “molesta” o intenta destacar sobre l’altre, la portada harmonitza i iguala tot el contingut formant una sintonia perfecte. La “S” de caixa alta acaba rematant un feina perfecte de tota la tipografia, ja que genera un cert aspecte de mobilitat semblant a la de una bicicleta. Composició centrada i línies horitzontals que harmonitzen la situació i que tot i que l’humà podria estar pedalejant veloçment, no acaba de donar aquesta sensació, ja que produeix el sentiment contrari, el de estaticitat.
66
catàleg tipogràfic
incises
incisas
S
ón lletres que es basen en les antigues inscripcions. S’inspiren en lletres gravades a la pedra o a la fusta, normalment no es basen en lletres manuscrites o fetes amb ploma. Es podria dir que són un entremig entre entre les romanes i les de pal sec. Poden donar a entendre una espècie de classicisme modern i transgressor. Normalment al estar generades a partir de antigues inscripcions només contenen caixa alta, tot i així hi ha famílies que tenen diferents estils (negreta, cursiva, etc...) i podem observar com un petit incís de serifa, un pseudoserif. No es poden datar en una época o estil concret, ja que aquestes han estat creades durant tota la història i de fet tenen orígens tan llunyans com propers.
incises
68
ABdefgo característiques de la lletra
forma bàsica
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ 1234567890
canvi en la forma itàlica
no tenen un canvi important
bilbao Dissenyada per Alberto Corazón en 2000 per l’ajuntament de Bilbao, suposa un intent de normalització de l’anomenada “lletra basca”, sintetitzant en un sol tipus de lletra totes les formes característiques d’aquest estilo.La lletra basca es va començar a utilitzar de forma extensa i generalitzada en la retolació comercial a mitjans del segle XX i per això la resposta de l’ajuntament, creant aquesta tipografia sòbria i elegant que assumeix la llarga tradició popular del País Basc oferint a més de manera gratuïta i desinteressat.
69
catàleg tipogràfic
incises
ABdefgo característiques de la lletra
forma bàsica
ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ 1234567890!$%&*()¡¿
canvi en la forma itàlica
no tenen un canvi important
felix titling El pintor, compositor i cal.lígraf Felice Feliciano, nascut a Verona, Itàlia, el 1433 va ser el creador d’un notable alfabet caligràfic d’estil romà en 1463 utilitzat en el tractament de les seves inscripcions romans. Actualment les mostres originals estan guardades a la biblioteca del Vaticà. La fosa Monotype i el dissenyador Phillip Boydell van rescatar el 1934 aquesta tipografia, mantenint les seves proporcions clàssiques i formes geomètriques. Durant els anys 1991 a 1995 va ser digitalitzada per l’equip de dissenyadors de Monotype. Està dissenyada per ser utilitzada a mides grans on es puguin apreciar millor els seus traços i s’aconsegueix un millor efecte.
incises
07
Crec que és una bona utilització de una incisa. Nescafé es una marca que porta molts anys en el mercat, però pensala actualment amb una altre classe de tipografia. Les incises aporten el mateix que aporta aquesta marca; història però que s’ha anat actualitzant a mesura que aquesta ha anat transcorrent. La lletra aporta un lleuger sentiment d’història però també un sentiment juvenil,, a la vegada com passa amb totes les incises genera una grau de misteri, com els seus serifs, hi són o no hi són? Doncs aqui pasa el mateix, els hi dona un sentiment exòtic i misteriós.
71
catàleg tipogràfic
Recorda una mica a la caligrafía fins i tot Indú o Xinesa en aquest intent de figures gravades en la pedra o fetes amb un pinzell. El misteri i l’aroma fan que aquesta marca estigui composada amb una incisa, el sentiment que proporciona es de estar en mig d’un bosc i de sobte trovar una antiga reliquia asteca.
incises Últimament es troven marques de moda o de alta gama que utiltzen aquest estil de lletra. Segurament és degut a la mitología que desprenen. Són lletres que donen un cert respecte i monumentalitat, sense quedar massa històriques, són fresques com el traç del cisell contra la pedra.
La marca renovada de Renault utiltza com no, una glifica. L’antic logo estaba composat amb una mecana, que li anava com anell al dit. Però la renovació d’aquesta és perfecte, ja que es com si hagues refinat els seus seifs convertint-los en petites incisions i evolocionat cap a un resultat més modern sense perdre el seu grau d’història. És la evolució perfecte per la marca.
incises
72
Són lletres molt relacionades amb el cinema, per què? doncs per que si aneu pel carrer i veieu un cartell de una nova pel·lícula, fixeu-vos amb la lletra que utilitza. Hi ha molta tradició (encara no se el perquè) de utiltzar la famosa font extreta de la torre Trajana. He suposat que s’utilitza en grans produccions per donar a entendre i proporcionar aquesta visió monumental i armonica de l’Imperi Romà.
Una espècie de hibrid entre lletra fantàstica d’estil deco i una lleugera definició de incisa demostren com una capçalera pot mostrar tot el seu potencial. La història i importància del art deco a Nova York i radera, reforçant la seva història es trova una fugaç incisa. He volgut demostrar en aquest exemple la utilització (que cada cop està més extesa) de les lletres hibrides. En aquest cas funciona perfectament
73
catàleg tipogràfic
incises
Tot allò que es divi, inalcansable, o monumental, s’acava pensant en utilitzar una lletra glifica, tot i que al final aixi no ho sigui. En aquest cas era molt factible la utilització de una lletra incisa. La combinació entre divi i històric van fer la tria final en aquesta coberta. Vol mostrar tota aquesta monumentalitat sobre la història o l’origen de Deu. Vol mostrar segurament un sentiment critico-històric sobre aquest. Mentres que probablement una romana antiga o una romana moderna haguessin produït una visió històrica respecte a la seva época, igual que pasaría amb una lletra de pal sec, en aquest cas seria un reflexe, una englobació de tot el poder de Deu durant segles de història, el seu objectiu era no centrarse en només un moment concret sino tot el contrar, volia enfatitzar-ho tot, i quina era la millor forma per fer-ho? Acabant utilitzant una lletra glifica provinent de la monumental columna Trajana.
incises
74
bibliografia: dutch type la rebelion de los signos. el alma de la letra ¿que és la tipografía? the_fundamentals_of_typography el abece tipografia the elements of typographic style web: http://es.letrag.com/ http://www.imageandart.com/tutoriales/tipografia/familias_estilisticas/index.htm http://en.wikipedia.org/wiki/vox-atypi_classification http://en.wikipedia.org/wiki/slab_serif http://www.seeklogo.com/ http://ca.wikipedia.org/wiki/jos_buivenga http://www.josbuivenga.demon.nl/ http://www.fontspring.com/ http://bookcoverarchive.com/ http://new.myfonts.com/ http://www.identifont.com/ http://typedia.com/ http://www.unostiposduros.com/
75
catàleg tipogràfic
76
Treball realitzat per Eduard Fossas Pastor Estudiant de 1er a de Gràfica Publcitària Escola Superior de Disseny i Art Llotja